Fira de l’oli d’Espolla


Firaoli

Recordeu que aquest proper cap de setmana, a la maravellosa comarca de l’Alt Empordà, al poblet preciós d’Espolla hi fan una sonada i increible fira de l’oli. El millor dia per pujar-hi, quan fan més coses pels infants, serà el diumenge 20 de gener de 2013. Durant tot el dia trobareu la pròpia fira de l’oli i l’olivera, que ocupa els carrers d’Espolla, amb presència dels trulls de tota la comarca i d’artesans de tota mena. També podreu trobar-hi venda de planter d’olivera, productes, eines i maquinària per a l’oli i l’olivera. Podreu tastar el famós caldo de la fira, preparat pel restaurant espollenc de Can Cassoletes, dins del seu típic bol de ceràmica. Podeu admirar els balcons i portals guarnits, gaudir de la zona d’inflables, o de les passejades en burro. O voltar pel terme en les visites guiades, on cal portar esmorzar, dinar i roba d’abric. Vibrar amb l’actuació dels castellers de Figueres, escoltar la coral cantar a la missa solemne del migdia, participar en el concurs del llançament de pinyol o ballar a partir de les set de la tarda, en el ball de festa major. Hi haurà exposicions. A banda d’aquests actes, si heu decidit passar el cap de setmana a l’Empordà i sou a les 9 del matí, al Celler Cooperatiu d’Espolla podreu fer la ruta dels maquis a peu per l’Albera. No us ho perdeu. Cal portar esmorzar, dinar i roba d’abric… I s’agraïrà el vostre 4×4 per fer l’aproximació. Nosaltres, en ocasions com aquesta, no hi faltem mai, perquè l’Empordà ens xifla. Espolla te altres bons motius per justificar una visita. Com ara els seus monuments megalítics. Dins el poble, i pels voltants, trobareu dòlmens i menhirs com a cap altre racó de Catalunya. No un, ni dos, una dotzena llarga. I al costat de molts d’ells fonts, moltes fonts. Completant aquesta ruta màgica també podreu gaudir de petites ermites romàniques. La vila closa també te atractius notables, com les restes del castell, algunes cases nobles, com Cal Marqués, o bé la plaça Major, molt especial. Ens encanta la bellessa serena de l’espai anomenat els ponts del Relliquer, un camí vora un riuet amb ponts que permeten l’accés a carrers i cases. Us recomanem el plaer d’assaborir el bon vi de la cooperativa d’Espolla, vins que onoren la denominació d’orígen Empordà. I, naturalment, l’oli potent, injustament oblidat, però cada vegada més valorat, d’aquestes terres de tramuntana. Al celler cooperatiu podreu comprar vins i olis d’una qualitat que no esperàveu. Per dinar podeu fer-ho a diferents restaurants del poble o la comarca, que fan una mostra especial amb motiu de la fira. Teniu Can Cassoletes, bona cuina del país, o el bar la Fraternal, cuina casolana senzilla i bones tapes, a la Plaça del Carme, 3, tel. 972 563 004. De fet, durant tota la setmana, els boníssims restaurants de la zona ofereixen cuina de l’oli, especial per la fira. A Mollet de Perelada ho fa el restaurant Ca la Maria. Al poble mateix, Can Cassoletes, que ja us hem recomanat. A Figueres teniu l’Hotel Emporda. A Garriguella hi ha Can Batlle. A costat del preciós castell de Requesens, una visita que us recomanem vivament, i de tot cor, teniu La Cantina de Requesens, brasa de la bona. Tel. 972 193 081. A Pont de Molins la Taberna del Cargol. Tel. 972 529 153.  A Sant Climent, La Parra, tel: 972 563 909, o bé el restaurant Mas Ullastre. A la magnífica vila medieval de Perelada, amb el seu museu castell, les caves i el casc antic, aneu a Cal Sacrista. A Rabós d’Empordà podeu mirar el restaurant Can Tomasde bona cuina tradicional. Al poblet de Mollet de Perelada també hi ha el Mas Renard, un deliciós hotelet rural on podeu dormir. Al poble de Cantallops hi ha un hotel molt especial: Can Xiquet. Un hotel de pur luxe i disseny, inaudit i inusual. O més asequible, Can Placido, una bonica casa rural. Podeu completar el cap de setmana amb una visita a Figueres, al museu Dalí, o al del Joguet de Catalunya. O amb una volta per Requesens, o per Peralada, castell i vila medieval que ja us hem citat. Bon oli i bon cap de setmana a l’Empordà!.

En el Alt Empordà, al altísimo Empordà, junto a la Albera, se encuentra el pueblo de Espolla. Además de un paisaje de ensueño, a nosotros el Empordà nos xifla, Espolla tiene buenos motivos para justificar una visita. Ante todo sus monumentos megalíticos. Dentro del pueblo, y en los alrededores, encontraran dólmenes y menhires como en ningún otro rincón de Cataluña. No uno, ni dos, sinó una docena larga. Y junto a muchos de ellos, fuentes. Completando esta ruta mágica, también podran disfrutar de pequeñas ermitas románicas. Es el misterio del Empordà, mucho más punzante en el Alt Empordà, surcado por los vientos y bajo el imperio de las Alberes, montañas telúricas por excelencia. La villa también tiene atractivos notables. Algunos de bien tangibles, como los restos del castillo, algunas casas nobles, como Cal Marqués o la Plaza Mayor, muy especial. Otros más intangibles, como la belleza serena del espacio llamado los puentes del Relliquer, un camino cerca de un riachuelo con puentes que permiten el acceso a calles y casas. Todo ello también muy especial. Pero aún más intangible es el placer de saborear el buen vino, y el aceite potente, injustamente olvidado, pero cada vez más valorado, de estas tierras de tramontana. En la bodega cooperativa podrá comprar vinos y aceites de una calidad que no esperaran. Y, finalmente, si habeis de subir hasta Espolla alguna vez, que sea, a pesar del frío, a mediados de enero, cuando tiene lugar la feria del aceite y el olivo. Vean el programa. La feria del aceite y el olivo ocupa las calles del término, con los balcones curiosamente engalanados por los vecinos y vecinas con motivos alegóricos. Tienen allí paradas de productos artesanos, un bol para saborear el tradicional caldo, paseos en carro e hinchables para los niños, música de gralla, suelta de globos, oficio solemne cantado, como los de antes, talleres, concursos y, si quedan fuerzas y ganas , baile, baile de carpa, como los de antes también. Para comer, reserven, el Hostal Manela, en la calle Ángel Costa 7. Tel.: 972 56 30 65. Cocina tradicional. Debéis saber que en el pueblo existe un hotel muy especial: Can Xiquet, puro diseño, inaudito e inusual, de lujo. Pueden completar el fin de semana con una visita a Figueres, al museo Dalí, o al del Juguete de Cataluña. O con una vuelta por Requesens o Peralada.

Recordeu: la fira de l’oli a Espolla


Firaoliespolla2013

Recordeu que aquest proper cap de setmana, a la maravellosa comarca de l’Alt Empordà, al poblet preciós d’Espolla hi fan una sonada i increible fira de l’oli. El millor dia per pujar-hi, quan fan més coses pels infants, serà el diumenge 20 de gener de 2013. Durant tot el dia trobareu la pròpia fira de l’oli i l’olivera, que ocupa els carrers d’Espolla, amb presència dels trulls de tota la comarca i d’artesans de tota mena. També podreu trobar-hi venda de planter d’olivera, productes, eines i maquinària per a l’oli i l’olivera. Podreu tastar el famós caldo de la fira, preparat pel restaurant espollenc de Can Cassoletes, dins del seu típic bol de ceràmica. Hi haurà exposicions a la rectoria vella i música en viu a la plaça del dolmen, amb el Trobador de la Muga, a les 10 hores, Orquestra d’Espolla, jazz, a les 12 hores i els tradicionals Trovasons, a la tarda. A més els ve¨ns i veïnes guarneixen els balcons i portal, i a l’era hi ha rucs per fer passejades i zona d’inflables per a la canalla. A banda d’aquests actes, si heu decidit passar el cap de setmana a l’Empordà i sou a les 9 del matí, al Celler Cooperatiu d’Espolla podreu fer la ruta dels maquis a peu per l’Albera. No us ho perdeu. Cal portar esmorzar, dinar i roba d’abric… I s’agraïrà el vostre 4×4 per fer l’aproximació. També disfrutareu de les actuacions dels Grallers d’Espolla, a les 11 hores, Castellers de Figueres, al migdia, missa solemne amb coral, tot seguit i altres actes, molts, tan divertits com ara concursos de conservar olives, o de llançament de pinyols. Mireu-vos el programa. Nosaltres, en ocasions com aquesta, no hi faltem mai, perquè l’Empordà ens xifla. Espolla te altres bons motius per justificar una visita. Com ara els seus monuments megalítics. Dins el poble, i pels voltants, trobareu dòlmens i menhirs com a cap altre racó de Catalunya. No un, ni dos, una dotzena llarga. I al costat de molts d’ells fonts, moltes fonts. Completant aquesta ruta màgica també podreu gaudir de petites ermites romàniques. La vila closa també te atractius notables, com les restes del castell, algunes cases nobles, com Cal Marqués, o bé la plaça Major, molt especial. Ens encanta la bellessa serena de l’espai anomenat els ponts del Relliquer, un camí vora un riuet amb ponts que permeten l’accés a carrers i cases. Us recomanem el plaer d’assaborir el bon vi de la cooperativa d’Espolla, vins que onoren la denominació d’orígen Empordà. I, naturalment, l’oli potent, injustament oblidat, però cada vegada més valorat, d’aquestes terres de tramuntana. Al celler cooperatiu podreu comprar vins i olis d’una qualitat que no esperàveu. Per dinar podeu fer-ho a diferents restaurants del poble o la comarca, que fan una mostra especial amb motiu de la fira. Teniu Can Cassoletes, bona cuina del país, o el bar la Fraternal, cuina casolana senzilla i bones tapes, a la Plaça del Carme, 3, tel. 972 563 004.  A Rabós d’Empordà, no lluny d’Espolla el Restaurant Cal Tomàs de cuina tradicional. Al poblet de Mollet de Perelada hi ha Ca La Maria on fan el menú de la Fira, com també el fan l Mas Renard, un deliciós hotelet rural on també podeu dormir. A Garriguella hi ha també bon oli, i bon vi. Allà trobareu el restaurant Can Batlle de cuina típica catalana. Al poble de Cantallops hi ha un hotel molt especial: Can Xiquet. Un hotel de pur luxe i disseny, inaudit i inusual. O més asequible, Can Placido, una bonica casa rural. Podeu completar el cap de setmana amb una visita a Figueres, al museu Dalí, o al del Joguet de Catalunya. O amb una volta per Peralada, vila medieval amb un gran castell museu, molt interessant. Bon oli i bon cap de setmana a l’Empordà!.

En el Alt Empordà, al altísimo Empordà, junto a la Albera, se encuentra el pueblo de Espolla. Además de un paisaje de ensueño, a nosotros el Empordà nos xifla, Espolla tiene buenos motivos para justificar una visita. Ante todo sus monumentos megalíticos. Dentro del pueblo, y en los alrededores, encontraran dólmenes y menhires como en ningún otro rincón de Cataluña. No uno, ni dos, sinó una docena larga. Y junto a muchos de ellos, fuentes. Completando esta ruta mágica, también podran disfrutar de pequeñas ermitas románicas. Es el misterio del Empordà, mucho más punzante en el Alt Empordà, surcado por los vientos y bajo el imperio de las Alberes, montañas telúricas por excelencia. La villa también tiene atractivos notables. Algunos de bien tangibles, como los restos del castillo, algunas casas nobles, como Cal Marqués o la Plaza Mayor, muy especial. Otros más intangibles, como la belleza serena del espacio llamado los puentes del Relliquer, un camino cerca de un riachuelo con puentes que permiten el acceso a calles y casas. Todo ello también muy especial. Pero aún más intangible es el placer de saborear el buen vino, y el aceite potente, injustamente olvidado, pero cada vez más valorado, de estas tierras de tramontana. En la bodega cooperativa podrá comprar vinos y aceites de una calidad que no esperaran. Y, finalmente, si habeis de subir hasta Espolla alguna vez, que sea, a pesar del frío, a mediados de enero, cuando tiene lugar la feria del aceite y el olivo. Vean el programa. La feria del aceite y el olivo ocupa las calles del término, con los balcones curiosamente engalanados por los vecinos y vecinas con motivos alegóricos. Tienen allí paradas de productos artesanos, un bol para saborear el tradicional caldo, paseos en carro e hinchables para los niños, música de gralla, suelta de globos, oficio solemne cantado, como los de antes, talleres, concursos y, si quedan fuerzas y ganas , baile, baile de carpa, como los de antes también. Para comer, reserven, el Hostal Manela, en la calle Ángel Costa 7. Tel.: 972 56 30 65. Cocina tradicional. Debéis saber que en el pueblo existe un hotel muy especial: Can Xiquet, puro diseño, inaudito e inusual, de lujo. Pueden completar el fin de semana con una visita a Figueres, al museo Dalí, o al del Juguete de Cataluña. O con una vuelta por Peralada.

Turó de Céllecs


Us proposem una sortida fàcil, una matinal amb els vostres infants, per la serralada litoral. Una volta per boscos de pins olorosos, per pujar a un dels cims culminants de la zona entre el Vallès i el Maresme. Un turó amb vistes al mar, al Montseny, amb la plana als vostres peus. Una caminada que també us permetrà, si voleu anar un xic més lluny, descobrir una sèrie de dòlmens prehistòrics força ignorats. Una excursió en la que, sense cap mena de dubte, anireu acompanyats de molts escaladors a qui veureu en plena tasca, enfilant-se per les parets verticals de granit. Tot un espectacle. Una passejada senzilla, per camins fressats, fàcilment accessibles en el vostre cotxe, per una zona on, si els sabeu cercar, trobareu molts bolets. El punt de partida serà l’ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes, (a la foto). Es tracta d’un petit temple romànic, avui dia casa de pagès, situat molt a prop de la carretera BV-5106, la que va d’Òrrius a la Roca del Vallès. L’ermita està situada just en el coll. Només cal pendre la desviació a mà dreta, (si veniu de La Roca), o a mà esquerra, venint de Mataró, desviar-se per uan pista ampla uns quants metres, i aparcar a la mateixa esplanada de Sant Bartomeu. La pista segueix, travessant tot el massís en cornisa, fins Alella. Però aquesta és una altra bonica ruta automovilística, que us prometem explicar-vos un altre dia. Prop de l’església, anat cap avall, a dins del bosc, hi ha la Font de Sant Bartomeu. De l’ermita de Sant Bartomeu, anat en direcció oest, agafarem la pista que puja fins el mateix cim del Turó de Céllecs. La muntanya és un bon mirador sobre la comarca, amb els seus 534 mts. d’alçada. Dalt hi ha les restes d’un poblat ibèric, destacant-ne la seva potent muralla. El camí és senzill de fer, molt planer a l’inici, més costerut quan s’ha de pujar el turó. Per no perdre-us, us cal seguir sempre les indicacions del PR-C36. Si abans de pujar el Turó de Céllecs voleu visitar alguns dòlmens de la zona, haureu de baixar una mica en direcció cap a Vilanova del Vallés. Atenció, perquè podeu allunyar-vos molt de Sant bartomeu, on teniu el cotxe, i alguns dòlmens són difícils de trobar. En resum, una sortida fàcil, agradable, molt familiar, de la que podeu graduar-ne la dificultat. Des de quedar-vos a l’esplanada i la font de Sant Bartomeu, rondant els seus voltants per caçar alguns bolets, i acabar per fer-hi un pic-nic, fins pujar realment el turó de Céllecs, o fins i tot fer una bona volta per les restes prehistòriques de la contrada. Arribareu a Sant Bartomeu de Cabanyes i Céllecs, des de Barcelona, per l’autopista C-32, agafant després la C-60, l’autovia que va a Granollers, fins la sortida indicada, Orrius. Passat Orrius, a uns dos kms. en direcció a la Roca del Vallés, trobareu el coll i l’ermita. També podeu fer-ho a l’inversa, anant de Barcelona a la Roca, per pujar per la carretera que va cap a Orrius fins el coll. Cop ja heu imaginat, podeu venir per un lloc i tornar per l’altre. Podeu dinar, si no voleu fer un pic-nic, a Cal Jordi, al carrer major d’Òrrius, Tel:937 560 556‎, o a Cal Sagal, baixant per la carretera cap a La Roca, al km. 2. Tel: 93 842 29 44.

Os proponemos una salida fácil, una matinal con los niños, por la cordillera litoral. Una vuelta por bosques de pinos olorosos, para subir a una de las cimas culminantes de la zona entre el Vallès y el Maresme. Una colina con vistas al mar, al Montseny, con la plana a sus pies. Una caminata que también les permitirá, si quieres ir un poco más lejos, descubrir una serie de dólmenes prehistóricos ignorados. Una excursión en la que, sin lugar a dudas, iréis acompañados de muchos escaladores a quienes vereis en plena tarea, trepando por las paredes verticales de granito. Todo un espectáculo. Un paseo sencillo, por caminos trillados, fácilmente accesibles en su coche, por una zona donde, si los sabeis buscar, encontrareis muchas setas. El punto de partida será la ermita de San Bartolomé de Cabañas, (en la foto). Se trata de un pequeño templo románico, hoy casa de campo, situado muy cerca de la carretera BV-5106, la que va de Òrrius en La Roca del Vallès. La ermita está situada justo en el collado. Sólo hay que tomar la desviación a mano derecha, (si vienen de La Roca), o a mano izquierda, (viniendo de Mataró), y desviarse por una pista ancha unos cuantos metros, y aparcar en la misma explanada de San Bartolomé. La pista sigue, atravesando todo el macizo en cornisa, hasta Alella. Pero esa es otra bonita ruta automovilística, que os prometemos contaros otro día. Cerca de la iglesia, bajando la ladera, dentro del bosque, está la Fuente de San Bartolomé. De la ermita de San Bartolomé, yendo en dirección oeste, cogeremos la pista que sube hasta la misma cima del Turó de Céllecs. La montaña es un buen mirador sobre la comarca, con sus 534 mts. de altura. Arriba están los restos de un poblado ibérico, destacando su potente muralla. El camino es sencillo de hacer, muy llano al inicio, más empinado cuando hay que subir la colina. Para no perderse, necesitais seguir siempre las indicaciones del PR-C36. Si antes de subir al Cerro de Céllecs deseais visitar los dólmenes de la zona, debereis bajar un poco en dirección hacia Vilanova del Vallés. Atención, porque pueden alejarse mucho de San Bartolomé, donde tienen el coche, y algunos dólmenes son difíciles de encontrar. En resumen, una salida fácil, agradable, muy familiar, de las que pueden graduar su dificultad. Desde quedarse en la explanada y en la fuente de San Bartolomé, rondando sus alrededores para cazar algunas setas, y acabar por hacer un pic-nic, hasta subir realmente la colina de Céllecs, o incluso dar una buena vuelta por los restos prehistóricos de la comarca. Llegareis a Sant Bartomeu de Cabanyes y Céllecs, des de Barcelona, per la autopista C-32, tomando luego la C-60, la autovia que va a Granollers, hasta la salida indicada, Orrius. Pasado Orrius, a uns dos kms. en dirección a la Roca del Vallés, encontrareis  la ermita. También es posible hacerlo al revés, de Barcelona a la Roca, subiendo la carretera que va a Orrius. Para comer en un restaurante, id a Cal Jordi, en el carrer major d’Òrrius, Tel:937 560 556‎, o bién a Cal Sagal, en la carretera de La Roca, km. 2. Tel: 93 842 29 44.

Fira de l’oli a Espolla


A l’Alt Empordà, a l’altíssim Empordà, tocant a l’Albera, es troba el poble d’Espolla. A més d’un paisatge d’ensomni,a nosaltres l’Empordà ens xifla, l’Espolla te bons motius per justificar una visita. Abans que res els seus monuments megalítics. Dins el poble, i pels voltants, trobareu dòlmens i menhirs com a cap altre racó de Catalunya. No un, ni dos, una dotzena llarga. I al costat de molts d’ells fonts. Completant aquesta ruta màgica també podreu gaudir de petites ermites romàniques. És el misteri de l’Empordà, molt més punyent a l’Alt Empordà, solcat pels vents i sota l’imperi de les Alberes, muntanyes tel·lúriques per excel·lència. La vila també te atractius notables. Alguns de ben tangibles, com ara les restes del castell, algunes cases nobles, com Cal Marqués, o bé la plaça Major, molt especial. Altres més intangibles, com la bellessa serena de l’espai anomenat els ponts del Relliquer, un camí vora un riuet amb ponts que permeten l’accés a carrers i cases. Tot també ben especial. Però encara més intangible és el plaer d’assaborir el bon vi, i l’oli potent, injustament oblidat, però cada vegada més valorat, d’aquestes terres de tramuntana. Al celler cooperatiu podreu comprar vins i olis d’una qualitat que no esperàveu. I, finalment, si heu de pujar a l’Espolla alguna vegada que sigui, malgrat el fred, a mitjans gener, quan fan la fira de l’oli i l’olivera. Mireu-vos el programa. La fira de l’oli i l’olivera ocupa els carrers del terme, amb els balcons curiosament engalanats pels veïns i veïnes amb motius al·legòrics. Hi teniu parades de productes artesans, un bol per assaborir el tradicional caldo, passejades en carro i inflables pels infants, música de gralla, enlairada de globus, ofici solemne cantat, com els d’abans, tallers, concursos i, si queden forces i ganes, ball, ball d’envelat, com els d’abans també. Per dinar, reserveu, l’Hostal Manela, al carrer Àngel Costa 7. Tel: 972 56 30 65. Cuina tradicional. Heu de saber que al poble hi ha un hotel molt especial: el Canaleta. Un hotel de pur disseny, inaudit i inusual, de luxe, en una casa del segle XVIII, al costat de l’església. Podeu completar el cap de setmana amb una visita a Figueres, al museu Dalí, o al del Joguet de Catalunya. O amb una volta per Peralada.

En el Alt Empordà, al altísimo Empordà, junto a la Albera, se encuentra el pueblo de Espolla. Además de un paisaje de ensueño, a nosotros el Empordà nos xifla, Espolla tiene buenos motivos para justificar una visita. Ante todo sus monumentos megalíticos. Dentro del pueblo, y en los alrededores, encontraran dólmenes y menhires como en ningún otro rincón de Cataluña. No uno, ni dos, sinó una docena larga. Y junto a muchos de ellos, fuentes. Completando esta ruta mágica, también podran disfrutar de pequeñas ermitas románicas. Es el misterio del Empordà, mucho más punzante en el Alt Empordà, surcado por los vientos y bajo el imperio de las Alberes, montañas telúricas por excelencia. La villa también tiene atractivos notables. Algunos de bien tangibles, como los restos del castillo, algunas casas nobles, como Cal Marqués o la Plaza Mayor, muy especial. Otros más intangibles, como la belleza serena del espacio llamado los puentes del Relliquer, un camino cerca de un riachuelo con puentes que permiten el acceso a calles y casas. Todo ello también muy especial. Pero aún más intangible es el placer de saborear el buen vino, y el aceite potente, injustamente olvidado, pero cada vez más valorado, de estas tierras de tramontana. En la bodega cooperativa podrá comprar vinos y aceites de una calidad que no esperaran. Y, finalmente, si habeis de subir hasta Espolla alguna vez, que sea, a pesar del frío, a mediados de enero, cuando tiene lugar la feria del aceite y el olivo. Vean el programa. La feria del aceite y el olivo ocupa las calles del término, con los balcones curiosamente engalanados por los vecinos y vecinas con motivos alegóricos. Tienen allí paradas de productos artesanos, un bol para saborear el tradicional caldo, paseos en carro e hinchables para los niños, música de gralla, suelta de globos, oficio solemne cantado, como los de antes, talleres, concursos y, si quedan fuerzas y ganas , baile, baile de carpa, como los de antes también. Para comer, reserven, el Hostal Manela, en la calle Ángel Costa 7. Tel.: 972 56 30 65. Cocina tradicional. Debéis saber que en el pueblo existe un hotel muy especial: el Canaleta. Un hotel de puro diseño, inaudito e inusual, de lujo, en una casa del siglo XVIII, junto a la iglesia. Puede completar el fin de semana con una visita a Figueres, al museo Dalí, o al del Juguete de Cataluña. O con una vuelta por Peralada.