Hoces del Duratón

Queden a Espanya pocs llocs tan màgics i verges el Parc Natural de les Hoces del ríu Duratón. Potser perquè van trigar molt de temps en ser descobertes pel turisme massiu, encara no ho estan del tot, i en ser invadides per la gent. El riu Duratón ha cavat unes gorges impressionants en les roques calcàries del norest de la província castellana de Segovia, just aigües avall de la imposant i imponent villa medieval de Sepúlveda, una altra visita obligada. Estem parlant d’un sobirà canyó, molt fondo, de fins a 100 metros de desnivel. Estem parlant d’un paisatge salvatge, increible. Las hoces de Duratón, a més, son una reserva natural de primer ordre. Si hi aneu, vosaltres i els vostres fills i filles, veureu volar els grans voltors a pocs metres dels vostres caps. Si sou experts, a més, podreu albirar àligues i falcons. Us recomanem una ruta per les hoces. El més senzill és veure-les des de Sepúlveda mateix, o fer una ruta circular que surt del poble. Però l’excursió familiar més bonica, i fàcil, serà arribar-se a l’ermita romànica de San Frutos, situada en una península sobre el riu. Per anar-hi el més fàcil és anar de Sepúlveda a Villaseca. Des d’aquest poblet surt una pista de terra, ben indicada, ampla i sense problemes, que després de 4 kms. molt polsosos, us deixa en un aparcament ben habilitat. Des d’allà seran uns 500 metres de baixada fins el mirador damunt l’ermita i el riu, des d’on està presa aquesta foto. Si voleu podeu continuar un km. més fins San Frutos, però penseu que no hi ha gaire arbres, que després serà tot pujada. Ara bé, també és cert que si us arribeu a l’espoló de roca on s’alcen les ruïnes de San Frutos, podreu gaudir una estona més de l’indret, creuareu “La Cuchillada”, tall en la roca, i podreu veure l’antic cenobi benedictí, construcció romànica del segle XII, i les tombes antropomòrficas altomedievals del seu antic cementiri. Hi arribareu, des de Madrid, per l’autovía de Burgos, agafant la desviació a Boceguillas cap a la SG-233 que va a Sepúlveda. Si esteu de ruta per Castella podeu anar-hi de Segovia capital per la N-110, agafar l’autovia A-1 i deixar-la a Boceguillas per anar a Sepúlveda per la mateixa SG-233. També des de Valladolid cap a Cuéllar per l’autovia de Segovia, i d’allà a Cantalejo per la SG-232, fins a trobar l’indicatiu Sepúlveda. El millor allotjament de la zona és, sense cap mena de dubte el preciós hotelet rural, El Vado del Duratón, situat al bell mig de Sepúlveda. Habitacions boniques, i un restaurant on menjareu molt bé. Fora de la zona podeu estar-vos a l’Hotel Don Felipe, a Segovia, fantàstic. O al Novotel de Valladolid. Per dinar recomanem una antiga taberna en un poblet no lluny de Sepúlveda i de les hoces: Perorrubio. Allà trobareu la dita taberna. Bon menjar, ben elaborat, ben cuinat, bon servei. Recomanable. Un bon corder rostit, a l’estil segovià, al Figón de Tinin, o bé a Casa Cristóbal. Una visita a les hoces del Duratón serà imprescindible en el curs d’una ruta per Castella, per la zona de Segovia, ciutat monumental, amb l’alcázar, la catedral i l’aqüeducte. Podeu complementar-la amb una descoberta de Sepúlveda, preciós poble medieval, amb unes esglésies romàniques soberbies. O bé baixar pel riu en piragua. També és molt bonic Pedraza, uns kms. al sur, o Cuéllar, a l’oest. Podeu arribar-vos, Duratón avall, fins Peñafiel, amb els eu legendari castell. O anar fins Turégano, bonic de veure. No lluny hi ha Riaza, o Ayllón.  O el bellíssim parc natural del Hayedo de Tejeda Negra. Moltes coses a veure en un radi de 60 kms. Ideal per unes vacances diferents amb els vostres infants!.

Pocas bellezas naturales quedan en España tan auténticas como las Hoces del río Duratón. Estan situadas en el noreste de Segovia, aguas abajo de la villa medieval de Sepúlveda, magnífca, que debeis visitar también. En esta zona, el río se ha encajado en un profundo cañón que, en algunos lugares, alcanza más de 100 metros de desnivel. Al interés y belleza del paisaje, realmente bonito y muy poco conocido, hay que añadir la gran riqueza natural, pues las hoces del Duratón albergan casi 500 parejas de buitres leonados, acompañadas de un buen número de alimoches, águilas reales y halcones peregrinos, que volaran sobre vuestras cabezas, a pocos metros. El recorrido más familiar posible es el que parte de Sepúlveda y llega al pueblo cercano de Villaseca. Desde allí sale una pista, bién indicada, ancha, fácil para todo tipo de vehículos, que en 4 kms. os llevará hasta un aparcamiento bien habilitado. Del aparcamiento a un mirador cercano solo hay unos 5oo metros. Si quereis bajar hasta el espolón rocoso, rodeado de precipicios, sobre el que se alza la ermita de San Frutos, debereis caminar un km. más. Tras cruzar por un puente de piedra y una profunda grieta, llamada La Cuchillada, se asciende al antiguo cenobio benedictino. Después de contemplar esta construcción románica del siglo XII, se puede continuar hacia su cercano cementerio, donde se conservan varias tumbas antropomórficas altomedievales. De todas maneras medid vuestras fuerzas y las de vuestros niños porque la vuelta es en subida y hay pocos árboles.

Santiago de Agüero

Agüero és un poblet de postal al que s’accedeix des de la carretera N-240, a uns 40 kms. passat Huesca, camí de Pamplona. Una mica més enllà d’Ayerbe trobareu, a mà esquerra, l’indicador del desviament que us porta al poble en 5 kms. Ja des de la carretera veureu l’esglèsia romànica de Santiago penjada a mig aire de la serra, a la vostra dreta. Seguidament, en una corba, apareix el poble. És allà que heu de girar, a mà dreta, i prendre un camí de terra, pla i en bon estat que us portarà fins l’esglèsia de Santiago. Abans, però, cal aconseguir la clau al poble, perquè només obren juliol i agost. Teniu bon aparcament al costat del temple. Us direm que és aquesta una de les millors esglésies romàniques del pirineu. Sorprén per les seves dimensions, més pròpies d’una abadia que d’una ermita, tot i que està incomplerta, i només es va acabar la capçalera. Te una portalada increïble, amb boníssimes escultures romàniques al timpà i columnes, i uns absis alts i potents amb un fris decorat. Si teniu la sort de veure-la per dins, la sorpresa serà complerta. Més escultures i una arquitectura delicada i poderosa. Val la pena fer la desviació, i el viatge, per veure-la. El poblet d’Agüero també és molt bonic, amb una altra esglèsia, la parroquial, també romànica, que té una altra portalada de mèrit, tot i que molt més rupestre, amb el tetramorfos. És agradable resseguir carrers i placetes medievals que s’enfilen fins a tocar els mallos, semblants als de Riglos, roques enormes, plenes de rapinyaires. Especial gràcia fan les xemeneies, rematades amb el “bichuelo”, teulada cònica. A la rectoria, Mossén Luis Galindo Bisquer, va muntar el museu de l’orgue, interessant. Podeu fer molt bones caminades tot voltant dels Mallos de Agüero, gegantines estructures geològiques, grans pilars drets com gegants mítics, petrificats. Podeu anar fins el bosc de cirerers d’arboç, una curiositat natural, a uns 5 kms. O arribar-vos a Sanfelices, un petit agregat. O bé voltar completament els Mallos, uns 4 kms. O entrar a la cova del Barranc de la Rabosera, “el Pituelo”, ruta fàcil i senzilla on és molt possible veure volar els voltors. Per dinar podeu anar al bar de la piscina. Per menjar i dormir teniu un hostal, però ningú l’aconsella. I també un càmping, el Peña Sola, que ofereix bugalows i apartaments al mateix poble. O bé baixar als restaurants i hotels de Murillo de Gállego, on hi ha una altra esglèsia romànica de campanetes. Aquí trobareu un hotelet rural encantador, molt recomanable, La Real Posada de Liena, amb unes habitacions molt cuques i una cuina cuidada, en un marc de regust francés, però molt agradable i acollidor. Evidentment tampoc volien que fèssiu tot el camí fins a Agüero per l’església de Santiago, tot i que és increiblement preciosa. Podeu incloure aquesta parada en una ruta per Huesca, o pel Pirineu d’Osca. Huesca ciutat és un bon destí per a un pont, per a un cap de setmana llarg, o per un cap de setmana a seques. El Pirineu mereix unes vacances. Barcelona està només a uns 250 kms. i hi ha autovia gratuïta. L’anomenada Hoya de Huesca, els voltants de la capital, son molt bonics, sobretot en primavera. A pocs kms. teniu la impressionant Sierra de Guara, amb els seus canyons i la naturalessa desbordada. En aquesta mateixa zona pobles medievals de conte de fades, com ara Alquézar, amb els seus carrers medievals, o la seva colegiata gòtica penjada d’una penya, es barregen amb poblets de postal, abocats a barrancs insondables. Terres del Somontano, riques en diversitat i en bons vins. Esglèsies perdudes als seus peus, com la de Foces, amb pintures murals, o el monestir cistercenc de Casbas. O Bolea, amb una col·legiata renaixentista i, un xic més enllà, el castell poderós de Loarre, fortalessa romànica única a Europa, que al·lucinarà als infants. Encara una mica més lluny Riglos i els seus mallos. Més enllà el monestir fabulós de San Juan de la Peña, i l’església de Santa Maria de las Sores. El Pirineu etern amb Jaca i la seva catedral. Les valls fresques de Hecho i Ansó, amb la maravella natural de la Selva de Oza, natura desbocada i esplèndida. Per dormir, a Huesca capital, us recomanem dos hotels: l’Abba Huesca, còmode, funcional, amb piscina i un bon restaurant, al costat de l’estació, o el Sancho Abarca, al centre mateix, potser ostentós i barroc en la decoració, però amb una relació preu-qualitat fabulosa: jacuzzi a les suites familiars!. Per dinar, a Huesca, a banda dels restaurants dels hotels, on es menja de fàbula, teniu Las Torres o La Flor, tots dos bons. Si preferiu anar de tapes, no us perdeu la zona coneguda com el tubo. Per nosaltres Da Vinci, al carrer Padre Huesca, 13, tel:  974 225 353, te les millors tapes de la ciutat. Osca us espera!.

Agüero es un pueblo de postal al que se accede desde la carretera N-240, a unos 40 kms. pasado Huesca, camino de Pamplona. Un poco más allá de Ayerbe encontrarán, a mano izquierda, el indicador del desvío que lleva al pueblo en 5 kms. Ya desde la carretera verán la iglesia románica de Santiago colgada a media altura de la sierra, a vuestra derecha. Seguidamente, en una curva, aparece el pueblo. Es allí donde tenéis que girar a mano derecha, y tomar un camino de tierra, llano y en buen estado, que os llevará hasta la iglesia de Santiago. Antes, sin embargo, hay que conseguir la llave en el pueblo, porque sólo abren julio y agosto. Tienen buen aparcamiento junto al templo. Os diremos que es ésta una de las mejores iglesias románicas del Pirineo. Sorprende por sus dimensiones, más propias de una abadía que de una ermita, aunque está incompleta, y sólo se terminó la cabecera. Tiene una portada increíble, con buenísimas esculturas románicas en el tímpano y columnas, y unos ábsides altos y potentes con un friso decorado. Si tenéis la suerte de verla por dentro, la sorpresa será completa. Más esculturas y una arquitectura delicada y poderosa. Vale la pena hacer la desviación, y el viaje, para verla. El pueblo de Agüero también es muy bonito, con otra iglesia, la parroquial, también románica, que tiene otra portada de mérito, aunque mucho más rupestre, con el tetramorfos. Es agradable recorrer calles y plazuelas medievales que suben hasta tocar los Mallos, semejantes a los de Riglos, rocas enormes, llenas de rapaces. Especial gracia hacen las chimeneas, rematadas con el “bichuelo”, tejado cónico. En la rectoría, Mosén Luis Galindo Bisquer, montó el museo del órgano, interesante. Puede hacer muy buenas caminatas alrededor de los Mallos de Agüero, gigantescas estructuras geológicas, grandes pilares derechos como gigantes míticos, petrificados. Pueden ir hasta el bosque de madroños, una curiosidad natural, a unos 5 kms. O acercaros a Sanfelices, un pequeño agregado. O bien rondar completamente los Mallos, unos 4 kms. O entrar en la cueva del Barranco de la Rabosera, “el Pituelo”, ruta fácil y sencilla donde es muy posible ver volar los buitres. Para comer se puede ir al bar de la piscina. Para comer y dormir tienen un hostal, pero nadie se lo aconseja. Y también un camping, el Peña Sola, que ofrece bugalows y apartamentos en el mismo pueblo. O bien hay que bajar a los restaurantes y hoteles de Murillo de Gállego, donde hay otra iglesia románica de campanillas. Aquí encontrarán un hotel rural encantador, muy recomendable, La Real Posada de Liena, con unas habitaciones muy cucas y una cocina cuidada, en un marco de regusto francés, pero muy agradable y acogedor. Evidentemente tampoco querríamos que hicieran todo el camino hasta Agüero solo por la iglesia de Santiago, aunque es increíblemente preciosa. Pueden incluir esta parada en una ruta por Huesca, o por el Pirineo de Huesca. Huesca ciudad es un buen destino para un puente, para un fin de semana largo, o por un fin de semana a secas. El Pirineo merece unas vacaciones. Barcelona está sólo a unos 250 kms. y hay autovía gratuita. La llamada Hoya de Huesca, los alrededores de la capital, son muy bonitos, sobre todo en primavera. A pocos kms. tiene la impresionante Sierra de Guara, con sus cañones y la naturalessa desbordada. En esta misma zona pueblos medievales de cuento de hadas, como Alquézar, con sus calles medievales, o su colegiata gótica colgada de una peña, se mezclan con pueblos de postal, abocados a barrancos insondables. Tierras del Somontano, ricas en diversidad y en buenos vinos. Iglesias perdidas a sus pies, como la de Foces, con pinturas murales, o el monasterio cisterciense de Casbas. O Bolea, con una colegiata renacentista y, un poco más allá, el castillo poderoso de Loarre, fortaleza románica única en Europa, que alucinará a los niños. Un poco más lejos Riglos y sus Mallos. Más allá el monasterio fabuloso de San Juan de la Peña, y la iglesia de Santa María de las Sores. El Pirineo eterno con Jaca y su catedral. Los valles frescos de Hecho y Ansó, con la maravilla natural de la Selva de Oza, naturaleza desbocada y espléndida. Para dormir, en Huesca capital, les recomendamos dos hoteles: el Abba Huesca, cómodo, funcional, con piscina y un buen restaurante, junto a la estación, o el Sancho Abarca, en el centro mismo, quizás ostentoso y barroco en la decoración, pero con una relación precio-calidad fabulosa: ¡jacuzzi en las suites familiares!. Para comer, en Huesca, aparte de los restaurantes de los hoteles, donde se come de fábula, tienen Las Torres o La Flor, ambos buenos. Si prefieren ir de tapas, no os perdais la zona conocida como el tubo. Para nosotros Da Vinci, en la calle Padre Huesca, 13, tel: 974 225 353, tiene las mejores tapas de la ciudad. ¡Huesca os espera!.

Gorges de la Jonte

El riu de la Jonte és un afluent del Tarn. Els dos rius es troben al poble de Le Rozier, situat just a l’entrada del magnífic paratge natural de les Gorges del Tarn. Però el que poca gent sap és que, des de Le Rozier, el viatger també pot aventurar-se dins unes gorges més salvatges, estretes i grandioses que les del Tarn: les gorges de La Jonte. Tota aquesta zona és un paradís natural que no podeu perdre-us. Hi ha gorges a cada riu, des de Millau fins a Mende. Tarn, Jonte, Dourbie… Hi ha pobles medievals magnífics, com ara Sainte Enimie, La Malene o Canteubre. Hi ha grutes de somni, les millors d’Europa, com Dargilan, Bramabiau, Avenc Armand… Podeu baixar en barca pels rius. El Tarn, més familiar i pacífic, és el més adequat. Us recomanem especialment el circuit Le Rozier- Meyrueis – Ste. Enimie – Le Rozier. En poc més d’un centenar, escàs, de kms. veureu paisatges increibles, baixareu a coves espectaculars i gaudireu, com mai, de la natura. Podeu anar a veure l’espai d’observació dels voltors, maravellós balcó damunt les gorges, situat prop de Le Rozier. Seguint cap a Meyrueis trobareu indicada la desviació cap a la gruta de Dargilan. Sortint cap a Sainte Enimie trobareu una altra gruta excepcional: l’Avenc Armand. Si teniu temps i ganes, no deixeu per un altre dia l’Abim de Bramabiau. Disfruteu i descanseu a Sainte Enimie, recorrent els carrers medievals. Després podeu tornar cap a Le Rozier, baixant les gorges del Tarn. Podeu arribar molt fàcilment des de Barcelona a la Jonte. Cal agafar l’autopista A-7 per Girona, Perpinyà i Narbonne, fins Beziers. D’allà la A-75 en direcció Millau. En arribar a Millau, famosa pel seu viaducte, us caldrà seguir les indicacions cap a Le Rozier. Bons hotels a Millau. Hem dormit i menjat molt bé a Le Cevenol. També, a Sainte Enimie, hem dormit i menjat fantàsticament a L’Auberge du Moulin. Mireu-vos els hotels de Meyrueis, un poblet encantador estratègicament situat. Teniu allà el Sully. També molt recomanable l’Hotel de la Muse, prop de Le Rozier. Els càmpings de la Jonte i del Tarn són els millors de França. I n’hi ha una pila!.

El río de la Jonte es un afluente del Tarn. Los dos ríos se encuentran en el pueblo de Le Rozier, situado justo en la entrada del magnífico paraje natural de las Gargantas del Tarn. Pero lo que poca gente sabe es que, desde Le Rozier, el viajero también puede aventurarse en unas gargantas más salvajes, estrechas y grandiosas que las del Tarn: las gargantas de la Jonte. Toda esta zona es un paraíso natural que no pueden perderse. Hay gargantas en cada río, desde Millau hasta Mende. Tarn, Jonte, Dourbie … Hay pueblos medievales magníficos, como Sainte Enimie, La Malene o Cantobre. Hay grutas de ensueño, las mejores de Europa, como Dargilan, Bramabiau, o la Sima Armand … Pueden bajar en barca por los ríos. El Tarn, más familiar y pacífico, es el más adecuado. Os recomendamos especialmente el circuito Le Rozier-Meyrueis – Ste. Enimie – Le Rozier. En poco más de un centenar, escaso, de kms. veréis paisajes increibles, bajaréis en cuevas espectaculares y disfrutareis, como nunca, de la naturaleza. Pueden ir a ver el espacio de observación de los buitres, maravilloso balcón sobre las gargantas, situado cerca de Le Rozier. Siguiendo hacia Meyrueis encontrareis indicada la desviación hacia la gruta de Dargilan. Saliendo hacia Sainte Enimie encontrareis otra gruta excepcional: la Sima Armand. Si tienen tiempo y ganas, no dejen para otro día el abismo de Bramabiau. Disfruten y descansen en Sainte Enimie, recorriendo las calles medievales. Después pueden volver hacia Le Rozier, bajando las gargantas del Tarn. Pueden llegar muy fácilmente desde Barcelona hasta la zona de la Jonte. Hay que coger la autopista A-7 por Girona, Perpignan y Narbonne, hasta Beziers. De allí la A-75 en dirección Millau. Al llegar a Millau, famosa por su viaducto, deberá seguir las indicaciones hacia Le Rozier. Buenos hoteles en Millau. Hemos dormido y comido muy bien en Le Cévenol. También, en Sainte Enimie, hemos dormido y comido fantásticamente en L’Auberge du Moulin. Vea los hoteles de Meyrueis, un pueblecito encantador estratégicamente situado. Tiene allí el Sully. También muy recomendable el Hotel de la Muse, cerca de Le Rozier. Los campings de la Jonte y del Tarn son los mejores de Francia. ¡Y hay un montón!.

Arnedillo

Arnedillo, un poblet encantador, està situat al vall del riu Cidacos, a la Rioja. A banda de ser un llogarret molt bonic, Arnedillo és un centre d’excursions únic. Fins al poble hi arriba una via verda que segueix el traç d’un antic ferrocarril. Ideal pels amants de la bicicleta i dels passejos familiars. A les vores del canyó sobre el Cidacos, (a la foto), una nutrida colònia de voltors hi fa els seus nius. Fantàstic pels amants dels ocells. Uns kilòmetres més a munt, a Enciso, comença l’espectacular ruta de les icnites de dinosaure. Un univers de somnis pels fanàtics de la prehistòria i pels nens i nenes, que xalaran amb les reproduccions a tamany real dels bitxos que varen deixar les seves petjades en aquesta terra maravellosa fa 110 mil·lions d’anys. Podeu passar per Arnedillo camí de Sòria, o tot fent una ruta pels valls de la Rioja: Cameros, Rio Oja, Alhama, Yuso… A Arnedillo també teniu un antiquíssim i renombrat balneari, recentment reformat i convertit en un moderníssim SPA. Si la butxaca us tremola, teniu moltes cases rurals, algunes d’elles molt boniques, com el casino de Munilla a 8 km. També teniu bons restaurants, encara que no podeu pedre-us l’encantadora Fábrica de Harinas de Enciso, on l’Ernest i la Marisa fan una cuina superior amb materials de la terra, a preus d’escàndol.

Arnedillo, un pueblecito encantador, está situado en el valle del río Cidacos, en La Rioja. Aparte de ser un pueblo muy bonito, Arnedillo es un centro de excursiones único. Hasta el pueblo llega una vía verde que sigue el trazado de un antiguo ferrocarril. Ideal para los amantes de la bicicleta y los paseos familiares. A orillas del cañón sobre el Cidacos, (en la foto), una nutrida colonia de buitres tiene sus nidos. Fantástico para los amantes de los pájaros. Unos kilómetros más arriba, ya en Enciso, comienza la espectacular ruta de las icnitas de dinosaurio. Un universo de sueños para los fanáticos de la prehistoria y los niños y niñas, que alucinaran con las reproducciones a tamaño real de los bichos que dejaron sus huellas en esta tierra maravillosa hace 110 millones de años. Pueden pasar por Arnedillo camino de Soria, o haciendo una ruta por los valles de La Rioja: Cameros, Río Oja, Alhama, Yuso … Arnedillo también tiene un antiquísimo y renombrado balneario, recientemente reformado y convertido en un modernísimo SPA. Si el bolsillo le tiembla, tiene muchas casas rurales, algunas de ellas muy bonitas, como el casino de Munilla a 8 km. También hay allí buenos restaurantes, aunque a la hora de comer no pueden perderse la encantadora Fábrica de Harinas de Enciso, donde Ernesto y Marisa obran una cocina superior con materiales de la tierra, a precios de escándalo.

Sopeira

Al costat de la carretera que des de Benavarri porta fins la Vall d’Aran, uns 20 Kms abans d’arribar al Pont de Suert, trobem el pantà d’Escales. A tocar d’aigua s’alça el poble de Sopeira, (sota la pedra), envoltat d’altíssims espadats on niuen aguiles i voltors. El poble té prou alicients com per que ens hi aturem: una ruta de natura, un monestir romànic preciòs i la possibilitat de fer esports nàutics al pantà. Amén de sortides i excursions pels bells pobles de la comarca, com ara Montañana o Aren, on hi ha un museu dels dinoaures. A l’únic bar del poble, casa Pase, lloguen boniques habitacions i fan uns menús més que bons i a bon preu.

Junto a la carretera que desde Benabarre lleva hasta el Valle de Aran, a unos 20 Kms antes de llegar al Pont de Suert, encontramos el pantano de Escales. A tocar de sus aguas se levanta el pueblo de Sopeira, (bajo la piedra), rodeado de altísimos farallones dónde viven aguilas y buitres. El pueblo tiene los suficientes alicientes como por que nos paremos: una ruta de naturaleza para ver aves rapaces, un monasterio románico precioso y la posibilidad de hacer deportes naúticos en el pantano. Amén de otras salidas y excursiones por los bellos pueblos de la comarca, como por ejemplo Montañana. En el único bar del pueblo alquilan habitaciones y hacen unos menús más que buenos y a buen precio.

Close to the road that from Benabarre goes up to the Aran Valley, to approximately 20 Kms before coming to the Pont de Suert, we find Sopeira town, (under the stone town), It’s surrounded by highest headlands where eagles and vultures live. The village has the sufficient inducements to stopping few hours: a route of nature to see greedy birds, a Romanesque beautiful monastery and the possibility of doing water sports in the marsh. Amen of other exits and excursions for the beautiful villages of the region, as for example Montañana. In the only bar in the village rent rooms and do a good meals at good price.