Hoces del Duratón


hoces_duraton

Queden a Espanya pocs llocs tan màgics i verges el Parc Natural de les Hoces del ríu Duratón. Potser perquè van trigar molt de temps en ser descobertes pel turisme massiu, encara no ho estan del tot, i en ser invadides per la gent. El riu Duratón ha cavat unes gorges impressionants en les roques calcàries del norest de la província castellana de Segovia, just aigües avall de la imposant i imponent villa medieval de Sepúlveda, una altra visita obligada. Estem parlant d’un sobirà canyó, molt fondo, de fins a 100 metros de desnivel. Estem parlant d’un paisatge salvatge, increible. Las hoces de Duratón, a més, son una reserva natural de primer ordre. Si hi aneu, vosaltres i els vostres fills i filles, veureu volar els grans voltors a pocs metres dels vostres caps. Si sou experts, a més, podreu albirar àligues i falcons. Us recomanem una ruta per les hoces. El més senzill és veure-les des de Sepúlveda mateix, o fer una ruta circular que surt del poble. Però l’excursió familiar més bonica, i fàcil, serà arribar-se a l’ermita romànica de San Frutos, situada en una península sobre el riu. Per anar-hi el més fàcil és anar de Sepúlveda a Villaseca. Des d’aquest poblet surt una pista de terra, ben indicada, ampla i sense problemes, que després de 4 kms. molt polsosos, us deixa en un aparcament ben habilitat. Des d’allà seran uns 500 metres de baixada fins el mirador damunt l’ermita i el riu, des d’on està presa aquesta foto. Si voleu podeu continuar un km. més fins San Frutos, però penseu que no hi ha gaire arbres, que després serà tot pujada. Ara bé, també és cert que si us arribeu a l’espoló de roca on s’alcen les ruïnes de San Frutos, podreu gaudir una estona més de l’indret, creuareu “La Cuchillada”, tall en la roca, i podreu veure l’antic cenobi benedictí, construcció romànica del segle XII, i les tombes antropomòrficas altomedievals del seu antic cementiri. Hi arribareu, des de Madrid, per l’autovía de Burgos, agafant la desviació a Boceguillas cap a la SG-233 que va a Sepúlveda. Si esteu de ruta per Castella podeu anar-hi de Segovia capital per la N-110, agafar l’autovia A-1 i deixar-la a Boceguillas per anar a Sepúlveda per la mateixa SG-233. També des de Valladolid cap a Cuéllar per l’autovia de Segovia, i d’allà a Cantalejo per la SG-232, fins a trobar l’indicatiu Sepúlveda. El millor allotjament de la zona és, sense cap mena de dubte el preciós hotelet rural, El Vado del Duratón, situat al bell mig de Sepúlveda. Habitacions boniques, i un restaurant on menjareu molt bé. Fora de la zona podeu estar-vos a l’Hotel Don Felipe, a Segovia, fantàstic. O al Novotel de Valladolid. Per dinar recomanem una antiga taberna en un poblet no lluny de Sepúlveda i de les hoces: Perorrubio. Allà trobareu la dita taberna. Bon menjar, ben elaborat, ben cuinat, bon servei. Recomanable. Un bon corder rostit, a l’estil segovià, al Figón de Tinin, o bé a Casa Cristóbal. Una visita a les hoces del Duratón serà imprescindible en el curs d’una ruta per Castella, per la zona de Segovia, ciutat monumental, amb l’alcázar, la catedral i l’aqüeducte. Podeu complementar-la amb una descoberta de Sepúlveda, preciós poble medieval, amb unes esglésies romàniques soberbies. O bé baixar pel riu en piragua. També és molt bonic Pedraza, uns kms. al sur, o Cuéllar, a l’oest. Podeu arribar-vos, Duratón avall, fins Peñafiel, amb els eu legendari castell. O anar fins Turégano, bonic de veure. No lluny hi ha Riaza, o Ayllón.  O el bellíssim parc natural del Hayedo de Tejeda Negra. Moltes coses a veure en un radi de 60 kms. Ideal per unes vacances diferents amb els vostres infants!.

Pocas bellezas naturales quedan en España tan auténticas como las Hoces del río Duratón. Estan situadas en el noreste de Segovia, aguas abajo de la villa medieval de Sepúlveda, magnífca, que debeis visitar también. En esta zona, el río se ha encajado en un profundo cañón que, en algunos lugares, alcanza más de 100 metros de desnivel. Al interés y belleza del paisaje, realmente bonito y muy poco conocido, hay que añadir la gran riqueza natural, pues las hoces del Duratón albergan casi 500 parejas de buitres leonados, acompañadas de un buen número de alimoches, águilas reales y halcones peregrinos, que volaran sobre vuestras cabezas, a pocos metros. El recorrido más familiar posible es el que parte de Sepúlveda y llega al pueblo cercano de Villaseca. Desde allí sale una pista, bién indicada, ancha, fácil para todo tipo de vehículos, que en 4 kms. os llevará hasta un aparcamiento bien habilitado. Del aparcamiento a un mirador cercano solo hay unos 5oo metros. Si quereis bajar hasta el espolón rocoso, rodeado de precipicios, sobre el que se alza la ermita de San Frutos, debereis caminar un km. más. Tras cruzar por un puente de piedra y una profunda grieta, llamada La Cuchillada, se asciende al antiguo cenobio benedictino. Después de contemplar esta construcción románica del siglo XII, se puede continuar hacia su cercano cementerio, donde se conservan varias tumbas antropomórficas altomedievales. De todas maneras medid vuestras fuerzas y las de vuestros niños porque la vuelta es en subida y hay pocos árboles.

Santiago de Agüero


Agüero és un poblet de postal al que s’accedeix des de la carretera N-240, a uns 40 kms. passat Huesca, camí de Pamplona. Una mica més enllà d’Ayerbe trobareu, a mà esquerra, l’indicador del desviament que us porta al poble en 5 kms. Ja des de la carretera veureu l’esglèsia romànica de Santiago penjada a mig aire de la serra, a la vostra dreta. Seguidament, en una corba, apareix el poble. És allà que heu de girar, a mà dreta, i prendre un camí de terra, pla i en bon estat que us portarà fins l’esglèsia de Santiago. Abans, però, cal aconseguir la clau al poble, perquè només obren juliol i agost. Teniu bon aparcament al costat del temple. Us direm que és aquesta una de les millors esglésies romàniques del pirineu. Sorprén per les seves dimensions, més pròpies d’una abadia que d’una ermita, tot i que està incomplerta, i només es va acabar la capçalera. Te una portalada increïble, amb boníssimes escultures romàniques al timpà i columnes, i uns absis alts i potents amb un fris decorat. Si teniu la sort de veure-la per dins, la sorpresa serà complerta. Més escultures i una arquitectura delicada i poderosa. Val la pena fer la desviació, i el viatge, per veure-la. El poblet d’Agüero també és molt bonic, amb una altra esglèsia, la parroquial, també romànica, que té una altra portalada de mèrit, tot i que molt més rupestre, amb el tetramorfos. És agradable resseguir carrers i placetes medievals que s’enfilen fins a tocar els mallos, semblants als de Riglos, roques enormes, plenes de rapinyaires. Especial gràcia fan les xemeneies, rematades amb el “bichuelo”, teulada cònica. A la rectoria, Mossén Luis Galindo Bisquer, va muntar el museu de l’orgue, interessant. Podeu fer molt bones caminades tot voltant dels Mallos de Agüero, gegantines estructures geològiques, grans pilars drets com gegants mítics, petrificats. Podeu anar fins el bosc de cirerers d’arboç, una curiositat natural, a uns 5 kms. O arribar-vos a Sanfelices, un petit agregat. O bé voltar completament els Mallos, uns 4 kms. O entrar a la cova del Barranc de la Rabosera, “el Pituelo”, ruta fàcil i senzilla on és molt possible veure volar els voltors. Per dinar podeu anar al bar de la piscina. Per menjar i dormir teniu un hostal, però ningú l’aconsella. I també un càmping, el Peña Sola, que ofereix bugalows i apartaments al mateix poble. O bé baixar als restaurants i hotels de Murillo de Gállego, on hi ha una altra esglèsia romànica de campanetes. Aquí trobareu un hotelet rural encantador, molt recomanable, La Real Posada de Liena, amb unes habitacions molt cuques i una cuina cuidada, en un marc de regust francés, però molt agradable i acollidor. Evidentment tampoc volien que fèssiu tot el camí fins a Agüero per l’església de Santiago, tot i que és increiblement preciosa. Podeu incloure aquesta parada en una ruta per Huesca, o pel Pirineu d’Osca. Huesca ciutat és un bon destí per a un pont, per a un cap de setmana llarg, o per un cap de setmana a seques. El Pirineu mereix unes vacances. Barcelona està només a uns 250 kms. i hi ha autovia gratuïta. L’anomenada Hoya de Huesca, els voltants de la capital, son molt bonics, sobretot en primavera. A pocs kms. teniu la impressionant Sierra de Guara, amb els seus canyons i la naturalessa desbordada. En aquesta mateixa zona pobles medievals de conte de fades, com ara Alquézar, amb els seus carrers medievals, o la seva colegiata gòtica penjada d’una penya, es barregen amb poblets de postal, abocats a barrancs insondables. Terres del Somontano, riques en diversitat i en bons vins. Esglèsies perdudes als seus peus, com la de Foces, amb pintures murals, o el monestir cistercenc de Casbas. O Bolea, amb una col·legiata renaixentista i, un xic més enllà, el castell poderós de Loarre, fortalessa romànica única a Europa, que al·lucinarà als infants. Encara una mica més lluny Riglos i els seus mallos. Més enllà el monestir fabulós de San Juan de la Peña, i l’església de Santa Maria de las Sores. El Pirineu etern amb Jaca i la seva catedral. Les valls fresques de Hecho i Ansó, amb la maravella natural de la Selva de Oza, natura desbocada i esplèndida. Per dormir, a Huesca capital, us recomanem dos hotels: l’Abba Huesca, còmode, funcional, amb piscina i un bon restaurant, al costat de l’estació, o el Sancho Abarca, al centre mateix, potser ostentós i barroc en la decoració, però amb una relació preu-qualitat fabulosa: jacuzzi a les suites familiars!. Per dinar, a Huesca, a banda dels restaurants dels hotels, on es menja de fàbula, teniu Las Torres o La Flor, tots dos bons. Si preferiu anar de tapes, no us perdeu la zona coneguda com el tubo. Per nosaltres Da Vinci, al carrer Padre Huesca, 13, tel:  974 225 353, te les millors tapes de la ciutat. Osca us espera!.

Agüero es un pueblo de postal al que se accede desde la carretera N-240, a unos 40 kms. pasado Huesca, camino de Pamplona. Un poco más allá de Ayerbe encontrarán, a mano izquierda, el indicador del desvío que lleva al pueblo en 5 kms. Ya desde la carretera verán la iglesia románica de Santiago colgada a media altura de la sierra, a vuestra derecha. Seguidamente, en una curva, aparece el pueblo. Es allí donde tenéis que girar a mano derecha, y tomar un camino de tierra, llano y en buen estado, que os llevará hasta la iglesia de Santiago. Antes, sin embargo, hay que conseguir la llave en el pueblo, porque sólo abren julio y agosto. Tienen buen aparcamiento junto al templo. Os diremos que es ésta una de las mejores iglesias románicas del Pirineo. Sorprende por sus dimensiones, más propias de una abadía que de una ermita, aunque está incompleta, y sólo se terminó la cabecera. Tiene una portada increíble, con buenísimas esculturas románicas en el tímpano y columnas, y unos ábsides altos y potentes con un friso decorado. Si tenéis la suerte de verla por dentro, la sorpresa será completa. Más esculturas y una arquitectura delicada y poderosa. Vale la pena hacer la desviación, y el viaje, para verla. El pueblo de Agüero también es muy bonito, con otra iglesia, la parroquial, también románica, que tiene otra portada de mérito, aunque mucho más rupestre, con el tetramorfos. Es agradable recorrer calles y plazuelas medievales que suben hasta tocar los Mallos, semejantes a los de Riglos, rocas enormes, llenas de rapaces. Especial gracia hacen las chimeneas, rematadas con el “bichuelo”, tejado cónico. En la rectoría, Mosén Luis Galindo Bisquer, montó el museo del órgano, interesante. Puede hacer muy buenas caminatas alrededor de los Mallos de Agüero, gigantescas estructuras geológicas, grandes pilares derechos como gigantes míticos, petrificados. Pueden ir hasta el bosque de madroños, una curiosidad natural, a unos 5 kms. O acercaros a Sanfelices, un pequeño agregado. O bien rondar completamente los Mallos, unos 4 kms. O entrar en la cueva del Barranco de la Rabosera, “el Pituelo”, ruta fácil y sencilla donde es muy posible ver volar los buitres. Para comer se puede ir al bar de la piscina. Para comer y dormir tienen un hostal, pero nadie se lo aconseja. Y también un camping, el Peña Sola, que ofrece bugalows y apartamentos en el mismo pueblo. O bien hay que bajar a los restaurantes y hoteles de Murillo de Gállego, donde hay otra iglesia románica de campanillas. Aquí encontrarán un hotel rural encantador, muy recomendable, La Real Posada de Liena, con unas habitaciones muy cucas y una cocina cuidada, en un marco de regusto francés, pero muy agradable y acogedor. Evidentemente tampoco querríamos que hicieran todo el camino hasta Agüero solo por la iglesia de Santiago, aunque es increíblemente preciosa. Pueden incluir esta parada en una ruta por Huesca, o por el Pirineo de Huesca. Huesca ciudad es un buen destino para un puente, para un fin de semana largo, o por un fin de semana a secas. El Pirineo merece unas vacaciones. Barcelona está sólo a unos 250 kms. y hay autovía gratuita. La llamada Hoya de Huesca, los alrededores de la capital, son muy bonitos, sobre todo en primavera. A pocos kms. tiene la impresionante Sierra de Guara, con sus cañones y la naturalessa desbordada. En esta misma zona pueblos medievales de cuento de hadas, como Alquézar, con sus calles medievales, o su colegiata gótica colgada de una peña, se mezclan con pueblos de postal, abocados a barrancos insondables. Tierras del Somontano, ricas en diversidad y en buenos vinos. Iglesias perdidas a sus pies, como la de Foces, con pinturas murales, o el monasterio cisterciense de Casbas. O Bolea, con una colegiata renacentista y, un poco más allá, el castillo poderoso de Loarre, fortaleza románica única en Europa, que alucinará a los niños. Un poco más lejos Riglos y sus Mallos. Más allá el monasterio fabuloso de San Juan de la Peña, y la iglesia de Santa María de las Sores. El Pirineo eterno con Jaca y su catedral. Los valles frescos de Hecho y Ansó, con la maravilla natural de la Selva de Oza, naturaleza desbocada y espléndida. Para dormir, en Huesca capital, les recomendamos dos hoteles: el Abba Huesca, cómodo, funcional, con piscina y un buen restaurante, junto a la estación, o el Sancho Abarca, en el centro mismo, quizás ostentoso y barroco en la decoración, pero con una relación precio-calidad fabulosa: ¡jacuzzi en las suites familiares!. Para comer, en Huesca, aparte de los restaurantes de los hoteles, donde se come de fábula, tienen Las Torres o La Flor, ambos buenos. Si prefieren ir de tapas, no os perdais la zona conocida como el tubo. Para nosotros Da Vinci, en la calle Padre Huesca, 13, tel: 974 225 353, tiene las mejores tapas de la ciudad. ¡Huesca os espera!.

Schwäbisch Hall


Schwäbisch Hall és una preciosa, bellíssima i fantàstica ciutat de segona categoria alemana. Ho diem sense cap mena de sentit pejoratiu. Evidentment, el primer que cal visitar a Alemania són llocs internacionals de primer ordre, com Berlín, Munich, Colonia, Nüremberg, Dresden, Leipzig… Però un cop hagueu satisfet aquesta necessitat, us recomanem que imagineu noves rutes per una Alemania menys coneguda, però que amaga joies petitones, boniques com una randa. Schwäbisch Hall és una d’aquestes petites joies. Pertany a l’Estat Federat de Baden-Württemberg, un territori a tocar de Baviera, i que cal visitar amb detenció. La vila te monuments fantàstics, com aquest fabulós ajuntament barroc, (a la foto), o bé l’esglèsia de Sant Miquel, amb la seva monumental escalinada rodona, que als estius funciona com a teatre i centre de concerts i dança a l’aire lliure. Però malgrat aquests monuments importants, no només les grans construccions són l’objecte d’atracció. Tot el poble és un festival de carrers medievals, amb cases d’entramats de fusta, façanes i teulades d’ensomni i placetes recoletes plenes de flors. Us assegurem que el paisatge i l’escongrafia són molt bonics i molt diferents. Com la esplèndida posada en escena de les cases damunt del meandre del riu Kocher, amb el parc i els anecs banyant-s’hi. De postal. I el més interessant és que Schwäbisch Hall forma part d’una ruta de pobles amb encant que pot ser un objectiu d’una escapada o unes vacances familiars. Llocs com Bad Wimfen, ciutat medieval a tocar, o la incomparable i fastuosa Rothenburg ob der Tauber, la més increible vila fortificada de tota Alemania estan a tocar de Schwäbisch Hall. La vila te bons hotels i restaurants de categoria, entre ells, per exemple, el Kronprinz, el de l’Àguila Dorada, o l’Hotel Scholl, tots instal·lats en boniques casones del centre.

Schwäbisch Hall es una preciosa, bellísima y fantástica ciudad de segunda categoría alemana. Lo decimos sin sentido peyorativo. Evidentemente, lo primero que hay que visitar en Alemania son hitos internacionales de primer orden, como Berlín, Munich, Colonia, Nüremberg, Dresden, Leipzig … Pero una vez que hayan satisfecho esta necesidad, les recomendamos que imaginen nuevas rutas para recorrer una Alemania menos conocida, pero que esconde joyas pequeñas y bonitas. Schwäbisch Hall es una de estas pequeñas joyas. Pertenece al Estado Federado de Baden-Württemberg, un territorio cerca de Baviera, y que hay que visitar con detención. La villa tiene monumentos fantásticos, como este fabuloso ayuntamiento barroco, (en la foto), o bien la iglesia de San Miguel, con su monumental escalinada redonda, que en los veranos funciona como teatro y centro de conciertos y danza al aire libre. Pero pese a estos monumentos importantes, no sólo las grandes construcciones son objeto de atracción. Todo el pueblo es un festival de calles medievales, con casas de entramados de madera, fachadas y tejados de ensueño y plazas recoletas llenas de flores. Os aseguramos que el paisaje y el escongrafia son muy bonitos y muy diferentes. Como la espléndida puesta en escena de las casas sobre el meandro del río Kocher, con el parque y los patos bañándose en él. De postal. Y lo más interesante es que Schwäbisch Hall forma parte de una ruta de pueblos con encanto que puede ser un objetivo de una escapada o unas vacaciones familiares. Lugares como Bad Wimfen, ciudad medieval cercana, o la incomparable y fastuosa Rothenburg ob der Tauber, la más increíble villa fortificada de toda Alemania, están cerca de Schwäbisch Hall. La villa tiene buenos hoteles y restaurantes de categoría, entre ellos, por ejemplo, el Kronprinz, el del Águila Dorada, o el Hotel Scholl, todos instalados en hermosas casonas del centro.

Carrión de los Condes


Una altra de les joies del camí de Sant Jaume de Compostela al seu pas per Castella és Carrión de los Condes. Poques viles amb un romànic tan espectacular com aquest a tota la península. Amb unes escultures tan maravelloses. Com aquesta de la foto: Santiago, amb la seva portada amb l’Apocalipsis. O com la de Santa Maria del Camino amb la seva portalada plena d’animals fantàstics. Però no només teniu esglèsies romàniques a Carrión. El monestir de Santa Clara és herrerià, del XVII. O les esglèsies de San Julián, la de los Reyes o la de San Andrés, del XVI. O l’esplèndit Monestir de San Zoilo plateresc i barroc, avui en dia convertit en un hotel amb molt d’encant, i amb un bon restaurant. El casc antic, medieval, en forma de camí, allargassat, també te palaus molt notables que us transportaran a l’edat mitjana. Com la Casa del Águila, o la casa de los Girón, o la de los Lomana, o la Casa Grande de las Lágrimas. Si us decidiu a fer el camí del Xacobeo, Carrión de los Condes, amb el seu art, els seus hotels i restaurants, és una parada que no podeu deixar de fer.

Otra de las joyas del Camino de Santiago de Compostela a su paso por Castilla es Carrión de los Condes. Pocas villas con un románico tan espectacular como este, en toda la península. Con unas esculturas tan maravillosas. Como esta de la foto: Santiago, con su portada con el Apocalipsis. O como la de Santa María del Camino con su portada llena de animales fantásticos. Pero no sólo tienen iglesias románicas en Carrión. El monasterio de Santa Clara es herreriano, del XVII. O las iglesias de San Julián, la de los Reyes o la de San Andrés, del XVI. O el espléndido Monasterio de San Zoilo plateresco y barroco, hoy en día convertido en un hotel con mucho encanto, y con un buen restaurante. El casco antiguo, medieval, en forma de camino, alargado, también tiene palacios muy notables que nos retrotraen a la Edad Media. Como la Casa del Águila, o la casa de los Girón, o la de los Lomana, o la Casa Grande de las Lágrimas. Si se deciden a hacer el camino del Xacobeo, Carrión de los Condes, con su arte, sus hoteles y restaurantes, es una parada que no puede dejar de hacer.