Cavalcada dels Reis a Badalona


reis

La Cavalcada de Reis és tot un espectacle que val la pena compartir amb tota la família. És la nit màgica, la darrera gran festa del Nadal abans no arribi la tornada al cole, a la feina, a la normalitat. Abans no arriba la llarga travessia del desert dels mesos freds, foscos i grisos del gener i febrer. Abans no arriba Carnestoltes. Arreu del país podeu anar a rebre a Ses Majestats d’Orient. Son per tot. Pobles, viles i ciutats, grans i petits. Avui us volem convidar a venir a Badalona, on la cavalcada sempre ha tingut renom, i sempre ha estat un bon espectacle. La gran festa dels Reis Mags a la nostra ciutat serà el diumenge 5 de gener. Tot començarà al pont del Petroli de Badalona a les 16.30 hores, quan els reis arribaran a bord del vaixell “Ciutat de Badalona”. Un cop arribin al pont del Petroli els Reis i els patges recorreran la passarel·la de 250 metres i a les escales del pont hi haurà la rebuda institucional. Allà l’alcalde de la ciutat lliurarà a Ses Majestats el pa, la sal i la clau perquè puguin entrar a totes les cases. L’inici de la Cavalcada Reial serà a les 18 hores i començarà a l’avinguda de Pius XII, cantonada amb el carrer Ramiro de Maetzu. Seguiran per Marquès de Sant Mori, Salvador Seguí, carrer Don Pelayo, Avinguda d’Alfons XIII, carrer Francesc Macià i de la Creu, carrer de Francesc Layret fins arribar al final del carrer d’en Prim, ja passades les 21 hores, o encara molt entrada la nit. (A Badalona és tradicional que els Reis acumulin retards escandalosos!). A Badalona podeu arribar-hi molt fàcilment amb el metro de la linia 2, la lila, baixant a Pompeu Fabra, la darrera parada. També en tren, fins a l’estació de Badalona de la línia C1 de rodalies. Totes dues estacions son molt aprop dels carrers del centre de la ciutat. Si veniu en cotxe, seguiu la C-32 fins la sortida Badalona Centre, baixeu a la dreta cap al mar i cerqueu aparcament. Serà difícil, millor dit, impossible aparcar a la Plaça Pompeu Fabra, la mateixa del metro, on els Reis seran revuts. Veniu abans i aprofiteu el dia per visitar amb els vostres fills i filles les restes arqueològiques romanes del Museu de Badalona, que inclouen una ciutat romana subterrània, increible i fantàstica. O pujar amb temps de passar unes hores, al matí, o a la tarda, pels voltants del monestir gòtic de Sant Jeroni de la Murtra, una joia ben desconeguda, i que forma part del Parc Natural de la Serra de Marina. Sant Jeroni també és un bon lloc per fer-hi picnic, jugar a pilota i còrrer amb la canalla. Al centre de Badalona també es pot anar a fer picnic amb la canalla el Parc de Can Solei, això si, una mica lluny del centre. Però si voleu menjar de restaurant en teniu de molt bons. Recomanem, al carrer del mar, a tocar de la plaça de la vila el bistrot del Forn Bertran, una fleca que te un reservat al pis superior on fan alguns menús interessants. El Caolila, tampoc queda allunyat. Un local modern. La Sargantana és una proposta diferent. Per unes tapes ben bones: La Bota de Aragón, un xic allunyat. Per qui li agradin les pastes, la franquicia de La Tagliatella pot ser una opció ben cèntrica, o el Miranapoli és una pizzeria familiar. Arran de platja, pot ser interessant el Sotavent, que és el restaurant del Club Naútic. També per allà, al carrer de Sant Pere, hi ha Can Quim, boníssima cuina, dels millors, tradicional català, mariner. O bé Can Frai, gourmet, al mateix carrer de Sant Pere, però al número 11 Tel. 93.384.07.18. Una altra boníssima pizzeria és el Caño 14, al costat mateix de la Rambla. Moderníssim, japonés i català, en dos ambients: Aroma, un luxe asiàtic. Ca L’Arqué, te bona carn a la brasa, al carrer Arnús, 87. Tel. 93.464.12.22. La Barleta és un petit local, un altre bistrot. Més tradicional teniu el Nero, al carrer Francesc Layret, 153. Tel. 93.384.14.49. Un gallec de luxe: Pazo Ribeiro al carrer de la Mercè, 2. Tel. 93.464.25.07. Un vasc de prestigi el Txistu, al carrer de Sant Joaquim, 15. Tel. 93.384.38.15. No us perdeu l’arribada dels Reis a Badalona!.

La Cabalgata de Reyes es todo un espectáculo que vale la pena compartir con toda la familia. Es la noche mágica, la última gran fiesta de la Navidad antes de que llegue la vuelta al cole, al trabajo, a la normalidad. Antes no llega la larga travesía del desierto de los meses fríos, oscuros y grises de enero y febrero. Antes no llega Carnaval. En todo el país puede ir a recibir a Sus Majestades de Oriente. Hoy os queremos invitar a venir a Badalona, ​​donde la cabalgata siempre ha tenido renombre, y siempre ha sido un buen espectáculo. La gran fiesta de los Reyes Magos en nuestra ciudad será el domingo 5 de enero a las 16,30 horas cuando llegaran al pont del petroli. Una hora más tarde, sobre las 18,30 horas, pero posiblemente más tarde, comenzará en Llefià la cabalgata propiamente dicha, por la Avenida de Pío XII, la del Marqués de Sant Mori, Salvador Seguí, calle Don Pelayo, Avenida de Alfonso XIII, calle Francesc Macià y de la Cruz, calle de Francesc Layret hasta llegar al final de la calle de Prim, ya pasadas las 21 horas, o aún peor, muy entrada la noche. (En Badalona es tradicional que los Reyes acumulen retrasos escandalosos). Se repartirán 4.000 kilogramos de caramelos, que son aptos para celíacos. Llevense unas buenas bolsas. Participarán unas 300 personas, entre ellas los grupos Bufones del Fuego, la Banda del Conservatorio Profesional de Música de Badalona, ​​varias escuelas de danza, los Kapaoltis de Llefià y miembros del Orfeó Badaloní. A Badalona se puede llegar muy fácilmente con el metro de la línea 2, la lila, bajando a Pompeu Fabra, la última parada. También en tren, hasta la estación de Badalona de la línea C1 de cercanías. Ambas estaciones estan muy cerca de las calles del centro de la ciudad. Si vienen en coche, sigan la C-32 hasta la salida Badalona Centre, bajen a la derecha hacia el mar y busquen aparcamiento. Será difícil, mejor dicho, imposible aparcar en la Plaza Pompeu Fabra, la misma del metro, justo donde los Reyes llegaran. Venid antes y aprovechad el día para visitar con sus hijos e hijas los restos arqueológicos romanos del Museo de Badalona, ​​que incluyen una ciudad romana subterránea, increible y fantástica. O subir con tiempo de pasar unas horas, por la mañana, o por la tarde, por los alrededores del monasterio gótico de San Jerónimo de la Murtra, una joya bien desconocida, y que forma parte del Parque Natural de la Sierra de Marina. San Jerónimo también es un buen lugar para hacer picnic, jugar a la pelota y correr con los niños. En el centro de Badalona también se puede ir a hacer picnic con los niños el Parque de Can Solei, eso sí, un poco lejos del centro. Pero si deseais comer de restaurante tenéis algunos muy buenos. Recomendamos, en la calle del mar, junto a la plaza de la villa el bistrot del Forn Bertran, una panadería que tiene un reservado en el piso superior donde hacen algunos menús interesantes. El Caolila, tampoco queda alejado. Un local moderno. Tapas muy buenas: La Bota de Aragón, un poco alejado. Para quien le gusten las pastas, la franquicia de La Tagliatella puede ser una opción muy céntrica, o lo Miranapoli es una pizzería familiar. A raíz de playa, puede ser interesante el Sotavento, que es el restaurante del Club Naútico. También por allí, en la calle de San Pedro, se encuentra Can Quim, buenísima cocina, los mejores, tradicional catalán, marinero. O bien Can Frai, gourmet, en la misma calle de San Pedro, pero el número 11 Tel. 93.384.07.18. Otra buenísima pizzería es el Caño 14, al lado de la Rambla. Modernísimo, japonés y catalán, en dos ambientes: Aroma, un lujo asiático. Ca L’Arqué, tiene buena carne a la brasa, en la calle Arnús, 87. Tel. 93.464.12.22. La Barlet es un pequeño local, otro bistrot. Más tradicional tiene el Nero, en la calle Francesc Layret, 153. Tel. 93.384.14.49. Un gallego de lujo: Pazo Ribeiro en la calle de la Merced, 2. Tel. 93.464.25.07. Un vasco de prestigio en Txistu, en la calle San Joaquín, 15. Tel. 93.384.38.15. No os perdáis la llegada de los Reyes en Badalona!.

Micenes


Micenes, al Peloponès, a Grècia. Un altre nom mític. Un nou lloc que heu de veure. La increible ciutadella de Micenes, força ben conservada pels 3000 o més anys d’antiguitat que la contemplen. Amb les tombes reials, amb els cercles d’enterraments, amb l’acròpolis poderosa i la famosa porta dels lleons. Si hi aneu a l’estiu farà molta calor, potser 39 graus, potser més, però es pot suportar i quedareu meravellats. Arribar-hi és fàcil. La carretera bona. Heu d’anar de Corint, per l’autopista, camí d’Argos. Un altre nom mític, avui una vila gran. Abans d’arribar-hi trobareu la desviació a mà esquerra, ben indicat. Bon aparcament. Primer haureu de parar i aparcar a l’anomenat Tresor d’Atreu, molt impactant, el millor de Micenes. Vista aquesta tomba, haureu de continuar fins l’acròpolis, un km. més enllà. Cal travessar un petit poble turístic, on hi ha molts bars i restaurants abans d’arribar al jaciment. A la tornada podeu parar i dinar. O bé podeu anar a cercar la frescor d’una platja, del mar. A Nauplia, per exemple, bonica ciutat medieval oberta a una badia i un port bonics, amb un castell dalt del penya-segat. Bons hotels i restaurants allà també.

Nosaltres vam anar a dinar, per banyar-nos, al poble on dormíem i des d’on vam fer l’escapada a Micenes. Es tracta de Loutra Elenis. Ho ferem a la platja del poble, al restaurant Αλκυονίδες Ταβέρνα Κουκιος, una taberna grega espectacular, tan arran d’aigua, tan a tocar de mar, que les potes de les cadires eren dins l’Egeu. Menjar molt bo. L’hotel on estàvem, de fet uns apartaments, eren els Mirella Studios, regentats per la senyora Anastasia. Tracte familiar en uns estudis amplis, amb vistes i cala privada. Luxe sense paliatius. No deixeu d’incloure Micenes en una sortida familiar per Grècia!.

Micenas es otro nombre mítico, otra civilización antigua de renombre, de las muchas que florecieron en el Peloponeso, en Grecia. Una ciudadela potente, inexpugnable, unas sepulturas impresionantes, la puerta de los leones, los círculos reales, las murallas. Todo esto es Micenas, hoy un pequeño pueblo cerca de Argo y de Nauplia. Un pueblo por el que se pasa para llegar al yacimiento más famoso de la antiguedad clásica en esta zona. No dejeis de visitar Micenas en una excursión por Grecia.

Cavalcada de Reis a Badalona


reis

La Cavalcada de Reis és tot un espectacle que val la pena compartir amb tota la família. És la nit màgica, la darrera gran festa del Nadal abans no arribi la tornada al cole, a la feina, a la normalitat. Abans no arriba la llarga travessia del desert dels mesos freds, foscos i grisos del gener i febrer. Abans no arriba Carnestoltes. Arreu del país podeu anar a rebre a Ses Majestats d’Orient. Son per tot. Pobles, viles i ciutats, grans i petits. Avui us volem convidar a venir a Badalona, on la cavalcada sempre ha tingut renom, i sempre ha estat un bon espectacle. Aquest any 2014 serà encara més entranyable, perque està inspirada directament en els objectes del món dels infants: les joguines, els carrusels i els peluixos. La gran festa dels Reis Mags a la nostra ciutat serà el diumenge 5 de gener. Serà una cavalcada gran, de 300 participants, El somni d’un infant que escriu la carta als reis i imagina un món màgic ple de regals, serà el fil conductor de la Cavalcada de Reis d’aquest any. Tot començarà a les 16,30 h, és a dir, a quarts de 5 de la tarda, a la cantonada de la Riera Martí i Pujol amb la carretera, amb el carrer Francesc Layret, a la plaça Pompeu Fabra. Arribaran dalt de bellíssims cotxes d’època i faran un recorregut per l’avinguda Martí Pujol. Just a la cantonada del carrer de Francesc Layret seran rebuts per l’alcalde i els regidors de l’Ajuntament. Allà s’iniciarà la comitiva a peu fins a la plaça de la Vila, on hi haurà una cantada de nadales de la coral de les escoles Baldomer Solà i Gitanjali des del balcó de l’Ajuntament, i la rebuda institucional amb discurs0s protocolaris. També se’ls lliurarà a la clau de totes les cases de Badalona. Una hora més tard, sobre les 18,30 hores, però possiblement més tard, començarà a Llefià la cavalcada propiament dita, per l’Avinguda de Pius XII, la del Marquès de Sant Mori, Salvador Seguí, carrer Don Pelayo, Avinguda d’Alfons XIII, carrer Francesc Macià i de la Creu, carrer de Francesc Layret fins arribar al final del carrer d’en Prim, ja passades les 21 hores, o encara molt entrada la nit. (A Badalona és tradicional que els Reis acumulin retards escandalosos!). Es repartiran 4.000 quilograms de caramels, que son aptes per a celíacs. Porteu unes bones bosses. Com ja us hem dit hi participaran unes 300 persones, entre elles les colles Bufons del Foc, la Banda del Conservatori Professional de Música de Badalona, diverses escoles de dansa, els Kapaoltis de Llefià i membres de l’Orfeó Badaloní. A Badalona podeu arribar-hi molt fàcilment amb el metro de la linia 2, la lila, baixant a Pompeu Fabra, la darrera parada. També en tren, fins a l’estació de Badalona de la línia C1 de rodalies. Totes dues estacions son molt aprop dels carrers del centre de la ciutat. Si veniu en cotxe, seguiu la C-32 fins la sortida Badalona Centre, baixeu a la dreta cap al mar i cerqueu aparcament. Serà difícil, millor dit, impossible aparcar a la Plaça Pompeu Fabra, la mateixa del metro, on els Reis seran revuts. Veniu abans i aprofiteu el dia per visitar amb els vostres fills i filles les restes arqueològiques romanes del Museu de Badalona, que inclouen una ciutat romana subterrània, increible i fantàstica. O pujar amb temps de passar unes hores, al matí, o a la tarda, pels voltants del monestir gòtic de Sant Jeroni de la Murtra, una joia ben desconeguda, i que forma part del Parc Natural de la Serra de Marina. Sant Jeroni també és un bon lloc per fer-hi picnic, jugar a pilota i còrrer amb la canalla. Al centre de Badalona també es pot anar a fer picnic amb la canalla el Parc de Can Solei, això si, una mica lluny del centre. Però si voleu menjar de restaurant en teniu de molt bons. Recomanem, al carrer del mar, a tocar de la plaça de la vila el bistrot del Forn Bertran, una fleca que te un reservat al pis superior on fan alguns menús interessants. El Caolila, tampoc queda allunyat. Un local modern. La Sargantana és una proposta diferent. Per unes tapes ben bones: La Bota de Aragón, un xic allunyat. Per qui li agradin les pastes, la franquicia de La Tagliatella pot ser una opció ben cèntrica, o el Miranapoli és una pizzeria familiar. Arran de platja, pot ser interessant el Sotavent, que és el restaurant del Club Naútic. També per allà, al carrer de Sant Pere, hi ha Can Quim, boníssima cuina, dels millors, tradicional català, mariner. O bé Can Frai, gourmet, al mateix carrer de Sant Pere, però al número 11 Tel. 93.384.07.18. Una altra boníssima pizzeria és el Caño 14, al costat mateix de la Rambla. Moderníssim, japonés i català, en dos ambients: Aroma, un luxe asiàtic. Ca L’Arqué, te bona carn a la brasa, al carrer Arnús, 87. Tel. 93.464.12.22. La Barleta és un petit local, un altre bistrot. Més tradicional teniu el Nero, al carrer Francesc Layret, 153. Tel. 93.384.14.49. Un gallec de luxe: Pazo Ribeiro al carrer de la Mercè, 2. Tel. 93.464.25.07. Un vasc de prestigi el Txistu, al carrer de Sant Joaquim, 15. Tel. 93.384.38.15. No us perdeu l’arribada dels Reis a Badalona!.

La Cabalgata de Reyes es todo un espectáculo que vale la pena compartir con toda la familia. Es la noche mágica, la última gran fiesta de la Navidad antes de que llegue la vuelta al cole, al trabajo, a la normalidad. Antes no llega la larga travesía del desierto de los meses fríos, oscuros y grises de enero y febrero. Antes no llega Carnaval. En todo el país puede ir a recibir a Sus Majestades de Oriente. Hoy os queremos invitar a venir a Badalona, ​​donde la cabalgata siempre ha tenido renombre, y siempre ha sido un buen espectáculo. Este año 2014 será aún más entrañable, porque está inspirada directamente en los objetos del mundo de los niños: los juguetes, los carruseles y los peluches. La gran fiesta de los Reyes Magos en nuestra ciudad será el domingo 5 de enero a las 16,30 horas. Podréis ir a saludarlos a la esquina de la Riera Martí i Pujol con la carretera, y con la calle Francesc Layret, en la plaza Pompeu Fabra. Llegarán en bellísimos coches de época y harán un recorrido por la avenida Martí Pujol. Justo en la esquina de la calle de Francesc Layret serán recibidos por el alcalde y los concejales del Ayuntamiento. Allí se iniciará la comitiva a pie hasta la plaza de la Vila, donde habrá una cantada de villancicos de la coral de las escuelas Baldomer Solà y Gitanjali desde el balcón del Ayuntamiento, y el recibimiento institucional con discurs0s protocolarios. También se les entregará la llave de todas las casas de Badalona. Una hora más tarde, sobre las 18,30 horas, pero posiblemente más tarde, comenzará en Llefià la cabalgata propiamente dicha, por la Avenida de Pío XII, la del Marqués de Sant Mori, Salvador Seguí, calle Don Pelayo, Avenida de Alfonso XIII, calle Francesc Macià y de la Cruz, calle de Francesc Layret hasta llegar al final de la calle de Prim, ya pasadas las 21 horas, o aún peor, muy entrada la noche. (En Badalona es tradicional que los Reyes acumulen retrasos escandalosos). Se repartirán 4.000 kilogramos de caramelos, que son aptos para celíacos. Llevense unas buenas bolsas. Participarán unas 300 personas, entre ellas los grupos Bufones del Fuego, la Banda del Conservatorio Profesional de Música de Badalona, ​​varias escuelas de danza, los Kapaoltis de Llefià y miembros del Orfeó Badaloní. A Badalona se puede llegar muy fácilmente con el metro de la línea 2, la lila, bajando a Pompeu Fabra, la última parada. También en tren, hasta la estación de Badalona de la línea C1 de cercanías. Ambas estaciones estan muy cerca de las calles del centro de la ciudad. Si vienen en coche, sigan la C-32 hasta la salida Badalona Centre, bajen a la derecha hacia el mar y busquen aparcamiento. Será difícil, mejor dicho, imposible aparcar en la Plaza Pompeu Fabra, la misma del metro, justo donde los Reyes llegaran. Venid antes y aprovechad el día para visitar con sus hijos e hijas los restos arqueológicos romanos del Museo de Badalona, ​​que incluyen una ciudad romana subterránea, increible y fantástica. O subir con tiempo de pasar unas horas, por la mañana, o por la tarde, por los alrededores del monasterio gótico de San Jerónimo de la Murtra, una joya bien desconocida, y que forma parte del Parque Natural de la Sierra de Marina. San Jerónimo también es un buen lugar para hacer picnic, jugar a la pelota y correr con los niños. En el centro de Badalona también se puede ir a hacer picnic con los niños el Parque de Can Solei, eso sí, un poco lejos del centro. Pero si deseais comer de restaurante tenéis algunos muy buenos. Recomendamos, en la calle del mar, junto a la plaza de la villa el bistrot del Forn Bertran, una panadería que tiene un reservado en el piso superior donde hacen algunos menús interesantes. El Caolila, tampoco queda alejado. Un local moderno. Tapas muy buenas: La Bota de Aragón, un poco alejado. Para quien le gusten las pastas, la franquicia de La Tagliatella puede ser una opción muy céntrica, o lo Miranapoli es una pizzería familiar. A raíz de playa, puede ser interesante el Sotavento, que es el restaurante del Club Naútico. También por allí, en la calle de San Pedro, se encuentra Can Quim, buenísima cocina, los mejores, tradicional catalán, marinero. O bien Can Frai, gourmet, en la misma calle de San Pedro, pero el número 11 Tel. 93.384.07.18. Otra buenísima pizzería es el Caño 14, al lado de la Rambla. Modernísimo, japonés y catalán, en dos ambientes: Aroma, un lujo asiático. Ca L’Arqué, tiene buena carne a la brasa, en la calle Arnús, 87. Tel. 93.464.12.22. La Barlet es un pequeño local, otro bistrot. Más tradicional tiene el Nero, en la calle Francesc Layret, 153. Tel. 93.384.14.49. Un gallego de lujo: Pazo Ribeiro en la calle de la Merced, 2. Tel. 93.464.25.07. Un vasco de prestigio en Txistu, en la calle San Joaquín, 15. Tel. 93.384.38.15. No os perdáis la llegada de los Reyes en Badalona!.

Montealegre


Castella, és clar, és terra de castells. I de totes les províncies castellanes és Valladolid la que en te més, en més bon estat i més bonics. Per això hi ha una ruta de castells, preciosa, a fer per la Castella eterna. Una ruta amb fites de calibre, com ara Fuensaldaña, a tocar de la mateixa capital, Torrelobatón, seu del museu dels Comuneros, Peñafiel i el seu preciós castell dedicat a museu del vi, del vi de Ribera de duero, excel·lent entre els excel·lents o La Mota, a Medina del Campo. I encara ens en deixem uns quants. Avui us volem proposar una ruta pels castells de Castella i, com a mostra, us parlarem del de Montalegre de Campos, una fortalessa potent i poderosa. Com la majoria, el poblet, diminut, està amagat, dominat, aclaparat per la mole del seu castell. L’edifici senyoreja horitzons de blat, verd a la primavera, groc a l’estiu, marróns a la tardor i l’hivern. I les quatre cases de pedra d’una vila que va annexa al seu castell. Vila i castell que foren declarats, amb encert, conjunt históric i artístic. El poble te la església de San Pedro, amb un retaure del renaixement, la de Santa María y una ermita. A tocar una altra ermita, anomenada del Humilladero, alberga un museo del Pastor. No gaire lluny hi ha una fita de primer ordre pels infants, i pels grans, al poble medieval de Villalba de los Alcores, que és preciós. Es tracta del parc natural i temàtic anomenat Finca Matallana, un centre d’interpretació de la natura de la Diputació de Valladolid. No gaire lluny de Montealegre també podeu gaudir de la capital de la comarca de Campos, Medina de Rioseco, una població fantàstica, amb tota mena de serveis, de tot tipus, i monuments molt notables a visitar. Per dinar, i per allotjar-vos al mateix poble, us recomanem la Casona de Montealegre, amb el seu restaurant Fàtima. És un bon lloc. Cómode, amb encant. Carta curta, però potent. Del tipus carn i caça. Cuina de Castella, amb molta contundència. Preus un xic elevats, d’acord amb la oferta, molt cuidada, com a totes les Posadas Reales de Castilla, una marca de prestigi. Fora del poble cal que aneu als restaurants i hotels de Medina de Rioseco, a 14 kms. o de Valladolid, a 40 km. Castella, la eterna Castella us està esperant!.

Castilla, está bién claro, es tierra de castillos. Y de todas las provincias castellanas es Valladolid la que tiene más, en mejor estado y más bonitos. Por eso hay una ruta de castillos, preciosa, a hacer por la Castilla eterna. Una ruta con hitos de calibre, como Fuensaldaña, junto a la misma capital, Torrelobatón, sede del museo de los Comuneros, Peñafiel y su precioso castillo dedicado a museo del vino, del vino de Ribera de duero, excelente entre los excelentes o La Mota, en Medina del Campo. Y aún nos dejamos unos cuantos. Hoy os queremos proponer una ruta por los castillos de Castilla y, como muestra, os hablaremos del de Montalegre de Campos, una fortaleza potente y poderosa. Como en la mayoría, el pueblo, diminuto, está escondido, dominado, abrumado por la mole de su castillo. El edificio señorea horizontes de trigo, verde en primavera, amarillo en verano, de tonos marrones en otoño y en el invierno. Y las cuatro casas de piedra de una villa que amanece anexa a su castillo. Villa y castillo que fueron declarados, con acierto, conjunto histórico y artístico. El pueblo tiene también la iglesia de San Pedro, con un retablo del renacimiento, la de Santa María y una ermita. Cerca hay otra ermita, llamada del Humilladero, que alberga un museo del Pastor. No muy lejos hay un hito de primer orden para los niños, en el pueblo medieval de Villalba de los Alcores, que es precioso. Se trata del parque natural y temático llamado Finca Matallana, un centro de interpretación de la naturaleza de la Diputación de Valladolid. No muy lejos de Montealegre también se puede disfrutar de la capital de la comarca de Campos, Medina de Rioseco, una población con todo tipo de servicios y monumentos muy notables a visitar. Para comer, y para hospedarse, en el propio pueblo, os recomendamos la Casona de Montealegre, con su restaurante Fátima. Es un buen lugar. Cómodo, con encanto. Carta corta, pero potente. Del tipo carne y caza. Cocina de Castilla, con mucha contundencia. Precios un poco elevados, de acuerdo con la oferta, muy cuidada, como en todas las Posadas Reales de Castilla, una marca de prestigio. Fuera del pueblo habría que ir a los restaurantes y hoteles de Medina de Rioseco, a 14 kms. o de Valladolid, a 40 km.

Oña


Oña és una recondita i amagada vila de la província de Burgos. Avui en dia poca gent coneix Oña, poca gent passa per la seva carretera i quasi ningú s’imagina els tresors que aquesta tranquil·la població amaga. Però no sempre fou així. El monestir de Sant Salvador d’Oña gaudí en època medieval del favor dels reis de Castella, i dels de Navarra. Molts d’ells estan aquí enterrats, en la joia de la maravellosa esglèsia del monestir. Abans Oña fou molt important. Un punt estratègic de la ruta entre Cantàbria, i els ports cantàbrics, i la capital de la llana, Burgos. Però aquells temps passaren i Oña es va submergir en un son d’anys. El cenobi fou reconvertit en hospital, en hospici, en caserna, en sanatori, en geriàtric. Malgrat tot val la pena que us desvieu en la vostra ruta per Castella i dediqueu un temps a visitar, pausadament, l’esplendor d’Oña. Els sepulcres, retaures, quadres, altars i la fàbrica, mil vegades embellida de la seva esglèsia de Sant Salvador. El Claustre renaixentista, bessó d’aquell de Nájera. Les tombes reials de sobirans de Castella i de Lleó, de Navarra, que mai haurieu imatginat que descansessin aquí. Dels seus mausoleus es van extreure teles hispano-àrabs riquíssimes, armes, coixins… Tot us sera mostrat si pageu el peatge insignificant d’uns kilòmetres de més, no gaires. Trobareu Oña al peu de la carretera nacional N-232 que comunica Burgos amb Santander. També podeu anar-hi des de Briviesca o Pancorbo, per Miranda de Ebro. La comarca, amb la increible ciutadella medieval i el castell de Frías, uns kilòmetres al nord d’Oña, mereix una petita estada. Us ho assegurem. A la vila s’hi menja bé. Hi ha tres restaurants. Un d’ells és el Blanco y Negro. També hi ha boniques cases rurals, com La puerta de Caderechas, a Terminón, un poblet a tocar d’Oña.

Oña es una recondita y escondida villa de la provincia de Burgos. Hoy en día poca gente conoce Oña, poca gente pasa por su carretera y casi nadie se imagina los tesoros que esta tranquila población esconde. Pero no siempre fue así. El monasterio de San Salvador de Oña gozó en época medieval del favor de los reyes de Castilla, y de los de Navarra. Muchos de ellos están aquí enterrados, en la maravillosa iglesia del monasterio. Antes Oña fue muy importante. Un punto estratégico de la ruta entre Cantabria, y los puertos cantábricos, y la capital de la lana, Burgos. Pero aquellos tiempos pasaron y Oña se sumergió en un sueño de años. El cenobio fue reconvertido en hospital, en hospicio, en cuartel, en sanatorio, en geriátrico. Sin embargo vale la pena que se desvíen en su ruta por Castilla y dediquen un tiempo a visitar, pausadamente, el esplendor de Oña. Los sepulcros, restaurados, los cuadros, y altares de la mil veces embellecida iglesia de San Salvador. El Claustro renacentista, gemelo de aquel de Nájera. Las tumbas reales de soberanos que nunca imaginó que descansaran aquí. De sus mausoleos se extrajeron telas hispano-árabes riquísimas, armas, cojines … Todo les será mostrado si pagan el peaje insignificante de unos kilómetros de más, no muchos. Encontraréis Oña al pie de la carretera nacional N-232 que comunica Burgos con Santander. También se puede ir desde Briviesca o Pancorbo, por Miranda de Ebro. La comarca, con la increíble ciudadela medieval y el castillo de Frías, unos kilómetros al norte de Oña, merece una pequeña estancia. Os lo aseguramos. En el pueblo se come bien. Hay tres restaurantes. Uno de ellos es el Blanco y Negro. También hay bonitas casas rurales, como La puerta de Caderechas, en Terminón, un pueblecito al lado de Oña.

Las Bárdenas Reales


bardenas

Les Bárdenas Reales són un territori inaudit, difícil de païr, al·lucinant. Un desert entre Navarra i l’Aragó, una terra donada a aquest tipus de terreny després de l’expoli de fusta i les tales que els seus boscos varen patir al llarg dels segles. Però a les Bàrdenes aquest hàndicap s’ha fet natura, ecosistema. I ara es motiu de visita turística i especialitzada. Els seus cabezos, (a la foto), les seves depresions, els seus paisatges llunars estan solcats de centenars de camins per fer a peu, en bicicleta o en cotxe. Us esperen llocs molt bonics, (si és que a una terra tan àrida se la pot adjetivar així), com Castildetierra o el rincón de Bu. S’hi pot arribar fàcilment des de Arguedas, un poble a pocs kms. al nord de Tudela. D’allà una carretera estreta però asfaltada, us durà fins el centre de la Bárdena Blanca. Si voleu continuar podeu fer una volta per una pista circular de terra, en bon estat, de 25 kms. de llargada, que pasa pels llocs més emblamàtics. També hi ha altres pistes, des de Rada, o Carcastillo, però no són aconsellables per vehicles a motor estàndard i us podeu pedre amb facilitat. En canvi, si teniu bicicleta i ganes, el terreny extremadament pla de les Bárdenas és a la vostra disposició. Dormiu a Tudela, una ciutat magnífica, a tocar d’aquest espai natural, i amb molts bons hotels i restaurants. Nosaltres hem estat a l’AC i hem menjat al restaurant Remigio, que també te habitacions.

Las Bárdenas Reales son un territorio inaudito, difícil de digerir, alucinante. Un desierto entre Navarra y Aragón, una tierra dada a este tipo de terreno tras el expolio de madera y las talas que sus bosques sufrieron a lo largo de los siglos. Pero en las Bardena este hándicap se ha hecho naturaleza, ecosistema. Y ahora es motivo de visita turística y especializada. Sus cabezos, (en la foto), sus depresiones, sus paisajes lunares están surcados de cientos de caminos para hacer a pie, en bicicleta o en coche. Os esperan lugares muy bonitos, (si es que a una tierra tan árida se la puede adjetivar así), como Castildetierra o el rincón de Bu. Se puede llegar fácilmente desde Arguedas, un pueblo a pocos kms. al norte de Tudela. De allí una carretera estrecha pero asfaltada, le llevará hasta el centro de la Bardena Blanca. Si desea continuar puede darse una vuelta por una pista circular de tierra, en buen estado, de 25 kms. de longitud, que pasa por los lugares más emblamáticos. También hay otras pistas, desde Rada o Carcastillo, pero no son aconsejables para vehículos a motor estándar y se pueden Vds. perder con facilidad. En cambio, si tienen bicicleta y ganas, el terreno extremadamente plano de las Bárdenas está a su disposición. Duerman en Tudela, una ciudad magnífica, justo al lado de este espacio natural, y con muy buenos hoteles y restaurantes. Nosotros hemos estado en el hotel AC y hemos comido en el restaurante Remigio, que también tiene habitaciones.

Tudela


tudela

Tudela és una bonica i dinàmica ciutat a les vores de l’Ebre. Tot i que pertany a Navarra, la capital de la Ribera és una vila una mica aragonesa d’esperit. I tampoc no està lluny de compartir l’alegria de viure de la veïna La Rioja. Per això, aquesta magnífica capital de l’Ebre, oberta a totes les influències, resulta una barreja ben atractiva. La ciutat medieval, presidida per la seva impressionant catedral romànica, mereix una visita ben calmada. Els carrers estrets, herència dels àrabs, i el seu call jueu, amb la sinagoga, recorden que l’islam i els hebreus senyorejaren la vila fins el segle XII. Les esglèsies romàniques, de bellíssimes portalades, la catedral i el claustre rememoren l’arribada dels cristians. Tudela també és renaixentista i barroca, i modernista, a la famosa plaça de los fueros, (a la foto), centre neuràlgic de la vila moderna. Són incontables les excursions i sortides que podeu fer fixant Tudela com a centre: el desert de les Bardenas Reales, un espai natural sec però únic, que no deixa indiferent. O la vega del Moncayo, que és la cara amable, amb els seus boscos de muntanya. Podeu fer la ruta pels monestirs propers, com Tulebras, Veruela, Fitero, o la Oliva, joies del Císter més pur. O visitar les ciutats opulentes de la Ribera de l’Ebre, com la barroca Corella, o Calahorra. O endinsar-vos en la ruta dels dinosaures de la vall del riu Cidacos. Totes aquestes sortides no exigeixen gaire esforç. Cap d’elles no abasta més de 100 Kms. I Tudela és un centre molt adequat per fer-les. Podeu dormir a molts hotels de Tudela. Nosaltres ho vàrem fer a l’hotel AC, un valor segur, amb totes les comoditats i un servei molt amable. Però també són molt adequats el Santamaria o el Tudela Bardenas, o l’ñ de Tudela. La ciutat és una fita gastronómica. Està plena de restaurants que ofereixen la màxima qualitat, sobretot pel que fa a les verdures de la zona, que són fora de sèrie. Us recomanem el Remígio, que també és un bon hostal, amb habitacions, o l’Iruña, o el 33. Tudela, a escasos 90 kms. de Saragossa és un bon destí de pont o vacances curtes. En tot cas, si us agafa la nit camí de Bilbao, Logroño o Saragossa, al mig del vall de l’Ebre, no us preocupeu pas: sempre us quedarà Tudela!.

Tudela es una bonita y dinámica ciudad a las orillas del Ebro. Aunque pertenece a Navarra, la capital de la Ribera es una población un poco aragonesa de espíritu. Y tampoco está lejos de compartir la alegría de vivir de la vecina La Rioja. Por ello, esta magnífica capital del Ebro, abierta a todas las influencias, resulta una mezcla muy atractiva. La ciudad medieval, presidida por su impresionante catedral románica, merece una visita bien calmada. Las calles estrechas, herencia de los árabes, y su barrio judío, con la sinagoga, recuerdan que el islam y los hebreos señoreaban la villa hasta el siglo XII. Las iglesias románicas, de bellísimos portales, la catedral y el claustro rememoran la llegada de los cristianos. Tudela también es renacentista y barroca, y modernista, como en la famosa plaza de los fueros, (en la foto), centro neurálgico de la villa moderna. Son incontables las excursiones y salidas que puede hacer fijando Tudela como centro: el desierto de las Bardenas Reales, un espacio natural seco pero único, que no deja a nadie indiferente. O la vega del Moncayo, que es la otra cara, la amable de esta naturaleza, con sus bosques de montaña. Pueden hacer la ruta por los monasterios cercanos, como Tulebras, Veruela, Fitero, o la Oliva, joyas del Císter más puro. O visitar las ciudades opulentas de la Ribera del Ebro, como la barroca Corella, o Calahorra. O adentrarse en la ruta de los dinosaurios del valle del río Cidacos. Todas estas salidas no exigen mucho esfuerzo. Ninguna de ellas abarca más de 100 Kms.. Y Tudela es un centro muy adecuado para hacerlas. Puede dormir en cualquiera de los hoteles de Tudela. Nosotros lo hicimos en el hotel AC, un valor seguro, con todas las comodidades y un servicio muy amable. Pero también son muy adecuados el Santamaria o Tudela Bardenas, o la ñ de Tudela. La ciudad es un hito gastronómico. Está llena de restaurantes que ofrecen la máxima calidad, sobre todo con las verduras de la zona, que son fuera de serie. Os recomendamos el Remigio, que también es un buen hotel, con habitaciones, o el Iruña, o el 33. Tudela, a escasos 90 kms. de Zaragoza es un buen destino de puente o vacaciones cortas. En todo caso, si os coge la noche camino de Bilbao, Logroño o Zaragoza, en medio del valle del Ebro, no os preocupeis, pues ¡siempre os quedará Tudela!.

Las Huelgas


El monestir de las Helgas Reales és un impresionant cenobi situat a les afores de Burgos. Tot i que Burgos és una ciutat increible, amb atractiu suficient per si mateixa, i que justifica sobradament un viatge, no podeu marxar de Burgos sense veure aquesta bellíssima abadia. És panteó dels reis de Castella, (hi ha enterrat un piló de reis i reines), i té un eslèndit museu ple de teles, vestits i altres objectes de valor incalculable. Las Huelgas és un dels més grans i millors monestirs d’Espanya, i nosaltres n’hem vist molts!. Per dormir no cal amoinar-se gaire: Burgos està ple d’hotels. També te un càmping guapíssim, situat en un entorn magnífic, amb bungalows molt bonics: el càmping municipal “Fuentes Blancas”:  Per menjar us recomanem vivament que aneu de tapes. Prop de la catedral trobareu el bar de tapes “La cabaña Arandina”. El millor que hem probat. Un pernil d’escàndol al carrer de la sombrereria, número 12.  La web del monestir és: http://www3.planalfa.es/lashuelgas/introduccion_i.htm. Web de turisme de Castella i LLeó: http://www.turismocastillayleon.com/ Web de l’ajuntament de Burgos: http://www.aytoburgos.es/

El monasterio de las Huelgas Reales es un impresionante cenobio sito a las afueras de Burgos. Aun cuando Burgos es una ciudad increible, con atractivo suficiente por si misma, y que justifica sobradamente un largo viaje, no podéis marchar de Burgos sin ver esta bellísima abadía. Es el panteón de los reyes de Castilla, (hay enterrados un montón de reyes y reinas), y tiene un espléndido museo lleno de telas, vestidos y otros objetos de valor incalculable. Las Huelgas es uno de los más grandes y mejores monasterios de España, ¡y nosotros hemos visto muchos!. para comer os recomendamos que vayais de tapas. Cerca de la catedral está el bar “La cabaña Arandina”. El mejor que hemos probado. Un jamón de escándolo en la calle de la sombrereria, número 12. Por dormir no hace falta buscar demasiado: Burgos está lleno de hoteles. También tiene un càmping guapísimo, situado en un entorno magnífico, con bungalows: el càmping municipal “Fuentes Blancas”.

Castells reials de Baviera


Castells

Els castells reials de Baviera, sobre la ciutat de Fussen, al peu dels Alps bavaresos, varen ser bastits per Lluís II, darrer rei d’aquest pais. Són neogòtics, del segle XIX, i n’hi ha dos. A l’entrada teniu un gran aparcament, la caseta on venen les entrades, un piló de botigues i restaurants, un bonic parc amb un bosc on fer picnic i un llac. Els castells estan atepeits de turistes, així que cal arribar-hi ben aviat, pel matí. Tot i la propaganda que en fan no creiem que mereixen un viatge expressament, però si passeu per allà, donant una volta als maravellosos Alps Germànics de Baviera els podeu visitar. Nosaltres vàrem dormir a l’hotel Guggemos a Tegernsee. Per unes vacances amb nens, penseu en Baviera, en els seus boscos, viles, ciutats, monestirs, i en els seus castells reials, que no són els únics castells d’Alemania.

Los castillos reales de Baviera, sobre la ciudad de Fussen, al pie de los Alpes bávaros, fueron construidos por Luis II, último rey de este país. Son neogóticos, del siglo XIX, y hay dos. En la entrada tienen un gran aparcamiento, la caseta donde venden las entradas, un montón de tiendas y restaurantes, un bonito parque con un bosque donde hacer picnic y un lago. Los castillos están llenos de turistas, así que hay que llegar pronto, por la mañana. A pesar de la propaganda que hacen no creemos que merezcan hacer un viaje expresamente, pero si pasáis por allí, dando una vuelta a los maravillosos Alpes Germanos de Baviera hay que visitarlos. Nosotros dormimos en el hotel Guggemos en Tegernsee. Para unas vacaciones con niños, pensad en Baviera, en sus bosques, villas, ciudades, monasterios, y en sus castillos reales, que no son los únicos castillos de Alemania.