La Fira del conte a Medinyà


Medinyà és un bonic poble al nord de Girona, travessat per la carretera general, la N-II, on aquest proper cap de setmana, el dissabte 19 de maig de 2018, s’hi celebra una fira del conte infantil, juvenil i adult. És una sortida familiar molt i molt recomanable per diverses raons. La primera, per la fira mateixa, una excusa perfecte per passar un bon dia, o dies, a Girona, i amb la família. Segona és una activitat especialment dissenyada pels infants, molt interessant, educativa i novedosa. Tercera, i no menys important, permet voltar per les nostres anyorades terres gironines en plena primavera. Hi ha contes per a totes les edats. També trobareu tallers relacionats amb els contes i el món editorial i dels llibres en general. Algunes propostes es representen només una vegada, altres tenen dos horaris, al matí i la tarda. Durant tot el dia podreu visitar les paradetes on veureu com treballen els il·lustradors, llibreters, editorialistes, els artesans del conte i molta més gent d’aquest ram. També hi haurà un mercadet de venda de contes de 2a mà. Tota la informació que necessiteu, i més, a la seva pàgina web. Trobareu Medinyà, molt fàcilment, anant fins la sortida Girona Nord de la AP-7. En sortir preneu en direcció Palamós i La Bisbal, per agafar l’antiga N-II tot seguit. En un parell de kms. estareu travessant pel mig Medinyà. Bon aparcament a la mateixa N-II, en les gasolineres i hostals de la vora de la carretera. Els restaurants de la vila us oferiran un menú especial del conte. Us recomanem diversos llocs. A la carretera N-II, la que us porta a Medinyà, abans d’arribar al poble, teniu el restaurant Mas Les Goges  al Veïnat Garriga. Tel: 972 17 09 96. Dins el poble teniu Les Goxes d’en Martí i El Caliu a la antiga carretera N-II. També hi ha un hotel domòtic, força sorpressiu, anomenat Palau de Girona, amb restaurant propi. No us perdeu aquesta fira de contes i contaires, és molt bonica. Podeu aprofitar per passar un cap de setmana visitant el llac de Banyoles, molt proper a Medinyà, o Besalú, o la ciutat de Girona, o bé els poblets medievals de l’Empordà, dels voltants de La Bisbal, com ara Peratallada, Vullpellac, Pals, Palau-Sator… que son una maravella!. Bona fira del conte!.

En Medinyà, un bonito pueblo de Girona, desgraciadamente atravesado por la carretera general, la N-II, se celebra una hermosa feria del cuento infantil, juvenil y para adultos. Es una salida familiar muy recomendable por varias razones. La primera la feria misma, una excusa perfecta para pasar un buen día, o días, con la familia. Segunda es una actividad especialmente diseñada para los niños, muy interesante, educativa y novedosa. Tercera, y no menos importante, permite llegar hasta las añorada tierras gerundenses en plena primavera. Tiene lugar el último sábado de mayo. Hay cuentos para todas las edades. También encontraréis talleres relacionados con los cuentos y el mundo editorial y los libros en general. Algunas propuestas se representan sólo una vez, otras tienen dos horarios, mañana y la tarde. Todo el día se podrán visitar las tiendas y paradas donde veréis cómo trabajan los ilustradores, libreros, editorialistas, los artesanos del cuento y mucha más gente de este ramo. También habrá un mercadillo de venta de cuentos de 2 ª mano. Toda la información que necesitais, y más, en la página web: www.firadelconte.cat. Encontrarán Medinyà, muy fácilmente, yendo hasta la salida Girona Nord de la AP-7. Al salir tomen en dirección Palamós y La Bisbal, para coger la antigua N-II a continuación. En un par de kms. estarán atravesando por el medio Medinyà. Buen aparcamiento en la misma N-II, en las gasolineras y hostales del borde de la carretera. Los restaurantes de la villa les ofrecerán un menú especial del cuento. Les recomendamos varios lugares. En la carretera N-II, la que os lleva a Medinyà, antes de llegar al pueblo, tienen el restaurante Mas Las Goges en el Vecindario Garriga. Tel: 972 17 09 96. En el pueblo tienen Las Goxes de Martí y El Caliu en la antigua carretera N-II. También hay un hotel domótico, sorprendente, llamado Palacio de Girona, con restaurante propio. No os perdáis esta feria de cuentos que es muy bonita. Pueden aprovechar para pasar un fin de semana visitando el lago de Banyoles, muy cercano a Medinyà, o Besalú, o la ciudad de Girona, o bien los pueblos medievales del Empordà, en los alrededores de La Bisbal, como Peratallada, Vullpellac, Pals, Palau-Sator …

Anuncis

Almeria, revisitada


De nou hem estat a la bella ciutat d’Almeria, que és un destí per tota època de l’any. Hi hem estat per Setmana Santa, per veure les processons. Que Almeria pot ser un destí per l’hivern, quan arreu fa fred, sembla obvi, tot i que ningú no hi pensa. Allà, prop del Mediterrà etern i blau, fa caloreta tot l’any. No fa calor, és clar, però no fa gens de fred. I plou poquet. Es pot passejar per la ciutat, deserta, i per les platges, desertes, i pels racons de la província, encara més deserts. La tardor i la primavera són encara millors. No fa gens de fred i la calor, que ja pot apretar, no ofega. Fins les zones àrides semblen menys dures. I segueix plovent poquet. L’estiu només és apte si sou mediterranis de socarrel. Mediterranis fins la mèdula. Fa molta, molta calor, però teniu el mar, el mar amable, les platges de somni, inigualables, magnífiques, al vostre abast. I aire condicionat arreu. La ciutat és el paradigma, la quinta esència de la mediterràneitat. Blanca, oberta, hospitalària. No és la ciutat més bonica d’Andalusia, d’acord. El centre és molt modern i queda poc patrimoni àrab. Però teniu la bellíssima alcassaba, forta i altiva, que domina les cases, (a la foto). És un mirador privilegiat damunt el mar de teulades i la mar autèntica. Dins la ciutat, la catedral. Una església fortalessa, gòtica de saló, austera però bonica. Carrers i places donen tipisme a l’antiga medina. Però el millor d’Almeria son els entorns. la provincia d’Almeria te molts atractius. Per exemple el cap de Gata, amb les Salines i les seves platges fabuloses. El parc natural de Níjar, amb les platges espectaculars de Monsul o Los Genoveses. La costa, ben preservada, amb San José, La Isleta del Moro, Rodalquilar, Las Negras, Carboneras o Mojacar. Els pobles del nord amb els seus castells i carrers típics, alguns dalt de penyals de guix, com ara Sorbas, altres com Vélez Blanco o Vélez Rubio amb els seus castells. Més a tocar Níjar, amb les jarapes. O el desert, a Tabernas, amb el seu hollywood hispànic. I l’Alpujarra, plena dels pobles blancs, penjats de les serres que venen de la gran Sierra Nevada. No us perdeu Almeria. Un pont llarg, unes vacances… us espera, diferent, molt diferent, africana. Dins d’Almeria podeu anar a l’hotel Costasol, un hotelet familiar amb encant, ni gran ni petit, al mateix centre. O bé apostar per l’NH Ciudad de Almeria, a tocar de l’estació, una mica allunyat del centre, però aposta segura. Te habitacions comunicades per a famílies amb infants, però pagareu un preu un xic car. El garatge és especial, amb un montacargues per a cotxes!. Per dinar o sopar ens agrada anar de tapes. Nosaltres som fanàtics del Café Cyrano, un local petit, sempre ple de gent, amb tapes de disseny. Dins el centre teniu Casa Puga, molt bo també. Especialitzada en truites, prop de la catedral, amb un primer pis molt friki, la cervesseria La Mala, boníssima. Una mica més amunt, prop de la placeta de las Flores, Nuestra Tierra ofereix també bones tapes. Si toca càmping ens agrada el Tau, a San José, en ple parc natural de Cabo de Gata.

Almería es un destino para toda época del año. Que lo es para el invierno parece obvio, aunque nadie piensa en él. Allí, cerca del Mediterráneo, eterno y azul, hace calorcito. No hace calor, claro, pero no hace nada de frío. Y llueve poco. Se puede pasear por la ciudad, desierta, y por las playas desiertas, y por los rincones de la provincia, aún más desiertos. El otoño y la primavera son aún mejores. No hace nada de frío, y el calor, que ya puede apretar, no ahoga. Hasta las zonas áridas parecen menos duras. Y sigue lloviendo poquito. El verano sólo es apto si sois mediterráneos de raíz. Mediterráneos hasta la médula. Hace mucho, mucho calor, pero tienen el mar, el mar amable, las playas de ensueño, inigualables, a su alcance. Y aire acondicionado en todas partes. La ciudad es el paradigma, la quinta esencia de la mediterraneidad. Blanca, abierta, hospitalaria. La Alcazaba, fuerte y altiva domina las casas, (en la foto). Es un mirador privilegiado sobre el mar de tejados y la mar auténtica. Dentro de la ciudad, de trazado árabe, iglesias, conventos, y la catedral, dan tipismo a la antigua medina. Los alrededores tienen todavía más atractivo: el cabo de Gata, con las Salinas y sus playas fabulosas, como Mosul o Los Genoveses. La costa norte, con San José, Rodalquilar, Las Negras, o Mojacar. Los pueblos del norte con sus castillos y calles típicas, como Vélez Blanco, Vélez Rubio o Níjar, la de las jarapas. El desierto, y su Hollywood hispánico. Y la Alpujarra, llena de pueblos blancos, colgados de las sierras que vienen de la gran Sierra Nevada. No os perdáis Almería. Un puente largo, unas vacaciones … os espera allí, diferente, muy diferente, africana. En Almería capital siempre vamos al Costasol, un hotelito familiar con encanto, ni grande ni pequeño, en el mismo centro. Si toca camping, nos gusta el Tau, en San José, en pleno parque natural de Cabo de Gata.

Medina del Campo


mota

Medina del Campo és una de les grans ciutats medievals de Castellà, ara vinguda a menys, però encara potent, amb els seus 20.000 habitants. Medina del Campo va ser la seva fira, internacional durant segles, de les més importants d’Europa, ara també decaiguda, tot i que la vila encara és un nucli de comerç molt important. Medina és, sobretot, el seu casc antic, amb la gran plaça major, on s’hi feien les fires medievals, i que concentra els grans edificis renaixentistes i barrocs: la Casa Consistorial, la Colegiata de San Antolín, i el Palacio Real. De fet tot Medina és visitable, perquè el seu casc històric és conjunt històric-artístic. I Medina també és el seu impresionant castell de la Mota, magnífic, amb la seva torre de l’homenatge, poderosa. Per dormir, i per menjar, teniu l’Hotel Reina Isabel, en ple centre de la ciutat. Un hotel de tota la vida, habitacions senzilles, clàssiques, netes. Te un restaurant de menú al servei dels hostes. Una mica més allunyat teniu l’Hotel La Mota, típic hotel de viatjants de negocis. Modern sense ser nou, net, una mica de poble. Bon restaurant també.  Ens va agradar molt dinar a El Mortero, restaurant típic castellà però molt modern, posat al dia, gastronomia d’alçada, plats molt preparats, innovadors. Bons menús. Molt més tradicional és la Taberna Mohino, de tota la vida, típica. Menjar de Castella, taules de fusta. Bona carta. Al bar Casino també fan bona teca. Medina es pot visitar tot fent ruta per Castella, pels voltants de Valladolid, al mateix temps que Olmedo, bonica ciutat, o la fabulosa Tordesillas, amb el convent de Santa Clara, o bé Madrigal de las Altas Torres o Arévalo, amb les seves esglésies i el seu castell. Com veieu una terra de grans edificis, de places, d’esglésies i de castells, com el de la Mota, a Medina mateix, o com el de Coca, no gaire lluny.

Medina del Campo es una de las grandes ciudades medievales de Castilla, quizás ahora venida a menos, pero todavía potente, con sus 20.000 habitantes. Medina del Campo fue su feria, internacional durante siglos, de las más importantes de Europa, ahora también decaída, aunque la ciudad todavía es un núcleo de comercio muy importante. Medina es, sobre todo, su casco antiguo, con la gran plaza mayor, donde se hacían las ferias medievales, y que concentra los grandes edificios renacentistas y barrocos: la Casa Consistorial, la Colegiata San Antolín, y el Palacio Real. De hecho todo Medina es visitable, porque su casco histórico es conjunto histórico-artístico. Y Medina también es su impresionante castillo de la Mota, magnífico, con su torre del homenaje, poderosa. Para dormir, y para comer, tienen el Hotel Reina Isabel, en pleno centro de la ciudad. Un hotel de toda la vida, habitaciones sencillas, clásicas, limpias. Tiene un restaurante de menú al servicio de los huéspedes. Un poco más alejado tienen el Hotel La Mota, típico hotel de viajantes de negocios. Moderno sin ser nuevo, limpio, un poco de pueblo. Buen restaurante también. Nos gustó mucho la comida en El Mortero, restaurante típico castellano pero muy moderno, puesto al día, gastronomía de altura, platos muy preparados, innovadores. Buenos menús. Mucho más tradicional es la Taberna Mohino, de toda la vida, típica. Comida de Castilla, mesas de madera. Buena carta. En el bar Casino también hacen buena comida. Medina se puede visitar haciendo ruta por Castilla, por los alrededores de Valladolid, al tiempo que Olmedo, Tordesillas, Madrigal de las Altas Torres o Arévalo. Tierra de grandes edificios, de plazas, de iglesias y de castillos, como el de la Mota, en Medina mismo, o como el de Coca, no muy lejos.

 

Madrigal de las Altas Torres


madrigal-de-las-altas-torres

Madrigal de las Altas Torres és un poble petit de la província d’Àvila, allunyat de les principals vies de comunicació. Però no sempre ha estat així. En l’edat mitjana, Madrigal, era una vila molt important de Castella, el lloc on va néixer Isabel la Catòlica, al palau que el seu pare tenia dins la ciutat murada. Conserva les muralles, poderoses, de tapia i pedra, i un ric conjunt de monuments, cap d’importància mundial, és cert, però molt interessants. Cal veure l’Hospital, amb la seva capella, o les restes del Palau de Joan II, on nasqué la reina Isabel, convertit en convent. Fora els murs hi ha les ruïnes del monestir de Sant Agustí on visqué i morí Fray Luis de León. L’església principal està dedicada a Sant Nicolau i és bonica, per dins i per fora. La propera església de Santa Maria te restes mudèjars i pintures murals. A Madrigal podeu dinar molt bé. Teniu el Mesón San Nicolás, molt tradicional. I a la carretera de Peñaranda, al número 20, teniu Casa Lúcio, bon “chuletón”, tel: 920 32 01 09. Prop de Madrigal hi ha un bon grapat de viles fabuloses per visitar, tant o més boniques que ella, com ara Olmedo, la villa mudejar castellana per excelència, tan mudejar que fins i tot te un parc temàtic dedicat a aquest art del totxo i la pedra. Per dormir heu de saber que Olmedo te un hotel Balneari, de campanetes, i amb uns preus en consonància. També bon restaurant dins el mateix complex termal. I si parlem de dinar és molt recomanable és La Cuchara de Jaime, un restaurant d’autor però que ofereix menú diari, i de degustació, a preus molt raonables. Si us agrada més el típic mesón asador, d’alta qualitat, heu d’anar al Rincón de Fabia, fantàstic. Incloeu Olmedo en una ruta per la Castella Eterna, una ruta de Madrigal, Olmedo, Àvila o Segovia a Valladolid, visitant castells mudejars bellíssims, molt propers a Olmedo, com ara Coca o La Mota, a Medina del Campo. O Viles romanes tan maravelloses com ara la d’Almenara-Puras, fantàstica, a tocar de Madrigal o d’Olmedo. Una altra fita que cal veure, a tocar de Madrigal, és la mi villa de Arévalo, com deia la Reina Isabel de Castella. Cal veure’n la plaça major, teatral, escenogràficament emmarcada per la poderosa torre de l’església de Sant Martí, i per l’absis de Santa Maria. Podeu visitar les quatre esglésies d’Arévalo per tres euros. Val la pena. I, en acabar, passejar fins el poderós i imponent castell, amb la torre de l’homenatge més gran que mai hem vist. Increïble. Per dormir, a Arevalo, teniu Los Cinco Linajes, amb bon restaurant. Més senzill l’Hotel Fray Juan Gil. Als afores un hostal, el del Campo. Per dinar, tradicional, l‘Asador Siboney, carns a la castellana, o el Figón de Arévalo, un altre lloc de bones carns. Imprescindible en una ruta pels voltants de Madrigal, al cor de la Castella més autèntica.

La muy noble, imperial y coronada villa de Madrigal de las Altas Torres, es uno de los pueblos más bonitos de Castilla. S bién ahora pequeño, fué cuna de reyes y importante villa no hace tantos años. Madrigal conserva un rico conjunto monumental, como el palacio del rey Juan II, cuna de la reina Isabel I de Castilla, la Reina Católica. O la muralla, que rodea la población. El palacio es ahora Convento de las Agustinas de Santa María de Gracia. Madrigal conserva además el trazado medieval en torno a la Plaza de Santa María y la Plaza San Nicolás, de las que irradian sus bellas calles empedradas. No dejeis de visitar Madrigal en una bonita ruta per Castilla, desde Ávila o Segovia, y parad también en Olmedo, Arévalo y Medina del Campo, villas con tanta historia como Madrigal, y muy cercanas a ella. Ideal para unas vacaciones.

Medinyà: fira del conte!


Medinya_fira_conte_2014

Medinyà és un bonic poble al nord de Girona, travessat per la carretera general, la N-II, on aquest primer cap de setmana de juny s’hi celebra una fira del conte infantil, juvenil i adult. És una sortida familiar molt i molt recomanable per diverses raons. La primera, per la fira mateixa, una excusa perfecte per passar un bon dia, o dies, a Girona, i amb la família. Segona és una activitat especialment dissenyada pels infants, molt interessant, educativa i novedosa. Tercera, i no menys important, permet voltar per les nostres anyorades terres gironines en plena primavera. El diumenge és el dia més fort d’activitat, perquè, a més, és el dia que hi haurà les paradetes de fira. Però el més bonic del diumenge son les contades de contes en els diferents escenaris. Totes són a càrrec de contacontes professionals, semiprofessionals o amateurs amb solera. Hi ha contes per a totes les edats. També trobareu tallers relacionats amb els contes i el món editorial i dels llibres en general. Algunes propostes es representen només una vegada, altres tenen dos horaris, al matí i la tarda. Durant tot el dia podreu visitar les paradetes on veureu com treballen els il·lustradors, llibreters, editorialistes, els artesans del conte i molta més gent d’aquest ram. També hi haurà un mercadet de venda de contes de 2a mà. Tota la informació que necessiteu, i més, a la pàgina web: www.firadelconte.cat. Trobareu Medinyà, molt fàcilment, anant fins la sortida Girona Nord de la AP-7. En sortir preneu en direcció Palamós i La Bisbal, per agafar l’antiga N-II tot seguit. En un parell de kms. estareu travessant pel mig Medinyà. Bon aparcament a la mateixa N-II, en les gasolineres i hostals de la vora de la carretera. Els restaurants de la vila us oferiran un menú especial del conte. Us recomanem diversos llocs. A la carretera N-II, la que us porta a Medinyà, abans d’arribar al poble, teniu el restaurant Mas Les Goges  al Veïnat Garriga. Tel: 972 17 09 96. Dins el poble teniu Les Goxes d’en Martí i El Caliu a la antiga carretera N-II. També hi ha un hotel domòtic, força sorpressiu, anomenat Palau de Girona, amb restaurant propi. No us perdeu aquesta fira de contes i contaires, és molt bonica. Podeu aprofitar per passar un cap de setmana visitant el llac de Banyoles, molt proper a Medinyà, o Besalú, o la ciutat de Girona, o bé els poblets medievals de l’Empordà, dels voltants de La Bisbal, com ara Peratallada, Vullpellac, Pals, Palau-Sator… que son una maravella!. Bona fira del conte!. 

En Medinyà, un bonito pueblo de Girona, desgraciadamente atravesado por la carretera general, la N-II, se celebra una hermosa feria del cuento infantil, juvenil y para adultos. Es una salida familiar muy recomendable por varias razones. La primera la feria misma, una excusa perfecta para pasar un buen día, o días, con la familia. Segunda es una actividad especialmente diseñada para los niños, muy interesante, educativa y novedosa. Tercera, y no menos importante, permite llegar hasta las añorada tierras gerundenses en plena primavera. Tiene lugar el último sábado y domingo de mayo, siendo el domingo el día más fuerte de actividad. El sábado hay actividad a partir de la tarde. El domingo se inician las contadas de cuentos en los diferentes escenarios. Todas son a cargo de cuentacuentos profesionales, semiprofesionales o amateurs con solera. Hay cuentos para todas las edades. También encontraréis talleres relacionados con los cuentos y el mundo editorial y los libros en general. Algunas propuestas se representan sólo una vez, otras tienen dos horarios, mañana y la tarde. Todo el día se podrán visitar las tiendas y paradas donde veréis cómo trabajan los ilustradores, libreros, editorialistas, los artesanos del cuento y mucha más gente de este ramo. También habrá un mercadillo de venta de cuentos de 2 ª mano. Toda la información que necesitais, y más, en la página web: www.firadelconte.cat. Encontrarán Medinyà, muy fácilmente, yendo hasta la salida Girona Nord de la AP-7. Al salir tomen en dirección Palamós y La Bisbal, para coger la antigua N-II a continuación. En un par de kms. estarán atravesando por el medio Medinyà. Buen aparcamiento en la misma N-II, en las gasolineras y hostales del borde de la carretera. Los restaurantes de la villa les ofrecerán un menú especial del cuento. Les recomendamos varios lugares. En la carretera N-II, la que os lleva a Medinyà, antes de llegar al pueblo, tienen el restaurante Mas Las Goges en el Vecindario Garriga. Tel: 972 17 09 96. En el pueblo tienen Las Goxes de Martí y El Caliu en la antigua carretera N-II. También hay un hotel domótico, sorprendente, llamado Palacio de Girona, con restaurante propio. No os perdáis esta feria de cuentos que es muy bonita. Pueden aprovechar para pasar un fin de semana visitando el lago de Banyoles, muy cercano a Medinyà, o Besalú, o la ciudad de Girona, o bien los pueblos medievales del Empordà, en los alrededores de La Bisbal, como Peratallada, Vullpellac, Pals, Palau-Sator …

Urueña, la villa del libro


urueña

Urueña és un poblet medieval, un dels més bonics d’Espanya, segons diuen, que ha quedat anclat al temps, perdut al segle XI. Dalt d’un turó, dominant terres i mars de blat, verds a la primavera, grocs a l’estiu, marrons a l’hivern. Perdut en l’espai, com sorgit d’un quadre de Benjamín Palencia. Perdut, dormit en els segles, lluny de la velocitat i la presa del segle XXI. Rodejat de fortes muralles que protegeixen cases humils, de pedra tosca. Cases que amagen un secret, una il·lusió, un miratge que potser no durarà gaires anys més. Perquè les cases reconstruides i mimades d’Urueña guarden llibres, llibreries i llibreters que, com uns quixots, lluiren contra la tendència de la nostra época. Batallen per mantenir els seus negocis oberts. La lloable iniciativa de la Diputació de Valladolid va a mig gas. Les petites botigues plenes de llibres malvien esperant compradors. Els llibreters no llencen, encara, ni tots, la toballola. Val la pena desviar-nos de la ruta per la Castella eterna, la visionaria, per gaudir d’una quimera. Una vila murada, ben conservada, amb una preciosa església románica en un camp als seus peus on, un dia, algú va tenir la peregrina idea que podia salvar els llibres de paper, llibreries i llibreters d’un final anunciat. Si no us importa veure com mor una idea, ans al contrari, voleu veure-ho amb els vostres propis ulls, no ho dubteu, Urueña. A uns 40 kms. el nord de Valladolid. Podeu anar-hi en cotxe per la A-6, des de Tordesillas en direcció La Coruña. A banda del poble, les muralles i el castell no deixeu de visitar l’ermita de l’Anunciata, a la sortida del poble, a un km. i els diversos museus i llibreries que encara aguanten. Parada obligada si feu una ruta per Castella. En la zona hi ha obres d’art que justifiquen el viatge. A banda de Valladolid, o de Tordesillas, increibles ciutats plenes d’art, teniu la bella església mozàrab de San Cebrián de Mazote, el desconegut monestir de Santa Espina, el poderós castell de Torrelobatón i la esplèndida vila de Medina de Rioseco. Per dinar, al mateix poble, teniu el Mesón de Urueña, a la plaça major. Força bé. També, més senzill però recomanable, el Portalón. Molt bé també, El Pago de Marfeliz, al carrer Real, 8. Fan menjars, i menú del dia interessant, a El Pozolico, un allotjament rural proper al castell, a costat de l’aparcament on deixareu el cotxe abans d’entrar a Urueña. Tenen habitacions. Per dormir, al poble, teniu a més, dues cases rurals, la de los Ilustres, i Carrelalegua, de les que trobareu informació a la web que obre aquesta entrada del bloc, però que hores d’ara poden estar ja tancades. De tota manera Urueña està molt a prop de Valladolid, una ciutat amb tots els serveis, i bons hotels, entre ells un fantàstic Novotel. La villa del libro, decadent, us espera!.

Urueña se encuentra en la Castilla eterna, unos 40 kms. de Valladolid, si se va por la A-6, pasando por Tordesillas. Urueña son sus murallas, su castillo y sus casas perfectamente restauradas. También su ermita de la Anunciada, románica, bellisima, en un valle a los pies de la villa. Pero sobretodo Urueña és la villa del libro, un quimérico proyecto de la Diputación de Valladolid, que mereció mayor suerte de la que tuvo. Hoy dia Urueña cuenta con más unas pocas librerías en las que se puede encontrar libros de todo tipo y libreros dispuestos a luchar por una bella idea hasta el fin, a pesar de la crisis y la decadencia de la idea. Imprescindible visita para los amantes de las letras y la cultura. Urueña os espera, en lo alto de su cerro, dominando los campos verdes, amarillos y ocres de nuestra querida Castilla. Y si solo Urueña no os tienta, entonces os diremos que cerca teneis lugares que debeis conocer, como la preciosa iglesia mozárabe de San Cebrián de Mazote, o el monasterio de la Santa Espina, o las villas poderosas de Medina de Rioseco y Tordesillas, llenas de arte. Y el magnífico castillo de Torrelobatón, sede del centro de interpretación de los comuneros.

La mi villa de Arévalo


arevalo

La mi villa de Arévalo, que deia la Reina Isabel de Castella, famosa ara per la sèrie de televisió, està situada al mig d’una vasta plana cerealera, entre Madrid i Valladolid, no lluny d’Àvila i de Segovia. La població es composa de dues parts molt diferenciades. La nova, sense interès històric ni turístic, jove, dinàmica, i la part antiga, a dalt d’un petit turó aplanat, vella, bruta, deixada, amb cases barates ocupades per immigrants, barris perduts, abandonats a la seva sort. I tanmateix molt bonica i evocadora, plena de monuments que val la pena visitar. I no sabem per on començar. Potser per la seva plaça major, coqueta i petita, teatral, escenogràficament enmarcada per la poderosa torre de l’església de Sant Martí, i per l’absis delicat, d’una filigrana mudèjar corprenedora de Santa Maria. Allà hi ha l’oficina de turisme, amb personal amable, servicial i disposat, i un museu divertit, gratuït que repasa la història, llarguíssima de la vila. Podeu visitar les quatre esglésies d’Arévalo per tres euros. Val la pena. I, en acabar, passejar fins el poderós i imponent castell, amb la torre de l’homenatge més gran que mai hem vist. Increible. Per dormir, al centre, clàssic, decoració castellana antiga, amb encant, Los Cinco Linajes, amb bon restaurant. Més senzill l’Hotel Fray Juan Gil. Als afores un hostal, el del Campo. Per dinar, tradicional, l‘Asador Siboney, carns a la castellana, o el Figón de Arévalo, un altre lloc de bones carns. S’arriba molt fàcil a Arévalo per l’A-6, entre Adanero i Medina del Campo. Imprescindible en una ruta per Castella. Podeu visitar també Medina del Campo mateix, Madrigal de las Altas Torres i Olmedo, en una ruta seguint les passes d’Isabel la Catòlica.

La mi villa de Arévalo , que decía la Reina Isabel de Castilla , famosa ahora por la serie de televisión , está situada en medio de una vasta llanura cerealera , entre Madrid y Valladolid , no lejos de Ávila y Segovia . La población se compone de dos partes muy diferenciadas . La nueva , sin interés histórico ni turístico , joven , dinámica , y la parte antigua , en lo alto de una pequeña colina aplanada , vieja , sucia , dejada , con casas baratas ocupadas por inmigrantes , barrios perdidos , abandonados a su suerte . Y sin embargo muy bonita y evocadora , llena de monumentos que vale la pena visitar. Y no sabemos por dónde empezar . Quizá por su plaza mayor , coqueta y pequeña , teatral , escenográficamente enmarcada por la poderosa torre de la iglesia de San Martín , y por el ábside delicado , de una filigrana mudéjar sobrecogedora, de Santa María . Allí está la oficina de turismo , con personal amable , servicial y dispuesto , y un museo divertido , gratuito que repasa la historia , larguísima de la villa. Pueden visitar las cuatro iglesias de Arévalo por tres euros . Vale la pena . Y , al terminar, pasear hasta el poderoso e imponente castillo, con la torre del homenaje más grande que nunca hemos visto . Increible . Para dormir , en el centro , clásico , decoración castellana antigua, con encanto , Los Cinco Linajes, con buen restaurante . Más sencillo el Hotel Fray Juan Gil . En las afueras un hostal, el del Campo. Para comer , tradicional , el Asador Siboney , carnes a la castellana , o el Figón de Arévalo , otro lugar de buenas carnes . Se llega muy fácil a Arévalo por la A -6 , entre Adanero y Medina del Campo. Imprescindible en una ruta por Castilla . Pueden visitar también Medina del Campo mismo , Madrigal de las Altas Torres y Olmedo , en una ruta siguiendo los pasos de Isabel la Católica