Las Edades del Hombre: Passió


Les Edats de l’Home és una magna exposició anual que ens mostra, any rere any, cada any, el riquíssim patrimoni que posseeixen les onze diòcesis de Castella i Lleó. Es localitza sempre en una capital o vila important, en una de les catedrals o colegiates de Castella. Cada nova temporada l’afluència de visitants supera l’anterior i ja són més de deu milions de persones les que han visitat, alguna vegada, en algun lloc de Castella, en alguna de les magnífiques esglésies i catedrals de la regió, una de les quinze primeres edicions de les Edats de l’Home. I no ens sorprèn gens ni mica, perquè aquesta iniciativa, que va sorgir el 1988, ha assolit cotes d’altíssim valor cultural i artístic. El títol de la XVI edició de les Edats de l’Home és PASSIO (en llatí significa això exactament “Passió”). Aquest és el lema, i el tema, al voltant del qual gira la mostra d’aquest any: la representació de la passió de Crist en l’art de Castella i Lleó. L’exposició resultant s’obre pel maig del 2011 i durarà uns set mesos, fins novembre. Les seus d’aquesta meravellosa experiència seran l’Església de Santiago dels Cavallers, a Medina de Rioseco, i l’Església de Santiago el Real, a Medina del Campo. L’Església de Santiago Apòstol, coneguda com a Santiago dels Cavallers, de Medina de Rioseco (Valladolid) és un temple de grans proporcions construït entre els segles XVI i XVII, amb un fastuós retaule major. L’Església de Sant Jaume el Major de Medina del Campo, és d’estil renaixentista herrerià, del XVI. És obligada la visita de la famosa capella del reliquiari. Passió reuneix 180 obres mestres de l’art castellà dels segles X al XX. Les obres no han estat mai abans exposades en cap altre certamen. Una excusa ideal per fer una passejada per les ciutats de Castella, amb els seus nuclis antics plens de castells, esglésies, convents, palaus i casalots. A més de les bellíssimes Medinas, teniu bé aprop Valladolid, amb els seus museus, o Tordesillas, Olmedo, Arévalo, Palència, Toro y Zamora. També les abundants fortaleses de la zona: La Mota, Torrelobatón, Cuellar, Peñafiel, Fuensaldaña, Montealegre … Aprofitem l’ocasió per recomanarvos la visita al Monestir de Santa Maria de Valbuena, seu permanent de la Fundació “Les Edats de l’Home”. Aquest cenobi és un dels conjunts cistercencs més ben conservats d’Espanya, amb l’església, d’una puresa de línies esglaiadora, el claustre, o la capella de Sant Pere, amb les seves fenomenals pintures al fresc gòtiques. En aquesta seu permanent de les Edats de l’Home es poden contemplar diverses exposicions temporals, que van variant. A Medina menjareu molt bé. Al restaurant Pasos Enlace, al mateix carrer Major, amb els seus porxos. Tel: 983 70 10 02. Al costat teniu el restaurant Astúries, i el La RuaLa Rua, una mica més enllà, a la carretera. Bé també Els Arcs, al carrer d’Armes, 4. Tel: 983 72 00 43. Al mateix carrer Major molts bars ofereixen menús del dia. Si voleu dormir a Rioseco, podeu provar a l’Hotel Vittoria Colonna, amb bon restaurant, o en el singular, i exclusiu, Hotel Los Almirantes, de luxe. Té SPA i un altre bon restaurant. Si us agraden més les cases rurals, mireu l’ India Chica. A Valladolid, a mig camí entre les dues Medinas, i per a ús i gaudi de les famílies, l’aposta segura i econòmica és Novotel, entre els millors d’Europa en aquesta cadena. La Passió us espera!.

Las Edades del Hombre és una magna exposición anual que nos muestra, año a año, cada año, el riquísimo patrimonio que poseen las once diócesis de Castilla y León. Se localiza en una capital o villa importante, en una de las catedrales o colegiatas de Castilla. Cada nueva temporada la afluencia de visitantes supera a la anterior y ya son más de diez millones de personas las que han visitado, alguna vez, en algun lugar de Castilla, en alguna de las magníficas iglesias y catedrales de la región, una de las quince primeras ediciones de Las Edades del Hombre. Y no nos sorprende lo más mínimo, porque esta iniciativa, que surgió en 1988, ha alcanzado cotas de altísimo valor cultural y artístico. El título de la XVI edición de las Edades del Hombre es PASSIO (en latín significa “Pasión”). Este és el lema, y el tema, alrededor del cual gira la muestra de este año: la representación de la pasión de Cristo en el arte de Castilla y León. La exposición resultante va a exhibirse unos siete meses, entre los meses de mayo y noviembre de 2010. Las sedes de esta maravillosa experiéncia van ha ser la Iglesia de Santiago de los Caballeros, en Medina de Rioseco, y la Iglesia de Santiago el Real, en Medina del Campo. La Iglesia de Santiago Apóstol, conocida como Santiago de los Caballeros, de Medina de Rioseco (Valladolid) es un templo de grandes proporciones construido entre los siglos XVI y XVII, con un fastuoso retablo mayor. La Iglesia de Santiago el Mayor de Medina del Campo, és de estilo renacentista herreriano, del XVI. És obligada la visita de la famosa capilla del relicario. Passio reúne 180 obras maestras del arte castellano de los siglos X al XX. Las obras no han estado antes expuestas en certámen alguno. Una excusa ideal para dar un paseo por las ciudades de Castilla, con sus cascos antiguos llenos de castillos, iglesias, conventos, palacios y casonas. Además de las bellísimas Medinas vallisoletanas, teneis bién cerca Valladolid, con sus museos, Tordesillas, Olmedo, Arévalo, Palencia o Zamora. También las abundantes fortalezas de la zona: La Mota, Torrelobatón, Cuellar, Peñafiel, Fuensaldaña, Montealegre… Aprovechamos la ocasión para recomendar la visita al Monasterio de Santa María de Valbuena, sede permanente de la Fundación “Las Edades del Hombre”. Este cenobio és uno de los conjuntos cistercienses mejor conservados de España, con la iglesia, de una pureza de línias sobrecogedora, el claustro, o la capilla de San Pedro, con sus fenomenales frescos góticos. En esta sede permanente de las Edades del Hombre se pueden contemplar diversas exposiciones temporales, que van variando. En Medina comereis muy bién. En el restaurante Pasos Enlace, en la calle Mayor, con sus soportales. Tel: 983 70 10 02. Al lado teneis el restaurante Astúrias, y el La Rua, un poco más allá, en la carretera. Bueno Los Arcos, en la calle de Armas, 4. Tel: 983 72 00 43. En la misma calle Mayor muchos bares ofrecen menús del dia. Si quereis dormir en Rioseco, podeis probar en el Hotel Vittoria Colonna, con buén restaurante, o en el singular, y exclusivo, Hotel Los Almirantes, de lujo. Tiene SPA y otro buén restaurante. Si os gustan más las casas rurales, mirad la India Chica. En Valladolid, a medio camino entre las dos Medinas, y para uso y disfrute de las famílias, la apuesta segura y económica és el Novotel, entre los mejores de Europa en esta cadena.

Medina de Rioseco


Medina de Rioseco és Castella en estat pur. La vila dels almiralls, situada al nord de Valladolid, irradia severitat pels quatre costats, perfecció, sobrietat. Però conté, dins una conxa adusta, perles del millor art. Esglésies maravelloses com Santa Maria de Mediavilla, de planta renaixentista, amb un retaure impressionant i amb la increible capella dels Benavente, obra mestra de l’art barroc a Espanya. També recomanem, sobretot aquest any 2011, la visita a la església de Santiago, on podreu gaudir d’una nova edició de l’exposició “Las Edades del Hombre“, sota el sugerent titol de “Passió”. El millor de la pintura i l’escultura de les catedrals de Castella reunit sota un mateix sostre. Tampoc no podeu perdreus el carrer major de la vila, amb els seus soportals. I, a la sortida, el fenomenal Museu de Art contingut dins del monestir de San Francisco. A l’altra banda de Medina trobareu algunes curiositats dignes de veure’s com la fábrica de farina, també museitzada i, just al costat la dársena del canal de Castella, faraónica i visionària obra de la il·lustració que pretenia obrir la meseta al mar. Si us queda temps aneu també a veure el Museu de Semana Santa, en una altra de les moltes esglésies que campen per la ciutat. A pocs llocs menjareu tan bé com a Rioseco. Se’ns farà difícil recomanar-vos un restaurant. Nosaltres vàrem dinar al restaurant Pasos Enlace, al final del carrer Major, aquí anomenat de Lázaro Alonso, 44. Tel: 983 70 10 02. Tot i que està situat entre dos altres establiments, la porta és petita i el nom canvia segons el rètol que mires, el trobareu. L’interior és amplíssim, decorat a la castellana, amb cadires de ferro i armadures. El menjar és tan contundent com la sala. Carta carota, però menú asequible. Vins de Ribera del Duero mortals de necessitat. Al costat està l’Astúries, del que ens van dir coses bones, com també ens recomanaren La Rua, a la carretera. També ens van parlar del Los Arcos, carrer de Armas, 4. Tel:  983 72 00 43. Encara hi ha alguns bars, al mateix carrer Major que fan menús del dia prou interessants. Per dormir ens va agradar l’Hotel Vittoria Colonna, al centre de Medina i amb bon restaurant.  Molt més sofisticat és un hotel molt singular, anomenat Los Almirantes, d’un luxe molt especial.  Amb SPA i restaurant. Quelcom més senzillet?. Teniu bons hostals, dels de tota la vida, com ara el Duque de Osuna. Hi ha una casa rural interessant, diferent i novedosa, a les afores, anomenada India Chica, i una de més tradicional a tocar del Canal de Castilla. Podeu fer de Medina de Rioseco centre d’una excursió per la comarca que us porti per la ruta dels castells, a Fuensaldaña, Torrelobatón o Montealegre, entre d’altres. O bé parar-hi en una ruta per Castella, quan passeu per Valladolid, Palència, Zamora… o a visitar, si hi aneu el 2011, la magnífica exposició de Las Edades del Hombre.

Medina de Rioseco es Castilla en estado puro. La villa de los almirantes, situada al norte de Valladolid, irradia severidad por los cuatro costados, perfección, sobriedad. Pero contiene, dentro de una concha adusta, perlas del mejor arte. Iglesias maravillosas como Santa María de Mediavilla, de planta renacentista, con un retablo impresionante y con la increíble capilla de los Benavente, obra maestra del arte barroco en España. También recomendamos, sobre todo este año 2011, la visita a la iglesia de Santiago, donde se podrá disfrutar de una nueva edición de la exposición “Las Edades del Hombre”, bajo el sugerente título de “Pasión”. Lo mejor de la pintura y la escultura de las catedrales de Castilla reunido bajo un mismo techo. Tampoco pueden perderse la calle mayor de la villa, con sus soportales. Y, a la salida, el fenomenal Museo de Arte contenido dentro del monasterio de San Francisco. Al otro lado de Medina encontrarán algunas curiosidades dignas de verse, como la fábrica de harina y, justo al lado, la dársena del canal de Castilla, faraónica y visionaria obra de la ilustración que pretendía abrir la meseta al mar. Si os queda tiempo id a ver el Museo de Semana Santa, en otra de las muchas iglesias que campan por la ciudad. En pocos lugares comeréis tan bien como Rioseco. Se nos hace difícil recomendaros un restaurante. Nosotros comimos en el Pasos Enlace, al final de la calle Mayor, aquí llamada de Lázaro Alonso, en el número 44. Tel: 983 70 10 02. Aunque está situado entre otros dos establecimientos, la puerta es pequeña y el nombre cambia según el rótulo que miras, lo encontraréis. El interior es amplísimo, decorado a la castellana, con sillas de hierro y armaduras. La comida es tan contundente como la sala. Carta cara, pero menú asequible. Vinos de Ribera del Duero, mortales de necesidad. Al lado está el Asturias, del que nos dijeron cosas buenas, como también nos recomendaron La Rua, en la carretera. También nos hablaron bién del Los Arcos, en la calle de Armas, 4. Tel: 983 72 00 43. Todavía hay algunos bares, en la misma calle Mayor que hacen menús del día bastante interesantes. Para dormir nos gustó el Hotel Vittoria Colonna, en el centro de Medina y con buen restaurante. Mucho más sofisticado es un hotel muy singular, llamado Los Almirantes, de un lujo muy especial. Con SPA y restaurante. ¿Algo más sencillito?. Tienen buenos hostales, de los de toda la vida, como el Duque de Osuna. Hay una casa rural interesante, diferente y novedosa, en las afueras, llamada India Chica, y una más tradicional junto al Canal de Castilla. Pueden hacer de Medina de Rioseco centro de una excursión por la comarca, que les lleve por la ruta de los castillos, hasta Fuensaldaña, Torrelobatón o Montealegre, entre otros. O bien agregarla a una ruta por Castilla, al pasar por Valladolid, Palencia, Zamora …  Si vais en 2011, la magnífica exposición de Las Edades del Hombre no puede perderse de vista.

Llacs de Covadonga


enol

Avui us proposem una ruta maravellosa per un paisatge d’alta muntanya. A més, és un itinerari molt apte per criatures, perquè la majoria d’ell es fa amb cotxe, i les caminades són tan llargues, o tan curtes, com vosaltres voldreu. Podeu sortir del poble asturià de Cangas de Onís. Astúries és un país magnífic. Valls verds, natura, rius, pobles de muntanya, es convinen amb la façana marítima, amb badies i pobles mariners. Astúries ho te tot. Cangas no és gaire atractiu, turísticament parlant, però el pont amb la creu damunt el riu, imatge mil vegades repetida, és molt fotogènic. Des d’aquí agafem una carretera fins el santuari de Covadonga. La cova, excavada a la roca, i els edificis que l’acompanyen són espectaculars, com l’entorn. Però certs dies hi ha molta massificació i, llavors, resulta una mica agobiant. Te bon aparcament i tota mena de serveis: pic-nic, restaurants i bars. També podeu assistir a alguna celebració litúrgica, moltes d’elles cantades per la comunitat monàstica, com les vespres, per exemple. Una mica abans d’arribar a l’aparcament del santuari haureu deixat la carretera estreta que puja fins els llacs d’Enol (a la foto) i La Ercina. És un vial de muntanya que puja de valent i que ofereix vistes magnífiques a cada curva. Pareu durant l’ascensió i gaudiu del paisatge. A dalt, des d’Enol, o al final de la pista, des del llac de la Ercina, hi ha múltiples excursions i rutes per a tots els nivells i totes les edats. Però, de fet, només sortir del cotxe i fer quatre pases ja serveix per omplir l’ànima i l’esperit. Perquè aquest paisatge dels Pics d’Europa és d’aquells que no us cansariueu d’admirar. No hem dormit mai a Covadonga. En canvi si a Oviedo. Teniu un AC, i un NH, El Principado, al mig de la ciutat. Però a Cangas i el seu vall hi ha molts hotels i un càmping.

Hoy os proponemos una ruta maravillosa por un paisaje de alta montaña. Además, es un itinerario muy apto para criaturas, porque la mayoría de él se hace en coche, y las caminatas son tan largas, o tan cortas, como vosotros querrais. Podriais salir del pueblo asturiano de Cangas de Onís. Asturias es un país magnífico. Valles verdes, naturaleza, ríos, pueblos de montaña, se combinan con la fachada marítima, con bahías y pueblos marineros. Asturias lo tiene todo. Cangas no es muy atractivo, turísticamente hablando, pero el puente con la cruz encima el río, imagen mil veces repetida, es muy fotogénico. Desde aquí cogemos una carretera hasta el santuario de Covadonga. La cueva, excavada en la roca, y los edificios que la acompañan son espectaculares, tanto como el entorno. Pero ciertos días hay mucha masificación y entonces resulta algo agobiante. Teneis buen aparcamiento y toda clase servicios: picnic, restaurantes y bares. También pueden asistir a alguna celebración litúrgica, muchas de ellas cantadas por la comunidad monástica, como las vísperas, por ejemplo. Poco antes de llegar al aparcamiento del santuario habreis dejado la carretera estrecha que sube hasta los lagos de Enol (en la foto) y La Ercina. Es un vial de montaña que sube fuerte y que ofrece vistas cada curva. Parad durante la ascensión y disfrutad del paisaje. Arriba, desde Enol, o al final de la pista, desde lago de la Ercina, hay múltiples excursiones y rutas para todos los niveles y todas las edades. Pero de hecho, con sólo salir del coche y hacer cuatro pasos ya os sirve para llenar el alma y el espíritu. Porque este paisaje los Picos de Europa es de aquellos que no os cansariais nunca de admirar. No hemos dormido en Covadonga. En cambio si en Oviedo. Tiene un AC, y un NH, El Principado, en medio de la ciudad. Pero en Cangas y su valle hay muchos hoteles y un camping.

Garganta del Cares


cares

Poques coses tan espectaculars com aquesta gorja impressionant que acompanya el riu Cares, a Astúries, des de Caín a Poncebos. La Garganta Divina li diuen, i amb molta raó. Si sou molt bons caminants potser podreu fer els 1o kms. a peu, per aquesta ruta maravellosa que atravesa el cor dels Pics d’Europa. Us acompanyarà un riu d’aïgues netes, netíssimes, transparents. Passareu ponts. Caminareu a alçades increïbles, penjats literalment de la paret vertical de la gorja. El camí, tot i que sempre és prou ample, està sovint excavat a la pedra. Damunt vostre murs calcaris altíssims. A sota tolls turquesa. I vistes inoblidables. Si, com nosaltres, sou turistes familiars i prou, us acontentareu amb arribar fins Arenas de Cabrales, pàtria del millor formatge del món, i pujar fins a Poncebos. Allà, al pont de la Jaya, on la ruta travessa el riu Cares, podeu aparcar el cotxe. (No hi ha gaire aparcament i, a l’estiu, no en trobareu!). D’allà podeu fer uns kms. pujant la gorja a munt. També podeu anar en funicular de Poncebos al poblet de Bulnes, al peu del famós pic del Naranco. Bona excursió si aneu amb canalla. El experts asseguren que encara és més bonic anar-hi per l’altra banda, per Caín. Nosaltres no ho hem fet, i no ho podem comparar. Per allotjar-vos, o dinar, mireu a Arenas de Cabrales, o en una de les moltes cases rurals i hotelets de muntanya dels pobles de la contrada.

Pocas cosas tan espectaculares como esta garganta impresionante que acompaña al río Cares, en Asturias, desde Caín a Poncebos. La Garganta Divina la llaman, y con mucha razón. Si sois muy buenos caminantes podríais hacer los 1o kms. a pie, por esta ruta maravillosa que atraviesa el corazón de los Picos de Europa. Os acompañará un río de aguas limpias, azules, transparentes. Pasaréis puentes. Caminareis a alturas increíbles, colgados literalmente de la pared vertical de la garganta. El camino, aunque siempre es lo bastante ancho, está a menudo excavado en la piedra. Sobre él vereis los muros calcáreos, altísimos. Abajo las pozas turquesa. Y unas vistas inolvidables. Si, como nosotros, sois turistas familiares, tendreis suficiente con llegar hasta Arenas de Cabrales, patria del mejor queso del mundo, y subir hasta Poncebos. Allí, en el puente de la Jaya, donde la ruta atraviesa el río Cares, podreis aparcar el coche. (No hay mucho aparcamiento y, en verano, ninguno). De allí pueden hacer unos kms. de la ruta subiendo desfiladero arriba. También pueden ir en funicular desde Poncebos hasta la aldea de Bulnes, al pie del famoso pico del Naranco. Buena excursión si vais con niños. Los expertos aseguran que aún es más bonito ir por el otro lado, por Caín. Nosotros no lo hemos hecho, y no lo podemos comparar. Para dormir y comer mirad en Arenas de Cabrales, o en una de las muchas casas rurales y hotelitos de montaña de los pueblos de la comarca.