Una ruta per Burgos i voltants


Burgos és una ciutat molt bonica, que cal visitar alguna vegada. I els seus voltants encara ho son més, si això fos possible. La vila de Burgos acumula molt d’art dins seu: una catedral gòtica preciosa, la porta de Santa Maria, el gran monestir de las Huelgas Reales, una joia del Císter, la cartoixa de Miraflores, gòtic florit, amb un retaule preciós. El monestir de San Pedro de Cardeña, tan lligat al Cid i a la seva dona Jimena, els carrers medievals, les esglésies romàniques, els palaus… Increible!.

Burgos província està plena de pobles i viles medievals magnífiques, de més monestirs, de boscos, de jaciments prehistòrics, capelles visigòtiques, espais naturals… que la fan un centre de sortides familiars de primer ordre. Teniu la vila de Lerma, ciutat renaixentista, Covarrubias, bressol de Castella i, al costat de Covarrubias no us podeu perdre les ruïnes del monestir de San Pedro de Arlanza, molt evocadores i romàntiques. Més enllà, no gaire lluny, hi ha el monestir de Santo Domingo de Silos, impressionant. A tocar del mateix la Yecla, un fenomen natural de primer ordre amb un riu encaixat entre roques. Al nord teniu les viles de Frias i Oña, medievals, que no podeu perdre-us. A Oña podeu visitar el seu monestir amb les tombes dels primers reis castellans. Els Montes de Oca travessats pel camí de Sant Jaume de Compostela, que continua cap a Olmillos de Sasamón, castell i monestir gloriosos, i Castrojeriz, vila del camí, preciosa. A la web de turisme de Burgos ho teniu tot. A Burgos hi ha bonic hotels, com ara l’Abba de Burgos. O bons càmpings urbans, com ara el magnífic “Fuentes Blancas”, preciòs, al mig del parc, un lloc meravellós als afores de la ciutat, un càmping genial. Per dinar podeu anar al típic Mesón del Cid davant mateix de la catedral, que també és un bon hotel, o millor aneu de tasques, sobretot a la nit per sopar. Quines tapes!.

Càmping de Burgos

I si voleu fer una bona ruta per arribar a Burgos des de Barcelona, per exemple, aneu via Zaragoza, cap a Logroño. S’imposa una aturada a Tudela, per veure aquesta bella ciutat, la seva catedral esplèndida, i dinar a Casa Remigio o al restaurant Iruña. Continuem cap a Logroño, i ens aturem a Nájera, per veure el seu monestir, una passada. Seguirem després fins a Santo Domingo de la Calzada, on podeu visitar la magnífica catedral i la vila medieval.

Cartoixa de Miraflores, a dalt. San Pedro de Cardeña, a sota.

Covarrubias, plaça i col·legiata. Al final San Pedro de Arlanza.

 

El dia de tornada podeu remuntar boscos i natura fins a Sória, passejar per les vores del riu Duero fins San Juan, romànic bestial, o fins San Saturio, evocant Becquer. Seguiu endevant si no heu dormit a Sória per arribar a Tarazona, catedral guapa de veritat, i per Borja guanyar el monestir de Veruela, císter de nou, molt maco, o les altures del Moncayo, amb boscos de faig i aigües regalades. Baixem cap Zaragoza i després cap a casa. Una ruta bella, bellíssima, incomparable. Recomanada.

Santo Domingo de Silos, a dalt. Plaça Major de Burgos capital, a sota.

Burgos es una de aquellas ciudades que hace falta visitar. Porque existe, simplemente. Por su arte: la catedral, la puerta de Santa Maria, el monasterio de las Huelgas, la cartuja de Miraflores, San Pedro de Cardeña o, sencillamente, las calles medievales, su románico y tantas otras cosas. Además, Burgos, es un centro de salidas por todo su interland: Lerma, ciudad renacentista, Covarrubias, cuna de Castilla, Santo Domingo de Silos, impresionante monasterio todavía bien vivo o, al norte, Frias y Oña, dos villas medievales que no podéis perderos. http://www.turismoburgos.org/  Dormid en el hotel Abba, http://www.abbaburgoshotel.com. O de cámping, al “Fuentes Blancas”, precioso, en medio del parque, http://www.campingburgos.com/  Comed en el típico Mesón del Cid, http://www.mesondelcid.es/ delante de la catedral, algo caro, quizás, o bién os vais de tapas, sobre todo por la noche. Qué tapas!.

 

 

 

Salamanca, revisitada


Salamanca és una ciutat d’aquelles que recordes molt de temps un cop l’has visitat, i que no t’importa tornar a veure. És una ciutat màgica, on cada racó traspua art. És per això que vam tornar a visitar-la aquesta Setmana Santa. Perquè a Salamanca hi ha moltes coses per veure. La ciutat te dues catedrals, la nova, gòtica i renaixentista, immensa, plena d’art, impactant. Però també una de romànica, al seu costat, una cucada, una bombonera, un joier, amb una torre gallonada i un senyor retaure, molt impressionant, magnífic.

També podeu disfrutar de la seva plaça major, gran, molt gran, i maca, molt maca, la més bonica d’Espanya, barroca, d’en Xurriguera. I què podem dir d’¡un casc antic del renaixement que es pot equiparar amb Florencia. Impressionant la “casa de la conchas”, o la magnífica “Clerecia”, monumental obra barroca, seu dels Jesuïtes a la península. La ciutat es plena de col·legis universitaris. La façana de la Universitat vella, on encara es conserva l’aula on ensenyà Fray Luís de León, és indescriptible. Una poesia en pedra. Però Salamanca no és això només. Salamanca posseeix un ambient. Un ambient especial. Serà pels milers d’estudiants, de jovent, que es passeja pels palaus que acullen les aules universitàries?. Serà perquè el casc històric medieval està intocat?. Serà el riu, el Tormes lent i pausat, que rodeja la ciutat i ofereix vistes inmillorables del conjunt des dels seus ponts romans, medievals i barrocs?. Impossible saber-ho, però Salamanca captiva. Podeu dormir a hotels de cadenes prestigioses que us ofereixen tarifes econòmiques els caps de setmana, ponts i a l’estiu, com ara els Abba, o els NH, prop de la Catedral, o potser els Catalònia. Nosaltres vam dormir, aquesta vegada, una mica als afores. Ens vam allotjar a l’Hotel Tryp Hotel Montalvo, molt acollidor i bé de preu. Habitacions familiars fantàstiques. Molt recomanable!. Dinar o sopar no serà un gran problema. Hi ha bons restaurants. Nosaltres ho vam fer a base de tapes a I Pan, I Vino, coneguda vineria del centre. Molt bé. Prop de la Catedral teniu el Hoja 21, un local molt distinguit. També recomanem el restaurant Laurel, al carrer de San Pablo 49, no lluny del barri antic. Molt xulo, i l’Isidro, a l’altre costat de Salamanca, molt bé. Personalment ens agrada molt El Pecado, un local molt recomanable a tocar de la plaza Mayor, en ple centre. No us el perdeu!. Salamanca mereix una visita, és un destí suficient en ell mateix. Un pont, unes curtes vacances… I prop de Salamanca hi ha llocs molt macos de veure. Ciutats com ara Toro, o Zamora, o Tordesillas, o Valladolid. Zones naturals com la Peña de Francia, la Alberca o Sierra de Gredos.

Salamanca es una ciudad de esas que recuerdas mucho tiempo una vez la has visitado, y que no te importa volver a ver. Es una ciudad mágica, donde cada rincón rezuma arte. En Salamanca hay muchas cosas por ver: las dos catedrales, la nueva, gótica, inmensa, y la románica, a su lado, una cucada, una bombonera, un joyero, con un retablo impresionante, magnífico. También puede disfrutar de su plaza mayor, grande, muy grande y bonita, muy bonita. O la impresionante “casa de conchas”, o la Clerecía, monumental obra barroca, o la Universidad vieja, donde todavía se conserva el aula donde enseñó Fray Luís de León. Pero Salamanca no es eso sólo. Salamanca posee un ambiente. Un ambiente especial. Será por los miles de estudiantes, de jóvenes que se pasea por los palacios que acogen las aulas universitarias. O bién será porque el casco histórico medieval está intocado. O quizás será el río, el Tormes lento y pausado, que rodea la ciudad y ofrece vistas inmejorables del conjunto desde sus puentes medievales y barrocos. Imposible saberlo, pero Salamanca cautiva.

Pueden dormir en hoteles de cadenas prestigiosas que ofrecen tarifas económicas los fines de semana, puentes y en verano, como los Abba, NH o Catalònia. Nosotros dormimos en el Tryp Montalvo, en las afueras pero muy bien y muy cómodo. Habitaciones familiares. La comida o cena no será un gran problema. Hay buenos restaurantes. Nosotros lo hicimos a base de tapas en Y Pan, Y Vino. Muy bien. Cerca de la Catedral tienen el Hoja 21, un local muy distinguido. También recomendamos el restaurante Laurel, en la calle de San Pablo 49, no lejos del barrio antiguo. Muy chulo el Isidro, al otro lado de Salamanca, muy bien. Personalmente nos gusta mucho El Pecado, un local muy recomendable junto a la plaza Mayor, en pleno centro. No te lo pierdas. Salamanca merece una visita, es un destino suficiente en sí mismo. Un puente, unas cortas vacaciones … Y cerca de Salamanca hay lugares muy bonitos de ver. Ciudades como Toro, o Zamora, o Tordesillas, o Valladolid. Zonas naturales como la Peña de Francia, la Alberca o Sierra de Gredos.

Salamanca is one of those cities that you remember a lot of time once you’ve visited it, and you do not mind seeing it again. It is a magical city, where every corner oozes art. In Salamanca there are many things to see: the two cathedrals, the new, Gothic, immense, and the Romanesque, next to it, a cucada, a bonbon, a jeweler, with an impressive, magnificent altarpiece. You can also enjoy its main square, large, very large and beautiful, very beautiful. Or the impressive “house of shells”, or the Clerecía, monumental Baroque work, or the old University, where the classroom where Fray Luís de León taught is still preserved. But Salamanca is not that alone. Salamanca has an environment. A special atmosphere It will be for the thousands of students, young people who walk through the palaces that host the university classrooms. Or it will be because the medieval historical center is untouched. Or perhaps it will be the river, the slow and slow Tormes, that surrounds the city and offers unbeatable views of the whole from its medieval and baroque bridges. Impossible to know, but Salamanca captivates. You can sleep in hotels of prestigious chains that offer cheap rates on weekends, bridges and in summer, such as Abba, NH or Catalònia. We sleep in the Tryp Montalvo, in the outskirts but very well and very comfortable. Family rooms Lunch or dinner will not be a big problem. There are good restaurants. We did it with tapas in Y Pan, Y Vino. Very good. Near the Cathedral they have Sheet 21, a very distinguished place. We also recommend the restaurant Laurel, in the street of San Pablo 49, not far from the old quarter. Very cool Isidro, on the other side of Salamanca, very well. Personally we like El Pecado very much, a highly recommended place next to the Plaza Mayor, right in the center. Do not miss it. Salamanca is worth a visit, it is a sufficient destination in itself. A bridge, a short vacation … And near Salamanca there are very beautiful places to see. Cities such as Toro, or Zamora, or Tordesillas, or Valladolid. Natural areas such as the Peña de Francia, la Alberca or Sierra de Gredos.

Salamanque est l’une de ces villes dont vous vous rappelez beaucoup de temps une fois que vous l’avez visitée, et cela ne vous dérange pas de la revoir. C’est une ville magique, où chaque coin respire l’art. À Salamanque, il y a beaucoup de choses à voir: les deux cathédrales, la nouvelle, gothique, immense et romane, à côté, une cucada, un bonbon, un bijoutier, avec un impressionnant et magnifique retable. Vous pouvez également profiter de sa place principale, grande, très grande et belle, très belle. Ou l’impressionnante “maison des coquillages”, ou la Clerecía, oeuvre baroque monumentale, ou l’ancienne université, où la salle de classe où Fray Luís de León a enseigné est encore préservée. Mais Salamanque n’est pas la seule. Salamanque a un environnement. Une atmosphère particulière Ce sera pour les milliers d’étudiants, les jeunes qui se promènent dans les palais qui accueillent les salles de cours des universités. Ou ce sera parce que le centre historique médiéval est intact. Ou peut-être ce sera la rivière Tormes, lente et lente, qui entoure la ville et offre une vue imprenable sur l’ensemble depuis ses ponts médiévaux et baroques. Impossible de savoir, mais Salamanca captive. Vous pouvez dormir dans des hôtels de chaînes prestigieuses qui offrent des tarifs bas le week-end, les ponts et en été, comme Abba, NH ou Catalonia. Nous dormons dans le Tryp Montalvo, dans la périphérie mais très bien et très confortable. Chambres familiales Le déjeuner ou le dîner ne sera pas un gros problème. Il y a de bons restaurants. Nous l’avons fait avec des tapas à Y Pan, Y Vino. Très bien. Près de la cathédrale, ils ont la feuille 21, un endroit très distingué. Nous vous recommandons également le restaurant Laurel, dans la rue de San Pablo 49, non loin du vieux quartier. Très cool Isidro, de l’autre côté de Salamanque, très bien. Personnellement, nous aimons beaucoup El Pecado, un endroit hautement recommandé à côté de la Plaza Mayor, en plein centre. Ne le manquez pas Salamanque mérite une visite, c’est une destination suffisante en soi. Un pont, des vacances courtes … Et près de Salamanque il y a de très beaux endroits à voir. Des villes comme Toro ou Zamora, ou Tordesillas ou Valladolid. Les zones naturelles telles que la Peña de Francia, la Alberca ou la Sierra de Gredos.

Burgos, revisitat


 

Burgos és una ciutat que cal visitar alguna vegada. Ho podeu fer perquè acumula molt d’art: una catedral gòtica preciosa, o bé la porta de Santa Maria, a la foto, el monestir de las Huelgas, la cartoixa de Miraflores, San Pedro de Cardeña o, senzillament, els carrers medievals, les esglèsies romàniques i tantes altres coses. A més, Burgos està rodejada de moltes viles medievals magnífiques, i és un centre de sortides familiars de primer ordre. Teniu la vila de Lerma, ciutat renaixentista, Covarrubias, bressol de Castella, Santo Domingo de Silos, impressionant monestir encara ben viu o, al nord, Frias i Oña, dos viles medievals que no podeu perdre-us. Mireu-vos la web: http://www.turismoburgos.org  per exemple. A Burgos hi ha bonic hotels, com ara l’Abba hotel, http://www.abbaburgoshotel.com. O bons càmpings urbans, com ara el “Fuentes Blancas”, preciòs, al mig del parc, http://www.campingburgos.com. Per dinar podeu anar al típic Mesón del Cid, http://www.mesondelcid.es/  davant de la catedral, que també és un bon hotel, o aneu de tasques, sobretot a la nit. Quines tapes!.

Burgos es una de aquellas ciudades que hace falta visitar. Porque existe, simplemente. Por su arte: la catedral, la puerta de Santa Maria, el monasterio de las Huelgas, la cartuja de Miraflores, San Pedro de Cardeña o, sencillamente, las calles medievales, su románico y tantas otras cosas. Además, Burgos, es un centro de salidas por todo su interland: Lerma, ciudad renacentista, Covarrubias, cuna de Castilla, Santo Domingo de Silos, impresionante monasterio todavía bien vivo o, al norte, Frias y Oña, dos villas medievales que no podéis perderos. http://www.turismoburgos.org/  Dormid en el hotel Abba, http://www.abbaburgoshotel.com. O de cámping, al “Fuentes Blancas”, precioso, en medio del parque, http://www.campingburgos.com/  Comed en el típico Mesón del Cid, http://www.mesondelcid.es/ delante de la catedral, (algo caro, quizás, o bién os vais de tapas, sobre todo por la noche. Qué tapas!.

 

 

 

Santiago de Agüero


Agüero és un poblet de postal al que s’accedeix des de la carretera N-240, a uns 40 kms. passat Huesca, camí de Pamplona. Una mica més enllà d’Ayerbe trobareu, a mà esquerra, l’indicador del desviament que us porta al poble en 5 kms. Ja des de la carretera veureu l’esglèsia romànica de Santiago penjada a mig aire de la serra, a la vostra dreta. Seguidament, en una corba, apareix el poble. És allà que heu de girar, a mà dreta, i prendre un camí de terra, pla i en bon estat que us portarà fins l’esglèsia de Santiago. Abans, però, cal aconseguir la clau al poble, perquè només obren juliol i agost. Teniu bon aparcament al costat del temple. Us direm que és aquesta una de les millors esglésies romàniques del pirineu. Sorprén per les seves dimensions, més pròpies d’una abadia que d’una ermita, tot i que està incomplerta, i només es va acabar la capçalera. Te una portalada increïble, amb boníssimes escultures romàniques al timpà i columnes, i uns absis alts i potents amb un fris decorat. Si teniu la sort de veure-la per dins, la sorpresa serà complerta. Més escultures i una arquitectura delicada i poderosa. Val la pena fer la desviació, i el viatge, per veure-la. El poblet d’Agüero també és molt bonic, amb una altra esglèsia, la parroquial, també romànica, que té una altra portalada de mèrit, tot i que molt més rupestre, amb el tetramorfos. És agradable resseguir carrers i placetes medievals que s’enfilen fins a tocar els mallos, semblants als de Riglos, roques enormes, plenes de rapinyaires. Especial gràcia fan les xemeneies, rematades amb el “bichuelo”, teulada cònica. A la rectoria, Mossén Luis Galindo Bisquer, va muntar el museu de l’orgue, interessant. Podeu fer molt bones caminades tot voltant dels Mallos de Agüero, gegantines estructures geològiques, grans pilars drets com gegants mítics, petrificats. Podeu anar fins el bosc de cirerers d’arboç, una curiositat natural, a uns 5 kms. O arribar-vos a Sanfelices, un petit agregat. O bé voltar completament els Mallos, uns 4 kms. O entrar a la cova del Barranc de la Rabosera, “el Pituelo”, ruta fàcil i senzilla on és molt possible veure volar els voltors. Per dinar podeu anar al bar de la piscina. Per menjar i dormir teniu un hostal, però ningú l’aconsella. I també un càmping, el Peña Sola, que ofereix bugalows i apartaments al mateix poble. O bé baixar als restaurants i hotels de Murillo de Gállego, on hi ha una altra esglèsia romànica de campanetes. Aquí trobareu un hotelet rural encantador, molt recomanable, La Real Posada de Liena, amb unes habitacions molt cuques i una cuina cuidada, en un marc de regust francés, però molt agradable i acollidor. Evidentment tampoc volien que fèssiu tot el camí fins a Agüero per l’església de Santiago, tot i que és increiblement preciosa. Podeu incloure aquesta parada en una ruta per Huesca, o pel Pirineu d’Osca. Huesca ciutat és un bon destí per a un pont, per a un cap de setmana llarg, o per un cap de setmana a seques. El Pirineu mereix unes vacances. Barcelona està només a uns 250 kms. i hi ha autovia gratuïta. L’anomenada Hoya de Huesca, els voltants de la capital, son molt bonics, sobretot en primavera. A pocs kms. teniu la impressionant Sierra de Guara, amb els seus canyons i la naturalessa desbordada. En aquesta mateixa zona pobles medievals de conte de fades, com ara Alquézar, amb els seus carrers medievals, o la seva colegiata gòtica penjada d’una penya, es barregen amb poblets de postal, abocats a barrancs insondables. Terres del Somontano, riques en diversitat i en bons vins. Esglèsies perdudes als seus peus, com la de Foces, amb pintures murals, o el monestir cistercenc de Casbas. O Bolea, amb una col·legiata renaixentista i, un xic més enllà, el castell poderós de Loarre, fortalessa romànica única a Europa, que al·lucinarà als infants. Encara una mica més lluny Riglos i els seus mallos. Més enllà el monestir fabulós de San Juan de la Peña, i l’església de Santa Maria de las Sores. El Pirineu etern amb Jaca i la seva catedral. Les valls fresques de Hecho i Ansó, amb la maravella natural de la Selva de Oza, natura desbocada i esplèndida. Per dormir, a Huesca capital, us recomanem dos hotels: l’Abba Huesca, còmode, funcional, amb piscina i un bon restaurant, al costat de l’estació, o el Sancho Abarca, al centre mateix, potser ostentós i barroc en la decoració, però amb una relació preu-qualitat fabulosa: jacuzzi a les suites familiars!. Per dinar, a Huesca, a banda dels restaurants dels hotels, on es menja de fàbula, teniu Las Torres o La Flor, tots dos bons. Si preferiu anar de tapes, no us perdeu la zona coneguda com el tubo. Per nosaltres Da Vinci, al carrer Padre Huesca, 13, tel:  974 225 353, te les millors tapes de la ciutat. Osca us espera!.

Agüero es un pueblo de postal al que se accede desde la carretera N-240, a unos 40 kms. pasado Huesca, camino de Pamplona. Un poco más allá de Ayerbe encontrarán, a mano izquierda, el indicador del desvío que lleva al pueblo en 5 kms. Ya desde la carretera verán la iglesia románica de Santiago colgada a media altura de la sierra, a vuestra derecha. Seguidamente, en una curva, aparece el pueblo. Es allí donde tenéis que girar a mano derecha, y tomar un camino de tierra, llano y en buen estado, que os llevará hasta la iglesia de Santiago. Antes, sin embargo, hay que conseguir la llave en el pueblo, porque sólo abren julio y agosto. Tienen buen aparcamiento junto al templo. Os diremos que es ésta una de las mejores iglesias románicas del Pirineo. Sorprende por sus dimensiones, más propias de una abadía que de una ermita, aunque está incompleta, y sólo se terminó la cabecera. Tiene una portada increíble, con buenísimas esculturas románicas en el tímpano y columnas, y unos ábsides altos y potentes con un friso decorado. Si tenéis la suerte de verla por dentro, la sorpresa será completa. Más esculturas y una arquitectura delicada y poderosa. Vale la pena hacer la desviación, y el viaje, para verla. El pueblo de Agüero también es muy bonito, con otra iglesia, la parroquial, también románica, que tiene otra portada de mérito, aunque mucho más rupestre, con el tetramorfos. Es agradable recorrer calles y plazuelas medievales que suben hasta tocar los Mallos, semejantes a los de Riglos, rocas enormes, llenas de rapaces. Especial gracia hacen las chimeneas, rematadas con el “bichuelo”, tejado cónico. En la rectoría, Mosén Luis Galindo Bisquer, montó el museo del órgano, interesante. Puede hacer muy buenas caminatas alrededor de los Mallos de Agüero, gigantescas estructuras geológicas, grandes pilares derechos como gigantes míticos, petrificados. Pueden ir hasta el bosque de madroños, una curiosidad natural, a unos 5 kms. O acercaros a Sanfelices, un pequeño agregado. O bien rondar completamente los Mallos, unos 4 kms. O entrar en la cueva del Barranco de la Rabosera, “el Pituelo”, ruta fácil y sencilla donde es muy posible ver volar los buitres. Para comer se puede ir al bar de la piscina. Para comer y dormir tienen un hostal, pero nadie se lo aconseja. Y también un camping, el Peña Sola, que ofrece bugalows y apartamentos en el mismo pueblo. O bien hay que bajar a los restaurantes y hoteles de Murillo de Gállego, donde hay otra iglesia románica de campanillas. Aquí encontrarán un hotel rural encantador, muy recomendable, La Real Posada de Liena, con unas habitaciones muy cucas y una cocina cuidada, en un marco de regusto francés, pero muy agradable y acogedor. Evidentemente tampoco querríamos que hicieran todo el camino hasta Agüero solo por la iglesia de Santiago, aunque es increíblemente preciosa. Pueden incluir esta parada en una ruta por Huesca, o por el Pirineo de Huesca. Huesca ciudad es un buen destino para un puente, para un fin de semana largo, o por un fin de semana a secas. El Pirineo merece unas vacaciones. Barcelona está sólo a unos 250 kms. y hay autovía gratuita. La llamada Hoya de Huesca, los alrededores de la capital, son muy bonitos, sobre todo en primavera. A pocos kms. tiene la impresionante Sierra de Guara, con sus cañones y la naturalessa desbordada. En esta misma zona pueblos medievales de cuento de hadas, como Alquézar, con sus calles medievales, o su colegiata gótica colgada de una peña, se mezclan con pueblos de postal, abocados a barrancos insondables. Tierras del Somontano, ricas en diversidad y en buenos vinos. Iglesias perdidas a sus pies, como la de Foces, con pinturas murales, o el monasterio cisterciense de Casbas. O Bolea, con una colegiata renacentista y, un poco más allá, el castillo poderoso de Loarre, fortaleza románica única en Europa, que alucinará a los niños. Un poco más lejos Riglos y sus Mallos. Más allá el monasterio fabuloso de San Juan de la Peña, y la iglesia de Santa María de las Sores. El Pirineo eterno con Jaca y su catedral. Los valles frescos de Hecho y Ansó, con la maravilla natural de la Selva de Oza, naturaleza desbocada y espléndida. Para dormir, en Huesca capital, les recomendamos dos hoteles: el Abba Huesca, cómodo, funcional, con piscina y un buen restaurante, junto a la estación, o el Sancho Abarca, en el centro mismo, quizás ostentoso y barroco en la decoración, pero con una relación precio-calidad fabulosa: ¡jacuzzi en las suites familiares!. Para comer, en Huesca, aparte de los restaurantes de los hoteles, donde se come de fábula, tienen Las Torres o La Flor, ambos buenos. Si prefieren ir de tapas, no os perdais la zona conocida como el tubo. Para nosotros Da Vinci, en la calle Padre Huesca, 13, tel: 974 225 353, tiene las mejores tapas de la ciudad. ¡Huesca os espera!.

San Pedro de Arlanza


Les ruïnes venerables del monestir cistercenc de Sant Pere d’Arlanza s’aixequen en un congost, veritable joia natural, que forma el riu Arlanza, a uns quants quilòmetres de l’espectacular vila medieval de Covarrúbias, per la carretera CL-110, i a uns 45 kms. de Burgos. El lloc és bellíssim, com tots els que els monjos cercàven. El cenobi és un dels més antics de Castella, donat que fou fundat pel comte Gonzalo Fernández, pare de Fernán González, primer comte independent d’aquestes terres, quan corria l’any 912. Tot està enrunat, caigut, destrossat. Tot i això admirarem les evocadores restes de la superba esglèsia abacial, romànica, i la poderosa torre del siglo XII. Els dos claustres renaixentistes, desolats, i les dependèncias monacals, en trist i lamentable abandonament. Les millors obres d’art estan a New York o Barcelona. Però us recomanem la visita, per l’indret, d’una natura arrebatadora, per l’edifici que, tot i castrat, te dignitat. Fàcil aparcament a la mateixa entrada de l’abadia. Atenció a l’horari. Està tancat els dilluns, dimarts i el darrer cap de setmana de cada mes. Hi ha vigilants i guies, però no sempre visita guiada, tot i que la podeu fer per lliure. Obert d’octubre a abril de 10.00 hores a 17.00 hores, i de maig a setembre de 10.00 hores a 14.00 hores i de 16.00 hores a 20.00 hores. Per més informació truqueu al telèfon: 947 281 500. Des de San Pedro es poden fer boniques rutes curtes a peu fins ermites properes on podreu contemplar el canyó amb el monestir, el riu i els espadats on niuen àguiles i voltors. L’Arlanza és aquí un riuet acollidor, d’aigües clares que conviden a la banyada, si fa calor. El paratge és molt bucòlic. Integreu aquesta visita en una ruta per la zona de l’Arlanza. Covarrúbias, a només 7 kms. és un poble medieval fabulós, amb cases d’època, una torre i una col·legiata preciosa, plena d’art. Santo Domingo de Silos, obra culminant del romànic hispànic, habitada pels seus monjos, que canten bellíssim gregorià, està a només 17 kms. Lerma, ciutat monumental, joia del renaixement espanyol, a uns 25 kms. Burgos, amb els seus monestirs, la catedral, la ciutat tota ella, el Museu de l’Evolució Humana, a 45 kms. Un cap de setmana llarg?. Un pont?. Hi heu d’anar!. No hi ha cap mena de servei a San Pedro de Arlanza, però tots els que vulgueu a Covarrúbias. I serà difícil triar perquè n’hi ha molts. Però per qualitat, preu, atenció i decoració ens quedem amb Casa Galín, un restaurant estupendo, ben atés, bon menjar i amb menú arreglat. També tenen habitacions. A la Plaça Major, plaça Doña Urraca, davant de l’ajuntament. A prop teniu un restaurant molt més sofisticat, però amb molta anomenada, el De Galo. Categoria. L’Hotel i restaurant Nuevo Arlanza no te gaire bona premsa, darrerament. L’aspecte és d’haver viscut moments millors. En canvi, a les afores, l’Hotel Doña Sancha fa molt bona impressió. Està just al costat del Camping Covarrúbias. Per descomtat, també a Burgos podreu dormir i menjar de fàbula. Us recomanem l’Hotel Palació de los Velada, cèntric, net, familiar, amb bones habitacions per a dos infants, a cor de la ciutat. Servei amable, desdejuni de fàbula, molt recomanable. Només podem objectar un garatge petit i complicat. Millor aparcar als pàrkings públics. També molt bé l’hotel Via Gòtica, davant de la catedral, nou i net. L’Abba, el Silken, l’AC i l’NH, totes aquestes cadenes, tenen hotels bonics i ben situats, però no admeten més d’un infant a les habitacions dels pares. Ells s’ho perden!.

Las ruinas venerables del monasterio cisterciense de San Pedro de Arlanza se levantan en un desfiladero, verdadera joya natural, que forma el río Arlanza, a unos cuantos kilómetros de la espectacular villa medieval de Covarrubias, por la carretera CL-110, a unos 45 kms. de Burgos. El lugar es bellísimo, como todos los que los monjes buscaban. El cenobio es uno de los más antiguos de Castilla, dado que fue fundado por el conde Gonzalo Fernández, padre de Fernán González, primer conde independiente de estas tierras, cuando corría el año 912. Todo está caído, destrozado. Sin embargo admiraremos las evocadoras ruinas de la soberbia iglesia abacial, románica, y la poderosa torre del siglo XII. Los dos claustros renacentistas, desolados, y las dependencias monacales, en triste y lamentable abandono. Las mejores obras de arte están en New York o Barcelona. Pero os recomendamos la visita, por el lugar, de una naturaleza arrebatadora, por el edificio que, aunque castrado, tiene dignidad. Fácil aparcamiento en la misma entrada de la abadía. Atención al horario. Está cerrado los lunes, martes y el último fin de semana de cada mes. Hay vigilantes y guías, pero no siempre visita guiada, aunque se puede hacer por libre. Abierto de octubre a abril de 10.00 horas a 17.00 horas, y de mayo a septiembre de 10.00 horas a 14.00 horas y de 16.00 horas a 20.00 horas. Para más información llamar al teléfono: 947281500. Desde San Pedro se pueden hacer bellas rutas cortas a pie hasta ermitas cercanas donde podrán contemplar el cañón, con el monasterio, el río y los acantilados donde anidan águilas y buitres. El Arlanza es aquí un riachuelo acogedor, de aguas claras que invitan a la bañada, si hace calor. El paraje es muy bucólico. Integren esta visita en una ruta por la zona del Arlanza. Covarrubias, a sólo 7 kms. es un pueblo medieval fabuloso, con casas de época, una torre y una colegiata preciosa, llena de arte. Santo Domingo de Silos, obra cumbre del románico hispánico, habitada por sus monjes, que cantan bellísimo gregoriano, está a sólo 17 kms. Lerma, ciudad monumental, joya del renacimiento español, a unos 25 kms. Burgos, con sus monasterios, la catedral, la ciudad toda ella, el Museo de la Evolución Humana, a 45 kms. ¿Un fin de semana largo?. ¿Un puente?. ¡Tenéis que ir!. No hay ningún tipo de servicio en San Pedro de Arlanza, pero todos los que queráis en Covarrubias. Y será difícil elegir porque hay muchos. Pero por calidad, precio, atención y decoración nos quedamos con Casa Galín, un restaurante estupendo, bien atendido, buena comida y con un menú arreglado. También tienen habitaciones. En la Plaza Mayor, plaza Doña Urraca, frente al ayuntamiento. Cerca está un restaurante mucho más sofisticado, pero con mucho renombre, el De Galo. Categoría. El Hotel y restaurante Nuevo Arlanza no tiene muy buena prensa últimamente. El aspecto es el de haber vivido momentos mejores. En cambio, en las afueras, el Hotel Doña Sancha hace muy buena impresión. Está justo al lado del Camping Covarrubias. Por descontado, también en Burgos se podrá dormir y comer de fábula. Os recomendamos el Hotel Palacio de los Velada, céntrico, limpio, familiar, con buenas habitaciones para dos niños, en el mismo centro de la ciudad. Servicio amable, desayuno de fábula, muy recomendable. Sólo podemos objetar un garaje pequeño y complicado. Mejor aparcar en parkings públicos. También muy bien el hotel Vía Gótica, frente a la catedral, nuevo y limpio. El Abba, el Silken, el AC y el NH, todas estas cadenas, tienen hoteles bonitos y bien situados, pero no admiten más de un niño en las habitaciones de los padres. ¡Ellos se lo pierden!.

Santa Maria del Campo


Santa Maria del Campo és hores d’ara un petit poblet perdut en un racó dels pàrams castellans, a mig camí entre les províncies de Burgos i Palència.  Però en el segle XVI, aquesta vila, avui diminuta, fou un important mercat de la llana i el blat, un eslavó de la cadena de riquesa que des de Medina del Campo, passant per Burgos, irradiava la Mesta per tota Castella. I en aquest avui ignorat racó del camp castellà, en aquest llogarret insignificant, una comunitat de clergues, els canonges de Santa Maria del Camp, edificà una superba església. La volgueren col·legiata, i per tant hagueren d’ampliar el temple primitiu fins elevar una fantàstica catedral gòtica. Contractaren Diego de Siloe, gran mestre del renaixement espanyol, per tal que aixequés una espectacular torre, glòria de l’art renaixentista castellà. Una torre magnífica, impressionant, que heu d’anar a veure, sí o sí.  La fotografia de la torre no li fa justícia. És realment alta i poderosa. Però el que no podeu imaginar és l’interior. Una església gran, molt gran, una veritable catedral, amb tot el que pogueu imaginar. També bastiren un cor, obra de Joan de Colonia, amb les seves cadires tallades, maravelloses, i un òrgan fastuòs. També feren edificar un claustre. Si tot això fora poc, els canonges ompliren el temple de tota mena d’obres d’art, d’autors punters. Així veureu taules de Berruguete, tapissos de Flandes, pintures, tombes bellament esculpides, escales de pedra ornades amb gust… La sacristia acull armaris de noguera tallats per les dues bandes. La nau conté retaules i talles de tota època i condició portats de les ermites i esglésies de la comarca. Una señora del poble us mostrarà sol·lícita totes aquestes joies. Truqueu-la al seu telèfon, o mòbil, 947 174 111 o 686857382. De 11.00 a 14.00 hores i de 17.00 a 20.00 hores. Dilluns no. (Ho teniu tot clavat a la porta de la col·legiata). No ho dubteu, truqueu-la i acudirà ràpidament. Encara millor si passeu a buscar-la en cotxe a casa. La visita guiada durarà, pel cap baix, una hora llarga. Perquè aquesta església és la seva passió, i la de tot el poble, orgullós del seu patrimoni. Ella manté la web de la col·legiata, n’ha escrit un llibre que ven al final del recorregut. Un cop dit tot això, deixeu-nos lamentar-nos, com ho fa tothom, de l’estat d’abandonament d’aquest monument nacional. Ningú no se’n preocupa, ningú hi aporta un miserable euro. Tot està brut i deixat, mantingut només per la voluntat de la gent. Goteres aquí i allà, parets que necessiten una neteja profunda. A més de la colegiata també és bonic el poble en si, amb troços de muralla i les portes de la mateixa. Algunes cases nobles i ermites. Us proposem la visita a aquesta vila en el curs d’una ruta per la vall de l’Arlanza, que podría iniciar-se a Burgos, continuar cap a Lerma, un maravellós conjunt urbà renaixentista, amb un palau i una altra colegiata fantàstics. Seguir amb la petita joia del monestir cistercenc de Villamayor de los Montes, per visitar seguidament Mahamud, amb una altra església fabulosa, (sempre tancada). La ruta pot acabar a Castrojeriz y Sasamón, abans de retornar a Burgos. Covarrubias no està lluny. Santo Domingo de Silos tampoc. Palència pràcticament al costat. No hi ha gaires serveis en aquest municipi. Per menjar, uns quants bars i un restaurant. No podem opinar. No vàrem dinar aquí. Ho vàrem fer, molt bé, al Mesón de Castrojeriz, on també tenen habitacions amb encant. Per cert, per dormir al poble de Santa Maria de Campos mateix, podeu probar els apartaments Ancasela, senzills, o una bonica casa rural, on hi cap molta gent: Villagómez. Si preferiu un hotel, no us preocupeu, perquè Burgos està a només 35 kms. A Burgos podreu dormir i menjar de fàbula. Us recomanem l’Hotel Palació de los Velada, cèntric, net, familiar, amb bones habitacions per a dos infants, a cor de la ciutat. Servei amable, desdejuni de fàbula, molt recomanable. Només podem objectar un garatge petit i complicat. Millor aparcar als pàrkings públics. També molt bé l’hotel Via Gòtica, davant de la catedral, nou i net. L’Abba, el Silken, l’AC i l’NH, totes aquestes cadenes, tenen hotels bonics i ben situats, però no admeten més d’un infant a les habitacions dels pares. Santa Maria del Campo, quina joia!.

Santa María del Campo es actualmente un pequeño pueblo perdido en un rincón de los paramos castellanos, a medio camino entre las provincias de Burgos y Palencia. Pero en el siglo XVI, esta villa, hoy diminuta, fue un importante mercado de la lana y el trigo, un eslabón de la cadena de riqueza que desde Medina del Campo, pasando por Burgos, irradiaba la Mesta por toda Castilla. Y en este hoy ignorado rincón del campo castellano, en esta aldea insignificante, una comunidad de clérigos, los canónigos de Santa María del Campo, edificó una soberbia iglesia. La quisieron colegiata, y por tanto tuvieron que ampliar el templo primitivo hasta elevar una fantástica catedral gótica. Contrataron a Diego de Siloé, gran maestro del renacimiento español, para que levantara una espectacular torre, gloria del arte renacentista español. Una torre magnífica, impresionante, que debeis ir a ver, sí o sí. La fotografía de la torre no le hace justicia. Es realmente alta y poderosa. Pero lo que no podéis imaginar es el interior. Una iglesia grande, muy grande, una verdadera catedral, con todo lo que podáis imaginar. También construyeron un coro, obra de Juan de Colonia, con sus sillas talladas, maravillosas, y un órgano fastuoso. También hicieron edificar un claustro. Si todo esto fuera poco, los canónigos llenaron el templo de todo tipo de obras de arte, de autores punteros. Así veréis tablas de Berruguete, tapices de Flandes, pinturas, tumbas bellamente esculpidas, escaleras de piedra adornadas con gusto … La sacristía acoge armarios de nogal tallados por las dos bandas. La nave contiene retablos y tallas de toda época y condición traídos de las ermitas e iglesias de la comarca. Una señora del pueblo os mostrará solícita todas estas joyas. Llámadla a su teléfono, o al móvil, 947174111 o 686857382. De 11.00 a 14.00 horas y de 17.00 a 20.00 horas. Lunes no. (Lo tenéis todo clavado en la puerta de la colegiata). No lo dudeis, llámadla y acudirá rápidamente. Aún mejor si pasáis a buscarla en coche a casa. La visita guiada durará, como mínimo, una hora larga. Porque esta iglesia es su pasión, y la de todo el pueblo, orgulloso de su patrimonio. Ella mantiene la web de la colegiata, ha escrito un libro que vende al final del recorrido. Una vez dicho todo esto, dejadnos lamentarnos, como lo hace todo el mundo, del estado de abandono de este monumento nacional. Nadie se preocupa, nadie aporta un miserable euro. Todo está sucio y dejado, mantenido sólo por la voluntad de la gente. Goteras aquí y allá, paredes que necesitan una limpieza profunda. Además de la colegiata también es bonito el pueblo en sí, con trozos de muralla y las puertas de la misma. Algunas casas nobles y ermitas. Os proponemos la visita a esta villa en el curso de una ruta por el valle del Arlanza, que podría iniciarse en Burgos, continuar hacia Lerma, un maravilloso conjunto urbano renacentista, con un palacio y otra colegiata fantásticos. Y seguir con la pequeña joya del monasterio cisterciense de Villamayor de los Montes, para visitar seguidamente Mahamud, con otra iglesia fabulosa, (siempre cerrada). La ruta puede acabar en Castrojeriz y Sasamón, antes de regresar a Burgos. Covarrubias no está lejos. Santo Domingo de Silos tampoco. Palencia prácticamente al lado. No hay muchos servicios en este municipio. Para comer, varios bares y un restaurante. No podemos opinar. No comimos aquí. Lo hicimos, muy bien, en el Mesón de Castrojeriz, donde también tienen habitaciones. Por cierto, para dormir en el pueblo de Santa María de Campos mismo, pueden probar los apartamentos Ancasela, sencillos, o una casa rural, donde cabe mucha gente: Villagómez. Si prefierís un hotel, no os preocupéis, porque Burgos está a sólo 35 kms. En Burgos podreis dormir y comer de fábula. Os recomendamos el Hotel Palacio de los Velada, céntrico, limpio, familiar, con buenas habitaciones para dos niños, en el corazón de la ciudad. Servicio amable, desayuno de fábula, muy recomendable. Sólo podemos objetar un garaje pequeño y complicado. Mejor aparcar en parkings públicos. También muy bien el hotel Via Gótica, frente a la catedral, nuevo y limpio. El Abba, el Silken, el AC y el NH, todas estas cadenas, tienen hoteles bonitos y bien situados, pero no admiten más de un niño en las habitaciones de los padres.

Huesca / Osca


Huesca és una ciutat aragonesa, la capital de la seva província. Petita, a mida humana, cosmopolita i alegre. Una vila important, cap d’una àmplia zona d’influència, a la que dona serveis. Però Huesca també és un bon destí per a un pont, per a un cap de setmana llarg, o per un cap de setmana a seques. Relativament propera a Barcelona, només a uns 250 kms. i ben comunicada per autovia gratuïta, està a l’abast de totes les famílies. Huesca ofereix cultura i natura, bones vibracions. Teniu, per exemple, la seva bonica catedral, ampla, lluminosa, amb una façana agradable, i un interior ple de joies, com el gran retaure d’alabastre d’en Damià Forment. Al costat el museu diocesà i al davant l’ajuntament, renaixentista. Un xic més enllà el museu provincial, dins l’antiga universitat del segle XVIII, en un edifici octogonal. Te una col·lecció molt didàctica, que va del paleolític a l’art modern, on no hi falten alguns quadres de Bayeux i Goya. A més, és gratuït!. Sant Pedro el Viejo és una obra cúlmen del romànic espanyol i europeu, amb una esglèsia preciosa i un claustre amb capitells historiats, del millor que trobareu en escultura romànica. Altres esglèsies i convents completen la corona d’Osca: Sant Llorenç, Sant Miquel… Parlem ara de l’anomenada Hoya de Huesca, els voltants de la capital. A pocs kms. teniu la impressionant Sierra de Guara, amb els seus canyons i la naturalessa desbordada. En aquesta mateixa zona pobles medievals de conte de fades, com ara Alquézar, amb els seus carrers medievals, o la seva colegiata gòtica penjada d’una penya, es barregen amb poblets de postal, abocats a barrancs insondables. Terres del Somontano, riques en diversitat i en bons vins. Esglèsies perdudes als seus peus, com la de Foces, amb pintures murals, o el monestir cistercenc de Casbas. O Bolea, amb una col·legiata renaixentist i, un xic més enllà, el castell poderós de Loarre, fortalessa romànica única a Europa, que al·lucinarà als seus infants. Encara una mica més lluny Riglos i els seus mallos, o Agüero, amb uns altres mallos i unes esglèsies romàniques precioses. Per dormir us recomanem dos hotels: l’Abba Huesca, còmode, funcional, amb piscina i un bon restaurant, al costat de l’estació, o el Sancho Abarca, al centre mateix, potser ostentós i barroc en la decoració, però amb una relació preu-qualitat fabulosa: jacuzzi a les suites familiars!. Per dinar, a banda dels restaurants dels hotels, on es menja de fàbula, teniu Las Torres o La Flor, tots dos bons. Si preferiu anar de tapes, no us perdeu la zona coneguda com el tubo. Per nosaltres Da Vinci, al carrer Padre Huesca, 13, tel:  974 225 353, te les millors tapes de la ciutat. Osca us espera!

Huesca es una ciudad aragonesa, la capital de su provincia. Pequeña, a medida humana, cosmopolita y alegre. Una población importante, con una amplia zona de influencia, a la que da servicios. Pero Huesca también es un buen destino para un puente, para un fin de semana largo, o por un fin de semana a secas. Relativamente cercana a Barcelona, sólo a unos 250 kms. y bien comunicada por autovía gratuita, está al alcance de todas las familias. Huesca ofrece cultura y naturaleza, buenas vibraciones. Tenéis, por ejemplo, su hermosa catedral, ancha, luminosa, con una fachada agradable, y un interior lleno de joyas, como el gran retablo de alabastro de Damián Forment. Junto a ella el museo diocesano y delante el ayuntamiento, renacentista. Un poco más allá el museo provincial, en la antigua universidad del siglo XVIII, en un edificio octogonal. Tiene una colección muy didáctica, que va del Paleolítico al arte moderno, donde no faltan algunos cuadros de Bayeux y Goya. Además, ¡es gratuito!. San Pedro el Viejo es una obra cúlmen del románico español y europeo, con una iglesia preciosa y un claustro con capiteles historiados, lo mejor que encontrará en escultura románica. Otros iglesias y conventos completan la corona de Huesca: San Lorenzo, San Miguel … Hablemos ahora de la llamada Hoya de Huesca, los alrededores de la capital. A pocos kms. tienen la impresionante Sierra de Guara, con sus cañones y la naturaleza desbordada. En esta misma zona pueblos medievales de cuento de hadas, como Alquézar, con sus calles medievales, o su colegiata gótica colgada de una peña, se mezclan con pueblos de postal, abocados a barrancos insondables. Tierras del Somontano, ricas en diversidad y en buenos vinos. Iglesias perdidas a sus pies, como la de Foces, con pinturas murales, o el monasterio cisterciense de Casbas. O Bolea, con una colegiata renacentista y, un poco más allá, el castillo poderoso de Loarre, fortaleza románica única en Europa, que alucinará a sus niños. Un poco más lejos Riglos y sus Mallos, o Agüero, con otros Mallos y unas iglesias románicas preciosas. Para dormir os recomendamos dos hoteles: el Abba Huesca, cómodo, funcional, con piscina y un buen restaurante, junto a la estación, o el Sancho Abarca, en el centro mismo, quizás más ostentoso y barroco en la decoración, pero con una relación precio-calidad fabulosa: ¡jacuzzi en las suites familiares!. Para comer, aparte de los restaurantes de los hoteles, donde se come de fábula, tiene Las Torres o La Flor, ambos buenos. Si prefieren ir de tapas, no se pierdan la zona conocida como el tubo. Para nosotros Da Vinci, en la calle Padre Huesca, 13, tel: 974 225 353, tiene las mejores tapas de la ciudad.