Madrigal de las Altas Torres


madrigal-de-las-altas-torres

Madrigal de las Altas Torres és un poble petit de la província d’Àvila, allunyat de les principals vies de comunicació. Però no sempre ha estat així. En l’edat mitjana, Madrigal, era una vila molt important de Castella, el lloc on va néixer Isabel la Catòlica, al palau que el seu pare tenia dins la ciutat murada. Conserva les muralles, poderoses, de tapia i pedra, i un ric conjunt de monuments, cap d’importància mundial, és cert, però molt interessants. Cal veure l’Hospital, amb la seva capella, o les restes del Palau de Joan II, on nasqué la reina Isabel, convertit en convent. Fora els murs hi ha les ruïnes del monestir de Sant Agustí on visqué i morí Fray Luis de León. L’església principal està dedicada a Sant Nicolau i és bonica, per dins i per fora. La propera església de Santa Maria te restes mudèjars i pintures murals. A Madrigal podeu dinar molt bé. Teniu el Mesón San Nicolás, molt tradicional. I a la carretera de Peñaranda, al número 20, teniu Casa Lúcio, bon “chuletón”, tel: 920 32 01 09. Prop de Madrigal hi ha un bon grapat de viles fabuloses per visitar, tant o més boniques que ella, com ara Olmedo, la villa mudejar castellana per excelència, tan mudejar que fins i tot te un parc temàtic dedicat a aquest art del totxo i la pedra. Per dormir heu de saber que Olmedo te un hotel Balneari, de campanetes, i amb uns preus en consonància. També bon restaurant dins el mateix complex termal. I si parlem de dinar és molt recomanable és La Cuchara de Jaime, un restaurant d’autor però que ofereix menú diari, i de degustació, a preus molt raonables. Si us agrada més el típic mesón asador, d’alta qualitat, heu d’anar al Rincón de Fabia, fantàstic. Incloeu Olmedo en una ruta per la Castella Eterna, una ruta de Madrigal, Olmedo, Àvila o Segovia a Valladolid, visitant castells mudejars bellíssims, molt propers a Olmedo, com ara Coca o La Mota, a Medina del Campo. O Viles romanes tan maravelloses com ara la d’Almenara-Puras, fantàstica, a tocar de Madrigal o d’Olmedo. Una altra fita que cal veure, a tocar de Madrigal, és la mi villa de Arévalo, com deia la Reina Isabel de Castella. Cal veure’n la plaça major, teatral, escenogràficament emmarcada per la poderosa torre de l’església de Sant Martí, i per l’absis de Santa Maria. Podeu visitar les quatre esglésies d’Arévalo per tres euros. Val la pena. I, en acabar, passejar fins el poderós i imponent castell, amb la torre de l’homenatge més gran que mai hem vist. Increïble. Per dormir, a Arevalo, teniu Los Cinco Linajes, amb bon restaurant. Més senzill l’Hotel Fray Juan Gil. Als afores un hostal, el del Campo. Per dinar, tradicional, l‘Asador Siboney, carns a la castellana, o el Figón de Arévalo, un altre lloc de bones carns. Imprescindible en una ruta pels voltants de Madrigal, al cor de la Castella més autèntica.

La muy noble, imperial y coronada villa de Madrigal de las Altas Torres, es uno de los pueblos más bonitos de Castilla. S bién ahora pequeño, fué cuna de reyes y importante villa no hace tantos años. Madrigal conserva un rico conjunto monumental, como el palacio del rey Juan II, cuna de la reina Isabel I de Castilla, la Reina Católica. O la muralla, que rodea la población. El palacio es ahora Convento de las Agustinas de Santa María de Gracia. Madrigal conserva además el trazado medieval en torno a la Plaza de Santa María y la Plaza San Nicolás, de las que irradian sus bellas calles empedradas. No dejeis de visitar Madrigal en una bonita ruta per Castilla, desde Ávila o Segovia, y parad también en Olmedo, Arévalo y Medina del Campo, villas con tanta historia como Madrigal, y muy cercanas a ella. Ideal para unas vacaciones.

La mi villa de Arévalo


arevalo

La mi villa de Arévalo, que deia la Reina Isabel de Castella, famosa ara per la sèrie de televisió, està situada al mig d’una vasta plana cerealera, entre Madrid i Valladolid, no lluny d’Àvila i de Segovia. La població es composa de dues parts molt diferenciades. La nova, sense interès històric ni turístic, jove, dinàmica, i la part antiga, a dalt d’un petit turó aplanat, vella, bruta, deixada, amb cases barates ocupades per immigrants, barris perduts, abandonats a la seva sort. I tanmateix molt bonica i evocadora, plena de monuments que val la pena visitar. I no sabem per on començar. Potser per la seva plaça major, coqueta i petita, teatral, escenogràficament enmarcada per la poderosa torre de l’església de Sant Martí, i per l’absis delicat, d’una filigrana mudèjar corprenedora de Santa Maria. Allà hi ha l’oficina de turisme, amb personal amable, servicial i disposat, i un museu divertit, gratuït que repasa la història, llarguíssima de la vila. Podeu visitar les quatre esglésies d’Arévalo per tres euros. Val la pena. I, en acabar, passejar fins el poderós i imponent castell, amb la torre de l’homenatge més gran que mai hem vist. Increible. Per dormir, al centre, clàssic, decoració castellana antiga, amb encant, Los Cinco Linajes, amb bon restaurant. Més senzill l’Hotel Fray Juan Gil. Als afores un hostal, el del Campo. Per dinar, tradicional, l‘Asador Siboney, carns a la castellana, o el Figón de Arévalo, un altre lloc de bones carns. S’arriba molt fàcil a Arévalo per l’A-6, entre Adanero i Medina del Campo. Imprescindible en una ruta per Castella. Podeu visitar també Medina del Campo mateix, Madrigal de las Altas Torres i Olmedo, en una ruta seguint les passes d’Isabel la Catòlica.

La mi villa de Arévalo , que decía la Reina Isabel de Castilla , famosa ahora por la serie de televisión , está situada en medio de una vasta llanura cerealera , entre Madrid y Valladolid , no lejos de Ávila y Segovia . La población se compone de dos partes muy diferenciadas . La nueva , sin interés histórico ni turístico , joven , dinámica , y la parte antigua , en lo alto de una pequeña colina aplanada , vieja , sucia , dejada , con casas baratas ocupadas por inmigrantes , barrios perdidos , abandonados a su suerte . Y sin embargo muy bonita y evocadora , llena de monumentos que vale la pena visitar. Y no sabemos por dónde empezar . Quizá por su plaza mayor , coqueta y pequeña , teatral , escenográficamente enmarcada por la poderosa torre de la iglesia de San Martín , y por el ábside delicado , de una filigrana mudéjar sobrecogedora, de Santa María . Allí está la oficina de turismo , con personal amable , servicial y dispuesto , y un museo divertido , gratuito que repasa la historia , larguísima de la villa. Pueden visitar las cuatro iglesias de Arévalo por tres euros . Vale la pena . Y , al terminar, pasear hasta el poderoso e imponente castillo, con la torre del homenaje más grande que nunca hemos visto . Increible . Para dormir , en el centro , clásico , decoración castellana antigua, con encanto , Los Cinco Linajes, con buen restaurante . Más sencillo el Hotel Fray Juan Gil . En las afueras un hostal, el del Campo. Para comer , tradicional , el Asador Siboney , carnes a la castellana , o el Figón de Arévalo , otro lugar de buenas carnes . Se llega muy fácil a Arévalo por la A -6 , entre Adanero y Medina del Campo. Imprescindible en una ruta por Castilla . Pueden visitar también Medina del Campo mismo , Madrigal de las Altas Torres y Olmedo , en una ruta siguiendo los pasos de Isabel la Católica

Sádaba


Sádaba és una de las cinco vilas de la famosa comarca de “Las Cinco Villas” d’Aragó. No heu vist mai terra tan ferrenya, tan potent, tan directament emanada de l’edat mitjana. No heu visitat mai uns pobles tan aturats en el temps, i que hagin conservat els seus monuments amb tan de zel. Sádaba, per exemple, te un castell. Un castell cúbic, amb almenes, ben bé com el dibuixaria un infant. I també una església, gran i ferma, amb aires de catedral, i amb un campanar afiligranat, barroc. Sádaba te també uns carrers medievals, uns carrers plens de cases de pedra, que conviden a voltar, a admirar. A admirar els famosos alers i balcons amb tanta filigrana com la torre del seu temple. Com en totes “las Cinco Villas” descobrireu el millor de cada poble si camineu, si hi vagueu sense destí. Així veureu casa Conde, una bella casa forta, com ara casa Cortés. Aneu fins la plaça Alta, la plaza d’Aragó, passejeu pel carrer Major. Fiqueu el nas dins dels portals per veure-hi els objectes que els propietaris us hi han posat, precisament per tal que els veieu. Entreu a la catedral de Sádaba. Admireu-ne el Sant Crist, el que un mariner al servei de l’emperador va portar fins aquí. Diuen que el recollí al mig de l’oceà. La església és un temple gòtic, ample, llarg. Admireu-ne el cor, i l’orga. A les afores, camí de Uncastillo, una altra vila medieval que val la pena admirar, podreu veure el mausoleo dit dels Atilis. Un mausoleu romà. En resta la façana, i quatre escultures tosques, desgastades pel temps, que podríen ser medievals. També a les afores teniu l’ermita de Puylampa. Sembla un nom portat d’Amèrica, de la selva amazónica, però no és tal. Vol dir del puig de la làmpada. Servia de far als peregrins que travessaven “Las Cinco Villas”, per anar cap a Sant Jaume de Compostela. També mereixen una visita les restes del Monestir de Cambrón, igualment a les afores, camí d’Ejea de los Caballeros. Finalment podeu arribar-vos fins el que queda d’una vil·la romana, anomenada de Los Báñales. Per fer-ho cal anar fins Layana. Si feu centre a Sádaba tindreu un seguit de viles fantàstiques a tocar. Al nord Sos del Rey Católico. Al costat est, Uncastillo. Al sud, Ejea de Los Caballeros. Totes elles medievals, amb esglésies i castells. Totes elles força desconegudes, allunyades del turisme massiu. La comarca de “Les cinco Villas”, però, en te unes quantes més: Biel, amb un sobirà castell. Luesia o Luna, la terra del papa Benet XIII, medievals fins a la mèdula. A més teniu la natura, una natura amagada, feta de boscos, de barrancs, de rius d’aigües clares. I també l’artesanía, i una gastronomía sense cap mena de concessió a la nyonyeria. Per dormir a la zona teniu llocs molt bonics, com ara l’Hotelet Rural La Pastora, a Uncastillo. A Sos del Rey Católico teniu el Parador, o l’Hostal Coronas. Molt modern l’Hotel Triskel. O bé als bonics Apartaments “La Luna”. Bona descoberta!

Sádaba es una de las cinco villas de la famosa comarca de “Las Cinco Villas” de Aragón. No habéis visto nunca tierra tan dura, tan potente, tan directamente emanada de la Edad Media. No habreis visitado nunca unos pueblos tan parados en el tiempo, que hayan conservado sus monumentos con tanto celo. Sádaba, por ejemplo, tiene un castillo. Un castillo cúbico, con almenas, como el que dibujaría un niño. Y también una iglesia grande y firme, con aires de catedral, y con un campanario barroco. Sádaba tiene también unas calles medievales, unas calles llenas de casas de piedra, que invitan a recorrer, a admirar. A admirar los famosos aleros y balcones con tanta filigrana como la torre de su templo. Como en todas “las Cinco Villas” descubriréis lo mejor de cada pueblo si caminais, si vagais sin rumbo fijo. Así vereis casa Conde, una hermosa casa fuerte, como casa Cortés. Id hasta la plaza Alta, la plaza de Aragón, pasead por la calle Mayor. Meted la nariz dentro de los portales para ver los objetos que los propietarios han puesto allí para que los veais. Entrad en la catedral de Sádaba. Admirad el Santo Cristo, que un marinero al servicio del emperador llevó consigo. Lo recogió, dicen, en medio del océano. La iglesia es un templo gótico, ancho, largo. En las afueras, camino de Uncastillo, otra villa medieval que merece la pena admirar, podréis ver el mausoleo dicho de Los Atilios. Un mausoleo romano. Queda la fachada, y cuatro esculturas toscas, desgastadas por el tiempo, que podrían ser medievales. También en las afueras tenéis la ermita de Puylampa. Parece un nombre traído de América, de la selva amazónica, pero no es tal. Quiere decir del monte de la lámpara. Servía de faro a los peregrinos que atravesaban “Las Cinco Villas”, para ir hacia Santiago de Compostela. También merecen una visita los restos del Monasterio de Cambrón, igualmente a las afueras, camino de Ejea de los Caballeros. Finalmente puede llegaros hasta lo que queda de una villa romana, llamada de Los Bañales. Para ello hay que ir hasta Layana. Si haceis centro en Sádaba tendreis una serie de villas fantásticas al alcance. Al norte Sos del Rey Católico. En el lado este, Uncastillo. Al sur, Ejea de Los Caballeros. Todas ellas medievales, con iglesias y castillos. Todas ellas bastante desconocidas, alejadas del turismo masivo. La comarca de “Las cinco Villas”, no obstante tiene unas cuantas más: como Biel, con un soberano castillo. O Luesia, o Luna, la tierra del Papa Benedicto XIII, que son medievales hasta la médula. Además tiene allí la naturaleza, una naturaleza escondida, hecha de bosques, de barrancos, de ríos de aguas claras. Y también la artesanía, y una gastronomía sin concesión a la ñoñería. Para dormir en la zona hay lugares muy bonitos, como el hotelito rural La Pastora, en Uncastillo. En Sos del Rey Católico tienen el Parador, o la hostelería Coronas. Muy moderno el hotel Triskel. O bien los bonitos apartamentos “La Luna”.

Biel


A banda d’un nom molt bonic, Biel és també un poblet medieval preciós.La seva situació, en ple prepirineu aragonés, en la comarca de “Las Cinco Villas“, apartada de tota ruta turística, amb uns accessos difícils, ha preservat el seu caràcter, tipisme i naturalitat. Biel és un poble defensiu, de frontera, amb un castell que us deixarà bocabadats. El seu nucli medieval amb cases de pedra, carrers estrets i pasos elevats cal recòrre’l amb molt deteniment. Si amb tot el que haureu vist no en teniu prou heu de saber que l’esglèsia de Sant Martí, com el castell mateix, és románica. Biel és una parada obligada en la ruta de les Cinco Villas. Una ruta que heu de fer algún dia. Són totes ciutats medievals, impressionats, per on el temps sembla no haver passat mai. Sos del rey católico, Uncastillo, Sádaba, Luesia, Biel… a quina més bonica. Biel, però, és la més excentrica, petita i bufona. Des de la vila podreu fer moltes excursions a peu i banyar-vos en rius d’aigües netíssimes, com ara l’Arba, o veure ermites com la de Sant Miquel, a El Frago. Si us queden dies d’estar per la zona podeu afegir als pobles abans mencionats, Luna, un altre poblet medieval, o Obano i Yequera. Biel no te hotels. Podeu dormir a Sos del Rey Católico o Uncastillo. La zona te algunes molt bones cases rurals. Si voleu dinar a Biel, menjar cassolà, sense pretensions, brassa i caça aneu al restaurant “El Caserío”. Al carrer Major, 17. Sense perdua. Tel:976.669.083. Des de Barcelona arribareu a Biel, per Osca y Ayerbe, per la carretera A-132 (N-240), que porta cap a Pamplona. Des d’Ayerbe cal desviar-se a l’esquerra cap a Santa Eulàlia de Gàllego, Fuencalderas i Biel. La carretera continua cap a Luesia i Uncastillo. Des de Saragossa podeu pujar-hi via Zuera, Erla i Luna. Animeu-vos. La zona s’ho val.

Aparte de un nombre muy bonito, Biel es también un pueblecito medieval precioso. Su situación, en pleno prepirineo aragonés, en la comarca de “Las Cinco Villas”, apartada de toda ruta turística, con unos accesos difíciles, ha preservado su carácter, tipismo y naturalidad. Biel es un pueblo defensivo, de frontera, con un castillo que os dejará boquiabiertos. Su núcleo medieval con casas de piedra, calles estrechas, pasos elevados hay que recorrerlo con mucho detenimiento. Si con todo lo que habréis visto no tenéis bastante debeis saber que la iglesia de Sant Martí, como el propio castillo, es románica. Biel es una parada obligada en la ruta de las Cinco Villas. Una ruta que tienen que hacer algún día. Son todas ciudades medievales, impresionantes, por donde el tiempo parece no haber pasado nunca. Sos del Rey Católico, Uncastillo, Sádaba, Luesia, Biel … a cuál más bonita. Biel, sin embargo, es la más excéntrica, pequeña y linda. Desde la villa pueden hacer muchas excursiones a pie y bañarse en ríos de aguas limpísima, como el Arba, o ver ermitas como la de San Miguel, en El Frago. Si le quedan días de estar por la zona puede añadir a los pueblos antes mencionados, Luna, otro pueblo medieval, o Obano y Yequera. Biel no tiene hoteles. Puede dormir en Sos del Rey Católico o en Uncastillo. La zona tiene algunas muy buenas casas rurales. Si desean comer en Biel, comida casera, sin pretensiones, brasa y caza vayan al restaurante “El Caserío”. En la calle Mayor, 17. Sin pérdida. Tel.: 976.669.083. Desde Barcelona llegareis hasta Biel, por Huesca y Ayerbe, siguiendo la carretera A-132 (N-240), que conduce a Pamplona. Desde Ayerbe hay que desviarse a la izquierda, hacia Santa Eulalia de Gállego, Fuencalderas y Biel. La carretera continúa hacia Luesia y Uncastillo. Desde Zaragoza puede subir vía Zuera, Erla y Luna. Animaos. La zona lo vale.

Sos del rey Católico


sos

Las cinco villas són una comarca d’Aragó, al nord de Saragossa que cal visitar. Cert que el paisatge és molt àrid, que les distàncies són llargues i que a l’hivern fa un fred que pela i a l’estiu molta calor. Però no podem obviar la seva monumentalitat: castells, esglèsies, pobles medievals… ni el fet que sigui una terra encara per descobrir, turísticament parlant, sense masses de visitants que molestin. Això vol dir: bona taula a bon preu i bon hotels. Les villes que cal visitar són: Uncastillo, Sádaba i, naturalment Sos del Rey Católico, on va nèixer el rei Ferran II.  A Sos s’hi arriba molt fàcil per Osca en direcció Pamplona, girant cap a Ruesga y Sos. O bé per Saragossa agafant en direcció Logroño i després cap a Egea de los Caballeros, una altra de les “cinco villas”. Tot a Sos és monumental i espectacular, però potser el millor sigui la seva esglèsia fortificada, (a la foto). No us quedeu a Sos, encara que sigui preciòs: aneu a Uncastillo i Sádaba. O aneu a Sangüesa i al monestir de Leyre a veure cantar els monjos. Ideal per unes vacances o un pont de cap de setmana. Per dormir mireu-vos el parador, seria el més adequat en un lloc com aquest, tot i que car. Més baratet l’Hostal Coronas. Molt modern l’hotel Triskel. O bé als bonics apartaments “La Luna”.  També podeu fer centre a l’Hospederia del monestir de Leyre.

Las cinco villas son una comarca de Aragón, al norte de Zaragoza que hay que visitar. Cierto que el paisaje es muy árido, que las distancias son largas y que en invierno hace un frío que pela y en verano mucho calor. Pero no podemos obviar su monumentalidad: castillos, iglesias, pueblos medievales … ni el hecho de que sea una tierra aún por descubrir, turísticamente hablando, sin masas de visitantes que molesten. Esto quiere decir: buena mesa a buen precio y buenos hoteles. Las villas que hay que visitar son: Uncastillo, Sádaba y, naturalmente Sos del Rey Católico, donde nació el rey Fernando II. A Sos se llega muy fácil por Huesca en dirección Pamplona, girando hacia Ruesga y Sos. O bien por Zaragoza cogiendo en dirección Logroño y después hacia Egea de los Caballeros, otra de las “cinco villas”. Todo en Sos es monumental y espectacular, pero quizá lo mejor sea su iglesia fortificada, (en la foto). Vaya también a Uncastillo y Sádaba. O a Sangüesa y el monasterio de Leyre, a ver cantar los monjes. Ideal para unas vacaciones o un puente de fin de semana. Para dormir vea el parador, sería lo más adecuado en un lugar como este, aunque sea caro. Más barato el Hostal Coronas. Muy moderno el hotel Triskel. O bien los bonitos apartamentos “La Luna”. También puede hacer centro en el Hospederia del monasterio de Leyre.