Blois, revisitat


blois

Hem estat de nou aquest estiu a Blois, la bonica ciutat a les vores del Loire, a França. És una vila molt bonica, amb una façana al riu dominada pel seu imponent castell renaixentista. No és el millor de la Vall del Loire, però si una residència magnífica, on Francesc I va passar els seus millors anys, i que mereix una bona visita. A més, el preu no és d’escàndol, com si que ho és el d’altres castells més famosos, o més bonics. El castell s’aixeca damunt d’un turó, a tocar del riu, i la ciutat se’n despenja fins tocar l’aigua. Els carrers i places, sense ser tan macos com els de Chinon o Saumur, per exemple, son coquetons. Blois és una vila més dinàmica, una vila de mida mitjana, amb bones comunicacions, a mida humana, i amb facilitats per aparcar, precisament sota mateix del castell. Però el millor de Blois, com ja hem explicat abans, són els seus voltants, els castells, abadies i residències reial de la vall. Els castells del Loire són un destí magnífic per unes vacances en família, sobretot en primavera i tardor. En primavera el riu baixa ple d’aigua i els jardins dels palaus i castells estan florits. A la tardor els parcs de tota la zona, i les arbredes fluvials, mostren una simfonia de colors inigualable. Però si no podeu anar-hi en aquestes dues èpoques de l’any, l’estiu és també un període recomanable. Només cal fugir de la vora estricta del Loire els dies de més xafogor, que nos són gaires. Per sort, en aquesta latitud més aviat plou sovint. L’hivern és la pàtria dels melancòlics. Una boira suau puja dels estanys i afluents del gran riu, s’embolica entre el brancatge nu dels arbres, i s’arrossega pels camps. Cobreix de misteri les torres de les fortificacions i els campanars d’esglèsies i abadies. Hi aneu quan i aneu disfrutareu, els vostres fills podran anar en barca pel riu o córrer en bici. Les maravelles que estan al vostre abast, riu amunt o riu avall, prop de Blois. Castells tan maravellosos com els Beauregard, una petita joia. O com l’imponent Chambord, rey dels castells, a tocar de Blois. O bé Cheverny, una cucada, on trobareu el museu Tintin. O Amboise, on visqué Leonardo da Vinci. O Chaumont-sur-Loire, el més medieval de tots. O la delicadessa renaixentista del castell reial de Blois mateix. (A la foto). Tots es troben a menys de 60 kms de Blois. Per no parlar de Montmarin, Montpoupon, Talcy, Troussay, Villesavin, Clos Lucé, Gué-Péan, Fougères-sur-Bièvre i tants d’altres què, a pesar de jugar a la segona divisó són dignes d’un moment d’atenció, si teniu prou temps. I amb els castells no acabem, és clar. Com veieu, la Vall del Loire ofereix, prop de Blois, esglèsies i poblets medievals de tota mena. O curiositats tan curioses com la Pagode de Chanteloup, un edifici que resumeix l’esperit d’un segle que necessitava descobrir obres exòtiques al parc dels seus palaus. Com sempre, a la França eterna, podeu menjar-hi fastuosament. Per dinar recomanem un japonès: L’Osaka. O un francès popular: Pebre i Sal. O un francès desenfadat: Le Coup de Fourchette. I per dormir La Maison du Carroir, sense cap mena de dubte. Si voleu un hotel convencional teniu Le Medicis, amb bona taula, molt bona taula. O un parell d’Ibys, un styles verd i un dels vermells, en ple centre. O el Saint Hubert, prop del castell de Cheverny, que també compleix les espectatives. L’hotel du Commerce a Oucques, 30 kms de Blois també interessant. Menjar de fàbula i el dormir més apanyadet, al gust francès?. Mireu els Logis de France. Una cadena on podeu trobar-hi des de diamants en brut, fins pedres de quincalleria. Ara bé, cap no és fastigós. Podeu doncs cercar i reservar hotels dins aquesta web, amb la seguretat que mai no acabareu dormint al cotxe.

Los castillos del Loira son un destino magnífico, sobre todo en primavera y otoño. En primavera el río baja lleno y los jardines de los palacios y castillos están en flor. En otoño los parques de toda la zona, y las arboledas fluviales, muestran una sinfonía de colores inigualable. Pero si no puede ir en estas dos épocas del año, el verano es también un período recomendable. Sólo hay que huir del borde estrict0 del Loira los días de más bochorno, que nos son muchos. Por suerte, en esta latitud, llueve a menudo. El invierno es la pátria de los melancólicos. Una niebla suave sube desde los estanques y los afluentes del gran río, y se enreda entre el ramaje desnudo de los árboles, o se arrastra por los campos. Cubre de misterio las torres de las fortificaciones y los campanarios de iglesias y abadías. En fin, siempre disfrutaréis. Y hoy queremos hablaros de un destino feliz en el Valle del Loira. De una ciudad magnífica, con un castillo muy interesante, aunque quizás no de primera categoría. De un buen centro de excursiones para ver las mejores piezas de la ruta. Se trata de Blois. Una ciudad de tamaño medio, con un casco antiguo muy bonito, buenas comunicaciones y de escala humana. Pero lo mejor de Blois, como ya hemos explicado antes, son sus alrededores. Las maravillas que están a su alcance, río arriba o río abajo, cerca de Blois. Castillos tan bellos como los Beauregard, una pequeña joya. O como el imponente Chambord, rey de los castillos. O bien Cheverny, una cucada, y que permite visitar el museo Tintín. O Amboise, donde vivió Leonardo da Vinci. O Chaumont-sur-Loire, el más medieval de todos. O la delicadeza renacentista del castillo real, en Blois mismo. (En la foto). Todos se encuentran a menos de 60 kms de Blois. Por no hablar de Montmarin, Montpoupon, Talcy, Troussay, Villesavin, Clos Lucé, Gué-Péan, Fougères-sur-Bièvre y tantos otros que, a pesar de jugar en la segunda división, son dignos de un momento de atención, si tiene tiempo suficiente. Y con los castillos no acabamos, claro. El Valle del Loira ofrece, cerca de Blois, iglesias y pueblecitos medievales de todo tipo. O curiosidades tan curiosas como la Pagode de Chanteloup, un edificio que resume el espíritu de un siglo que necesitaba descubrir obras exóticas en el parque de sus palacios. Como siempre, en la Francia eterna, puede comer fastuosamente y dormir justito. Le Medicis, en Blois, o el Saint Hubert, cerca del castillo de Cheverny, cumplen las expectativas. Nos gusta más el segundo. El hotel du Commerce en Oucques, 30 km de Blois también cumple esta premisa. Comer de fábula y dormir apañado. Todos pertenecen a los Logis de France. Una cadena donde podrá encontrar desde diamantes en bruto, hasta piedras de quincallería. Ahora bien, ninguno es asqueroso. Puede pues buscar y reservar hoteles en esta web, con la seguridad de que nunca acabará durmiendo en el coche.

Santiago de Agüero


Agüero és un poblet de postal al que s’accedeix des de la carretera N-240, a uns 40 kms. passat Huesca, camí de Pamplona. Una mica més enllà d’Ayerbe trobareu, a mà esquerra, l’indicador del desviament que us porta al poble en 5 kms. Ja des de la carretera veureu l’esglèsia romànica de Santiago penjada a mig aire de la serra, a la vostra dreta. Seguidament, en una corba, apareix el poble. És allà que heu de girar, a mà dreta, i prendre un camí de terra, pla i en bon estat que us portarà fins l’esglèsia de Santiago. Abans, però, cal aconseguir la clau al poble, perquè només obren juliol i agost. Teniu bon aparcament al costat del temple. Us direm que és aquesta una de les millors esglésies romàniques del pirineu. Sorprén per les seves dimensions, més pròpies d’una abadia que d’una ermita, tot i que està incomplerta, i només es va acabar la capçalera. Te una portalada increïble, amb boníssimes escultures romàniques al timpà i columnes, i uns absis alts i potents amb un fris decorat. Si teniu la sort de veure-la per dins, la sorpresa serà complerta. Més escultures i una arquitectura delicada i poderosa. Val la pena fer la desviació, i el viatge, per veure-la. El poblet d’Agüero també és molt bonic, amb una altra esglèsia, la parroquial, també romànica, que té una altra portalada de mèrit, tot i que molt més rupestre, amb el tetramorfos. És agradable resseguir carrers i placetes medievals que s’enfilen fins a tocar els mallos, semblants als de Riglos, roques enormes, plenes de rapinyaires. Especial gràcia fan les xemeneies, rematades amb el “bichuelo”, teulada cònica. A la rectoria, Mossén Luis Galindo Bisquer, va muntar el museu de l’orgue, interessant. Podeu fer molt bones caminades tot voltant dels Mallos de Agüero, gegantines estructures geològiques, grans pilars drets com gegants mítics, petrificats. Podeu anar fins el bosc de cirerers d’arboç, una curiositat natural, a uns 5 kms. O arribar-vos a Sanfelices, un petit agregat. O bé voltar completament els Mallos, uns 4 kms. O entrar a la cova del Barranc de la Rabosera, “el Pituelo”, ruta fàcil i senzilla on és molt possible veure volar els voltors. Per dinar podeu anar al bar de la piscina. Per menjar i dormir teniu un hostal, però ningú l’aconsella. I també un càmping, el Peña Sola, que ofereix bugalows i apartaments al mateix poble. O bé baixar als restaurants i hotels de Murillo de Gállego, on hi ha una altra esglèsia romànica de campanetes. Aquí trobareu un hotelet rural encantador, molt recomanable, La Real Posada de Liena, amb unes habitacions molt cuques i una cuina cuidada, en un marc de regust francés, però molt agradable i acollidor. Evidentment tampoc volien que fèssiu tot el camí fins a Agüero per l’església de Santiago, tot i que és increiblement preciosa. Podeu incloure aquesta parada en una ruta per Huesca, o pel Pirineu d’Osca. Huesca ciutat és un bon destí per a un pont, per a un cap de setmana llarg, o per un cap de setmana a seques. El Pirineu mereix unes vacances. Barcelona està només a uns 250 kms. i hi ha autovia gratuïta. L’anomenada Hoya de Huesca, els voltants de la capital, son molt bonics, sobretot en primavera. A pocs kms. teniu la impressionant Sierra de Guara, amb els seus canyons i la naturalessa desbordada. En aquesta mateixa zona pobles medievals de conte de fades, com ara Alquézar, amb els seus carrers medievals, o la seva colegiata gòtica penjada d’una penya, es barregen amb poblets de postal, abocats a barrancs insondables. Terres del Somontano, riques en diversitat i en bons vins. Esglèsies perdudes als seus peus, com la de Foces, amb pintures murals, o el monestir cistercenc de Casbas. O Bolea, amb una col·legiata renaixentista i, un xic més enllà, el castell poderós de Loarre, fortalessa romànica única a Europa, que al·lucinarà als infants. Encara una mica més lluny Riglos i els seus mallos. Més enllà el monestir fabulós de San Juan de la Peña, i l’església de Santa Maria de las Sores. El Pirineu etern amb Jaca i la seva catedral. Les valls fresques de Hecho i Ansó, amb la maravella natural de la Selva de Oza, natura desbocada i esplèndida. Per dormir, a Huesca capital, us recomanem dos hotels: l’Abba Huesca, còmode, funcional, amb piscina i un bon restaurant, al costat de l’estació, o el Sancho Abarca, al centre mateix, potser ostentós i barroc en la decoració, però amb una relació preu-qualitat fabulosa: jacuzzi a les suites familiars!. Per dinar, a Huesca, a banda dels restaurants dels hotels, on es menja de fàbula, teniu Las Torres o La Flor, tots dos bons. Si preferiu anar de tapes, no us perdeu la zona coneguda com el tubo. Per nosaltres Da Vinci, al carrer Padre Huesca, 13, tel:  974 225 353, te les millors tapes de la ciutat. Osca us espera!.

Agüero es un pueblo de postal al que se accede desde la carretera N-240, a unos 40 kms. pasado Huesca, camino de Pamplona. Un poco más allá de Ayerbe encontrarán, a mano izquierda, el indicador del desvío que lleva al pueblo en 5 kms. Ya desde la carretera verán la iglesia románica de Santiago colgada a media altura de la sierra, a vuestra derecha. Seguidamente, en una curva, aparece el pueblo. Es allí donde tenéis que girar a mano derecha, y tomar un camino de tierra, llano y en buen estado, que os llevará hasta la iglesia de Santiago. Antes, sin embargo, hay que conseguir la llave en el pueblo, porque sólo abren julio y agosto. Tienen buen aparcamiento junto al templo. Os diremos que es ésta una de las mejores iglesias románicas del Pirineo. Sorprende por sus dimensiones, más propias de una abadía que de una ermita, aunque está incompleta, y sólo se terminó la cabecera. Tiene una portada increíble, con buenísimas esculturas románicas en el tímpano y columnas, y unos ábsides altos y potentes con un friso decorado. Si tenéis la suerte de verla por dentro, la sorpresa será completa. Más esculturas y una arquitectura delicada y poderosa. Vale la pena hacer la desviación, y el viaje, para verla. El pueblo de Agüero también es muy bonito, con otra iglesia, la parroquial, también románica, que tiene otra portada de mérito, aunque mucho más rupestre, con el tetramorfos. Es agradable recorrer calles y plazuelas medievales que suben hasta tocar los Mallos, semejantes a los de Riglos, rocas enormes, llenas de rapaces. Especial gracia hacen las chimeneas, rematadas con el “bichuelo”, tejado cónico. En la rectoría, Mosén Luis Galindo Bisquer, montó el museo del órgano, interesante. Puede hacer muy buenas caminatas alrededor de los Mallos de Agüero, gigantescas estructuras geológicas, grandes pilares derechos como gigantes míticos, petrificados. Pueden ir hasta el bosque de madroños, una curiosidad natural, a unos 5 kms. O acercaros a Sanfelices, un pequeño agregado. O bien rondar completamente los Mallos, unos 4 kms. O entrar en la cueva del Barranco de la Rabosera, “el Pituelo”, ruta fácil y sencilla donde es muy posible ver volar los buitres. Para comer se puede ir al bar de la piscina. Para comer y dormir tienen un hostal, pero nadie se lo aconseja. Y también un camping, el Peña Sola, que ofrece bugalows y apartamentos en el mismo pueblo. O bien hay que bajar a los restaurantes y hoteles de Murillo de Gállego, donde hay otra iglesia románica de campanillas. Aquí encontrarán un hotel rural encantador, muy recomendable, La Real Posada de Liena, con unas habitaciones muy cucas y una cocina cuidada, en un marco de regusto francés, pero muy agradable y acogedor. Evidentemente tampoco querríamos que hicieran todo el camino hasta Agüero solo por la iglesia de Santiago, aunque es increíblemente preciosa. Pueden incluir esta parada en una ruta por Huesca, o por el Pirineo de Huesca. Huesca ciudad es un buen destino para un puente, para un fin de semana largo, o por un fin de semana a secas. El Pirineo merece unas vacaciones. Barcelona está sólo a unos 250 kms. y hay autovía gratuita. La llamada Hoya de Huesca, los alrededores de la capital, son muy bonitos, sobre todo en primavera. A pocos kms. tiene la impresionante Sierra de Guara, con sus cañones y la naturalessa desbordada. En esta misma zona pueblos medievales de cuento de hadas, como Alquézar, con sus calles medievales, o su colegiata gótica colgada de una peña, se mezclan con pueblos de postal, abocados a barrancos insondables. Tierras del Somontano, ricas en diversidad y en buenos vinos. Iglesias perdidas a sus pies, como la de Foces, con pinturas murales, o el monasterio cisterciense de Casbas. O Bolea, con una colegiata renacentista y, un poco más allá, el castillo poderoso de Loarre, fortaleza románica única en Europa, que alucinará a los niños. Un poco más lejos Riglos y sus Mallos. Más allá el monasterio fabuloso de San Juan de la Peña, y la iglesia de Santa María de las Sores. El Pirineo eterno con Jaca y su catedral. Los valles frescos de Hecho y Ansó, con la maravilla natural de la Selva de Oza, naturaleza desbocada y espléndida. Para dormir, en Huesca capital, les recomendamos dos hoteles: el Abba Huesca, cómodo, funcional, con piscina y un buen restaurante, junto a la estación, o el Sancho Abarca, en el centro mismo, quizás ostentoso y barroco en la decoración, pero con una relación precio-calidad fabulosa: ¡jacuzzi en las suites familiares!. Para comer, en Huesca, aparte de los restaurantes de los hoteles, donde se come de fábula, tienen Las Torres o La Flor, ambos buenos. Si prefieren ir de tapas, no os perdais la zona conocida como el tubo. Para nosotros Da Vinci, en la calle Padre Huesca, 13, tel: 974 225 353, tiene las mejores tapas de la ciudad. ¡Huesca os espera!.

Huesca / Osca


Huesca és una ciutat aragonesa, la capital de la seva província. Petita, a mida humana, cosmopolita i alegre. Una vila important, cap d’una àmplia zona d’influència, a la que dona serveis. Però Huesca també és un bon destí per a un pont, per a un cap de setmana llarg, o per un cap de setmana a seques. Relativament propera a Barcelona, només a uns 250 kms. i ben comunicada per autovia gratuïta, està a l’abast de totes les famílies. Huesca ofereix cultura i natura, bones vibracions. Teniu, per exemple, la seva bonica catedral, ampla, lluminosa, amb una façana agradable, i un interior ple de joies, com el gran retaure d’alabastre d’en Damià Forment. Al costat el museu diocesà i al davant l’ajuntament, renaixentista. Un xic més enllà el museu provincial, dins l’antiga universitat del segle XVIII, en un edifici octogonal. Te una col·lecció molt didàctica, que va del paleolític a l’art modern, on no hi falten alguns quadres de Bayeux i Goya. A més, és gratuït!. Sant Pedro el Viejo és una obra cúlmen del romànic espanyol i europeu, amb una esglèsia preciosa i un claustre amb capitells historiats, del millor que trobareu en escultura romànica. Altres esglèsies i convents completen la corona d’Osca: Sant Llorenç, Sant Miquel… Parlem ara de l’anomenada Hoya de Huesca, els voltants de la capital. A pocs kms. teniu la impressionant Sierra de Guara, amb els seus canyons i la naturalessa desbordada. En aquesta mateixa zona pobles medievals de conte de fades, com ara Alquézar, amb els seus carrers medievals, o la seva colegiata gòtica penjada d’una penya, es barregen amb poblets de postal, abocats a barrancs insondables. Terres del Somontano, riques en diversitat i en bons vins. Esglèsies perdudes als seus peus, com la de Foces, amb pintures murals, o el monestir cistercenc de Casbas. O Bolea, amb una col·legiata renaixentist i, un xic més enllà, el castell poderós de Loarre, fortalessa romànica única a Europa, que al·lucinarà als seus infants. Encara una mica més lluny Riglos i els seus mallos, o Agüero, amb uns altres mallos i unes esglèsies romàniques precioses. Per dormir us recomanem dos hotels: l’Abba Huesca, còmode, funcional, amb piscina i un bon restaurant, al costat de l’estació, o el Sancho Abarca, al centre mateix, potser ostentós i barroc en la decoració, però amb una relació preu-qualitat fabulosa: jacuzzi a les suites familiars!. Per dinar, a banda dels restaurants dels hotels, on es menja de fàbula, teniu Las Torres o La Flor, tots dos bons. Si preferiu anar de tapes, no us perdeu la zona coneguda com el tubo. Per nosaltres Da Vinci, al carrer Padre Huesca, 13, tel:  974 225 353, te les millors tapes de la ciutat. Osca us espera!

Huesca es una ciudad aragonesa, la capital de su provincia. Pequeña, a medida humana, cosmopolita y alegre. Una población importante, con una amplia zona de influencia, a la que da servicios. Pero Huesca también es un buen destino para un puente, para un fin de semana largo, o por un fin de semana a secas. Relativamente cercana a Barcelona, sólo a unos 250 kms. y bien comunicada por autovía gratuita, está al alcance de todas las familias. Huesca ofrece cultura y naturaleza, buenas vibraciones. Tenéis, por ejemplo, su hermosa catedral, ancha, luminosa, con una fachada agradable, y un interior lleno de joyas, como el gran retablo de alabastro de Damián Forment. Junto a ella el museo diocesano y delante el ayuntamiento, renacentista. Un poco más allá el museo provincial, en la antigua universidad del siglo XVIII, en un edificio octogonal. Tiene una colección muy didáctica, que va del Paleolítico al arte moderno, donde no faltan algunos cuadros de Bayeux y Goya. Además, ¡es gratuito!. San Pedro el Viejo es una obra cúlmen del románico español y europeo, con una iglesia preciosa y un claustro con capiteles historiados, lo mejor que encontrará en escultura románica. Otros iglesias y conventos completan la corona de Huesca: San Lorenzo, San Miguel … Hablemos ahora de la llamada Hoya de Huesca, los alrededores de la capital. A pocos kms. tienen la impresionante Sierra de Guara, con sus cañones y la naturaleza desbordada. En esta misma zona pueblos medievales de cuento de hadas, como Alquézar, con sus calles medievales, o su colegiata gótica colgada de una peña, se mezclan con pueblos de postal, abocados a barrancos insondables. Tierras del Somontano, ricas en diversidad y en buenos vinos. Iglesias perdidas a sus pies, como la de Foces, con pinturas murales, o el monasterio cisterciense de Casbas. O Bolea, con una colegiata renacentista y, un poco más allá, el castillo poderoso de Loarre, fortaleza románica única en Europa, que alucinará a sus niños. Un poco más lejos Riglos y sus Mallos, o Agüero, con otros Mallos y unas iglesias románicas preciosas. Para dormir os recomendamos dos hoteles: el Abba Huesca, cómodo, funcional, con piscina y un buen restaurante, junto a la estación, o el Sancho Abarca, en el centro mismo, quizás más ostentoso y barroco en la decoración, pero con una relación precio-calidad fabulosa: ¡jacuzzi en las suites familiares!. Para comer, aparte de los restaurantes de los hoteles, donde se come de fábula, tiene Las Torres o La Flor, ambos buenos. Si prefieren ir de tapas, no se pierdan la zona conocida como el tubo. Para nosotros Da Vinci, en la calle Padre Huesca, 13, tel: 974 225 353, tiene las mejores tapas de la ciudad.

El misteri de Rennes le Chateau


Tour Magdalene a Rennes le Chateau

Rennes le Chateau és un petit poblet perdut en la ruta dels castells càtars. Res no te que pugui reclamar una visita turística. El castell del seu nom fa temps que és un piló de ruines. I malgrat tot és una destinació interessant, pel morbo. Heu llegit el Còdigo da Vinci?. Sabeu que la idea va venir de les investigacions verídiques d’uns historiadors britànics sobre un secret amagat a Rennes?. En aquest racó de món, oblidat de Déu i dels homes, s’explica que un capellà va descobrir, en fer obres a l’esglèsia, un manuscrit amb una revelació que podía fer trontollar l’ordre mundial establert. Sembla que parlava dels descendents de Crist, reis de França i posteriorment nobles a Anglaterra. El bon capellà anà a Roma a explicar-ho i aconseguí diners per refer l’esglèsia i casa seva. Ningú sap d’on els va treure. Tornat a Rennes edificà l’església dedicada a Santa Magdalena, (dona de Jesús i mare dels seus fills segons la llegenda) i la Tour Magdalene, a la foto. El lloc és farcit de misteri, de símbols estranys i d’una aura sobrenatural. La gent del poble ha decidit explotar la mina turística ara que tothom sap qui és el capellà de Rennes. Si voleu veure amb els vostres ulls els indrets on tot aquest embolic va començar, no ho dubteu, enfileu-vos fins Rennes. Està al sud de França més proper a casa nostra, en plena regió dels Càtars. I podeu arribar des de Puigcerdà, baixant des de la Cerdanya cap a Quillan per la D118, una ruta molt i molt bonica, o bé per la D117 desde Perpinyà, anant cap a Foix, fins arribar a Quillan també. De Quillan per la D118 fins a Couiza, i d’aquí, per una carretereta local estreta, pujareu fins Rennes, elevat damunt la vall de l’Aude. De Barcelona uns 250 kms. Podeu enllaçar aquesta sortida amb una estada a Carcassonne, que no és gaire lluny, per veure aquesta maravellosa ciutat medieval, o amb una volta pels castells càtars, molt propers a Rennes, com ara Montsegur, Puiverd, Puilaurens, Arques, Queribus i altres. També monestirs fabulosos com Lagrasse. O bé viles com Foix o Mirepoix. O curiositats naturals com la font de Fontestorbes. Una destinació fantàstica, mítica i maravellosa. Al poble hi ha dos restaurants, L’Amarante, Tel: 33 (0)468-74 28 98, i Le Jardin de Marie, 33 (0) 0468-20 99 71. A Cuiza l’oferta és més àmplia, començant per un esplèndit hotel que ocupa un magnífic castell medieval: Els Ducs de la Joiosa Marca, que també te un bon restaurant. Com bo és també el molt coquetó Le Carnotzet, rústic i agradable. A Quillan, un poc més lluny, teniu La Chaumiere, un hotel on hem dormit i sopat de fàbula, o Le Cartier, que no està malament, però que és vellet i de gust francés.

Rennes le Chateau es un pequeño pueblo perdido en la ruta de los castillos cátaros. Nada tiene que pueda reclamar una visita turística. El castillo de su nombre hace tiempo que es un montón de ruinas. Y sin embargo es un destino interesante, por el morbo. ¿Habeis leído el Código da Vinci?. ¿Sabéis que la idea vino de las investigaciones verídicas de unos historiadores británicos sobre un secreto escondido en Rennes?. En este rincón del mundo, olvidado de Dios y los hombres, se explica que un cura descubrió, al hacer obras en la iglesia, un manuscrito con una revelación que podía hacer tambalear el orden mundial establecido. Parece que hablaba de los descendientes de Cristo, reyes de Francia y posteriormente nobles en Inglaterra. El buen cura fue a Roma a explicarlo y consiguió dinero para rehacer la iglesia y casa. Nadie sabe de donde lo sacó. Vuelto a Rennes edificó la iglesia dedicada a Santa Magdalena, (mujer de Jesús y madre de sus hijos según la leyenda) y la Tour Magdalene, en la foto. El lugar está lleno de misterio, de símbolos extraños y de un aura sobrenatural. La gente del pueblo ha decidido explotar la mina turística ahora que todo el mundo sabe quién es el cura de Rennes. Si deseais ver con vuestros ojos los lugares donde todo este lío comenzó, no lo dudéis, enfilad hasta Rennes. Está en el sur de Francia más cercano a nuestra casa, en plena región de los Cátaros. Y se puede llegar desde Puigcerdà, bajando desde la Cerdanya hacia Quillan por la D118, una ruta muy muy bonita, o bien por la D117 desde Perpiñán, yendo hacia Foix, hasta llegar a Quillan también. De Quillan por la D118 hasta Couiza, y de ahí, por una carreterita local estrecha, subiréis hasta Rennes, elevado sobre el valle del Aude. De Barcelona són unos 250 kms. Podéis enlazar esta salida con una estancia en Carcassonne, que no es muy lejos, para ver esta maravillosa ciudad medieval, o con una vuelta por los castillos cátaros, muy cercanos a Rennes, como Montsegur, Puiverd, Puilaurens, Arcas, Queribus y otros. También hay monasterios fabulosos como Lagrasse. O bien villas como Foix o Mirepoix. O curiosidades naturales como la fuente de Fontestorbes. Un destino fantástico, mítico y maravilloso. En el pueblo hay dos restaurantes, El Amarante, Tel: 33 (0) 468-74 28 98, y Le Jardin de Marie, 33 (0) 0468-20 99 71. En Cuiza la oferta es más amplia, empezando por un espléndido hotel que ocupa un magnífico castillo medieval: Los Duques de la Joiosa Marca, que también tiene un buen restaurante. Como bueno es también el muy coqueto Le Carnotzet, rústico y agradable. En Quillan, un poco más lejos, tiene La Chaumiere, un hotel donde hemos dormido y cenado de fábula, o Le Cartier, que no está mal, pero que es viejito y de gusto francés.

Els castells càtars


La ruta dels castells càtars, que us proposem avui, és una ruta clàssica de l’excursionisme familiar. Una ruta ideal per unes petites vacances, o per una escapada de pont. També per un cap de setmana, si es fa un tros ara, un tros un altre dia. Es pot fer com un desplaçament amb parades, o bé com una estada en un parell de centres, des d’on visitar la regió i els seus castells. Nosaltres intentarem oferir-vos les dues opcions. En aquesta zona, al llarg dels segles X al XIII, s’anaren bastint castells per part dels senyors feudals depenents del Comtat de Tolosa de Llenguadoc. La majoria foren arrasats per Simó de Monfort i els seus cavallers en el decurs d’una croada contra els càtars, al segle XIII. Alguns es reedificaren per ordre del rei de França, per defensar la frontera amb Catalunya. En tot cas, sigui com sigui, la realitat és que tots són bellíssims. Els vostres fills i filles, i vosaltres també, en disfrutareu molt i molt. Enfilats dalt altives penyes, o amagats en valls recòndites, tots aquests castells tenen art dins seu, història a les pedres, i un alè de misteri molt suggerent. Podríem començar la ruta a Foix, ciutat francesa, capital de l’Ariege, que està a poc més de 200 kms. de Barcelona. S’hi arriba per autopista, i per una bona carretera en alguns trams, i es passa pel Túnel del Cadí, per Puigcerdà, pel túnel del Puymorens, cap a Ax-les Thermes i Tarascó. Foix és una vila gran, bonica, i amb un castell esplèndit. Allà us recomanem dormir a l’Hotel Lons, amb habitacions familiars senzilles, a preus reduïts, i un bon menú, bé de preu. Des de Foix no és difícil anar a veure els castells càtars de Roquefixade, una pura ruina; Montsegur, una fita emblemàtica, on van morir cremats els darrers càtars, i Puivert, un magnífic castell amb una torre bellíssima plena d’escultures. Tots us sortiran al pas si seguiu la carretera D-117 que porta de Foix a Quillan, camí de Perpinyà. A Quillan podem dormir a l’Hotel La Chaumiere, que ens va agradar, o a l’Hotel Cartier. Un xic més al nord, teniu un gran hotel a Cuiza, una mica car i sofisticat: el Ducs de la Joiosa. Cuiza és bona base per veure el poble misteriós de Rennes Le Chateau, el del Codi da Vinci, i el castell d’Arques. Si des de Quillan seguim la D-117, cap a Perpinyà, podrem veure els castells de Puylaurens, de Perapertusa, i de Queribus. Els teniu a escassos kilòmetres, a banda dreta i esquerra de la carretera D-117, enfilats dalt d’increibles turons, (Queribus a la foto). Recomanem visitar de passada les Gorges de Galamús, amb increibles tallats i precipicis, a tocar de Sant Pau de Fenollet. Podeu fer nit a Cucugnan, petit poblet de les Corbieres, a Cucugnan, l’Auberge. O bé baixar fins a Perpinyà, on hi ha dos Novotels. D’allà teniu a tocar els castells que ja hem citat i a més, els de Padern, (una ruina) i Aguilar, al nord de Tuchan. Si seguiu la ruta Corbieres endins, per la terra del vi de Fitou, us trobareu el bonic castell de Villerouge-Thermenes. Girant a la esquerra, en direcció Couiza, teniu els castells de Termes, imponent, i el d’Arques. Podeu acabar la ruta, visitant la impresionant ciutadella medieval de Carcassonne, “La Cité”, potser fent camí per l’abadia i el poblet medieval de Lagrasse, on hi ha un hotel rural molt mono, amb bon restaurant: L’Hostellerie des Corbieres. Si hi ha més ganes d’explorar encara teniu llocs com l’abadia de Fontfreda o la ciutat arquebisbal de Narbonne. En tot cas, ja ho veieu, una bona excusa per un pont llarg o unes vacances. Feta a trams, o tota d’una sola tirada, aquesta ruta de valls magnífiques, muntanyes poderoses, gorges profundes, rius d’aigua clara i paisatges maravellosos, amb els seus corresponents castells, torres, pobles, paisatges, esglésies i abadies, no deixarà indiferent a cap viatger i a cap família.

La ruta que proponemos hoy es una ruta clásica del excursionismo familiar. Una ruta ideal para unas pequeñas vacaciones, o para una escapada de puente. También para un fin de semana,  se hace un trozo ahora y otro día, el otro. Se puede hacer como un desplazamiento con paradas, o bien como una estancia en un par de centros, desde donde visitar la región y sus castillos. Nosotros intentaremos ofreceros las dos opciones. En esta zona, a lo largo de los siglos X al XIII, se fueron construyendo castillos por parte de los señores feudales dependientes del Condado de Toulouse. La mayoría fueron arrasados por Simón de Monfort y sus caballeros en el transcurso de una cruzada contra los cátaros en el siglo XIII. Algunos se reedificaron por orden del rey de Francia, para defender la frontera con Cataluña. En todo caso, sea como sea, la realidad es que todos son bellísimos. Sus hijos e hijas, y vosotros también, los disfrutaréis mucho. Subidos a sus altivas peñas, o escondidos en valles recónditos, todos estos castillos tienen arte en su interior, historia en las piedras, y un aliento de misterio muy sugerente. Podríamos empezar la ruta en Foix, ciudad francesa, capital del Ariege, que está a poco más de 200 kms.de Barcelona. Se llega por autopista, y por buenas carreteras, en algunos tramos. Para ir se pasa por el Túnel del Cadí, por Puigcerdà, por el túnel del Puymorens, hacia Ax-les Thermes y Tarascón. Foix es una villa grande, bonita, y con un castillo espléndido. Allí le recomendamos dormir en el Hotel Lons, con habitaciones familiares sencillas, a precios reducidos, y un buen menú, bien de precio. Desde Foix no es difícil ir a ver los castillos cátaros de Roquefixade, una pura ruina, Montsegur, un hito emblemático, donde murieron quemados los últimos cátaros, y Puivert, un magnífico castillo con una torre bellísima llena de esculturas. Todos os saldrán al paso si seguís la carretera D-117, la que lleva desde Foix hasta Quillan, camino de Perpiñán. En Quillan podemos dormir en el Hotel La Chaumiere, que nos gustó, o en el Hotel Cartier. Un poco más al norte, tienen un gran hotel en Cuiza, aunque un poco caro y sofisticado: el Duques de la Joiosa. Cuiza es buena base para ver el pueblo misterioso de Rennes Le Chateau, el del Código da Vinci, y el castillo de Arques. Si desde Quillan seguimos la D-117, hacia Perpiñán, podremos ver los castillos de Puylaurens, de Peyrepertuse, y de Queribus. Los tienen a escasos kilómetros, en la banda derecha, y en la izquierda de la carretera D-117, subidos a increíbles cerros, (como Queribus, en la foto). Recomendamos visitar de paso las Gargantas de Galamus, con increibles cortados y precipicios, junto a Sant Pau de Fenollet. Se puede hacer noche en Cucugnan, pequeño pueblo de las Corbieres, en el Auberge. O bien bajar hasta Perpiñán, donde hay dos Novotel. De allí tienen a tocar los castillos que ya hemos citado y además, los de Padern, (una ruina) y Aguilar, al norte de Tuchan. Si siguen la ruta Corbieres, tierra adentro, por la zona del vino de Fitou, os encontraréis el bonito castillo de Villerouge-Thermenes. Girando a la izquierda, en dirección Couiza, tenéis los castillos de Térmes, imponente, y el de Arques. Se puede terminar la ruta, visitando la impresionante ciudadela medieval de Carcassonne, “La Cité”, quizás pasando antes por la abadía y el pueblo medieval de Lagrasse, donde hay un hotel rural muy mono, con buen restaurante: El Hostellerie des Corbieres . Si hay más ganas de explorar tienen lugares como la abadía de Fontfroide o la ciudad arzobispal de Narbonne. En todo caso, ya lo veis, una buena excusa para un puente largo o unas vacaciones. Hecha a tramos, o toda de una sola tirada, esta ruta de valles magníficos, montañas poderosas, gargantas profundas, ríos de agua clara y paisajes maravillosos, con sus correspondientes castillos, torres, pueblos, iglesias y abadías, no dejará indiferente a ningún viajero y ninguna familia.

Amboise


Amboise és una bellíssima ciutat a la maravillosa vall del Loira. Sempre que podem aprofitem un pont llarg o unes vacances per perdre’ns una estona per aquesta joia, patrimoni de la humanitat, que és la vall del riu Loire, a França. El riu, calmat, lent, s’escola entre boscos. Les viles s’aixequen a les seves vores, a banda i banda. Dins les viles castells, esglèsies, catedrals, palaus, barris amb sabor medieval. Esparsos, pel camp, entre els arbres, monestirs. Altres rius, com el Loir o l’Indre aporten al conjunt les seves aigües i la seva làngida melangia. Amboise és una d’aquestes viles on els reis de França, i els seus cortesans, aixecaren al llarg dels segles XV, XVI i XVII, castells i palaus renaixentistes. En les sales del castell d’Amboise tingueren lloc festes fastuoses de les que encara ressonen els ecos. Entre els seus murs troba acollida Leonardo Da Vinci. Aquí pintà obres famoses i imaginà andròmines avançades al seu temps. El rei el protegia. Un cop a Amboise teniu tota la Vall del Loira a la vostra disposició. A tocar teniu el Castell de Clos-Luzé, residència oficial de Leonardo. Avui és un museu i un restaurant que li estan dedicats. Un xic més avall la curiosa Pagoda de Chanteloup, i la ciutat de Tours. Podeu arribar fàcilment a la regió del Loira, des de Barcelona, per la N-20 pel túnel del Cadí, que us durà a Tolosa, Llemotges i Chateauroux. D’allà a Tours i LAmboise. O bé per l’A75, via Clermont Ferrand, per Bourges i Vierzon. Són uns 800 kms. Per dormir, en família, recomanem el Novotel d’Amboise. Els nens gratis fins els 16 anys!. Però a la web d’Amboise trobareu hotels de 4 i 3 estrelles que ofereixen el típic glamour francés. També hi ha molts càmpings en aquesta zona.

Amboise es una bellísima ciudad a la maravilloso valle del Loira. Siempre que podemos aprovechamos un puente largo o unas vacaciones para perdernos un rato por esta joya, patrimonio de la humanidad, que es el valle del río Loira, en Francia. El río, calmado, lento, serpentea entre bosques. Las ciudades se levantan en sus orillas, a ambos lados. Dentro de ellas castillos, iglesias, catedrales, palacios, barrios con sabor medieval. Dispersos, por el campo, entre los árboles, monasterios. Otros ríos, como el Loir o Indre aportan al conjunto sus aguas y su làngida melancolía. Amboise es una de esas villas donde los reyes de Francia, y sus cortesanos, levantaron a lo largo de los siglos XV, XVI y XVII, castillos y palacios renacentistas. En las salas del castillo de Amboise tuvieron lugar fiestas fastuosas de las que aún resuenan los ecos. Entre sus muros encuentró acogida Leonardo Da Vinci. Aquí pintó obras famosas y imaginó trastos avanzados a su tiempo. El rey lo protegía. Una vez en Amboise tiene todo el Valle del Loira a su disposición. Muy cerca tiene el Castillo de Clos-Luze, residencia oficial de Leonardo. Hoy es un museo y un restaurante que le están dedicados. Un poco más abajo la curiosa Pagoda de Chanteloup, y la ciudad de Tours. Puede llegar fácilmente a la región del Loira, desde Barcelona, por la N-20, por el túnel del Cadí, que le llevará a Toulouse, Limoges y Chateauroux. De allí hacia Tours y Amboise. O bien por la A75, vía Clermont Ferrand, por Bourges y Vierzon. Son unos 800 kms. Para dormir, en familia, recomendamos el Novotel de Amboise. ¡Los niños gratis hasta los 16 años!. Pero en la web de Amboise encontrará hoteles de 4 y 3 estrellas que ofrecen el típico glamour francés. También hay muchos campings en esta zona.

Castell d’Aguilar


aguilar

El castell d’Aguilar s’alça solitari enmig de les Corberes, al sud de França, a tocar de la Catalunya Nord. Tot i que forma part dels castells càtars i la seva ruta, la seva situació excèntrica respecte dels més famosos, i el seu estat ruinós, fa que poca gent el visiti. El paisatge tampoc acompanya. Les muntanyes són més pelades, amb la vegetació mediterrània típica de les Corberes, i contrasten vívament amb els amables turons boscosos, plens de prats, que rodegen Montsegur, Puilaurens, Puiverd o Foix. I és una llàstima, perquè Aguilar és bonic i evocador. A més, passant per Aguilar, podeu fer una ruta circular que us porti a veure, en profunditat, la zona càtara oriental, la més desconeguda. La ruta pot començar a Perpinyà, a la carretera que mena a Quillan i Foix. En arribar a Maury ens desvien a l’esquerra per pujar a l’altiu castell de Queribus. Un castell sencer, prominent i espectacular. Baixem a Cucugnan, un agradable poblet ple de serveis i bons restaurants, hotels i cases rurals molt boniques. Ens desviem uns kilòmetres fins a Perapertusa, i retornem per anar a Tuchan i veure Aguilar. Optativament podem baixar a la plana de Narbona a veure l’esclatant Abadia de Fontfroide. O no. Després els castells de Vilaroja-Termenès i Termes. I baixar a fer una visita a la recollida Abadia de Lagrasse, o no. Seguidament el castell d’Arques i fem via cap a Couiza, on enllacem amb la carretera general que puja cap a Quillan, Foix i Puigcerdà, o baixa a Carcassonne. A prop de Couiza teniu Rennes le Chateau. Una visita misteriosa i obligada per qui a llegit o vist “El Código da Vinci”. Tornant podeu fer una ullada a Puilaurens, o a les Gorges de Galamús, i retornar a Barcelona pel Pirineu, o per la costa. En tot cas, Aguilar i els seus altres companyons càtars, Termes, Arques… o les formoses abadies no us decepcionaran. Per dormir teniu els hotelets barats de Perpinyà. Un novotel a Narbonne. Diversos hotelets rurals a Cucugnan, com l’Auberge. Un senyor hotel a Cuiza: el Ducs de la Joiosa. El Lons a Foix. O bé La Chaumiere o, si està ple, el Cartier a Quillan i encara d’altres.

El castillo de Aguilar se alza solitario en medio de las Corbières, en el sur de Francia, junto a la Cataluña Norte. Aunque forma parte de los castillos cátaros y su ruta, su situación excéntrica respecto de los más famosos, y su estado ruinoso, hace que poca gente lo visite. El paisaje tampoco acompaña. Las montañas son más peladas, con la vegetación mediterránea típica de las Corbières, y contrastan vivamente con los amables colinas boscosas, llenas de prados, que rodean Montségur, Puilaurens, Puiverd o Foix. Y es una lástima, porque Aguilar es hermoso y evocador. Además, pasando por Aguilar, se puede hacer una ruta circular que lleve a ver, en profundidad, la zona cátara oriental, la más desconocida. La ruta puede empezar en Perpiñán, en la carretera que lleva a Quillan y Foix. Al llegar a Maury nos desviamos a la izquierda para subir al altivo castillo de Queribus. Un castillo prominente y espectacular. Bajamos a Cucugnan, un agradable pueblecito lleno de servicios y buenos restaurantes, hoteles y casas rurales muy bonitas. Nos desviamos unos kilómetros hasta Peyrepertuse, y volvemos, para ir a Tuchan y ver Aguilar. Optativamente podemos bajar hacia Narbona para ver la brillante Abadía de Fontfroide. O no. Después los castillos de Vilaroja-Termes y Térmes. De allí bajar de nuevo para visitar la recogida Abadía de Lagrasse, o no. Seguidamente irimos hacia el castillo de Arques y Couiza, donde enlazamos con la carretera general que sube hacia Quillan, Foix y Puigcerdà, o baja hasta Carcassonne. Cerca de Couiza tienen Rennes le Chateau. Una visita misteriosa y obligada para quien haya leído o visto “El Código da Vinci”. Volviendo podéis echar un vistazo a Puilaurens, o a las Gorges de Galamus, y volver a Barcelona por el Pirineo, o por la costa. En todo caso, Aguilar y sus otros compañeros cátaros, Termes, Arques … o las hermosas abadías no os decepcionarán. Para dormir tenéis los hotelitos baratos de Perpiñán. Un novotel en Narbonne. Varios hotelitos rurales en Cucugnan, como el Auberge. Un señor hotel en Cuiza: el Duques de la Joiosa. El Lons en Foix. O bien La Chaumiere o, si está lleno, el Cartier a Quillan y aún otros.