Madrigal de las Altas Torres

Madrigal de las Altas Torres és un poble petit de la província d’Àvila, allunyat de les principals vies de comunicació. Però no sempre ha estat així. En l’edat mitjana, Madrigal, era una vila molt important de Castella, el lloc on va néixer Isabel la Catòlica, al palau que el seu pare tenia dins la ciutat murada. Conserva les muralles, poderoses, de tapia i pedra, i un ric conjunt de monuments, cap d’importància mundial, és cert, però molt interessants. Cal veure l’Hospital, amb la seva capella, o les restes del Palau de Joan II, on nasqué la reina Isabel, convertit en convent. Fora els murs hi ha les ruïnes del monestir de Sant Agustí on visqué i morí Fray Luis de León. L’església principal està dedicada a Sant Nicolau i és bonica, per dins i per fora. La propera església de Santa Maria te restes mudèjars i pintures murals. A Madrigal podeu dinar molt bé. Teniu el Mesón San Nicolás, molt tradicional. I a la carretera de Peñaranda, al número 20, teniu Casa Lúcio, bon “chuletón”, tel: 920 32 01 09. Prop de Madrigal hi ha un bon grapat de viles fabuloses per visitar, tant o més boniques que ella, com ara Olmedo, la villa mudejar castellana per excelència, tan mudejar que fins i tot te un parc temàtic dedicat a aquest art del totxo i la pedra. Per dormir heu de saber que Olmedo te un hotel Balneari, de campanetes, i amb uns preus en consonància. També bon restaurant dins el mateix complex termal. I si parlem de dinar és molt recomanable és La Cuchara de Jaime, un restaurant d’autor però que ofereix menú diari, i de degustació, a preus molt raonables. Si us agrada més el típic mesón asador, d’alta qualitat, heu d’anar al Rincón de Fabia, fantàstic. Incloeu Olmedo en una ruta per la Castella Eterna, una ruta de Madrigal, Olmedo, Àvila o Segovia a Valladolid, visitant castells mudejars bellíssims, molt propers a Olmedo, com ara Coca o La Mota, a Medina del Campo. O Viles romanes tan maravelloses com ara la d’Almenara-Puras, fantàstica, a tocar de Madrigal o d’Olmedo. Una altra fita que cal veure, a tocar de Madrigal, és la mi villa de Arévalo, com deia la Reina Isabel de Castella. Cal veure’n la plaça major, teatral, escenogràficament emmarcada per la poderosa torre de l’església de Sant Martí, i per l’absis de Santa Maria. Podeu visitar les quatre esglésies d’Arévalo per tres euros. Val la pena. I, en acabar, passejar fins el poderós i imponent castell, amb la torre de l’homenatge més gran que mai hem vist. Increïble. Per dormir, a Arevalo, teniu Los Cinco Linajes, amb bon restaurant. Més senzill l’Hotel Fray Juan Gil. Als afores un hostal, el del Campo. Per dinar, tradicional, l‘Asador Siboney, carns a la castellana, o el Figón de Arévalo, un altre lloc de bones carns. Imprescindible en una ruta pels voltants de Madrigal, al cor de la Castella més autèntica.

La muy noble, imperial y coronada villa de Madrigal de las Altas Torres, es uno de los pueblos más bonitos de Castilla. S bién ahora pequeño, fué cuna de reyes y importante villa no hace tantos años. Madrigal conserva un rico conjunto monumental, como el palacio del rey Juan II, cuna de la reina Isabel I de Castilla, la Reina Católica. O la muralla, que rodea la población. El palacio es ahora Convento de las Agustinas de Santa María de Gracia. Madrigal conserva además el trazado medieval en torno a la Plaza de Santa María y la Plaza San Nicolás, de las que irradian sus bellas calles empedradas. No dejeis de visitar Madrigal en una bonita ruta per Castilla, desde Ávila o Segovia, y parad también en Olmedo, Arévalo y Medina del Campo, villas con tanta historia como Madrigal, y muy cercanas a ella. Ideal para unas vacaciones.

Processons a Barcelona

Encara que pogueu pensar que no és així, a Barcelona podeu gaudir d’una semana santa amb processons com les que han adquirit fama internacional a tot el mon. Processons d’una profunda religiositat popular, barroques, amb tota l’emoció i l’espectacle dels actes de Múrcia, Extremadura o Andalucia. Comencen ja el mateix Diumenge de Rams, a la parròquia de Sant Agustí, a tocar de les Rambles, quan a les 10 hores surt d’aquell temple el pas de “La Borriquilla”, que represental’entrada triomfant de Jesús a Jerusalem. El recorregut no és pas gaire curt. Sortint de la plaça Sant Agustí, va pel carrer Hospital fins la Rambla, per seguir Santa Ana fins el Portal de l’Ángel. D’allà pren pel carrer de Cucurulla i Portaferrisa, per guanyar de nou la Rambla i, per Hospital, l’església de Sant Agustí de nou. Ideal per poder-la seguir amb la família, per dins dels carrers ombrívols i carregats d’història del nostre barri gòtic. El Divendres Sant teniu un plat ben fort. De la mateixa parròquia de San Agustí, a les 17 hores de la tarda, surt el pas del Gran Poder, amb les seves vestes negres i grogues. L’acompanya María Santísima de la Esperanza Macarena, de gran devoció. La comitiva va de la Plaça Sant Agustí a la Rambla, segueix Santa Ana fins el Portal de l’Ángel, carrer dels Arcs, Plaça Nova, Avinguda Catedral, carrer Boters, carrer del Pi fins la plaça del Pi, carrer del Cardenal Casañas fins la Boqueria, i per Hospital a la plaça de Sant Agustí. A la Catedral hi ha la trobada amb la Hermandad de las Angustias sobre les 20 hores. Aquesta cofradía de Nuestra Señora de las Angustias treurà el seu pas, el mateix Divendres Sant, des de l’església de Sant Jaume, al carrer Ferran, sobre les 19 hores, amb Nostra Senyora de les Angusties, amb les vestes negres i granat. Van per Ferran fins a la Plaça de Sant Jaume, carrer del Bisbe, Avinguda de la Catedral, carrer Boters, carrer de Portaferrissa fins a les Rambles i tornen cap al carrer de Ferran. És molt emotiva la trobada a la Catedral amb la Hermandad de la Macarena, fet que sol tenir lloc cada any, més o menys, sobre les 20 hores. No us perdeu aquesta cita si no sortiu de casa per Setmana Santa. Si esteu prop de Barcelona, arribeu-vos-hi, us agradarà!.

Aunque podáis pensar que no es así, en Barcelona se podrá disfrutar de una semana santa con procesiones como las que han adquirido fama internacional en todo el mundo. Procesiones de una profunda religiosidad popular, barrocas, con toda la emoción y el espectáculo de los actos de Murcia, Extremadura o Andalucía. Comienzan ya el mismo Domingo de Ramos, en la parroquia de San Agustín, junto a las Ramblas, cuando a las 10 horas sale de ese templo el paso de “La Borriquilla”, que representa la entrada triunfante de Jesús en Jerusalén. El recorrido no es muy corto. Saliendo de la plaza San Agustín, va por la calle Hospital hasta la Rambla, para seguir Santa Ana hasta el Portal del Ángel. De allí toma por la calle Cucurulla y Portaferrisa, para ganar de nuevo la Rambla y, por Hospital, la iglesia de San Agustín de nuevo. Ideal para poder seguir con la familia, por dentro de las calles sombrías y cargadas de historia de nuestro barrio gótico. El Viernes Santo tienen un plato fuerte. De la misma parroquia de San Agustín, a las 17 horas de la tarde, sale el paso del Gran Poder, con sus vestas negras y amarillas. Le acompaña María Santísima de la Esperanza Macarena, de gran devoción. La comitiva de la Plaza San Agustín en la Rambla, sigue Santa Ana hasta el Portal del Ángel, calle de los Arcos, Plaza Nueva, Avenida Catedral, calle Boters, calle del Pi hasta la plaza del Pi, calle del Cardenal Casañas hasta la Boqueria, y por Hospital hasta la plaza de San Agustín. En la Catedral se da el encuentro con la Hermandad de las Angustias sobre las 20 horas. Esta cofradía de Nuestra Señora de las Angustias sacará su paso, el mismo Viernes Santo, desde la iglesia de Santiago, en la calle Ferran, sobre las 19 horas. Es Nuestra Señora de las Angustias, con sus vestas negras y granate. Van por Ferran hasta la Plaza de Sant Jaume, calle del Obispo, Avenida de la Catedral, calle Boters, calle Portaferrissa hasta las Ramblas y vuelven hacia la calle de Ferran. Es muy emotivo el encuentro en la Catedral con la Hermandad de la Macarena, lo que suele tener lugar cada año, más o menos, sobre las 20 horas. No os perdáis esta cita si no salís de casa en Semana Santa. Si estais cerca de Barcelona, ​​llegaros, ¡os gustará!.

Bujaraloz

Bujaraloz és un poble simpàtic, obert, col·locat allà, en mig del desert dels Monegros, a mig camí entre Fraga i Zaragoza per l’autopista AP2 o la carretera N-II. El sol, la llum, ho domina tot. A l’estiu fa un calor de por, la pols s’aixeca i s’acumula arreu. A l’hivern el fred és intens, dur, sense concesions, implacable. La vila es defensa com pot. Ha aprés a conviure amb la seva situació en aquest pàram inacable que en altres temps reculats, diuen, fou un bosc que feia negres les muntanyes: els Montes Negros, o Monegros. Ara d’arbre no en queda cap. Però la voluntat de la gent d’aquesta terra aragonesa ho pot tot. S’han fet regadius i, amb molta feina, es progressa. Veus cultius per tot. Els habitans de Bujaraloz són gent alegre, recia, com cal. Hospitalaris, com pertoca i més. Aquests dies de fi d’agost celebren Sant Agustí. Festes. La nit del divendres, a la matinada, toro embolat. El dissabte guerra d’aigua i escuma, un luxe oriental en aquestes contrades tan seques. A la tarda més toros, i a la nit, ball. Diumenge matinades, missa, cants populars i dances típiques, més ball, a la tarda, a la nit de nou, i més toros pels carrers. En aquestes contrades, els braus són una tradició sagrada. I així tots els dies. El dilluns, diada pels infants, hi ha xocolatada i parc infantil. I tota la setmana ball i més ball, i toros i més toros deixats anar pel poble. I continua tota una setmana de gresca, folklore, jotes i marxa. Ah!, i també toros pels més petits. Podeu anar-hi si us sembla bé. I si ara no us ve de gust, aneu-hi un altre dia, en una altra època. Veureu l’esglèsia de Sant Jaume i el palau de Torres Solanot, un casalot renaixentista. També l’ermita de la Virgen de las Nieves, tota una ironia en aquest secarral. Però el més interessant, encara que pugui semblar mentida, és la part paisagística i natural. Les llacunes salades, buides a l’estiu, plenes de vida a la primavera, són una reserva ecològica important, paradís de les aus. Les Salades o “salinetas” són un conjunt d’estanys, petits mars de sal i de guix, inclosos com a ZEPA ornitológica. És impressionant visitar-les, veure’n els horitzons infinits, blancs, llunars. Hi ha dues rutes marcades. Potser la millor sigui la que descobreix l’entorn de l’anomenada “La Salada de la Playa”, que encara conserva les restes d’antigues explotacions comercials de sal. Si sou amants dels rallies, del món del motor, no us ha de faltar mai viure l’emoció d’una Baja España Aragón, el rallye del desert aragonés, que sempre passa ben a tocar de la localitat. O, si sou joves, de cos o d’esperit, o de les dues coses, el Monegros Desert Festival, que es celebra al juliol entre Bujaraloz i Fraga, prop del poblet de Candasnos. Aquesta vila dura i amable, a mig camí de tot arreu, senyora dels Monegros, és un centre de bones excursions per la comarca. A 64 kms. de Zaragoza, a 32 de l’impressionant i desconegut monestir de Rueda, joia del Císter, o la fantàstica arquitectura del monestir benet de Sigena, amb la tomba de Pere d’Aragó. No gaire lluny trobem també l’anomenat Mar d’Aragó, el pantà de Mequinenza, amb els seus esports naútics a l’abast. Ideal per a famílies aventureres. Podeu dormir molt i molt bé, i menjar de primera, i molt bé de preu, a l’Hostal Las Sabinas, on la parella propietaria us dispensarà un tracte familiar. Habitacions senzilles però amb tota mena de serveis. Una veritable troballa.

Bujaraloz es un pueblo simpático, abierto, colocado allí, en medio del desierto de los Monegros, a medio camino entre Fraga y Zaragoza. El sol, la luz, lo domina todo. En verano hace un calor de miedo, el polvo se levanta y se acumula. En invierno el frío es intenso, duro, sin concesiones, implacable. La villa se defiende como puede. Ha aprendido a convivir con su situación en este páramo inacable que en otros tiempos remotos, dicen, fue un bosque que hacía negras las montañas: los Montes Negros, o Monegros. Ahora de árbol no queda ni uno. Pero la voluntad de la gente de esta tierra aragonesa lo puede todo. Se han hecho regadíos y, con mucho trabajo, se progresa. Los habitantes de Bujaraloz son gente alegre, recia, como es debido. Hospitalarios, como corresponde y más. Estos días de finales de agosto celebran San Agustín. Fiestas. La noche del viernes, en la madrugada, toro embolado. El sábado guerra de agua y espuma, un lujo oriental en esta región tan seca. Por la tarde más toros, y por la noche, baile. Domingo madrugadas, misa, cantos populares y danzas típicas, más baile, por la tarde, en la noche de nuevo, y más toros por las calles. En estas regiones, los toros son una tradición sagrada. Y así todos los días. El lunes, día para los niños, hay chocolatada y parque infantil. Y toda la semana baile y más baile, y toros y más toros sueltos por el pueblo. Y continúa toda una semana de juerga, folclore, jotas y marcha. Ah, y también toros para los más pequeños. Pueden ir si les parece bien. Y si ahora no les apetece, vayan otro día, en otra época. Verán la iglesia de Santiago y el palacio de Torres Solanot, un caserón renacentista. También la ermita de la Virgen de las Nieves, toda una ironía en este secarral. Pero lo más interesante, aunque pueda parecer mentira, es la parte paisajística y natural. Las lagunas saladas, vacías en verano, llenas de vida en primavera, son una reserva ecológica importante, paraíso de las aves. Las Saladas o “salinetas” son un conjunto de estanques, pequeños mares de sal y de yeso, incluidos como ZEPA ornitológica. Es impresionante visitarlas, ver los horizontes infinitos, blancos, lunares. Hay dos rutas marcadas. Quizá la mejor sea la que descubre el entorno de la llamada “La Salada de la Playa”, que aún conserva los restos de antiguas explotaciones comerciales de sal. Si sois amantes de los rallies, del mundo del motor, no debe faltar nunca vivir la emoción de una Baja España Aragón, el rallye del desierto aragonés, que siempre pasa muy cerca de la localidad. O, si sois jóvenes, de cuerpo o de espíritu, o de ambas cosas, el Monegros Desert Festival, que se celebra en julio entre Bujaraloz y Fraga, cerca del pueblo de Candasnos. Esta villa dura y amable, a medio camino de todas partes, señora de los Monegros, es un centro de buenas excursiones por la comarca. A 64 kms. de Zaragoza, a 32 de la impresionante y desconocido monasterio de Rueda, joya del Cister, o la fantástica arquitectura del monasterio benedictino de Sigena, con la tumba de Pedro de Aragón. No muy lejos encontramos también el llamado Mar de Aragón, el pantano de Mequinenza, con sus deportes naúticos al alcance de todos. Ideal para familias aventureras. Pueden dormir muy bien, y comer de primera, y muy bien de precio, en el Hostal Las Sabinas, donde la pareja propietaria les dispensará un trato familiar. Habitaciones sencillas pero con todo tipo de servicios. Un verdadero hallazgo.