Castellabate


castellabate

La vila de Castellabate està situada a la Campània, a Itàlia, al sud. Sota de Salerno. És un poble aturonat, penjat sobre la costa. Una costa bellíssima i desconeguda, no gaire lluny de la famosa costiera amalfitana, i a tocar de les espectaculars ruïnes de Paestum, de qui ningú no s’enrecorda quan la gent visita Pompeia, malgrat que les seus temples grecs son els millors i els més ben conservats del mon. No gaire lluny tampoc teniu les excavacions de Velia, una altra ciutat grega. Aquí, a Castellabate, o millor dit, a les seves platges, Santa Maria i Sant Marco, el mar Tirrè és blau, i la sorra de les cales groga, daurada. El centre històric de Castellabate, situat en un turó a 227 metres, està considerat com un dels “Pobles més bonics d’Italia”, i s’ho mereix. També és Patrimonio Mundial de la UNESCO. Les platges de Santa María i San Marco son boniques, és fàcil aparcar-hi, pagant, i podeu fins intentar-ho al Lungomare, passant del parquing obligatori de l’entrada del poble. En concret nosaltres ens vam enamorar de Santa Maria, amb el seu castell i casc antic tocant les ones. Romàntic. Tot plegat forma part del meravellós, poc turístic i mal conegut Parc Nacional del Cilento. La costa de Castellabate ostenta la bandera blava per la seva aigua transparent, i si us agrada caminar i la descoberta podeu passar de les platges més properes i arribar-vos fins l’illa de Licosa o la reserva natural de Tresino. Castellabate poble està ple de carrers estrets, cases de pedra, arcs, escales que amaguen palaus i esglésies que miren des de dalt el mar blau de la costa del Cilento. Es tracta sense cap mena de dubte d’un dels darrers llocs on encara no ha arribat a la Mediterrània el turisme de masses, amb molts banyistes, naturalment, però tots autòctons, italians. On les carreteres estretes encara no estan embossades. On no us esperen i els preus de restaurants i hotels es poden pagar molt bé. No oblideu el Cilento, i Castellabate, en el curs d’una ruta o vacances pel sud de Nàpols, que poden integrar Nàpols mateix, les belles illes del golf: Ischia, Capri… Pompeia i Herculà, és clar, la fantàstica costa amalfitana, amb Ravello, Amalfi i Positano, com és natural, però també la sugestiva Salerno, capital d’aquesta zona, Paestum, que no oblidareu mai més i, per què no, Castellabate i la costa inexplorada del Cilento. Per dinar a Castellabate tenim el nostre lloc: El restaurante de Andrea, situat a l’Hotel Villa Sirio, un deliciós establiment clàssic, elegant, una mica retro fins i tot, però amb vistes impagables damunt del mar. De fet hotel i restaurant estan situats a la mateixa línia de la sorra. Si tant glamour us fa nosa, llavors heu d’anar a la pizzeria Da Nello, dins el poblet mariner de Santa Maria també però no a primera línia de mar, sinó al carrer Pagliarola 33. Ens van dir coses bones de Le Gatte, un curiós local situat en uns porxos davant del mar, el port i el castell de Santa Maria, però el vam trobar tancat. A San Marco és bo el Torretta, a la via torretta, 9. Bona platja al Cilento!.

La ciudad de Castellabate está situada en la Campania, en Italia, al sur. Bajo Salerno. Es un pueblo alto, en un cerro, colgado sobre la costa. Una costa bellísima y desconocida, no muy lejos de la famosa costiera amalfitana, y junto a las espectaculares ruinas de Paestum, de quien nadie se acuerda cuando la gente visita Pompeya, aunque sus templos griegos son los mejores y los mejor conservados del mundo. No muy lejos tienen las excavaciones de Velia, otra ciudad griega. Aquí, en Castellabate, o mejor dicho, en sus playas, Santa María y San Marco, el mar Tirreno es azul, y la arena de las calas amarilla, dorada. El centro histórico de Castellabate, situado en una colina a 227 metros, está considerado como uno de los “Pueblos más bellos de Italia”, y se lo merece. También es Patrimonio Mundial de la UNESCO. Las playas de Santa María y San Marcos son bonitas, es fácil aparcar, pagando, y puede hasta intentarlo en el Lungomare, pasando del parking obligatorio de la entrada del pueblo. En concreto nosotros nos enamoramos de Santa María, con su castillo y casco antiguo tocando las olas. Romántico. Todo ello forma parte del maravilloso, poco turístico y mal conocido Parque Nacional del Cilento. La costa de Castellabate ostenta la bandera azul por su agua transparente, y si os gusta caminar y el descubrimiento, se puede pasar de las playas más cercanas y acercaros hasta la isla de Licosa, reserva natural. Castellabate pueblo está lleno de calles estrechas, casas de piedra, arcos, escaleras que esconden palacios e iglesias que miran desde arriba el mar azul de la costa del Cilento. Se trata sin duda alguna de uno de los últimos lugares donde todavía no ha llegado, en el Mediterráneo, el turismo de masas, con muchos bañistas, naturalmente, pero todos autóctonos, italianos. Donde las carreteras estrechas aún no están llenas de tránsito. Donde no os esperan y los precios de restaurantes y hoteles se pueden pagar muy bien. No olviden el Cilento, y Castellabate, en el curso de una ruta o vacaciones por el sur de Nápoles, o por las bellas islas del golfo: Ischia, Capri … y Pompeya y Herculano, claro, y la fantástica costa amalfitana, con Ravello, Amalfi y Positano, como es natural, pero también la sugestiva Salerno, capital de esta zona, y Paestum, que no olvidaréis nunca más y, por qué no, Castellabate y la costa inexplorada del Cilento. Para comer en Castellabate tenemos nuestro lugar: El restaurante de Andrea, situado en el Hotel Villa Sirio, un delicioso establecimiento clásico, elegante, un poco retro incluso, pero con vistas impagables del mar. De hecho hotel y restaurante están situados en la misma línea de la arena. Si tanto glamour os molesta, entonces debeis ir a la pizzería Da Nello, dentro del pueblo marinero de Santa María también, pero no en primera línea de mar, sino en la calle Pagliarola 33. Nos dijeron cosas buenas de Le Gatte, un curioso local situado en unos porches frente al mar, el puerto y el castillo de Santa María, pero lo encontramos cerrado. En San Marco es bueno el Torretta, en la vía Torretta, 9. ¡Buena playa en el Cilento!.

Ravello


La insignificant vila de Ravello pot semblar un destí molt menor en una terra tan repleta de bellesses com és la Campània. I res més lluny de la realitat. Ara us explicarem la raó. Ravello pertany a la Costiera Amalfitana, aquesta línia de costa maravellosa que va des de Sorrento a Salerno, per una carretera endimoniada, estreta i plena de corbes bestials, però que travessa uns paisatges celestials, sempre amb vistes de pel·lícula, damunt del mar. Pertany doncs Ravello a la raça de petits pobles de colors vius que, penjats sobre el blau marí, constitueixen una destinació turística mundial de primer ordre. Com Positano o Amalfi. Però Ravello no toca el Mediterrà. El domina des de l’altura. Penjat com un niu d’àligues, disfruta de les millors vistes possibles sobre la Costiera. Si no sabeu ben bé de què us estem parlant, i què estem recomanant us direm que descrivim un destí ideal de vacances, o de pont llarg, en una terra mimada dels Déus, en un tros del Mediterrà, puríssim, essencial, com ho pot ser Menorca, la Provença, Sardenya o les Illes Gregues. Ravello, poblet ocupat pels artistes, ocupa una vall fresca i muntanyosa, al sud de Nàpols, que recorda les Alpujarras de Granada. La carretera que hi arriba es molt virada, fa pujada i costa de passar. A l’estiu no cal ni intentar-ho. Tota la zona està sobresaturada de turistes. Sovint tallen les carreteres al trànsit rodat, tanta és l’afluència. Us aconsellem una època menys compromessa: juny o setembre, o fins la tardor, la primavera o l’hivern. Un cop a dalt us trobareu en un balcó, com si fòssiu a Santorini o Cadaqués, que albira un mar blau profund, i una costa verda, retallada i pendent. Una vil·la blanca, repleta de cases d’estiueig de gent amb possibles, d’artistes i tallers de tota mena, de restaurants, bars i botigues. En la plaça major, molt simple però bella, ibicenca, trobareu una església normanda, blanquíssima, amb una portalada de bronze esculpida que treu literalment l’alè. Guarda un tresor inoblidable al seu interior: unes trones normandes de mosaïcs preciosos. I, a tocar, el famosíssim palau Rúfolo, un palau normand, del segle XI, amb un claustre fantàstic, (a la foto), i uns jardins impressionants, amb les millors vistes de la Costiera Amalfitana, les que trobareu a les oficines de turisme d’arreu del món. Entrada un xic cara. Finalment el palau Cimbrone, antiga mansió noble,punt de trobada d’intel·lectuals i artistes de mig món: Virginia Woolf, D.H. Lawrence,Wagner… avui convertida en un dels més luxosos hotels de tota Europa. Us proposem una visita a aquesta petita pàtria. A Amalfi, potència medieval, a Positano, celebrada per les èlits, als pobles blancs de menys anomenada. Aneu-hi en avió fins a Nàpols i llogueu un cotxe. Aneu-hi amb el vostre cotxe agafant la línia Grimaldi a Civitaveccia. Està a 250 kms. de Roma. A 60 de Nàpols. Visiteu, com de passada, Salerno, encantadora, sensual, on teniu un bon hotel Novotel per dormir tota la família. La increïble humanitat de Nàpols, bruta, brutal, excitant. La serenor de Capri, la illa imperial, o de Sorrento, a la costa. Les ciutats romanes de Pompeia i Herculano, testimonis muts del passat. El palau borbònic de Caserta, imponent i destartal·lat. La campània és un tresor i Ravello la seva maragda més preuada. Visiteu-la!.

La insignificante villa de Ravello puede parecer un destino mucho menor en una tierra tan repleta de bellezas como la Campania. Y nada más lejos de la realidad. Ahora os explicaremos la razón. Ravello pertenece a la Costiera Amalfitana, esta línea de costa maravillosa que va desde Sorrento a Salerno, por una carretera endemoniada, estrecha y llena de curvas bestiales, pero que atraviesa unos paisajes celestiales, siempre con vistas de película, sobre el mar . Pertenece pues Ravello a la raza de pequeños pueblos de colores vivos que, colgados sobre el azul marino, constituyen un destino turístico mundial de primer orden. Como Positano o Amalfi. Pero Ravello no toca el Mediterráneo. Lo domina desde la altura. Como un nido de águilas, disfruta de las mejores vistas posibles sobre la Costiera. Si no saben muy bien de qué les estamos hablando, y que les estamos recomendando, os diremos que describimos un destino ideal de vacaciones, o de puente largo, en una tierra mimada de los Dioses, en un trozo del Mediterráneo, purísimo, esencial, como lo puede ser Menorca, la Provenza, Cerdeña o las Islas Griegas. Ravello, pueblo ocupado por los artistas, ocupa un valle fresco y montañoso, al sur de Nápoles, que recuerda las Alpujarras de Granada. La carretera que llega es muy virada, sube y cuesta de pasar. En verano no hace falta ni intentarlo. Toda la zona está sobresaturada de turistas. A menudo cortan las carreteras al tráfico rodado, tanta es la afluencia. Os aconsejamos una época menos comprometida: junio o septiembre, o hasta el otoño, la primavera o el invierno. Una vez arriba se encontrará en un balcón, como si estuvierais en Santorini o Cadaqués, que vislumbra un mar azul profundo, y una costa verde, recortada y en pendiente. Una villa blanca, repleta de casas de veraneo de gente con posibles, de artistas y talleres de todo tipo, de restaurantes, bares y tiendas. En la plaza mayor, muy simple pero hermosa, ibicenca, encontrarán una iglesia normanda, blanquísima, con una portada de bronce esculpida que quita, literalmente, el hipo. Guarda un tesoro inolvidable en su interior: unos púlpitos normandos con mosaicos preciosos. Y, a tocar, el famísimo palacio Rúfulo, un palacio normando, del siglo XI, con un claustro fantástico, (en la foto), y unos jardines impresionantes, con las mejores vistas de la Costiera Amalfitana, las que encontraréis en las oficinas de turismo de todo el mundo. Entrada un poco cara. Finalmente el palacio Cimbrone, antigua mansión noble, punto de encuentro de intelectuales y artistas de medio mundo: Virginia Woolf, DH Lawrence, Wagner … hoy convertida en uno de los más lujosos hoteles de toda Europa. Os proponemos una visita a esta pequeña patria. A Amalfi, potencia medieval, a Positano, celebrada por las élites, a los pueblos blancos de menos renombre. Id en avión hasta Nápoles y alquilad un coche. Id con vuestro coche cogiendo la línea Grimaldi hasta Civitaveccia. Está a 250 kms. de Roma. A 60 de Nápoles. Visitad, como de paso, Salerno, encantadora, sensual. La increíble humanidad de Nápoles, sucia, brutal, excitante. La serenidad de Capri, la isla imperial, o de Sorrento, en la costa. Las ciudades romanes de Pompeya y Herculano, testigos mudos del pasado. El palacio borbónico de Caserta, imponente y destartalado. La Campania es un tesoro y Ravello su esmeralda más preciada.

La Campania


La Campània és un destí perfecte per unes vacances familiars. Tant o més que Sardenya o Sicília, o si m’apureu molt, fins i tot la Toscana o la Provença. La Campania és una petita pàtria, una regió encantadora, amb unes fites turístiques úniques a Europa. Podeu arribar-hi molt fàcilment amb els vaixells de Grimaldi Lines que van a Civitaveccia, port proper a Roma. Aquesta opció inclou un viatge d’una nit i un dia en vaixell, (unes 16 hores, de les 22 de la nit a les 18 de la tarda següent), però permet emportar-se el propi cotxe, amb tota mena d’estris, maletes i artefactes que una família amb nens petits necessita. Pels que preferiu volar i llogar un vehicle, recordeu que Vueling te un vol directe a Nàpols, i allà llogar un vehicle. De Civittaveccia a Nàpols hi ha 240 kms. aproximadament. Als qui els agrada viatjar de la manera antiga, disfrutant el camí, de Barcelona a Nàpols hi ha un bon grapat de kms. però passareu per la Provença, la Costa Blava, Gènova, la Toscana i Roma. Tampoc no està malament si teniu prou dies i prou ganes. Nosaltres em provat totes les opcions, i són totes agradables, però molt diferents. Us recomanem anar a la Campània tot aprofitant unes vacances de Nadal o Setmana Santa. A l’estiu fa molta calor, i hi ha molta gent. A l’hivern no us morireu precisament de fred. El principal reclam de la Campània és, sense cap mena de dubte, Pompeia i les seves excavacions. És natural perquè és magnífic. Però no descuideu la petita Ercolano, o la desconeguda Stabia i, així, us podríem citar fins a cinc llocs arqueològics més que podeu visitar amb una sola entrada vàlida per 1 o 3 dies, segons el preu. A la web oficial de les excavacions està tot molt ben explicat. Ah!, i no us oblideu dels maravellosos temples grecs de Paestum, a l’altra punta de la regió, ja tocant a Calàbria. Però a la Campània no tot son ruïnes. La gent també hi viu. Ciutats bellíssimes us esperen. Naturalment parlem de Nàpols, increïble, fantàstica, prodigiosa i mundana. Bruta i desordenada, fa mitja por, però crida l’atenció. I també parlem de Salerno, que ens va encantar, una vila que ha vist passar els segles, com Amalfi, capital d’una brillant república marinera, o de Benevento. I què podem dir de les costes. La inaudita i fabulosa Costiera Amalfitana amb fites totals del turisme mundial com ara Positano o la mateixa Amalfi. Pobles d’ensomni i platges guapíssimes en una costa retallada i vertical. Res a veure amb els inmensos arenals del sur, kms. i kms. de sorra verge. Ara volem, per acabar, parlar-vos de les illes. Noms mítics. Illes habitades per deus i emperadors. Illes del golf de Nàpols, a l’abast de la mà, amb una breu travessia en vaixell des de la capital, o des de la cèlebre vila marinera de Sorrento, una altra joia de la Campània. Aneu fins a Capri, fins a Pròxida o fins l’amagada Ischia (a la foto). Entendreu la raó de que fossin escollides com a residència de monarques, de nobles, de pintors o d’escriptors famosos: la seva bellessa. I ara citarem el Vesubi. El volcà per excel·lència, el rei dels volcans europeus, amb permís de l’Etna. L’envolta un gran parc natural d’una estranya raressa. Un món irreal. Aquí i allà trobareu palaus gegantins, com el de Caserta, pobles amb encant, esglésies barroques perdudes en pobles i viles, platges solitàries. I gent amable, mediterrània com nosaltres, oberta i hospitalària. Ja ho veieu, la Campània mereix unes vacances. No us faltaran motius. Per dormir, a les famílies, us recomanem el Novotel de Caserta, 40 kms. al nord d’Ercolano, o el Novotel Arachi de Salerno, 55 kms. al sud, acollidor i novíssim. Per dinar us recordarem alguns llocs que ens van agradar el restaurant Tubba Catubba, a Ercolano, o l’encant indescriptible la petita Osteria de l’Angolo Masuccio, a la via Masuccio Salernitano, 45. Tel: 333.69.53.085, a Salerno, dins la vila antiga. A Amalfi la cosa està clara, aneu a La Pizzeria del Teatro, a la Via E. Marini, 19. T: 089872473. Bon rissotto mariner, boníssimes les pizzes i la pasta. A Caserta, tocant a la façana del palau reial, teniu l’Hotel Jolly i el seu restaurant. Habitacions molt correctes i menú no gaire car. Aprofiteu una escapada en vaixell, cotxe o avió per viure la Campània i els seus encants. Una sortida llarga però fantàstica, en una terra diferent!.

La Campania es un destino perfecto para unas vacaciones familiares. Tanto o más que Cerdeña o Sicilia, o si me apuráis mucho, incluso la Toscana o la Provenza. La Campania es una pequeña patria, una región encantadora, con unas metas turísticas únicas en Europa. Se puede llegar muy fácilmente con los barcos de Grimaldi Lines que van a Civitaveccia, puerto cercano a Roma. Esta opción incluye un viaje de una noche y un día en barco, (16 horas, de las 22 de la noche a las 18 de la tarde), pero permite llevarse el propio coche, con todo tipo de utensilios, maletas y artefactos que una familia con niños pequeños necesita. Para los que prefieren volar y alquilar un vehículo, recuerden que Vueling tiene un vuelo directo a Nápoles, y allí alquilar un vehículo. De Civittaveccia a Nápoles hay 240 kms. aproximadamente. A los que les gusta viajar de la manera antigua, disfrutando el camino, de Barcelona a Nápoles hay un buen puñado de kms. pero pasaréis por la Provenza, la Costa Azul, Genova, la Toscana y Roma. Tampoco está mal si tienen tiempo y ganas. Nosotros hemos probado todas las opciones, y son todas agradables, pero muy diferentes. Os recomendamos ir a la Campania aprovechando unas vacaciones de Navidad o Semana Santa. En verano hace mucho calor, y hay mucha gente. En invierno no hace frío. El principal reclamo de la Campania es, sin lugar a dudas, Pompeya y sus excavaciones. Es natural porque es un lugar magnífico. Pero no olviden la pequeña Ercolano, o la desconocida Stabia y, así, os podríamos citar hasta cinco sitios arqueológicos más que podéis visitar con una sola entrada válida para 1 ó 3 días, según el precio. En la web oficial de las excavaciones está todo muy bien explicado. Ah, y no se olviden de los maravillosos templos griegos de Paestum, en la otra punta de la región, ya tocando Calabria. Pero en la Campania no todo son ruinas. La gente vive. Ciudades bellísimas os esperan. Naturalmente hablamos de Nápoles, increíble, fantástica, prodigiosa y mundana. Sucia y desordenada, da incluso un poco de miedo, pero llama la atención. Y también hablamos de Salerno, que nos encantó, una villa que ha visto pasar los siglos, como Amalfi, capital de una brillante república marinera, o Benevento. Y qué decir de las costas. La inaudita y fabulosa Costiera Amalfitana meta del turismo mundial, como lo es Positano o la misma Amalfi. Pueblos de ensueño y playas guapísimas en una costa recortada y vertical. Nada que ver con los inmensos arenales del sur, kms. y kms. de arena virgen. Ahora queremos, por último, hablaros de las islas. Nombres míticos. Islas habitadas por dioses y emperadores. Islas del golfo de Nápoles, al alcance de la mano, con una breve travesía en barco desde la capital, o desde la célebre villa marinera de Sorrento, otra joya de la Campania. Vayan hasta Capri, hasta Pròxida o incluso a la escondida Ischia (en la foto). Entenderéis la razón de que fueran elegidas como residencia de monarcas, de nobles, de pintores o de escritores famosos: su belleza. Y ahora citaremos el Vesubio. El volcán por excelencia, el rey de los volcanes europeos, con permiso del Etna. Lo rodea un gran parque natural de una extraña rareza. Un mundo irreal. Aquí y allá encontrarán palacios gigantescos, como el de Caserta, pueblos con encanto, iglesias barrocas perdidas en pueblos y villas, playas solitarias. Y gente amable, mediterránea como nosotros, abierta y hospitalaria. Ya lo veis, la Campania merece unas vacaciones. No os faltarán motivos. Para dormir, a las familias, os recomendamos el Novotel de Caserta, 40 kms. al norte de Ercolano, o el Novotel Arachi de Salerno, 55 kms. al sur, acogedor y novísimo. Para comer os recordaremos también algunos lugares que nos gustaron, como el restaurante Tubbs Catubba, en Ercolano, o el encanto indescriptible de la pequeña Osteria del Angolo Masuccio, en la vía Masuccio Salernitana, 45. Tel: 333.69.53.085, en Salerno, en la villa antigua. En Amalfi la cosa está clara, hay que ir a la Pizzería del Teatro, en la Vía E. Marini, 19. T: 089872473. Buen rissotto marinero, buenísimas las pizzas y la pasta. En Caserta, junto a la fachada del palacio real, tienen el Hotel Jolly y su restaurante. Habitaciones muy correctas y menú no muy caro. Aprovechen una escapada en barco, coche o avión para vivir la Campania y sus encantos. Una salida larga pero fantástica.

Ercolano


La petita Ercolano és la segona de les ciutats romanes que el Vesubi va sepultar sota la seva cendra i lava a la Campània, al sur de Roma i de Nàpols. És la segona perquè Pompeia era més gran. També perquè Pompeia és més espectacular. Perquè els monuments de Pompeia són més abundants, més interessants, artísticament superiors i valuosos. També hem de dir que Pompeia està més publicitada, te més racons per visitar i disposa de més infraestructura turística. Ercolano no era, com Pompeia, una ciutat de luxe, on els romans acomodats anàven a passar les vacances o el retir. Era un poble de pescadors, està situat a tocar del mar, petit, insignificant, senzill. I és en aquesta senzillessa que rau la seva força. Anem a Pompeia a caure bocabadats amb el luxe asiàtic dels marbres, les pintures, les domus rutil·lants, amb patis fabulosos, amb els teatres, el fòrum, l’amfiteatre, el lupanar o les termes. En canvi, a Ercolano, si hi aneu, anireu a desengrasar l’esperit de tanta opulència. Veureu cases petites, quotidianes, sense història. Insulae de gent humil i treballadora, tabernae, botigues, carrers sense aparatositat. Això si, perfectes, conservats, com si els habitants, tots morts, haguessin de resucitar i tornar a passejar per la vila. Ercolano te la força de la proximitat vital. És com una de les nostres ciutats i pobles, bruta, desendreçada, descuidada. I el mateix que diem de la ciutat romana, fòssil, ho podem dir de l’actual. De la vila italiana d’Ercolano, a tocar de Nàpols, bruta, deixada, caòtica, mediterrània. Si un dia us decidiu a visitar la increible ciutat romana de Pomeia, no oblideu la seva germana pobre, Ercolano. Com la gran, la petita també fou una vila màrtir, coberta per la cendra abassegadora de l’omnipresent i tot poderós volcà Vesubi. Com ella, permet reviure, com portat pel túnel de temps, la vida romana, ara i avui, en el nostre present. Aneu, doncs a Ercolano. Entreu a les seves cases, a les habitacions humils, gaudiu de les pintures cassolanes de les parets d’un menjador qualsevol, d’un pati a l’atzar. Si a Pompeia cal dedicar-li tot un dia, a Ercolano serà suficient un matí o una tarda. Si us cal dinar podeu fer-ho en el restaurant Tubba Catubba, a la conjunció del Corso Resina, amb la Via Aldo Moro i la Via Alveo, entrada per Aldo Moro, Tel: 0813443503, mòbil: 3398086134. Un boníssim restaurant familiar, de cuina cuidada, amb una carta de vins, a la vista, esplèndida. Menú i carta. Plats del dia de cuina tradicional. No és car pels estàndars italians. No està gaire lluny de les ruïnes. Arribareu a Ercolano, com a Pompeia, des de Nàpols, a 15 kms,  o des de Salerno, o de Caserta, amb cotxe per l’autopista Nàpols – Sorrento – Salerno. Molt ben indicat. També fàcil amb el tren de la ferrovia Circumvesuviana, estació Ercolano. Haureu de caminar un km. per dins de la ciutat nova. Hi ha bon parking a tocar de les excavacions, subterrani. Recordeu que Vueling te un vol directe a Nàpols, i que la naviliera Grimaldi Lines ofereix un vaixell a Roma, que està a 240 kms. de Nàpols, aproximadament. Aprofiteu unes vacances de Nadal o Setmana Santa per anar-hi. A l’estiu fa molta calor, i hi ha molta gent. A més d’Ercolano, us recomanem un recorregut per les excavacions de tota la Campània: Pompeia, naturalment, però també Stabia i fins a cinc llocs més amb una sola entrada vàlida per 1 o 3 dies, segons el preu. A la web oficial del lloc està tot molt ben explicat. Per dormir, a les famílies, us recomanem els Novotel de Caserta, 40 kms. al nord d’Ercolano, o de Salerno, 55 kms. al sud. Aprofiteu per viure la Campània i els seus encants. Una sortida llarga però fantàstica!.

La pequeña Ercolano es la segunda de las ciudades romanas que el Vesubio sepultó bajo su ceniza y lava en la Campania, al sur de Roma y de Nápoles. Es la segunda porque Pompeya era mayor. También porque Pompeya es más espectacular. Y los monumentos de Pompeya son más, y són más interesantes, artísticamente superiores y más valiosos. También debemos decir que Pompeya está más publicitada, tiene más rincones para visitar y dispone de más infraestructura turística. Ercolano no era, como Pompeya, una ciudad de lujo, donde los romanos acomodados iban a pasar las vacaciones o el retiro. Era un pueblo de pescadores, aún hoy está situado junto al mar, pequeño, insignificante, sencillo. Y es en esta sencillez que radica su fuerza. Vamos a Pompeya a caer boquiabiertos con el lujo asiático de los mármoles, las pinturas, las domus rutilantes, con patios fabulosos, con los teatros, el foro, el anfiteatro, el lupanar o las termas. En cambio, en Ercolano, si vais, iréis a desengrasar el espíritu de tanta opulencia. Veréis casas pequeñas, cotidianas, sin historia. Insulae de gente humilde y trabajadora, tabernae, tiendas, calles sin aparatosidad. Eso si, perfectas, conservadas, como si los habitantes, todos muertos por el volcán en un instante, debieran resucitar y volver a pasear por la villa. Ercolano tiene la fuerza de la proximidad vital. Es como una de nuestras ciudades y pueblos actuales, sucia, desordenada, descuidada. Y lo mismo que decimos de la ciudad romana, fósil, podemos decir de la actual. De la villa italiana de Ercolano, cerca de Nápoles, sucia, dejada, caótica, mediterránea. Si un día os decidís a visitar la increíble ciudad romana de Pompeya, no os olvideis de su hermana pobre, Ercolano. Como la mayor, la pequeña también fue una villa mártir, cubierta por la ceniza arrolladora de la omnipresente y todo poderoso volcán Vesubio. Como ella, nos permite revivir, como llevados por el túnel de tiempo, la vida romana, ahora y hoy, en nuestro presente. Id, pues en Ercolano. Entrad en sus casas, en las habitaciones humildes, disfrutad de las pinturas caseras de las paredes de un comedor cualquiera, de un patio al azar. Si a Pompeya hay dedicarle todo un día, para Ercolano será suficiente una mañana o una tarde. Para comer por allí os recomendamos el restaurante Tubbs Catubba, en la conjunción del Corso Resina, con la Vía Aldo Moro y la Vía Alves, con entrada por Aldo Moro, Tel: 0813443503, móvil: 3398086134. Un restaurante muy familiar, de cocina cuidada, con una carta de vinos, a la vista, espléndida. Menú y carta. Platos del día de cocina tradicional. No es caro para los estándares italianos. No está muy lejos de las ruinas. Llegarán a Ercolano, como a Pompeya, desde Nápoles, a 15 kms, o desde Salerno, o de Caserta, en coche por la autopista Nápoles – Sorrento – Salerno. Muy bien indicado. También fácil con el tren de la ferrovia Circumvesuviana, estación Ercolano. Debeis andar un km. por dentro de la ciudad nueva. Hay un buen parking al lado de las excavaciones, subterráneo. Recuerden que Vueling tiene un vuelo directo a Nápoles, y que la naviera Grimaldi Lines ofrece un barco hasta Roma, que está a 240 kms. de Nápoles, aproximadamente. Aprovechen unas vacaciones de Navidad o Semana Santa para ir. En verano hace mucho calor, y hay mucha gente. Además de Ercolano, les recomendamos un recorrido por las excavaciones de toda la Campania: Pompeya, naturalmente, pero también Stabia y hasta cinco lugares más con una sola entrada válida para 1 ó 3 días según el precio. En la web oficial del sitio está todo muy bien explicado. Para dormir, a las familias, les recomendamos los Novotel de Caserta, 40 kms. al norte de Ercolano, o de Salerno, 55 kms. al sur. Aprovechen la ocasión para vivir la Campania y sus encantos. ¡Una salida larga pero fantástica!.

Caserta


La decadència ordenada te un nom: Caserta. Aquesta vila a les afores de Nàpols, a uns 40 kms. al nord, viu en el passat. Viu del que el passat li va deixar en herència. Una herència potser ja tronada, però que permet la vila i els seus habitants d’anar subsistint amb els turistes que per allà es deixen caure. I la gent va a Caserta a impressionar-se, a deixar-se impressionar, amb la sumptuositat barroca i classicista del més gran palau d’Europa, més gran que Versalles. Un palau immens, inabastable, amb habitacions i estàncies decorades amb el gust dubtós, amanerat i ampul·lós, de la monarquia borbònica de les Dues Sicíl·lies, que sabia que la seva història tenia un temps marcat i assignat. Però el més impressionant de Caserta no és el palau, sinó els jardins. El rei Carles feu desviar un torrent per provocar una cascada de 65 mts. d’alt i fer que un riu sencer travesses un jardí a la francesa, durant 4 kms. ben llargs. Un jardí anglès, que ara está obert, ara està tancat per reformes, completen l’escenari. Magnificència en estat lamentable de revista, però que us recomanem, perquè cal veure-la. Si no us voleu cansar preneu el bus que fa la volta als jardins fins la cascada. Podeu visitar jardins i/o palau, a voluntat. Excel·lent aparcament municipal subterrani, grandiós i desert com el propi palau, just al davant mateix. I al costat un bon lloc per dinar, amb un bon menú, caret però sense sorpreses de darrera hora: l’Hotel Jolly i el seu restaurant. Habitacions molt correctes. Per a les famílies recomanem dormir al Novotel de Caserta mateix. No us deixeu per veure, prop de Caserta, el poblet medieval de Caserta Veccia, un poblet molt petitó i bonic. La Itàlia del sur, maravellosa!.

La decadencia ordenada tiene un nombre: Caserta. Esta villa en las afueras de Nápoles, a unos 40 kms. al norte, vive en el pasado. Vive de lo que el pasado le dejó en herencia. Una herencia quizás ya amortizada, pero que permite la villa y sus habitantes ir subsistiendo con los turistas que por allí se dejan caer. Y la gente va a Caserta a impresionarse, a dejarse impresionar, con la suntuosidad barroca y clasicista del mayor palacio de Europa, más grande que Versalles. Un palacio inmenso, inalcanzable, con habitaciones y estancias decoradas con el gusto dudoso, amanerado y ampuloso, de la monarquía borbónica de las Dos Sicilias, familia que sabía que su historia tenía un tiempo marcado y asignado. Pero lo más impresionante de Caserta no es el palacio, sino los jardines. El rey Carlos hizo desviar un torrente para provocar una cascada de 65 mts. de alto y hacer que un río entero atravesase un jardín a la francesa, durante 4 kms. largos. Un jardín inglés, que ahora está abierto, ahora cerrado por reformas, completa el escenario. Magnificencia en un estado lamentable de revista, pero que os recomendamos, porque hay que verla. Si no quereis cansaros, podeis tomar el bus que da toda la vuelta a los jardines hasta la cascada. Podéis visitar los jardines y/o el palacio, a voluntad. Excelente aparcamiento municipal subterráneo, grandioso y desierto como el propio palacio, justo enfrente mismo. Y al lado, un buen lugar para comer, con un buen menú, carito pero sin sorpresas de última hora: el Hotel Jolly y su restaurante. Habitaciones muy correctas. Para las familias recomendamos dormir en el Novotel de Caserta mismo. No dejen de ver, cerca de Caserta, el pueblo medieval de Caserta Veccia, un pueblecito muy pequeñito y bonito.

Pompeia


Heu vist alguna ruïna romana?. D’alguna ciutat important?. Tal vegada heu estat a Tarragona?. Us ha impressionat?. Doncs tot això és “pecata minuta” davant la increible ciutat romana de Pomeia, a Itàlia. La vila màrtir, coberta per la cendra de l’omnipresent i tot poderós volcà Vesubi, és tota una altra cosa. És com si des de la nit dels segles us haguessin portat una ciutat romana pel túnel de temps. Fa una mica de besarda caminar per les avingudes desertes de Pompeia. Entrar a les cases, a les habitacions, veure’n les pintures a les parets. Passejar pel fòrum, davant de temple. Seure al teatre o l’amfiteatre. Deambular per basíliques i mercats. Tot està com si els romans haguessin de tornar. Com si la vila només dormís esperant, ella també, els qui foren els seus amos i creadors. La pols ho ha cobert tot, les fustes han anat cedint, però quelcom de grandiós, d’inquietant, roman encara en l’aire. Pompeia és una d’aquelles sortides familiars de gran calat que cal fer amb els vostres infants. Una excursió que es justifica en ella mateixa, com n’hi ha poques. No deixeu de veurela alguna vegada a la vida. No és una excursió fàcil, cal dedicar-li com a mínim un matí, ben llarg. Cal anar a poc a poc per veure-ho bé tot, explorar cada racó. Això vol dir caminar una mica. En tot cas, si heu de deixar quelcom per un altre any, visiteu sobretot les pintures maravelloses de la Villa dels Misteris.  Si us cal dinar, heu de saber que hi ha un self-service a l’interior de les ruïnes, i molts restaurants, força turístics, als voltants. Arribareu a Pompeia des de qualsevol lloc de la Campania, des de Nàpols, a 30 kms,  o de Sorrento, o de Salerno, o de Caserta, amb cotxe, molt ben indicat per autopista. O bé amb tren, amb la ferrovia Circumvesuviana, estació Pompei Scavi Villa dei Misteri. El tren us deixa a tocar de l’entrada principal. El parking és difícil i car. Hi ha un càmping que lloga les parceles com aparcament per als cotxes, a la mateixa porta, a preu d’or. Vueling te un vol directe a Nàpols. Grimaldi Lines ofereix un vaixell a Roma, 260 kms. al nord de Pompeia. Aprofiteu un Nadal o Setmana Santa per anar-hi. A l’estiu fa molta calor, i hi ha molta gent. Podeu fer un recorregut per les excavacions de tota la Campània: Ercolano, Stabia i fins a cinc llocs amb una sola entrada vàlida per 1 o 3 dies, segons el preu. A la web oficial del lloc està tot molt ben explicat, i un cop allà, amb el preu de l’entrada, teniu dret a un plànol molt útil, i a una miniguia encara més útil.  I per dormir, a les famílies, ens surt molt a compte els Novotel de Caserta, 50 kms. al nord de Pompei, o de Salerno, 45 kms. al sud. Aprofiteu per viure la Campània i els seus encants increibles. Fantàstica!.

¿Habéis visto alguna ruina romana?. ¿De alguna ciudad importante?. ¿Tal vez habéis estado en Tarragona?. ¿Os ha impresionado?. Pues todo esto es “pecata minuta” ante la increíble ciudad romana de Pompeia, en Italia. La villa mártir, cubierta por la ceniza del omnipresente y todopoderoso volcán Vesubio, es otra cosa. Es como si desde la noche de los siglos os hubieran traido una ciudad romana por el túnel de tiempo. Da un poco de “yuyu” caminar por las avenidas desiertas de Pompeya. Entrar en las casas, en las habitaciones, ver las pinturas en las paredes. Pasear por el foro, ante templo. Sentarse en el teatro o el anfiteatro. Deambular por basílicas y mercados. Todo está como si los romanos tuvieran que volver. Como si la villa sólo durmiera esperando, ella también, a quienes fueron sus amos y creadores. El polvo lo ha cubierto todo, las maderas han ido cediendo, pero algo de grandioso, de inquietante, permanece todavía en el aire. Pompeya es una de esas salidas familiares de gran calado que hay que hacer con los niños. Una excursión que se justifica en sí misma, como pocas. No dejen de verla alguna vez en la vida. No es una excursión fácil, hay que dedicarle al menos una mañana, bien larga. Hay que ir poco a poco para verlo bien todo, explorar cada rincón. Esto quiere decir caminar un poco. En todo caso, si tienen que dejar algo por otro año, visiten ante todo las pinturas maravillosas de la Villa de los Misterios. Para comer, debéis saber que hay un self-service en el interior de las ruinas, y muchos restaurantes, todos muy turísticos, en los alrededores. Llegarán a Pompeya desde cualquier lugar de la Campania, desde Nápoles, a 30 kms, o de Sorrento, o de Salerno, o de Caserta, en coche, muy bien indicado por autopista. O bien en tren, con la ferrovia Circumvesuviana, estación Pompei Scavi Villa dei Misteri. El tren deja al lado de la entrada principal. El parking es difícil y caro. Hay un camping que alquila las parcelas como aparcamiento para los coches, en la misma puerta. Vueling tiene un vuelo directo a Nápoles. Grimaldi Lines ofrece un barco en Roma, 260 kms. al norte de Pompeya. Aprovechen una Navidad o Semana Santa para ir. En verano hace mucho calor, y hay mucha gente. Pueden hacer un recorrido por las excavaciones de toda la Campania: Ercolano, Stabia y hasta cinco lugares más con una sola entrada válida para 1 o 3 días, según el precio. En la web oficial está todo muy bien explicado, y una vez allí, con el precio de la entrada, se tiene derecho a un plano muy útil, ya una miniguía aún más útil. Y para dormir, a las familias, nos salen muy a cuenta los Novotel de Caserta, 50 kms. al norte de Pompei, o de Salerno, 45 kms. al sur. Aprovechen para vivir la Campania y sus encantos increíbles.