Sabiñánigo i el Serrablo

Sabiñánigo és una villa de l’Alt Aragó, capital de la desconeguda comarca del Serrablo, de la qual ja us en hem parlat en altres ocasions en aquest mateix bloc. Està situada estratègicament al cor del Pirineu Aragonés, en un creuament dels camins que van d’Osca a Jaca.  Fou una vila industrial, amb moltes fàbriques químiques, molta vida, molta contaminació. Però ara que les xemeneies ja no fumegen, Sabiñánigo s’ha hagut de reinventar com a gran centre de serveis d’una bona part d’aquesta meravellosa comarca, el Serrablo. Avui us volem presentar Sabiñánigo com un destí familiar cultural i natural de primer ordre. Un destí verge i salvatge, inexplorat, i d’un fort tipisme. Començarem per allò que ens ofereix la pròpia ciutat, atractius com el Museu del Serrablo, una casa pirinenca reconstruida i plena de tota mena d’objectes que els “Amigos del Serrablo” han anat recuperant dels petits poblets abandonats. Molt interessant. O el Museu del Dibuix, instal·lat en el Castell de Larrés, ple d’obres de grans dibuixants i amb estàncies medievals evocadores. O l’espectacular conjunt de petites esglésies visigòtiques i romàniques escampades pels poblets que rodegen Sabiñánigo, com ara les de Isún, a la foto, Lárrede, o San Juan de Busa, per citar-ne tres entre trenta. I encara hi ha altres fantàstics trets que ens porten a recomanar aquest poble gran en el nostre bloc de sortides familiars. I una d’elles és la seva estratégica posició com a centre d’excursions pel Pirineu d’Aragó. I és que Sabiñánigo està perfectament situat, a menys de 50 kms. de llocs tan bonics com El Formigal, amb les seves pistes d’esquí, Sallent de Gállego, Panticosa poble, o el Balneari de Panticosa. També teniu el Parc d’animals de Lacuniacha, un parc natural situat a Piedrafita de Jaca, al Vall de Tena. A Lacuniacha es proposa un recorregut a l’aire lliure, una caminada, dins el bosc, on poder veure cèrvols entre altres. I quan la neu fa difícil transitar per l’alta muntanya, les carreteres estan obertes a la vall per anar fins a Jaca, amb la seva catedral, i el seu museu diocesà ple de pintures romàniques increibles, i la seva impresionant ciutadella. I Jaca està al costat de Sabiñánigo, a només 18 kms per bona autovia. I des de Jaca, Candanchú i Astún són fácilment accessibles, per disfrutar de la neu en família. Si ampliem el radi als 80 kms. incorporarem a les possibilitats de visita familiar Ordesa i el vall de Broto, ara units a Sabiñánigo per una estupenda carretera, o el bellíssim monestir de San Juan de la Peña, joia del romànic. O les valls aragoneses de Hecho i Anso, amb els seus circs glaciars de la Selva de Oza o de Zuriza. animals. Ara us donarem unes quantes referències que posaran Sabiñánigo en el vostre mapa de sortides en familia, com a un excel·lent centre d’operacions al Pirineu. Primer un restaurant i un hotelet senzill i baratet, però amb un menú molt acceptable. Ideal com a parada en ruta sense gastar gaires diners. Es diu Mi Casa. Molt recomanable en la seva categoria. Davant per davant s’alça el complex de l’Hotel Villa Virginia, que mereix una llarga explicació. Es tracta d’un senyor hotel de quatre estrelles amb un SPA que us deixarà maravellats. Els preus son molt arreglats, i ho inclouen tot. Ofereixen habitacions familiars, estimen els nens i mimen els adults. Relax, pau i desconnexió en un ambient de luxe. Amabilitat fins a l’extrem. Menjar i menú molt cuidats, refinats. I tot a uns preus imbatibles. Us el recomanem sense dubtar-ho. El nostre hotel al Pirineu d’Aragó. Bona estada a Sabiñánigo!.

Sabiñánigo es una villa del Alto Aragón, de la comarca del Alto Gállego concretamente, situada entre Huesca y Jaca, en el corazón del Pirineo Aragonés. Fue una villa industrial, con muchas fábricas químicas. Ahora las chimeneas ya no humean, y Sabiñánigo ha tenido que reinventarse como centro de servicios. También se han animado algunas iniciativas turísticas, como el Pirenarium, (en la foto), un extraño centro con una maqueta a escala de los Pirineos y las construcciones más representativas, con restaurante y tiendas, que da toda la apariencia de funcionar a medio gas . Más interés tiene el intento de relanzar el Serrablo como destino cultural. Es una zona desconocida, virgen y salvaje, de un fuerte tipismo. El Museo del Serrablo es otra iniciativa de Sabiñánigo. Pero lo que nos lleva a recomendar este pueblo grande en nuestro bloque de salidas familiares, es su estratégica posición como centro de excursiones por el Pirineo de Aragón. Y es que Sabiñánigo está perfectamente situado, a menos de 50 kms. de lugares tan bellos como El Formigal, con sus pistas de esquí, como Sallent de Gállego, Panticosa o el Balneario de Panticosa. Cuando la nieve hace difícil transitar por la alta montaña, las carreteras están abiertas en el valle. Jaca, con su catedral está al lado. Desde allí Candanchú y Canfranc son fácilmente accesibles. Si ampliamos el radio a 80 kms. incorporaremos a las posibilidades, los valles de Ordesa y el valle de Broto, o el bellísimo monasterio de San Juan de la Peña, joya del románico. Para hacer esta función de núcleo donde parar camino del Pirineo, o donde dormir si es necesario, hacen falta buenos establecimientos hoteleros. De ello Sabiñánigo también tiene. No nos olvidemos de las iglesias medievales románicas del Serrablo, con una ruta propia. Totalmente desconocidas del gran público, son 14 templos de los siglos X y XI. También tienen cerca de allí el Parque de animales de Lacuniacha, un parque natural situado en Piedrafita de Jaca, en el Valle de Tena. En Lacuniacha se propone un recorrido al aire libre, una caminata, en el bosque, donde poder ver ciervos y otros animales. Ahora les daremos unas cuantas referencias que pondrán Sabiñánigo en su mapa de salidas en familia, como un excelente centro de operaciones. Primero un restaurante y hotelito sencillo y barato, pero con un menú muy aceptable. Ideal como parada en ruta. Se llama Mi Casa. Muy recomendable en su categoría. Habitaciones sencillas pero límpias, muy bién de precio. Menú ajustado y de calidad. Frente a él se alza el complejo Villa Virginia. Un gran hotel de cuatro estrellas con un SPA que os dejará boquiabiertos. Personal super amable. Buenísima comida. Habitaciones familiares, y todo a un precio increible. Nuestro hotel en el Pirineo Aragonés sin dudarlo un instante.

Terrassa

Passar un dia a Terrassa?. Perquè no!. Aquest proper cap de setmana, dissabte o diumenge, si us agraden els castells, les esglèsies romàniques, els museus xulos, el modernisme… heu d’anar a la vila de Terrassa, amb la canalla. Passar el dia a Terrassa pot semblar estrafolari, però és una idea fabulosa. Podreu visitar la Cartoixa de Vallparadís al mateix centre de la ciutat i, al seu voltant, el magnífic parc de Vallparadís, un dels més bonics no ja de la ciutat, sinó de Catalunya. El parc te un riuet, un petit llac, i un tren en miniatura. Hi ha molta gespa, espai per còrrer i una zona de pic-nic. També un curiós indret dedicat a fer experiments de ciències. Molt a la vora del parc, per arrodonir el dia,  podeu visitar el conjunt de les esglésies de l’antiga Egara. Unes esglésies romàniques que son una maravella de primer ordre. Úniques a Catalunya i com n’hi ha poques a Espanya i Europa. Si encara us quedes més temps, podeu arribar-vos fins el Museu de la Ciència i de la Tècnica. Quedareu bocabadats del que hi ha allà dins. Exposicions de cotxes antics, d’electricitat, d’ordinadors de tots els temps, una fàbrica tèxtil sencera… una passada. I, al parc de Sant Jordi, una masia modernista, Can Freixes, guapíssima, a la imatge, amb les seves voltes pintades de color blanc. I, al seu voltant, un parc amb una altra zona de picnic, un bar on fan bon menjar, espai per còrrer i jugar, i un petit jardinet romàntic molt coquetó. Si no voleu dinar de picnic, hi ha bons llocs on anar a entaular-se. Per exemple, molt bo, caret, El Cel de les Oques. Boníssim!. Moderníssim, trencador, diferent: Bizarre. Més tradicional, bona brasa, coquetó, és La Torreta. Més de disseny, cuina d’autor, Llumí, al centre també. Si heu visitat el Museu de la Tècnica, sabeu que allà també podeu menjar, a la Terrassa del Museu.  Si voleu quelcom més senzillet, la franquicia de La Tagliatella, pizza i pasta, te un bon local a la ciutat. Animeu-vos, que Terrassa està a tocar de Barcelona, només a 30 kms. per autovia. També fàcil anar-hi en tren. És com el metro del Vallés. Molta circulació en cada sentit i l’estació és al centre mateix. Tots a Terrassa!.

Este próximo fin de semana teneis que pasar un dia en Tarrasa. Ya lo vereis, serà una buena idea. Podréis visitar la Cartuja de Vallparadís en el mismo centro de la ciudad y, a su alrededor, el magnífico parque de Vallparadís, uno de los más bonitos no ya de la ciudad, sino de Cataluña. El parque tiene un riachuelo, un pequeño lago, y un tren en miniatura. Hay mucha hierba, espacio para correr y una zona de pic-nic. También un curioso lugar dedicado a hacer experimentos de ciencias. Muy cerca del parque, para redondear el día, se puede visitar el conjunto de las iglesias de la antigua Egara. Unas iglesias románicas que son una maravilla de primer orden. Únicas en Cataluña y como hay pocas en España y Europa. Si aún os queda tiempo, pueden llegarse hasta el Museo de la Ciencia y de la Técnica. Quedareis boquiabiertos de lo que hay allí dentro. Y también podeis llegaros hasta la masia Freixes, en medio de su jardín romántico, con otra zona de picnic, y un bar donde hacen buena comida. Animaros, que Terrassa está muy cerca de Barcelona, ​​sólo a 30 kms. por autovía. También fácil ir en tren. Es como el metro del Vallés. Mucha circulación en cada sentido y la estación está en el centro.

Köln

A l’Alemania feliç, a les vores del vell riu Rhin, en una posició perfecta, al mig d’Europa, camí de França, d’Holanda, de Bèlgica i, naturalment, de la pròpia Alemania, la ciutat de Colònia és una fita que cal visitar, i per la que haureu de passar per poc que us trepitgeu el vell continent. I no fa falta que us diguem que, si mai passeu per la vall del Rhin, nord allà, val la pena fer una bona paradeta a Köln. Ja des de lluny, de molt lluny, veureu les altíssimes agulles gòtiques de les imponents torres de la seva catedral. Un dels millors edificis gòtic d’Europa, a l’alçada de les grans catedrals franceses d’Amiens, Chartres o Reims, o de les angleses de Canterbury, Saisbury o Ely. Elles us serviran de reclam per trobar el centre de la ciutat. Per descomptat aquest és el temple gòtic més bonic d’Alemania. Alt i poderós, ple d’obres d’art. I dins hi ha un sepulcre que farà les delícies dels vostres infants. Ni més ni menys que la tomba dels Reis Mags d’Orient, preciosa, resplandent i magnífica. Romànica del segle XII. Però Colònia també és el seu centre medieval, tot i que molt fet malbé per les bombes. Avui ple d’edificis moderns, amb botigues de tota mena. Però encara podreu disfrutar de la plaça del mercat amb les cases antigues i les seves boniques esglèsies romàniques, en total en te una dotzena. Sant Martí, Santa Maria, Sant Gedeó, Sant Pantaleó… I de la terrassa damunt el riu, veient passar els vaixells, en un tràfec incessant. I del pont de ferro Hoënzollern, com una mena de pont tipus Eiffel, per on arriben els trens a la Haunptbahnhof, a tocar del Dom, i on els enamorats passegen damunt l’aigua marró del Rhin, i pengen candaus, milers de candaus amb els seus noms. Mai no hem vist tants candaus en un pont, enlloc del món. Disfruteu de Colònia sense presses, fent servir el tramvia, que ara és metro, i ara tren de rodalies, i els centenars de bus que hi ha a la ciutat. Mireu-vos la web del transport i escolliu la vostra tarifa. O mireu-vos a la web de turisme, on hi ha informació sobre la carta Welcome, que dona accés a museus, com ara el Luwding d’art modern, o el d’art romà, que son molt interessants, a més de via lliure per circular per tota la ciutat. La seva excel·lent xarxa de transport, amb la tarifa 2B, o regional, us durà a l’Augustusburg  de Bruhl, un palau barroc a les afores de la ciutat que heu de visitar. Delicia rococó dels princeps arquebisbes de la vila, amb salons maravellosos, i un jardí a la francesa, i un bosc a l’anglesa encantadors. O arribeu-vos fins a Bonn, l’antiga capital federal, on nasqué Beethoven. Una vila petita, amb un castell palau. Molt digne tot plegat. O feu una excursió a Aachen, l’Aquisgrà Imperial de Carlemany. O una anada fins el Lorelei, la desfilada del riu Rhin sota les roques, patrimoni de la humanitat de la UNESCO, al sur de la ciutat de Coblenza, (Koblenz), i fins arribar a la bella Magúncia, (Mainz). Nosaltres varem dormir en un càmping molt familiar, el càmping oficial de Colònia, a tocar del Rhin. Menjavem en un restaurant a tocar d’aquest càmping: el Bosporus, amb especialitats alemanyes. Ja de més grans hem anat amb els nens al Novotel, molt ben situat a la vora del riu també, i hem dinat i sopat en una trattoria i pizzeria magnífica, que s’anomena Toscanini. Mitja ciutat hi va. Reserveu. Està al carrer Jakobstrasse 22. Però a banda d’aquest, que us recomanem amb l’ànima, Colònia està plena d’hotels molt agradables i centenars de bons restaurants. No us perdeu la vila de Köln, i la seva catedral. Valen la pena!.

A orillas del Rhin, en una posición perfecta, en medio de Europa, camino de Francia, de Holenda, de Bélgica y, naturalmente de la propia Alemania, Colonia es una ciudad por la que deberán pasar a poco que pisen el viejo continente. Y no hace falta que les digamos que, si cruzan por allí, vale la pena hacer una buena parada. Desde lejos, muy lejos, las torres góticas de su catedral les servirán de reclamo. (En la foto). Es el templo gótico más bello de Alemania. Y dentro hay un sepulcro que hará las delicias de sus niños. Ni más ni menos que la tumba de los Reyes Magos de Oriente, preciosa, resplandeciente y magnífica. Pero Colonia también es su centro medieval, con las puertas de la muralla, la plaza del mercado con las casas antiguas y las iglesias románicas. Nosotros dormimos en un camping familiar, el camping oficial de Colonia, junto al Rhin. Comíamos en un restaurante junto a este camping: el Bosporus, con especialidades alemanas. Pero Colonia está llena de hoteles, como el familiar Novotel, donde los niños duermen y desayunan gratis, y campings. ¡Y aún más de restaurantes!. Miraros la trattoria i pizzeria magnífica, que se llama Toscanini. En Jakobstrasse 22. Vale la pena ir a comer allí. Muy recomendable!.

Festa del foc a l’Alta Ribagorça

De nou arriba un Sant Joan, a finals de juny, el solstici d’estiu, en cap de setmana, arriba el temps de les fogueres. Us volem proposar un viatge familiar, aprofitant que Sant Joan és dissabte, per anar a gaudir de les falles i les fogueres del Pirineu. A la comarca de l’Alta Ribagorça, a l’esplèndida Vall de Boí. Allà tenen lloc, des de mitjans de juny fins ben entrat el juliol, unes antiquíssimes baixades de Falles. Un ritual antic, ancestral, de culte al foc, a la vida que reneix, a l’estiu. Els joves, i ara també els infants, pugen dalt la muntanya, encenen grans fogueres i carreguen les falles, troncs d’arbre, com torxes, a l’esquena i les baixen fins al poble. Amb elles s’encen a baix una altra foguera. La gent hi balla al voltant, canta, riu, i s’enamora en aquesta nit de Sant Joan, màgica, renovadora, vital, única, irrepetible. És un crit de la terra, des de la nit dels temps, una benedicció pagana que omple de llum i joia els cors. Arribeu-vos per Sant Joan a la Vall de Boí per viure-les en directe. Escolliu el poble, el cap de setmana i pugeu a disfrutar-les. Senet serà el 22 de juny. Boí, Casós, Pont de Suert, i Vilaller el 23 de juny. Barruera el 29 de juny. Erill la Vall el 12 de juliol, Taüll el 19 de juliol i Llesp el 27. Sempre a la nit, ben fosc, sobre les 10 els petits i a les 11 els grans. I l’endemà, aprofiteu per voltar per la natura maravellosa del Pirineu. Per veure les esglésies romàniques, declarades Patrimoni Mundial de la Humanitat: Taüll, Boí, Erill la Vall… Agafeu un jeep i arribeu-vos fins el Parc Nacional d’Aigüestortes. També podeu podeu anar a les revetlles de Sant Joan del Pont de Suert i Vilaller. O pujar a la festa major de Boí, per Sant Joan també. O el 6, 7 i 8 de juliol, a la festa Major d’Erill la Vall.  I el 14 i 15 de juliol podeu anar a la Festa Major de Taüll. I encara, el 21 i 22 de juliol la Festa Major de Llesp. I a finals de juliol  la Festa Major de Barruera. No us preocupeu. Si voleu passar uns dies a l’estiu en aquestes terres beneïdes pels Déus, podeu trobar lloc on dormir i menjar  a  la Vall de Boi fàcilment. Contra el que podríeu pensar, no és cap problema. Hi ha molts hotels, cases rurals, càmpings i restaurants molt bons, i tots molts familiars. A Vilaller podeu dinar a la Fonda Mas. A nosaltres en agrada allotjar-nos en establiments familiars de primera, com ara el Farré d’Avall, molt recomanable, o Casa Peiró, també familiar i molt bonic. A l’Hostal la Plaça, a Erill la Vall, estareu molt bé, com també us agradarà l’Hostal Pey a Boí mateix. Son llocs on hem dormit i menjat bé, casolà.  A Taüll teniu diverses cases rurals molt maques, i tot un complexe d’hotels a la vostra disposició: l’estació d’esquí Boí-Taüll. Com a apartaments rurals Ca de Martí és fantàstic. A Pont de Suert hi ha l’hotel Mestre, senzillet. No us perdeu les falles a l’Alta Ribaçorça.

San Juan, junio, solsticio, tiempo de hogueras. De hogueras que se hacen a todos nuestros pueblos, villas y ciudades. Pero lo cierto es que, cuanto más al norte, más se hacen. Más tradición. Y cuanto más en montaña, más hay. El paroxismo total del fuego tiene lugar en el Pirineo. Ya hemos hablado en este blog de las fallas en Isil, reconocidas mundialmente. Pero todos los valles de la cordillera Pirenaica veneran la noche de San Juan, la noche mágica, y se llenan de fuego. Hoy queremos hablaros de la comarca de la Alta Ribagorça, en concreto del Valle de Boí. Allí tienen lugar, desde mediados de junio hasta bien entrado julio, unas antiquísimas bajadas de Fallas. Imaginamos que se trata de un ritual de culto al fuego, de culto al verano, al solsticio. El ritual es siempre el mismo, año tras año. Los jóvenes, y ahora también los niños, suben a una montaña que domine el pueblo. Allí se enciende una gran hoguera donde se prenden las antorchas, o fallas, troncos de árbol, leños, o ramas. Una vez el fuego está vivo, se cargan las fallas en la espalda y las bajan hasta el pueblo. Allí se enciende otra hoguera. La gente baila, canta, ríe, y se enamora. Viven la noche de San Juan, única, irrepetible. A veces el fuego, llevado por las antorchas, se extiende por las calles de la villa, corre por las casas, llena de luz la noche. Como una bendición pagana. Si nunca habeis visto una bajada de Fallas, no podeis dejar de subir hasta la Vall de Boí para vivirla en directo. Los pueblos que suelen bajar fallas son: Durro, en el valle mismo, Senet, ya cerca del túnel de Vielha, Barruera y Boí, la capital, Pont de Suert, Vilaller, en mitad de la Alta Ribagorça. Casós, Erill la Vall y Taüll, con su románico maravilloso, y Llesp. Elijan el pueblo, el fin de semana y suban a disfrutar de las verbenas falleras del verano. En muchos lugares la bajada de las fallas va ligada a fiestas mayores, sobre todo en julio. En otros, a la mismísima verbena de San Juan. Dormir y comer en el Valle de Boi no es ningún problema. Este paraíso montañoso tiene hoteles, casas rurales y restaurantes muy buenos, muchos familiares. También tenéis los del complejo de esquí Boí-Taüll. Nosotros dormimos en el hotel Pey: habitaciones familiares y comida de toda la vida.

De fires a Girona!

Amb el la tardor arriba una de les sortides familiars més delicioses, més poètiques i més boniques que podeu fer. Es tracta d’arribar-vos fina a Girona, la sempre anyorada i maravellosa Girona, per participar en les seves fires de Sant Narcís, just a finals d’Octubre. Mireu-vos el programa sencer, perquè és completament impossible ressenyar-vos tots els actes, actuacions, fires i firetes que podeu trobar en tot i cadescun dels espais de la ciutat del Ter. L’ambient si que us el podem descriure. Un ambient casolà, familiar, nostrat, autèntic. D’aquells que et fan sentir bé, en comunió amb l’altra gent que trobes al teu voltant, acollit, partícip. Aneu fins a la inmortal Girona i perdeu-vos pels carrers, places, patis, edificis, palaus, esglésies, monestirs… Volteu la Devesa on hi haurà instal·lada, com sempre la fira de mostres, les atraccions per a la canalla, com fa deu, vint, cent anys. I no us perdeu els maravellós monuments que us ofereix la ciutat. Els banys jueus, Sant Nicolau, Sant Pere de Galligans, la catedral, el seu claustre, el seu museu… La nostra anyorada i adorada Girona, tenim ganes de veure-la en tot temps i circunstància, però més encara per fires, esplèndida, plena de llum, amb el primer fred, amb olor de bosc mullat i de castanya torrada.  Anyorem de veritat dels estrets carrerons medievals de la Força, del barri jueu, el call esplèndit, carregat de colors i olors. Atenció, hi haurà molta, molta gent. Un munt de gent. Costarà aparcar. Però Girona s’ho mereix. La bellíssima Girona. Si hi aneu només un dia us recomanarem alguns restaurants d’aquells de tota la vida, com ara Casa Marieta que mai defrauda. Cuina de mercat. O el restaurant Boira, a tocar, amb vistes al riu i les cases de colors. O el Pou del Call, a la Força, arribant a les escales de la Catedral. O al col·legi d’arquitectes, a la Pia Almoïna, a la mateixa plaça de les escales de la catedral, cantonada la Força.  El Museu del vi, molt més popular i desenfadat, ideal per carns a la brasa i per fer xerinola. Per dormir, fora una bona idea quedar-se a Girona durant les festes, ens agrada anar a l’hotel de la cadena AC hotels, o bé al Carlemany, en ple centre, o a l’hotel Històric, al barri antic, prop de la catedral, o al Ciutat de Girona. Tingueu unes bones fires de Sant Narcís a Girona!.

Con el otoño llega una de las salidas familiares más deliciosas, más poéticas y más bonitas que puede hacer. Se trata de llegar hasta a Girona, la siempre añorada y maravillosa Girona, para participar en sus ferias de Sant Narcís, justo a finales de Octubre. Vean el programa completo, porque es completamente imposible reseñar en una sesión todos los actos, actuaciones, ferias y feria que podéis encontrar en todos y cada uno de los espacios de la ciudad del Ter. El ambiente si que os lo podemos describir. Un ambiente casero, familiar, nuestro, auténtico. De aquellos que te hacen sentir bien, en comunión con la otra gente que encuentras a tu alrededor, acogido, partícipe. Llegad hasta la inmortal Girona y perderos por las calles, plazas, patios, edificios, palacios, iglesias, monasterios … Id a la Devesa donde habrá instalada, como siempre, la feria de muestras, las atracciones para los niños, como hace diez, veinte, cien años. Y no os perdáis los maravillosos monumentos que ofrece la ciudad. Los baños judíos, San Nicolás, San Pedro de Galligans, la catedral, su claustro, su museo … Nuestra añorada y adorada Girona, tenemos ganas de verla en todo tiempo y circunstancia, pero más aún por ferias, espléndida, llena de luz, con el primer frío, con olor a bosque mojado y de castaña tostada. Añoramos de verdad de los estrechos callejones medievales de la Fuerza, del barrio judío, el Call espléndido, cargado de colores y olores. Atención, habrá mucha, mucha gente. Un montón de gente. Costará aparcar. Pero Girona lo merece. La bellísima Girona. Si vais sólo un día os recomendaremos algunos restaurantes de aquellos de toda la vida, como Casa Marieta que nunca defrauda. Cocina de mercado. O el restaurante Boira, al lado mismo, con vistas al río y a las casas de colores. O el Pozo del Call, llegando ya a las escaleras de la Catedral. O el colegio de arquitectos, en la Pía Almoïna, en la misma plaza de las escaleras de la catedral. El Museo del vino, mucho más popular y desenfadado, ideal para carnes a la brasa y para hacer jolgorio. Para dormir, fuera una buena idea quedarse en Girona durante las fiestas, nos gusta ir al hotel de la cadena AC Hoteles, o bien al Carlomagno, en pleno centro, o el hotel Histórico, en el barrio antiguo, cerca de la catedral, o el Ciudad de Girona. ¡Buenas ferias de Sant Narcís en Girona!.

Esterri de Cardós

A la bonica Vall de Cardós, en ple cor de l’Alt Pirineu, hi ha un parell d’esglésies romàniques que val la pena visitar dins el terme d’Esterri de Cardós. Es tracta de la pròpia església d’Esterri, dedicada a Sant Pere i Sant Pau, i la de l’agregat veï de Ginestarre, un poble de pessebre, amb quatre cases mal comptades. Tot i que les pintures no son ben bé les originals, donat que aquestes estan al MNAC a Barcelona, sí que les reproduccions son molt boniques i val la pena anar-hi per veure-les. De fet només aquestes esglésies en tenen a tota la Vall de Cardós. Arribar fins allà des de Barcelona és senzill. Cal seguir la A2 fins a Tàrrega, i continuar a Balaguer i Tremp. Pujar cap a Sort i fins a Llavorsí. Allà trobareu la desviació, a mà dreta, que puja cap a Ribera de Cardós i Esterri de Cardós. Son uns 285 km. Però, naturalment, si us convidem a pujar fins aquí, és perquè no només l’art ens crida. La natura, en aquest racó del Pirineu, és esplèndida. Impossible detallar tots els boscos, llacs, rius, comes i paratges naturals que mereixen una excursió. Tampoc ens veiem en cor de ressenyar els temples, ermites, cases fortes i castells dels termes de la Vall de Cardós. És molt millor que aneu veient el que surt al pas. Els pobles petits enfilats en valls, coquetons, amb grans cases pallareses. Els més grans, arrenglerats l’ún darrera l’altre a la vora del riu Noguera de Cardós, amb les seves esglésies. Els circs llacustres, com ara Certascán, els boscos intactes com Virós, d’avets, de faig. Les ovelles, vaques i cavalls pasturant. L’herba verda, els prats de dalla, l’olor de les flors. Els rius, rierols i rieres, aptes per una banyada familiar, amb el el soroll de l’aigua acompanyant el pas. En fí, el Pirineu en tot el seu esplendor. Per dormir i menjar el referent de qualitat a la zona són els hotels Estanys Blaus i Llacs de Cardós, a Tavascán. Del mateix propietari, nets i polits, de categoria diversa, i prestacions i preu diferents. Magnífics. A Lladorre hi ha l’Hotel Marxant, senzill però familiar, bona acollida, i bona taula, a poc preu. Carretera de Tavascan, 4, Tel: 973 623 151. A Ainet de Cardós, a peu de carretera hi ha el Puitavaca, un altre hotelet senzill i familiar. Tel: 973 62 30 78. Un altre referent de tota la vida és l’Hotel Cardós, a la Ribera de Cardós, una bona opció familiar. Hi hem menjat molt bé en aquest hotel museu, una mica de gust francés. Habitacions triples, comunicades i apartaments. Bon romànic i bones vacances a Cardós!.

En el Valle de Cardós, en pleno corazón del Alt Pirineu, hay un par de iglesias románicas que merecen una visita, ambas dentro del término de Esterri de Cardós. Se trata de la propia iglesia de Esterri, dedicada a San Pedro y San Pablo, y la del agregado vecino de Ginestarre, un pueblo como de belén, con cuatro casas mal contadas. Aunque las pinturas no son exactamente las originales, dado que éstas están en el MNAC en Barcelona, sí que las reproducciones son muy bonitas y vale la pena ir para verlas. De hecho sólo estas iglesias tienen pinturas en todo el Valle de Cardós. Llegar hasta allí desde Barcelona es sencillo. Hay que seguir la A2 hasta Tàrrega, y continuar en Balaguer y Tremp. Subir luego hacia Sort y hasta Llavorsí. Allí encontrarán la desviación a mano derecha, que sube hacia Ribera de Cardós y Esterri de Cardós. Son unos 285 km. Pero, naturalmente, si os invitamos a subir hasta aquí, no es sólo por el arte. La naturaleza, en este rincón del Pirineo, es espléndida. Imposible detallar todos los bosques, lagos, ríos y parajes naturales que merecen una excursión. Tampoco podemos reseñar los templos, ermitas, casas y castillos de los términos de la Vall de Cardós. Es mucho mejor que vayáis a verlo. Los pueblos pequeños, coquetos, con grandes casas pallaresas. Los más grandes, alineados uno tras otro a orillas del río Noguera de Cardós, con sus iglesias. Los circos llacustres, como Certascan, los bosques intactos como Virós, de abetos, de haya. Las ovejas, vacas y caballos pastando. La hierba verde, los prados de guadaña, el olor de las flores. Los ríos, arroyos y ramblas, aptos para un baño familiar, con el el ruido del agua acompañando el paso. En fin, el Pirineo en todo su esplendor. Para dormir y comer el referente de calidad en la zona son los hoteles Estanys Blaus y Lagos de Cardós, en Tavascán. Del mismo propietario, limpios y pulidos, de categoría diversa, y prestaciones y precio diferentes. Magníficos. Otro referente de toda la vida es el Hotel Cardós, en la Ribera de Cardós, una buena opción familiar. Hemos comido muy bien en este hotel museo, un poco de gusto francés. Habitaciones triples, comunicadas y apartamentos. ¡Buen románico y buenas vacaciones a Cardós!.

Falles i festes a l’Alta Ribagorça

De nou arriba un Sant Joan, a finals de juny, el solstici d’estiu, en cap de setmana, arriba el temps de les fogueres. Us volem proposar un viatge familiar, aprofitant que Sant Joan és dissabte, per anar a gaudir de les falles i les fogueres del Pirineu. A la comarca de l’Alta Ribagorça, a l’esplèndida Vall de Boí. Allà tenen lloc, des de mitjans de juny fins ben entrat el juliol, unes antiquíssimes baixades de Falles. Un ritual antic, ancestral, de culte al foc, a la vida que reneix, a l’estiu. Els joves, i ara també els infants, pugen dalt la muntanya, encenen grans fogueres i carreguen les falles, troncs d’arbre, com torxes, a l’esquena i les baixen fins al poble. Amb elles s’encen a baix una altra foguera. La gent hi balla al voltant, canta, riu, i s’enamora en aquesta nit de Sant Joan, màgica, renovadora, vital, única, irrepetible. És un crit de la terra, des de la nit dels temps, una benedicció pagana que omple de llum i joia els cors. Arribeu-vos per Sant Joan a la Vall de Boí per viure-les en directe. Escolliu el poble, el cap de setmana i pugeu a disfrutar-les. Boí, Casós, Pont de Suert, i Vilaller el 23 de juny. Barruera el 30 de juny. Erill la Vall el 6 de juliol, Taüll el 13. Llesp el 21. Sempre a la nit, ben fosc, sobre les 10 els petits i a les 11 els grans. I l’endemà, aprofiteu per voltar per la natura maravellosa del Pirineu. Per veure les esglésies romàniques, declarades Patrimoni Mundial de la Humanitat: Taüll, Boí, Erill la Vall… Agafeu un jeep i arribeu-vos fins el Parc Nacional d’Aigüestortes. També podeu podeu anar a les revetlles de Sant Joan del Pont de Suert i Vilaller. O pujar a la festa major de Boí, per Sant Joan també. O el 6, 7 i 8 de juliol, a la festa Major d’Erill la Vall.  I el 14 i 15 de juliol podeu anar a la Festa Major de Taüll. I encara, el 21 i 22 de juliol la Festa Major de Llesp. I a finals de juliol  la Festa Major de Barruera. No us preocupeu. Si voleu passar uns dies a l’estiu en aquestes terres beneïdes pels Déus, podeu trobar lloc on dormir i menjar  a  la Vall de Boi fàcilment. Contra el que podríeu pensar, no és cap problema. Hi ha molts hotels, cases rurals, càmpings i restaurants molt bons, i tots molts familiars. A Vilaller podeu dinar a la Fonda Mas. A nosaltres en agrada allotjar-nos en establiments familiars de primera, com ara l’Hostal la Plaça, a Erill la Vall, o l’Hostal Pey a Boí mateix. Son llocs on hem dormit i menjat bé, casolà. A Barruera ens agrada molt l’Hostal Farré d’Avall, al carrer Major, 8, tel: 973.69.40.29. A Taüll teniu diverses cases rurals molt maques, i tot un complexe d’hotels a la vostra disposició: l’estació d’esquí Boí-Taüll. A Pont de Suert hi ha l’hotel Mestre, senzillet.

San Juan, junio, solsticio, tiempo de hogueras. De hogueras que se hacen a todos nuestros pueblos, villas y ciudades. Pero lo cierto es que, cuanto más al norte, más se hacen. Más tradición. Y cuanto más en montaña, más hay. El paroxismo total del fuego tiene lugar en el Pirineo. Ya hemos hablado en este blog de las fallas en Isil, reconocidas mundialmente. Pero todos los valles de la cordillera Pirenaica veneran la noche de San Juan, la noche mágica, y se llenan de fuego. Hoy queremos hablaros de la comarca de la Alta Ribagorça, en concreto del Valle de Boí. Allí tienen lugar, desde mediados de junio hasta bien entrado julio, unas antiquísimas bajadas de Fallas. Imaginamos que se trata de un ritual de culto al fuego, de culto al verano, al solsticio. El ritual es siempre el mismo, año tras año. Los jóvenes, y ahora también los niños, suben a una montaña que domine el pueblo. Allí se enciende una gran hoguera donde se prenden las antorchas, o fallas, troncos de árbol, leños, o ramas. Una vez el fuego está vivo, se cargan las fallas en la espalda y las bajan hasta el pueblo. Allí se enciende otra hoguera. La gente baila, canta, ríe, y se enamora. Viven la noche de San Juan, única, irrepetible. A veces el fuego, llevado por las antorchas, se extiende por las calles de la villa, corre por las casas, llena de luz la noche. Como una bendición pagana. Si nunca habeis visto una bajada de Fallas, no podeis dejar de subir hasta la Vall de Boí para vivirla en directo. Los pueblos que suelen bajar fallas son: Durro, en el valle mismo, Senet, ya cerca del túnel de Vielha, Barruera y Boí, la capital, Pont de Suert, Vilaller, en mitad de la Alta Ribagorça. Casós, Erill la Vall y Taüll, con su románico maravilloso, y Llesp. Elijan el pueblo, el fin de semana y suban a disfrutar de las verbenas falleras del verano. En muchos lugares la bajada de las fallas va ligada a fiestas mayores, sobre todo en julio. En otros, a la mismísima verbena de San Juan. Dormir y comer en el Valle de Boi no es ningún problema. Este paraíso montañoso tiene hoteles, casas rurales y restaurantes muy buenos, muchos familiares. También tenéis los del complejo de esquí Boí-Taüll. Nosotros dormimos en el hotel Pey: habitaciones familiares y comida de toda la vida.

Sant Pere de Burgal

Sant Pere de Burgal és un petit monestir del Pirineu. Ara no és més que un munt de ruïnes, on només queda dempeus el presbiteri de l’església, d’un romànic puríssim, rural, senzill i corprenedor. Tanmateix, les columnes de la nau, i les restes d’algun mur, donen al conjunt un aire romàntic, com de ruïna vinguda a més. A l’absis s’hi han reproduït les pintures murals, joia del romànic català, que es conserven al MNAC de Barcelona. Les reproduccions que ara hi ha, molt fidels, no son autèntiques però ens serveixen. Per arribar-hi el millor fora deixar el cotxe a Escaló, o bé travessar el pont sobre la Noguera Pallaresa, que trobareu a mà dreta, en sentit Esterri, passat l’hotel Castellarnau. Podeu continuar pel camí de sorra, fins on pugueu, i aparcar. Ben indicat. De tota manera haureu de caminar uns 1.500 metres, per un caminet que, al final, es fa corriol i comença a pujar. Guanyareu altura, força, sobre la vall d’Escaló i el riu. Però és una caminada apta per a totes les edats, familiars, fins infantil. Al final veureu les restes de l’abadia davant vostre. La millor perspectiva serà la de l’absis en el prat verd que tanca el conjunt per la esquerra. A la dreta, des de qualsevol punt, bonica vista damunt la vall de la Noguera Pallaresa, que baixa, ràpida, cap a Llavorsí. Ineludible una parada si aneu de camí a Esterri, a Espot, o cap a la Vall d’Aran per la Bonaigua. Encara més si penseu fer una descoberta de la comarca del Pallars, o de les Valls d’Àneu, un destí familiar de primera. Per dormir i menjar podeu anar a Escaló, el poble més proper, que mereix una visita també. Allà teniu el ja citat Castellarnau, un bon lloc. Escaló és una vila closa medieval, ben conservada, amb un portal d’entrada i les cases en rodona. També podeu anar a raure a Espot, no gaire lluny, on teniu l’Hotel Roya, de gust francés, una mica decadent, amb habitacions antigues, però netes i polides. Bones habitacions, senzilles però agradables, la Pensió Palmira. Un hotel líder, indiscutible, per confort i tracte, és el Roca Blanca. En Josep i la Marta us acolliran com a casa. L’Hotel Encantats també és una bona opció també. Per Llavorsí també trobareu bona taula i bon llit. Ens agrada l’Hotel de Rei. També Hostal La Noguera, més senzill.  També podeu mirar-vos el el càmping Riberies, o l’hotel del mateix nom, que és de campanetes. Us recomanem unes vacances o petit pont al Pallars: vaques, banyades en llacs i rius, passejades a peu o en bici… I poder veure el romànic del Pallars, com ara Sant Pere del Burgal, o el de les Valls d’Àneu o d’Isil. Monestirs, amb moltes esglésies i capelles: Son, Santa Maria d’Àneu, Sorpe, Baiasca… I els poblets de postal, amb les pedres encara vives. Visca el Pallars!.

Sant Pere de Burgal es un pequeño monasterio del Pirineo. Ahora no es más que un montón de ruinas, donde sólo queda en pie el presbiterio de la iglesia, de un románico purísimo, rural, sencillo y cautivador. Sin embargo, las columnas de la nave, y los restos de algún muro, dan al conjunto un aire romántico, como de ruina venida a más. En el ábside se han reproducido las pinturas murales, joya del románico catalán, que se conservan en el MNAC de Barcelona. Las reproducciones que ahora hay, muy fieles, no son auténticas pero nos sirven. Para llegar lo mejor fuera o fuese dejar el coche en Escaló, o bien cruzar el puente sobre el Noguera Pallaresa, que encontraréis a mano derecha, en sentido Esterri, pasado el hotel Castellarnau. Pueden continuar por el camino de tierra, hasta donde se pueda, y aparcar. Bien indicado. De todos modos tendrán que caminar unos 1.500 metros, por un caminito que, al final, se hace sendero y comienza a subir. Ganará altura sobre el valle de Escaló y el río. Pero es una caminata apta para todas las edades, familiar y hasta infantil. Al final verán los restos de la abadía. La mejor perspectiva será la del ábside en el prado verde que cierra el conjunto por la izquierda. A la derecha, desde cualquier punto, bonita vista sobre el valle del Noguera Pallaresa, que baja, rápida, hacia Llavorsí. Ineludible una parada si vais de camino a Esterri, a Espot, o hacia el Valle de Arán por la Bonaigua. Aún más si vais a realizar una ruta por la comarca del Pallars, o por las Valls d’Àneu, un destino familiar de primera. Para dormir y comer pueden ir a Escaló, el pueblo más cercano, que merece una visita también. Allí tienen el ya citado Castellarnau, un buen lugar. Escaló es una villa amurallada medieval, bien conservada, con un portal de entrada y las casas en redondel. También se puede ir a parar a Espot, no muy lejos, donde teneis el Hotel Roya, de gusto francés, un poco decadente, con habitaciones antiguas, pero limpias. Buenas habitaciones también, sencillas pero agradables, en la Pensión Palmira. Un hotel líder, indiscutible, por confort y trato, es el Roca Blanca. Josep y Marta os acogerán como en casa. El Hotel Encantats también es una buena opción. Por Llavorsí encontrareis buena mesa y buena cama. Nos gusta el Hotel de Rey. También el Hostal La Noguera, más sencillo.Podeis miraros el el camping Riberies, o el hotel del mismo nombre, que es de campanillas. Os recomendamos unas vacaciones o pequeño puente en el Pallars: vacas, bañadas en lagos y ríos, paseos a pie o en bici … Y poder ver el románico del Pallars, como Sant Pere del Burgal, o el de las Valls d’Àneu o de Isil. Monasterios, con muchas iglesias y capillas: Son, Santa Maria d’Àneu, Sorpe, Baiasca … Y los pueblos de postal, con las piedras vivas. ¡Viva el Pallars!.

Baiasca

Baiasca és un llogarret perdut, ignorat, en mig de les muntanyes del Pallars Sobirà. Penjat literalment del vessant assoleiat d’un munt de cims que passen dels 2000 metres. En aquest indret remot es conserven les úniques pintures romàniques originals de tot el pirineu català. No son, ni de bon tros, tan maravelloses com les de la Vall de Boí. No tenen el poder de crida del pantocrator de Sant Climent de Taüll que podeu veure al Museu Nacional d’Art de Catalunya. Però estan on han d’estar. Al seu lloc. En el temple per al qual foren concebudes. No en un museu asèptic i edulcorat, sinó entre cases de pedra, en una vella església tronada, entre la natura més agreste. Aquest és el seu valor. Això les fa úniques. Si bé, cal dir-ho, arribar-hi és ja tota una aventura. Us caldrà pujar fins el Pallars. Sempre bé de gust fer aquesta tradicional sortida familiar. Passat Sort i Llavorsí, per la carretera C-13 en direcció Esterri d’Àneu i Vielha, a uns 5 kms. de Llavorsí, trobareu, a mà esquerra, el trencall que porta a Arestui i Baiasca. Son 7 kms. de carretera veïnal, estreta, en pujada, amb moltes corves, i en un estat deplorable, malgrat estar, presuntament, asfaltada. Semblen 14 kms. Al final es veu el poble amuntegat davant vostre, al altre costat del petit riu de Baiasca. Aparqueu a l’espai habilitat a l’entrada del caseriu. No intenteu pujar. Els carrers son costeruts. Demaneu pel senyor Marcel·lí Carrera, o per qui tingui ara la clau del temple. Amb bon humor i sense presses, la gent de muntanya no compta el temps com nosaltres, us obriran la porta. D’entrada res no es veu. Però, amagades darrera un retaure barroc, apareix la maravella de l’absis de Baiasca. No estan complertes, l’estat de conservació és justet, però la impressió que tindreu és comparable a la dels grans descobriments arqueològics. Us sentireu com Howard Carter amb Tutankamó. Llàstima del cap del crist al pantocràtor. Però els àngels i els apòstols son magnífics. I la petita cripta, sense cap pintura, una cucada. No heu de deixar perdre l’oportunitat de pujar fins Baiasca en el curs d’unes vacances pel Pirineu de Lleida. En un cap de setmana o un pont per les Valls d’Àneu, o de Cardós. En una jornada d’esquí a Espot o Port-Ainé. Desvieu-vos de la ruta per gaudir d’aquest indret salvatge. Cap mena de serveis allà dalt. Però tots els que vulgueu a Llavorsi, per exemple. Un bon hotelet de muntanya, Hotel de Rei. Un de més senzill, amb menjar cassolà, i habitacions netes: Hostal La Noguera. També podeu mirar-vos el Castellarnau d’Escaló, el poble següent. Un bon hotel. Si us agrada el càmping, a Llavorsí n’hi ha un de ben bonic: el Riberies. Al costat un hotel d’alt estànding, amb el mateix nom, que no us hem recomanat perquè resulta força car, prohibitiu. Baiasca, una aventura al nostre propi país!.

Baiasca es una aldea perdida, ignorada, en medio de las montañas del Pallars Sobirà. Colgada literalmente la vertiente soleada de un montón de cumbres que pasan de los 2000 metros. En este lugar remoto se conservan las únicas pinturas románicas originales de todo el pirineo catalán. No son, ni mucho menos, tan maravillosas como las de la Vall de Boí. No tienen el poder del pantocrator de Sant Climent de Taüll que podéis ver en el Museo Nacional de Arte de Cataluña. Pero están donde deben estar. En su lugar. En el templo para el que fueron concebidas. No en un museo aséptico y edulcorado, sino entre casas de piedra, en una vieja iglesia, entre la naturaleza más agreste. Este es su valor. Esto las hace únicas. Si bien, hay que decirlo, llegar es ya toda una aventura. Hará falta subir hasta el Pallars. Siempre apetece hacer esta tradicional salida familiar. Pasado Sort y Llavorsí, por la carretera C-13 en dirección Esterri d’Àneu y Vielha, a unos 5 kms. de Llavorsí, encontraréis, a mano izquierda, el desvío que lleva a Arestui y Baiasca. Son 7 kms. de carretera vecinal, estrecha, en constante subida, con muchas curvas, y en un estado deplorable, pese a estar, presuntamente, asfaltada. Parecen 14 kms. Al final se ve el pueblo agolpado delante de vosotros, al otro lado del pequeño río de Baiasca. Aparquen en el espacio habilitado en la entrada del caserío. No intenten subir. Las calles son empinadas. Pidan por el señor Marcelino Carrera, o por quien tenga ahora la clave del templo. Con buen humor y sin prisas, la gente de montaña no cuenta el tiempo como nosotros, se os abrirá la puerta. De entrada nada se ve. Pero, escondidas detrás de un retablo barroco, aparece la maravilla del ábside de Baiasca. No están completas, el estado de conservación es justito, pero la impresión que se tendrá es comparable a la de los grandes descubrimientos arqueológicos. Se sentirán como Howard Carter con Tutankamó. Lástima de la cabeza del cristo al pantocrátor. Pero los ángeles y los apóstoles son magníficos. Y la pequeña cripta, sin pintura, una cucada. No deben dejar perder la oportunidad de subir hasta Baiasca en el curso de unas vacaciones por el Pirineo de Lleida. En un fin de semana o un puente por los Valles d’Àneu, o de Cardós. En una jornada de esquí en Espot o Port-Ainé. Sálganse de la ruta para disfrutar de este lugar salvaje. Ningún tipo de servicios allí arriba. Pero todos los que queráis en Llavorsi, por ejemplo. Un buen hotelito de montaña, Hotel de Rey. Uno más sencillo, con comida casera, y habitaciones limpias: Hostal La Noguera. También el Castellarnau de Escaló, en el pueblo siguiente. Un buen hotel. Si os gusta el camping, en Llavorsí hay uno muy bonito: el Riberies. Junto a él un hotel de alto standing, con el mismo nombre, que no os hemos recomendado porque resulta bastante caro, prohibitivo.

Fira Natura i Muntanya

Aquesta fira te lloc al bonic poblet de Sant Bartomeu del Grau, un municipi de la comarca del Lluçanés, no molt lluny de Vic. Abans era una fira dedicada a l’aigua, i com a tal la ressenyàrem en el nostre bloc. Ara s’ha ampliat a una fira de la Natura i la Muntanya, amb moltes activitats. El dia fort és el diumenge. Hi haurà mostra d’oficis, paradetes, animació, cursa d’orientació, tallers, inflables, tir amb arc… També una cercavila, grallers, trobada de gegants i castellers, expo de motos antigues… Un matí ben entretingut per a la canalla. I si mai no heu estat a Sant Bartomeu, ni heu rodat pel paisatge natural del Lluçanés, doncs aprofiteu, que és cosa magnífica. A Sant Bartomeu hi arribareu per l’autovia C-17, prenent la carretera BV-4601, des de Vic. Ben indicat, a mà esquerra, pujant cap a Ripoll i Puigcerdà. Bé que el poble no és gaire monumental, te un seguit de petites ermites romàniques interessants. Proper al poble hi ha l’agregat de Sant Jaume d’Alboquers. Cosa petita, un mas, l’esglèsia i una antiga rectoria. També és bonica la zona natural de les rieres, amb una balma interessant anomenada de les Llobateres i l’esglèsia vella, un jaciment arqueològic medieval que està restaurant-se. L’unic allotjament del poble és la Cabaña d’en Permanyer, encara que al Lluçanés trobareu moltes de cases rurals i hotelets. Al poble teniu un parell de bars i un parell de restaurants. A la C-17, propera a la sortida que va a Sant Bartomeu del Grau, hi ha la que porta a Santa Cecília de Voltrega, un parell de kms. més a munt. Allà trobareu Can Pantano, amb molta anomenada a la comarca. De fet, a la fira també trobareu quelcom per menjar. Si res no us satisfà, a Vic, que està a tocar, teniu molt bons hotels i molt bons restaurants. Amb l’escusa d’aquesta fira, o qualsevol altra, el que si us recomanem vivament és fer una sortida per recòrrer la comarca del Lluçanès, bellíssima. Si voleu passar-hi un cap de setmana podeu dormir a l’Hotelet de Prats. Si us agraden les cases rurals, aquí teniu un llistat. Si ho feu, aneu fins el monestir de Santa Maria de Lluçà, una petita joia romànica, amb unes pintures murals fabuloses. I si ja sou allà, davant del monestir hi ha un hostalet i restaurant atípic i estrany: La Primitiva.  Telf: 93 8530075.  També podeu dinar a Cal Quico, a Prats de Lluçanés. Molt gran, amb menú únic, de bona qualitat. Reserveu perquè està sempre ple. El trobareu a la carretera que va a Sant Quirze. Tel: 93 8508125. O a l’Hostal El músic cuina casolana però d’alta qualitat. Habitacions boniques. Finalment també recomanem La Penyora, a la Plaça Major de Santa Eulàlia de Puig Oriol, tel: 938554005. Bona fira de muntanya!.

Esta feria tiene lugar en el bonito pueblo de Sant Bartomeu del Grau, un municipio de la comarca del Lluçanès, no muy lejos de Vic. Antes era una feria dedicada al agua, y como tal la reseña nuestro blog. Ahora se ha ampliado a una feria de la Naturaleza y la Montaña, con muchas actividades. El día fuerte es el domingo. Habrá muestra de oficios, tenderetes, animación, carrera de orientación, talleres, hinchables, tiro con arco … También un pasacalles, grallers, encuentro de gigantes y castellers, expo de motos antiguas … Una mañana bien entretenida para los niños. Y si nunca habéis estado en San Bartomeu, i no habeis visto el paisaje natural del Lluçanès, pues aprovechad, que es cosa magnífica. Se llega por la autovía C-17, tomando la carretera BV-4601, desde Vic. Bien indicado, a mano izquierda, subiendo hacia Ripoll y Puigcerdà. Bien que el pueblo no es muy monumental, tiene una serie de pequeñas ermitas románicas interesantes. Cercano al pueblo está el agregado de Alboquers. Una masía, la iglesia y una antigua rectoría. También es bonita la zona natural de las rieras, con una gruta interesante llamada de las Llobateres y la iglesia vieja, un yacimiento arqueológico medieval que está restaurándose. El único alojamiento del pueblo es la Cabaña de en Permanyer, aunque por el Lluçanés encontrarán muchas casas rurales y hotelitos. En el pueblo tiene un par de bares y un par de restaurantes. En la C-17, cercana a la salida que va a Sant Bartomeu del Grau, está la que lleva a Santa Cecilia de Voltrega, un par de kms. más arriba. Allí encontraréis Can Pantano, con mucho renombre en la comarca. De hecho, en la feria también encontrarán algo para comer. Si nada les satisface bajen a Vic, que está al lado, donde tienen muy buenos hoteles y muy buenos restaurantes. Con la escusa de esta feria, o cualquier otra, lo que si os recomendamos vivamente es hacer una salida para recorrer la comarca del Lluçanès, bellísima. Si quieren pasar un fin de semana por aquí pueden dormir en el Hotelet de Prats. Si os gustan las casas rurales, aquí tenéis un listado. Si lo hacen, vaya hasta el monasterio de Santa Maria de Lluçà, una pequeña joya románica, con unas pinturas murales fabulosas. Y si ya están allí, delante del monasterio hay un hostal y restaurante atípico y extraño: La Primitiva. Telf: 93 8.530.075. También pueden comer en Cal Quico, en Prats de Lluçanès. Muy grande, con menú único, de buena calidad. Reservad porque está siempre lleno. Lo encontraréis en la carretera que va a Sant Quirze. Tel: 93 8508125.

Diada Castellera a Terrassa

Aquest proper cap de setmana, però sobretot el diumenge, si us agraden els castell, les gralles i l’ambient del món casteller, heu de pujar a la vila vallenca de Terrassa, amb la canalla. El dissabte 26 de novembre ja comença la festa, amb una cercavila, a la tarda, pel centre de Terrassa amb grups de cultura popular. Moltes gralles!. Els Minyons aixecaran uns quants castells de vigília, per obrir boca del que passarà l’endemà. A la nit concert per la gent jove. El diumenge 27, ben d’hora al matí, les gralles despertaran la població per anunciar la diada castellera dels Minyons. A mig matí es concentren totes les colles castelleres a la Plaça Vella, i van en cercavila fins el Raval de Montserrat, on hi haurà, una gran diada de castells. A la tarda encara tindran temps per ballar una mica més. Si aneu disposats a passar tot el dia a Terrassa, una bona idea, podreu visitar la Cartoixa de Vallparadís al mateix centre de la ciutat i, al seu voltant, el magnífic parc de Vallparadís, un dels més bonics no ja de la ciutat, sinó de Catalunya. El parc te un riuet, un petit llac, i un tren en miniatura. Hi ha molta gespa, espai per còrrer i una zona de pic-nic. També un curiós indret dedicat a fer experiments de ciències. Molt a la vora del parc, per arrodonir el dia,  podeu visitar el conjunt de les esglésies de l’antiga Egara. Unes esglésies romàniques que son una maravella de primer ordre. Úniques a Catalunya i com n’hi ha poques a Espanya i Europa. Si encara us quedes més temps, podeu arribar-vos fins el Museu de la Ciència i de la Tècnica. Quedareu bocabadats del que hi ha allà dins. Animeu-vos, que Terrassa està a tocar de Barcelona, només a 30 kms. per autovia. També fàcil anar-hi en tren. És com el metro del Vallés. Molta circulació en cada sentit i l’estació és al centre.

Este próximo fin de semana, pero sobre todo el domingo, si os gustan los castillos, las grallas y el ambiente del mundo casteller, debeis subir a Terrassa, con los niños. El sábado 26 de noviembre ya empieza la fiesta, con un pasacalle, por la tarde, por el centro de Terrassa con grupos de cultura popular. Los Minyons levantarán varios castillos de vigilia, para abrir boca de lo que pasará al día siguiente. Por la noche concierto para la gente joven. El domingo 27, bien temprano por la mañana, las grallas despertarán a la población para anunciar la diada castellera de los Minyons. A media mañana se concentran todas las colles castelleres en la Plaza Vieja, y van en pasacalle hasta el Raval de Montserrat, donde habrá una gran fiesta castellera. Por la tarde todavía tendrán tiempo para bailar un poco más. Si vais dispuestos a pasar todo el día en Terrassa, cosa que seria una buena idea, podréis visitar la Cartuja de Vallparadís en el mismo centro de la ciudad y, a su alrededor, el magnífico parque de Vallparadís, uno de los más bonitos no ya de la ciudad, sino de Cataluña. El parque tiene un riachuelo, un pequeño lago, y un tren en miniatura. Hay mucha hierba, espacio para correr y una zona de pic-nic. También un curioso lugar dedicado a hacer experimentos de ciencias. Muy cerca del parque, para redondear el día, se puede visitar el conjunto de las iglesias de la antigua Egara. Unas iglesias románicas que son una maravilla de primer orden. Únicas en Cataluña y como hay pocas en España y Europa. Si aún os queda tiempo, pueden llegarse hasta el Museo de la Ciencia y de la Técnica. Quedareis boquiabiertos de lo que hay allí dentro. Animaros, que Terrassa está muy cerca de Barcelona, ​​sólo a 30 kms. por autovía. También fácil ir en tren. Es como el metro del Vallés. Mucha circulación en cada sentido y la estación está en el centro.

Bastareny

Bastareny és un riu. Aquest riu neix en una zona molt desconeguda del nostre Pirineu que us volem presentar. Uns paratges maravellosos, ideals per una sortida en família, a poc més d’una hora de Barcelona. Son uns 140 kms. Aigúes netes, netíssimes, en una zona verge del parc natural del Cadí-Moixeró. El riu Bastareny neix en una deu, una font, un adou, l’adou del Bastareny, famós a la comarca pel seus paisatges inmaculats, poc destrossats pel turisme. Un secret molt ben guardat. Una surgència natural molt semblant a la del Llobregat, però sense la massificació ni els grups de turistes. El trobareu si us arribeu fins Bagà, sobre Berga, però sense passar el Túnel del Cadí. Sortiu a Bagà i travesseu la vila, seguint els rètols, ben indicat, que us porten al poblet de Gisclareny. Seguiu la carretereta estreta, passeu l’entrada d’un càmping, i en un moment determinat veureu una zona de picnic a tocar del riu, anomenada Font de Sant Joan. És un bon lloc per correr, banyar-se i fer dinar a l’aire lliure. Però vosaltres us heu de desviar just uns metres abans d’arribar-hi, per un camí de terra que puja, a mà dreta, ben indicat, cap a l’Adou de Bastareny. Passareu per la casa de natura de l’escola La Salle. Aquí podeu aparcar bé i caminar, una mitja hora. També aquí podeu pujar, per un corriol a mà dreta, fins els bullidors de la llet, passant per un caminet vora el riu, amb bones zones de banyada. (A la foto). Si continueu el camí cap a Bastareny, notareu que s’estreny i és difícil que es creuin dos cotxes. Tot i que és un camí de terra, l’estat és bó en general, malgrat ser polsós i de vegades massa estret. L’adou val la pena, l’aigua surt a dojo, sobretot si ha estat temporada de pluja. Aprofiteu per visitar la vila de Bagà, medieval, bonica. Arribareu a Bagà per la C-16, la ruta del túnel del Cadí, passat Berga però just, just abans de passar el túnel. A Bagà teniu bons llocs on menjar i dormir. Com l’hotel del Blat, magnífic i modern, l’Hostal Batista, casolà, o l’hotel Pineda. Però nosaltres hem estat a Ca l’Amagat, una boníssima fonda de les de tota la vida. Podeu anar també al Niu Nou, un hotelet molt bonic. Tots ells a Bagà mateix. Tots ells hotels i restaurants de gran prestigi i bona cuina. Ideal per passar un cap de setmana fantàstic. Tornant de Bastareny, agafeu cap a la font de Sant Joan i acabeu de pujar fins Gisclareny, petit poblet de muntanya. O aneu de Bagà fins el coll de Pal, preciós amb neu i sense. Admireu el Pedraforca, des de Gisclareny o anant fins a Saldes i Gòsol. Pujeu per l’alta vall del Llobregat, per anar a veure nèixer aquest riu a les seves fonts. Camineu pels jardins Artigas, del genial Gaudí. Baixeu a la mina de petroli de Riutort. Visiteu les esglèsies romàniques de la zona, la fàbrica de ciment del Clot del Moro, les antigues mines de carbó de Sant Corneli, Sant Jaume de Frontanyà… podríem seguir però ja en tenim prou per justificar una escapada a Bastareny, a Bagà, amb qualsevol motiu del que us hem explicat. Bona excursió a Bastareny!.

Bastareny es un río. Este río nace en una zona muy desconocida de nuestro Pirineo que os queremos presentar. Unos parajes maravillosos, ideales para una salida en familia, a poco más de una hora de Barcelona. Son unos 140 kms. Aguas limpias, limpísimas, en una zona virgen del Parque Natural del Cadí-Moixeró. El río Bastareny nace en un manantial, una fuente, un Adou, el Adou del Bastareny, famoso en la comarca por sus paisajes inmaculados, poco destrozados por el turismo. Un secreto muy bien guardado. Una surgencia natural muy similar a la del Llobregat, pero sin la masificación ni los grupos de turistas. Lo encontraréis llegando desde Bagà, sobre Berga, pero sin pasar el Túnel del Cadí. Salid de Bagà y cruzar la villa, siguiendo los rótulos, bien indicado, que les llevaran al pueblo de Gisclareny. Sigan la carretera estrecha, pasen la entrada de un camping, y en un momento determinado verán una zona de picnic junto al río, llamada Fuente de San Juan. Es un buen lugar para correr, bañarse y hacer comida al aire libre. Pero vosotros os habéis de desviar justo unos metros antes de llegar, por un camino de tierra que sube a mano derecha, bien indicado, hacia el Adou de Bastareny. Pasarán por la casa de naturaleza de la escuela La Salle. Aquí se puede aparcar bien y caminar, una media hora. También desde aquí se puede subir, por un sendero a mano derecha, hasta los hervideros de la leche, pasando por un sendero junto al río, con buenas zonas de bañada. (En la foto). Si continúan por el camino hacia Bastareny, notarán que se estrecha y es difícil que se crucen dos coches. Aunque es un camino de tierra, el estado es bueno en general, pese a ser polvoriento ya veces demasiado estrecho. El Adou vale la pena, el agua sale a raudales, sobre todo si ha sido temporada de lluvia. Aprovechen para visitar la villa de Bagà, medieval, bonita. Llegarán hasta Bagà por la C-16, por la ruta del túnel del Cadí, pasado Berga pero justo, justo antes de pasar el túnel. En Bagà tienen buenos lugares donde comer y dormir. Como el hotel del Blat, magnífico y moderno, el Hostal Batista, casero, o el hotel Pineda. Pero nosotros hemos estado en Ca l’Amagat, una buenísima fonda, de las de toda la vida. Todos los hoteles y restaurantes de Bagà tienen un gran prestigio y buena cocina. Ideal para pasar un fin de semana fantástico. Volviendo de Bastareny, tomen la ruta hacia la fuente de San Juan y acaben de subir hasta Gisclareny, un pequeño pueblo de montaña. O vayan de Bagà hasta el Coll de Pal, precioso con nieve y sin. Admiren el Pedraforca, desde Gisclareny o yendo hasta Saldes y Gósol. Suban por el alto valle del Llobregat, para ir a ver nacer este río en sus fuentes. Caminad por los jardines Artigas, del genial Gaudí. Bajen a la mina de petróleo de Riutort. Visiten las iglesias románicas de la zona, la fábrica de cemento del Clot del Moro, las antiguas minas de carbón de San Cornelio, Sant Jaume de Frontanyà … podríamos seguir pero ya tenemos suficiente para justificar una escapada a Bastareny, a Bagà, con cualquier motivo.

Baixada de les falles a Taüll

En Taüll, en la magnífica i acollidora Vall de Boi, s’hi celebren unes falles, un ritual atàvic del foc, que no podeu deixar de gaudir si teniu vacances o voleu aprofitar bé un cap de setmana d’estiu. Taüll te un parell d’esglésies romàniques molt boniques, excelses, el millor del món, patrimoni de la humanitat. Sant Climent, a baix, a l’entrada del poble, fantàstic, fabulós. I Santa Maria al centre de la vila, una cucada. Amb pintures magnífiques, increïbles, que s’han de veure. Doncs bé, un cop cantades les lloances de Taüll i el seu romànic, com us anàvem dient, en aquest bell racó del Pirineu s’hi celebren, el divendres 15 de juliol, unes falles. Baixar corrent les teies des de les muntanyes és un costum molt arrelat i popular. La metodologia és la mateixa arreu d’aquestes muntanyes: arreplegar els troncs i branques, pujar-les als turons veïns, fer-ne grans tèies i, baixar-les una nit fins el poble, enceses. La festa començarà el dijous 14 juliol amb un concert de rock. La nit del divendres 15, a les 23,00 hores, baixada de les falles i ball de festa major amb orquestra. El dissabte, animació infantil i nou ball de festa major. El diumenge ballada popular a la plaça: ball de Sant Isidre, la Pila i el Ball Pla. A la nit, més festa amb un darrer ball de festa major. Per dinar i dormir teniu oferta de sobres a la Vall de Boí. A Erill hem estat molt bé a l’Hostal la Plaça. A Boí hi ha l’Hostal Pey, on també hem dormit i menjat bé, casolà. A Barruera ens agrada el Farré d’Avall, al carrer Major, 8, tel: 973.69.40.29. A Taüll teniu diverses cases rurals molt maques, i tot un complexe d’hotels a la vostra disposició: l’estació d’esquí Boí-Taüll. Per altres establiments, mireu-vos la web de turisme de la Vall de Boí, i escolliu el vostre hotel. La Vall de Boí a l’estiu és una bona destinació de vacances familiars, fresca i rural, aprofiteu-la bé!.

En Taüll, en la magnífica y acogedora Valle de Boí, se celebran unas fallas, un ritual atávico del fuego, que no se puede dejar de disfrutar si tienen vacaciones o quieren aprovechar bien un fin de semana de verano.  Taüll tiene un par de iglesias románicas muy bonitas, que son patrimonio de la humanidad. No pueden dejar de verlas: Sant Climent, a la entrada del pueblo, y Santa Maria, en el centro. Con unas pinturas murales realmente excepcionales. Bueno, como les íbamos diciendo, en este bello rincón del Pirineo se celebran, el viernes 15 de julio, unas fallas. Bajar corriendo las teas desde las montañas es una costumbre muy arraigada y popular. La metodología es la misma en todas estas montañas: recoger los troncos y ramas, subirlas a los cerros vecinos, hacer grandes teas y bajarlas una noche hasta el pueblo, encendidas. La fiesta comenzará el jueves 14 julio con un concierto de rock. La noche del viernes 15, a las 23,00 horas, bajada de las fallas y baile de fiesta mayor con orquesta. El sábado, animación infantil y un nuevo baile de fiesta mayor. El domingo baile popular en la plaza: baile de San Isidro, la Pila y el Ball Pla. Por la noche, más fiesta con un último baile de fiesta mayor. Para comer y dormir tienen toda la oferta de la Vall de Boí. En Erill hemos estado muy bien en el Hostal la Plaza. En Boí está el Hostal Pey, donde también hemos dormido y comido bien, casero. En Barruera nos gusta el Farré d’Avall, en la calle Mayor, 8, tel: 973.69.40.29. Para otros establecimientos, consulten la web de turismo del Valle de Boí, y elijan su hotel.

Falles a Erill la Vall

Erill la Vall és un poblet, petit i moníssim, de l’encantadora Vall de Boi. Te una esglèsia, la de Santa Eulàlia, que per nosaltres és el més bonic exemplar romànic de tota la vall. I això és molt dir, perquè la Vall de Boí és, precisament per les seves esglésies romàniques, patrimoni de la humanitat. Ens te enamorats la seva torre, alta, perfecta, de sis pisos d’alçada.  A l’interior es pot veure una còpia d’un davallament de la Creu, l’original del qual podeu contemplar a MNAC i al museu de Vic. En aquest coquetó indret del Pirineu s’hi celebren, per Sant Cristòfor, aquest any 2011 serà  8 de juliol, unes falles. Fer còrrer el foc és un arrelat costum popular en aquestes contrades. Es venera la flama i el portador, que allunya els mals esperits. És el triomf de la llum, de l’estiu. La cronologia de la festa és molt semblant a les conegudes falles d’Isil. Es talen els troncs, es pugen a la muntanya, i allà s’hi construeixen les grans tèies, anomenades faies. Un dia assenyalat, al fosquejar, s’escau la baixada de falles enceses fins el poble, trajecte d’una mitja hora. Es molt espectacular veure la currua de fallaires en la foscor descendint pels senders del bosc, a mig aire. La festa s’acaba amb un ball popular i molta gresca presidida per una gran foguera al mig de la plaça del poble. Si voleu pujar a viure l’encant d’aquesta nit màgica, us sugerim que hi passeu el cap de setmana complert. El divendres, al migdia comencen les celebracions, amb missa solemne. Continua amb la benedicció dels cotxes  i un vermut. A la nit, ben fosc, a partir de les onze, baixada de les falles, i tot seguit ball de festa major amb orquestra. El dissabte, un altre ball de nit. I diumenge ofici, vermut i un altre ballaruca nocturna. Per dinar i dormir teniu molta oferta a tota la Vall de Boí. A Erill mateix l’Hostal la Plaça, al mig del poble, amb bones habitacions duplex i bon restaurant.  També hem dormit prou bé a l’Hostal Pey, a Boí. Senzill i casolà. Cuina sense pretensions. A d’altres pobles hi ha hotels molt bonics, i restaurants interessants. Mireu-vos la web de turisme de la Vall de Boí, i escolliu. Bones falles!.

Erill la Vall es un pueblo, pequeño y monísimo, de la encantadora Vall de Boi. Tiene una iglesia, la de Santa Eulalia, que para nosotros es lo más bonito del románico de todo el valle. Y eso es mucho decir, porque el Valle de Boí es, precisamente por sus iglesias románicas, patrimonio de la humanidad. Nos tiene enamorados su torre, alta, perfecta, de seis pisos de altura. En el interior se puede ver una copia de un descendimiento de la cruz, cuyo original puede contemplarse en MNAC y el Museo de Vic. En este coqueto lugar del Pirineo se celebran, por San Cristóbal, este año 2011 será 8 de julio, unas fallas. Hacer correr el fuego es una arraigada costumbre popular en estas tierras. Se venera la llama y el porteador, que aleja los malos espíritus. Es el triunfo de la luz, del verano. La cronología de la fiesta es muy similar a las conocidas fallas de Isil. Se talan los troncos, se suben a la montaña, y allí se construyen las grandes teas, llamadas faies. Un día señalado, al anochecer, tiene lugar la bajada de fallas encendidas hasta el pueblo, un trayecto de una media hora. Es muy espectacular ver la fila de fallaires en la oscuridad descendiendo por los senderos del bosque, a media altura. La fiesta termina con un baile popular y mucha diversión, presidida por una gran hoguera en medio de la plaza del pueblo. Si quieren subir a vivir el encanto de esta noche mágica, les sugerimos que pasen allí el fin de semana completo. El viernes, al mediodía comienzan las celebraciones, con misa solemne. Continúa con la bendición de los coches y un vermut. Por la noche, ya bien oscuro, a partir de las once, bajada de las fallas, y luego baile de fiesta mayor con orquesta. El sábado, otro baile de noche. Y el domingo oficio, vermut y otro baile nocturno. Para comer y dormir tiene mucha oferta en todo el Valle de Boí. En Erill mismo el Hostal la Plaza, en medio del pueblo, con buenas habitaciones duplex y buen restaurante. También hemos dormido bastante bien en el Hostal Pey, en Boí. Sencillo y casero. Cocina sin pretensiones. En otros pueblos hay hoteles muy bonitos, y restaurantes interesantes. Consulten la web de turismo del Valle de Boí, y elijan.

Vall de Bianya

Un cap de setmana amb sol, un dia ideal per pujar a la Vall de Bianya. Per veure romànic de Girona. Simple, rural, amagat, desconegut… maravellós. En un entorn natural de fàbula. Si és l’estiu, podreu campar per prats i boscos, sense passar calor. Si és primavera tot florirà al vostre pas. Si la tardor acompanya els vostres passos per la vall, veureu una gama de colors inaudita: fagedes, rouredes… aladerns, aurons, mil arbres i tons. A l’hivern, neu. I si no hi ha neu, melangia d’un món adormit, com mort. Un paisatge magnífic, com correspon a una part de la Garrotxa, l’anomenada Alta Garrotxa, un trosset poc conegut d’aquesta bellíssima comarca, amb els seus boscos i volcans. Però el que ens atrau més d’aquesta terra és la seva ruralitat intacta. Els poblets, escampats, amagats dins el territori. I les masies, grans, poderoses, esplèndides. I els molins vora els torrents. I les esglésies, les magnífiques ermites i temples romànics, símbol viu d’un temps en que aquestes contrades eren plenes de vida i de gent. Avui, solitàries, parròquies sense ramat. Temples com ara Sant Andreu de Porreres, a la ferèstega Vall de Bac, que prometem un dia descobrir-vos en aquest mateix bloc. Per arribar-hi cal seguir des de Sant Pau de Segúries la pista, asfaltada, que s’endinsa al Bac. A la mateixa vall, Santa Maria de Sacot, a tocar de l’Hostal de Bac, un lloc on fan bona carn a la brasa. Sant Feliu de Bac i Santa Magdalena del Coll, són dues altres esglésies, d’accés fàcil des de la carretera C-153, des del coll de Capsacosta, o bé seguint per la pista que travessa la vall de Bac. Sant Miquel de la Torre, en canvi, està més amagada. A l’altra cantó del mapa hi ha Sant Andreu de Socarrats, que  es troba molt a prop d’Olot, i de la carretera dels túnels de Capsacosta, al llogaret de Llocalou. També des de Llocalou, seguint la carretera de Capsec, trobareu Sant Martí de Capsec. Preciós. Recomanable. Un xic més a munt, seguint per la carretera C-153, trobareu indicat Sant Martí del Clot. De l’Hostalnou podeu fer cap a Santa Margarida de Bianya. També a la mateixa C-153 trobareu l’indicador per anar a Sant Martí de Solamal i Sant Pere Despuig. Al nucli urbà més gran de la vall, que són quatre cases mal contades, s’alça Sant Salvador de Bianya. (A la foto). Un temple molt bonic. I encara ens en deixem unes quantes. Demaneu a quines hores podeu visitar-les, perquè moltes vegades les haureu de veure només per fora. Dormir o menjar a la Vall de Bianya és una experiència magnífica. Hi ha cases rurals encantadores. Mireu-vos la web de turisme de la Vall i escolliu la vostra. Arribareu a la Vall de Bianya si pugeu fins prop d’Olot, sense entrar-hi, via Girona, Banyoles i Besalú, per autopista, autovia i bona carretera. Preneu cap a Camprodón. Passat Sant Joan les Fonts sereu a la Vall. També possible per Granollers, Vic i els túnels de Bracons, llavors travessant Olot. O per Vic, fins Ripoll, i passant els túnels de Capsacosta, o millor, pujant fins Sant Pau de Segúries per veure la Vall de Bac, i baixant per la carretera C-153, l’antiga, pel coll. Moltes corbes però paisatge d’ensomni!.

Un fin de semana con sol, un día ideal para subir a la Vall de Bianya. Para ver el románico de Girona. Simple, rural, escondido, desconocido … maravilloso. En un entorno natural de fábula. Si es verano, podrán correr por prados y bosques, sin pasar calor. Si es primavera todo florecerá a vuestro paso. Si és el otoño, acompañaran sus pasos por el valle una gama de colores inaudita: hayedos, robledales, arces, mil árboles y tonos. En invierno, nieve. Y si no hay nieve, melancolía de un mundo dormido, como muerto. Un paisaje magnífico, como corresponde a una parte de la Garrotxa, la llamada Alta Garrotxa, un trocito poco conocido de esta bellísima comarca, con sus bosques y volcanes. Pero lo que nos atrae más de esta tierra es su ruralidad intacta. Los pueblos, esparcidos, escondidos dentro del territorio. Y las masías, grandes, poderosas, espléndidas. Y los molinos cerca de los torrentes. Y las iglesias, las magníficas ermitas y templos románicos, símbolo vivo de un tiempo en que estas tierras estaban llenas de vida y de gente. Hoy, solitarias, son parroquias sin grey. Templos como Sant Andreu de Porreres, en el agreste Valle de Bac, que prometemos un día descubrirte en este mismo blog. Para llegar hay que seguir desde Sant Pau de Segúries la pista, asfaltada, que se adentra en Bac. En el mismo valle, Santa María de Sacot, en las inmediaciones del Hostal de Bac, un lugar donde hacen buena carne a la brasa. Sant Feliu de Bac y Santa Magdalena del Coll, son otras dos iglesias, de fácil acceso desde la carretera C-153, desde el collado de Capsacosta, o bien siguiendo por la pista que atraviesa el valle de Bac. San Miguel de la Torre, en cambio, está más escondida. Al otro lado del mapa está Sant Andreu de Socarrats, que se encuentra muy cerca de Olot, y de la carretera de los túneles de Capsacosta, en la aldea de Llocalou. También desde Llocalou, siguiendo la carretera de Capsec, encontraréis Sant Martí de Capsec. Precioso. Recomendable. Un poco más arriba, siguiendo por la carretera C-153, encontrarán indicado Sant Martí del Clot. Del Hostalnou pueden llegar hasta Santa Margarida de Bianya. También en la misma C-153 encontrarán el indicador para ir a Sant Martí de Solamal y San Pedro Despuig. En el núcleo urbano más grande del valle, que son cuatro casas mal contadas, se alza San Salvador de Bianya. (En la foto). Un templo muy bonito. Y aún nos dejamos unas cuantas iglesias más. Consultad a qué horas pueden visitarlas, porque muchas veces las tendrán que ver sólo por fuera. Dormir o comer en la Vall de Bianya es una experiencia magnífica. Hay casas rurales encantadoras. Consulten la web de turismo del valle y elijan el suyo. Llegarán a la Vall de Bianya si suben hasta llegar cerca de Olot, pero sin entrar, vía Girona, Banyoles y Besalú, por autopista, autovía y buena carretera. Tomen luego hacia Camprodón. Pasado Sant Joan les Fonts ya entrais en el Valle. También posible acceder por Granollers, Vic y los túneles de Bracons, entonces llegareis atravesando Olot. O por Vic, hasta Ripoll, y pasando los túneles de Capsacosta, o mejor, subiendo hasta Sant Pau de Segúries para ver el Valle de Bac, y bajando por la carretera C-153, la antigua, por el collado. ¡Muchas curvas pero paisaje de ensueño!.