Bastareny


Bastareny és un riu. Aquest riu neix en una zona molt desconeguda del nostre Pirineu que us volem presentar. Uns paratges maravellosos, ideals per una sortida en família, a poc més d’una hora de Barcelona. Son uns 140 kms. Aigúes netes, netíssimes, en una zona verge del parc natural del Cadí-Moixeró. El riu Bastareny neix en una deu, una font, un adou, l’adou del Bastareny, famós a la comarca pel seus paisatges inmaculats, poc destrossats pel turisme. Un secret molt ben guardat. Una surgència natural molt semblant a la del Llobregat, però sense la massificació ni els grups de turistes. El trobareu si us arribeu fins Bagà, sobre Berga, però sense passar el Túnel del Cadí. Sortiu a Bagà i travesseu la vila, seguint els rètols, ben indicat, que us porten al poblet de Gisclareny. Seguiu la carretereta estreta, passeu l’entrada d’un càmping, i en un moment determinat veureu una zona de picnic a tocar del riu, anomenada Font de Sant Joan. És un bon lloc per correr, banyar-se i fer dinar a l’aire lliure. Però vosaltres us heu de desviar just uns metres abans d’arribar-hi, per un camí de terra que puja, a mà dreta, ben indicat, cap a l’Adou de Bastareny. Passareu per la casa de natura de l’escola La Salle. Aquí podeu aparcar bé i caminar, una mitja hora. També aquí podeu pujar, per un corriol a mà dreta, fins els bullidors de la llet, passant per un caminet vora el riu, amb bones zones de banyada. (A la foto). Si continueu el camí cap a Bastareny, notareu que s’estreny i és difícil que es creuin dos cotxes. Tot i que és un camí de terra, l’estat és bó en general, malgrat ser polsós i de vegades massa estret. L’adou val la pena, l’aigua surt a dojo, sobretot si ha estat temporada de pluja. Aprofiteu per visitar la vila de Bagà, medieval, bonica. Arribareu a Bagà per la C-16, la ruta del túnel del Cadí, passat Berga però just, just abans de passar el túnel. A Bagà teniu bons llocs on menjar i dormir. Com l’hotel del Blat, magnífic i modern, l’Hostal Batista, casolà, o l’hotel Pineda. Però nosaltres hem estat a Ca l’Amagat, una boníssima fonda de les de tota la vida. Podeu anar també al Niu Nou, un hotelet molt bonic. Tots ells a Bagà mateix. Tots ells hotels i restaurants de gran prestigi i bona cuina. Ideal per passar un cap de setmana fantàstic. Tornant de Bastareny, agafeu cap a la font de Sant Joan i acabeu de pujar fins Gisclareny, petit poblet de muntanya. O aneu de Bagà fins el coll de Pal, preciós amb neu i sense. Admireu el Pedraforca, des de Gisclareny o anant fins a Saldes i Gòsol. Pujeu per l’alta vall del Llobregat, per anar a veure nèixer aquest riu a les seves fonts. Camineu pels jardins Artigas, del genial Gaudí. Baixeu a la mina de petroli de Riutort. Visiteu les esglèsies romàniques de la zona, la fàbrica de ciment del Clot del Moro, les antigues mines de carbó de Sant Corneli, Sant Jaume de Frontanyà… podríem seguir però ja en tenim prou per justificar una escapada a Bastareny, a Bagà, amb qualsevol motiu del que us hem explicat. Bona excursió a Bastareny!.

Bastareny es un río. Este río nace en una zona muy desconocida de nuestro Pirineo que os queremos presentar. Unos parajes maravillosos, ideales para una salida en familia, a poco más de una hora de Barcelona. Son unos 140 kms. Aguas limpias, limpísimas, en una zona virgen del Parque Natural del Cadí-Moixeró. El río Bastareny nace en un manantial, una fuente, un Adou, el Adou del Bastareny, famoso en la comarca por sus paisajes inmaculados, poco destrozados por el turismo. Un secreto muy bien guardado. Una surgencia natural muy similar a la del Llobregat, pero sin la masificación ni los grupos de turistas. Lo encontraréis llegando desde Bagà, sobre Berga, pero sin pasar el Túnel del Cadí. Salid de Bagà y cruzar la villa, siguiendo los rótulos, bien indicado, que les llevaran al pueblo de Gisclareny. Sigan la carretera estrecha, pasen la entrada de un camping, y en un momento determinado verán una zona de picnic junto al río, llamada Fuente de San Juan. Es un buen lugar para correr, bañarse y hacer comida al aire libre. Pero vosotros os habéis de desviar justo unos metros antes de llegar, por un camino de tierra que sube a mano derecha, bien indicado, hacia el Adou de Bastareny. Pasarán por la casa de naturaleza de la escuela La Salle. Aquí se puede aparcar bien y caminar, una media hora. También desde aquí se puede subir, por un sendero a mano derecha, hasta los hervideros de la leche, pasando por un sendero junto al río, con buenas zonas de bañada. (En la foto). Si continúan por el camino hacia Bastareny, notarán que se estrecha y es difícil que se crucen dos coches. Aunque es un camino de tierra, el estado es bueno en general, pese a ser polvoriento ya veces demasiado estrecho. El Adou vale la pena, el agua sale a raudales, sobre todo si ha sido temporada de lluvia. Aprovechen para visitar la villa de Bagà, medieval, bonita. Llegarán hasta Bagà por la C-16, por la ruta del túnel del Cadí, pasado Berga pero justo, justo antes de pasar el túnel. En Bagà tienen buenos lugares donde comer y dormir. Como el hotel del Blat, magnífico y moderno, el Hostal Batista, casero, o el hotel Pineda. Pero nosotros hemos estado en Ca l’Amagat, una buenísima fonda, de las de toda la vida. Todos los hoteles y restaurantes de Bagà tienen un gran prestigio y buena cocina. Ideal para pasar un fin de semana fantástico. Volviendo de Bastareny, tomen la ruta hacia la fuente de San Juan y acaben de subir hasta Gisclareny, un pequeño pueblo de montaña. O vayan de Bagà hasta el Coll de Pal, precioso con nieve y sin. Admiren el Pedraforca, desde Gisclareny o yendo hasta Saldes y Gósol. Suban por el alto valle del Llobregat, para ir a ver nacer este río en sus fuentes. Caminad por los jardines Artigas, del genial Gaudí. Bajen a la mina de petróleo de Riutort. Visiten las iglesias románicas de la zona, la fábrica de cemento del Clot del Moro, las antiguas minas de carbón de San Cornelio, Sant Jaume de Frontanyà … podríamos seguir pero ya tenemos suficiente para justificar una escapada a Bastareny, a Bagà, con cualquier motivo.

La Vall d’Aosta


Si hi ha un destí familiar bonic i assequible als Alps Italians, aquest és la Vall d’Aosta. I ho és perquè és molt bonica, perquè és molt diferent, perquè és molt espectacular, i perquè és molt propera. La Vall d’Aosta és una regió autònoma italiana, que toca a França i que està situada al cor dels Alps més alts i potents, al peu del Montblanc. Tot i que sembli estrany, només està a 770 kms. de Barcelona. Hi ha diverses rutes per arribar-hi. La més directa és per Girona, Narbonne, Nimés, Orange, Nyons, Serres, Gap, Briançon i passant el coll de Montgenevre, arribar fins a Torino, per pujar després a Aosta. Ruta curta però lenta. Només la meitat és autopista. Moltes corbes. Paratges desèrtics. També és possible anar-hi per autopista continuament. Cal seguir l’A7 fins La Jonquera, l’A9 fins Orange i després continuar ca a Valence. D’aquí a Grenoble, i d’allà cap al túnel de Frejús que us portarà a Torino, i Aosta. També possible per la Costa, anant per Niza fins Savona i pujant a Torino, una volta llarga. O pel túnel del Montblanc, des de Chamonix, per paisatges alpins de llegenda. Si hi arribeu per Torino pugeu per l’autopista A5. La vall està a només 55 km de Torino. La Vall d’Aosta és un destí complert per unes vacances. A l’estiu és un lloc fresc on refugiar-se del sol ardent. Un lloc on el sol escalfa però on tot és verd, i a la nit es dorm. A la primavera tota la vall riu, reneix. A la tardor, els vessants, verticals, altíssims, s’omplen de tons terrosos, daurats, ocres i vermells. A l’hivern, si agafeu bon temps, la neu brilla al sol esmorteït. No una mica de neu, sinó pilons de neu. Una neu democràtica, a l’abast de tothom, familiar, que omple cada racó de la vall. La Vall d’Aosta, la principal, comença al Pont de Sant Martí i arriba fins l’estació d’esquí de Courmayeur, (a la foto),  al peu mateix del Montblanc. Te molts atractius turístics, tot i que a primera vista és molt austera, anodina i fins una mica trista. Per exemple els seus castells. Cada poble te el seu. Són forticacions de caire defensiu, que s’han anat bastint al llarg dels segles. N’hi ha de medievals, hi ha palaus renaixentistes i barrocs, que no per això abandonen l’aire de fortalessa, n’hi ha del segle XIX. Totes son poderoses, situades en llocs estratègics, aturant el pas dels estranys. Castells com el de Bard, o el palau d’Issogne, amb les pintures, o Fenis, o Verres o Sarriod. N’hi ha tants, tan diferents i tan bonics que Aosta podría ser molt bén anomenada la vall dels castells. També són espectaculars les seves esglésies, romàniques, amb campanars en afilades punxes, però amb façanes barroques, amb façanes pintades, naifs i entranyables, coloristes i originals. Aosta, al mig del vall, és una capital jove i dinàmica, amb un passat romà esplendorós, amb arc de triomf inclòs, i nombrosos temples medievals, com Sant Orso o el Duomo. Si la vall principal és magnífica, ens mancaran les paraules per descriure les valls secundàries que s’endinsen per atanyer les sobiranes capçaleres del Mont Rosa, del Cerví, o del Montblanc, gegants d’Europa, amb més de 4000 mts. d’alçada. Son valls precioses, escarpades i rialleres, menys severes que la vall mare, més asolellades. N’hi ha una dotzena, totes fantàstiques, ideals per passar-hi l’estiu, o un Nadal a la neu. Ens agraden especialment la Vall de Cogne, que s’endinsa en el parc nacional del Grand Paradiso, reserva d’Europa. Cogne, al final de la seva vall, és un poblet de conte de fades, amb restaurants i hotels maravellosos, paisatges idil·lics i una natura verge. El vall de Breuil-Cervinia acaba en un circ glaciar al peu mateix del Cervino, una titànica muntanya, escenogràfica i brutal. A Aosta hi ha molts bons llocs per menjar i dormir. Us en recomanarem uns quants, com la Maison Tissiere, al poblet d’Antey-Saint André, a Cervínia. Un hotelet amb moltíssim encant, i una cuina digne d’estrella Michelin. Al poble de La Salle, uns apartaments molt ben muntats: Le Petit Coeur. En aquest poble, un restaurant diferent: Pizzeria da Gigi. No us espanteu per la pinta del lloc. Cuina sarda de tota la vida. Demaneu-li a la Valeria quins plats ha fet la seva mare aquell dia. A Courmayeur podeu dinar a Le Petit Montblanc. A la capital, Aosta, molts locals del carrer principal us treuran d’una situació apurada, però per dormir i menjar bé, aneu fins als poblets de les valls secundàries, com a Cogne. Allà trobareu grans hotels, com el Sant’Orso, o el Bellevue, caríssims, guapíssims, amb restaurants en consonància. O petits hotels amb encant, com el de La Tor. Finalment penseu que Torino està a menys d’una hora en cotxe de la Vall d’Aosta i ofereix la seguretat, bon preu i tracte especial a les famílies del seu Novotel Giulio Cesare, una aposta segura. El vall d’Aosta és una destinació familiar ideal per vacances.

Si hay un destino familiar bonito y asequible en los Alpes Italianos, este es el Valle de Aosta. Y lo es porque es muy bello, porque es muy diferente, porque es muy espectacular, y porque está muy cerca. El Valle de Aosta es una región autónoma italiana, que toca Francia y que está situada en el corazón de los Alpes más potentes, al pie del Montblanc. Aunque parezca extraño, sólo está a 770 kms. de Barcelona. Hay varias rutas para llegar. La más directa es por Girona, Narbonne, Nimes, Orange, Nyons, Serres, Gap, Briançon y pasando el col de Montgenevre, se llega hasta Torino, para subir luego a Aosta. Ruta corta pero lenta. Sólo la mitad es autopista. Muchas curvas. Parajes desérticos. También es posible ir por autopista continuamente. Hay que seguir la A7 hasta La Jonquera, la A9 hasta Orange y luego continuar hacia Valence y Grenoble. De allí hacia el túnel de Fréjus que les llevará a Torino, y Aosta. También posible por la Costa, yendo por Niza hasta Savona y subiendo en Torino, dando una vuelta larga. O por el túnel del Montblanc, desde Chamonix, por paisajes alpinos de leyenda. Una vez se llega a Torino hay que subir por la autopista A5. El valle está a sólo 55 km de Torino. El Valle de Aosta es un destino completo para unas vacaciones. En verano es un lugar fresco donde refugiarse del sol ardiente. Un lugar donde el sol calienta pero donde todo es verde, y por la noche se duerme. En primavera todo el valle renace. En otoño, las vertientes, verticales, altísimas, se llenan de tonos terrosos, dorados, ocres y rojos. En invierno, si cogéis buen tiempo, la nieve brilla al sol mortecino. No un poco de nieve, sino montones de nieve. Una nieve democrática, al alcance de todos, familiar, que llena cada rincón del valle. El Valle de Aosta comienza en el Puente de San Martín y llega hasta la estación de esquí de Courmayeur, (en la foto), al pie mismo del Montblanc. Tiene muchos atractivos turísticos, aunque a primera vista es muy austera, anodina y hasta un poco triste. Por ejemplo sus castillos. Cada pueblo tiene el suyo. Son forticacions de carácter defensivo, que se han ido construyendo a lo largo de los siglos. Los hay de medievales, hay palacios renacentistas y barrocos, que no por ello abandonan el aire de fortaleza, y los hay del siglo XIX. Todas ellas son poderosas, situadas en lugares estratégicos, como deteniendo el paso de los extraños. Hay que ver castillos como el de Bard, o el palacio de Issogne, con las pinturas, o Fenis, o Verres o Sarriod. Hay tantos, tan diferentes y tan bonitos que Aosta podría ser muy bien llamado el valle de los castillos. También son espectaculares sus iglesias, románicas, con campanarios en afiladas puntas, pero con fachadas barrocas, con fachadas pintadas, naif y entrañables, coloristas y originales. Aosta, en medio del valle, es una capital joven y dinámica, con un pasado romano esplendoroso, con arco de triunfo incluido, y numerosos templos medievales, como San Orso o el Duomo. Si el valle principal es magnífico, nos faltarán las palabras para describir los valles secundarios que se adentran en las cabeceras del Monte Rosa, del Cervino, o del Montblanc, gigantes de Europa, con más de 4000 mts. de altura. Son valles preciosos, escarpados y risueños, menos sever0s que el valle madre, más soleados. Hay una docena, todos fantásticos, ideales para pasar el verano, o una Navidad en la nieve. Nos gustan especialmente el Valle de Cogne, que se adentra en el parque nacional del Grand Paradiso, reserva de Europa. Cogne, al final de su valle, es un pueblo de cuento de hadas, con restaurantes y hoteles maravillosos, paisajes idílicos y una naturaleza virgen. El valle de Breuil-Cervinia termina en un circo glaciar al pie mismo del Cervino, una titánica montaña, escenográfica y brutal. En Aosta hay muchos buenos lugares para comer y dormir. Os recomendaremos algunos, como la Maison Tissiere, en la aldea de Antey-Saint André, en Cervinia. Un hotelito con muchísimo encanto, y una cocina digna de estrella Michelin. En el pueblo de La Salle, unos apartamentos muy bien montados: Le Petit Coeur. En este pueblo, un restaurante diferente: Pizzeria da Gigi. No os asustéis por la pinta del lugar. Cocina sarda de toda la vida. Pedidle a Valeria qué os nombre los platos que ha cocinado su madre ese día. En Courmayeur se puede comer en Le Petit Montblanc. En la capital, Aosta, muchos locales de la calle principal les sacaran de una situación apurada, pero para dormir y comer bien, hay que ir hasta los pueblos de los valles secundarios, como Cogne. Allí encontrarán grandes hoteles, como el Sant’Orso, o el Bellevue, carísimos, guapísimos, con restaurantes en consonancia. O pequeños hoteles con encanto, como el de La Tor. Finalmente piensen que Torino está a menos de una hora en coche del Valle de Aosta y ofrece la seguridad, buen precio y trato especial a las familias de su Novotel Giulio Cesare, una apuesta segura.