Vall de Bianya

Un cap de setmana amb sol, un dia ideal per pujar a la Vall de Bianya. Per veure romànic de Girona. Simple, rural, amagat, desconegut… maravellós. En un entorn natural de fàbula. Si és l’estiu, podreu campar per prats i boscos, sense passar calor. Si és primavera tot florirà al vostre pas. Si la tardor acompanya els vostres passos per la vall, veureu una gama de colors inaudita: fagedes, rouredes… aladerns, aurons, mil arbres i tons. A l’hivern, neu. I si no hi ha neu, melangia d’un món adormit, com mort. Un paisatge magnífic, com correspon a una part de la Garrotxa, l’anomenada Alta Garrotxa, un trosset poc conegut d’aquesta bellíssima comarca, amb els seus boscos i volcans. Però el que ens atrau més d’aquesta terra és la seva ruralitat intacta. Els poblets, escampats, amagats dins el territori. I les masies, grans, poderoses, esplèndides. I els molins vora els torrents. I les esglésies, les magnífiques ermites i temples romànics, símbol viu d’un temps en que aquestes contrades eren plenes de vida i de gent. Avui, solitàries, parròquies sense ramat. Temples com ara Sant Andreu de Porreres, a la ferèstega Vall de Bac, que prometem un dia descobrir-vos en aquest mateix bloc. Per arribar-hi cal seguir des de Sant Pau de Segúries la pista, asfaltada, que s’endinsa al Bac. A la mateixa vall, Santa Maria de Sacot, a tocar de l’Hostal de Bac, un lloc on fan bona carn a la brasa. Sant Feliu de Bac i Santa Magdalena del Coll, són dues altres esglésies, d’accés fàcil des de la carretera C-153, des del coll de Capsacosta, o bé seguint per la pista que travessa la vall de Bac. Sant Miquel de la Torre, en canvi, està més amagada. A l’altra cantó del mapa hi ha Sant Andreu de Socarrats, que  es troba molt a prop d’Olot, i de la carretera dels túnels de Capsacosta, al llogaret de Llocalou. També des de Llocalou, seguint la carretera de Capsec, trobareu Sant Martí de Capsec. Preciós. Recomanable. Un xic més a munt, seguint per la carretera C-153, trobareu indicat Sant Martí del Clot. De l’Hostalnou podeu fer cap a Santa Margarida de Bianya. També a la mateixa C-153 trobareu l’indicador per anar a Sant Martí de Solamal i Sant Pere Despuig. Al nucli urbà més gran de la vall, que són quatre cases mal contades, s’alça Sant Salvador de Bianya. (A la foto). Un temple molt bonic. I encara ens en deixem unes quantes. Demaneu a quines hores podeu visitar-les, perquè moltes vegades les haureu de veure només per fora. Dormir o menjar a la Vall de Bianya és una experiència magnífica. Hi ha cases rurals encantadores. Mireu-vos la web de turisme de la Vall i escolliu la vostra. Arribareu a la Vall de Bianya si pugeu fins prop d’Olot, sense entrar-hi, via Girona, Banyoles i Besalú, per autopista, autovia i bona carretera. Preneu cap a Camprodón. Passat Sant Joan les Fonts sereu a la Vall. També possible per Granollers, Vic i els túnels de Bracons, llavors travessant Olot. O per Vic, fins Ripoll, i passant els túnels de Capsacosta, o millor, pujant fins Sant Pau de Segúries per veure la Vall de Bac, i baixant per la carretera C-153, l’antiga, pel coll. Moltes corbes però paisatge d’ensomni!.

Un fin de semana con sol, un día ideal para subir a la Vall de Bianya. Para ver el románico de Girona. Simple, rural, escondido, desconocido … maravilloso. En un entorno natural de fábula. Si es verano, podrán correr por prados y bosques, sin pasar calor. Si es primavera todo florecerá a vuestro paso. Si és el otoño, acompañaran sus pasos por el valle una gama de colores inaudita: hayedos, robledales, arces, mil árboles y tonos. En invierno, nieve. Y si no hay nieve, melancolía de un mundo dormido, como muerto. Un paisaje magnífico, como corresponde a una parte de la Garrotxa, la llamada Alta Garrotxa, un trocito poco conocido de esta bellísima comarca, con sus bosques y volcanes. Pero lo que nos atrae más de esta tierra es su ruralidad intacta. Los pueblos, esparcidos, escondidos dentro del territorio. Y las masías, grandes, poderosas, espléndidas. Y los molinos cerca de los torrentes. Y las iglesias, las magníficas ermitas y templos románicos, símbolo vivo de un tiempo en que estas tierras estaban llenas de vida y de gente. Hoy, solitarias, son parroquias sin grey. Templos como Sant Andreu de Porreres, en el agreste Valle de Bac, que prometemos un día descubrirte en este mismo blog. Para llegar hay que seguir desde Sant Pau de Segúries la pista, asfaltada, que se adentra en Bac. En el mismo valle, Santa María de Sacot, en las inmediaciones del Hostal de Bac, un lugar donde hacen buena carne a la brasa. Sant Feliu de Bac y Santa Magdalena del Coll, son otras dos iglesias, de fácil acceso desde la carretera C-153, desde el collado de Capsacosta, o bien siguiendo por la pista que atraviesa el valle de Bac. San Miguel de la Torre, en cambio, está más escondida. Al otro lado del mapa está Sant Andreu de Socarrats, que se encuentra muy cerca de Olot, y de la carretera de los túneles de Capsacosta, en la aldea de Llocalou. También desde Llocalou, siguiendo la carretera de Capsec, encontraréis Sant Martí de Capsec. Precioso. Recomendable. Un poco más arriba, siguiendo por la carretera C-153, encontrarán indicado Sant Martí del Clot. Del Hostalnou pueden llegar hasta Santa Margarida de Bianya. También en la misma C-153 encontrarán el indicador para ir a Sant Martí de Solamal y San Pedro Despuig. En el núcleo urbano más grande del valle, que son cuatro casas mal contadas, se alza San Salvador de Bianya. (En la foto). Un templo muy bonito. Y aún nos dejamos unas cuantas iglesias más. Consultad a qué horas pueden visitarlas, porque muchas veces las tendrán que ver sólo por fuera. Dormir o comer en la Vall de Bianya es una experiencia magnífica. Hay casas rurales encantadoras. Consulten la web de turismo del valle y elijan el suyo. Llegarán a la Vall de Bianya si suben hasta llegar cerca de Olot, pero sin entrar, vía Girona, Banyoles y Besalú, por autopista, autovía y buena carretera. Tomen luego hacia Camprodón. Pasado Sant Joan les Fonts ya entrais en el Valle. También posible acceder por Granollers, Vic y los túneles de Bracons, entonces llegareis atravesando Olot. O por Vic, hasta Ripoll, y pasando los túneles de Capsacosta, o mejor, subiendo hasta Sant Pau de Segúries para ver el Valle de Bac, y bajando por la carretera C-153, la antigua, por el collado. ¡Muchas curvas pero paisaje de ensueño!.

El tren dels llacs

El tren dels llacs tornarà a funcionar aquest proper abril. Aquest ferrocarril recorre cada dia la ruta entre Lleida i Pobla de Segur. Per això, si volguèssiu, podríeu agafar-lo qualsevol dia de l’any. Però el que te més atractiu és prendre el tren històric. Aquest és, precisament, el que funcionarà els dissabtes entre abril i octubre. Es tracta d’un convoi d’època, amb locomotora de vapor entre Lleida i Balaguer, i màquina antiga diesel fins a la Pobla de Segur. (Això es fa per quaestions de seguretat i higiene, degut als nombrosos túnels del recorregut).  Els vostres infants xalaran d’allò més amb aquest tren de vagons vells que s’arrossega en un itinerari insòlit. Perquè de llacs no n’hi ha, sinó que sóm embassaments, però de natura no us en faltarà. Així travessareu primer la plana infinita de Lleida, camps de conreu ufanosos fins Balaguer, tocant el Segre ara sí, ara també. Passat Balaguer podreu veure el pantà de Sant Llorenç de Montgai, verd maragda, bonic, com un miratge, i el seu canyó, que recorda vagament el Far-West. Més endavant, passat Camarasa, entrareu en les gorges del Segre i, de túnel en túnel, us obrireu camí al pantà de Camarasa.  Vilanova de la Sal, amb les salines, i l’aigua sempre present. Ara la del riu Noguera Pallaresa. Més túnels i sereu a Àger. La vila medieval us saludarà des del seu turó, amb la canònica romànica al capdemunt. A l’altra banda veureu els parapents saltar de la serra impressionant del Montsec, i potser adivinareu les cúpules de l’observatori astronòmic més nou de Catalunya. Més túnels, unes noves gorges, i sortirem a la llum indescriptible de Cellers, amb el seu amable embassament. A la llunyania Mur. Castell i colegiata. Dues joies.  Tremp, Sales, la Pobla. Punt final. Temps per dinar i per visitar La Pobla de Segur o a Salas de Pallars. Consulteu la web d’aquest dos municipis que organitzen visites guiades. La tornada, a la tarda, permet veure-ho tot amb uns altres ulls i una altra llum. Parada d’una hora a Balaguer per rendir visita a la ciutat vella, i cap a Lleida amb vapor. Una experiència inoblidable. Imperdonable pels amants del ferrocarril. També pels amants de la natura. Mireu dies i hores de servei a la web del tren dels llacs. Si aquests horaris no us van bé, podeu agafar el tren normal. Menys glamour però la mateixa via. A la Pobla us recomanem que dineu a l’hotel Solé, a tocar de l’estació, a la avinguda de l’estació, 48. Tel.: 973680452 / 973681227. Davant per davant de l’estació. També tenen molt bones habitacions. Senzill, cassolà i fan un bon menú. A Lleida teniu encara més serveis i més hotels.

El tren de los lagos volverá a funcionar este próximo abril. Este ferrocarril recorre cada día la ruta entre Lleida y Pobla de Segur. Por eso, si quisieran, podría Vds. cogerlo cualquier día del año. Pero lo que tiene más atractivo es tomar el tren histórico. Este es, precisamente, el que funcionará los sábados entre abril y octubre. Se trata de un convoy de época, con locomotora de vapor entre Lleida y Balaguer, y con máquina antigua diesel hasta la Pobla de Segur. (Esto se hace por cuestiones de seguridad e higiene, debido a los numerosos túneles del recorrido). Sus niños disfrutaran de lo lindo con este tren de vagones viejos que se arrastra en un itinerario insólito. Porque aunque los lagos son embalses, de naturaleza no os faltará. Así atravesaréis primero la llanura infinita de Lleida, campos de cultivo ufanos hasta Balaguer, viendo el Segre ahora sí, ahora también. Pasado Balaguer podréis ver el pantano de Sant Llorenç de Montgai, verde esmeralda, bonito, como un espejismo, y su cañón, que recuerda vagamente el Far-West. Más adelante, pasado Camarasa, entraréis en las gargantas del Segre y, de túnel en túnel, les abrirá el camino al pantano de Camarasa. Vilanova de la Sal, con las salinas, y el agua siempre presente. Ahora la del río Noguera Pallaresa. Más túneles y llegareis a Àger. La villa medieval les saludará desde su colina, con la canónica románica en primer plano. Al otro lado verá los parapentes saltar de la sierra impresionante del Montsec, y quizás adivinará las cúpulas del observatorio astronómico más nuevo de Cataluña. Más túneles, unas nuevas gargantas, y saldremos a la luz indescriptible de Tremp. A lo lejos Mur. Castillo y colegiata. Dos joyas. Tremp, Salas, La Pobla. Punto final. Tiempo para comer y para visitar La Pobla de Segur o Salas de Pallars. Consulte la web de estos dos municipios que organizan visitas guiadas. La vuelta, por la tarde, permite ver todo con otros ojos y otra luz. Parada de una hora en Balaguer para rendir visita a la ciudad vieja, y hacia Lleida con vapor. Una experiencia inolvidable. Inexcusable para los amantes del ferrocarril. También para los amantes de la naturaleza. Vean días y horas de servicio en la web del tren de los lagos. Si estos horarios no les van bien, pueden coger el tren normal. Menos glamour pero por la misma vía. En la Pobla se recomienda almorzar en el hotel Solé, junto a la estación, en la Avenida de la Estación, 48. Tel.: 973680452 / 973681227.  También tienen muy buenas habitaciones. Sencillo, casero y hacen un buen menú. En Lleida tienen aún más servicios y más hoteles.