Recordeu: concert de balcó i finestra

Recordeu que, aquest proper dimarts, dia 30 de juny a les 20 hores teniu una cita a l’Espai Von Balthasar, a Barcelona, carrer de Villarroel, 81. Es tracta d’un tradicional concert que el grup La Cava dels Sons, de reconegut prestigi en el món del cant coral, a muntat en el pati de veïnat de l’illa on assagen. Després de tantes tardes de sentir la seva excelsa música, els veïns i veïnes podran escoltar un altre “concert per a balcó i finestra”, una forma simpàtica d’agraïr als veïns que, volent o sense voler, els escolten dilluns rere dilluns, quan s’entrenen. Veniu a gaudir-lo. Entrada gratuïta, a la fresca, bons sons i bones sensacions, en el marc insòlit d’un pati de veïns, balcons i les finestres plens de gent. No us ho podeu perdre, perquè prometen que serà un gran moment. El dimarts 30 de juny, canta La Cava dels Sons!.

El Ciclo de Conciertos para Balcó i Finestra es una iniciativa ideada por La Cava de Sons que propone utilizar el patio interior del Espacio Von Balthasar para realizar una serie de conciertos al aire libre durante los meses de junio y julio. Dicho esto, solo nos queda invitaros el próximo martes, 30 de junio a las 20 horas, a un concierto de La Cava dels Sons. La entrada es libre. ¡No falteis!.

II Cicle de concerts de balcó i finestra

Aquest proper dilluns, dia 15 de juny a les 20 hores teniu una cita a l’Espai Von Balthasar, a Barcelona, carrer de Villarroel, 81. Es tracta d’un tradicional concert que el grup La Cava dels Sons, de reconegut prestigi en el món del cant coral, a muntat en el pati de veïnat de l’illa on assagen. Després de tantes tardes de sentir la seva excelsa música, ara han volgut que la gent pugui escoltar en directe altres grups emergents del panorama musical barceloní. Per això han iniciat un nou cicle de “concerts per a balcó i finestra”, una forma simpàtica d’agraïr als veïns que, volent o sense voler, els escolten dilluns rere dilluns, quan s’entrenen. Veniu a gaudir d’un concierto de música venezolana de la mà de l’Ensamble Tepuy. Actuaran també el Grup Vocal Els Preferits y l’Ensamble de Cuatros de Barcelona. Entrada gratuïta, a la fresca, bons sons i bones sensacions, en el marc insòlit d’un pati de veïns, balcons i les finestres plens de gent. No us ho podeu perdre, perquè prometen que serà un gran moment. Ah!, i el dimarts 30 de juny, (ja us ho anunciarem), canta allà mateix La Cava dels Sons!.

El Ciclo de Conciertos para Balcó i Finestra es una iniciativa ideada por La Cava de Sons que propone utilizar el patio interior del Espacio Von Balthasar para realizar una serie de conciertos al aire libre durante los meses de junio y julio. Dicho esto, solo nos queda invitaros el próximo 15 de junio a las 20 horas, a un concierto de música venezolana de la mano del Ensamble Tepuy. Actuan, además, el Grup Vocal Els Preferits y el Ensamble de Cuatros de Barcelona.
La entrada es libre. ¡No falteis!.

Concert de balcó i finestra

Aquest dimarts, 1 de juliol de 2014, (altres anys en altres dates) teniu una cita a l’Espai Von Balthasar, a Barcelona, carrer de Villarroel, 81. Es tracta d’un tradicional concert que el grup La Cava dels Sons, de reconegut prestigi en el món del cant coral, ofereix al veïnat de l’illa on assagen. Tantes tardes de sentir la seva excelsa però desenfadada música, ara la podran escoltar en directe. Per això l’han titulat “Concert per a balcó i finestra”, com una forma d’agraïr als veïns que, volent o sense voler, els escolten dilluns rere dilluns, quan s’entrenen. Veniu a gaudir de la maestria vocal d’aquest grup de música barceloní. Entrada gratuïta, a la fresca, bons sons i bones sensacions, en el marc insòlit d’un pati de veïns, balcons i les finestres plens de gent. El repertori serà variat, però la Cava diu que serà un concert ben especial, trencador, amb nou repertori, amb noves tècniques i nova posada en escena. Així que, no us ho podeu perdre, perquè prometen que serà un gran moment. I, a més, l’entrada és gratuïta. Recordeu, 1 de juliol a l’Espai Von Balthasar, a les 20,30 hores.

El dia 1 de julio, en el Espai Von Balthasar, concierto del grupo de música La Cava dels Sons. Entrada gratuïta, a la fresca. El repertorio será variado. Hoy, recordad, en el l’Espai Von Balthasar, a las 20,30 hores. No falteis.

Köln

A l’Alemania feliç, a les vores del vell riu Rhin, en una posició perfecta, al mig d’Europa, camí de França, d’Holanda, de Bèlgica i, naturalment, de la pròpia Alemania, la ciutat de Colònia és una fita que cal visitar, i per la que haureu de passar per poc que us trepitgeu el vell continent. I no fa falta que us diguem que, si mai passeu per la vall del Rhin, nord allà, val la pena fer una bona paradeta a Köln. Ja des de lluny, de molt lluny, veureu les altíssimes agulles gòtiques de les imponents torres de la seva catedral. Un dels millors edificis gòtic d’Europa, a l’alçada de les grans catedrals franceses d’Amiens, Chartres o Reims, o de les angleses de Canterbury, Saisbury o Ely. Elles us serviran de reclam per trobar el centre de la ciutat. Per descomptat aquest és el temple gòtic més bonic d’Alemania. Alt i poderós, ple d’obres d’art. I dins hi ha un sepulcre que farà les delícies dels vostres infants. Ni més ni menys que la tomba dels Reis Mags d’Orient, preciosa, resplandent i magnífica. Romànica del segle XII. Però Colònia també és el seu centre medieval, tot i que molt fet malbé per les bombes. Avui ple d’edificis moderns, amb botigues de tota mena. Però encara podreu disfrutar de la plaça del mercat amb les cases antigues i les seves boniques esglèsies romàniques, en total en te una dotzena. Sant Martí, Santa Maria, Sant Gedeó, Sant Pantaleó… I de la terrassa damunt el riu, veient passar els vaixells, en un tràfec incessant. I del pont de ferro Hoënzollern, com una mena de pont tipus Eiffel, per on arriben els trens a la Haunptbahnhof, a tocar del Dom, i on els enamorats passegen damunt l’aigua marró del Rhin, i pengen candaus, milers de candaus amb els seus noms. Mai no hem vist tants candaus en un pont, enlloc del món. Disfruteu de Colònia sense presses, fent servir el tramvia, que ara és metro, i ara tren de rodalies, i els centenars de bus que hi ha a la ciutat. Mireu-vos la web del transport i escolliu la vostra tarifa. O mireu-vos a la web de turisme, on hi ha informació sobre la carta Welcome, que dona accés a museus, com ara el Luwding d’art modern, o el d’art romà, que son molt interessants, a més de via lliure per circular per tota la ciutat. La seva excel·lent xarxa de transport, amb la tarifa 2B, o regional, us durà a l’Augustusburg  de Bruhl, un palau barroc a les afores de la ciutat que heu de visitar. Delicia rococó dels princeps arquebisbes de la vila, amb salons maravellosos, i un jardí a la francesa, i un bosc a l’anglesa encantadors. O arribeu-vos fins a Bonn, l’antiga capital federal, on nasqué Beethoven. Una vila petita, amb un castell palau. Molt digne tot plegat. O feu una excursió a Aachen, l’Aquisgrà Imperial de Carlemany. O una anada fins el Lorelei, la desfilada del riu Rhin sota les roques, patrimoni de la humanitat de la UNESCO, al sur de la ciutat de Coblenza, (Koblenz), i fins arribar a la bella Magúncia, (Mainz). Nosaltres varem dormir en un càmping molt familiar, el càmping oficial de Colònia, a tocar del Rhin. Menjavem en un restaurant a tocar d’aquest càmping: el Bosporus, amb especialitats alemanyes. Ja de més grans hem anat amb els nens al Novotel, molt ben situat a la vora del riu també, i hem dinat i sopat en una trattoria i pizzeria magnífica, que s’anomena Toscanini. Mitja ciutat hi va. Reserveu. Està al carrer Jakobstrasse 22. Però a banda d’aquest, que us recomanem amb l’ànima, Colònia està plena d’hotels molt agradables i centenars de bons restaurants. No us perdeu la vila de Köln, i la seva catedral. Valen la pena!.

A orillas del Rhin, en una posición perfecta, en medio de Europa, camino de Francia, de Holenda, de Bélgica y, naturalmente de la propia Alemania, Colonia es una ciudad por la que deberán pasar a poco que pisen el viejo continente. Y no hace falta que les digamos que, si cruzan por allí, vale la pena hacer una buena parada. Desde lejos, muy lejos, las torres góticas de su catedral les servirán de reclamo. (En la foto). Es el templo gótico más bello de Alemania. Y dentro hay un sepulcro que hará las delicias de sus niños. Ni más ni menos que la tumba de los Reyes Magos de Oriente, preciosa, resplandeciente y magnífica. Pero Colonia también es su centro medieval, con las puertas de la muralla, la plaza del mercado con las casas antiguas y las iglesias románicas. Nosotros dormimos en un camping familiar, el camping oficial de Colonia, junto al Rhin. Comíamos en un restaurante junto a este camping: el Bosporus, con especialidades alemanas. Pero Colonia está llena de hoteles, como el familiar Novotel, donde los niños duermen y desayunan gratis, y campings. ¡Y aún más de restaurantes!. Miraros la trattoria i pizzeria magnífica, que se llama Toscanini. En Jakobstrasse 22. Vale la pena ir a comer allí. Muy recomendable!.

Sant Carles de la Ràpita

Sant Carles de la Ràpita és una vila marinera del sur més extrem de Catalunya, ja tocant el País Valencià. Només Alcanar està més avall.  Sant Carles és una vila nova, recent, i això és nota. Va ser fundada al segle XVIII pel rei Carles III, un rei constructor i il·lustrat, que imaginà un gran port i un canal fins Saragossa. El port es feu. De fet no calia. La tranquil·la badia dels Alfacs, on Sant Carles s’aboca i s’enmiralla, és un port natural de primer ordre, utilitzat de fa anys. Les seves aïgues calmes i baixes, són ideals pels infants. Aïgues calentes, netes però tèrboles, un pam d’aigua només, on els vostres fills xipollejaran sense por. El poble s’ordena en carrers amples, tirats a cordills, angles rectes, cases encalades, al voltant de la mar, com abraçant-la. Si bé no ofereix altre recurs que la platja i el paisatge, aquests dos són prou excepcionals i maravellosos. Més que quedar-vos a Sant Carles el que n’heu de fer és sortir-ne. Voltar per les inmediacions. Arribar-vos per les pintoresqes carreteres del Delta, a peu, en bici o en cotxe, fins el Poble Nou, tot resseguint la corba suau i amable de la badia. Veient brillar el sol en el mirall d’aigua o en els arrossars. Arribar-vos fins la bonica Casa de Fusta, o casa verda, on hi ha el museu ornitològic i el centre d’informació del fantàstic parc del Delta de l’Ebre. Albirar la fauna de la Llacuna de l’Encanyissada, mostrar als vostres fills i filles les aus estupendes que hi niuen o hi passen: flamencs, ànecs, agrons, capbussons… Allà, per cert, hi ha un bon restaurant. Podeu anar també fins l’Istme del Trabucador, que separa el mar gran, de la mar petita i tancada. Una estreta franja de terra, desèrtica, llunar, que no sembla d’aquest món. O llogar una barca al port de Sant Carles per fer una volta pels Alfacs i anar fins la Punta de la Banya, a l’altra banda. Quan desembarqueu creureu que sou Cristòfor Colom descobrint terra verge. A tocar de l’embarcador, el far i les Salines de la Trinitat, inusitades. Si en lloc d’anar cap a mar, sortim del port cap a terra, en direcció Amposta, veurem ben aviat la desviació, a mà dreta que porta fins els anomenats Ullals de Baltasar. Una zona de petits estanyols on floreixen els nenúfars. Però a nosaltres, el que ens embadaleig és la la badia natural dels Alfacs. I les seves platges, les del sur, les que trobareu deixant el centre urbà de la ciutat i marxant cap a les Cases d’Alcanar. Un seguit de petites platjoles delicioses, (a la foto), de sorra fina, finíssima i daurada, quasi pols, aigües blanes.  Tan poc profundes que els minyons poden ben bé campar-hi sols. Fins i tot a l’hivern!. Ja veieu que la cosa dona per un cap de setmana familiar, i més. I si avui us en parlem és en motiu de la diada gastronòmica de la Galera i Ostra, que te lloc a mitjans o finals  de febrer. Hi ha mostra de plats fets amb la galera, crustaci poc valorat, i amb les finíssimes ostres de Sant Carles, boníssimes com ho son també les afamades gambes i llagostins. Proveu-los!. No faltaran els vins de la Terra Alta, parades de cava i d’oli, ni per descomptat del formidable arròs de la terra. Baixeu a l’Ebre aquest cap de setmana, si voleu degustar els “platillos” de la fira, o qualsevol altre. Hi ha bons hotels per dormir: com l’Hotel Miami, popularment Can Pons, un senyor hotel, arran mateix d’aigua, amb vistes de somni. També el novíssim Hotel del Port, al centre mateix de la vila, a tocar, naturalment del port. Habitacions familiars. O Cal Batiste, amb un bon restaurant, i bones habitacions. N’hi ha molts més, és clar. Com de restaurants, no us els acabareu. Per menjar-hi paella o fideuà, maravellosa cuina de l’Ebre, o marisc, bons llagostins del delta. Aneu al Varadero,  avinguda Constitució, 1. Tel: 977. 74.10.01, o a Casa Ramon, al carrer Vista Alegre, 8, Tel: 977. 74.14.58. També hem menjat, més senzill, paelles i “fideuàs” de fábula al Cranc Roig, al carrer de Sant Francesc, 33, Tel: 977.74.08.60, tot anant cap al port. ‎El sur us crida!

San Carlos de la Rápita es una villa marinera del sur más extremo de Cataluña, ya tocando la Comunidad Valenciana. Sólo Alcanar está más abajo. San Carlos es una villa nueva, reciente, y eso se nota. Fue fundada en el siglo XVIII por el rey Carlos III, un rey constructor e ilustrado, que imaginó un gran puerto y un canal hasta Zaragoza. El puerto se hizo. De hecho no era necesario. La tranquila bahía de los Alfaques, donde San Carlos se vierte y se detiene, es un puerto natural de primer orden, utilizado desde hace años. Sus aguas calmas y bajas, son ideales para los niños. Aguas calientes, limpias, aunque turbias, un palmo de agua sólo, donde sus hijos chapotearan sin miedo. El pueblo se ordena en calles anchas, tiradas a cordel, rectas, de casas encaladas, alrededor del mar, como abrazándolo. Si bien no ofrece otro recurso que la playa y el paisaje, estos dos son bastante excepcionales y maravillosos. Más que quedarse en San Carlos lo que tenéis que hacer es salir. Pasear por las inmediaciones. Acercaros por las pintoresqes carreteras del Delta, a pie, en bici o en coche, ir hasta el Pueblo Nuevo, siguiendo la curva suave y amable de la bahía. Viendo brillar el sol en el espejo de agua o en los arrozales. Acercaros hasta la maravillosa Casa de Madera, o casa verde, donde se encuentra el museo ornitológico y el centro de información del fantástico parque del Delta del Ebro. Vislumbrad la fauna de la Laguna de la Encanyissada, mostrad a vuestros hijos e hijas las aves estupendas que anidan o pasan: flamencos, patos, garzas, zambullidas … Allí, por cierto, hay un buen restaurante. Pueden ir también hasta el Istmo del Trabucador, que separa el mar grande, de la mar pequeña y cerrada. Una estrecha franja de tierra, desértica, lunar, que no parece de este mundo. O alquilar una barca en el puerto de San Carlos para dar una vuelta por Alfacs e ir hasta la Punta de la Banya, al otro lado. Cuando desembarcareis creeréis que sois Cristóbal Colón descubriendo tierra virgen. Cerca del embarcadero, el faro y las Salinas de la Trinidad, inusitadas. Si en lugar de ir hacia el mar, salimos del puerto hacia tierra, en dirección Amposta, vereis de pronto la desviación, a mano derecha que lleva hasta los llamados Ullals de Baltasar. Una zona de pequeños estanques donde florecen los nenúfares. Pero a nosotros, lo que nos embelesa es la la bahía natural de los Alfaques. Y sus playas, las del sur, las que encontraréis dejando el centro urbano de la ciudad y marchando hacia las Casas de Alcanar. Una serie de pequeñas playuelas deliciosas, (en la foto), de arena fina, finísima y dorada, casi polvo, de aguas blandas. Tan poco profundas que los crios van a poder campar por allí solos. ¡Incluso en invierno!. Ya veis que la cosa da para un fin de semana familiar, y más. Y si hoy os hablamos de esto es con motivo de la fiesta gastronómica de la Galera y la Ostra, que tiene lugar a mediados o finales de febrero. Hay muestra de platos hechos con la galera, crustáceo poco valorado, y con las finísimas ostras de San Carlos, buenísimas como lo son también las afamadas gambas y langostinos. ¡Pruébenlos!. No faltarán los vinos de la Terra Alta, paradas de cava y de aceite, ni por supuesto del formidable arroz de la tierra. Bajense al Ebro este fin de semana, si desean degustar los “platillos” de la feria, o cualquier otro. Hay buenos hoteles para dormir: como el Hotel Miami, popularmente Can Pons, un señor hotel, a un palmo del agua, con vistas de ensueño. También el novísimo Hotel del Port, en el centro mismo de la villa, junto, naturalmente, del puerto. Habitaciones familiares. O Cal Batiste, con un buen restaurante, y buenas habitaciones. Hay muchos más, claro. Como de restaurantes, no os los acabaréis. Para comer teneis paella o fideuá, maravillosa cocina del Ebro, o marisco, buenos langostinos del delta. Vayan al Varadero, avenida Constitución, 1. Tel.: 977. 74.10.01, o a Casa Ramon, en la calle Vista Alegre, 8, Tel.: 977. 74.14.58. También hemos comido, más sencillo, paellas y “fideuás” de fábula en el Cranc Roig (Cangrejo Rojo), en la calle de San Francisco, 33, Tel: 977.74.08.60, yendo hacia el puerto.