Köln


A l’Alemania feliç, a les vores del vell riu Rhin, en una posició perfecta, al mig d’Europa, camí de França, d’Holanda, de Bèlgica i, naturalment, de la pròpia Alemania, la ciutat de Colònia és una fita que cal visitar, i per la que haureu de passar per poc que us trepitgeu el vell continent. I no fa falta que us diguem que, si mai passeu per la vall del Rhin, nord allà, val la pena fer una bona paradeta a Köln. Ja des de lluny, de molt lluny, veureu les altíssimes agulles gòtiques de les imponents torres de la seva catedral. Un dels millors edificis gòtic d’Europa, a l’alçada de les grans catedrals franceses d’Amiens, Chartres o Reims, o de les angleses de Canterbury, Saisbury o Ely. Elles us serviran de reclam per trobar el centre de la ciutat. Per descomptat aquest és el temple gòtic més bonic d’Alemania. Alt i poderós, ple d’obres d’art. I dins hi ha un sepulcre que farà les delícies dels vostres infants. Ni més ni menys que la tomba dels Reis Mags d’Orient, preciosa, resplandent i magnífica. Romànica del segle XII. Però Colònia també és el seu centre medieval, tot i que molt fet malbé per les bombes. Avui ple d’edificis moderns, amb botigues de tota mena. Però encara podreu disfrutar de la plaça del mercat amb les cases antigues i les seves boniques esglèsies romàniques, en total en te una dotzena. Sant Martí, Santa Maria, Sant Gedeó, Sant Pantaleó… I de la terrassa damunt el riu, veient passar els vaixells, en un tràfec incessant. I del pont de ferro Hoënzollern, com una mena de pont tipus Eiffel, per on arriben els trens a la Haunptbahnhof, a tocar del Dom, i on els enamorats passegen damunt l’aigua marró del Rhin, i pengen candaus, milers de candaus amb els seus noms. Mai no hem vist tants candaus en un pont, enlloc del món. Disfruteu de Colònia sense presses, fent servir el tramvia, que ara és metro, i ara tren de rodalies, i els centenars de bus que hi ha a la ciutat. Mireu-vos la web del transport i escolliu la vostra tarifa. O mireu-vos a la web de turisme, on hi ha informació sobre la carta Welcome, que dona accés a museus, com ara el Luwding d’art modern, o el d’art romà, que son molt interessants, a més de via lliure per circular per tota la ciutat. La seva excel·lent xarxa de transport, amb la tarifa 2B, o regional, us durà a l’Augustusburg  de Bruhl, un palau barroc a les afores de la ciutat que heu de visitar. Delicia rococó dels princeps arquebisbes de la vila, amb salons maravellosos, i un jardí a la francesa, i un bosc a l’anglesa encantadors. O arribeu-vos fins a Bonn, l’antiga capital federal, on nasqué Beethoven. Una vila petita, amb un castell palau. Molt digne tot plegat. O feu una excursió a Aachen, l’Aquisgrà Imperial de Carlemany. O una anada fins el Lorelei, la desfilada del riu Rhin sota les roques, patrimoni de la humanitat de la UNESCO, al sur de la ciutat de Coblenza, (Koblenz), i fins arribar a la bella Magúncia, (Mainz). Nosaltres varem dormir en un càmping molt familiar, el càmping oficial de Colònia, a tocar del Rhin. Menjavem en un restaurant a tocar d’aquest càmping: el Bosporus, amb especialitats alemanyes. Ja de més grans hem anat amb els nens al Novotel, molt ben situat a la vora del riu també, i hem dinat i sopat en una trattoria i pizzeria magnífica, que s’anomena Toscanini. Mitja ciutat hi va. Reserveu. Està al carrer Jakobstrasse 22. Però a banda d’aquest, que us recomanem amb l’ànima, Colònia està plena d’hotels molt agradables i centenars de bons restaurants. No us perdeu la vila de Köln, i la seva catedral. Valen la pena!.

A orillas del Rhin, en una posición perfecta, en medio de Europa, camino de Francia, de Holenda, de Bélgica y, naturalmente de la propia Alemania, Colonia es una ciudad por la que deberán pasar a poco que pisen el viejo continente. Y no hace falta que les digamos que, si cruzan por allí, vale la pena hacer una buena parada. Desde lejos, muy lejos, las torres góticas de su catedral les servirán de reclamo. (En la foto). Es el templo gótico más bello de Alemania. Y dentro hay un sepulcro que hará las delicias de sus niños. Ni más ni menos que la tumba de los Reyes Magos de Oriente, preciosa, resplandeciente y magnífica. Pero Colonia también es su centro medieval, con las puertas de la muralla, la plaza del mercado con las casas antiguas y las iglesias románicas. Nosotros dormimos en un camping familiar, el camping oficial de Colonia, junto al Rhin. Comíamos en un restaurante junto a este camping: el Bosporus, con especialidades alemanas. Pero Colonia está llena de hoteles, como el familiar Novotel, donde los niños duermen y desayunan gratis, y campings. ¡Y aún más de restaurantes!. Miraros la trattoria i pizzeria magnífica, que se llama Toscanini. En Jakobstrasse 22. Vale la pena ir a comer allí. Muy recomendable!.

Festa dels Dolors a Bellpuig


Teniu mono de processó?. No podeu esperar a Setmana Santa?. Doncs heu de saber que, antigament, eren molt habituals les processons prèvies al diumenge de Rams. Processons penitencials que anunciaven el final de la Quaresma, i preparaven la Passió. A Bellpuig d’Urgell, una vila maravellosa propera a Tàrrega, encara conserven aquesta tradició. Podeu arribar-hi molt fàcilment des de Barcelona per l’autovia A-2, en direcció a Lleida. Són 100 kms. Una hora. Tot el dia es van fent actes litúrgics però és a la nit quan s’assoleix el gruix de la celebració. A quarts de els soldats romans, els Armats, cerquen i congreguen tots els passos, que són molts. Seguidament, aconvoiats per la música de la Banda Municipal de Bellpuig, cerquen els priors de cada congregació. Arrenca, pels volts de 10 de la nit, el gran seguici. El poble sencer s’hi volca. L’acte corprén de veritat. Es ressegueixen els carrers del centre del poble: La Creu, Sant Josep, la plaça de Sant Roc, Font, carrer Major, fins arribar a l’església. Si teniu els infants grans, o podeu passar un cap de setmana a l’Urgell, no dubteu a admirar aquesta processó. També el poble merita una detinguda visita. Ni us podeu imaginar les maravelles que guarda el seu casc antic. Com per exemple els carrers porxats, o les restes del castell, o la mateixa esglèsia. Capítol a banda ens mereix el fastuós sepulcre de Ramon Folch de Cardona-Anglesola. Un inaudit i únic mausoleu de marbre blanc, obra de l’escultor napolità Giovanni Merliano da Nola. Renaixement de veritat, autèntic, escàs a Catalunya. Val el viatge. I, a les afores del poble, el portentós i desconegudíssim convent de Sant Bartomeu. Renaixement també, de nou. No podeu deixar de veure’l. Una obra que no te rival en el seu gènere. Ja veieu que anar a Bellpuig d’Urgell us compensa el cap de setmana o l’hora de viatge. Si voleu més teca turística per arrodonir l’estada, llavors us recomanaríem fer una bona descoberta de la vall del riu Corb. Ciutadilla, Verdú, o la bellíssima Guimera, són viles medievals amb els seus castells roquers i palaus. El monestir de Vallbona de les Monges. El balneari de Vallfogona de Riucorb. Museu de les joguines a Verdú. Tàrrega… voleu més motius per visitar Bellpuig i l’Urgell?. A Bellpuig hi ha una casa rural de somni, un xic cara, però magnífica: El Pla del Bosc. A Belianes teniu un hotelet rural dels que no fallen, amb un restaurant d’aquells que fan clientela: Cal Menut. Teniu hotels a Tàrrega. També a Vilagrassa el célebre Hostal del Carme, amb dos restaurants, menú i carta, molt recomanable. També teniu els balnearis de Rocallaura, recién reinaugurat, o el de Vallfogona, molt bonic. Per dinar o sopar, a més dels hotels que us hem recomanant, dins de Bellpuig mateix teniu el Xalors, el Bon Gust, la pizzeria Napoli o, el nostre preferit, L’Amagatall, a l’Avinguda Catalunya, 73, Tel: 973 32 08 42‎.

¿Tienen mono de procesión?. ¿No pueden esperar a Semana Santa?. Pues debéis saber que, antiguamente, eran muy habituales las procesiones previas al Domingo de Ramos. Procesiones penitenciales que anunciaban el final de la Cuaresma, y preparaban la Pasión. En Bellpuig d’Urgell, una villa maravillosa cercana a Tàrrega, todavía conservan esta tradición. Pueden llegar muy fácilmente desde Barcelona por la autovía A-2, en dirección a Lleida. Son 100 kms. Una hora. Todo el día se van haciendo actos litúrgicos, pero es por la noche cuando se alcanza el espesor de la celebración. A las 9’30 los soldados romanos buscan y congregan todos los pasos, que son muchos. Seguidamente, junto con la Banda Municipal de Bellpuig, buscan a los priores de cada congregación. Arranca finalmente, alrededor de 10 de la noche, el gran séquito. El pueblo entero se vuelca. El acto sobrecoge de verdad. Se recorren las calles del centro del pueblo: Cruz, San José, la plaza de San Roque, Fuente, calle Mayor, hasta llegar a la iglesia. Si tienen los niños ya mayores, o pueden pasar un fin de semana en el Urgell, no duden en admirar esta procesión. También el pueblo merece una detenida visita. Ni os podéis imaginar las maravillas que guarda su casco antiguo. Como por ejemplo las calles porticadas, o los restos del castillo, o la misma iglesia. Capítulo aparte nos merece el fastuoso sepulcro de Ramon Folch de Cardona-Anglesola. Un inaudito y único mausoleo de mármol blanco, obra del escultor napolitano Giovanni da Nola. Renacimiento de verdad, auténtico, escaso en Cataluña. Vale el viaje. Y, en las afueras del pueblo, el portentoso y desconocido convento de Sant Bartomeu. Renacimiento también, de nuevo. No pueden dejar de verlo. Una obra que no tiene rival en su género. Ya veis que ir a Bellpuig d’Urgell os compensa el fin de semana o la hora de viaje. Si desean redondear la estancia, les recomendaríamos hacer una buena ruta de descubrimiento del valle del río Corb. Ciutadilla, Verdú, o la bellísima Guimera, son pueblos medievales con sus castillos roqueros y palacios. El monasterio de Vallbona de les Monges. El balneario de Vallfogona de Riucorb. Museo de los juguetes en Verdú. Tàrrega … motivos para visitar Bellpuig y el Urgell. En Bellpuig hay una casa rural de ensueño, un poco cara, pero magnífica: El Pla del Bosc. En Belianes tienen un hotelito rural de los que no fallan, con un restaurante de aquellos que hacen clientela: Cal Menut. Tienen también hoteles en Tàrrega. En Vilagrassa el célebre Hostal del Carme, con dos restaurantes, menú y carta, muy recomendable. También los balnearios de Rocallaura, recién reinaugurado, o el de Vallfogona, muy bonito. Para comer o cenar, además de los hoteles que os hemos recomendando, dentro de Bellpuig mismo está el Xalors, el Buen Gusto, la pizzería Napoli o, nuestro favorito, L’Amagatall (El Escondite), en la Avenida Catalunya, 73, Tel: 973 32 08 42.

Torres del Rio


Una de les més estranyes fites que podeu trobar en el camí de Sant Jaume és Torres del Rio. Aquesta població navarressa, entre Viana i Estella, posseeix una enigmàtica esglèsia romànica del segle XII: l’esglèsia del sant Sepulcre. Ja l’advocació és insòlita. Podría ser un temple depenent de l’Orde Militar del Sant Sepulcre?. No contribueix a aminorar els rumors el fet que va tenir funcions de capella sepulcral. La planta octogonal tampoc és gaire comuna. La cúpula, octogonal també, és molt original. La corona un torreó, amb una llanterna, fet que l’emparenta amb construccions com “la lanterne aux morts” de Sarlat, a França. Si feu la ruta del xacobeo no dubteu a fer una detinguda visita amb els vostres fills a aquesta joia del romànic de Navarra. No hem dormit ni menjat mai a Torres del Rio. Us recomanem que ho feu a Estella, al restaurant La Cepa, tot un luxe pel paladar, o bé que continueu fins Viana, on teniu el Palacio de Pujadas, davant de l’esglèsia, un hotel amb molt d’encant i història. També bon restaurant. A Casa Armendáriz, carrer Navarro Villoslada, 19. Tel: 948 64 50 78, una sidreria, menjareu bé. També és un senzill hostalet.

Una de las más extrañas iglesias que podéis encontrar en el camino de Santiago está en Torres del Río. Esta población navarra, entre Viana y Estella, posee una enigmática construcción románica del siglo XII: la iglesia del Santo Sepulcro. Ya la advocación es insólita. ¿Podría ser un templo dependiendo de la Orden Militar del Santo Sepulcro?. No contribuye a aminorar los rumores el hecho de que tuvo funciones de capilla sepulcral. La planta octogonal tampoco es muy común. La cúpula, octogonal también, es muy original. La corona un torreón, con una linterna, lo que le emparenta con construcciones como “la lanterne aux morts” de Sarlat, en Francia. Si hacen la ruta del Xacobeo no duden en rendir una detenida visita con sus hijos a esta joya del románico de Navarra. No hemos dormido ni comido nunca en Torres del Río. Les recomendamos que lo hagan en Estella, en el restaurante La Cepa, o bien que continúen hasta Viana, donde se encuentra el Palacio de Pujadas, frente a la iglesia, un hotel con mucho encanto e historia. También buen restaurante. En Casa Armendáriz, calle Navarro Villoslada, 19. Tel.: 948 64 50 78, una sidrería, pueden comer bien. Es un sencillo hostal.

Santa Anna de Barcelona


Amagada entre els edificis altíssims de la Plaça Catalunya de Barcelona. Reclosa en un bellíssim pati interior del Barri Gótic. Com si d’una evocació fantasmal del passat medieval de la ciutat es tractés, en una placeta deliciosa, s’alça, des de fa quasi mil anys, el monestir de Santa Anna. És un lloc màgic, fins podríem dir esotèric. Els Canonges del Sant Sepulcre ressaren entre els seus murs i, encara avui, és la seu dels Cavallers del Sant Sepulcre de Jerusalem. Aquesta ordre mítica, hereva de les més fantàstiques tradicions templeres i hospitaleres de l’edat mitjana, celebra els seus benèfics rituals entre les parets monumentals del priorat de Santa Anna. Si podeu, si sabeu el dia i l’hora, aneu-hi. Un encanteri no fora millor. El conjunt es composa d’una graciosa esglèsia romànica, a mig camí del gòtic i el claustre tan senzill, recòndit i apacible. Un racó de pau al mig del brogit i enrrenou de Barcelona. Per arribar-hi entreu pel Carrer Santa Anna, desde Portal de l’Àngel o des de Rambles. Trobareu un gran portal a meitat del carrer. Darrera el portal s’obre una placeta amb l’esglèsia. Visita lliure. També accessible per Rivadeneyra, directe des de Plaça Catalunya. Fora de les hores de missa, sobretot de nit, tanquen els portals i queda inaccesible totalment.

Escondida entre los edificios altísimos de la Plaza Cataluña de Barcelona. Recluida en un bellísimo patio interior del Barrio Gótico. Como si de una evocación fantasmal del pasado medieval de la ciudad se tratara, en una placita deliciosa, se alza, desde hace casi mil años, el monasterio de Santa Anna. Es un lugar mágico, hasta podríamos decir esotérico. Los Canónigos del Santo Sepulcro rezaron entre sus muros y, aún hoy, es la sede de los Caballeros del Santo Sepulcro de Jerusalén. Esta orden mítica, heredera de las más fantásticas tradiciones templarias y hospitalarias de la Edad Media, celebra sus benéficos rituales entre las paredes monumentales del priorato de Santa Anna. Si podeis, si sabéis el día y la hora, id a verlos. Un hechizo no fuera mejor pasaporte al medioevo. El conjunto se compone de una graciosa iglesia románica, a medio camino del gótico y el claustro sencillo, recóndito y apacible. Un rincón de paz en medio del ruido de Barcelona. Para llegar hay que entrar por la Calle Santa Ana, desde Portal de l’Àngel o desde Ramblas. Encontraréis un gran portal a mitad de la calle. Detrás del portal se abre una plaza con la iglesia. Visita libre. También accesible desde Rivadeneyra, directo de Plaza Catalunya. Fuera de las horas de misa, sobre todo de noche, cierran los portales y queda inaccesible totalmente.