Baiasca


Baiasca és un llogarret perdut, ignorat, en mig de les muntanyes del Pallars Sobirà. Penjat literalment del vessant assoleiat d’un munt de cims que passen dels 2000 metres. En aquest indret remot es conserven les úniques pintures romàniques originals de tot el pirineu català. No son, ni de bon tros, tan maravelloses com les de la Vall de Boí. No tenen el poder de crida del pantocrator de Sant Climent de Taüll que podeu veure al Museu Nacional d’Art de Catalunya. Però estan on han d’estar. Al seu lloc. En el temple per al qual foren concebudes. No en un museu asèptic i edulcorat, sinó entre cases de pedra, en una vella església tronada, entre la natura més agreste. Aquest és el seu valor. Això les fa úniques. Si bé, cal dir-ho, arribar-hi és ja tota una aventura. Us caldrà pujar fins el Pallars. Sempre bé de gust fer aquesta tradicional sortida familiar. Passat Sort i Llavorsí, per la carretera C-13 en direcció Esterri d’Àneu i Vielha, a uns 5 kms. de Llavorsí, trobareu, a mà esquerra, el trencall que porta a Arestui i Baiasca. Son 7 kms. de carretera veïnal, estreta, en pujada, amb moltes corves, i en un estat deplorable, malgrat estar, presuntament, asfaltada. Semblen 14 kms. Al final es veu el poble amuntegat davant vostre, al altre costat del petit riu de Baiasca. Aparqueu a l’espai habilitat a l’entrada del caseriu. No intenteu pujar. Els carrers son costeruts. Demaneu pel senyor Marcel·lí Carrera, o per qui tingui ara la clau del temple. Amb bon humor i sense presses, la gent de muntanya no compta el temps com nosaltres, us obriran la porta. D’entrada res no es veu. Però, amagades darrera un retaure barroc, apareix la maravella de l’absis de Baiasca. No estan complertes, l’estat de conservació és justet, però la impressió que tindreu és comparable a la dels grans descobriments arqueològics. Us sentireu com Howard Carter amb Tutankamó. Llàstima del cap del crist al pantocràtor. Però els àngels i els apòstols son magnífics. I la petita cripta, sense cap pintura, una cucada. No heu de deixar perdre l’oportunitat de pujar fins Baiasca en el curs d’unes vacances pel Pirineu de Lleida. En un cap de setmana o un pont per les Valls d’Àneu, o de Cardós. En una jornada d’esquí a Espot o Port-Ainé. Desvieu-vos de la ruta per gaudir d’aquest indret salvatge. Cap mena de serveis allà dalt. Però tots els que vulgueu a Llavorsi, per exemple. Un bon hotelet de muntanya, Hotel de Rei. Un de més senzill, amb menjar cassolà, i habitacions netes: Hostal La Noguera. També podeu mirar-vos el Castellarnau d’Escaló, el poble següent. Un bon hotel. Si us agrada el càmping, a Llavorsí n’hi ha un de ben bonic: el Riberies. Al costat un hotel d’alt estànding, amb el mateix nom, que no us hem recomanat perquè resulta força car, prohibitiu. Baiasca, una aventura al nostre propi país!.

Baiasca es una aldea perdida, ignorada, en medio de las montañas del Pallars Sobirà. Colgada literalmente la vertiente soleada de un montón de cumbres que pasan de los 2000 metros. En este lugar remoto se conservan las únicas pinturas románicas originales de todo el pirineo catalán. No son, ni mucho menos, tan maravillosas como las de la Vall de Boí. No tienen el poder del pantocrator de Sant Climent de Taüll que podéis ver en el Museo Nacional de Arte de Cataluña. Pero están donde deben estar. En su lugar. En el templo para el que fueron concebidas. No en un museo aséptico y edulcorado, sino entre casas de piedra, en una vieja iglesia, entre la naturaleza más agreste. Este es su valor. Esto las hace únicas. Si bien, hay que decirlo, llegar es ya toda una aventura. Hará falta subir hasta el Pallars. Siempre apetece hacer esta tradicional salida familiar. Pasado Sort y Llavorsí, por la carretera C-13 en dirección Esterri d’Àneu y Vielha, a unos 5 kms. de Llavorsí, encontraréis, a mano izquierda, el desvío que lleva a Arestui y Baiasca. Son 7 kms. de carretera vecinal, estrecha, en constante subida, con muchas curvas, y en un estado deplorable, pese a estar, presuntamente, asfaltada. Parecen 14 kms. Al final se ve el pueblo agolpado delante de vosotros, al otro lado del pequeño río de Baiasca. Aparquen en el espacio habilitado en la entrada del caserío. No intenten subir. Las calles son empinadas. Pidan por el señor Marcelino Carrera, o por quien tenga ahora la clave del templo. Con buen humor y sin prisas, la gente de montaña no cuenta el tiempo como nosotros, se os abrirá la puerta. De entrada nada se ve. Pero, escondidas detrás de un retablo barroco, aparece la maravilla del ábside de Baiasca. No están completas, el estado de conservación es justito, pero la impresión que se tendrá es comparable a la de los grandes descubrimientos arqueológicos. Se sentirán como Howard Carter con Tutankamó. Lástima de la cabeza del cristo al pantocrátor. Pero los ángeles y los apóstoles son magníficos. Y la pequeña cripta, sin pintura, una cucada. No deben dejar perder la oportunidad de subir hasta Baiasca en el curso de unas vacaciones por el Pirineo de Lleida. En un fin de semana o un puente por los Valles d’Àneu, o de Cardós. En una jornada de esquí en Espot o Port-Ainé. Sálganse de la ruta para disfrutar de este lugar salvaje. Ningún tipo de servicios allí arriba. Pero todos los que queráis en Llavorsi, por ejemplo. Un buen hotelito de montaña, Hotel de Rey. Uno más sencillo, con comida casera, y habitaciones limpias: Hostal La Noguera. También el Castellarnau de Escaló, en el pueblo siguiente. Un buen hotel. Si os gusta el camping, en Llavorsí hay uno muy bonito: el Riberies. Junto a él un hotel de alto standing, con el mismo nombre, que no os hemos recomendado porque resulta bastante caro, prohibitivo.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s