Tres tombs de Begues


Begues és una bonica població a l’interior del Parc Natural del Garraf. És una vila prou gran, en mig de la muntanya, i prou desconeguda. Aquest proper diumenge, dia 17 de febrer de 2019, hi fan els tres tombs, cap al migdia. Una bona ocasió per gaudir amb els infants, els carros, els cavalls i burros… i per fer un volt per aquelles terres aspres del sud de Barcelona. Si voleu arribar a Begues aneu cap a Gavà, per l’autovia de l’aeroport, o l’autopista, i un cop en aquesta població, agafeu la carretera BV-2411, en direcció a Begues mateix, ben senyalitzat. I per dinar… potser us ve de gust fer una barbacoa?. Doncs a Begues hi ha un bon lloc per fer-ho. A la web trobareu tota la informació que necessiteu. I si no us agrada menjar a l’aire lliure, o plou, podeu anar a Ca na Maria, un bonic restaurant on es menja molt bé. O a l’Arrels també amb bona cuina. Ja ens direu que us ha semblat la pasada de Sant Antoni a Begues, i el parc del Garraf. Sabem que la zona és molt peculiar. Molt seca. Plena de roques. La vegetació és el típic pi blanc, esparsa, sense gaire ombra. Però és que el Parc Natural del Garraf és així. Una cosa molt diferent de Girona o el Montseny. Terra agreste, blanca, com feta per les cabres. Però no deixa de tenir el seu encant. O agrada o no agrada. Ara bé, els nens s’ho passen de fàbula. Animeu-vos a sortir a veure els burros a Begues, en realitat a quatre passes de casa!.

Begues está en la zona del Parque Natural del Garraf. Se llega desde Barcelona si vais hacia Gavà, por la autovía del aeropuerto, o la autopista, y una vez en esta población, hay que tomar la carretera BV-2411, en dirección al pueblo. Allí tiene lugar este fin de semana la pasada de San Antonio, con los caballos, carros y burros, al mediodia. La zona es muy peculiar. Muy seca. Llena de rocas. La vegetación es el típico pino blanco, disperso, sin mucha sombra. Pero es que el Parque Natural del Garraf es así. Algo muy diferente de Girona o el Montseny. Tierra agreste, blanca, como hecha para las cabras. Pero no deja de tener su encanto. O gusta o no gusta. Para comer por allí hay una zona de barbacoas. O buenos restaurantes, como Ca Na Maria o Arrels, en el centro del pueblo. Aunque parezca lejos, en realidad, Begues está bien cercana a Barcelona, en un entorno natural original y poco conocido.

Fira Modernista de Terrassa


A la vila de Terrassa, aquest proper cap de setmana de maig, hi ha una fira elegant, distingida, diferent. És la XVI Fira modernista, que tindrà lloc de l’11 al 13 de maig de 2018. L’edició d’enguany està dedicada a la cuina modernista. La imatge principal del pòster és la de l’edifici del Mercat de la Independència, obra d’Antoni Pasqual i Melcior Vinyals, que va entrar en funcionament el 1908. Aquest any també destaca la commemoració del 150è aniversari del naixement  de Lluís Muncunill, arquitecte de moltes construccions modernistes de la ciutat.  La gent d’aquesta bonica ciutat del Vallés es disfressa, o millor dit, es vesteix de la manera com anaven vestits els rics de fa cent anys. Vestits de carrer de les classes adinerades, vestits de festa, vestits d’aquell mon displicent, ambigu, decadent, epicuri, omplen els carrers i les places. A l’hora, es programen tota mena d’activitats que reviuen els dolços anys d’inici del segle XX. Despreocupats anys per a qui tenia les esquenes cobertes. L’ambient dels anys del modernisme campa per Terrassa. No podeu deixar de veure-ho. Els vostres infants no poden deixar de veure-ho. Aneu fins la ciutat per la C-58. Són 20 minuts. Aparqueu en qualsevol parking proper al centre històric i participeu en els actes programats. Són  molts. Impossible donar fe de cadascun d’ells. A més cada any canvien. Però n’hi ha que sempre perduren. Com ara el gran mercat modernista al Parc de Sant Jordi. Mostra d’oficis antics i de productes artesans. Mostra d’antics gremis a la Plaça Vella i a la Rambla d’Egara. Jornada de portes obertes als museus de la ciutat, que no son pas pocs, ni poc interessants. Visites organitzades des de l’oficina de turisme, teatralitzades. Espectacles i tallers pensats pels infants, a més del que es proposen pels adults. Cercavila i circ. Música: concerts, danses i sardanes. Mireu-vos la programació la web del municipi on hi trobareu el que calgui. Passar un dia a Terrassa?. Perquè no!. A més de la fira podreu visitar la Cartoixa de Vallparadís al mateix centre de la ciutat i, al seu voltant, el magnífic parc de Vallparadís, un dels més bonics no ja de la ciutat, sinó de Catalunya. El parc te un riuet, un petit llac, i un tren en miniatura. Hi ha molta gespa, espai per còrrer i una zona de pic-nic. També un curiós indret dedicat a fer experiments de ciències. Molt a la vora del parc, per arrodonir el dia,  podeu visitar el conjunt de les esglésies de l’antiga Egara. Unes esglésies romàniques que son una maravella de primer ordre. Úniques a Catalunya i com n’hi ha poques a Espanya i Europa. Si encara us quedes més temps, podeu arribar-vos fins el Museu de la Ciència i de la Tècnica. Quedareu bocabadats del que hi ha allà dins. Exposicions de cotxes antics, d’electricitat, d’ordinadors de tots els temps, una fàbrica tèxtil sencera… una passada. I, al parc de Sant Jordi, una masia modernista, Can Freixes, guapíssima, a la imatge, amb les seves voltes pintades de color blanc. I, al seu voltant, un parc amb una altra zona de picnic, un bar on fan bon menjar, espai per còrrer i jugar, i un petit jardinet romàntic molt coquetó. Si no voleu dinar de picnic, hi ha bons llocs on anar a entaular-se. Per exemple, molt bo, caret, El Cel de les Oques. Boníssim!. Moderníssim, trencador, diferent: Bizarre. Més tradicional, bona brasa, coquetó, és La Torreta. Més de disseny, cuina d’autor, Llumí, al centre també. Si heu visitat el Museu de la Tècnica, sabeu que allà també podeu menjar, a la Terrassa del Museu.  Si voleu quelcom més senzillet, la franquicia de La Tagliatella, pizza i pasta, te un bon local a la ciutat. Animeu-vos, que Terrassa està a tocar de Barcelona, només a 30 kms. per autovia. També fàcil anar-hi en tren. És com el metro del Vallés. Molta circulació en cada sentit i l’estació és al centre mateix. Tots a la fira Modernista de Terrassa!.

En Terrassa, este fin de semana de mayo, se organiza una feria Modernista muy elegante, distinguida, diferente. La gente de esta bella ciudad del Vallés se disfraza, o mejor dicho, se viste de la manera como iban vestidos los ricos de hace cien años. Vestidos de calle de las clases adineradas, vestidos de fiesta, vestidos de aquel mundo displicente, ambiguo, decadente, epicúreo, llenan las calles y las plazas. Al mismo tiempo se programan todo tipo de actividades que reviven los dulces años de inicio del siglo XX. Despreocupados años por quien tenía las espaldas cubiertas. El ambiente del modernismo campa por Terrassa. No pueden dejar de verlo. Sus niños no pueden dejar de verlo. Vayan hasta la ciudad por la C-58. Son 20 minutos. Aparquen en cualquier parking cercano al centro histórico y participen en los actos programados. Son muchos. Imposible dar fe de cada uno de ellos. Además cada año cambian. Pero los hay que siempre perduran. Como el gran mercado modernista en el parque de Sant Jordi. Muestra de oficios antiguos y de productos artesanos. Muestra de antiguos gremios en la Plaza Vella y la Rambla d’Egara. Jornada de puertas abiertas en los museos de la ciudad, que no son pocos, ni poco interesantes. Visitas organizadas desde la oficina de turismo, teatralizadas. Espectáculos y talleres pensados para los niños, además de los que se proponen para los adultos. Pasacalles y circo. Música: conciertos, danzas y sardanas. Consulten la programación en la web de la Feria Modernista. Nosotros no hemos comido nunca en Terrassa, ni hemos dormido. Esta muy cerca de casa. Por eso lo hemos arreglado con una matinal. Pero en la web del municipio se encuentra todo lo que os sea necesario.

Els tombs de Terrassa


A  la vila de Terrassa, aquest proper cap de setmana, en concret el dumenge 18 de febrer de 2018, fan la passada dels tres tombs de Sant Antoni. El recorregut serà el tradicional de cada any, per la ronda de Ponent, l’avinguda Josep Tarradellas i la rambla de Ègara. Passar un dia a Terrassa?. Perquè no!. Visitant la Cartoixa de Vallparadís al mateix centre de la ciutat i, al seu voltant, el magnífic parc de Vallparadís, un dels més bonics no ja de la ciutat, sinó de Catalunya. El parc te un riuet, un petit llac, i un tren en miniatura. Hi ha molta gespa, espai per còrrer i una zona de pic-nic. També un curiós indret dedicat a fer experiments de ciències. Molt a la vora del parc, per arrodonir el dia,  podeu visitar també el conjunt de les esglésies de l’antiga Egara. Unes esglésies romàniques que son una maravella de primer ordre. Úniques a Catalunya i com n’hi ha poques a Espanya i Europa. Si encara us quedes més temps, podeu arribar-vos fins el Museu de la Ciència i de la Tècnica. Quedareu bocabadats del que hi ha allà dins. Exposicions de cotxes antics, d’electricitat, d’ordinadors de tots els temps, una fàbrica tèxtil sencera… una passada. I, al parc de Sant Jordi, una masia modernista, Can Freixes, guapíssima, a la imatge, amb les seves voltes pintades de color blanc. I, al seu voltant, un parc amb una altra zona de picnic, un bar on fan bon menjar, espai per còrrer i jugar, i un petit jardinet romàntic molt coquetó. Si no voleu dinar de picnic, hi ha bons llocs on anar a entaular-se. Per exemple, molt bo, caret, El Cel de les Oques. Boníssim!. Moderníssim, trencador, diferent: Bizarre. Més tradicional, bona brasa, coquetó, és La Torreta. Més de disseny, cuina d’autor, Llumí, al centre també. Si heu visitat el Museu de la Tècnica, sabeu que allà també podeu menjar, a la Terrassa del Museu.  Si voleu quelcom més senzillet, la franquicia de La Tagliatella, pizza i pasta, te un bon local a la ciutat. Animeu-vos, que Terrassa està a tocar de Barcelona, només a 30 kms. per autovia. També fàcil anar-hi en tren. És com el metro del Vallés. Molta circulació en cada sentit i l’estació és al centre mateix. Tots a Terrassa!.

En Terrassa, este fin de semana hacen la tradicional pasada de San Antonio. Seguirá el recorrido tradicional por la ronda de Ponent, la avenida de Josep Tarradellas y la rambla de Ègara. Los niños no pueden dejar de verlo. Vayan hasta la ciudad por la C-58. Son 20 minutos. Aparquen en cualquier parking cercano al centro histórico y participen en los actos programados. Y si quieren luego pueden dar una vuelta por la ciudad, que está llena de monumentos.

La Cartoixa de Montalegre


La Cartoixa de Montalegre és la darrera cartoixa habitada de Catalunya i d’Espanya. Està situada al terme municipal de Tiana, prop de Badalona, i de Barcelona, al bell mig del desconegut parc natural de la Serralada de Marina. S’hi pot accedir per una pista privada asfaltada que surt de la carretera B-500 que va de Badalona a Mollet, passant prop de Tiana i per Sant Fost de Campcentelles. És fàcil trobar la desviació cap a aquesta pista, pujant des de Badalona, prop de km. 5, a mà esquerra, perquè hi ha una gran portalada amb reixa de ferro i pilars de pedra, amb el nom de Santa Maria de Montalegre. El 1415  els monjos de la cartoixa de Vallparadís es van instal·lar a Montalegre. La cartoixa va tenir el seu màxim esplendor durant els segles XVII i XVIII, i el pitjor moment fou amb la desamortització, el 1835. El 1901 s’hi instal·là una nova comunitat, amb una vintena de monjos, procedent de França. Com ja hem dit ara és l’única cartoixa existent al Principat. El cenobi compren l’església, del XV, el refectori, la sala capitular i les capelles, totes elles a l’entorn d’un petit claustre. Les cel·les on viuen els monjos rodegen dos grans claustres. El primer claustre, acabat de construir l’any 1448, conté 16 cel·les i la prioral. El segon, amb 13 cel·les, es va afegir a l’anterior l’any 1636. Les cel·les dels cartoixos son petites cases, amb una planta baixa, unes golfes i un petit jardí. En arribar a la cartoixa podreu veure’n la porta d’entrada i podreu accedir a l’anomenada capella exterior del monestir. Allà s’hi fa missa tots els diumenges i festes a les 10,30 hores del matí. A la gran església només podreu entrar-hi el dia del Corpus Cristi, en que te lloc una processó, i el dia de Sant Bru, el 6 d’octubre, a les 9,00 del matí, quan hi ha missa. Això si, a la capella exterior, per no ser clausura, poden accedir-hi totes les persones, homes o dones. Però a les celebracions a l’església del monestir només els homes.

La Cartoixa està envoltada per un bosc mediterrani molt xulo, ara en fase de recuperació després dels incendis dels anys 90. La Conreria és un dels espais naturals, de fet un parc natural, més propers a Barcelona i més ben conservats. S’hi pot anar molt fàcilment des de Badalona agafant la carretera B-500, la que va cap a la Cartoixa i fins Mollet i que ja us hem descrit. Tots els camins que surten, o que envolten la Cartoixa son fàcils, ideals per famílies, amplis, planers tot i certes pujades fortes, i amb vistes esplèndides sobre el mar i el Maresme. Si voleu seguir explorant els antics dominis de la cartoixa, la Conreria, pels camins del cantó del Vallès entrareu en espais naturals molt més feréstecs, ombrívols i plens de vegetació. Si  agrada caminar podreu anar fins el Seminari Menor, damunt mateix de la Cartoixa, fins el turó de Galzeran, o fins el Turó Ruf i trobar el dòlmen amagat. Si voleu dinar per aquí podeu fer pícnic al bosc, o també teniu el restaurant el Cau, al mateix coll de la Conreria, amb bones carns, o el restaurant de la Font dels Castanyers, si us agrada el menjar a la brasa en un entorn un xic primitiu, o el mas Llombart, molt més fi. La Cartoixa, secreta, amagada i desconeguda, ofereix un bon motiu per caminar pel parc de la Serralada de Marina!.

 

La Cartuja de Montealegre es la última cartuja habitada de Cataluña. Está situada en el término municipal de Tiana, cerca de Badalona, ​​y de Barcelona, ​​en pleno desconocido parque natural de la Sierra de Marina. Se puede acceder por una pista privada asfaltada que sale de la carretera B-500 que va de Badalona a Mollet, pasando cerca de Tiana y por Sant Fost de Campcentelles. Es fácil encontrar la desviación hacia esta pista, subiendo desde Badalona, ​​cerca de km. 5, a mano izquierda, porque hay una gran entrada con reja de hierro y pilares de piedra, con el nombre de Santa María de Montalegre. En 1415 los monjes de la cartuja de Vallparadís se instalaron en Montalegre. La cartuja tuvo su máximo esplendor durante los siglos XVII y XVIII, y el peor momento fue con la desamortización, en 1835. En 1901 se instaló una nueva comunidad, con veinte monjes, procedente de Francia. Como ya hemos dicho ahora es la única cartuja existente en el Principado. El cenobio consta de una iglesia, del XV, el refectorio, la sala capitular y las capillas, todas ellas en el entorno de un pequeño claustro. Las celdas donde viven los monjes rodean dos grandes claustros. El primer claustro, construido en 1448, contiene 16 celdas y la prioral. El segundo, con 13 celdas, se añadió a la anterior del año 1636. Las celdas de los cartujos son pequeñas casas, con una planta baja, un desván y un pequeño jardín. Al llegar a la cartuja podran ver la puerta de entrada y podrán acceder a la llamada capilla exterior del monasterio. Allí se hace misa todos los domingos y fiestas a las 10,30 horas de la mañana. A la gran iglesia sólo se podrá acceder el día del Corpus Christi, en que tiene lugar una procesión, y el día de San Bruno, el 6 de octubre, a las 9,00 de la mañana, cuando hay misa. Eso si, a la capilla exterior, por no ser clausura, pueden acceder todas las personas, hombres o mujeres. Pero a las celebraciones en la iglesia del monasterio sólo los hombres.

La Cartuja está rodeada por un bosque mediterráneo muy chulo, ahora en fase de recuperación después de los incendios de los años 90. La Conreria es uno de los espacios naturales, de hecho un parque natural, más cercanos a Barcelona y mejor conservados. Se puede ir muy fácilmente desde Badalona cogiendo la carretera B-500, la que va hacia la Cartuja y llega hasta Mollet, que ya os hemos descrito. Todos los caminos que salen, o que rodean la Cartuja son fáciles, ideales para familias, amplios, llanos aunque con ciertas subidas fuertes, y con vistas espléndidas sobre el mar y el Maresme. Si deseais seguir explorando los antiguos dominios de la cartuja, la Conreria, por los caminos del Vallès, entraréis espacios naturales mucho más agrestes, sombríos y llenos de vegetación. Si os gusta caminar se puede ir hasta el Seminario Menor, encima mismo de la Cartuja, o aún más allá. Si quiere comer por allí se puede hacer picnic en el bosque, o también tienen cerca el restaurante el Cau, al mismo puerto de la Conreria, con buenas carnes, o el restaurante de la Fuente de los Castaños, si os gusta la comida a la brasa en un entorno un poco primitivo, o el mas Llombart, mucho más fino. La Cartuja, secreta, escondida y desconocida, ofrece un buen motivo para caminar por el parque de la Serralada de Marina.

Fira Modernista de Terrassa


A la vila de Terrassa, aquest proper cap de setmana de maig, hi ha una fira elegant, distingida, diferent. La Fira Modernista. La gent d’aquesta bonica ciutat del Vallés es disfressa, o millor dit, es vesteix de la manera com anaven vestits els rics de fa cent anys. Vestits de carrer de les classes adinerades, vestits de festa, vestits d’aquell mon displicent, ambigu, decadent, epicuri, omplen els carrers i les places. A l’hora, es programen tota mena d’activitats que reviuen els dolços anys d’inici del segle XX. Despreocupats anys per a qui tenia les esquenes cobertes. L’ambient dels anys del modernisme campa per Terrassa. No podeu deixar de veure-ho. Els vostres infants no poden deixar de veure-ho. Aneu fins la ciutat per la C-58. Són 20 minuts. Aparqueu en qualsevol parking proper al centre històric i participeu en els actes programats. Són  molts. Impossible donar fe de cadascun d’ells. A més cada any canvien. Però n’hi ha que sempre perduren. Com ara el gran mercat modernista al Parc de Sant Jordi. Mostra d’oficis antics i de productes artesans. Mostra d’antics gremis a la Plaça Vella i a la Rambla d’Egara. Jornada de portes obertes als museus de la ciutat, que no son pas pocs, ni poc interessants. Visites organitzades des de l’oficina de turisme, teatralitzades. Espectacles i tallers pensats pels infants, a més del que es proposen pels adults. Cercavila i circ. Música: concerts, danses i sardanes. Mireu-vos la programació la web del municipi on hi trobareu el que calgui. Passar un dia a Terrassa?. Perquè no!. A més de la fira podreu visitar la Cartoixa de Vallparadís al mateix centre de la ciutat i, al seu voltant, el magnífic parc de Vallparadís, un dels més bonics no ja de la ciutat, sinó de Catalunya. El parc te un riuet, un petit llac, i un tren en miniatura. Hi ha molta gespa, espai per còrrer i una zona de pic-nic. També un curiós indret dedicat a fer experiments de ciències. Molt a la vora del parc, per arrodonir el dia,  podeu visitar el conjunt de les esglésies de l’antiga Egara. Unes esglésies romàniques que son una maravella de primer ordre. Úniques a Catalunya i com n’hi ha poques a Espanya i Europa. Si encara us quedes més temps, podeu arribar-vos fins el Museu de la Ciència i de la Tècnica. Quedareu bocabadats del que hi ha allà dins. Exposicions de cotxes antics, d’electricitat, d’ordinadors de tots els temps, una fàbrica tèxtil sencera… una passada. I, al parc de Sant Jordi, una masia modernista, Can Freixes, guapíssima, a la imatge, amb les seves voltes pintades de color blanc. I, al seu voltant, un parc amb una altra zona de picnic, un bar on fan bon menjar, espai per còrrer i jugar, i un petit jardinet romàntic molt coquetó. Si no voleu dinar de picnic, hi ha bons llocs on anar a entaular-se. Per exemple, molt bo, caret, El Cel de les Oques. Boníssim!. Moderníssim, trencador, diferent: Bizarre. Més tradicional, bona brasa, coquetó, és La Torreta. Més de disseny, cuina d’autor, Llumí, al centre també. Si heu visitat el Museu de la Tècnica, sabeu que allà també podeu menjar, a la Terrassa del Museu.  Si voleu quelcom més senzillet, la franquicia de La Tagliatella, pizza i pasta, te un bon local a la ciutat. Animeu-vos, que Terrassa està a tocar de Barcelona, només a 30 kms. per autovia. També fàcil anar-hi en tren. És com el metro del Vallés. Molta circulació en cada sentit i l’estació és al centre mateix. Tots a la fira Modernista de Terrassa!.

En Terrassa, este fin de semana de mayo, se organiza una feria Modernista muy elegante, distinguida, diferente. La gente de esta bella ciudad del Vallés se disfraza, o mejor dicho, se viste de la manera como iban vestidos los ricos de hace cien años. Vestidos de calle de las clases adineradas, vestidos de fiesta, vestidos de aquel mundo displicente, ambiguo, decadente, epicúreo, llenan las calles y las plazas. Al mismo tiempo se programan todo tipo de actividades que reviven los dulces años de inicio del siglo XX. Despreocupados años por quien tenía las espaldas cubiertas. El ambiente del modernismo campa por Terrassa. No pueden dejar de verlo. Sus niños no pueden dejar de verlo. Vayan hasta la ciudad por la C-58. Son 20 minutos. Aparquen en cualquier parking cercano al centro histórico y participen en los actos programados. Son muchos. Imposible dar fe de cada uno de ellos. Además cada año cambian. Pero los hay que siempre perduran. Como el gran mercado modernista en el parque de Sant Jordi. Muestra de oficios antiguos y de productos artesanos. Muestra de antiguos gremios en la Plaza Vella y la Rambla d’Egara. Jornada de puertas abiertas en los museos de la ciudad, que no son pocos, ni poco interesantes. Visitas organizadas desde la oficina de turismo, teatralizadas. Espectáculos y talleres pensados para los niños, además de los que se proponen para los adultos. Pasacalles y circo. Música: conciertos, danzas y sardanas. Consulten la programación en la web de la Feria Modernista. Nosotros no hemos comido nunca en Terrassa, ni hemos dormido. Esta muy cerca de casa. Por eso lo hemos arreglado con una matinal. Pero en la web del municipio se encuentra todo lo que os sea necesario.

Tres tombs a Terrassa


terrassa

A  la vila de Terrassa, aquest proper cap de setmana fan la passada dels tres tombs de Sant Antoni. El recorregut serà el tradicional de cada any, per la ronda de Ponent, l’avinguda Josep Tarradellas i la rambla de Ègara. Passar un dia a Terrassa?. Perquè no!. Visitant la Cartoixa de Vallparadís al mateix centre de la ciutat i, al seu voltant, el magnífic parc de Vallparadís, un dels més bonics no ja de la ciutat, sinó de Catalunya. El parc te un riuet, un petit llac, i un tren en miniatura. Hi ha molta gespa, espai per còrrer i una zona de pic-nic. També un curiós indret dedicat a fer experiments de ciències. Molt a la vora del parc, per arrodonir el dia,  podeu visitar també el conjunt de les esglésies de l’antiga Egara. Unes esglésies romàniques que son una maravella de primer ordre. Úniques a Catalunya i com n’hi ha poques a Espanya i Europa. Si encara us quedes més temps, podeu arribar-vos fins el Museu de la Ciència i de la Tècnica. Quedareu bocabadats del que hi ha allà dins. Exposicions de cotxes antics, d’electricitat, d’ordinadors de tots els temps, una fàbrica tèxtil sencera… una passada. I, al parc de Sant Jordi, una masia modernista, Can Freixes, guapíssima, a la imatge, amb les seves voltes pintades de color blanc. I, al seu voltant, un parc amb una altra zona de picnic, un bar on fan bon menjar, espai per còrrer i jugar, i un petit jardinet romàntic molt coquetó. Si no voleu dinar de picnic, hi ha bons llocs on anar a entaular-se. Per exemple, molt bo, caret, El Cel de les Oques. Boníssim!. Moderníssim, trencador, diferent: Bizarre. Més tradicional, bona brasa, coquetó, és La Torreta. Més de disseny, cuina d’autor, Llumí, al centre també. Si heu visitat el Museu de la Tècnica, sabeu que allà també podeu menjar, a la Terrassa del Museu.  Si voleu quelcom més senzillet, la franquicia de La Tagliatella, pizza i pasta, te un bon local a la ciutat. Animeu-vos, que Terrassa està a tocar de Barcelona, només a 30 kms. per autovia. També fàcil anar-hi en tren. És com el metro del Vallés. Molta circulació en cada sentit i l’estació és al centre mateix. Tots a Terrassa!.

En Terrassa, este fin de semana hacen la tradicional pasada de San Antonio. Seguirá el recorrido tradicional por la ronda de Ponent, la avenida de Josep Tarradellas y la rambla de Ègara. Los niños no pueden dejar de verlo. Vayan hasta la ciudad por la C-58. Son 20 minutos. Aparquen en cualquier parking cercano al centro histórico y participen en los actos programados. Y si quieren luego pueden dar una vuelta por la ciudad, que está llena de monumentos.

Tres tombs a Begues


begues

Begues és una bonica població a l’interior del Parc Natural del Garraf. És una vila prou gran, en mig de la muntanya, i prou desconeguda. Aquest proper diumenge, dia 12 de febrer de 2017, hi fan els tres tombs, cap al migdia. Una bona ocasió per gaudir amb els infants, els carros, els cavalls i burros… i per fer un volt per aquelles terres aspres del sud de Barcelona. Si voleu arribar a Begues aneu cap a Gavà, per l’autovia de l’aeroport, o l’autopista, i un cop en aquesta població, agafeu la carretera BV-2411, en direcció a Begues mateix, ben senyalitzat. I per dinar… potser us ve de gust fer una barbacoa?. Doncs a Begues hi ha un bon lloc per fer-ho. A la web trobareu tota la informació que necessiteu. I si no us agrada menjar a l’aire lliure, o plou, podeu anar a Ca na Maria, un bonic restaurant on es menja molt bé. O a l’Arrels també amb bona cuina. Ja ens direu que us ha semblat la pasada de Sant Antoni a Begues, i el parc del Garraf. Sabem que la zona és molt peculiar. Molt seca. Plena de roques. La vegetació és el típic pi blanc, esparsa, sense gaire ombra. Però és que el Parc Natural del Garraf és així. Una cosa molt diferent de Girona o el Montseny. Terra agreste, blanca, com feta per les cabres. Però no deixa de tenir el seu encant. O agrada o no agrada. Ara bé, els nens s’ho passen de fàbula. Animeu-vos a sortir a veure els burros a Begues, en realitat a quatre passes de casa!.

Begues está en la zona del Parque Natural del Garraf. Se llega desde Barcelona si vais hacia Gavà, por la autovía del aeropuerto, o la autopista, y una vez en esta población, hay que tomar la carretera BV-2411, en dirección al pueblo. Allí tiene lugar este fin de semana la pasada de San Antonio, con los caballos, carros y burros, al mediodia. La zona es muy peculiar. Muy seca. Llena de rocas. La vegetación es el típico pino blanco, disperso, sin mucha sombra. Pero es que el Parque Natural del Garraf es así. Algo muy diferente de Girona o el Montseny. Tierra agreste, blanca, como hecha para las cabras. Pero no deja de tener su encanto. O gusta o no gusta. Para comer por allí hay una zona de barbacoas. O buenos restaurantes, como Ca Na Maria o Arrels, en el centro del pueblo. Aunque parezca lejos, en realidad, Begues está bien cercana a Barcelona, en un entorno natural original y poco conocido.