Alentejo, de nou


A Portugal, però no gaire lluny de Badajoz, hi ha una terra diferent, molt bonica. Un país dur, però ple de grans monuments, pobles medievals i àrabs, i espais naturals molt macos. La gent és propera i amable. És una terra pobra, però digna i acollidora. És l’Alentejo. Allà mai no us sentireu estranys. Visiteu els seus pobles blancs que llueixen les seves cases, muralles, temples i castells. Si podeu evitar el sol viu i abrusador de l’estiu, i anar-hi ara, per Setmana Santa, quan l’encantadora primavera, omple els camps de flors, molt millor. Son pobles i viles recollides, netes, espectaculars, amb carrers costeruts i finestres de colors vius: grocs, vermells, blaus. No us perdeu Elvas, a tocar de la frontera espanyola, amb les seves muralles, el castell. O Estremoz, una altra bella vila medieval, amb ciutadella i castell. O la petita Evoramonte, enfilada com el seu nom indica, dalt d’un turó, amb carrers estrets, muralles i cases encalades. Arribem ara, seguint la ruta, a Évora, la capital, plena, bellíssima, amb el temple romà, la catedral, els carrers moriscos. Les esglèsies, la capella dels ossos, tan tètrica. I continuem cap al sud, cap a Monsaraz, petit poblet penjat, una cucada, o Mourao, bonica ciutat també, ja ha tocar d’Espanya, d’Extremadura, amb un castell graciós. Una volta de 200 kms. Fàcil per unes petites vacances. I a uns 900 kms. de Barcelona. L’Alentejo pot oferir altres encants que no hem citat, com ara les cutats d’aire musulmà situades més al sud encara, com Beja i Serpa, molt boniques. O Vila Viçosa, no lluny d’Evora o Estremoz, amb el seu impactant palau barroc dels Ducs de Braganza, reis de Portugal. O Borba, la ciutat del marbre. L’Alentejo també té platges maravelloses, encara per descobrir, lluny del brugit turístic de l’Algarve. Una terra amb uns vins excepcionals, un oli d’excepció i una gastronomia excel·lent. No us perdeu la carn de porc a l’alentejana, el bacallà o els pastisos de postre. Amb hotels amb molt d’encant, per quatre duros mal comptats, amb uns preus de riure, tan per dormir com per dinar o sopar. I de camí, pareu a Cáceres. Quina ciutat medieval tan bonica!. O entrant per València d’Alcántara, feu nit a Marvao, vila medieval closa. Un xic més avall Portoalegre, desconeguda. Us afartareu de castells i muralles, de cases plenes de calç i colors. Per dormir feu centre a Évora, perquè és una passada. Visiteu el temple de Diana, la catedral, capella dels ossos, carrerons com el Graça… I per dinar el Café Alentejano, una recomanació de tot cor. Típic, magnífic, qualitat a baix preu, amabilitat infinita, sabors autèntics. Seguim baixant: Regueros de Monsaraz, Monsaraz, Moura, Mourao, Serpa, Beja, Mértola, a la foto, i anem cap a l’Atlàntic… d’Alcocer do Sal a Sines, i més avall, el que vulgueu. Dormiu a mil i un hotels encantadors. Dineu o sopeu en restaurants deliciosos. Gaudiu de la darrera terra verge i autèntica d’Europa. Nosaltres, de joves, vàrem estar a la Residencial Diana, que hem de reconèixer que no és el millor hotel d’Évora, però és molt baratet i era romàntic, tot i que vellet. Molt més modern, adequat per als infants i fastuós és el Mar d’Ar Aqueducto, amb piscina i totes les comoditats o el coquetó Albergaria do Calvario, un antic molí d’oli transformat en hotelet rural. Tots al mig d’Evora. Altres pobles i ciutats tenen hotels tan macos com aquests, els hem vist i en donem fe. Alentejo, a 900 kms. de Barcelona, via Madrid i Badajoz, un destí que heu de veure!.

Entre España y Portugal existe una tierra bendita de los Dioses, una tierra que tiene todas las gracias y casi ningún defecto. Una tierra dura, pero cercana y amable, poblada por una gente pobre, pero digna y acogedora. Es el Alentejo. Un lugar donde nunca se sentirán extraños, llena de pueblos blancos que lucen sus casas, murallas, templos y castillos al sol vivo y abrasador del verano, o la encantadora primavera, llena de campos floridos. Pueblos blancos y recogidos, limpios, espectaculares, de calles empinadas y ventanas de colores vivos: amarillos, rojos, azules … Donde el otoño y el invierno son clementes y siembran los paisajes de tonos terrosos. Con playas maravillosas, aún por descubrir, lejos del turístico Algarve. Una tierra con unos vinos excepcionales, un aceite de excepción y una gastronomía excelente. No os perdáis la carne de cerdo al alentejana, el bacalao o los postres dulces. Con hoteles con mucho encanto, por cuatro duros, con unos precios de risa, tanto para dormir como para comer o cenar. Lleguen por donde lleguen hay hitos que no se pueden dejar pasar. De norte a sur, cerca de Cáceres, entrando por Valencia de Alcántara, Marvão, villa medieval. Un poco más abajo Portoalegre, desconocida. y más abajo aún, o entrando por Badajoz, tienen Elvas, patrimonio de la humanidad, una ciudadela blanca. Sigan hacia la capital Évora, parando en lugares tan bonitos como Estremoz, Borba o Evoramonte, con castillos y murallas, y siempre las casas llenas de cal y colores. Évora es una pasada. Templo de Diana, catedral, capilla de los huesos, callejones como el de Graça … Y para comer el Café Alentejano, una recomendación de todo corazón. Típico, magnífico, calidad a bajo precio, amabilidad infinita, sabores auténticos. Seguimos bajando: Regueros de Monsaraz, y Monsaraz mismo, Moura, Serpa, Beja, Mértola, en la foto, y vamos hacia el Atlántico … de Alcocer do Sal a Sines, y más abajo, lo que queráis. Dormid en sus mil y un hoteles encantadores. Comidas y cenas en restaurantes deliciosos. Disfruten de la última tierra virgen y auténtica de Europa. Nosotros estuvimos hace años en la Residencia Diana, que debemos reconocer que no es el mejor hotel de Évora, pero es muy barato y era romántico, aunque viejito. Mucho más moderno, adecuado para los niños y más fastuoso es el Mar de Ar Acueducto, con piscina y todas las comodidades o el coqueto Albergaria do Calvario, un antiguo molino de aceite transformado en hotelito rural. Todos en pleno centro de Evora. Otros pueblos y ciudades tienen hoteles tan bonitos como estos, los hemos visto y damos fe. Alentejo, a 900 kms. Barcelona, ​​vía Madrid y Badajoz, ¡un destino que debeis ver!.

The white and yellow streets of Évora, which over time also make gray, tell us when the town, now capital of Alentejo, was the largest Muslim city in Portugal. Visit the Alentejo, a beautiful land in Portugal. There are a lot of little towns with white houses and big castles attending you!.

Les rues blanches et jaunes d’Évora, nous apprennent que la ville, aujourd’hui capitale de l’Alentejo, était la plus grande ville musulmane du Portugal. Tout l’Alentejo est plein de belles villages avec maisons blanches et chateaux forts qui vous attendent.

Abadia de Maulbronn


selvanegra092

No lluny d’Stuttgart, la capital de Baden-Wurtemberg, a Alemania, trobareu la fantàstica abadia de Maulbronn, patrimoni de la humanitat de la UNESCO. Val la pena veure-la. De veritat. Una abadia complerta, com treta de la nit dels temps, com portada expressament als nostres dies des de l’alta edat mitjana. Està amagada, en un petit poblet, entre camps i turons plens de masies. No li falta detall. La muralla, poderosa, amb torres, els edificis administratius, hostatgeria, avui hotels i restaurants, l’església, el claustre, refetor… tot. No us la deixeu en el curs d’una visita a aquesta zona d’Alemania o si aneu camí de Berlín, o Munich. Encara que us calgui desviar-vos una mica. A Maulbronn no hi ha hotels xulos, però si un parell de restaurants agradables. Especialitats alemanyes. Son el Scheffelhof, i el Kloster Katz, també molt maco. Encara que no hi hagi hotels a Maulbronn mateix, si finalment hi aneu, podeu allotjar-vos a Sttutgart, la capital de la regió, a pocs kms. Allà teniu l’Hotel Ibis Styles, al barri antic de Bad Cannstatt, al costal dels banys termals de Sttugart. Fabulós. Molt bé. Recomanable. podeu dinar i sopar al mateix hotel, al Mike’s Urban Pub. Molt bé també. Tot i que Stuttgart no és una ciutat turística, no deixa de ser bonica. I te els museus Mercedes Benz i Porsche!. Tubingen, ciutat medieval universitària, és un destí inexcusable en la alta vall del Neckar, riu que passa per la ciutat. Allà també podeu visitar Esslingen o Rotweil, boniques viles medievals també, i Haigerloch, en una cresta damunt el riu. O bé el castell romàntic de Hohenzollern. A tocar teniu la Selva Negra, amb llacs, boscos i cascades en un entorn natural d’excepció. Tot a menys de 100 kms. de Maulbronn i d’Stuttgart. Cap al nord de Maulbronn hi ha Wurzburg, a la riba del Main, i la magnífica Rothenbourg on der Tauber miraculosament conservada tal qual des de fa 500 anys. A l’est Schwabich Hall, una altra ciutat medieval fabulosa. I a tocar del mateix monestir de Maulbronn, teniu Bad Winfen, un poblet de l’edat mitjana. Seguint la baixa vall del Neckar us portarà fins a Heildeberg, en una ruta curulla de castells encimbellats i boscos de fades. I molt aprop de Maulbronn teniu també castells de somni com ara Ludwigsburg, Solitude, Favorite o, sobretot, Brunschal. Si feu nit a Sttutgart no us perdeu el seu balneari d’aigua termal, amb 5 piscines cobertes. Ara us proposem altres bons restaurants. Un grec molt bo, la Little Greek Taverna. Boníssim. Un alemany d’especialitats suabes molt bo també: Der Rothe Hirsch. Fabulós!. Al centre de Stuttgart us recomanem el De Mauritzio, un italià guai. Al davant una trattoria molt maca també: Positano. I al costat una Paulaner, taberna alemanya de la marca de cerveses. No està malament el Primo, una altra trattoria. El Vapiano és un local d’una coneguda cadena d’autoserveis de menjar italià. Jove, àgil, bé de preu, tries el què vols i t’ho portes a la taula. Maulbronn pot ser un bon destí de vacances. Podeu completar la visita amb una anada fins Speyer, (Espira). La ciutat val la pena pel seu centre històric, per la seva catedral i per un mercat nadalenc molt bonic. Allà podeu dinar al restaurant Zur Alten Munz. Molt bo, molt bé. Us el recomanem. Bona visita a l’Abadia de Maulbronn!.

No lejos de Stuttgart, la capital de Baden-Wurtemberg, en Alemania, encontrará la fantástica abadía de Maulbronn, patrimonio de la humanidad de la UNESCO. Vale la pena verla. De verdad. Una abadía completa, como sacada de la noche de los tiempos, como traída expresamente a nuestros días desde la alta edad media. Está escondida, en un pequeño pueblo, entre campos y colinas llenos de granjas. No le falta detalle. La muralla, poderosa, con torres, los edificios administrativos, hospedería, hoy hoteles y restaurantes, la iglesia, el claustro, refectorio … todo. No se la deje en el curso de una visita a esta zona de Alemania o si va camino de Berlín, o Munich. Aunque necesite desviarse un poco. En Maulbronn no hay hoteles chulos, pero si un par de restaurantes agradables. Especialidades alemanas. Son el Scheffelhof, y el Kloster Katz, también muy bonito. Aunque no haya hoteles en Maulbronn mismo, si finalmente vais, se pueden alojar en Sttutgart, la capital de la región, a pocos kms. Allí tienen el Hotel Ibis Styles, en el barrio antiguo de Bad Cannstatt, cerca de los baños termales de Sttugart. Fabuloso. Muy bien. Recomendable. Pueden comer y cenar en el mismo hotel, en el Mike s Urban Pub. Muy bien también. Aunque Stuttgart no es una ciudad turística, no deja de ser hermosa. Y tiene los museos Mercedes Benz y Porsche. Tubingen, ciudad medieval universitaria, es un destino inexcusable en alto valle del Neckar, río que pasa por la ciudad. Allí también puede visitar Esslingen o Rotweiler, hermosas villas medievales también, y Haigerloch, en una cresta sobre el río. O bien el castillo romántico de Hohenzollern. Junto a él tienen la Selva Negra, con lagos, bosques y cascadas en un entorno natural de excepción. Todo a menos de 100 kms. de Maulbronn y de Stuttgart. Hacia el norte de Maulbronn está Wurzburg, a orillas del Meno, y la magnífica Rothenbourg ob der Tauber milagrosamente conservada tal cual desde hace 500 años. Al este Schwabich Hall, otra ciudad medieval fabulosa. Y junto al mismo monasterio de Maulbronn, tiene Bad Winfen, un pueblo de la edad media. Siguiendo el bajo valle del Neckar le llevará hasta Heildeberg, en una ruta llena de castillos encumbrados y bosques de hadas. Y muy cerca de Maulbronn tiene también castillos de ensueño como Ludwigsburg, Soledad, Favorite o, sobre todo, Brunschal. Si hacen noche en Sttutgart no se pierdan su balneario de agua termal, con 5 piscinas cubiertas. Ahora os proponemos otros buenos restaurantes. Un griego muy bueno, la Little Greek Taverna. Buenísimo. Un alemán de especialidades Suabia muy bueno también: Der Rothe Hirsch. Fabuloso. En el centro de Stuttgart se recomienda el De Mauritzio, un italiano guay. Enfrente una trattoria muy bonita también: Positano. Y junto a ella una Paulaner, taberna alemana de la marca de cervezas. No está mal el Primo, otra trattoria. El Vapiano es un local de una conocida cadena de autoservicios de comida italiana. Joven, ágil, bien de precio, eliges el que quieres y te lo llevas a la mesa. Maulbronn puede ser un buen destino de vacaciones. Pueden completar la visita con una ida hasta Speyer, (Espira). La ciudad merece la pena por su centro histórico, por su catedral y por un mercado navideño muy bonito. Allí pueden comer en el restaurante Zur Alten Munz. Muy bueno, muy bien. Os lo recomendamos. ¡Buena visita en la Abadía de Maulbronn!.

Falles a Erill la Vall


Erill la Vall és un poblet, petit i moníssim, de l’encantadora Vall de Boi. Te una esglèsia, la de Santa Eulàlia, que per nosaltres és el més bonic exemplar romànic de tota la vall. I això és molt dir, perquè la Vall de Boí és, precisament per les seves esglésies romàniques, patrimoni de la humanitat. Ens te enamorats la seva torre, alta, perfecta, de sis pisos d’alçada.  A l’interior es pot veure una còpia d’un davallament de la Creu, l’original del qual podeu contemplar a MNAC i al museu de Vic. En aquest coquetó indret del Pirineu s’hi celebren, per Sant Cristòfor, aquest any 2011 serà  8 de juliol, unes falles. Fer còrrer el foc és un arrelat costum popular en aquestes contrades. Es venera la flama i el portador, que allunya els mals esperits. És el triomf de la llum, de l’estiu. La cronologia de la festa és molt semblant a les conegudes falles d’Isil. Es talen els troncs, es pugen a la muntanya, i allà s’hi construeixen les grans tèies, anomenades faies. Un dia assenyalat, al fosquejar, s’escau la baixada de falles enceses fins el poble, trajecte d’una mitja hora. Es molt espectacular veure la currua de fallaires en la foscor descendint pels senders del bosc, a mig aire. La festa s’acaba amb un ball popular i molta gresca presidida per una gran foguera al mig de la plaça del poble. Si voleu pujar a viure l’encant d’aquesta nit màgica, us sugerim que hi passeu el cap de setmana complert. El divendres, al migdia comencen les celebracions, amb missa solemne. Continua amb la benedicció dels cotxes  i un vermut. A la nit, ben fosc, a partir de les onze, baixada de les falles, i tot seguit ball de festa major amb orquestra. El dissabte, un altre ball de nit. I diumenge ofici, vermut i un altre ballaruca nocturna. Per dinar i dormir teniu molta oferta a tota la Vall de Boí. A Erill mateix l’Hostal la Plaça, al mig del poble, amb bones habitacions duplex i bon restaurant.  També hem dormit prou bé a l’Hostal Pey, a Boí. Senzill i casolà. Cuina sense pretensions. A d’altres pobles hi ha hotels molt bonics, i restaurants interessants. Mireu-vos la web de turisme de la Vall de Boí, i escolliu. Bones falles!.

Erill la Vall es un pueblo, pequeño y monísimo, de la encantadora Vall de Boi. Tiene una iglesia, la de Santa Eulalia, que para nosotros es lo más bonito del románico de todo el valle. Y eso es mucho decir, porque el Valle de Boí es, precisamente por sus iglesias románicas, patrimonio de la humanidad. Nos tiene enamorados su torre, alta, perfecta, de seis pisos de altura. En el interior se puede ver una copia de un descendimiento de la cruz, cuyo original puede contemplarse en MNAC y el Museo de Vic. En este coqueto lugar del Pirineo se celebran, por San Cristóbal, este año 2011 será 8 de julio, unas fallas. Hacer correr el fuego es una arraigada costumbre popular en estas tierras. Se venera la llama y el porteador, que aleja los malos espíritus. Es el triunfo de la luz, del verano. La cronología de la fiesta es muy similar a las conocidas fallas de Isil. Se talan los troncos, se suben a la montaña, y allí se construyen las grandes teas, llamadas faies. Un día señalado, al anochecer, tiene lugar la bajada de fallas encendidas hasta el pueblo, un trayecto de una media hora. Es muy espectacular ver la fila de fallaires en la oscuridad descendiendo por los senderos del bosque, a media altura. La fiesta termina con un baile popular y mucha diversión, presidida por una gran hoguera en medio de la plaza del pueblo. Si quieren subir a vivir el encanto de esta noche mágica, les sugerimos que pasen allí el fin de semana completo. El viernes, al mediodía comienzan las celebraciones, con misa solemne. Continúa con la bendición de los coches y un vermut. Por la noche, ya bien oscuro, a partir de las once, bajada de las fallas, y luego baile de fiesta mayor con orquesta. El sábado, otro baile de noche. Y el domingo oficio, vermut y otro baile nocturno. Para comer y dormir tiene mucha oferta en todo el Valle de Boí. En Erill mismo el Hostal la Plaza, en medio del pueblo, con buenas habitaciones duplex y buen restaurante. También hemos dormido bastante bien en el Hostal Pey, en Boí. Sencillo y casero. Cocina sin pretensiones. En otros pueblos hay hoteles muy bonitos, y restaurantes interesantes. Consulten la web de turismo del Valle de Boí, y elijan.

Tarragona


Tarragona és patrimoni de la humanitat pel seu passat romà, el millor d’Europa darrera la pròpia Roma. Un amfiteatre, un fòrum, un pretori, el circ, un aqueducte, diverses viles i més coses que em deixo, en donen fe. L’amfiteatre és especialment escènic: situat a la vora del mar, sota el balcó del Mediterrani. Es conserva molt bé. Aneu-hi a fer un volt i passeu tot el dia visitant aquesta ciutat que, a més del patrimoni romà, ofereix un llegat medieval molt important: per exemple la catedral. Passegeu pels carrers de la part antiga deixant-vos sorprendre a cada pas, ara per un palau, ara per una làpida incrustada a qualsevol cantonada.

Tarragona es patrimonio de la humanidad por su pasado romano, el mejor de Europa detrás la propia Roma. Un anfiteatro, un foro, un pretorio, el circo, un aqueducto, varias villas y más cosas que me dejo, dan fe. El anfiteatro es especialmente escénico: situado a orillas del mar, bajo el balcón del Mediterráneo. Se conserva muy bien. Id a dar una vuelta y pasáis todo el día visitando esta ciudad que, además del patrimonio romano, ofrece un legado medieval muy importante: por ejemplo la catedral. Paseareis por las calles de la parte antigua dejándoos sorprender a cada paso, ahora por un palacio, ahora por una lápida incrustada en cualquier esquina.

Tarragona is a patrimony of the humanity for its Roman past, the best of Europe behind Rome. An amphitheatre, a forum, a pretorio, the circus, an aqueduct, several villas and more things that I leave myself, give faith. The amphitheatre is specially scenic: placed on the banks of the sea, under the balcony of the Mediterranean. It remains very well. You can spend the whole day visiting this city that, besides the Roman patrimony, offers a medieval very important legacy: for example the cathedral. You will walk along the streets of the ancient part leaving you to surprise to every step, now for a palace, now for a tablet lodged in any corner.