canigó

Fira de la Girella al Pont de Suert

El Pont de Suert és Pirineu. En estat pur. Sense concesions, dur, pur i bonic. Un centre d’excursions familiars de primer ordre. A l’estiu fresc. A l’hivern neu. A la primavera milers de flors, ara, a la tardor, una simfonia de colors. Arribeu-vos a la capital de l’Alta Ribagorça i passeu un cap de setmana, o un pont, visitant la Vall de Boí, a 20 kms, amb les seves esglésies romàniques, patrimoni de la humanitat. O la Vall de Barravés, a 20 kms, ferèstega i desconeguda. O la Val d’Aran, a només 30 kms, o la Vall de Benasc i la Vall d’Isàvena, una mica allunyades també, a l’Aragó, però factibles. Perquè Pont de Suert és el cor del Pirineu Occidental Català. La porta de l’Aran, i de Boí. El poble mateix és bonic, sobretot el casc antic medieval amb la plaça Major, la del Mercadal, el carrer Major, l’Escú, el d’Avall. Podreu veure el palau abacial i l’església Vella dedicada a l’Assumpció de la Verge i que alberga la Col·lecció d’Art Sacre de la Ribagorça. En canvi la gent coneix molt més la turística església nova, de l’any 1955, parada obligada de quan amb els pares i avis pujàvem a Vielha. Tot un referent de l’art modern català. A més d’això podeu visitar el centre de fauna, i la ruta de la fauna de Montiberri. I ara que ja us hem explicat com de bonic és Pont de Suert i el seu entorn, ara us parlarem de la fira de la Girella, que es celebra aquest cap de setmana d’octubre. La Girella és un embotit fet de carn de be, potent, amb arròs i altres ingredients de sabor poderós. Es fa al mateix nucli històric de la vila. Vol ensenyar a la gent com era la vida a muntanya, els oficis antics oficis i les tradicions. Hi ha mercat artesà i gastronòmic amb demostracions en directe de la elaboració dels embotits, degustacions i tastos de tota mena. També mostra d’oficis, contes, i mostra de bestiar, que farà les delícies dels més petits. Vaques, bous, ovelles, cavalls… Gaudireu d’un concurs de xiulets de pastor, per cridar els gossos. En fi, el món rural pirinenc exposat davant els vostres ulls. Us recomanarem ara alguns llocs per menjar, molt bé, al Pont de Suert, o a tocar. Alguns son també, hotels, hostals o fondes, amb habitacions. El Villa Maria és un restaurant amb molt d’encant, i molt bona cuina, situat al poblet de Llesp, ja camí de la vall de Boí. El millor de la zona. A Pont mateix teniu un bon hotel, el Cotori. És un tres estrelles amb habitacions ben parades i un bon restaurant. De categoria. En una mena de xalet hi ha Casa Prades, als afores, un hostal cuco, senzill, casolà, amb habitacions i restaurant de bon menjar. Molt interessant el Flor de Neu, un hotel amb encant i amb bon restaurant. Un bon hotel, amb apartaments i habitacions familiars, modern i desenfadat és la Faiada. Més senzilla la Fonda Isard, o l’Hostal Canigó, molt tradicional. També Casa Modesto, un allotjament molt d’estar per casa, amb un restaurant de carn a la brasa. El Mestre és un hostal de tota la vida. Fora del Pont de Suert, a Vilaller, teniu la Fonda Mas, un lloc on ja anàven els meus avis, de tota la vida, neta i polida, familiar, amb habitacions quàdruples i bon restaurant. Al poble de Coll, anat cap a Boí, una casa rural amb molt d’encant, hotelet i restaurant. Nova i acollidora: Casa Peiró. Bon Pirineu i bona fira!.

El Pont de Suert es Pirineo. En estado puro . Sin concesiones , duro y hermoso. Un centro de excursiones familiares de primer orden . En verano fresco . En invierno nieve . En primavera miles de flores , ahora , en otoño, una sinfonía de colores . Debemos ir a la capital de la Alta Ribagorça y pasar un fin de semana , o un puente , visitando el Valle de Boí , a 20 kms , con sus iglesias románicas , patrimonio de la humanidad . O el Valle de Barrabés , a 20 kms , agreste y desconocido . O la Val d’Aran , a sólo 30 kms , o el Valle de Benasque y el Valle de Isábena, algo alejados también , en Aragón , pero factibles . Porque Pont de Suert es el corazón del Pirineo Occidental Catalán . La puerta del Aran , y de Boí . El pueblo mismo es bonito , sobre todo el casco antiguo medieval con la plaza Mayor, la del Mercadal , la calle Mayor , el Escú , el de Abajo . Podrá ver el palacio abacial y la iglesia Vieja dedicada a la Asunción de la Virgen y que alberga la Colección de Arte Sacro de la Ribagorça . En cambio la gente conoce mucho más la turística iglesia nueva , del año 1955 , parada obligada de cuando con los padres y abuelos subíamos en Vielha . Todo un referente del arte moderno catalán . Además de esto puede visitar el centro de fauna , y la ruta de la fauna de Montiberri. Y ahora que ya os hemos explicado lo bonito es Pont de Suert y su entorno , ahora os hablaremos de la feria de la Girella , que se celebra este fin de semana de octubre . La Girella es un embutido hecho de carne de cordero , potente , con arroz y otros ingredientes de sabor poderoso . Se hace en el mismo núcleo histórico de la villa . Quieren enseñar a la gente cómo era la vida en la montaña , los oficios antiguos oficios y las tradiciones . Hay mercado artesano y gastronómico con demostraciones en directo de la elaboración de los embutidos , degustaciones y catas de todo tipo . También muestra de oficios , cuentos , y muestra de ganado , que hará las delicias de los más pequeños . Vacas, bueyes , ovejas , caballos … Disfrutarán de un concurso de silbidos de pastor , para llamar a los perros . En fin , el mundo rural pirenaico expuesto ante sus ojos . Os recomendaremos ahora algunos lugares para comer , muy bien , en el Pont de Suert , o tocar. Algunos son también , hoteles , hostales o fondas , con habitaciones. El Villa María es un restaurante con mucho encanto , y muy buena cocina , situado en el pueblo de Llesp , ya camino del valle de Boí . El mejor de la zona . En Pont mismo tienen un buen hotel , el Cotori . Es un tres estrellas con habitaciones bien puestas y un buen restaurante . De categoría. En una especie de chalet está Casa Prades , en las afueras, un hostal cuco , sencillo , casero , con habitaciones y restaurante de buena comida . Muy interesante el Flor de NNeu , un hotel con encanto y con buen restaurante . Un buen hotel , con apartamentos y habitaciones familiares , moderno y desenfadado es la Faiada . Más sencilla la Fonda Isard , o el Hostal Canigó , muy tradicional . También Casa Modesto , un alojamiento muy de andar por casa , con un restaurante de carne a la brasa . El Mestre es un hostal de toda la vida . Fuera del Pont de Suert , Vilaller , tienen la Fonda Mas , un lugar donde ya iban mis abuelos , de toda la vida , limpia y pulida , familiar , con habitaciones cuádruples y buen restaurante . En el pueblo de Coll , yendo hacia Boí , una casa rural con mucho encanto , hotelito y restaurante . Nueva y acogedora: Casa Peiró . ¡Buén Pirineo!.

Formatges a Lladó

A l’Alt Empordà, en una terra aspre i muntanyosa, allunyada de les grans rutes turístiques, s’alça la vila de Lladó, bellíssima, als peus de la penya de la Mare de Déu del Món. En aquest poblet encantador hi fan una fira del formatge artesà, des de ja fa una colla d’anys. El poble en si mateix ja és tota una monada. I guarda un veritable tresor en pedra: la maravellosa canònica romànica agustiniana. És justament al voltant d’aquesta espectacular església romànica, que es celebrarà el proper diumenge 15 de setembre, aquesta fira catalana del formatge artesà. La trobada, que és una de les més importants que es fan a Catalunya, procura la coneixença d’aquest deliciós producte arreu del país. A més hi trobareu molts d’altres productes gastronòmics artesans i un munt de propostes lúdiques pels infants, com ara una ludoteca, teatre, espectacles de carrer, música tradicional o jocs. Per als més grans, un marc idoni per assaborir diverses propostes culturals, com la visita a la canònica de Santa Maria, que no sempre és oberta, o una trobada de plaques de cava. Atenció: hi sol anar una quantitat important de persones. No només us recomanem l’assistència a la fira, sinó que podeu aprofitar per voltar tot el dia, o tot el cap de setmana, per la Garrotxa. Podeu, per exemple, pujar fins al Santuari de la Mare de Déu del Mont, un santuari elevat dalt d’una penya impossible, encara que s’hi arriba per bona carretera asfaltada, però en forta pujada, amb moltes corbes i força estreta. Vistes sorprenents de tot el Canigó i de la Garrotxa al vostre abast. Teniu aquí dalt un bon restaurant, amb molt bona cuina. Val la pena pujar només a menjar-hi. També hi ha habitacions molt boniques. Veureu el llac de Banyoles i la zona volcànica en una vista aèria, com la que tenen els ocells. No us perdeu, allà mateix, les ruïnes imponents del monestir de Sant Llorenç de Sous. També podeu fer una ruta d’esglésies romàniques com ara la del poble de Beuda, la de Lligordà, o monestirs increibles com el del Sant Sepulcre de Palera. Per dinar a Beuda aneu a Ca la Montserrat, a la plaça Major, 3, telèfon 972 59 07 12. Si voleu passar tot el cap de setmana en aquestes terres bellíssimes, cap problema. Poques comarques de Catalunya tan boniques i amb tants atractius com la Garrotxa: volcans d’Olot, llac de Banyoles, coves de Serinyà, Castellfollit de la Roca, Sadernes, Oix… bé, no acabaríem mai. Per dormir us recomanem els hostals i hotels de Besalú. Una cucada. Des de la mateixa Fonda Siqués fins a hotels com el Tallaferro, o Spa’s com Can Güell, tots del mateix amo: els de Cal Parent. O coses tan exclusives com el Sant Ferriol. Per arribar-hi podeu anar fins Figueres, o Girona, per l’autopista AP-7 i seguir les carreteres que porten a Besalú. Si hi aneu per Girona pujareu per Banyoles, amb el seu llac, fins a Besalú, i d’aquí haureu d’anar fins el poble de Beuda. Si hi aneu per Figueres, agafareu en direcció Besalú i girareu en arribar a l’Hostal d’en Vilà, en direcció al Santuari del Mont. Passat el poble de Navata, on hi ha un deliciós restaurant, l’Oca Pintada, que us recomanem, ja trobareu a mà dreta la vila de Lladó. No sabem com de ple estarà Lladó, però si voleu reservar taula per dinar-hi, heu de saber que teniu un parell de restaurants molt salats i simpàtics a la plaça major, sota l’ombra dels plàtans i a tocar de la canònica: Cal Kiku, 972 565 104‎, (el nostre preferit) i La Plaça, 972 55 35 96‎. Ens oblidàvem de l’Hotel Duran, a Figueres. Un hotel clàssic, de tota la vida, amb un menú de cap de setmana inigualable en relació preu i qualitat. Bona fira dels formatges a Lladó!.

En la villa de Lladó, bellísima, hacen una feria del queso artesano, desde hace unos años. El pueblo en sí mismo ya es toda una monada. Y guarda un verdadero tesoro en piedra: la maravillosa canónica románica agustiniana. Es justamente alrededor de esta espectacular iglesia románica, que se celebrará el próximo domingo 16 de septiembre, esta feria catalana del queso artesano. El encuentro, que es una de los más importantes que se hacen en Cataluña, procura el conocimiento de este delicioso producto en todo el país. Además encontraréis muchos otros productos gastronómicos artesanos y un montón de propuestas lúdicas para los niños, como una ludoteca, teatro, espectáculos de calle, música tradicional o juegos. Para los mayores, un marco idóneo para saborear diversas propuestas culturales, como la visita a la canónica de Santa María, que no siempre está abierta, o un encuentro de placas de cava. Atención: suele ir una cantidad importante de gente. No sólo se recomienda la asistencia a la feria, sino que se puede aprovechar para recorrer todo el día, o todo el fin de semana, por la Garrotxa. Pueden, por ejemplo, subir hasta el Santuario de la Virgen del Mont, un santuario elevado en lo alto de una peña imposible, aunque se llega por buena carretera asfaltada, pero en fuerte subida, con muchas curvas y bastante estrecha. Vistas sorprendentes de todo el Canigó y de la Garrotxa a su alcance. Tenéis aquí arriba un buen restaurante, con muy buena cocina. Vale la pena subir sólo a comer. También hay habitaciones muy bonitas. Veréis el lago de Banyoles y la zona volcánica en una vista aérea, como la que tienen los pájaros. No os perdáis, allí mismo, las ruinas imponentes del monasterio de San Lorenzo de Sous. También pueden hacer una ruta de iglesias románicas como la del pueblo de Beuda, la de Lligordà, o monasterios increíbles como el del Santo Sepulcro de Palera. Para comer en Beuda vayan a Ca la Montserrat, en la plaza Mayor, 3, teléfono 972 59 07 12. Si desean pasar todo el fin de semana en estas tierras bellísimas, ningún problema. Pocas comarcas de Cataluña tan bonitas y con tantos atractivos como la Garrotxa: volcanes de Olot, lago de Banyoles, cuevas de Serinyà, Castellfollit de la Roca, Sadernes, Oix … bueno, no acabaríamos nunca. Para dormir os recomendamos los hostales y hoteles de Besalú. Una cucada. Desde la misma Fonda Siqués hasta hoteles como el Tallaferro, o Spa s como Can Güell, todos del mismo dueño: los de Cal Parent. O cosas tan exclusivas como el Sant Ferriol. Para llegar se puede ir hasta Figueres, o Girona, por la autopista AP-7 y seguir las carreteras que llevan a Besalú. Si vais por Girona subiréis por Banyoles, con su lago, hasta Besalú, y de ahí tendrán que ir hasta el pueblo de Beuda. Si vais por Figueres, cogeréis en dirección Besalú y hay que girar al llegar al Hostal d’en Vilà, en dirección al Santuario del Mont. Pasado el pueblo de Navata, encontraréis a mano derecha la villa de Lladó. No sabemos cómo de lleno estará Lladó, pero si desean reservar mesa para comer, debe saber que tiene un par de restaurantes muy salados y simpáticos en la plaza mayor, bajo la sombra de los plátanos y cerca de la canónica: Kiku , 972 565 104, (nuestro preferido) y La Plaza, 972 55 35 96. Nos olvidábamos del Hotel Duran, en Figueres. Un hotel clásico, de toda la vida, con un menú de fin de semana inigualable en relación precio y calidad. ¡Buena feria de los quesos en Lladó!.

Sant Joan a Badalona

Aquest cap de setmana és la nit de Sant Joan, la nit màgica. Una nit per passar-ho molt bé, amb els fills i filles, amb la parella, amb els parents, amb els amics i coneguts. Fent gresca i festa al carrer, a casa. Per tal que ho pogueu fer us volem descobrir els llocs de la ciutat de Badalona on la gent es reunirà per donar la benvinguda a l’estiu. A la plaça de la Vila, a les 18 hores, serà una possible primera cita. Allà veureu arribar la Flama del Canigó. L’Associació Festa Nacional dels Països Catalans la distribueix, en aquell moment, des del centre de Badalona, a tots els focs i revetlles populars arreu de la vila. I quines revetlles sabem que es faran?. Doncs, per exemple les de Sant Joan de Bonavista, que celebra la seva festa major. O bé la dels pisos de Can Mercader, a la Plaça Lluís Solà i Escofet, on a partir de les 21’30 hores, hi haurà festa amb sopar i ball amb orquestra. I a Can Solei, la revetlla de Sant Joan serà a les 21 hores a la Plaça de les Gavines. A la zona de Baldomer Solà hi ha revetlla a la pista esportiva de l’Avinguda Joaquim Ruyra, a les 11 de la nit, amb música i ball per tothom. A muntanya, a Canyet, potser hi ha gresca a partir de les 21 hores al carrer Mas Felip, on abans hi havia l’antiga esglesia cremada de Canyet. Normalment els veïns del carrer Sant Rafael també organitzen una lluïda revetlla de Sant Joan al centre de Badalona, entre el carrer de la Mercè i el carrer Sant Pau, també amb sopar i ball. Aquest any no ho sabem. També els veïns del carrer proper de Sant Miquel solen organitzar una revetlla en l’espai que va des del carrer d’en Cueta, (Canonge Baranera) i fins el carrer de les Ànimes a partir de les 21 hores. No sabem si aquest any també la faran, però nosaltres som devots de la revetlla popular de la plaça del Sol, al barri de casagemes. Taula i foguera assegurada. Servei de bar. Un grup musical o una disco mòbil. Infants i petards. Festa familiar. Esperem que aquest any també n’hi hagi. Mai no se sap del tot. Cal preguntar-ho. A Lloreda i Nova Lloreda, al parc de les Muntanyetes, a Montigalà, a Llefià, a la plaça Trafalgar, i al Dalt la Vila, a la plaça Constitució, l’any passat hi hagué festa, fogueres i sarau. Però no surten anunciades enlloc. En faran aquest any?. Qui ho pot saber… però, en qualsevol cas, visca la nit de Sant Joan!.

Nos complace encontrarnos, de nuevo, en las puertas de la noche de San Juan, la noche más mágica. Queremos que esta noche os lo paséis muy bien, con vuestros hijos e hijas, con la pareja, con nuestros parientes, con los amigos y conocidos. Haciendo juerga y fiesta en la calle, en casa. Ya el año pasado hicimos una entrada como esta intentando descubriros los lugares de la ciudad de Badalona donde la gente se reunirá para dar la bienvenida al verano. La plaza de la Vila, a las 18 horas, sería la primera cita. Allí veréis llegar la Llama del Canigó. La Asociación Fiesta Nacional de los Países Catalanes la distribuye, en aquel momento, desde el centro de Badalona, a todos los fuegos y verbenas populares alrededor de la villa. ¿Y qué fiestas recomendamos?. Pues, por ejemplo las de San Juan de Buenavista, que celebra su fiesta mayor, pequeña, humilde, bonita. En los pisos de Can Mercader se organiza también una verbena de San Juan en la Plaza Lluís Solà y Escofet a partir de las 10 de la noche. Y en Can Solei, otra. a partir de las 21 horas, en la Plaza de las Gavines. En la zona de Baldomer Solà hay verbena en la pista deportiva de la Avenida Joaquim Ruyra, a las 11 de la noche, con música y baile para todos. En la montaña, en Canyet, hay juerga a partir de las 21 horas en la calle Mas Felipe, donde estaba la antigua iglesia quemada de Canyet. Encontrarán allí cena y baile popular, con cava y refrescos. Los vecinos de la calle San Rafael también organizan una lucida verbena de San Juan en el centro de Badalona, entre la calle de la Merced y la calle San Pablo, también con cena y baile. A partir de las 21 horas y hasta las 3 de la madrugada. También los vecinos de la calle cercana de San Miguel organizan otra verbena en el espacio que va desde la calle Canonge Baranera y hasta la calle de las Almas a partir de las 21 horas. No sabemos si este año también la harán, pero nosotros somos devotos de la verbena popular de la plaza del Sol, en el barrio de Casagemes. Mesa y hoguera asegurada. Servicio de bar. Un grupo musical o una disco móvil. Niños y petardos. Fiesta familiar. Esperamos que este año también la haya. Nunca se sabe del todo. Hay preguntarlo. En Lloreda y Nueva Lloreda, en el parque de las Muntanyetes, en Montigalà, en Llefià, en la plaza Trafalgar, y al Dalt la Vila, en la plaza Constitución, el año pasado hubo fiesta, hogueras y bullicio. Pero no salen anunciadas en ninguna parte. ¿Las harán este año?. ¿Quién lo puede saber? … pero, en cualquier caso, ¡viva San Juan!.

Fira del Silló a Verdú

El magnífic poble medieval de Verdú, a l’Urgell, no necessita organitzar cap esdeveniment per atraure visitants. Perquè la vila de Verdú és una bella població, amb atractius turístics més que suficients per recomanar-vos que us hi arribeu en una sortida familiar. Te un castell medieval magnífic, una esglèsia gòtica, amb una portada romànica, sorprenent i un casc antic molt bonic. Si això fos poc, també teniu el museu de la joguina i dels autòmats, que us farà retrocedir a la infància i on els vostres infants xalaran. Però si us decidiu a anar fins a Verdú millor que coincideixi amb la seva festa del càntir, el silló, i de la ceràmica, que es celebra ara, a finals de juny. Llavors els vostres fills i filles podran gaudir en directe, i participar, de la fabricació de diverses peces de ceràmica, elaborades per ceramistes i terrissers vinguts d’arreu del país. Aquest any és la quinzena edició, i serà els dies 22 i 23 de juny. Trobareu allà una vintena d’artesans que exposaran i vendran la seva obra, de 10 a 21 hores, a la bellíssima plaça major de Verdú. El divendres 21 de juny a les 18 hores es podrà assistir a la reproducció d’un forn iber i, al capvespre, cap a les 21 hores, es podrà veure com es fa una cuita en un forn tradicioanl de llenya. De tota manera la fira, amb els ceramistes i terrissers s’obrirà al públic dissabte 22, a les 10 del matí. També obriran llavors els tallers de fang per a la mainada. Durant el cap de setmana s’ofereixen visites guiades per conèixer els monuments medievals de Verdú, que no son mai oberts. Si voleu passar allà la revetlla, el diumenge 23 de juny arriba a Verdú la Flama del Canigó, símbol d’unitat dels Països Catalans. Amb aquesta flama s’encén una gran foguera i hi ha un sopar popular i ball a la plaça del Castell. Podeu arrodonir-lo encara més i passar allà el cap de setmana. així podreu voltar una mica la comarca. Us recomanem una visita al poble medieval de Guimerà, o al de Ciutadilla, amb un castell que és una passada. Un viatge en el temps. També podeu anar fins el molt proper monestir de Vallbona de les Monges, una joia oblidada de la ruta del Císter. A Verdú podeu dinar a La Graella. Fora us recomanem El Carme, a Vilagrassa, a peu de l’antiga N-II, o Cal Menut de Belianes, un restaurant i allotjament rural. A Verdú també teniu una casa bona rural: Can Aleix. Bona festa del Silló!.

Verdú, en el Urgell, no necesita organizar eventos para atraer visitantes. Verdú es una bella población, y con atractivos turísticos más que suficientes. Tiene un castillo medieval magnífico, una iglesia gótica, con una portada románica, sorprendente y un casco antiguo muy bonito. Si esto fuera poco, también tiene un museo del juguete y los autómatas. Pero, si usted decide ir hasta Verdú mejor que coincida con su fiesta del botijo, el silló, y de la cerámica. Se celebra ahora, a finales de junio. Entonces sus hijos e hijas podrán disfrutar en directo, y participar, de la fabricación de diversas piezas de cerámica. Además, veran demostraciones de todo tipo de oficios relacionados, de bestias de arrastre, de herreros, de basteros. Un día completo. Pueden redondearlo aún más visitando la comarca. Le recomendamos el pueblo medieval de Guimerà, una pasada. Un viaje en el tiempo. También puede ir hasta el cercano monasterio de Vallbona de les Monges, una joya olvidada de la ruta del Císter. En Verdú puede comer en La Graella. Fuera le recomendamos El Carme, en Vilagrassa, a pie de la antigua N-II, o Cal Menut de Belianes, un restaurante y alojamiento rural. Verdú también tiene una bonita casa rural: Can Aleix.

Sopa de Pedres

Dins el Círcol Catòlic de la ciutat de Badalona s’hi apleguen un munt de gent amb ganes de fer coses: bàsquet, teatre… La secció Soca-rel va iniciar el camí el 2008, amb la idea de treballar per al manteniment, la difusió i la participació en activitats de cultura popular i tradicional. Son els qui fan la cantada de caramelles, acompanyen el recorregut de la Flama del Canigó per la ciutat, o el Correllengua. I una altra activitat que ells organitzen, i que ha esdevingut tot un clàssic del Nadal a Badalona és el CorNadal. Es tracta de fer que moltes persones, petits i grans es reuneixin per gaudir de les nadales que ells mateixos cantaran, d’una sopa de pedres ben bona, i que aportin, solidàriament aliments pel nostre quart món. Naturalment la sopa no és de pedres, sinó de bones verdures que per a fer-la portarem tots i totes els qui vulguem anar-hi. Compartir, cantar, passar-ho bé i ser solidaris. Podem demanar més?. Per tan us convidem al CorNadal 2012, a la plaça de la Vila, al centre de Badalona, prop de metro Pompeu Fabra, (línia 2), o de l’estació del tren. Aquest dissabte, dia 17 de desembre, la sopa de pedres us esper. Cantarem nadales, degustarem de la sopa de pedres, escoltarem contes… tota la tarda de dissabte. No us oblideu de portar menjar que no es faci malbé, i unes verduretes per a la sopa!. Per a més informació teniu el correu socarel.circol@gmail.com

En el Círculo Católico de la ciudad de Badalona se reúne un montón de gente con ganas de hacer cosas: baloncesto, teatro … La sección Soca-rel inició el camino en 2008, con la idea de trabajar para el mantenimiento, la difusión y la participación en actividades de cultura popular y tradicional. Son los que hacen la cantada de caramelles, acompañan el recorrido de la Llama del Canigó por la ciudad, o el Correllengua. Y otra actividad que ellos organizan, y que se ha convertido todo un clásico de la Navidad en Badalona es el CorNadal. Se trata de hacer que muchas personas, pequeños y mayores, se reúnan para disfrutar de los villancicos que ellos mismos cantarán, de una sopa de piedras bien buena, y que aporten, solidariamente alimentos por nuestro cuarto mundo. Naturalmente la sopa no es de piedras, sino de buenas verduras que, justo para hacerla, traeremos entre todos y todas los que queramos ir. Compartir, cantar, pasarlo bien y ser solidarios. ¿Podemos pedir más?. Por tanto os invitamos al CorNadal 2012, en la plaza de la Vila, en el centro de Badalona, cerca de metro Pompeu Fabra, (línea 2), o de la estación del tren. Este sábado, día 17 de diciembre, la sopa de piedras os espera. Cantaremos villancicos, degustaremos de la sopa de piedras, escucharemos cuentos … toda la tarde del sábado. No se olviden de aportar comida de la que no se eche a perder, y unas verduritas para la sopa. Para más información tenéis el correo socarel.circol@gmail.com

Fira del formatge a Lladó

A la vila de Lladó, bellíssima, hi fan una fira del formatge artesà, des de ja fa una colla d’anys. El poble en si mateix ja és tota una monada. I guarda un veritable tresor en pedra: la maravellosa canònica romànica agustiniana. És justament al voltant d’aquesta espectacular església romànica, que es celebrarà el proper diumenge 16 de setembre, aquesta fira catalana del formatge artesà. La trobada, que és una de les més importants que es fan a Catalunya, procura la coneixença d’aquest deliciós producte arreu del país. A més hi trobareu molts d’altres productes gastronòmics artesans i un munt de propostes lúdiques pels infants, com ara una ludoteca, teatre, espectacles de carrer, música tradicional o jocs. Per als més grans, un marc idoni per assaborir diverses propostes culturals, com la visita a la canònica de Santa Maria, que no sempre és oberta, o una trobada de plaques de cava. Atenció: hi sol anar una quantitat important de persones. No només us recomanem l’assistència a la fira, sinó que podeu aprofitar per voltar tot el dia, o tot el cap de setmana, per la Garrotxa. Podeu, per exemple, pujar fins al Santuari de la Mare de Déu del Mont, un santuari elevat dalt d’una penya impossible, encara que s’hi arriba per bona carretera asfaltada, però en forta pujada, amb moltes corbes i força estreta. Vistes sorprenents de tot el Canigó i de la Garrotxa al vostre abast. Teniu aquí dalt un bon restaurant, amb molt bona cuina. Val la pena pujar només a menjar-hi. També hi ha habitacions molt boniques. Veureu el llac de Banyoles i la zona volcànica en una vista aèria, com la que tenen els ocells. No us perdeu, allà mateix, les ruïnes imponents del monestir de Sant Llorenç de Sous. També podeu fer una ruta d’esglésies romàniques com ara la del poble de Beuda, la de Lligordà, o monestirs increibles com el del Sant Sepulcre de Palera. Per dinar a Beuda aneu a Ca la Montserrat, a la plaça Major, 3, telèfon 972 59 07 12. Si voleu passar tot el cap de setmana en aquestes terres bellíssimes, cap problema. Poques comarques de Catalunya tan boniques i amb tants atractius com la Garrotxa: volcans d’Olot, llac de Banyoles, coves de Serinyà, Castellfollit de la Roca, Sadernes, Oix… bé, no acabaríem mai. Per dormir us recomanem els hostals i hotels de Besalú. Una cucada. Des de la mateixa Fonda Siqués fins a hotels com el Tallaferro, o Spa’s com Can Güell, tots del mateix amo: els de Cal Parent. O coses tan exclusives com el Sant Ferriol. Per arribar-hi podeu anar fins Figueres, o Girona, per l’autopista AP-7 i seguir les carreteres que porten a Besalú. Si hi aneu per Girona pujareu per Banyoles, amb el seu llac, fins a Besalú, i d’aquí haureu d’anar fins el poble de Beuda. Si hi aneu per Figueres, agafareu en direcció Besalú i girareu en arribar a l’Hostal d’en Vilà, en direcció al Santuari del Mont. Passat el poble de Navata, trobareu a mà dreta la vila de Lladó. No sabem com de ple estarà Lladó, però si voleu reservar taula per dinar-hi, heu de saber que teniu un parell de restaurants molt salats i simpàtics a la plaça major, sota l’ombra dels plàtans i a tocar de la canònica: Cal Kiku, 972 565 104‎, (el nostre preferit) i La Plaça, 972 55 35 96‎. Ens oblidàvem de l’Hotel Duran, a Figueres. Un hotel clàssic, de tota la vida, amb un menú de cap de setmana inigualable en relació preu i qualitat. Bona fira dels formatges a Lladó!.

Fogueres i festa a Badalona

Ens plau trobar-nos, de nou, en les portes de la nit de Sant Joan, la nit més màgica. Volem que aquesta nit us ho passeu molt bé, amb els vostres fills i filles, amb la parella, amb els parents, amb els amics i coneguts. Fent gresca i festa al carrer, a casa. Ja l’any passat vàrem fer una entrada com ara aquesta intentant descobrir-vos els llocs de la ciutat de Badalona on la gent es reunirà per donar la benvinguda a l’estiu. La plaça de la Vila, a les 18 hores, seria la primera cita. Allà veureu arribar la Flama del Canigó. L’Associació Festa Nacional dels Països Catalans la distribueix, en aquell moment, des del centre de Badalona, a tots els focs i revetlles populars arreu de la vila. I quines festes recomanem?. Doncs, per exemple les de Sant Joan de Bonavista, que celebra la seva festa major, petita, humil, bonica. Hi haurà activitats al llarg de tot el cap de setmana. Dissabte, a les 12 del migdia, un concurs de truites i botifarrada popular. A la tarda, a les 17 hores taller de lluita infantil amb espases de plàstic, seguida d’una actuació de pallassos, a les 19. A la nit, a les deu, revetlla popular amb una discomòbil. L’endemà, diumenge, de bon matí, melé popular. A la tarda, a les 16 hores, una fantàstica festa infantil amb inflables, i escuma, per acabar amb xocolatada. Als pisos de Can Mercader s’organitza també una revetlla de Sant Joan a la Plaça Lluís Solà i Escofet a partir de les 10 de la nit. I a Can Solei, una altra. a partir de les 21 hores, a la Plaça de les Gavines. A la zona de Baldomer Solà hi ha revetlla a la pista esportiva de l’Avinguda Joaquim Ruyra, a les 11 de la nit, amb música i ball per tothom. A muntanya, a Canyet, hi ha gresca a partir de les 21 hores al carrer Mas Felip, on era l’antiga esglesia cremada de Canyet. Trobareu sopar i ball popular, amb cava i refrescos. Els veïns del carrer Sant Rafael també organitzen una lluïda revetlla de Sant Joan al centre de Badalona, entre el carrer de la Mercè i el carrer Sant Pau, també amb sopar i ball. A partir de les 21 hores i fins a les 3 de la matinada. També els veïns del carrer proper de Sant Miquel organitzen una altra revetlla en l’espai que va des del carrer d’en Cueta, (Canonge Baranera) i fins el carrer de les Ànimes a partir de les 21 hores. No sabem si aquest any també la faran, però nosaltres som devots de la revetlla popular de la plaça del Sol, al barri de casagemes. Taula i foguera assegurada. Servei de bar. Un grup musical o una disco mòbil. Infants i petards. Festa familiar. Esperem que aquest any també n’hi hagi. Mai no se sap del tot. Cal preguntar-ho. A Lloreda i Nova Lloreda, al parc de les Muntanyetes, a Montigalà, a Llefià, a la plaça Trafalgar, i al Dalt la Vila, a la plaça Constitució, l’any passat hi hagué festa, fogueres i sarau. Però no surten anunciades enlloc. En faran aquest any?. Qui ho pot saber… però, en qualsevol cas, visca la nit de Sant Joan!.

Nos complace encontrarnos, de nuevo, en las puertas de la noche de San Juan, la noche más mágica. Queremos que esta noche os lo paséis muy bien, con vuestros hijos e hijas, con la pareja, con nuestros parientes, con los amigos y conocidos. Haciendo juerga y fiesta en la calle, en casa. Ya el año pasado hicimos una entrada como esta intentando descubriros los lugares de la ciudad de Badalona donde la gente se reunirá para dar la bienvenida al verano. La plaza de la Vila, a las 18 horas, sería la primera cita. Allí veréis llegar la Llama del Canigó. La Asociación Fiesta Nacional de los Países Catalanes la distribuye, en aquel momento, desde el centro de Badalona, a todos los fuegos y verbenas populares alrededor de la villa. ¿Y qué fiestas recomendamos?. Pues, por ejemplo las de San Juan de Buenavista, que celebra su fiesta mayor, pequeña, humilde, bonita. Habrá actividades a lo largo de todo el fin de setmana. El sábado, a las 12 del mediodía, un concurso de tortillas y butifarrada popular. Por la tarde, a las 17 horas taller de lucha infantil con espadas de plástico, seguida de una actuación de payasos, a las 19. Por la noche, a las diez, verbena popular con una discomóvil. Al día siguiente, domingo, de madrugada, melé popular. Por la tarde, a las 16 horas, fiesta infantil con hinchables, y espuma, para acabar con chocolatada. En los pisos de Can Mercader se organiza también una verbena de San Juan en la Plaza Lluís Solà y Escofet a partir de las 10 de la noche. Y en Can Solei, otra. a partir de las 21 horas, en la Plaza de las Gavines. En la zona de Baldomer Solà hay verbena en la pista deportiva de la Avenida Joaquim Ruyra, a las 11 de la noche, con música y baile para todos. En la montaña, en Canyet, hay juerga a partir de las 21 horas en la calle Mas Felipe, donde estaba la antigua iglesia quemada de Canyet. Encontrarán allí cena y baile popular, con cava y refrescos. Los vecinos de la calle San Rafael también organizan una lucida verbena de San Juan en el centro de Badalona, entre la calle de la Merced y la calle San Pablo, también con cena y baile. A partir de las 21 horas y hasta las 3 de la madrugada. También los vecinos de la calle cercana de San Miguel organizan otra verbena en el espacio que va desde la calle Canonge Baranera y hasta la calle de las Almas a partir de las 21 horas. No sabemos si este año también la harán, pero nosotros somos devotos de la verbena popular de la plaza del Sol, en el barrio de Casagemes. Mesa y hoguera asegurada. Servicio de bar. Un grupo musical o una disco móvil. Niños y petardos. Fiesta familiar. Esperamos que este año también la haya. Nunca se sabe del todo. Hay preguntarlo. En Lloreda y Nueva Lloreda, en el parque de las Muntanyetes, en Montigalà, en Llefià, en la plaza Trafalgar, y al Dalt la Vila, en la plaza Constitución, el año pasado hubo fiesta, hogueras y bullicio. Pero no salen anunciadas en ninguna parte. ¿Las harán este año?. ¿Quién lo puede saber? … pero, en cualquier caso, ¡viva San Juan!.

Cami Abat Oliva

Fa poc que s’ha organitzat una nova ruta a Catalunya. Es tracta dels anomenats Camins de l’Abat Oliba. És un nom realment molt ben trobat per donar nom a una excursió pel més bell de l’art romànic de casa nostra. Es tracta d’un itinerari que podem fer a peu, en bici, o en cotxe. Una ruta que ens permet descobrir les fantàstiques comarques del Bages, tan desconeguda, o la plana d’Osona, o el Ripollès més encantador, la Cerdanya, Vallespir i Conflent. L’excusa és el Bisbe de Vic, i Abat de Montserrat, Ripoll i Cuixà, Oliba. El primer tram ens portarà fins el Monestir de Montserrat, molt fàcil d’abastar des de Barcelona, en automòbil, a peu, o en carrilet des de Monistrol. Montserrat te un museu excepcional, de pintura del XIX, increible, i una altra de bíblic, amb veritables mòmies egípcies. La natura és esplèndida a la muntanya santa, hi ha senders per tot arreu, fàcils i més difícils. Però també molts funiculars per fer drecera. Una aventura ben divertida pels més menuts. Sentir cantar l’escolania asserena l’esperit. Es pot menjar molt bé a l’autoservei, i dormir de fàbula a les cel·les, i a l’Hotel Abad Cisneros, amb bona taula també. Sortim de Montserrat per anar cap a la ciutat de Vic, tot travessant el Bages, i aturant-nos a la ciutat de Manresa, amb la seva seu gòtica dominant el riu Cardener. Per l’eix transversal anem a Vic. Aquesta ciutat és una vil·la medieval preciosa, amb una catedral molt bonica, i el seu Museu Episcopal, un museu ple de pintura romànica. Proper a Vic, qui pugui, que passi pel Monestir de Saant Pere de Casserres, d’un romànic rústic, damunt del pantà de Sau. Continuem de Vic, amunt, cap a Ripoll, bressol de Catalunya, amb el seu monestir grandiòs, el claustre, la portada, les tombes dels comtes catalans… i seguir llavors cap a Sant Joan de les Abadesses, amb esglèsies i abadies romàniques sense desperdici, i acabar a Camprodón, amb més tresors: un pont i més romànic en forma de nous temples, poc coneguts. També els poblets tenen maravelles: Ogassa, Molló… amb l’església de Santa Cecília del s.XII, amb portal d’influència rossellonesa. Creuem la frontera de França i Espanya, però encara en terres catalanes: el Vallespir. Aquí tenim la vila de Prats de Molló, i més avall, Arles, amb un altre cenobi ben bonic, romànic també. Entremig les famoses gorges de la Fou, espectacle natural que no podeu perdre-us. Passem cap al Conflent, cap a Prades, visitant pel camí la joia de Serrabona, un priorat romànic fabulós, de marbre rosa. I arribats a Prades, visitar Cuixà, el cenobi estimat per Oliva. El seu temple, el claustre mutilat, la cripta, el campanar, (a la foto). I si encara us sobra temps, dediqueu-lo a pujar a Sant Martí del Canigó, una abadia suspesa dalt d’un cim majestuós, prop del cel. S’hi arriba des de Vilafranca de Conflent, una altra ciutat que cal veure: muralles, carrers medievals… un somni. Ja ho veieu. Feu-la en un cap de setmana, en un pont, en unes vacances. Cultura, art, natura, descobriment del millor que ens ofereix el nostre país. Mireu les entrades corresponents del nostre bloc per acabar de decidir on menjar, on dormir. De llocs molt especials n’hi ha un munt en aquestes terres plenes d’art i de vida!.

Hace poco que se ha organizado una nueva ruta en Cataluña. Se trata de los llamados Caminos del Abad Oliba. Es un nombre realmente muy bueno para dar nombre a una excursión por el más bello del arte románico. Se trata de un itinerario que podemos hacer a pie, en bici o en coche. Una ruta que nos permite descubrir las fantásticas comarcas del Bages, tan desconocida, o la de Osona, o el Ripollès más encantador, la Cerdanya, Vallespir y Conflent. La excusa es el Obispo de Vic, y Abad de Montserrat, Ripoll y Cuixà, Oliba. El primer tramo nos llevará hasta el Monasterio de Montserrat, muy fácil de alcanzar desde Barcelona, en automóvil, a pie, o en tren cremallera desde Monistrol. Montserrat tiene un museo excepcional, de pintura del XIX, increíble, y otro bíblico, con verdaderas momias egipcias. La naturaleza es espléndida en la montaña santa, hay senderos por todas partes, fáciles y más difíciles. Pero también muchos funiculares para atajarlos. Una aventura muy divertida para los más pequeños. Oír cantar la escolanía serena el espíritu. Se puede comer muy bien en el autoservicio, y dormir de fábula en las celdas, y en el Hotel Abad Cisneros, con buena mesa también. Salimos de Montserrat para ir hacia la ciudad de Vic, atravesando el Bages, y parando a la ciudad de Manresa, con su sede gótica dominando el río Cardener. Por el eje transversal vamos a Vic. Esta ciudad es una villa medieval preciosa, con una catedral muy bonita, y su Museo Episcopal, un museo lleno de pintura románica. Cercano a Vic, quien pueda, que pase por el Monasterio de Saant Pedro de Casserres, de un románico rústico, sobre el pantano de Sau. Continuamos de Vic, hacia arriba, hacia Ripoll, cuna de Cataluña, con su monasterio grandioso, el claustro, la portada, las tumbas de los condes catalanes … y seguir después hacia San Juan de las Abadesas, con iglesias y abadías románicas sin desperdicio, y acabar en Camprodón, con más tesoros: un puente, y más románico en forma de templos, poco conocidos. También los pueblos tienen maravillas: Ogassa, Molló … con la iglesia de Santa Cecilia del siglo XII, con portal de influencia rosellonesa. Cruzamos la frontera de Francia y España, pero todavía en tierras catalanas: el Vallespir. Aquí tenemos la villa de Prats de Molló, y más abajo, Arles, con otro cenobio bonito, románico también. En medio las famosas gargantas de la Fou, espectáculo natural que no pueden perderse. Pasamos al Conflent, hacia Prades, visitando por el camino el priorato de Serrabona, de un románico fabuloso, todo de mármol rosa. Y llegados a Prades, hay que visitar Cuixà, el cenobio más amado por Oliva. Su templo, el claustro mutilado, la cripta, el campanario, (en la foto). Y si aún os sobra tiempo, dediquen un poco a subir a Sant Martí del Canigó, una abadía suspendida encima de una cumbre majestuosa, cerca del cielo. Se llega desde Vilafranca de Conflent, otra ciudad que hay que ver: murallas, calles medievales … un sueño. Ya lo veis. Haganlo en un fin de semana, en un puente, en unas vacaciones. Cultura, arte, naturaleza, descubrimientos de lo mejor que nos ofrece nuestro país. Vean las entradas correspondientes de nuestro blog para acabar de decidir dónde comer, dónde dormir. Hay lugares muy especiales, hay un montón de sitios buenos en estas tierras llenas de arte y de vida.

Sant Llorenç de Sous

Les ruïnes imponents del monestir de Sant Llorenç de Sous es troben a la vessant assolellada de la totèmica muntanya de la Mare de Déu del Mon, fita impressionant que domina la vall alta del Fluvià, a Besalú. Estem a l’extrem de les comarques de la Garrotxa i l’Alt Empordà. Es tracta d’un gran, immens, cenobi romànic, de dimensions extraordinàries pel lloc i l’espai disponible, que va ser abandonat i s’enrunà fins a límits irrecuperables. Ara, però, està essent sotmés a obres de consolidació i, tot i que no hi ha cap teulada, tot i que el cel i la llum es veuen arreu, no deixa de ser una visita molt recomanable. Per la potencia de les restes, pel paisatge, el bosc, les vistes i, sobretot perquè pot formar part d’una maravellosa ruta per les terres més aspres de la plana empordanesa, ja molt més garrotxina i pirinenca que altra cosa. Per arribar-hi podeu anar fins Figueres, o Girona, per l’autopista AP-7 i seguir les carreteres que porten a Besalú. Si hi aneu per Girona pujareu per Banyoles, amb el seu llac, fins a Besalú, i d’aquí haureu d’anar fins el poble de Beuda. Si hi aneu per Figueres, agafareu en direcció Besalú i girareu en arribar a l’Hostal d’en Vilà, en direcció al Santuari del Mont. Com veieu, podeu fer una ruta circular. L’expliquem sortint de Figueres i arribant a Girona. Primer, passat el poble de Navata, podeu visitar a mà dreta la vila de Lladó. El poble guarda un veritable tresor en pedra: la maravellosa canònica romànica agustiniana. A Lladó teniu un parell de restaurants molt salats i simpàtics a la plaça major, sota l’ombra dels plàtans i a tocar de la canònica: Cal Kiku, 972 565 104‎, (el nostre preferit) i La Plaça, 972 55 35 96‎. Ara arriba l’hora de pujar al Santuari de la Mare de Déu del Mont. Abans d’arribar a dalt de la penya, per bona carretera asfaltada, però en forta pujada, amb moltes corbes i força estreta, veureu les ruïnes de Sous a mà esquerra. Aquest lloc, ja us ho hem dit, mereix una visita respectuosa. Hi fan obres. No sabem si sempre estarà obert, i en quines condicions. Malgrat que el terreny és molt abrupte, podreu aparcar bé. Continueu fins el cim, i aparqueu al santuari. Heu arribat al cel, o aquesta serà la impressió. Vistes panoràmiques, tot el Canigó al vostre abast. Teniu aquí un bon restaurant, amb molt bona cuina. Val la pena pujar a menjar-hi. També habitacions molt boniques. No oblidareu mai, Sous i el Santuari de la Mare de Déu del Mont. Creieu-nos si us diem que és un d’aquells llocs que no podeu deixar de visitar. Recomanable al 100%. Això si, cal pujar-hi un dia net i brillant. A més del Pirineu, des d’ací dalt dominareu el Pla de l’Estany i la Garrotxa. Veureu el llac de Banyoles i la zona volcànica en una vista aèria, com la que tenen els ocells. Naturalment la carretera que mena a dalt de tot del Mont és una prova per a qualsevol automovilista. Tornant podeu baixar pel mateix lloc o agafar el trencall, molt mal indicat, que porta cap al poblet de Beuda, per camins rurals asfaltats.Beuda conserva al bell mig del seu casc antic una excepcional esglèsia d’origen romànic. La portada és molt bonica, i el campanar encara més. Però no és aquesta la única joia del terme municipal. Els voltants estan plens de cases pairals antiquíssimes i ermites romàniques com Lligordà, o monestirs increibles com el del Sant Sepulcre de Palera. Totes aquestes maravelles fan molt aconsellable una visita al poble de Beuda. Si voleu dinar allà mateix, aneu a Ca la Montserrat, a la plaça Major, 3, telèfon 972 59 07 12. No podeu perdre’us, perquè no hi ha carrers. Acabeu de fer la diada complerta amb una visita a Besalú, que mai no pot mancar. Si voleu passar tot el cap de setmana en aquestes terres bellíssimes, cap problema. Poques comarques de Catalunya tan boniques i amb tants atractius com la Garrotxa: volcans d’Olot, llac de Banyoles, coves de Serinyà, Castellfollit de la Roca, Sadernes, Oix… bé, no acabaríem mai. Per dormir us recomanem els hostals i hotels de Besalú. Una cucada. Des de la mateixa Fonda Siqués fins a hotels com el Tallaferro, o Spa’s com Can Güell, tots del mateix amo: els de Cal Parent. O coses tan exclusives com el Sant Ferriol. Evidentment podeu fer la ruta a l’inreves, per Girona, Banyoles, Besalú, Beuda, Sous, El Mon, Lladó i Figueres. Ja ens comentareu, si us ha agradat!.

Las ruinas imponentes del monasterio de San Lorenzo de Sous se encuentran en la vertiente soleada de la totémica montaña de la Virgen del Mon, meta impresionante que domina el valle alto del Fluvià, en Besalú. Estamos en el extremo de las comarcas de la Garrotxa y el Alt Empordà. Se trata de un gran, inmenso, cenobio románico, de dimensiones extraordinarias para el lugar y el espacio disponible, que fue abandonado y se derrumbó hasta límites irrecuperables. Ahora, sin embargo, está siendo sometido a obras de consolidación y, aunque no hay tejado, aunque el cielo y la luz se cuelan por todas partes, no deja de ser una visita muy recomendable. Por la potencia de los restos, por el paisaje, el bosque, las vistas y, sobre todo porque puede formar parte de una maravillosa ruta por las tierras más ásperas de la llanura ampurdanesa, ya mucho más Garrotxa y pirenaica que otra cosa. Para llegar se puede ir hasta Figueres, o Girona, por la autopista AP-7 y seguir las carreteras que llevan a Besalú. Si vais por Girona subiréis por Banyoles, con su lago, hasta Besalú, y de ahí deberán ir hasta el pueblo de Beuda. Si vais por Figueres ireis en dirección Besalú y girareis al llegar al Hostal de Vilá, en dirección al Santuario del Mon. Como veis, se puede hacer una ruta circular. La explicamos saliendo de Figueres y llegando a Girona. Primero, pasado el pueblo de Navata, se puede visitar, a mano derecha, la villa de Lladó. El pueblo guarda un verdadero tesoro en piedra: la maravillosa canónica románica agustiniana. En Lladó tiene un par de restaurantes muy salados y simpáticos en la plaza mayor, bajo la sombra de los plátanos y cerca de la canónica: Kiku, 972 565 104, (nuestro favorito) y La Plaza, 972 55 35 96 . Ahora llega la hora de subir al Santuario de la Virgen del Mon. Antes de llegar a lo alto de la peña, por buena carretera asfaltada, pero en fuerte subida, con muchas curvas y bastante estrecha, veréis las ruinas de Sous a mano izquierda. Este sitio, ya os lo hemos dicho, merece una visita respetuosa. Está en obras. No sabemos si estará abierto, y en qué condiciones. A pesar de que el terreno es muy abrupto, podrán aparcar bien. Continúen hasta la cima, y aparquen en el santuario. Han llegado al cielo, o ésta será la impresión. Vistas panorámicas, todo el Canigó a su alcance. Tenéis aquí un buen restaurante, con muy buena cocina. Vale la pena subir a comer aquí. También habitaciones muy bonitas. No olvidaréis nunca, Sous y el Santuario de la Virgen del Mon. Creednos si os decimos que es uno de esos lugares que no se puede dejar de visitar. Recomendable al 100%. Eso si, hay que subir un día limpio y brillante. Además del Pirineo, desde aquí arriba dominaréis el Pla de l’Estany y la Garrotxa. El lago de Banyoles y la zona volcánica en una vista aérea. Como la que tienen los pájaros. Naturalmente la carretera que conduce a lo alto del Mon es una prueba para cualquier automovilista. Volviendo pueden bajar por donde han subido o coger el desvío, muy mal indicado, que lleva hacia el pueblo de Beuda, por caminos rurales asfaltados. Beuda conserva en medio de su casco antiguo una excepcional iglesia de origen románico. La portada es muy bonita, y el campanario más. Pero no es esta la única joya del término municipal. Los alrededores están llenos de casas solariegas antiquísimas y ermitas románicas como Lligordà, o monasterios increíbles como el de La Santa Cruz de Palera. Todas estas maravillas hacen muy aconsejable una visita al pueblo de Beuda. Si quieren comer en Beuda mismo, vayan a Ca la Montserrat, en la plaza mayor, 3, teléfono 972 59 07 12. No pueden perderse, allí no hay calles. Acabad la fiesta con una visita a Besalú, que nunca puede faltar. Si desean pasar en estas bellísimas tierras todo el fin de semana, ningún problema. Pocas comarcas de Cataluña tan bellas y con tantos atractivos como la Garrotxa: volcanes de Olot, lago de Banyoles, cuevas de Serinyà, Castellfollit de la Roca, Sadernes, Oix … bueno, no acabaríamos nunca. Para dormir os recomendamos los hostales y hoteles de Besalú. Una cucada. Desde la misma Fonda Siqués hasta hoteles como el Tallaferro, o Spa s como Can Güell, todos del mismo dueño: los de Cal Parent. O cosas tan exclusivas como el Sant Ferriol. Evidentemente se puede hacer la ruta al revés, por Girona, Banyoles, Besalú, Beuda, Sous, El mon, Lladó y Figueres. ¡Ya nos lo comentaréis!.

Revetlles de Sant Joan a Barcelona

Les revetlles populars de Sant Joan s’han de passar al carrer. La nostra canalla ha de poder còrrer, tirar petards i divertir-se. Fer amics en el risc controlat. A Barcelona res millor que baixar a les places. Us recomanem les revetlles tradicionals, familiars, de barri. Com la de la Sagrera, a la plaça dels Jardins d’Elx, on a les nou encendran la foguera amb la flama del Canigó, com està manat. I tot seguit sopar de veïns, cadascú es porta el seu, amb begudes (cal adquirir un tiquet baratet) i ball. Necessiteu reserva prèvia per l’espai del sopar. La festa és lliure. Escriviu a cfesteslasagrera@gmail.com o truqueu al 679 818 808. Similar serà la festa a Sant Andreu, on la flama arriba a la plaça d’Orfila a quarts de nou. S’encén la foguera i es sopa. Tot organitzat per la colla de diables La Satànica. Havent sopat, cap a les 22.30h actuarà el grup ‘Humareda’ i tot seguit, disco música amb Dj Sintas. A la zona de Navas els veïns organitzen també la gresca. cal portar el sopar i ells posen la coca de Sant Joan i el cava per un preu ridícul. Hi haurà disco mòbil per acabar. La trobareu a la plaça Ferran Reyes a partir de les nou de la nit. A Sants la festa començarà a les 20.30, amb l’encesa de la foguera a la plaça del sortidor. A les onze de la nit, ball amb orquestra. El mateix faran a Hostafracs. A partir de les vuit: foguera, sopar veïnal, diables i ball amb orquestra. Tot això al Casinet d’Hostafrancs. A l’Eixample encenen una gran foguera al Parc Joan Miró, amb revetlla on hi ha la dona i l’ocell. També revetlla popular al passatge Lluís Pellicer, amb disco. Una altra foguera bona és la que fan a la cantonada dels carrers Borrell i Mallorca, a partir de les nou. I també és grossa la de la Sagrada Família, al carrer Marina entre Provença i Mallorca, a les 22h. Després sopar i ball amb orquestra. A Sant Martí de Provençals la teniu al carrer Marià Agulló, a partir de les vuit. A Nou Barris n’hi ha moltes: a les places d’Àngel Pestanya, primer de maig, Roquetes i de les Basses. Segur que encara n’hi ha més, però no les hem pogut referenciar. que les disfruteu!

Las verbenas populares de San Juan se han de pasar en la calle. Los niños deben de poder correr, tirar petardos y divertirse. Hacer amigos dentro de un riesgo controlado. En Barcelona nada mejor que bajar a las plazas. Les recomendamos las verbenas tradicionales, familiares, de barrio. Como la de la Sagrera, en la plaza de los Jardines de Elche, donde a las nueve encenderán la hoguera con la llama del Canigó, como está mandado. Y a continuación cena de vecinos, cada uno se lleva lo suyo, con bebidas (es necesario adquirir un ticket baratito) y baile. Necesitaran reserva previa para el espacio de la cena. La fiesta es libre. Escriban a cfesteslasagrera@gmail.com o llamen al 679 818 808. Similar será la fiesta en Sant Andreu, donde la llama llega a la plaza de Orfila a las 8,30. Se enciende la hoguera y se cena. Todo organizado por el grupo de diablos La Satánica. Después de cenar, sobre las 22.30h actuará el grupo ‘Humareda’ y, a continuación, disco música con Dj Sintas. En la zona de Navas los vecinos organizan también la fiesta. hay que llevar la cena y ellos ponen la coca de San Juan y el cava por un precio ridículo. Habrá disco móvil para acabar. Será en la plaza Ferran Reyes a partir de las nueve de la noche. En Sants la fiesta comenzará a las 20.30, con hoguera en la plaça del sortidor. A las 11 baile. También en Hostafracs, a partir de las ocho: hoguera, cena y baile. En el Casinet d’Hostafrancs. En el Eixample una gran hoguera en el Parc Joan Miró, con verbena. También en el passatge Lluís Pellicer, con disco. Otra hoguera buena és la que hacen en el cruce de las calles Borrell y Mallorca, a partir de las 9. También fiesta grande en la Sagrada Família, en la calle Marina entre Provença y Mallorca, a las 22h. Después cena y baile. En Sant Martí de Provençals tenemos verbena en la calle Marià Agulló, a partir de las 8. Nou Barris celebra varias. En las plazas Ángel Pestanya, primero de mayo, Roquetes i de les Basses. Seguro que hay muchas más que no conocemos. ¡Descubridlas!

Fogueres de Sant Joan a Badalona

La nit de Sant Joan és màgica. Ningú no pot quedar-se a casa, sino és en família. En família extensa volem dir. Rodejat d’avis, tiets, amb suficients cosins i cosines, amics i amigues, per disfrutar dels petards, per còrrer carrers amunt i avall i per celebrar degudament el solstici. Sovint la gent es reuneix per escales, per edificis, per carrers i fins per barris. Als pobles encara més, no cal dir-ho. Tothom te un gran protagonisme aquesta nit. Els infants xalen amb la pòlvora. Els adolescents s’enamoren, els més grans renovem la pell. Tots flairem l’estiu en aquesta nit fabulosa en que les herbes, totes, són remeieres. Per tant cal proveïr-se de cava, de bon humor, i baixar a les places i als carrers a compartir-lo. Sopar a la fresca, xerrant amb el veï. Veure ballar el foc i xisclar la canalla. Recordar el primer petó i jurar-se que no serà el darrer. Ara volem descobrir-vos llocs on la gent es reunirà la nit de Sant Joan a la ciutat de Badalona. El primer lloc on podeu anar amb les criatures és a la plaça de la Vila. Allà veureu arribar la Flama del Canigó. Nosaltres, darrerament som devots de la revetlla popular de la plaça del Sol, al barri de casagemes. Taula i foguera assegurada. Servei de bar. Un grup musical o una disco mòbil. Infants i petards. Festa familiar. Esperem que aquest any també n’hi hagi. Mai no se sap del tot. Això de les revetlles neix i mor, com la gent. Sabem també de revetlles que s’organitzen en poliesportius. Com ara la del poliesportiu de Bonavista, on coincideix amb les festes del barri, a partir de les 22.00 hores, amb disco mòbil. També n’hi ha als poliesportius de Lloreda i Nova Lloreda, algunes amb música en viu. 22h. Al parc de les Muntanyetes, a Montigalà, faran un sopar veïnal, amb musica en directe i disco. Tot a partir de les 21.00. A llefià, a les 23.30 hores, hi haurà una revetlla popular amb l’actuació d’una orquestra a la plaça Trafalgar. Als pisos de Can Mercader, a Casagemes també se’n hi fa una, a la plaça central del complex. Al barri de Canyet una altra, aquesta amb molt de sabor de poble. Al centre de Badalona en trobareu al Dalt la Vila, a la mateixa plaça Constitució. Una altra festa amb sabor rural. També podeu arribar-vos al parc de Can Solei on n’hi haurà una altra.

La noche de San Juan es mágica. Nadie puede quedarse en casa, sino es en familia. En familia extensa queremos decir. Rodeado de abuelos, tíos, con suficientes primos y primas, amigos y amigas, para disfrutar de los petardos, para correr las calles arriba y abajo y para celebrar debidamente el solsticio. A menudo la gente se reúne por escaleras, por edificios, por calles y hasta por barrios. En los pueblos todavía más, no hace falta decirlo. Todo el mundo tiene un gran protagonismo esta noche. Los niñosdisfrutan con la pólvora. Los adolescentes se enamoran, los mayores renovamos la piel. Todos sentimos ese fastuoso aroma del verano en esta noche fabulosa en que las hierbas, todas, son medicinales. Por lo tanto hay proveerse de cava, de buen humor, y bajar a las plazas y las calles a compartirlo. Cenar al aire libre, charlando con el vecino. Ver bailar el fuego y chillar los niños. Recordar el primer beso y jurar de que no será el último. Ahora queremos descubrirte lugares donde la gente se reunirá la noche de San Juan en la ciudad de Badalona. El primer lugar donde se puede ir con los niños es a la plaza de la Vila. Allí veréis llegar la Llama del Canigó. Nosotros, últimamente somos devotos de la verbena popular de la plaza del Sol, en el barrio de Casagemes. Mesa y hoguera asegurada. Servicio de bar. Un grupo musical o una disco móvil. Niños y petardos. Fiesta familiar. Esperamos que este año también la haya. Nunca se sabe. Lo de las verbenas nace y muere, como la gente. Sabemos también de verbenas en polideportivos. Como la de Bonavista, donde coincide con las fiestas del barrio, a las 22.00 horas, y con disco móvil. También las habrá en los polideportivos de Lloreda y Nueva Lloreda, algunas con música en vivo, a partir de las 22h. En el parque de las Muntanyetes, en Montigalà, hay cena vecinal, música en directo y disco. A partir de las 21.00. En Llefià, a las 23.30 horas, habrá una verbena popular con la actuación de una orquesta en la plaza Trafalgar. En los pisos de Can Mercader, en Casagemes también, en la plaza central del complejo. En el barrio de Canyet otra más, con sabor de pueblo. En el centro de la ciudad tenemos la del Dalt la Vila, en la misma plaza Constitución, otra fiesta con sabor rural, o bien la del parque de Can Solei. Teneis donde elegir.

Ruta pel Rosselló

El Rosselló, una de les comarques de la Catalunya nord, en terres ara de França, és una esplèndida font de sortides familiars per un pont, un cap de setmana ben aprofitat o unes petites vacances. El Rosselló ho te tot. Mar i muntanya, platges bellíssimes, una costa d’ensomni, turons i serres altíssimes, frescals i maravelloses. Podem començar la visita per Perpinyà, però de fet, comença abans. Comença amb les precioses esglésies romàniques de Sant Martí de Fenollar, amb els seus frescos, Sant Andreu de Sureda, i de Sant Genís les Fonts, d’un romànic primitiu, que trobareu només creuar la ratlla fronterera, a l’altra cantó de la cadena de les Alberes, a tocar del Voló. O potser entrareu per la fantàstica costa vermella, cosa que pot ser una idea excel·lent. Us esperen pobles mariners com Cervera de la Marenda, amb penyasegats gegantins, que s’alternen amb cales i platges, en un marc realment bonic, ple de mar, de sol, i molt mediterrani. La carretera volta muntanya amunt i avall fins a Banyuls, entre vinyes i masos. Seguint la costa arribem també a Port-Vendres, un port molt actiu, i per acabar la maravellosa Cotlliure. Quin plaer recòrrer els carrers vora el mar, visitar el castell o caminar per la platja, amb la seva esglèsia marinera. O pujar al cementiri a rendir tribut al poeta Machado. Podem dinar en els restaurants del petit port, ran de la riera i el castell. Mireu-vos el típic Les Templiers, que és una casa fonda, amb habitacions, si més no, molt originals. Després podeu fer cap a Elna, que us ve de pas, amb la seva catedral romànica, amb un claustre que és una joia del romànic europeu, la maternitat, museus… Perpinyà és allà mateix i mereix detinguda visita, amb la seva catedral, el castell dels reis de Mallorca i el barri antic, amb els seus palaus i llotjes, ara una àrea comercial moguda. Mireu la seva web. A l’oest teniu Castellnou, prop de Thuir, un poble medieval molt bonic. I, més enllà, dues valls precioses, que ja no són Roselló, però que són catalanes. La vall del Vallespir, amb Ceret i els seus museus (www.musee-ceret.com), i Arles i el seu monestir. Més amunt les Gorges de la Fou, un espectacle natural increible, i Prats de Molló. Per aquí podeu entrar i sortir del Roselló per Camprodón. L’altra vall catalana a l’oest de Perpinyà és el Conflent. Maravellosa vall. Amb els monestir de Cuixà, prop de la vila de Prades, mireu la seva web: http://www.prades-tourisme.com, o la del poble de Vernet: http://www.ot-vernet-les-bains.fr situat als peus de la muntanya del Canigó, amb bons hotels, i on comença la ruta d’accés al monestir i la serra del Canigó. O el maravellós i desconegut priorat de Serrabona, amb uns capitells d’infart. Amb la vila medieval de Vilafranca de Conflet, i les seves muralles, aturades en el temps, i la gruta de les Canaletes, per a qui agradin les coves. Poblets rurals i tranquils, com Èvol, Mosset, Marcevol, Eus… catalans, que estan dins els més bonics de tota França. Si pugueu fins dalt de tot, sortireu camí de Puigcerdà, o hi entrareu. També podeu dedicar un dia a gaudir del tren groc, un trenet propietat de la SNCF, que fa la ruta entre La Tor de Querol, a pocs kms. de Puigcerdà, en mig de la Cerdanya, fins a Vilafranca de Conflent. A l’est de Perpinyà trobareu les platges de sorra fina d’Argeles, on van patir tants republicans, i els estanys de Leucata, paisatge original, amb el castell de Salses, bonica visita també, al nord, tancant la terra de llengua catalana. Ja veieu que podeu fer una bona visita, carregada de paisatge i de cultura, molt a prop de Barcelona, a uns 200 kms. només. Per dormir us recomanem els Novotel, hotels familiars. A Perpinyà n’hi ha dos. O bé dormir al Pradotel, a Prada de Conflent, senzillet però acollidor. Si no voleu gastar tant, i aneu amb infants, teniu sempre els econòmics però dignes, B&B Hotels. Us els recomanem. Per dinar o sopar us donarem tres noms, imprescindibles, fantàstics. A Perpinyà “Le Napoli”, una pizzeria boníssima, que fa també pasta i carn, de gourmet. Servei exquisit, preus ajustats. Podeu demanar més?. A la Plaça Catalunya, 3, en ple centre de la ciutat. Tel: 04 68 51 25 02. A Prades teniu l’hotel Hostalrich al 156, de l’avinguda Général de Gaulle, també al centre, Tel. 04 68 96 05 38. Menú senzill i habitacions molt senzilles, però super barates. Podeu mirar també el restaurant “Le Meridienne”, al 20, de la rue des Marchands. Prop de Cuixà ens va encantar, al poblet de Codalet, L’Hostal de Nogarols, al Chemin Nougarols, s/n. Tel. : 04 68 96 24 57.

El Rosellón, una de las comarcas de la Cataluña norte, en tierras ahora de Francia, es una espléndida fuente de salidas familiares para un puente, un fin de semana bien aprovechado o unas pequeñas vacaciones. El Rosellón lo tiene todo. Mar y montaña, playas bellísimas, una costa de ensueño, colinas y sierras altísimas, frescas y maravillosas. Podemos empezar la visita por Perpiñán, pero de hecho, empieza antes. Comienza con las preciosas iglesias románicas de Sant Martí de Fenollar, con sus frescos, Saint-André, y de Sant Genís les Fonts, de un románico primitivo, que se encuentra sólo cruzar la raya fronteriza, en el otro lado de la cadena de las Alberes, junto a Le Boulú. O quizás entraréis por la fantástica costa roja, lo que puede ser una idea excelente. Os esperan pueblos marineros como Cerbère, con acantilados gigantescos, que se alternan con calas y playas, en un marco realmente bonito, lleno de mar, de sol, y muy mediterráneo. La carretera corre montaña arriba y abajo hasta Banyuls, entre viñas y caseríos. Siguiendo la costa llegamos también a Port-Vendres, un puerto muy activo, y para acabar, a la maravillosa Cotlliure. Qué placer recorrer las calles junto al mar, visitar el castillo o caminar por la playa, con su iglesia marinera. O subir al cementerio a rendir tributo al poeta Machado. Podemos comer en los restaurantes del pequeño puerto, cerca de la riera y el castillo. Observad el típico Les Templiers, que es una casa fonda, con habitaciones, al menos, muy originales. Después pueden visitar Elna, que os viene de paso, con su catedral románica, con un claustro que es una joya del románico europeo, la maternidad, museos … Perpiñán está allí mismo y merece una detenida visita, con su catedral, el castillo de los reyes de Mallorca y el barrio antiguo, con sus palacios y lonjas, ahora un área comercial movida. Vean su web. Al oeste tienen Castellnou, cerca de Thuir, un pueblo medieval muy bonito. Y, más allá, dos valles preciosos, que ya no son Roselló, pero que son catalanes. El valle del Vallespir, con Ceret y sus museos (www.musee-ceret.com), y Arles y su monasterio. Más arriba las Gargantas de la Fou, un espectáculo natural increíble, y Prats de Molló. Por aquí puede entrar y salir del Rosellón por Camprodón. El otro valle catalana al oeste de Perpiñán es el Conflent. Maravillosa valle. Con los monasterios de Cuixà, cerca de la villa de Prades, vea su web: http://www.prades-tourisme.com, o la del pueblo de Vernet: http://www.ot-vernet-les-bains.fr situado a los pies de la montaña del Canigó, con buenos hoteles, y donde comienza la ruta de acceso al monasterio y la sierra del Canigó. O el maravilloso y desconocido priorato de Serrabona, con unos capiteles de infarto. Con la villa medieval de Vilafranca de Conflet, y sus murallas, paradas en el tiempo, y la gruta de las Canaletas, para quienes gusten de las cuevas. Pueblos rurales y tranquilos, como Evol, Mosset, Marcevol, Eus … catalanes, pero que están dentro de los más bellos de toda Francia. Si subís hasta arriba del todo, saldreis del valle camino de Puigcerdà, o entraréis por allí. También pueden dedicar un día a disfrutar del tren amarillo, un tren propiedad de la SNCF, que hace la ruta entre La Tor de Querol, a pocos kms. de Puigcerdà, en medio de la Cerdanya, hasta Vilafranca de Conflent. Al este de Perpignan encontrarán las playas de arena fina de Argeles, donde sufrieron tantos republicanos, y los lagos de Leucata, paisaje original, con el castillo de Salses, bonita visita también, ya muy al norte, cerrando la tierra de lengua catalana . Ya veis que puede hacer una buena visita, cargada de paisaje y de cultura, muy cerca de Barcelona, a unos 200 kms. sólo. Para dormir os recomendamos los Novotel, hoteles familiares. En Perpiñán hay dos. O bien dormir en Pradotel, en Prada de Conflent, sencillito pero acogedor. Si no quieren gastar tanto, y viajan con niños, tienen los siempre económicos pero dignos, B & B Hotels. Los recomendamos. Para comer o cenar os daremos tres nombres, imprescindibles, fantásticos. En Perpiñán “Le Napoli”, una pizzería buenísima, donde hacen también pasta y carne, de gourmet. Servicio exquisito, precios ajustados. ¿Se puede pedir más?. En la Plaza Catalunya, 3, en pleno centro de la ciudad. Tel: 04 68 51 25 02. En Prades tienen el hotel Hostalrich en el 156, de la avenida Général de Gaulle, también en el centro, Tel. 04 68 96 05 38. Menú sencillo y habitaciones muy sencillas, pero super baratas. Pueden mirar también el restaurante “Le Meridienne”, en el 20, de la rue des Marchand. Cerca de Cuixà nos encantó, en la aldea de Codalet, El Hostal de Nogarola, el Chemin Nougarols, s / n. Tel. : 04 68 96 24 57.

Ceret

Ceret és una vila catalana del sud de França. Està propera a la frontera, just uns kms. més enllà. Per arribar-hi heu de prendre l’autopista A-7, per Girona i Figueres, passar La Jonquera, i sortir per la primera sortida en terres administrativament franceses, al Voló (Le Boulu). D’allà us serà fàcil seguir les indicacions que us portaran a Ceret. Aquest poblet és un lloc apacible, calmat, relaxant, fins diriem refrescant. Te un patrimoni notable, tan històric com artístic, i un aura cultural que supera les dimensions i la importància real de la ciutat. Aquí treballaren i visqueren artistes cabdals en l’art del segle XX, i s’hi respira aquest ambient bohemi. Conserva un casc antic petitó, mediterrani, sense grans monuments, amb dues portes de l’antiga muralla. La Porte d’Espagne, i la de France. L’església de Sant Pere, la font dels nou brocs, els caputxins, l’hospital amb la Capelleta, el Pont del Diable… formen un conjunt a veure, en agradable passejada. Si hi aneu pel temps de les cireres us sorpendrà el paisatge florit que us espera. Fa anys que la pagesia de la zona cultiva cirerers. És l’arbre emblemàtic del poble. Però Ceret destaca pel seu museu d’art modern, fruit de la intensa relació dels artistes amb la vila. Allà han deixat la seva obra genis de la mida de Manolo Hugué, Picasso, Braque, Gris… Aquí es creà el moviment cubista. Menció a banda mereix la col·lecció de gravats de la sèrie la Tauromàquia, d’en Picasso. Perquè Ceret és una ciutat taurina, amb un festival de toros molt notable. Podeu veure horaris i informació a la web: www.musee-ceret.com. No hem dormit ni dinat mai a Ceret. Hem preferit fer-ho sempre a la Catalunya del Sud. La raó és que no compartim el gust particular que tenen els hotels francesos pel que fa a la decoració, ni els preus dels seus restaurants. Naturalment és una opinió discutible. Preferim, per exemple, dormir a Roses, al Mediterraneo Park. O bé a Figueres, a Can Duran, que està a mitja hora i on es dina i dorm de fábula. O bé a Perpinyà, en un Novotel. O al Pradotel de Prada de Conflent, un Bed & Breakfast senzillet. Però si cal recomanar un parell d’hotels a la vila ho fem: La Terrasse au Soleil, te un aire descuidadament, anys 60. Està decorat amb tons blancs i de colors, força naif. Els preus son molt elevats. El Mas Trilles, també és de gust molt francés. Dins Ceret, hi ha l’Hotel Vidal, amb restaurant, molt més modest. Podeu aprofitar un cap de setmana a la Catalunya nord per visitar les esglèsies romàniques de Sant Genís les fonts, de Sureda, de Cabestany o la catedral d’Elna, amb el seu claustre. També, naturalment Perpinyà. Els pobles medievals de Colliure, arran de mar, de Castellnou, prop de Thuir, o els de Prada i Vilafranca de Conflent, Eus, Mosset o Evol són imprescindibles. El Canigó ofereix excursions a peu i en cotxe, en plena natura. Cuixà, Sant Martí del Canigó o Serrabona són monestirs romànics de primer ordre. El Vallespir ofereix, a més de Ceret, Arles, les gorges de la Fou o Prats de Molló. Ja veieu que no faltaran motius per arribar-se a Ceret.

Ceret es una villa catalana del sur de Francia. Está muy cercana a la frontera, justo unos kms. más allá. Para llegar deben tomar la autopista A-7, por Girona y Figueres, pasar La Jonquera, y salir por la primera salida en tierras administrativamente francesas, en Le Boulu. De allí hay que seguir las indicaciones que les llevarán a Ceret. Este pueblo es un lugar apacible, calmado, relajante, hasta diríamos refrescante. Tiene un patrimonio notable, tanto histórico como artístico, y un aura cultural que supera las dimensiones y la importancia real de la ciudad. Aquí trabajaron y vivieron artistas capitales en el arte del siglo XX, y las casas y calles de Ceret respiran este ambiente bohemio. Conserva un casco antiguo pequeño, mediterráneo, sin grandes monumentos, con dos puertas de la antigua muralla. La Porte d’Espagne, y la de France. La iglesia de San Pedro, la fuente de los nueve caños, los capuchinos, el hospital con la Capelleta, el Puente del Diablo … forman un conjunto agradable de ver. Si vais por el tiempo de las cerezas os sorprenderá el paisaje florido. Hace años que en la zona se cultivan cerezos. Es el árbol emblemático del pueblo. Pero Ceret destaca por su museo de arte moderno, fruto de la intensa relación de los artistas con la villa. Allí han dejado su obra genios del tamaño de Manolo Hugué, Picasso, Braque, Gris … Aquí se creó el movimiento cubista. Mención aparte merece la colección de grabados de la serie la Tauromaquia, de Picasso. Porque Ceret es una ciudad taurina, con un festival de toros muy notable. Podéis ver horarios e información en la web: www.musee-ceret.com. No hemos dormido ni comido nunca en Ceret. Hemos preferido hacerlo siempre en la Cataluña del Sur. La razón es que no compartimos el gusto que tienen los hoteles franceses con respecto a la decoración, ni los precios de sus restaurantes. Naturalmente es una opinión discutible. Preferimos, por ejemplo, dormir en Roses, en el Mediterraneo Park. O bien en Figueres, en Can Duran, que está a media hora y donde se come y duerme de fábula. O bien en Perpiñán, en un Novotel. O en Pradotel de Prades, un Bed & Breakfast sencillito. Pero nos han recomendado un par de hoteles en la villa y se los citamos. Son la Terrasse au Soleil, con un aire mediterráneo, de tonos blancos y coloreados, muy naif. Precios muy elevados. O el Mas Trilles, también de gusto francés. O, dentro Ceret, el Hotel Vidal, con restaurante, mucho más modesto. Pueden aprovechar un fin de semana en la Cataluña norte para visitar las iglesias románicas de Sant Genís Des Fontaines, Sureda, Cabestany o la catedral de Elna, con su claustro. También, naturalmente Perpiñán. Los pueblos medievales de Colliure, junto al mar, de Castellnou, cerca de Thuir, o los de Prada y Vilafranca de Conflent, Eus, Mosset o Evol son imprescindibles. El Canigó ofrece excursiones a pie y en coche, en plena naturaleza. Cuixà, Sant Martí del Canigó o Serrabona son monasterios románicos de primer orden. El Vallespir ofrece, además de Ceret, Arles, las gargantas de la Fou o Prats de Molló. Ya veis que no os faltarán motivos para llegaros a Ceret.

Revetlla de Sant Joan

Arriba la nit de festa per antonomàsia, la nit més màgica de l’any. La nit més venerada des de l’inici dels temps. La nit de Sant Joan. El solstici d’estiu, la plenitud de la vida, la nit més curta de l’any. Nit de gresca, de renovació. Aquesta nit, a Catalunya, als Països Catalans, a la Mediterrània, significa foc, fum, fogueres, petards, revetlla, àpats amb companyia, coques de Sant Joan. Vol dir infants passant-ho molt bé. Famílies entaulades a l’entorn d’un dolç, d’una coca, d’un pastís. Assegudes degustant la fosca i una copa elada de cava. Nens i nenes passant pel ritual de la pólvora, gaudint del foc, saltant-lo. Son molt diverses les tradicions, impossibles de resumir, variades. No ho intentarem. Però si fer-vos algunes propostes. Començarem per unes festes de Sant Joan de tamany gegant. La gran festa de les fogueres de Sant Joan a Alacant. Una tradició poc coneguda, que rivalitza amb les falles de València, on s’hi aboca el poble sencer. Si teniu temps, un pont potser, val la pena veure el muntatge que s’organitza allà baix. Deixant de banda Alacant, en aquest mateix bloc us hem parlat abastament de les falles i baixades que aquestes nits de solstici recorren el Pirineu català, d’un extrem a l’altre. De les que es fan a Isil, o a la Ribagorça, a Vilaller, al Pont de Suert, a la Val d’Aran. I, per descomptat no us podem parlar dels milers i milers de fogueres anònimes, de fogueres familiars, humils i encisadores que s’encenen arreu del país. Si que podeu saber les fogueres més institucionals i compartides que encendrà la Flama del Canigó. Una llum portada des del cim de la muntanya sagrada com si del foc olímpic es tractés. Escampada arreu del territori per repartir-la a tothom qui en vulgui gaudir. Consulteu els actes que es facin al vostre barri, poble o ciutat. Segur que n’hi ha algun ben a prop. Treieu la família a veure una foguera. La de la cantonada. Recordeu quan vosaltres éreu petits?. D’actes més solemnes n’hi ha molts. A Igualada, a Vilagrassa, a Piera, a Solsona, a Torredembarra, a Les d’Aran, a Valls on és festa major, impossible la ressenya complerta de tants com n’hi ha en tants altres llocs de Catalunya. Naturalment també a Tarragona, a Girona, a Barcelona. O a Badalona on teniu una bonica revetlla popular a la no menys popular plaça del Sol, a Casagemes. Arribada de la flama del Canigó a quarts de set, sopar popular a quarts de deu, i molta festa a partir d’aleshores. Música i servei de bar. Porteu-vos la taula i les cadires. Ara bé, sigueu on sigueu, per la revetlla de Sant Joan, en família, a casa o al carrer, cal viure la nit!

Llega la noche de fiesta por antonomasia, la noche más mágica del año. La noche más venerada desde el inicio de los tiempos. La noche de San Juan. El solsticio de verano, la plenitud de la vida, la noche más corta del año. Noche de juerga, de renovación. Esta noche, en Cataluña, en el Mediterráneo, significa fuego, humo, hogueras, petardos, verbena, comidas en compañía, cocas de San Juan. Quiere decir niños pasándolo muy bien. Familias entorno a un dulce, pastel, sentadas degustando la oscuridad luminosa y los buenos vinos, o cavas. Niños y niñas cumpliendo el ritual de la pólvora, disfrutando del fuego, saltando sobre él. Son muy diversas las tradiciones, imposibles de resumir, variadas. No lo intentaremos. Pero si haceros algunas propuestas. Empezaremos por unas fiestas de San Juan de tamaño gigante. La gran fiesta de las hogueras en Alicante. Una tradición poco conocida, que rivaliza con las fallas de Valencia, donde participa el pueblo entero. Si tienen tiempo, un puente tal vez, vale la pena ver el montaje que se organiza allá abajo. Dejando de lado Alicante, en este mismo blog os hemos hablado ampliamente de las fallas que estas noches de solsticio recorren el Pirineo catalán, de un extremo al otro. De las que se hacen en Isil, o en la Ribagorza, en Vilaller, el Pont de Suert, en la Val d’Aran. Y, desde luego no podemos hablar de los miles y miles de hogueras anónimas, de hogueras familiares, humildes y encantadoras que se encienden en todo el país. Si que pueden saber donde se ubican las hogueras más institucionales y compartidas, las que encenderá la Llama del Canigó. Una luz bajada desde la cima de la montaña sagrada como si del fuego olímpico se tratara. Será distribuida en todo el territorio para repartirla a todo aquel que la quiera disfrutar. Consulten los actos que se hagan en su barrio, pueblo o ciudad. Seguro que hay alguno cerca. Hay que sacar la familia a ver una hoguera. La de la esquina. ¿Recuerdan cuando eran unos crios?. De actos más solemnes hay muchos. En Igualada, en Vilagrassa, en Piera, en Solsona, en Torredembarra, en Les d’Aran, en Valls, donde es fiesta mayor. Imposible la reseña completa de tantos como hay en tantos otros lugares de Cataluña. Naturalmente también en Tarragona, en Girona, en Barcelona. O en Badalona donde tienen una bonita verbena popular en la no menos popular plaza del Sol, en Casagemes. Llegada de la llama del Canigó a las 6’30. Cena popular antes de las diez, y mucha fiesta a partir de entonces. Música y servicio de bar. Traeros la mesa y las sillas. Ahora bien, estén donde estén, la verbena de San Juan, en familia, en casa o en la calle, ¡hay que vivirla!

Mare de Déu del Mont

El Santuari de la Mare de Déu del Mont és un d’aquells llocs que no podeu deixar de visitar. Recomanable al 100%. Visitareu, gaudireu i voldreu tornar-hi. I el recomanareu als amics. I tornareu a pujar-hi amb ells. I quedareu bocabadats. Ara, això si, cal pujar-hi un dia net i brillant. Un d’aquells dies en que semblen haver fet neteja pel cel, i l’aire és net, i la vista arriba a tot arreu. En una jornada nítida, des del Mont, veureu tot el Pirineu. Sí, tot el Pirineu. Del cap de Creus, amb Roses i el seu golf platejant a la llunyania, fins l’Aneto. En mig la carena sencera. Davant mateix, a tocar, el màgic Canigó. La muntanya sagrada tal i com la imaginàveu. Una passada. I el Puigmal, i el Pedraforca, i centenars de pics nevats. (A la foto). Perquè la immensa i bestial penya on està enlairat el santuari de la Mare de Déu del Mont, s’aixeca com un resort, brutalment, damunt el Pla de l’Estany i la Garrotxa. El llac de Banyoles, diminut, s’estén als vostres peus, com un bassal. La zona volcànica verdeja en una vista aèria, com la que tenen els ocells. Naturalment la carretera que mena a dalt de tot del Mont és una prova per a qualsevol automovilista. Estreta, plena de giravolts, en pujada costant. Fa falta molta destressa per pujar-la, i més per baixar-la. Arribeu al santuari des de Barcelona, per Girona i Figueres, per la AP-7, la C-31 o C-32. De Figueres agafeu la carretera que porta a Olot. Passat Navata, gireu a mà dreta cap a Cabanelles i seguiu les instruccions. Són 18 kms. que us semblaran el doble. També accessible des de Girona per Besalú. Aneu cap a Beuda, i de Beuda al Mont per camins rurals asfaltats. Pareu a les ruïnes del Monestir de Sous. Val la pena contemplar el poder d’aquest cenobi, ara derruït. A dalt del cim bon aparcament. El santuari gòtic amb una imatge preciosa, l’hostatgeria, de campanetes, un preciós hotelet rural amb bones habitacions. El restaurant fantàstic. Cuina d’alt nivell a bon preu. El museu de Mossén Cinto Verdaguer, amb la cambra on va escriure el seu “Canigó”. I vistes, molta molta vista, arreu. Dinareu com uns reis. Dormireu molt bé, i tornareu, ja ho crec que hi tornareu. No us en podreu pas estar.

El Santuario de la Mare de Déu del Mont es uno de esos lugares que no pueden dejar de visitar. Recomendable al 100%. Lo vereis, lo disfrutaréis y querreis volver. Y lo recomendareis a los amigos. Y volvereis a subir con ellos. Y quedaréis boquiabiertos. Ahora, eso si, hay que subir un día de cielo limpio y brillante. Uno de esos días en que parecen haber hecho limpieza y la vista llega a todas partes. En una jornada nítida, desde el Mont, verán todo el Pirineo. Sí, todo el Pirineo. Del cabo de Creus, con Rosas y su golfo plateando a lo lejos, hasta el Aneto. Y en medio la cordillera entera. Delante mismo, casi a tocar de sus dedos, el mágico Canigó. La montaña sagrada tal y como la imaginaban. Una pasada. Y el Puigmal, y el Pedraforca, y cientos de picos nevados. (En la foto). Porque la inmensa y bestial peña donde está elevado el santuario de la Mare de Déu del Mont, se levanta como un resorte, brutalmente, sobre el Pla de l’Estany y la Garrotxa. El lago de Banyoles, diminuto, se extiende a sus pies, como un charco. La zona volcánica verdea en una vista aérea, como la que tienen los pájaros. Naturalmente la carretera que conduce a lo más alto del Mont es una prueba para cualquier automovilista. Estrecha, llena de curvas, y en subida constante. Hace falta mucha destreza para subir, y más para bajarla. Lleguense hasta el santuario del Mont desde Barcelona, por Girona y Figueres, por la AP-7, la C-31 o C-32. De Figueres hay que coger la carretera que les lleva a Olot. Pasado Navata, giran a mano derecha hacia Cabanelles. Siga las indicaciones. Son 18 kms. que os parecerán el doble. También accesible desde Girona por Besalú. Vayan en ese caso hacia Beuda, y de Beuda al Mont por caminos rurales asfaltados. Parad en las ruinas del Monasterio de Sous. Vale la pena contemplar el poder de este cenobio, ahora derruido. En la cima buen aparcamiento. El santuario gótico con una imagen preciosa, la hospedería, de campanillas, un precioso hotelito rural con buenas habitaciones. El restaurante fantástico. Cocina de alto nivel a buen precio. El museo de Mossén Cinto Verdaguer, con la habitación donde escribió su “Canigó”. Y vistas, muchas, muchas vistas. Comeréis como unos reyes. Dormireis muy bien, y volvereis pronto, ya lo creo. No os podréis escapar.

	Feria Del Tocino - R… en Fira del Tocino a Caseres
	crisroigfer en Fira a la Vall d’en…
	Un tomb per la Nou d… en Santuari de Falgars
	Un tomb per la Nou d… en La Pineda i el Salt del B…
	De la Mare de la Fon… en Les Fonts del Cardener

@ Sortides familiars

Salidas en família

canigó

Fira de la Girella al Pont de Suert

Formatges a Lladó

Sant Joan a Badalona

Fira del Silló a Verdú

Sopa de Pedres

Fira del formatge a Lladó

Fogueres i festa a Badalona

Cami Abat Oliva

Sant Llorenç de Sous

Revetlles de Sant Joan a Barcelona

Fogueres de Sant Joan a Badalona

Ruta pel Rosselló

Ceret

Revetlla de Sant Joan

Mare de Déu del Mont

Juny 2024
dl.	dt.	dc.	dj.	dv.	ds.	dg.
					1	2
3	4	5	6	7	8	9
10	11	12	13	14	15	16
17	18	19	20	21	22	23
24	25	26	27	28	29	30

Comparteix això:

Comparteix això:

Comparteix això:

Comparteix això:

Comparteix això:

Comparteix això:

Comparteix això:

Comparteix això:

Comparteix això:

Comparteix això:

Comparteix això:

Comparteix això:

Comparteix això:

Comparteix això:

Comparteix això: