Miravete de la Sierra


Avui us paralrem del petit poblet de Miravete de la Sierra, aigües avall del riu Guadalope, a 6km. de Villarroya de los Pianares, per una pista asfaltada, estreta però bona. La carretera passa per paisatges geològics molt espectaculars, minerals, amb poca vegetació, restes d’un antic mar cretàcic. Però el parc fluvial del Guadalope,riu que anem resseguint de Villarroya a Miravete, dona a la ruta una nota de verd amb la seva vegetació de ribera. Arribem finalment a Miravete, un llogarret petitó, una cucada, amb la seva església, amb un claustre renaixentista molt maco, la plaça, el riu, el pont, les restes del castell i quatre cases de pedra. Una composició molt rural i molt xula.

Miravete és molt maco. Recòrrer els seus carrers de pedra, contemplar els bonics edificis d’arquitectura popular és una passada. Però a més de cases el poble te algunes peces i monuments realment imporatnts. Teniu el pont renaixentista damunt el riu, l’ajuntament i, sobretot, l’església de Santa Maria de les Neus, gótica tardana i renaixentista, amb el seu claustre. En resum: s’hi ha d’anar!.

 

Formatges a Lladó


formatge_llado

A l’Alt Empordà, en una terra aspre i muntanyosa, allunyada de les grans rutes turístiques, s’alça la vila de Lladó, bellíssima, als peus de la penya de la Mare de Déu del Món. En aquest poblet encantador hi fan una fira del formatge artesà, des de ja fa una colla d’anys. El poble en si mateix ja és tota una monada. I guarda un veritable tresor en pedra: la maravellosa canònica romànica agustiniana. És justament al voltant d’aquesta espectacular església romànica, que es celebrarà el  proper diumenge 15 de setembre, aquesta fira catalana del formatge artesà. La trobada, que és una de les més importants que es fan a Catalunya, procura la coneixença d’aquest deliciós producte arreu del país. A més hi trobareu molts d’altres productes gastronòmics artesans i un munt de propostes lúdiques pels infants, com ara una ludoteca, teatre, espectacles de carrer, música tradicional o jocs. Per als més grans, un marc idoni per assaborir diverses propostes culturals, com la visita a la canònica de Santa Maria, que no sempre és oberta, o una trobada de plaques de cava. Atenció: hi sol anar una quantitat important de persones. No només us recomanem l’assistència a la fira, sinó que podeu aprofitar per voltar tot el dia, o tot el cap de setmana, per la Garrotxa. Podeu, per exemple, pujar fins al Santuari de la Mare de Déu del Mont, un santuari elevat dalt d’una penya impossible, encara que s’hi arriba per bona carretera asfaltada, però en forta pujada, amb moltes corbes i força estreta. Vistes sorprenents de tot el Canigó i de la Garrotxa al vostre abast. Teniu aquí dalt un bon restaurant, amb molt bona cuina. Val la pena pujar només a menjar-hi. També hi ha habitacions molt boniques. Veureu el llac de Banyoles i la zona volcànica en una vista aèria, com la que tenen els ocells. No us perdeu, allà mateix, les ruïnes imponents del monestir de Sant Llorenç de Sous. També podeu fer una ruta d’esglésies romàniques com ara la del poble de Beuda, la de Lligordà, o monestirs increibles com el del Sant Sepulcre de Palera. Per dinar a Beuda aneu a Ca la Montserrat, a la plaça Major, 3, telèfon 972 59 07 12.  Si voleu passar tot el cap de setmana en aquestes terres bellíssimes, cap problema. Poques comarques de Catalunya tan boniques i amb tants atractius com la Garrotxa: volcans d’Olot, llac de Banyoles, coves de Serinyà, Castellfollit de la Roca, Sadernes, Oix… bé, no acabaríem mai. Per dormir us recomanem els hostals i hotels de Besalú. Una cucada. Des de la mateixa Fonda Siqués fins a hotels com el Tallaferro, o Spa’s com Can Güell, tots del mateix amo: els de Cal Parent. O coses tan exclusives com el Sant Ferriol.  Per arribar-hi podeu anar fins Figueres, o Girona, per l’autopista AP-7 i seguir les carreteres que porten a Besalú. Si hi aneu per Girona pujareu per Banyoles, amb el seu llac, fins a Besalú, i d’aquí haureu d’anar fins el poble de Beuda. Si hi aneu per Figueres, agafareu en direcció Besalú i girareu en arribar a l’Hostal d’en Vilà, en direcció al Santuari del Mont. Passat el poble de Navata, on hi ha un deliciós restaurant, l’Oca Pintada, que us recomanem, ja trobareu a mà dreta la vila de Lladó.  No sabem com de ple estarà Lladó, però si voleu reservar taula per dinar-hi, heu de saber que teniu un parell de restaurants molt salats i simpàtics a la plaça major, sota l’ombra dels plàtans i a tocar de la canònica: Cal Kiku, 972 565 104‎, (el nostre preferit) i La Plaça, 972 55 35 96‎. Ens oblidàvem de l’Hotel Duran, a Figueres. Un hotel clàssic, de tota la vida, amb un menú de cap de setmana inigualable en relació preu i qualitat. Bona fira dels formatges a Lladó!.

En la villa de Lladó, bellísima, hacen una feria del queso artesano, desde hace unos años. El pueblo en sí mismo ya es toda una monada. Y guarda un verdadero tesoro en piedra: la maravillosa canónica románica agustiniana. Es justamente alrededor de esta espectacular iglesia románica, que se celebrará el próximo domingo 16 de septiembre, esta feria catalana del queso artesano. El encuentro, que es una de los más importantes que se hacen en Cataluña, procura el conocimiento de este delicioso producto en todo el país. Además encontraréis muchos otros productos gastronómicos artesanos y un montón de propuestas lúdicas para los niños, como una ludoteca, teatro, espectáculos de calle, música tradicional o juegos. Para los mayores, un marco idóneo para saborear diversas propuestas culturales, como la visita a la canónica de Santa María, que no siempre está abierta, o un encuentro de placas de cava. Atención: suele ir una cantidad importante de gente. No sólo se recomienda la asistencia a la feria, sino que se puede aprovechar para recorrer todo el día, o todo el fin de semana, por la Garrotxa. Pueden, por ejemplo, subir hasta el Santuario de la Virgen del Mont, un santuario elevado en lo alto de una peña imposible, aunque se llega por buena carretera asfaltada, pero en fuerte subida, con muchas curvas y bastante estrecha. Vistas sorprendentes de todo el Canigó y de la Garrotxa a su alcance. Tenéis aquí arriba un buen restaurante, con muy buena cocina. Vale la pena subir sólo a comer. También hay habitaciones muy bonitas. Veréis el lago de Banyoles y la zona volcánica en una vista aérea, como la que tienen los pájaros. No os perdáis, allí mismo, las ruinas imponentes del monasterio de San Lorenzo de Sous. También pueden hacer una ruta de iglesias románicas como la del pueblo de Beuda, la de Lligordà, o monasterios increíbles como el del Santo Sepulcro de Palera. Para comer en Beuda vayan a Ca la Montserrat, en la plaza Mayor, 3, teléfono 972 59 07 12. Si desean pasar todo el fin de semana en estas tierras bellísimas, ningún problema. Pocas comarcas de Cataluña tan bonitas y con tantos atractivos como la Garrotxa: volcanes de Olot, lago de Banyoles, cuevas de Serinyà, Castellfollit de la Roca, Sadernes, Oix … bueno, no acabaríamos nunca. Para dormir os recomendamos los hostales y hoteles de Besalú. Una cucada. Desde la misma Fonda Siqués hasta hoteles como el Tallaferro, o Spa s como Can Güell, todos del mismo dueño: los de Cal Parent. O cosas tan exclusivas como el Sant Ferriol. Para llegar se puede ir hasta Figueres, o Girona, por la autopista AP-7 y seguir las carreteras que llevan a Besalú. Si vais por Girona subiréis por Banyoles, con su lago, hasta Besalú, y de ahí tendrán que ir hasta el pueblo de Beuda. Si vais por Figueres, cogeréis en dirección Besalú y hay que girar al llegar al Hostal d’en Vilà, en dirección al Santuario del Mont. Pasado el pueblo de Navata, encontraréis a mano derecha la villa de Lladó. No sabemos cómo de lleno estará Lladó, pero si desean reservar mesa para comer, debe saber que tiene un par de restaurantes muy salados y simpáticos en la plaza mayor, bajo la sombra de los plátanos y cerca de la canónica:  Kiku , 972 565 104, (nuestro preferido) y La Plaza, 972 55 35 96. Nos olvidábamos del Hotel Duran, en Figueres. Un hotel clásico, de toda la vida, con un menú de fin de semana inigualable en relación precio y calidad. ¡Buena feria de los quesos en Lladó!.

Pitarque


Pitarque és una amagada, recondita, diminuta població del Maestrat de Terol. Si ja aquesta comarca natural, duríssima, bellíssima, és una desconeguda integral, Pitarque és el summum del desconeixement. S’han de tenir moltes ganes per arribar al poble. Ganes de trobar-lo, ganes de conduir, ganes d’aventura familiar. Però la recompensa és bona. En un entorn natural perfectament preservat, inauditament conservat, inmaculat, en una vall petita, s’alça el poblet. Quatre cases de toba. Quatre carrers costeruts i polsosos. Una estampa treta dels segles passats, ancorada en el temps. I malgrat tot, malgrat el que costa arribar-hi, malgrat el destartalament general del lloc, malgrat l’absència notòria del més bàsic dels serveis, malgrat la carretera, malgrat les carreteres infames, que hi porten, us recomanem vivament una excursió a Pitarque. Per ell sol val el viatge. Si hi afegim una volta pel Maestrat, llavors val unes vacances. El principal atractiu de la zona és el naixement del riu Pitarque, a la foto. El Pitarque neix en una surgència kàrstica de primer ordre, en un entorn natural esplèndit, en un canyó de pedra calcària increible. Cal anar-hi a peu. El cotxe s’ha de deixar al poble. Són 4,7 kms. de caminata, una hora llarga. Una sortida per aventurers familiars, ja ho hem dit. Baixeu al riu, i seguiu les indicacions. Sense pèrdua. Els primers dos kilòmetres són en una vall oberta i riallera, amb el riu saltant entre pedres, hortes i arbredes. En trobar l’ermita de la verge de la Peña el paisatge comença a variar. Ens endinsem en un congost i el riu omple gorgs d’aigües netes, cristal·línes, que conviden al bany i la capbusada. El naixement és espectacular, tot i que la millor època de l’any és a finals de primavera i inicis d’estiu, quan més aigua brolla. L’hivern és fred, i l’estiu molt caloròs. Per fer cap a Pitarque, des de Barcelona, teniu dues grans opcions. Anar fins a Tarragona per la AP-7, i d’allà a Alcanyís, via Reus, Falset i Gandesa per la nacional 420 i 232. D’Alcanyís seguir la nacional 211 camí de Terol, i passat Alcorisa, en el creuament on hi ha la Venta de la Pintada, prendre la direcció d’Ejulve, el poble dels pernils, i continuar cap a Cantavieja. Desolació pura. No us espanteu!. Penseu que tot el Maestrat de Terol sencer te només 3700 habitants. Passareu davant els Òrgans de Montoro, una curiositat natural. Veureu  les restes derruïdes de Hostal de La Trucha. Llavors, atenció!. A mà dreta, ben indicat, la carretera d’accés a Pitarque. Des de l’inici és impresionant. Congostos i valls es succeeixen durant els 4 kms. escassos fins el poble. Una altra ruta possible és anar per l’AP-7 fins Vinarós, d’allà a Morella, i de Morella a Cantavieja. Desde aquesta població cal pujar en direcció Fortanete i, abans d’arribar-hi, desviar-se cap a Ejulve i Villarluengo. Passada aquesta darrera localitat, baixareu cap al riu ràpidament i veureu la desviació a mà esquerra. A Pitarque hi ha llocs, humils, senzills, on menjar i dormir. La Fonda de Pitarque, a la plaça del poble, per exemple. També boniques cases rurals, com Casa Pakita, o Casa Felisa, o Casa Molina. Us recomanem aquesta sortida maravellosa, entretinguda, natural, rural, ideal per famílies. Una ruta sense desnivell, al costat del riu Guadalope i del Pitarque. Si voleu passar uns dies de natura en entorns bellíssims, descobriu el Maestrat de Terol: Villarluengo, Cañada, Fortanete, Villaroya, Miravete, Aliaga, Cantavieja, Mirambel o Tronchon. Tots pobles magnífics a pocs kms. de Pitarque. Si voleu dormir a la zona en un hotel de campanetes, aneu al Balfagón, a Cantavieja. Impossible de descriure les encantadores habitacions familiars d’aquest hotel fabulós. Bona taula, molt cuidada. El Maestrat més amagat us espera!.

Pitarque es una escondida, recóndita, diminuta población del Maestrazgo de Teruel. Si  esta comarca natural, durísima, bellísima, es una desconocida integral, Pitarque es el summum del desconocimiento. Se deben tener muchas ganas para llegar al pueblo. Ganas de encontrarlo, ganas de conducir, ganas de aventura familiar. Pero la recompensa es buena. En un entorno natural perfectamente preservado, inauditamente conservado, inmaculado, en un valle pequeño, se alza el pueblo. Cuatro casas de toba. Cuatro calles empinadas y polvorientas. Una estampa sacada de los siglos pasados, anclada en el tiempo. Y sin embargo, a pesar de lo que cuesta llegar, a pesar del destartalamiento general del lugar, pese a la ausencia notoria del más básico de los servicios, a pesar de la carretera, a pesar de las carreteras infames, que hasta allí llevan, les recomendamos vivamente una excursión a Pitarque.  Si añadimos una vuelta por el Maestrazgo, entonces vale por unas vacaciones. El principal atractivo de la zona es el nacimiento del río Pitarque, en la foto. El Pitarque nace en una surgencia kárstica de primer orden, en un entorno natural espléndido, en un cañón de piedra caliza increíble. Hay que ir a pie. El coche se debe dejar en el pueblo. Son 4,7 kms. de caminata, una hora larga. Una salida para aventureros familiares, ya lo hemos dicho. Bajen al río, y sigan las indicaciones. Sin pérdida posible. Los primeros dos kilómetros son en un valle abierto y risueño, con el río saltando entre piedras, huertas y arboledas. Al encontrar la ermita de la virgen de la Peña el paisaje empieza a variar. Nos adentramos en un desfiladero y el río se llena pozas de aguas limpias, cristalinas, que invitan al baño.  El nacimiento es espectacular, aunque la mejor época del año es a finales de primavera e inicios de verano, cuando más agua brota. El invierno es frío, y el verano muy caluroso. Para ir, desde Barcelona, ​​tienen dos grandes opciones. Ir hasta Tarragona por la AP-7, y de allí a Alcañiz, vía Reus, Falset y Gandesa por la nacional 420 y 232. De Alcañiz hay que seguir la nacional 211 camino de Teruel, y pasado Alcorisa, en el cruce donde está la Venta de la Pintada, tomar la dirección de Ejulve, el pueblo de los jamones, y continuar hacia Cantavieja. Desolación pura. ¡No os asustéis!. Pensad que todo el Maestrazgo de Teruel entero tiene sólo 3.700 habitantes. Pasareis ante los Órganos de Montoro, una curiosidad natural. Veréis los restos derruidos de Hostal de La Trucha. Entonces, ¡atención!. A mano derecha, bien indicada, la carretera de acceso a Pitarque. Desde el inicio es impresionante. Desfiladeros y valles se suceden durante los 4 kms. escasos, hasta el pueblo. Otra ruta posible es ir por la AP-7 hasta Vinaroz, de allí a Morella, y de Morella a Cantavieja. Desde esta población hay que subir en dirección Fortanete y, antes de llegar, desviarse hacia Ejulve y Villarluengo. Pasada esta última localidad, bajaréis hacia el río rápidamente y veréis el desvío a mano izquierda. En Pitarque hay lugares, humildes, sencillos, donde comer y dormir. La Fonda de Pitarque, en la plaza del pueblo, por ejemplo. También bonitas casas rurales, como Casa Pakita, o Casa Felisa, o Casa Molina. Les recomendamos esta salida maravillosa, entretenida, natural, rural, ideal para familias. Una ruta sin desnivel, junto al río Guadalope y del Pitarque. Si quieres pasar unos días de naturaleza en entornos bellísimos, descubrid el Maestrazgo de Teruel: Villarluengo, Cañada, Fortanete, Villaroya, Miravete, Aliaga, Cantavieja, Mirambel o Tronchón. Todos pueblos magníficos a pocos kms. de Pitarque. Para dormir en la zona en un hotel de campanillas, vayan al Balfagón, en Cantavieja. Imposible de describir las encantadoras habitaciones familiares de este hotel fabuloso. Buena mesa, muy cuidada.