Concert polifònic del cicle Joves Músics

L’Orfeó Badaloní va iniciar un cicle d’actuacions musicals amb la finalitat de que joves músics, solistes, o agrupacions musicals de cambra de la nostra ciutat, es puguin donar a conèixer al gran públic. Aquest projecte es diu Cicle Joves Músics a Badalona. Dins aquest cicle de què parlem, us volem fer saber que aquest proper dissabte 10 de juny de 2017, a les 20 hores de la tarda-nit i en l’escenari impressionant de la Casa dels Dofins, situada al carrer Lladó, 45, del Dalt la Vila de Badalona, actua la formació A Tempo Quartet, un grup vocal de molt alt nivell format pel quartet Gisela Parodi (soprano),  Aránzazu Garcia (contralt), Marçal Subiràs (tenor) i Vincent de Soomer (baix), que ens interpretarà el concert Mestres de la polifonia, una proposta a capella de música polifònica del s.XVI-XVII de la mà de dos grans compositors de l’època: Luis de Victoria i Claudio Monteverdi. La primera estarà formada per motets de Victoria, de caire religiós. A la segona part s’hi sumarà al quartet la veu del tenor José Ignacio Lagos per interpretar-nos Il Lamento d’Arianna, fragment de la segona òpera de Monteverdi (Ariadna), de la qual només se’n conserva aquesta part recitativa. Monteverdi va ser el precursor de l’òpera amb la seva primera obra teatralitzada: Orfeo. Enguany es commemora el 450è aniversari d’aquest gran compositor. Esperem que aquesta proposta musical, patrocinada per Hotel Rural Albamanjon, i que tindrà lloc a l’emblemàtica Casa del Dofins gràcies a la col·laboració del Museu de Badalona i l’Ajuntament de Badalona, us sigui de molt bon grat. Nosaltres no ens hem perdut cap concert del Cicle Joves Musics Badalona d’enguany. Les entrades, que valen 8 €, es poden comprar a l’Orfeó Badaloní, o el mateix dia del concert. Ja ho sabeu les famílies melòmanes, les amants de la música clàssica, apunteu-vos-ho!. Hi ha poques oportunitats d’assaborir actes així a la nostra ciutat. Si sou de fora de Badalona, animeu-vos a venir a la nostra ciutat, veureu un palau gòtic amb restes romanes, un mosaic, al seu interior. Al Dalt la Vila de Badalona s’hi arriba molt fàcilment amb el metro de la linia 2, baixant a Pompeu Fabra, la darrera parada, o bé en tren, fins a l’estació de Badalona de la línia C1 de rodalies. Totes dues estacions son molt aprop de la la casa del Dofins, situada als carrers del darrera de l’església parroquial de Santa Maria. Si veniu en cotxe, seguiu la C-32 fins la sortida Badalona Centre, baixeu a la dreta cap al mar i cerqueu aparcament. Podeu aparcar a la Plaça Pompeu Fabra, la del metro. Si en sortir voleu menjar de restaurant, arribeu-vos al carrer de Mar o a la plaça de la vila en teniu de molt bons. Recomanem el bistrot del Forn Bertran, una fleca que te un reservat al pis superior on fan alguns menús interessants. El Caolila, tampoc queda allunyat. Un local modern. La Sargantana és una proposta diferent. Per unes tapes ben bones: La Bota de Aragón, un xic allunyat. Per qui li agradin les pastes, la franquicia de La Tagliatella pot ser una opció ben cèntrica, o el Miranapoli és una pizzeria familiar. Arran de platja, pot ser interessant el Sotavent, que és el restaurant del Club Naútic. També per allà, al carrer de Sant Pere, hi ha Can Quim, boníssima cuina, dels millors, tradicional català, mariner. O bé Can Frai, gourmet, al mateix carrer de Sant Pere, però al número 11 Tel. 93.384.07.18. Una altra boníssima pizzeria és el Caño 14, al costat mateix de la Rambla. Moderníssim, japonés i català, en dos ambients: Aroma, un luxe asiàtic. Ca L’Arqué, te bona carn a la brasa, al carrer Arnús, 87. Tel. 93.464.12.22. La Barleta és un petit local, un altre bistrot. Més tradicional teniu el Nero, al carrer Francesc Layret, 153. Tel. 93.384.14.49. Un gallec de luxe: Pazo Ribeiro al carrer de la Mercè, 2. Tel. 93.464.25.07. No us caldrà quedar-vos  a dormir, però si veniu de molt lluny i ho haguèssiu de fer, us recomanem l’Hotel Miramar. No us perdeu aquest concert!.

Este próximo sábado, 10 de junio de 2017, a las 20 horas, en la casa romana de los Delfines, en el Dalt la Vila de Badalona, hay un concierto del Ciclo Joves Musics Badalona con un cuarteto a capella que interpretarà obras del renacimiento. 8 € cuesta la entrada, que podeis comprar ya en el Orfeó Badaloní, o el mismo dia del concierto. Si vienen en coche , siga la C -32 hasta la salida Badalona Centro, bajen a la derecha hacia el mar y busquen aparcamiento. Pueden aparcar en la Plaza Pompeu Fabra , la del metro. Si al salir deseais comer de restaurante , debeis de ir a la calle de Mar o hasta la plaza de la villa donde los hay, y muy buenos . Recomendamos el bistrot del Horno Bertran , una panadería que tiene un reservado en el piso superior donde hacen algunos menús interesantes . El Caolila , tampoco queda alejado . Un local moderno. La Sargantana es una propuesta diferente . Para quienes gusten de las pastas , en la carretera teneis diversas pizzerias y la franquicia de La Tagliatella puede ser una opción muy céntrica , o el Miranapoli es una pizzería familiar . El Sotavento es el restaurante del Club Naútico, al lado de la playa. También por allí , en la calle de San Pedro, se encuentra Can Quim , buenísima cocina, de los mejores , tradicional catalán , marinero . O bien Can Frai , gourmet , en la misma calle de San Pedro, pero el número 11 Tel . 93.384.07.18 . Otra buenísima pizzería es el Caño 14, al lado de la Rambla. Ca L’ Arqué , tiene buena carne a la brasa , en la calle Arnús , 87 . Tel . 93.464.12.22 . Más tradicional tienen el Nero , en la calle Francesc Layret , 153 . Tel . 93.384.14.49 . Un gallego de lujo : Pazo Ribeiro en la calle de la Merced, 2 . Tel . 93.464.25.07 . Un vasco de prestigio el Txistu , en la calle San Joaquín, 15 . Tel . 93.384.38.15 . No necesitará quedarse a dormir , pero si vienen de muy lejos y lo tuviéramos que hacer , le recomendamos el Hotel Miramar . ¡No se pierdan este concierto ! .

Missa polifònica a Pedralbes

De nou un cicle de misses polifòniques a Barcelona. Aquest diumenge, Diumenge, 21 de maig de 2017 a les 12.00 hores, al Monestir de Santa Maria de Pedralbes de Barcelona teniu la “Missa a 4 veus” de William Byr. No us perdeu aquesta matinal musical de qualitat en el marc preciós del Reial monestir de Santa Maria de Pedralbes. Ja ho sabeu!. No us la deixeu passar!.

Un grupo de buena gente, intelectuales, empresarios, profesores, amantes todos ellos de la música, expertos viajeros, gente de mundo, elucubraron durante una cena de amigos, la posibilidad de hacer en Barcelona lo que ya se hace toda la Europa más civilizada. Una serie de misas polifónicas para disfrute del alma, el espíritu y el oído. Se celebran en el Real Monasterio de Pedralbes. La próxima este domingo, 21 de mayo de 2017 a las 12.00 horas, como hemos dicho en el Monasterio de Santa Maria de Pedralbes. Se ofrece la “Missa a 4 voces” de William Byr. Siempre a las doce del mediodia. ¡Tardaréis en volver a escuchar algo tan divino!.

Taller de sabó a Cardedeu

Cardedeu és una bonica població del Vallés, una mica més enllà de Granollers, fàcilment accessible des de Barcelona per l’autopista A-7, via Mollet, o per la C-32 i la C-60, anant per Mataró. Cardedeu no te al·licients turístics notables, però te un museu molt xulo, en un edifici molt xulo, amb uns jardins molt macos. Allà organitzen aquest dissabte un taller anomenat “Fem sabó!”. Dissabte 18 de març de 2017, al Museu Arxiu Tomàs Balvey, situat al carrer del Dr. Daurella, 1 de Cardedeu. Serà a la tarda, a les 17.30 hores, i te un cost de 3€. Si voleu anar-hi i fer el taller heu de fer reserva prèvia, perquè l’espai és limitat. Telf. 938 713 070 | museu@cardedeu.cat. No us perdeu Cardedeu, ni el museu, ni aquest taller familiar per aprendre a fer sabó natural de glicerina, que us servirà per rentar-vos les mans i hidratar la pell. Recordeu de portar un motlle de silicona petit per fer la pastilla de sabó. Per dinar, podeu fer-ho al restaurant de l’Hotel Xurin. Clàssic i tradicional. Un taller bonic, oi?. Vinga, que Cardedeu no és gaire lluny!.

Cardedeu es una bonita población del Vallés, que está un poco más allá de Granollers, y es fácilmente accesible desde Barcelona por la autopista A-7, vía Mollet, o por la C-32 y la C-60, yendo por Mataró. Cardedeu no tiene alicientes turísticos notables, pero este sábado por la tarde hay un taller de jabones en el museo Belvey.  Hay que reservar. Si van todo el dia pueden comer en el restaurante del Hotel Xurín. Clásico y tradicional. Una buena tarde de sábado, ¿verdad?. Cardedeu no está muy lejos.

La Jonquera

La vila de La Jonquera, just a la ratlla divisòria entre Espanya i França, és per molta gent només això: un poble gran de frontera, ple de camions, de brogit i poc atractiu. I potser teniu raó, però avui us donarem algunes pistes que potser us faran canviar una mica l’opinió sobre la vila, i us farem veure que pot ser un bon lloc per fer una parada abans de passar la ratlla, per dinar-hi o per descansar. Això sense esmentar que a La Jonquera hi ha el Museu Memorial de l’Exili (el MUME), un espai que ofereix un centre d’interpretació sobre l’exili i els exiliats de la Guerra Civil Espanyola, 1936-1939. La seva exposició permanent mostra el camí i les peripècies vitals dels milers d’homes, dones i nens exiliats. A més, La Jonquera és una bona base d’excursions si penseu anar a la platja, a Colera, a Portbou, a Garbet, a Roses, a Llança, Port de la Selva o Cadaqués, i ho trobeu tot ple, i tot molt car. O bé el punt de sortida ideal per pujar a veure el castell de Requesens, o els poblets d’Espolla, Rabós, amb el seu monestir de Sant Quirze de Colera, o fins i tot Perelada, vila medieval preciosa. Les restes del castell dels Requesens, dalt d’un turó en ple bosc, son accessibles en cotxe sense problemes, i també podeu anar en cotxe fins els estanys i fins a Cantallops, creuant els bellíssims paratges de la serra de l’Albera, que és un Parc Natural molt desconegut. Dins el terme també hi ha un piló de megàlits prehistòrics, i restes de la Via Augusta romana. O potser podeu parar-hi quan aneu cap a Darnius, Maçanet de Cabrenys o La Vajol, cercant els boscos encantats, o pareu-vos-hi quan passeu camí de França, de Perpinyà, de Colliure o de París. A la Jonquera hi arribareu fàcilment per la Nacional II o per l’autopista AP-7, sortida 2. No us pareu en cap centre comercial, ni en cap àrea de serveis, i aneu directes cap al centre de la població, un gran carrer major, fins i tot bonic, on no podreu aparcar. Però tranquils, al costat del bucòlic riu Llobregat, ben indicat, hi ha molt de lloc. Per dinar i dormir per aquesta zona no tindreu problemes. L’oferta és variada. Des d’hostals tradicionals com la Font del Pla, casolà i senzill, fins a propostes tan luxoses i engrescadores com Can Xiquet, a Cantallops. En mig teniu propostes de tota la vida, com Can Tomas, també a Cantallops, o bones adreces dins La Jonquera mateix, com ara el Café d’Avall, el nostre darrer descobriment, un lloc senzill però amb una bona carta i un menú sense competència, per un preu ridícul!. O el restaurant Miquel, de tota la vida, un clàssic. Molt recomanable. Bona visita a La Jonquera!.

En la villa de La Jonquera, en la raya divisoria entre España y Francia, está el Museo Memorial del Exilio (el MUME). Situado en un moderno edificio, ofrece un espacio de interpretación sobre el exilio y los exiliados de la Guerra Civil Española, 1936-1939. Su exposición permanente muestra el camino y las peripecias vitales de los miles de hombres, mujeres y niños exiliados. Como muchos sufrieron luchando por la libertad, durante la segunda guerra mundial, dentro de las filas de la resistencia francesa, como otros sufrieron los campos de exterminio nazis. Como otros retornaron a España, donde también sufrieron persecución, cárcel, o el silencio, en un largo exilio en el interior del país. Como otros tuvieron que cruzar el Atlántico para buscar asilo en América. Todos pero compartieron el exilio. No es casual que el Museo se haya instalado en La Jonquera, una villa que ha sufrido la raya fronteriza como ninguna, que ha visto pasar gente hacia aquí y hacia allá, que está pagando en su fisonomía las cargas pesadas y las servidumbres de las aduanas, camiones, carreteras, talleres, gasolineras, parkings, bares de copas, prostíbulos, edificios oficiales, burocracia y papeleo. La Jonquera se merecía un equipamiento como éste, que las familias lo visiten, de paso, cuando van a la playa, hacia Colera, Portbou, a Garbet, Roses, Llança, Port de la Selva o Cadaqués. Cuando van a ver el castillo de Requesens, o los pueblos de Espolla, Rabós, con su monasterio de Sant Quirze de Colera, o Perelada, villa medieval preciosa. O quizás pararán allí cuando suban hacia Darnius, Maçanet de Cabrenys o La Vajol, buscando los bosques encantados, o cuando pasen camino de Francia, de Perpiñán, de Colliure o de París. El MUME tiene una exposición permanente muy interesante y organiza de temporales, muy a menudo. Precios ajustados, gratuito para los niños, y horarios factibles, cerrado los lunes. Se llega fácilmente por la Nacional II o por la autopista AP-7, salida 2, yendo hacia el centro de La Jonquera, donde está situado el museo, en la Calle Mayor, 47. Aunque el sector del pueblo junto a la carretera no es el más bonito del mundo, la villa tiene atractivos turísticos aparte del Museo, que pueden aprovechar para llenar el día y la visita. Así se puede caminar hasta los restos del castillo de los Rocabertí, sobre una colina. O ir en coche hacia los estanques y Cantallops, por bellísimos parajes de la sierra de la Albera, Parque Natural, hasta otro castillo magnífico, el de Requesens, una maravilla. ¡Lástima del paisaje quemado por el fuego!. Dentro del término también hay un montón de megalitos prehistóricos, y restos de la Vía Augusta romana. Para comer y dormir por esta zona no tendrán problemas. La oferta es muy variada. Desde hostales tradicionales como la Font del Plan, casero y sencillo, hasta propuestas tan lujosas y estimulantes como Can Xiquet, en Cantallops. En medio tenéis propuestas de toda la vida, como Can Tomas, también en Cantallops, o los grandes buffets libres para camioneros, donde la cantidad supera todas las previsiones.

Villa Romana de la Dehesa

Prop de Soria hi ha un museu sobre una antiga vil·la romana que va s’anomena Magna Mater. De totes maneres és més i millor conegut com a jaciment de la Vila Romana “La Dehesa”. Està situat al sud-oest de la capital, a uns 40 kms. de Soria, al poblet de Cuevas de Soria, a prop de Quintana Rodona, encara que no cal arribar a aquest poble per visitar-la. El museu acull sota una coberta moderna les restes de la vila romana i un ampli espai cultural, un d’aquells llocs pensats amb el cap on els nens i joves descobreixen jugant el món romà. Està dotat de tot tipus de materials pedagògics molt bé pensats i dissenyats, audiovisuals, panells, vitrines i tot tipus d’informacions. Es pot passejar sobre les restes del que va ser una luxosa domus rural, datada entre els segles III i IV de la nostra era. Es conserven unes 30 estances pavimentades totes amb mosaics geomètrics, interessants, encara que al no ser figuratius, no són prou resultones. Hi ha viles a Espanya amb mosaics molt millors, amb escenes mitològiques, d’animals o persones, a tot color. Aquests són més senzills, més monòcroms. Encara que n’hi ha alguns amb inscripcions que han permès identificar els seus antics propietaris, en aquest cas la família Irricos. Al Museu Magna Mater veureu recreada d’una manera molt didàctica el que va ser aquesta factoria agrícola en aquells temps. Les instal·lacions són molt modernes, amb un sistema de passarel·les per recórrer les estances de la casa des de dalt, donant la volta a un gran pati central amb un passadís envoltat de columnes. Si aneu per aquesta zona de Soria, o si sou una família aficionada a l’art i la història, i esteu de vacances per aquestes terres, no deixeu de donar-li un cop d’ull. Més informació en els telèfons: 60.017.854 i 651.381 240. O bé escrivint a info@villaromanaladehesa.es. L’empresa que el porta té destacat allà personal molt amable i eficient que us resoldrà qualsevol dubte i estarà encantat d’atendre-us. Realment molt acollidors. Per arribar-hi cal anar des de Soria capital per l’autovia A-15 cap a Almazán i Medinaceli, dues ciutats molt boniques, per cert. En els primers kms. ja apareix indicada la desviació per la SO-100 cap a Berlanga de Duero, una altra vila preciosa. Agafeu aquesta carretera fins a veure, a mà dreta, el desviament cap al poble de Izana, bé indicat, així com també la pròpia Vila Romana. En 5 kms. estareu allà, desviament a l’esquerra, amb bon aparcament a l’entrada. Aprofiteu per fer una volta per aquestes terres dures i fascinants. A la capital us espera Sant Joan de Duero, Sant Polo i Sant Saturio, ermites romàniques de pro. Sant Joan de Duero és pura poesia feta pedra. I una altra vegada el Duero, etern, amb la muralla de Soria que cantà Gerardo Diego o Antonio Machado. Soria és un destí sempre somiat. Visiteu Sant Joan de Ravanera, Santo Domingo, Sant Pere, la catedral. Passegeu pels carrers medievals, per la plaça Major. Per allotjar-vos us proposem l’Hotel Apolonia, en ple centre. I també és un bon lloc per menjar bones tapes. Personal atent i servicial, hotel modern i net. Bé també l’hotel Alfonso VIII, un hotel gran, un clàssic. Ens va agradar quan ens vam allotjar també a l’Hotel Leonor Centre, en plena plaça de l’Olivera. Una cosa una mica envellida però bona relació qualitat i preu. Baixeu a Berlanga de Duero, i més enllà, vegeu Sant Baudelio de Casillas una joia incomparable de l’art mossàrab. Després de Sant Baudelio visiteu Berlanga de Duero, amb la seva Col·legiata i el seu castell. A Berlanga podeu menjar i dormir a l’incomparable hotel rural Villa de Berlanga, fantàstic, un dels millors d’Espanya. També molt bé La posada dels Lleons, o al Palau de Brias, o el Fra Tomàs, on hi ha el restaurant Casa Vallecas, car, però d’una qualitat i servei extrems. I Berlanga no està a més de 20 kms. de la Vila Romana La Dehesa, seguint des de Quintana Rodona per la SO-100. Us aconsellem també alguns pobles medievals encantadors, com Catalañazor. Allà podeu allotjar-vos o dinar al Mirador de Almanzor, o bé a la Casa Rural de Calatañazor, o a la Casa del Cura de Calatañazor. No deixeu de veure el Burgo d’Osma, una vila medieval amb catedral i torre barroca. O el superb castell califal de Gormaz, el més gran d’Europa. O els paisatges austers del riu Duero. I, per descomptat, convé un repàs a les belleses naturals, com els Picos de Urbión i la Llacuna Negra. O l’espectacular canó del Rio Lobos, o La Fuentona. Ja ho sabeu … Soria us espera !.

La Diputación Provincial de Soria y la Junta de Castilla y León crearon no hace mucho tiempo un museo sobre una antigua villa romana que recibió el nombre de Magna Mater. De todas maneras és más y mejor conocido como yacimiento de la Villa Romana “La Dehesa”. Está situado al sudoeste de la capital, a unos 40 kms. de Soria, en el pueblecito de Cuevas de Soria, cerca de Quintana Redonda, aunque no hay que llegar a este pueblo para visitarla. El museo acoge bajo una cubierta moderna los restos de la villa romana y un ámplio espacio cultural, un buén lugar para que los niños y jóvenes descubran el mundo romano. Está dotado de todo tipo de materiales pedagógicos muy bién pensados y diseñados, audiovisuales, paneles, vitrinas y todo tipo de informaciones. Se puede pasear sobre los restos de lo que fué una lujosa domus rural, datada entre los siglos III y IV de nuestra era. Se conservan unas 30 estancias pavimentadas todas con mosaicos geométricos, interesantes, aunque al no ser figurativos, no son lo bastante resultones. Hay villas en España con mosaicos mucho mejores, con escenas mitológicas, de animales o personas, a todo color. Estos son más senzillos, más monócromos.  Aunque hay algunos con inscripciones que han permitido identificar a sus antiguos propietarios, en este caso la familia Irricos. En el Museo Magna Mater vereis recreada de una manera muy didáctica lo que fué esta factoria agrícola en aquellos tiempos. Las instalaciones son muy modernas, con un sistema de pasarelas para recorrer las estancias de la casa desde lo alto, dando la vuelta a un gran patio central con un pasillo rodeado de columnas. Si vais por esta zona de Soria, o si sois una família aficionada al arte y la historia, y estais de vacaciones por estas tierras, no dejeis de darle un vistazo. Más información en los teéfonos: 60 017 854 y 651 381 240. O bién escribiendo a info@villaromanaladehesa.es. La empresa que lo lleva tiene destacado allí personal muy amable y eficiente que os resolverá cualquier duda y estará encantado de atenderos. Realmente muy acogedores. Para llegar hay que ir des de Soria capital por la autovia A-15 hacia Almazán y Medinaceli, dos ciudades muy bonitas, por cierto. En los primeros kms. ya aparece indicada la desviación por la SO-100 hacia Berlanga de Duero, otra villa preciosa. Coged esta carretera hasta ver, a mano derecha, el desvio hacia el pueblo de Izana, bién indicado, así como también la propia Villa Romana. En 5 kms. estareis allí, desvio a la izquierda, con buén aparcamiento a la entrada. Aprovechad para dar una vuelta por estas tierras duras y fascinantes. En la capital os espera San Juan de Duero, San Polo y San Saturio, ermitas románicas de pro. San Juan de Duero es pura poesia hecha piedra. Y otra vez el Duero, eterno, con la muralla de Soria que cantà Gerardo Diego o Antonio Machado. Soria es un destino siempre soñado. Visitad San Juan de Ravanera, Santo Domingo, San Pedro, la catedral. Pasead por las calles medievales, per la plaza Mayor. Alojaros en el Hotel Apolonia, en pleno centro. Y también buén lugar para comer buenas tapas. Personal atento y servicial, hotel moderno y limpio. Bueno también el hotel Alfonso VIII, un hotel grande, un clásico. Nos gustó cuando nos alojamos también en el Hotel Leonor Centro, en plena plaza del Olivo. Algo envejecido pero buena relación calidad y precio. Bajad a Berlanga de Duero, y más alla, ved San Baudelio de Casillas una joya incomparable del arte mozárabe. Tras San Baudelio visitad Berlanga de Duero, con su Colegiata y su castillo. En Berlanga podeis comer y dormir en el incomparable hotel rural Villa de Berlanga, fantástico, uno de los mejores de España. También muy bién en La posada de los leones, o en el Palacio de Brias, o en el Fray Tomás, donde está el restaurante Casa Vallecas, caro, pero de una calidad y servicio extremos. Y Berlanga no está a más de 20 kms. de la Villa Romana La Dehesa, siguiendo desde Quintana Redonda la SO-100. Os aconsejamos también algunos pueblos medievales encantadores, como Catalañazor.  Allí podeis alojaros o comer en el Mirador de Almanzor, o bién en la Casa Rural de Calatañazor, o en la Casa del Cura de Calatañazor. No dejeis de ver el Burgo de Osma, una villa medieval con catedral y torre barroca. O el soberbio castillo califal de Gormaz, el más grande de Europa. O los paisajes austeros del rio Duero. Y, por supuesto, conviene un repaso a las bellezas naturales, como los Picos de Urbión y la Laguna Negra. O el espectacular cañon del Rio Lobos, o La Fuentona. Ya lo sabeis… ¡Soria os espera!.

Tercer cicle de misses polifòniques

Per tercera vegada, el mateix grup de bona gent que ja va organitzar el primer i segon cicle de misses polifòniques l’any passat, amb la pèrdua molt sensible de l’editor Jaume Vallcorba, ens proposa de repetir l’experiència. Son intel·lectuals, empresaris, professors, amants tots ells de la música, que ens han preparat aquest tercer cicle de misses polifòniques a Barcelona. Son experts viatgers, gent de món, que varen elucubrar, durant un sopar d’amics, la possibilitat de fer a Barcelona el que ja es fa arreu de l’Europa més civilitzada. Un seguit de misses polifòniques per a gaudi de l’ànima, l’esperit i l’orella. Per això ara projecten un nou torn de misses per aquest nou curs. Amants de la música, famílies melòmanes… no us ho podeu perdre. Aquí teniu el cicle complert. Aquest diumenge, 26 d’octubre de 2014 a les 12.00hores, al Reial Monestir de Pedralbes, interpreten de l’autor J. Ockeghem (1410-1497), la Missa Pro Defunctis. S’ha escollit aquesta obra precisament “In Memorian Jaume Vallcorba“, un home excepcional, un intel·lectual clàssic. Seguirant altres misses, com ara la del diumenge, 14 de desembre de 2014 a les 19.00 hores, a la Basílica dels Sants Just i Pastor, amb les fabuloses Vespres de la Mare de Déu (obres de  Palestrina, Victoria i Monteverdi). El diumenge, 22 de febrer del 2015 a les 12.00 hores, al Monestir de Pedralbes, de Cristobal de Morales (1500-1553), fan la seva Missa “Aspice Domine”. El diumenge, 29 de març del 2015, a les 19.00 hores, a la Basílica dels Sants Just i Pastor, toquen l’Ofici de Setmana Santa de Tomás Luis de Victoria (1548-1611) ¡, interpretant la “Passio secundum Joannem” i motets diversos. Acaben el diumenge, 14 de juny del 2015, a les 12.00 hores, al Monestir de Pedralbes, amb l’Igor Stravinsky (1882-1971) i la seva Missa. El conjunt vocal serà Barcelona Ars Nova, com sempre, amb la Mireia Barrera a la direcció. Fixeu-vos que la majoria de les misses, no totes, tenen com escenari, el marc preciós del Reial monestir de Santa Maria de Pedralbes. Altres es fan a la Basílica dels Sants Just i Pastor, en ple cor del barri gòtic. Normalment, si no hi ha contraordre son sempre a les 12 del migdia. Ja ho sabeu!. No us les deixeu passar!.

Un grupo de buena gente, intelectuales, empresarios, profesores, amantes todos ellos de la música, expertos viajeros, gente de mundo, elucubraron durante una cena de amigos, la posibilidad de hacer en Barcelona lo que ya se hace toda la Europa más civilizada. Una serie de misas polifónicas para disfrute del alma, el espíritu y el oído. Muchas, pero no todas, se celebran en el Real Monasterio de Pedralbes. Todo un ciclo de misas polifónicas organizado por Amigos de las Misas polifónicas, justamente. El objetivo del grupo es celebrar misas polifónicas con la condición de que se haga con una liturgia digna y de máxima calidad musical. La primera será este próximo domingo 26 de octubre de 2014.

Las otras según este calendario:

MISSES POLIFÒNIQUES A BARCELONA
III TEMPORADA – 2014-2015

Diumenge, 26 d’octubre de 2014 a les 12.00h
Monestir de Pedralbes
J. Ockeghem (1410-1497) – Missa Pro Defunctis
“In Memorian Jaume Vallcorba“

Diumenge, 14 de desembre de 2014 a les 19.00h
Basílica dels Sants Just i Pastor
Vespres de la Mare de Déu (obres de  Palestrina, Victoria i Monteverdi)

Diumenge, 22 de febrer del 2015 a les 12.00h
Monestir de Pedralbes
Cristobal de Morales (1500-1553) – Missa “Aspice Domine”

Diumenge, 29 de març del 2015 a les 19.00h Basílica dels Sants Just i Pastor
Ofici de Setmana Santa
Tomás Luis de Victoria (1548-1611) – “Passio secundum Joannem” i motets

Diumenge, 14 de juny del 2015 a les 12.00h
Monestir de Pedralbes
Igor Stravinsky (1882-1971) – Missa

Barcelona Ars Nova
Mireia Barrera, direcció

 

Siempre a las doce del mediodia. ¡Tardaréis en volver a escuchar algo tan divino!.

Sant Bartomeu a Ferreries

Avui us ho diem amb temps per tal que pugueu reservar ben aviat per aquest proper cap de setmana del 24 d’agost. I us descobrim un secret molt ben guardat. Avui ens plau parlar-vos d’unes festes al paradís. No entenem perquè no ho hem fet abans. Han estat molts anys, més de 18, anant cada estiu a viure les festes de Sant Bartomeu a Ferreries, un petit poblet de l’illa de Menorca. Per a nosaltres, com per a molts catalans, aquest tros de terra blanca envoltat per un mar turquesa és una petita pàtria. Un lloc del que mai no voldries marxar. Se’t fica dins l’ànima, et domina. Passejar per les seves terres, les seves platges, els seus turons, recòrrer els pobles quiets al capvespre, és tornar a un temps de somni, que sovint, quan som lluny, creiem que mai no van existir. I perquè el dia de Sant Bartomeu a Ferreries?. Heu sentit a parlar de les festes de Sant Joan a Ciutadella?, boniques, però massificades. Voleu veure els cargols dels cavalls?. Voleu veure els caixers vestits de frac, dalt dels seus cavalls negres?. Voleu viure la festa més emocionat i bonica de la Mediterrània, però sense cap risc?. Voleu gaudir d’un dels espectacles més antics i bells de la Mediterrània sense presses, empentes, ofecs ni perills?. Doncs heu d’agafar el vaixell, o l’avió, i arribar-vos aquest proper cap de setmana a Ferreries de Menorca. Veureu el mateix que podríeu veure a Ciutadella per Sant Joan, però més petit, més cassolà, més a escala humana, com era abans de que les masses ho destrossessin. No hi ha plaer més gran, creieu-me. Allotgeu-vos a qualsevol pensió o hotel de dins la petita vila, que n’hi ha, o en cases de camp, cases rurals maravelloses, en espais dignes d’una pel·lícula. N’hi ha molts. Com ara l’hotel rural “Ses Sucreres”, senzill, coquetó, res de l’altre món, però molt blanc, polit. N’hi ha d’altres que lloguen habitacions o la casa sencera, com les Cases des Canaló, a tocar del bellíssim i intocat Barranc d’algendar, tel: 971 37 40 72. O la casa de Son Triay, tel: 971 15 50 78. O l’hisenda de Bini-Said, una casa de camp d’agroturisme, a la carretera que baixa de Ferreries a cala Galdana, al km. 4. tel: 971 35 23 03 / 971 36 22 99 / 971 15 50 63. O bé podeu allotjar-vos a la Cala Galdana mateix, arran d’aigua, en un dels grans hotels que hi ha. Teniu també un bonic i tranquil càmping, sense massa pretensions ni luxes, el Camping S’Atalaia, tel: 971 37 42 32. Aneu-hi, que aquí si no us espantarà la gent. Viureu unes festes que es perden en la nit del temps. Gaudireu dels cargols, de la “pomada” fresca, del so del fabiol, dels cavalls. I en acabat disfruteu d’aquesta reserva de la biosfera que és l’illa blanca de Menorca, de les seves cales i platges, del seu camp intocat, de les masies blanques, les tanques de pedra, les vaques i el seu formatge. Viviu-la. Per dormir fora de Ferreries us caldrà anar a Ciutadella. Si voleu quelcom poc conegut, molt de l’illa, feu cap a l’hotel Alfonso III. El de tota la vida: l‘hotel Alfons III.  O bé l’Hostal Madrid, familiar, molt senzill. No son grans hotels, son petits, desconeguts, bàsics. Si voleu un bon aparthotel, uns apartaments o uns hotels més grans, en teniu a pilons, a internet o a l’agència de viatges. En aquesta línia està bé la cadena Set Hotels. Per dinar o sopar ens agrada anar als bars de Ferreries, o bé als del port de Ciutadella, al cafè Balear per exemple, o a d’altres. Bon peix allà baix. Consulteu la web de les Illes Balears  o a la web de Menorca. També a la web de turisme Visit Menorca. Naturalment nosaltres ens coneixem tots els racons, hem dormit en multitud de llocs i hem menjat en cataus i palaus. Podem parlar molt sobre Menorca, tot i que és impossible resumir l’illa en un post, però ho intentarem en les properes setmanes. Ara, de moment, quedeu-vos amb la cita de Sant Bartomeu a Ferreries que us permetrà de descobrir les seves platges. Cales idíliques, d’una aigua blau turquesa i una sorra blanca, indescriptible. Des de Ferreries podeu anar a Galdana, maca però molt explotada. I si us agrada caminar, no gaire, sereu fàcilmernt a Macarella i Mitjana. Ens agrada Cala Mitjana, perquè és bonica i poc coneguda. I caminant una mica més arribareu a Cala Trebalúger. Tota una descoberta, salvatge i paradisíaca. Aneu a Menorca, que és patrimoni de la humanitat, i reserva de la biosfera. No ens sorpren gens ni mica. És el Paradís. Feu unes curtes vacances a Menorca, aprofitant l’excusa de Sant Bartomeu a Ferreries i oblideu-vos de les carreteres principals i aposteu per les carreteretes i camins transitables que van a les platges i cales. Potser pagareu peatges, potser pagareu per aparcar, però què és això comparat amb descobrir aigües de somni?. Si us agrada la bici, sou a casa vostra. El camí de cavalls recorre l’illa, la circunda, passant pels millors indrets. Caminar serà sempre una alternativa intel·ligent a la massificació dels llocs comuns. A la dreta o esquerra de les cales urbanitzades, un camí us durà sempre a caletes ignotes. La festa de Sant Bartomeu a Ferreries de Menorca us espera. No us la perdeu!.

Hoy nos complace hablarles del paraíso. No entendemos porque no lo hemos hecho antes. Han sido muchos años, más de 18, yendo cada verano a Menorca a las fiestas de San Bartolomé. Iguales que las de San Juan en Ciudadela pero mejores, sin peligro para los niños. Naturalmente nos conocemos todos los rincones, hemos dormido en multitud de lugares y hemos comido en guaridas de lobos y palacios. Acordaros, Ferreries, el 24 de agosto, por San Bartolomé. Menorca es patrimonio de la humanidad, y reserva de la biosfera. No nos sorprende lo más mínimo. Es el Paraíso. Alojarse en Ferreries es posible, en el Hotel Les Sucreres y en pequeñas casas rurales. Hasta tienen allí un cámping. También pueden hacerlo en Ciutadella. En un hotel de toda la vida, nada turístico. El hotel Alfonso III. O bien el hostal Madrid, familiar, sencillo. Si desea aparthotel, apartamentos y hoteles más grandes, tenéis a montones, acudid a la agencia de viajes. En esta línea está bien la cadena Set Hotels. Para comer o cenar nos gusta ir a los bares de Ferreries, o a los del puerto de Ciutadella, al café Balear por ejemplo, o a otros. Buen pescado allí. Dense unas vacaciones en Menorca, con la excusa de San Bartolomé y olvídense de las carreteras principales y apuesten por las carreteras y caminos transitables que van a las playas y calas. Quizá pagará peajes, tal vez pagará por aparcar, pero ¿qué es esto comparado con descubrir aguas de ensueño?. Si os gusta la bici, estáis en vuestra casa. El camino de los caballos recorre la isla, la circunda, pasando por los mejores lugares. Caminar será siempre una alternativa inteligente a la masificación de los lugares comunes. A la derecha o izquierda de las calas urbanizadas, un camino les llevará siempre a calitas ignotas. Menorca les espera. ¡No os la perdáis!.

Fira de l’oli d’Espolla

Recordeu que aquest proper cap de setmana, a la maravellosa comarca de l’Alt Empordà, al poblet preciós d’Espolla hi fan una sonada i increible fira de l’oli. El millor dia per pujar-hi, quan fan més coses pels infants, serà el diumenge 20 de gener de 2013. Durant tot el dia trobareu la pròpia fira de l’oli i l’olivera, que ocupa els carrers d’Espolla, amb presència dels trulls de tota la comarca i d’artesans de tota mena. També podreu trobar-hi venda de planter d’olivera, productes, eines i maquinària per a l’oli i l’olivera. Podreu tastar el famós caldo de la fira, preparat pel restaurant espollenc de Can Cassoletes, dins del seu típic bol de ceràmica. Podeu admirar els balcons i portals guarnits, gaudir de la zona d’inflables, o de les passejades en burro. O voltar pel terme en les visites guiades, on cal portar esmorzar, dinar i roba d’abric. Vibrar amb l’actuació dels castellers de Figueres, escoltar la coral cantar a la missa solemne del migdia, participar en el concurs del llançament de pinyol o ballar a partir de les set de la tarda, en el ball de festa major. Hi haurà exposicions. A banda d’aquests actes, si heu decidit passar el cap de setmana a l’Empordà i sou a les 9 del matí, al Celler Cooperatiu d’Espolla podreu fer la ruta dels maquis a peu per l’Albera. No us ho perdeu. Cal portar esmorzar, dinar i roba d’abric… I s’agraïrà el vostre 4×4 per fer l’aproximació. Nosaltres, en ocasions com aquesta, no hi faltem mai, perquè l’Empordà ens xifla. Espolla te altres bons motius per justificar una visita. Com ara els seus monuments megalítics. Dins el poble, i pels voltants, trobareu dòlmens i menhirs com a cap altre racó de Catalunya. No un, ni dos, una dotzena llarga. I al costat de molts d’ells fonts, moltes fonts. Completant aquesta ruta màgica també podreu gaudir de petites ermites romàniques. La vila closa també te atractius notables, com les restes del castell, algunes cases nobles, com Cal Marqués, o bé la plaça Major, molt especial. Ens encanta la bellessa serena de l’espai anomenat els ponts del Relliquer, un camí vora un riuet amb ponts que permeten l’accés a carrers i cases. Us recomanem el plaer d’assaborir el bon vi de la cooperativa d’Espolla, vins que onoren la denominació d’orígen Empordà. I, naturalment, l’oli potent, injustament oblidat, però cada vegada més valorat, d’aquestes terres de tramuntana. Al celler cooperatiu podreu comprar vins i olis d’una qualitat que no esperàveu. Per dinar podeu fer-ho a diferents restaurants del poble o la comarca, que fan una mostra especial amb motiu de la fira. Teniu Can Cassoletes, bona cuina del país, o el bar la Fraternal, cuina casolana senzilla i bones tapes, a la Plaça del Carme, 3, tel. 972 563 004. De fet, durant tota la setmana, els boníssims restaurants de la zona ofereixen cuina de l’oli, especial per la fira. A Mollet de Perelada ho fa el restaurant Ca la Maria. Al poble mateix, Can Cassoletes, que ja us hem recomanat. A Figueres teniu l’Hotel Emporda. A Garriguella hi ha Can Batlle. A costat del preciós castell de Requesens, una visita que us recomanem vivament, i de tot cor, teniu La Cantina de Requesens, brasa de la bona. Tel. 972 193 081. A Pont de Molins la Taberna del Cargol. Tel. 972 529 153.  A Sant Climent, La Parra, tel: 972 563 909, o bé el restaurant Mas Ullastre. A la magnífica vila medieval de Perelada, amb el seu museu castell, les caves i el casc antic, aneu a Cal Sacrista. A Rabós d’Empordà podeu mirar el restaurant Can Tomas, de bona cuina tradicional. Al poblet de Mollet de Perelada també hi ha el Mas Renard, un deliciós hotelet rural on podeu dormir. Al poble de Cantallops hi ha un hotel molt especial: Can Xiquet. Un hotel de pur luxe i disseny, inaudit i inusual. O més asequible, Can Placido, una bonica casa rural. Podeu completar el cap de setmana amb una visita a Figueres, al museu Dalí, o al del Joguet de Catalunya. O amb una volta per Requesens, o per Peralada, castell i vila medieval que ja us hem citat. Bon oli i bon cap de setmana a l’Empordà!.

En el Alt Empordà, al altísimo Empordà, junto a la Albera, se encuentra el pueblo de Espolla. Además de un paisaje de ensueño, a nosotros el Empordà nos xifla, Espolla tiene buenos motivos para justificar una visita. Ante todo sus monumentos megalíticos. Dentro del pueblo, y en los alrededores, encontraran dólmenes y menhires como en ningún otro rincón de Cataluña. No uno, ni dos, sinó una docena larga. Y junto a muchos de ellos, fuentes. Completando esta ruta mágica, también podran disfrutar de pequeñas ermitas románicas. Es el misterio del Empordà, mucho más punzante en el Alt Empordà, surcado por los vientos y bajo el imperio de las Alberes, montañas telúricas por excelencia. La villa también tiene atractivos notables. Algunos de bien tangibles, como los restos del castillo, algunas casas nobles, como Cal Marqués o la Plaza Mayor, muy especial. Otros más intangibles, como la belleza serena del espacio llamado los puentes del Relliquer, un camino cerca de un riachuelo con puentes que permiten el acceso a calles y casas. Todo ello también muy especial. Pero aún más intangible es el placer de saborear el buen vino, y el aceite potente, injustamente olvidado, pero cada vez más valorado, de estas tierras de tramontana. En la bodega cooperativa podrá comprar vinos y aceites de una calidad que no esperaran. Y, finalmente, si habeis de subir hasta Espolla alguna vez, que sea, a pesar del frío, a mediados de enero, cuando tiene lugar la feria del aceite y el olivo. Vean el programa. La feria del aceite y el olivo ocupa las calles del término, con los balcones curiosamente engalanados por los vecinos y vecinas con motivos alegóricos. Tienen allí paradas de productos artesanos, un bol para saborear el tradicional caldo, paseos en carro e hinchables para los niños, música de gralla, suelta de globos, oficio solemne cantado, como los de antes, talleres, concursos y, si quedan fuerzas y ganas , baile, baile de carpa, como los de antes también. Para comer, reserven, el Hostal Manela, en la calle Ángel Costa 7. Tel.: 972 56 30 65. Cocina tradicional. Debéis saber que en el pueblo existe un hotel muy especial: Can Xiquet, puro diseño, inaudito e inusual, de lujo. Pueden completar el fin de semana con una visita a Figueres, al museo Dalí, o al del Juguete de Cataluña. O con una vuelta por Requesens o Peralada.

Atenció!. Canvis en les misses polifòniques

Atenció al canvi en el segon torn de misses polifóniques. El concert del 15 de desembre del 2013, de Tomás Luis de Victoria es celebrarà a la Basílica dels Sants Just i Pastor, al barri gòtic de Barcelona, a tocar de la plaça Sant Jaume. Ho ha anunciat el mossén celebrant en la darrera Missa Polifónica del dia 17 de novembre. Així doncs, a Sant Just i Pastor, i no a Pedralbes, s’interpretarà la Missa “O magnum Mysterium”de Fra Tomás Luis de Victória. No us la deixeu passar!.

Canvio en la ubicación de la próxima misa polifónica del 15 de diciembre del 2013, de Tomás Luis de Victoria la Missa “O magnum Mysterium”. No tendrá lugar en el monasterio de Pedralbes, sinó en la Basílica de los Santos Justo y Pastor, en el barrio gótico de Barcelona. ¡Atentos pués!

Segon cicle de misses polifòniques

Per segona vegada, el mateix grup de bona gent que ja va organitzar el primer cicle de misses polifòniques l’any passat, ens proposa de repetir l’experiència. Son intel·lectuals, empresaris, professors, amants tots ells de la música, que ens han preparat el segon cicle de misses polifòniques a Barcelona. Son experts viatgers, gent de món, que varen elucubrar, durant un sopar d’amics, la possibilitat de fer a Barcelona el que ja es fa arreu de l’Europa més civilitzada. Un seguit de misses polifòniques per a gaudi de l’ànima, l’esperit i l’orella. Per això ara projecten un segon torn de misses. Amants de la música, famílies melòmanes… no us ho podeu perdre. Aquí teniu el cicle complert. La majoria, no totes, tenen com escenari, el marc preciós del Reial monestir de Santa Maria de Pedralbes. La primera el 17 de novembre del 2013. De Johannes Ockeghem interpreten la Missa Mi-Mi, dita Missa Quarti Toni. El 15 de desembre del 2013, de Tomás Luis de Victoria es celebra la Missa “O magnum Mysterium”. Atenció, perquè aquesta es cantarà a la Basílica dels Sants Just i Pastor, en ple cor del barri gòtic. El 16 de març del 2014, de l’Orlando di Lasso hi ha la Missa “Tous les Regretz”. I l’11 de maig del 2014, de Joan Cererols, la Missa en primer to a quatre veus. Finalment, el 8 de juny del 2014, de Johann Sebastian Bach, la Missa Brevis en Fa M. BWV 233. Normalment, si no hi ha contraordre son sempre a les 12 del migdia. Ja ho sabeu!. No us les deixeu passar!.

Un grupo de buena gente, intelectuales, empresarios, profesores, amantes todos ellos de la música, expertos viajeros, gente de mundo, elucubraron durante una cena de amigos, la posibilidad de hacer en Barcelona lo que ya se hace toda la Europa más civilizada. Una serie de misas polifónicas para disfrute del alma, el espíritu y el oído. Muchas, pero no todas, se celebran en el Real Monasterio de Pedralbes. Todo un ciclo de misas polifónicas organizado por Amigos de las Misas polifónicas, justamente. El objetivo del grupo es celebrar misas polifónicas con la condición de que se haga con una liturgia digna y de máxima calidad musical. La primera será el 17 de noviembre del 2013. De Johannes Ockeghem, la Missa Mi-Mi, o Missa Quarti Toni. El 15 de diciembre del 2013, de Tomás Luis de Victoria la Missa “O magnum Mysterium”. El 16 de marzo del 2014, de l’Orlando di Lasso, la Missa “Tous les Regretz”. Y  el 11 de mayo del 2014, de Joan Cererols, la Missa en primer tono a cuatro voces. Finalmente, el 8 de junio del 2014, de Johann Sebastian Bach, la Missa Brevis en Fa M. BWV 233. Siempre a las doce del mediodia. ¡Tardaréis en volver a escuchar algo tan divino!.

El MUME a la Jonquera

A la vila de La Jonquera, a la ratlla divisòria entre Espanya i França, hi ha el Museu Memorial de l’Exili (el MUME). Situat en un modern edifici ofereix un espai d’interpretació sobre l’exili i els exiliats de la Guerra Civil Espanyola, 1936-1939. La seva exposició permanent mostra el camí i les peripècies vitals dels milers d’homes, dones i nens exiliats. Com molts van lluitar per la llibertat, durant la segona guerra mundial, dins les files de la resistència francesa, com altres van patir als camps d’extermini nazis. Com altres van retornar a Espanya, on també van patir persecució, presó, o el silenci, en un llarg exili a l’interior del país. Com altres van haver de creuar l’Atlàntic per cercar asil a Amèrica. Tots però van compartir l’exili. No és casual que el Museu s’hagi instal·lat a La Jonquera, una vila que ha patit la ratlla fronterera com cap, que ha vist passar gent cap aquí i cap allà, que pagat en la seva fisonomia les càrregues feixuges i les servituts de les duanes, camions, carreteres, tallers, gasolineres, pàrkings, bars de copes, prostíbuls, edificis oficials, burocràcia i paperassa. La Jonquera es mereixia un equipament com aquest, que les famílies el visitin, de passada, quan van a la platja, a Colera, a Portbou, a Garbet, a Roses, a Llança, Port de la Selva o Cadaqués. Quan van a veure el castell de Requesens, o els poblets d’Espolla, Rabós, amb el seu monestir de Sant Quirze de Colera, o Perelada, vila medieval preciosa. O potser pareu-hi quan pugen cap a Darnius, Maçanet de Cabrenys o La Vajol, cercant els boscos encantats, o quan passeu camí de França, de Perpinyà, de Colliure o de París. El MUME te una exposició permanent molt interessant i n’organitza de temporals, molt sovint. Preus ajustats, gratuït pels infants, i horaris factibles, tancat els dilluns. Hi arribareu fàcilment per la Nacional II o per l’autopista AP-7, sortida 2, i anant cap al centre de la Jonquera, on està situat el museu, al Carrer Major, 47. Tot i que el sector del poble tocant a la carretera no és el més bonic del món, la vila te atractius turístics a banda del Museu, que podeu aprofitar per omplir el dia i la visita. Així podeu caminar fins les restes del castell dels Rocabertí, dalt d’un turó. O anar en cotxe cap als estanys i a Cantallops, pels bellíssims paratges de la serra de l’Albera, Parc Natural, fins un altre castell magnífic, el de Requesens, una maravella. Llàstima del paisatge cremat pel foc!. Dins el terme també hi ha un piló de megàlits prehistòrics, i restes de la Via Augusta romana. Per dinar i dormir per aquesta zona no tindreu problemes. L’oferta és variada. Des d’hostals tradicionals com la Font del Pla, casolà i senzill, fins a propostes tan luxoses i engrescadores com Can Xiquet, a Cantallops. En mig teniu propostes de tota la vida, com Can Tomas, també a Cantallops, o els grans buffets lliures per a camioners, on la quantitat supera totes les previsions. Bona visita a La Jonquera!.

En la villa de La Jonquera, en la raya divisoria entre España y Francia, está el Museo Memorial del Exilio (el MUME). Situado en un moderno edificio, ofrece un espacio de interpretación sobre el exilio y los exiliados de la Guerra Civil Española, 1936-1939. Su exposición permanente muestra el camino y las peripecias vitales de los miles de hombres, mujeres y niños exiliados. Como muchos sufrieron luchando por la libertad, durante la segunda guerra mundial, dentro de las filas de la resistencia francesa, como otros sufrieron los campos de exterminio nazis. Como otros retornaron a España, donde también sufrieron persecución, cárcel, o el silencio, en un largo exilio en el interior del país. Como otros tuvieron que cruzar el Atlántico para buscar asilo en América. Todos pero compartieron el exilio. No es casual que el Museo se haya instalado en La Jonquera, una villa que ha sufrido la raya fronteriza como ninguna, que ha visto pasar gente hacia aquí y hacia allá, que está pagando en su fisonomía las cargas pesadas y las servidumbres de las aduanas, camiones, carreteras, talleres, gasolineras, parkings, bares de copas, prostíbulos, edificios oficiales, burocracia y papeleo. La Jonquera se merecía un equipamiento como éste, que las familias lo visiten, de paso, cuando van a la playa, hacia Colera, Portbou, a Garbet, Roses, Llança, Port de la Selva o Cadaqués. Cuando van a ver el castillo de Requesens, o los pueblos de Espolla, Rabós, con su monasterio de Sant Quirze de Colera, o Perelada, villa medieval preciosa. O quizás pararán allí cuando suban hacia Darnius, Maçanet de Cabrenys o La Vajol, buscando los bosques encantados, o cuando pasen camino de Francia, de Perpiñán, de Colliure o de París. El MUME tiene una exposición permanente muy interesante y organiza de temporales, muy a menudo. Precios ajustados, gratuito para los niños, y horarios factibles, cerrado los lunes. Se llega fácilmente por la Nacional II o por la autopista AP-7, salida 2, yendo hacia el centro de La Jonquera, donde está situado el museo, en la Calle Mayor, 47. Aunque el sector del pueblo junto a la carretera no es el más bonito del mundo, la villa tiene atractivos turísticos aparte del Museo, que pueden aprovechar para llenar el día y la visita. Así se puede caminar hasta los restos del castillo de los Rocabertí, sobre una colina. O ir en coche hacia los estanques y Cantallops, por bellísimos parajes de la sierra de la Albera, Parque Natural, hasta otro castillo magnífico, el de Requesens, una maravilla. ¡Lástima del paisaje quemado por el fuego!. Dentro del término también hay un montón de megalitos prehistóricos, y restos de la Vía Augusta romana. Para comer y dormir por esta zona no tendrán problemas. La oferta es muy variada. Desde hostales tradicionales como la Font del Plan, casero y sencillo, hasta propuestas tan lujosas y estimulantes como Can Xiquet, en Cantallops. En medio tenéis propuestas de toda la vida, como Can Tomas, también en Cantallops, o los grandes buffets libres para camioneros, donde la cantidad supera todas las previsiones.

Recordeu: la fira de l’oli a Espolla

Recordeu que aquest proper cap de setmana, a la maravellosa comarca de l’Alt Empordà, al poblet preciós d’Espolla hi fan una sonada i increible fira de l’oli. El millor dia per pujar-hi, quan fan més coses pels infants, serà el diumenge 20 de gener de 2013. Durant tot el dia trobareu la pròpia fira de l’oli i l’olivera, que ocupa els carrers d’Espolla, amb presència dels trulls de tota la comarca i d’artesans de tota mena. També podreu trobar-hi venda de planter d’olivera, productes, eines i maquinària per a l’oli i l’olivera. Podreu tastar el famós caldo de la fira, preparat pel restaurant espollenc de Can Cassoletes, dins del seu típic bol de ceràmica. Hi haurà exposicions a la rectoria vella i música en viu a la plaça del dolmen, amb el Trobador de la Muga, a les 10 hores, Orquestra d’Espolla, jazz, a les 12 hores i els tradicionals Trovasons, a la tarda. A més els ve¨ns i veïnes guarneixen els balcons i portal, i a l’era hi ha rucs per fer passejades i zona d’inflables per a la canalla. A banda d’aquests actes, si heu decidit passar el cap de setmana a l’Empordà i sou a les 9 del matí, al Celler Cooperatiu d’Espolla podreu fer la ruta dels maquis a peu per l’Albera. No us ho perdeu. Cal portar esmorzar, dinar i roba d’abric… I s’agraïrà el vostre 4×4 per fer l’aproximació. També disfrutareu de les actuacions dels Grallers d’Espolla, a les 11 hores, Castellers de Figueres, al migdia, missa solemne amb coral, tot seguit i altres actes, molts, tan divertits com ara concursos de conservar olives, o de llançament de pinyols. Mireu-vos el programa. Nosaltres, en ocasions com aquesta, no hi faltem mai, perquè l’Empordà ens xifla. Espolla te altres bons motius per justificar una visita. Com ara els seus monuments megalítics. Dins el poble, i pels voltants, trobareu dòlmens i menhirs com a cap altre racó de Catalunya. No un, ni dos, una dotzena llarga. I al costat de molts d’ells fonts, moltes fonts. Completant aquesta ruta màgica també podreu gaudir de petites ermites romàniques. La vila closa també te atractius notables, com les restes del castell, algunes cases nobles, com Cal Marqués, o bé la plaça Major, molt especial. Ens encanta la bellessa serena de l’espai anomenat els ponts del Relliquer, un camí vora un riuet amb ponts que permeten l’accés a carrers i cases. Us recomanem el plaer d’assaborir el bon vi de la cooperativa d’Espolla, vins que onoren la denominació d’orígen Empordà. I, naturalment, l’oli potent, injustament oblidat, però cada vegada més valorat, d’aquestes terres de tramuntana. Al celler cooperatiu podreu comprar vins i olis d’una qualitat que no esperàveu. Per dinar podeu fer-ho a diferents restaurants del poble o la comarca, que fan una mostra especial amb motiu de la fira. Teniu Can Cassoletes, bona cuina del país, o el bar la Fraternal, cuina casolana senzilla i bones tapes, a la Plaça del Carme, 3, tel. 972 563 004.  A Rabós d’Empordà, no lluny d’Espolla el Restaurant Cal Tomàs de cuina tradicional. Al poblet de Mollet de Perelada hi ha Ca La Maria on fan el menú de la Fira, com també el fan l Mas Renard, un deliciós hotelet rural on també podeu dormir. A Garriguella hi ha també bon oli, i bon vi. Allà trobareu el restaurant Can Batlle de cuina típica catalana. Al poble de Cantallops hi ha un hotel molt especial: Can Xiquet. Un hotel de pur luxe i disseny, inaudit i inusual. O més asequible, Can Placido, una bonica casa rural. Podeu completar el cap de setmana amb una visita a Figueres, al museu Dalí, o al del Joguet de Catalunya. O amb una volta per Peralada, vila medieval amb un gran castell museu, molt interessant. Bon oli i bon cap de setmana a l’Empordà!.

En el Alt Empordà, al altísimo Empordà, junto a la Albera, se encuentra el pueblo de Espolla. Además de un paisaje de ensueño, a nosotros el Empordà nos xifla, Espolla tiene buenos motivos para justificar una visita. Ante todo sus monumentos megalíticos. Dentro del pueblo, y en los alrededores, encontraran dólmenes y menhires como en ningún otro rincón de Cataluña. No uno, ni dos, sinó una docena larga. Y junto a muchos de ellos, fuentes. Completando esta ruta mágica, también podran disfrutar de pequeñas ermitas románicas. Es el misterio del Empordà, mucho más punzante en el Alt Empordà, surcado por los vientos y bajo el imperio de las Alberes, montañas telúricas por excelencia. La villa también tiene atractivos notables. Algunos de bien tangibles, como los restos del castillo, algunas casas nobles, como Cal Marqués o la Plaza Mayor, muy especial. Otros más intangibles, como la belleza serena del espacio llamado los puentes del Relliquer, un camino cerca de un riachuelo con puentes que permiten el acceso a calles y casas. Todo ello también muy especial. Pero aún más intangible es el placer de saborear el buen vino, y el aceite potente, injustamente olvidado, pero cada vez más valorado, de estas tierras de tramontana. En la bodega cooperativa podrá comprar vinos y aceites de una calidad que no esperaran. Y, finalmente, si habeis de subir hasta Espolla alguna vez, que sea, a pesar del frío, a mediados de enero, cuando tiene lugar la feria del aceite y el olivo. Vean el programa. La feria del aceite y el olivo ocupa las calles del término, con los balcones curiosamente engalanados por los vecinos y vecinas con motivos alegóricos. Tienen allí paradas de productos artesanos, un bol para saborear el tradicional caldo, paseos en carro e hinchables para los niños, música de gralla, suelta de globos, oficio solemne cantado, como los de antes, talleres, concursos y, si quedan fuerzas y ganas , baile, baile de carpa, como los de antes también. Para comer, reserven, el Hostal Manela, en la calle Ángel Costa 7. Tel.: 972 56 30 65. Cocina tradicional. Debéis saber que en el pueblo existe un hotel muy especial: Can Xiquet, puro diseño, inaudito e inusual, de lujo. Pueden completar el fin de semana con una visita a Figueres, al museo Dalí, o al del Juguete de Cataluña. O con una vuelta por Peralada.

Misses polifòniques

Un grup de bona gent, intel·lectuals, empresaris, professors, amants tots ells de la música, experts viatgers, gent de món, varen elucubrar, durant un sopar d’amics, la possibilitat de fer a Barcelona el que ja es fa arreu de l’Europa més civilitzada. Un seguit de misses polifòniques per a gaudi de l’ànima, l’esperit i l’orella. I la va tenir lloc fa uns dies a la basílica de Sant Just i Pastor. I va ser esplèndida, fantàstica, un goig. Però tranquils que n’hi haurà més. A la Basílica i al Reial Monestir de Pedralbes. Tot un cicle de misses polifòniques organitzat per Amics de les Misses Polifòniques, justament. L’objectiu del grup és celebrar misses polifòniques amb la condició que es faci amb una litúrgia digna i de màxima qualitat musical. I la primera fou exactament així. Per això us volem convidar a anar-hi amb els vostres infants, sobretot si estimeu la bona música. Apunteu: el 2 de desembre de 2012, a les 12, al Reial Monestir de Sta. Maria de Pedralbes, la Missa Beata Mater de Francisco Guerrero. El 17 de febrer de 2013, al mateix lloc i hora, la Missa Ave Maris Stellae del genial Tomás Luis de Victoria. El 21 d’abril de 2013, a les 12:00 hores a Sts. Just i Pastor, la Missa de L’homme Armé de Palestrina. I la bomba final: el 26 de maig de 2013, a les 12, al Reial Monestir de Sta. Maria de Pedralbes, la descomunal Missa Brevis en Sol menor, BWV 235 de Bach. No us ho podeu perdre. Tardareu a escoltar una cosa tan divina!.

Un grupo de buena gente, intelectuales, empresarios, profesores, amantes todos ellos de la música, expertos viajeros, gente de mundo, elucubraron durante una cena de amigos, la posibilidad de hacer en Barcelona lo que ya se hace toda la Europa más civilizada. Una serie de misas polifónicas para disfrute del alma, el espíritu y el oído. Y la que tuvo lugar hace unos días en la basílica de San Justo y Pastor lo fué. Y fue espléndida, fantástica, un gozo. Pero tranquilos que habrá más. En la Basílica y en el Real Monasterio de Pedralbes. Todo un ciclo de misas polifónicas organizado por Amigos de las Misas polifónicas, justamente. El objetivo del grupo es celebrar misas polifónicas con la condición de que se haga con una liturgia digna y de máxima calidad musical. Y la primera fue exactamente así. Por eso os queremos invitar a ir con los niños, sobre todo si amáis la buena música. Apunten: el 2 de diciembre de 2012, a las 12, en el Real Monasterio de Sta. María de Pedralbes, la Misa Beata Mater de Francisco Guerrero. El 17 de febrero de 2013, en el mismo lugar y hora, la Misa Ave Maris Stellae del genial Tomás Luis de Victoria. El 21 de abril de 2013, a las 12:00 horas en Sts. Justo y Pastor, la Misa de L’homme Armas de Palestrina. Y la bomba final: el 26 de mayo de 2013, a las 12, en el Real Monasterio de Sta. María de Pedralbes, la descomunal Misa Brevis en Sol menor, BWV 235 de Bach. No os lo podéis perder. ¡Tardaréis a escuchar algo tan divino!.

Menorca

Avui ens plau parlar-vos del paradís. No entenem perquè no ho hem fet abans. Han estat molts anys, més de 18, anant cada estiu a Menorca. Naturalment ens coneixem tots els racons, hem dormit en multitud de llocs i hem menjat en cataus i palaus. No havíem fet un post sobre Menorca, potser perquè és impossible resumir l’illa en un post, però ho intentarem. De Menorca podríem parlar de les seves platges. De les cales agradables de la costa sud de Ciutadella. Són les que més ens agraden. Son Saura, Es Talaier, Turqueta, Macarella… S’hi pot anar en cotxe, o en bici, des de Ciutadella per l’ermita de Sant Joan de Missa. Cales idíliques, d’una aigua blau turquesa i una sorra blanca, indescriptible. Des de Ferreries podeu anar a Galdana, i caminant a Macarella i Mitjana. Ens agrada Cala Mitjana, perquè és bonica i poc coneguda. I caminant una mica més arribareu a Trebalúger. Tota una descoberta. Des des Mitjorn Gran podeu banyar-vos a la Platja de Santo Tomàs, platja llarga, tirada. Però caminant fareu cap a Fustam i Escorxada, dues perles desconegudes. (A la foto: Cala Fustam). Platja llarga també ho és Son Bou, la veïna de Santo Tomàs, a on s’hi va des de Alaior. Més enllà les cales i platges perden interès. La costa nord, en canvi, és agreste, dura, llunar. Des de Ciutadella us recomanem arribar-vos fins Algaiarencs. Si us deixen passar, una platjola deliciosa, cales i caletes, pins arran d’aigua. De Mercadal podeu arribar-vos a Fornells, poblet que fou pescador, ara venut al turisme de la llagosta i la caldereta. Anant cap a Maó des de Fornells trobareu s’Arenal de’s Castell, una conxa magnífica. Prop de Ciutadella hi ha cales més urbanes, on podeu anar en bus: Santandría, Blanca, Bosch… o Forcat. Si parlem de caps i vistes, de roques caient sobre un mar impetuós, llavors parlem de Punta Natí, de Cala Morell, amb les seves coves prehistòriques, del far de Cavalleria, o de Favaritx. Si de natura, del Port d’Addaia, o d’es Grau, albufera i maresmes. Aneu fins el Monte Toro, amb el seu santuari, des de Mercadal. Veureu tota l’illa, sencera. Repassem ara els pobles: Ciutadella, voltes blanques, catedral, barri antic, palaus, el port, la ciutat renaixentista, la Menorca en estat pur. Ferreries, Mitjorn, Mercadal, poblets del centre de l’illa, blancs, de carrers estrets, lluminosos. Alaior, una petita joia, amb el pati de la lluna. Parlem de la gran Maó, la capital, penjada damunt el més espectacular port natural del Mediterrani, Santorini a banda. De l’orgue de la seva església. O d’es Castell o de Sant Lluís, poblet de gust francés. Parlem de monuments. De poblats talaiòtics. De la naveta dels Tudons, de la Torralba d’en Salort… i tants d’altres. Menorca també són les seves festes. Cavalls, música, ginet, pomada, gresca, molta gresca. Teniu cavalls a Menorca, amb els seus cargols, i el seu flabiol, des de Sant Joan, al juny, a Ciutadella, fins la verge de Gràcia, pel setembre a Maó. Cada setmana un poble. Per exemple, Ferreries, el 24 d’agost, per Sant Bartomeu. Menorca és patrimoni de la humanitat, i reserva de la biosfera. No ens sorpren gens ni mica. És el Paradís. Allotjeu-vos a Ciutadella. Rebutgeu altres destins. En un hotel de tota la vida, gens turístic. L’hotel Alfons III.  O bé l’hostal Madrid, familiar, senzill. Si voleu aparthotel, apartaments i hotels més grans, en teniu a pilons, a l’agència de viatges. En aquesta línia està bé la cadena Set Hotels. Per dinar o sopar ens agrada anar als bars del port de Ciutadella, al cafè Balear per exemple, o a d’altres. Bon peix allà. Feu unes vacances a Menorca, oblideu-vos de les carreteres principals i aposteu per les carreteretes i camins transitables que van a les platges i cales. Potser pagareu peatges, potser pagareu per aparcar, però què és això comparat amb descobrir aigües de somni?. Si us agrada la bici, sou a casa vostra. El camí de cavalls recorre l’illa, la circunda, passant pels millors indrets. Caminar serà sempre una alternativa intel·ligent a la massificació dels llocs comuns. A la dreta o esquerra de les cales urbanitzades, un camí us durà sempre a caletes ignotes. Menorca us espera. No us la perdeu!.

Hoy nos complace hablarles del paraíso. No entendemos porque no lo hemos hecho antes. Han sido muchos años, más de 18, yendo cada verano a Menorca. Naturalmente nos conocemos todos los rincones, hemos dormido en multitud de lugares y hemos comido en guaridas de lobos y palacios. No habíamos hecho un post sobre Menorca, quizá porque es imposible resumir la isla en un post, pero lo intentaremos. De Menorca podríamos hablar de sus playas. De las calas agradables de la costa sur de Ciutadella. Son las que más nos gustan. Son Saura, Es Talaier, Turqueta, Macarella … Se puede ir en coche, o en bici, desde Ciutadella por la ermita de Sant Joan de Missa. Calas idílicas, de un agua azul turquesa y una arena blanca, indescriptible. Desde Ferreries pueden llegarse hasta Galdana, y caminando, de allí a Macarella y Mitjana. Nos gusta Cala Mitjana, porque es bonita y poco conocida. Y caminando un poco más llegareis a Trebalúger. Todo un descubrimiento. Des desde Mitjorn Gran pueden bañarse en la Playa de Santo Tomás, una playa larga. Pero caminando llegareis a Fustam y Escorxada, dos perlas desconocidas. (En la foto: Cala Fustam). Una playa larga también lo es Son Bou, justo la vecina de Santo Tomás, a donde se va desde Alaior. Más allá las calas y playas pierden interés. La costa norte, en cambio, es agreste, dura, lunar. Desde Ciutadella os recomendamos acercaros hasta Algaiarencs. Si os dejan pasar, descubrireis una cala deliciosa, pinos junto al agua. De Mercadal pueden llegar a Fornells, pueblo que fue pescador, ahora vendido al turismo de la langosta y la caldereta. Yendo hacia Maó desde Fornells, encontrareis el Arenal de’s Castell, una concha magnífica. Cerca de Ciutadella hay calas más urbanas, a donde se puede ir en bus: Santandria, Blanca, Bosch … o Forcat. Si hablamos de vistas, de rocas cayendo sobre un mar impetuoso, entonces hablamos de Punta Nati, de Cala Morell, con sus cuevas prehistóricas, del faro de Cavalleria, o de Favaritx. Si de naturaleza, del Puerto de Addaia, o de Es Grau, albufera y marismas. Id hasta el Monte Toro, con su santuario, desde Mercadal. Vereis toda la isla, entera. Repasemos ahora los pueblos: Ciutadella, calles blancas, catedral, barrio antiguo, palacios, el puerto, la ciudad renacentista, la Menorca en estado puro. Ferreries, Mitjorn, Mercadal, pueblos del centro de la isla, blancos, de calles estrechas, luminosos. Alaior, una pequeña joya, con el patio de la luna. Hablamos de la gran Mahón, la capital, colgada sobre el más espectacular puerto natural del Mediterráneo, Santorini aparte. Del órgano de su iglesia. O de Es Castell o de San Luis, pueblo de gusto francés. Hablamos de monumentos. De poblados talayóticos. De la Naveta des Tudons, de la Torralba d’en Salord … y tantos otros. Menorca también son sus fiestas. Caballos, música, jinetes, pomada, juerga, mucha juerga. Tienen la fiesta eterna de los caballos en Menorca, con sus cargols y su sonido de flauta, desde San Juan, en junio, en Ciutadella, hasta la Virgen de Gracia, en septiembre, en Maó. Cada semana un pueblo. Por ejemplo, Ferreries, el 24 de agosto, por San Bartolomé. Menorca es patrimonio de la humanidad, y reserva de la biosfera. No nos sorprende lo más mínimo. Es el Paraíso. Alojarse en cuenta en Ciutadella. Rechaza otros destinos. En un hotel de toda la vida, nada turístico. El hotel Alfonso III. O bien el hostal Madrid, familiar, sencillo. Si desea aparthotel, apartamentos y hoteles más grandes, tenéis a montones, acudid a la agencia de viajes. En esta línea está bien la cadena Set Hotels. Para comer o cenar nos gusta ir a los bares del puerto de Ciutadella, al café Balear por ejemplo, o a otros. Buen pescado allí. Dense unas vacaciones en Menorca, olvídense de las carreteras principales y apuesten por las carreteras y caminos transitables que van a las playas y calas. Quizá pagará peajes, tal vez pagará por aparcar, pero ¿qué es esto comparado con descubrir aguas de ensueño?. Si os gusta la bici, estáis en vuestra casa. El camino de los caballos recorre la isla, la circunda, pasando por los mejores lugares. Caminar será siempre una alternativa inteligente a la masificación de los lugares comunes. A la derecha o izquierda de las calas urbanizadas, un camino les llevará siempre a calitas ignotas. Menorca les espera. ¡No os la perdáis!.

Berlanga de Duero

Alguna cosa haviem de fotografiar i posar com a portada de l’entrada a aquesta maravellosa població de Sória. Teniem moltes oportunitats. Podia ser la magnífica Colegiata, amb el cocodril penjant de les seves parets. O l’imponent palau dels senyors nobles de la vila. O els carrers medievals. O el rotllo jurisdiccional. O el potent castell que domina la ciutat des de dalt del seu turó. Al final fou el castell com podia haver estat qualsevol altre cosa. Res defineix el conjunt. Un conjunt que és un tot i que fa de Berlanga de Duero un poble que cal visitar. No us oblideu tampoc de fer els escassos kms. que separen Berlanga de l’ermita pre-romànica de Sant Baudelio de Casillas. Una joia del romànic més primitiu a Europa. Aneu a Berlanga. Aneu-hi en el transcurs d’un recorregut inoblidable per les terres baixes de Sória. Aneu-hi quan visiteu Gormaz, el seu castell, Osma, el Burgo de Osma i Catalañazor. Una ruta que no podeu deixar de fer. Perquè Sória existeix i, a més, és molt bonica. A Berlanga s’hi menja bé, s’hi dorm bé, i és un bon centre d’excursions. Teniu “La posada de los leones“, un bon hotel i restaurant. Si us agrada dormir en palaus teniu: El palacio de Brias, o el Fray Tomás. A Sória encara saben com viure!.

Algo debíamos fotografiar y poner como portada de la entrada de esta maravillosa población de Soria. Teníamos muchas posibilidades. Podía ser la magnífica Colegiata, con el cocodrilo colgando de sus paredes. O el imponente palacio de los señores nobles de la villa. O las calles medievales. O el rollo jurisdiccional. O el potente castillo que domina la ciudad desde lo alto de su colina. Al final fue el castillo como podía haber sido cualquier otra cosa. Nada define el conjunto. Un conjunto que es un todo y que hace de Berlanga de Duero un pueblo que hay que visitar. No olvide tampoco de hacer los escasos kms. que separan Berlanga de la ermita prerrománica de San Baudelio de Casillas. Una joya del románico más primitivo en Europa. Id a Berlanga. Id en el transcurso de un recorrido inolvidable por las tierras bajas de Soria. Id cuando visiteis Gormaz, su castillo, Osma, el Burgo de Osma y Catalañazor. Una ruta que no se puede dejar de hacer. Porque Soria existe y, además, es muy bonita. En Berlanga se come bien, se duerme bien, y es un buen centro de excursiones. Tienen “La posada de los leones”, un buen hotel y restaurante. Si les gusta dormir en palacios tienen: El palacio de Brias, o el Fray Tomás. ¡En Soria aún saben cómo vivir!.