Barbacoes a Gósol

Per pujar fins a Gósol, bellíssim poblet en mig del Cadí, al Pirineu més pregon, el millor és fer-ho des Barcelona per la C-16 fins a Berga. Continuar en direcció al túnel del Cadí. Abans d’arribar a Guardiola agafar la carretera B-400 en direcció Saldes i Gósol, just a Guardiola de Berguedà, just passat un túnel que la C-16, en direcció al Túnel del Cadí, travessa una mica abans d’arribar a aquesta població. Tot just sortir del túnel ja podeu agafar la desviació que indica Saldes, a mà esquerra. La carretera s’enfila i entra a la vall del Pedraforca, la muntanya màgica de Catalunya, que presidirà tot l’itinerari. La carretera serpenteja deixant ara ja Saldes enfonsat i pujant a Gósol. Passeu un petit coll i ja sereu a la Vall de Gósol. El poble està als peus d’un turó que te un castell a dalt. En la primera rotonda, en la que veureu un bar, restaurant, i hostal, anomenat Francisco, no seguiu cap el poble, sinó cap on indica Molí de Gósol i Càmping, però atenció… en la primera bifurcació que trobeu deixeu estar el càmping i pugeu a mà dreta per damunt del camí del cementeri i el càmping. Trieu la pista estreta però asfaltada que surt a mà dreta, no la de l’esquerra. Donareu la volta al turó del castell per l’esquena, tot descrivint un cercle, per arribar a un encreuament de camins, on hi ha el dipòsit municipal de runa. El de la dreta torna al poble. El de l’esquerra segueix un torrent i va cap a l’àrea de lleure, i cap al Molí. No hi ha grans indicadors, sinó petits panells verds. Potser haureu de baixar del cotxe per llegir-los. Deixeu estar ara els indicadors del molí de Gósol i seguiu la pista fins la zona d’oci, que us quedarà a mà dreta. Ja us diem que no és gaire fàcil de trobar aquesta àrea de pícnic. En cas de dubte pregunteu al poble. Si seguiu la pista més amunt, arribareu a un paratge d’interès natural, on neix el riu d’aigua de Valls, a la foto el teniu. És la Torrentsenta. Les aigües son molt bones i fresques, la gent aprofita per pujar-hi a dinar a l’estiu i també recull aigua per portar a casa. Picasso mateix va visitar el lloc als anys 20 del segle passat. Si seguíssiu el camí forestal més enllà, us animem a fer-ho a peu des de la zona de pícnic, arribaríeu al Forat de Torrentsenta, un curiós estret entre muntanyes, i si seguíssiu més encara, faríeu cap a la borda del Tinent. Des de l’àrea de lleure son deu minuts. En el prat on hi ha el berenador teniu unes quantes taules i barbacoes, en dues esplanades diferents. No us quedeu a la primera que trobareu. A la segona hi ha més taules. També trobareu una glorieta d’informació turística que explica la visita de Picasso al lloc, entre altres coses, en diferents idiomes. Hi ha força espai per córrer i jugar i aparcament suficient. Al costat del pícnic hi passa el riu Torrentsenta. Tota la zona és idíl·lica per fer-hi passejades amb bones vistes del Pedraforca. També Gósol és un poble bonic de veure, i tot el Berguedà. Si voleu passar uns dies per Gósol teniu un càmping, que ja sabeu on és. També sabeu on és l’Hostal Francisco. Bon lloc per menjar i dormir. Molt acollidor també l’alberg del Molí de Gósol que imaginem ja sabeu on és també. Un restaurant de poble, amb habitacions senzilles: Cal Triuet. Hi ha boniques cases rurals, com ara Cal Puxica o bé Cal Esteve. Per dinar teniu bons restaurants com ara El Forn, o bé podeu acudir als bars del poble, que n’hi ha uns quants. Si hi esteu uns dies per aquesta zona podeu visitar Saldes, o remunteu fins el refugi Lluís Estasen i el Mirador del Gresolet, on veureu aquest santuari a vista d’ocell. La vista és aèria. No apte per qui pateix vertígen. Si sou atrevits podeu pujar el Pedraforca. No és impossible fer-ho amb canalla ja una mica gran. A Saldes també hi ha bons llocs per dinar o dormir, com ara el Cruse, o el càmping Susen. Més tradicional és l’Hostal Pedraforca, tot un clàssic, o si us agraden els càmpings aneu al Repòs del Pedraforca. Son molt boniques també les cases rurals que hi ha per la zona de Saldes, com ara La Vilella o bé Cal Peró. Visiteu  des de Gósol tot el Berguedà. Paisatges i llocs fantàstics son al vostre abast fent centre a Gósol, a Saldes, a Bagà o Berga. I tot a menys de 100 kms. de Barcelona. Bon pícnic i bona barbacoa a Gósol!.

En Gósol, un pequeño pueblo a los pies del Pedraforca, teneis una zona de pícnic, con barbacoas, en un entorno idílico del Pirineo más salvaje. Mesas, campo para correr y naturaleza. No se puede pedir más.

Montsonís i el seu castell

Prop d’Artesa de Segre, enlairat damunt d’un poblet medieval, anomenat Montsonís com el propi castell, trobareu aquesta fortalesa visitable, preciosa, que constitueix una sortida familiar altament recomanable. Castell i poblet formen part de l’ajuntament del municipi de Foradada i es troben administrativament a la comarca de la Noguera. El poble, bellíssim, medieval, està situat de manera esgraonada, en la vessant asoleiada de la serra de Montsonís, damunt del Segre, amb els carrers estrets que pugen fins el castell. Aquest palau fort, te la gràcia d’estar habitat per un noble de veritat, el Baró de l’Albi, trentè Senyor de Montsonís i propietari del castell ara mateix. Podreu veure l’altiva torre de l’homenatge, la façana principal, l’oratori privat, la cuina, el menjador, el forn de pa, la llóbrega presó, els cellers, i les habitació dels senyors amb la sala dels avantpassats, la sala d’armes, la dels escuts, i altres estances plenes de mobles, tapissos i records. No hi mancarà un passadís secret. A prop del poble de Montsonís hi ha el santuari de Santa Maria de Salgar, que fou antic convent carmelità. Podeu veure-hi l’església, un claustre renaixentista i els edificis que resten. Tot en un entorn natural molt bonic, a l’estret de Salgar, sota una balma en un paratge engorjat, enlairat damunt del riu Segre. Si us decidiu a passar un cap de setmana per la zona podeu visitar altres castells bellíssims, com ara Montclar, Vicfred, Pallargues o Florejacs, o restes dissortades d’altres castells com el de Malagastre, la Torrota de Sant Feliu o el de Rubió de Baix. També podeu girar visita a alguna de les bodegues de la D.O. Costers del Segre, vins de fàbula, que trobareu als pobles de la zona. Per dinar podeu anar al Celler de l’Arnau, o be l’exclusiu i deliciós La Solana, tots dos a Foradada. A Cubells teniu l’Hostal Roma, i a Artesa de Segre, a tocar de Montsonís, podeu dinar esplèndidament a Cal Forcaire, tota una institució. Bons castells de Lleida!.

Cerca de Artesa de Segre, elevado sobre un pueblo medieval, llamado Montsonís como el propio castillo, encontrarán esta fortaleza visitable, preciosa, que constituye una salida familiar altamente recomendable. Castillo y pueblo forman parte del ayuntamiento del municipio de Foradada y se encuentran administrativamente en la comarca de la Noguera. El pueblo, bellísimo, medieval, está situado de manera escalonada, en la vertiente de solana de la sierra de Montsonís, justo encima del Segre, con las calles estrechas que suben hasta el castillo. Este palacio tiene la gracia de estar habitado por un noble de verdad, el Barón de Albi, trigésimo Señor de Montsonís y propietario del castillo ahora mismo. Podréis ver la altiva torre del homenaje, la fachada principal, el oratorio privado, la cocina, el comedor, el horno de pan, la lóbrega prisión, las bodegas, y las habitaciones de los señores con la sala de los antepasados, la sala de armas, la de los escudos, y otras estancias llenas de muebles, tapices y recuerdos. No faltará un pasadizo secreto. Cerca del pueblo de Montsonís está el santuario de Santa María de Salgar, que fue antiguo convento carmelitano. Pueden ver la iglesia, un claustro renacentista y los edificios que restan en pie del ruinoso conjunto. Todo en un entorno natural muy bonito, en el estrecho de Salgar, bajo una gruta en un desfiladero, elevado sobre el río Segre. Si os decidís a pasar un fin de semana por la zona podeis visitar otros castillos bellísimos, como Montclar, Vicfred, Pallargues o Florejacs, o los restos desdichados de otros castillos como el de Malagastre, la Torrota de Sant Feliu o el de Rubió de bajo. También se puede girar una visita a alguna de las bodegas de la DO Costers del Segre, son vinos de fábula, que encontrarán en los pueblos de la zona. Para comer pueden ir al Celler de l’Arnau, o bien al exclusivo y delicioso La Solana, ambos en Foradada. En Cubells tienen el Hostal Roma, y en Artesa de Segre, junto a Montsonís, se puede comer espléndidamente en Cal Forcaire, toda una institución.

Montanejos

A la zona interior de Castelló de la Plana, seguint la corrent del riu Millars des de la vila d’Onda, hi ha una comarca desconeguda, molt desconeguda. Son un seguit de petits pobles que s’aboquen al riu des de les seves talaies a mitja muntanya. Estan rodejats de natura, de boscos mediterranis, de pi, olorosos. És un relleu abrupte, potent, torturat. Seguint aquesta ruta arribareu fins el poble de Montanejos, ja proper a Terol. Allà el riu és diu Mijares, però els voltants son, encara, més bonics. I a la sortida d’aquesta vila, a un km. escàs, trobareu un parquing que anuncia la Fuente de los Baños. Ature-vos-hi. Esteu a punt de contemplar, i disfrutar, d’un dels llocs naturals més fabulosos d’Espanya. Si fos a l’estranger estaria publicitat arreu. Aquí el coneix la gent de la zona i les famílies de València i Castelló. En aquest indret privilegiat de la serra d’Espadà, el riu forma un canyó angost, d’altes parets, on hi desemboquen les aigües d’una font medicinal. Es diu que fou un rei moro de Valencia, Abu Zeit, qui va descobrir els banys. I que ell mateix s’hi banyava amb les seves favorites. Ho creiem. Perquè el lloc te quelcom de conte de les mil i una nits, un aire oriental, africà. La font vessa al riu Millars uns 5.000 litres d’aigua per minut, que no es poca cosa, a una temperatura constant, estiu i hivern, de 25º C. No és gaire, cert, però no està gens freda. Us hi podeu banyar tot l’any. El riu forma una piscina natural, on s’ha habilitat una platja amb tots els serveis, bar, picnic, WC i parking de pagament, però baratet. I la piscina és apta per infants, cobreix molt poc, i hi ha instal·lat un tobogan petitó. La bassa s’allarga dins del barranc, aquí l’aigua adquireix tons balus preciosos, i cobreix. Podeu resseguir, a peu, o nedant, el corrent fins arribar a la cova on neix la font. Ideal per fer una banyada en aigües de riu incontaminades, minerals, medicinals i a temperatura constant. Cristal·lines i puríssimes. Sense perill. I, si us agrada la natura, després de dinar de picnic i jugar allà mateix, potser voleu remuntar la carretera cap a Rubielos de Mora, per trobar paratges tan bells com el barranco de la Maimona, la Cueva Negra, la fuente de la Zorrica, o els sorprenents i fantàstics estrechos de Chillapájaros. El pantà de Arenós tanca les terres valencianes i dona pas a Rubielos de Mora, ja a Terol. Poble medieval, de casones antigues i carrers de pedra. I encara més enllà Mora de Rubielos, amb el seu castell. Però això ja és una altra història. Nosaltres només volíem que sabèssiu que, a Montanejos, al Castelló interior, hi ha un riu maravellós, amb una font termal inaudita, on la canalla pot remullar-se tot l’any en unes aigües d’ensomni. Ja està dit!. Arribareu a Montanejos des de Barcelona si aneu per l’autopista AP-7 fins la sortida 47 (Castelló Sud). A la rotonda preneu la direcció Onda. Un cop a Onda seguiu les indicacions cap a Montanejos, a uns 40 km. per la CV-20. Per dormir a la zona us recomanarem tres llocs, molt diferents. El balneari la Rosaleda de Montanejos és un hotel familiar, situat al poble, que te habitacions senzilles, i un spa amb les mateixes aigües de la font termal. També està molt bé la casa rural, l’hostalet rural, Piedra del Mediodia. Habitacions ben cuidades, bé de preu, i un restaurant que us recomanem vivament. Cuina de qualitat a un preu d’escàndol. Menú de campanetes per pocs euros. Finalment també podeu aprofitar les ofertes que fa l’Hotel Luz de Castelló. Un quatre estrelles fantàstic, amb habitacions super grans per a les famílies. Son com uns apartaments, ideals per estar-s’hi un pont, o unes vacances, recorrent les platges idíl·liques de la Costa del Azahar, i els rius encantadors que formen piscines naturals a l’interior.

En la zona interior de Castellón de la Plana, siguiendo la corriente del río Mijares desde la villa de Onda, hay una comarca desconocida, muy desconocida. Son una serie de pequeños pueblos que se asoman al río desde sus atalayas a media montaña. Están rodeados de naturaleza, de bosques mediterráneos, de pino, olorosos. Es un relieve abrupto, potente, torturado. Siguiendo esta ruta llegará hasta el pueblo de Montanejos, ya próximo a Teruel. Allí el río se llama Mijares, pero los alrededores son, todavía, más bonitos. Y a la salida de esta villa, a un km. escaso, encontrarán un parking que anuncia la Fuente de los Baños. Paren en ella. Están a punto de contemplar, y disfrutar de uno de los lugares naturales más fabulosos de España. Si fuese en el extranjero estaría publicitado en todas partes. Aquí lo conoce la gente de la zona y las familias de Valencia y Castellón. En este lugar privilegiado de la Sierra de Espadán, el río forma un cañón angosto, de altas paredes, donde desembocan las aguas de una fuente medicinal. Se dice que fue un rey moro de Valencia, Abu Zeit, quien descubrió los baños. Y que él mismo se bañaba con sus favoritas. Lo creemos. Porque el sitio tiene algo de cuento de las mil y una noches, un aire oriental, africano. La fuente vierte al río Mijares unos 5.000 litros de agua por minuto, que no es poca cosa, a una temperatura constante, verano e invierno, de 25 º C. No es mucho, cierto, pero no está nada fría. Os podéis bañar todo el año. El río forma una piscina natural, donde se ha habilitado una playa con todos los servicios, bar, picnic, WC y parking de pago, pero barato. Y la piscina es apta para niños, cubre muy poco, y hay instalado un tobogán pequeñito. La balsa se alarga dentro del barranco, y aquí el agua adquiere tonos azul preciosos, y cubre. Pueden seguir, a pie, o nadando, subiendo la corriente arriba hasta llegar a la cueva donde nace la fuente. Ideal para hacer un baño en aguas de río incontaminadas, minerales, medicinales ya temperatura constante. Cristalinas y purísimas. Sin peligro. Y, si os gusta la naturaleza, después de comer de picnic y jugar allí mismo, tal vez quieran remontar la carretera hacia Rubielos de Mora, para encontrar parajes tan bellos como el barranco de la Maimona, la Cueva Negra, la fuente de la Zorrica , o los sorprendentes y fantásticos estrechos de Chillapájaros. El pantano de Arenós cierra las tierras valencianas y da paso a Rubielos de Mora, ya en Teruel. Pueblo medieval, de casonas antiguas y calles de piedra. Y aún más allá Mora de Rubielos, con su castillo. Pero eso ya es otra historia. Nosotros sólo queríamos que supieran que, en Montanejos, en Castellón interior, hay un río maravilloso, con una fuente termal inaudita, donde los niños puede remojarse todo el año en unas aguas de ensueño. ¡Ya está dicho!. Llegarán a Montanejos desde Barcelona si van por la autopista AP-7 hasta la salida 47 (Castellón Sur). En la rotonda hay que tomar la dirección de Onda. Una vez en Onda sigan las indicaciones hacia Montanejos, a unos 40 km. por la CV-20. Para dormir en la zona les recomendaremos tres lugares, muy diferentes. El balneario La Rosaleda de Montanejos es un hotel familiar, situado en el pueblo, que tiene habitaciones sencillas, y un spa con las mismas aguas de la fuente termal. También está muy bien la casa rural, un hostalillo rural, llamado la Piedra del Mediodia, en el pueblo de Cirat. Habitaciones bien cuidadas, bien de precio, y un restaurante que os recomendamos vivamente. Cocina de calidad a un precio de escándalo. Menú de campanillas por pocos euros. Finalmente también pueden aprovechar las ofertas que hace el Hotel Luz de Castellón. Un cuatro estrellas fantástico, con habitaciones super grandes para las familias. Son como unos apartamentos, ideales para estar un puente, o unas vacaciones, recorriendo las playas idílicas de la Costa del Azahar, y los ríos encantadores que forman piscinas naturales en el interior.

Garganta de la Yecla

Si fos a França seria arxiconegut. S’hi organitzarien sortides i en farien publicitat tots els mitjans. Creieu-nos si us diem que varem sortir impactats de veritat pel recorregut per l’anomenada Garganta de la Yecla, a tocar de Santo Dominngo de Silos, a Burgos. Un veritable espectacle naturat, gratuït, fàcil, accessible i alucinant. Imagineu-vos una muralla de més de 200 mts. d’alçada, taladrada, perforada per un riuet cantarí, que s’ha obert pas al llarg de uns 500 mts de recorregut. Una carretera corre paral·lela a aquesta curiositat geològica, travessant també paral·lament la mateixa muralla rocosa, i oferint la possibilitat d’accedir-hi amb suma facilitat. D’un i l’altre costat del túnel es pot baixar, per unes escales, al fons de l’estret barranc on mai no arriba la llum del sol. Allà, una pasarel·la penjada de les parets verticals, sobre el riu, ens permet un recorregut bellíssim, aeri, maravellós per tot l’estret. Els vostres infants quedaran bocabadats, i vosaltres també. No deixeu d’incloure una visita a la Yecla, a escassos 4 kms. del bellíssim monestir romànic de Silos, en una escursió, pont, o vacances familiars per aquesta delicadíssima zona de la província de Burgos. Intentarem explicar-vos com arribar-hi des de Silos, tot i que està prou ben indicat. Cal agafar la BU-911, en direcció Hinojar de Cervera, i ja està. Quan arribeu al túnel, el passeu, i aparqueu a la dreta. L’entrada al congost està a l’esquerra de la carretera. És més fàcil fer-lo de baixada. Si us decidiu a passar uns dies en aquestes terres fantàstiques, podeu veure, a només 17 kms. de la Yecla, el poble medieval de Covarrúbias, magnífic. Amb la seva colegiata, les cases de pedra, muralles i carrers. A tocar de Covarrúbias s’alcen les ruïnes venerables del monestir cistercenc de Sant Pere d’Arlanza que també s’aixequen en un congost, veritable joia natural, que forma el riu Arlanza, anant per la carretera CL-110. A només 17 kms. de Covarrúbias trobareu Lerma, ciutat monumental, joia del renaixement espanyol, i a uns 25 kms. Burgos, la capital, amb els seus monestirs, la catedral, la ciutat tota ella, ah! i el fabulós Museu de l’Evolució Humana!. Un cap de setmana llarg?. Un pont?. Per dinar a la zona teniu els hotels i restaurants del mateix Santo Domingo de Silos, que no tenen pas mala pinta. Però nosaltres ens quedem amb Casa Galín, a Covarrúbias, un restaurant estupendo, ben atés, bon menjar i amb menú arreglat. També tenen habitacions. A la Plaça Major, plaça Doña Urraca, davant de l’ajuntament. A prop teniu un restaurant molt més sofisticat, però amb molta anomenada, el De Galo. Categoria. L’Hotel i restaurant Nuevo Arlanza no te gaire bona premsa, darrerament. L’aspecte és d’haver viscut moments millors. En canvi, a les afores, l’Hotel Doña Sancha fa molt bona impressió. Està just al costat del Camping Covarrúbias. Per descomtat, també a Burgos podreu dormir i menjar de fàbula. Us recomanem l’Hotel Palació de los Velada, cèntric, net, familiar, amb bones habitacions per a dos infants, a cor de la ciutat. Servei amable, desdejuni de fàbula, molt recomanable. Garatge petit i complicat. També molt bé l’hotel Via Gòtica, davant de la catedral, nou i net. L’Abba, el Silken, l’AC i l’NH, totes aquestes cadenes, tenen hotels bonics i ben situats, però no admeten més d’un infant a les habitacions dels pares. A les afores, en mig d’un gran parc hi ha el càmping Fuentes Blancas. Ideal per l’entorn, dins un parc metropolità. Si feu un volt per les terres de Burgos, no oblideu La Yecla!.

Si fuera en Francia sería archiconocido. Se organizarían salidas y harían publicidad todos los medios. Creednos si os decimos que salimos impactados de verdad del recorrido por la llamada Garganta de la Yecla, junto a Santo Dominngo de Silos, en Burgos. Un verdadero espectáculo de la naturaleza, gratuito, fácil, accesible y alucinante. Imaginaos una muralla de más de 200 mts. de altura, taladrada, perforada por un riachuelo cantarín, que se ha abierto paso a lo largo de unos 500 mts de recorrido. Una carretera corre paralela a esta curiosidad geológica, atravesando también paralela la misma muralla rocosa, y ofreciendo la posibilidad de acceder con suma facilidad. De uno y otro lado del túnel se puede bajar, por unas escaleras, al fondo del estrecho barranco donde nunca llega la luz del sol. Allí, una pasarela colgada de las paredes verticales, sobre el río, nos permite un recorrido bellísimo, aéreo, maravilloso por todo el estrecho. Sus niños quedarán boquiabiertos, y vosotros también. No dejen de incluir una visita a la Yecla, a escasos 4 kms. del bellísimo monasterio románico de Silos, en una escursió, puente, o vacaciones familiares por esta delicadísima zona de la provincia de Burgos. Intentaremos explicar cómo llegar desde Silos, aunque está bastante bien indicado. Hay que coger la BU-911, en dirección Hinojar de Cervera, y ya está. Al llegar al túnel, lo pasais, y aparcais a la derecha. La entrada al desfiladero está a la izquierda de la carretera. Es más fácil hacerlo de bajada. Si se deciden a pasar unos días en estas tierras fantásticas, pueden ver, a sólo 17 kms. de la Yecla, el pueblo medieval de Covarrubias, magnífico. Con su colegiata, las casas de piedra, murallas y calles. Junto a Covarrubias se alzan las ruinas venerables del monasterio cisterciense de San Pedro de Arlanza que también se levantan en un desfiladero, verdadera joya natural, que forma el río Arlanza, yendo por la carretera CL-110. A sólo 17 kms. de Covarrubias encontraréis Lerma, ciudad monumental, joya del renacimiento español, y a unos 25 kms. Burgos, la capital, con sus monasterios, la catedral, la ciudad toda ella, ¡ah! y el fabuloso Museo de la Evolución Humana. ¿Un fin de semana largo o un puente?. Para comer en la zona tienen los hoteles y restaurantes del mismo Santo Domingo de Silos, que no tienen mala pinta. Pero nosotros nos quedamos con Casa Galín, en Covarrubias, un restaurante estupendo, bien atendido, buena comida y con menú arreglado. También tienen habitaciones. En la Plaza Mayor, plaza Doña Urraca, frente al ayuntamiento. Cerca está un restaurante mucho más sofisticado, pero con mucho renombre, el De Galo. Categoría. El Hotel y restaurante Nuevo Arlanza no tiene muy buena prensa últimamente. El aspecto es de haber vivido momentos mejores. En cambio, en las afueras, el Hotel Doña Sancha hace muy buena impresión. Está justo al lado del Camping Covarrubias. Por descontado, también en Burgos se podrá dormir y comer de fábula. Os recomendamos el Hotel Palacio de los Velada, céntrico, limpio, familiar, con buenas habitaciones para dos niños. Servicio amable, desayuno de fábula, muy recomendable. Garaje pequeño y complicado. También muy bien el hotel Vía Gótica, frente a la catedral, nuevo y limpio. El Abba, el Silken, el AC y el NH, todas estas cadenas, tienen hoteles bonitos y bien situados, pero no admiten más de un niño en las habitaciones de los padres. A las afueras, en medio de un gran parque se encuentra el camping Fuentes Blancas. Ideal por el entorno.

Nacedero de l’Ubagua

A la zona intermitja de Navarra, on el país ja no és verd del tot, on els camps de cereals dominen un paisatge de turons suaus, hi neix el riu Ubagua. Neix d’una forma sobtada, recollint les aigües subterrànies de la serra d’Andia. És com un miratge, un oasi en mig d’una terra que ja no és fresca i ufana com la Navarra del nord. L’aigua del riu Ubagua, clara, límpida, gelada, forma un seguit de gorgs naturals bellíssims al llarg de quatre kilòmetres, des del nacedero fins la carretera de Riezu. Indrets plàcids, amables, preparats per a la banyada llarga, segura i refrescant. Ideal per a les famílies amb infants. Bona ombra, facilitat d’accés i racons idíl·lics per passar una estona o un bon dia a la muntanya. Ubagua es troba molt a prop de Pamplona, uns 40 kms. I també molt a tocar d’Estella, a la serra d’Andia, en ple Vall de Yerri. Hi arribareu, des d’Estella o Pamplona, per la NA-700, una carretera que travessa un terreny molt bonic, com ara Salinas de Oro, un poblet on encara estan actives unes antigues salines, amb un decorat quasi màgic, o bé la pujada fins les darreres estribacions d’Andia, amb les rapinyaires niuant als penyasegats imponents, i la baixada consegüent cap a Pamplona, amb vistes aèries. Des de la N-700 cal pendre la desviació cap al poblet de Riezu, i seguir la carretera NA-7140 cap a Iturgoyen. Just acabat Riezu, una corba i un pont damunt el riu Ubagua us assenyalen el lloc on deixar el cotxe, aparcat on pogueu. Cal prendre aleshores un ample camí de terra, paral·lel al riu, que puja suaument. Els gorgs i llocs de banyada, increiblement bonics, es succeeixen. Només cal triar. Si sou caminadors podreu arribar fins el naixement de l’Ubagua, passada l’ermita de Sant Blas, a uns 4 kms. de la carretera. Si encara ho sou més podeu continuar fins el terrible i impressionant canyó de l’Ubagua, parets verticals, paisatge verge i demolidor. Són uns 8 kms. Si encara caminèssiu més aniríeu a sortir al poble de Lezaún, ja a l’altra banda del canyó, a uns 12 kms. A més del nacedero de l’Ubagua, i de les caminades per les serres i els canyons, la comarca de Tierra d’Estella, i més concretament la part de les terres d’Iranzu, te més atractius turístics, com ara les serres poderoses d’Urbasa i Andia, el monestir cistercenc d’Iranzu, un racó d’art i de pau maravellós, o la bonica vila d’Estella, plena d’esglésies romàniques. Sense cap mena de dubte, un lloc que pot ser un destí familiar en si mateix, o una excursió facultativa si us esteu a Pamplona, Logroño o Estella en el curs d’una ruta o visita a Navarra o la Rioja. A Riezu hi ha un petit, senzill i bonic càmping i diverses cases rurals. També un munt de restaurants.

En la zona intermedia de Navarra, donde el país ya no es verde del todo, donde los campos de cereales dominan un paisaje de colinas suaves, nace el río Ubagua. Nace de una forma repentina, recogiendo las aguas subterráneas de la sierra de Andia. Es como un espejismo, un oasis en medio de una tierra que ya no es fresca y ufana como la Navarra del norte. El agua del río Ubagua, clara, límpida, helada, forma una serie de pozas naturales bellísimas a lo largo de cuatro kilómetros, desde el nacedero hasta la carretera de Riezu. Lugares apacibles, amables, preparados para la bañada larga, segura y refrescante. Ideal para las familias con niños. Buena sombra, facilidad de acceso y rincones idílicos para pasar un rato o un buen día en la montaña. Ubagua se encuentra muy cerca de Pamplona, ​​unos 40 kms. Y también muy cerca de Estella, en la sierra de Andia, en pleno Valle de Yerri. Llegarán, desde Estella o Pamplona, ​​por la NA-700, una carretera que atraviesa un terreno muy bonito, como Salinas de Oro, un pueblo donde aún están activas unas antiguas salinas, con un decorado casi mágico, o bien la subida hasta las últimas estribaciones de Andia, con las rapaces sobrevolando los acantilados imponentes, y la bajada consiguiente hacia Pamplona, ​​con vistas aéreas. Desde la N-700 hay que tomar la desviación hacia el pueblo de Riezu, y seguir la carretera NA-7140 hacia Iturgoyen. Recién saliendo de Riezu, en una curva, hay un puente sobre el río Ubagua. Ese puente les señalan el lugar donde dejar el coche, aparcado, donde podáis. Hay que tomar entonces un ancho camino de tierra, paralelo al río, que sube suavemente. Las pozas y lugares de bañada, increíblemente bellos, se suceden. Sólo hay que elegir. Si sois andadores podreis llegar hasta el nacimiento del Ubagua, pasada la ermita de San Blas, a unos 4 kms. de la carretera. Si aún lo sois más, se puede continuar hasta el terrible e impresionante cañón del Ubagua, de paredes verticales, paisaje virgen y demoledor. Son unos 8 kms. Si aún anduviéramos más saldríamos al pueblo de Lezaún, ya al otro lado del cañón, a unos 12 kms. Además del nacedero del Ubagua, y de las caminatas por las sierras y los cañones, la comarca de Tierra de Estella, y más concretamente la parte de las tierras de Iranzu, tienen muchísimos atractivos turísticos, como las sierras poderosas de Urbasa y Andia, el monasterio cisterciense de Iranzu, un rincón de arte y de paz maravilloso, o la bonita villa de Estella, llena de iglesias románicas. Sin lugar a dudas, un lugar que puede ser un destino familiar en sí mismo, o una excursión facultativa si estáis en Pamplona, ​​Logroño o Estella en el curso de una ruta o visita en Navarra o La Rioja. En Riezu hay un pequeño, sencillo y bonito camping y varias casas rurales. También un montón de restaurantes.

Gorges de la Jonte

El riu de la Jonte és un afluent del Tarn. Els dos rius es troben al poble de Le Rozier, situat just a l’entrada del magnífic paratge natural de les Gorges del Tarn. Però el que poca gent sap és que, des de Le Rozier, el viatger també pot aventurar-se dins unes gorges més salvatges, estretes i grandioses que les del Tarn: les gorges de La Jonte. Tota aquesta zona és un paradís natural que no podeu perdre-us. Hi ha gorges a cada riu, des de Millau fins a Mende. Tarn, Jonte, Dourbie… Hi ha pobles medievals magnífics, com ara Sainte Enimie, La Malene o Canteubre. Hi ha grutes de somni, les millors d’Europa, com Dargilan, Bramabiau, Avenc Armand… Podeu baixar en barca pels rius. El Tarn, més familiar i pacífic, és el més adequat. Us recomanem especialment el circuit Le Rozier- Meyrueis – Ste. Enimie – Le Rozier. En poc més d’un centenar, escàs, de kms. veureu paisatges increibles, baixareu a coves espectaculars i gaudireu, com mai, de la natura. Podeu anar a veure l’espai d’observació dels voltors, maravellós balcó damunt les gorges, situat prop de Le Rozier. Seguint cap a Meyrueis trobareu indicada la desviació cap a la gruta de Dargilan. Sortint cap a Sainte Enimie trobareu una altra gruta excepcional: l’Avenc Armand. Si teniu temps i ganes, no deixeu per un altre dia l’Abim de Bramabiau. Disfruteu i descanseu a Sainte Enimie, recorrent els carrers medievals. Després podeu tornar cap a Le Rozier, baixant les gorges del Tarn. Podeu arribar molt fàcilment des de Barcelona a la Jonte. Cal agafar l’autopista A-7 per Girona, Perpinyà i Narbonne, fins Beziers. D’allà la A-75 en direcció Millau. En arribar a Millau, famosa pel seu viaducte, us caldrà seguir les indicacions cap a Le Rozier. Bons hotels a Millau. Hem dormit i menjat molt bé a Le Cevenol. També, a Sainte Enimie, hem dormit i menjat fantàsticament a L’Auberge du Moulin. Mireu-vos els hotels de Meyrueis, un poblet encantador estratègicament situat. Teniu allà el Sully. També molt recomanable l’Hotel de la Muse, prop de Le Rozier. Els càmpings de la Jonte i del Tarn són els millors de França. I n’hi ha una pila!.

El río de la Jonte es un afluente del Tarn. Los dos ríos se encuentran en el pueblo de Le Rozier, situado justo en la entrada del magnífico paraje natural de las Gargantas del Tarn. Pero lo que poca gente sabe es que, desde Le Rozier, el viajero también puede aventurarse en unas gargantas más salvajes, estrechas y grandiosas que las del Tarn: las gargantas de la Jonte. Toda esta zona es un paraíso natural que no pueden perderse. Hay gargantas en cada río, desde Millau hasta Mende. Tarn, Jonte, Dourbie … Hay pueblos medievales magníficos, como Sainte Enimie, La Malene o Cantobre. Hay grutas de ensueño, las mejores de Europa, como Dargilan, Bramabiau, o la Sima Armand … Pueden bajar en barca por los ríos. El Tarn, más familiar y pacífico, es el más adecuado. Os recomendamos especialmente el circuito Le Rozier-Meyrueis – Ste. Enimie – Le Rozier. En poco más de un centenar, escaso, de kms. veréis paisajes increibles, bajaréis en cuevas espectaculares y disfrutareis, como nunca, de la naturaleza. Pueden ir a ver el espacio de observación de los buitres, maravilloso balcón sobre las gargantas, situado cerca de Le Rozier. Siguiendo hacia Meyrueis encontrareis indicada la desviación hacia la gruta de Dargilan. Saliendo hacia Sainte Enimie encontrareis otra gruta excepcional: la Sima Armand. Si tienen tiempo y ganas, no dejen para otro día el abismo de Bramabiau. Disfruten y descansen en Sainte Enimie, recorriendo las calles medievales. Después pueden volver hacia Le Rozier, bajando las gargantas del Tarn. Pueden llegar muy fácilmente desde Barcelona hasta la zona de la Jonte. Hay que coger la autopista A-7 por Girona, Perpignan y Narbonne, hasta Beziers. De allí la A-75 en dirección Millau. Al llegar a Millau, famosa por su viaducto, deberá seguir las indicaciones hacia Le Rozier. Buenos hoteles en Millau. Hemos dormido y comido muy bien en Le Cévenol. También, en Sainte Enimie, hemos dormido y comido fantásticamente en L’Auberge du Moulin. Vea los hoteles de Meyrueis, un pueblecito encantador estratégicamente situado. Tiene allí el Sully. También muy recomendable el Hotel de la Muse, cerca de Le Rozier. Los campings de la Jonte y del Tarn son los mejores de Francia. ¡Y hay un montón!.

Sarral

Sarral és una població gran de la Conca de Barberà, quasi tocant a la Segarra. Malgrat tenir pocs habitants és una vila de certa importància. Fa una mica de cap d’una comarca inexistent, de centre de la seva rodalia. La trobareu a peu de la carretera C-241 que va des d’Igualada a Montblanc, passant per Santa Coloma de Queralt. Fou un poble mimat pels reis catalans, d’aquí el seu nom: Sa Reial, i l’escut. Avui dia és molt famosa pel seus vins i caves, de la cooperativa, anomenats Portell. I no és aquesta la única bodega que hi ha al poble. Si compreu cava de Sarral estalviareu molts diners i provareu un producte increible. És un consell ben donat. També te fama l’alabastre. Arreu trobareu tallers i botigues que elaboren i venen tota mena d’objectes fets amb aquest guix, super abundant a la zona. Hi ha un museu dedicat. Sarral conserva un casc antic medieval, petit, amb un carrer molt i molt estret, diuen que el més estret d’Europa: el carrer dels jueus, a la foto. També un timpà amb un relleu romànic. I a les afores el parc i ermita dels Sants Metges. Construcció moderna, amb una àrea de pic-nic i quatre jocs infantils. Els amants de les ruïnes podeu pujar fins el despoblat medieval d’Anguera, on podreu observar, abans que s’enfonsin definitivament, una esglèsia romànica, molt destrossada i un pont medieval. També hi ha una presa romana, no gens espectacular. Donat que els atractius turístics són limitats, us recomanem que hi aneu amb motiu de la Fira de la Puríssima, que es celebra des del s. XVI.  Hi ha més aviat maquinària agrícola i productes del camp, però també altres parades sobre temes tan variats com l’automoció o l’artesania. L’estrella, és clar, són els vins i caves. I això si que es un motiu per arribar-s’hi. Els que us agraden les plaques de cava heu de saber que s’hi organitza una trobada, amb moltes de ben rares. Podeu completar l’excursió visitant Santa Coloma de Queralt, amb un cas medieval molt bonic, castell ben muntat i esglèsies gòtiques molt interessants. Per acabar podeu fer via fins Montblanc, ciutat murallada amb un centre medieval dels millors de Catalunya, nombroses esglèsies i palaus i una quasi catedral. Al poble trobareu un parell o tres de llocs per dinar: com ara el restaurant Sant Cosme i Sant Damià, a l’avinguda de la Conca , 41 T. 977890134. Sortint de Sarral podeu trobar allotjament i menjar a la Casa Rural L’Hostalet, a la Sala, o bé a Montbrió de la Marca, nom de resonàncies medievals, on trobareu un hotelet i restaurant rural molt bonic: l’Heura. També teniu tota mena de serveis a Santa Coloma de Queralt, amb un bon hotel, i a Montblanc, ple de restaurants i allotjaments.

Sarral es una población grande de la Conca de Barberà, casi tocando ya la Segarra. A pesar de tener pocos habitantes es una villa de cierta importancia. Hace un poco de cabeza de una comarca inexistente, de centro de sus alrededores. La encontrará a pie de la carretera C-241 que va desde Igualada a Montblanc, pasando por Santa Coloma de Queralt. Fue un pueblo mimado por los reyes catalanes, de ahí su nombre: Sa Real, y el escudo. Hoy en día es muy famosa por sus vinos y cavas, de la cooperativa, llamados Portell. Y no es ésta la única bodega que hay en el pueblo. Si compra cava de Sarral ahorrará mucho dinero y comprobará un producto increíble. Es un consejo bien dado. También tiene fama el alabastro. Por todo el pueblo encontrará talleres y tiendas que elaboran y venden todo tipo de objetos hechos con este yeso, super abundante en la zona. Hay un museo dedicado. Sarral conserva un casco antiguo medieval, pequeño, con un pasaje muy, muy estrecho, dicen que el más estrecho de Europa: el de los judíos, en la foto. También un tímpano con un relieve románico. Y en las afueras el parque de la ermita de los Santos Médicos. Construcción moderna, con un área de picnic y cuatro juegos infantiles. Los amantes de las ruinas pueden subir hasta el despoblado medieval de Anguera, donde podréis observar, antes de que se hundan definitivamente, una iglesia románica, muy destrozada y un puente medieval. También hay una presa romana, nada espectacular. Dado que los atractivos turísticos son limitados, les recomendamos que vayan con motivo de la Feria de la Purísima, que se celebra desde el s. XVI. Hay más bien maquinaria agrícola y productos del campo, pero también otras paradas sobre temas tan variados como la automoción o la artesanía. La estrella, claro, son los vinos y cavas. Y eso si que es un motivo para llegarse. A los que os gustan las placas de cava debeis de saber que se organiza un encuentro, con muchas, de bien raras. Podéis completar la excursión visitando Santa Coloma de Queralt, con un caso medieval muy bonito, castillo bien montado y iglesias góticas muy interesantes. Por último pueden hacer vía hasta Montblanc, ciudad amurallada con un centro medieval de los mejores de Cataluña, numerosas iglesias y palacios y una casi catedral. En el pueblo encontrará un par o tres de sitios para comer: como el restaurante San Cosme y San Damián, en la avenida de la Conca, 41 T. 977890134. Saliendo de Sarral puede encontrar alojamiento y comida en la Casa Rural L’Hostalet, en la Sala, o en Montbrió de la Marca, nombre de resonancias medievales, donde encontrará un hotelito y restaurante rural muy bonito: l’Heura. También tiene todo tipo de servicios en Santa Coloma de Queralt, con un buen hotel, y Montblanc, lleno de restaurantes y alojamientos.