Hoces del Duratón

Queden a Espanya pocs llocs tan màgics i verges el Parc Natural de les Hoces del ríu Duratón. Potser perquè van trigar molt de temps en ser descobertes pel turisme massiu, encara no ho estan del tot, i en ser invadides per la gent. El riu Duratón ha cavat unes gorges impressionants en les roques calcàries del norest de la província castellana de Segovia, just aigües avall de la imposant i imponent villa medieval de Sepúlveda, una altra visita obligada. Estem parlant d’un sobirà canyó, molt fondo, de fins a 100 metros de desnivel. Estem parlant d’un paisatge salvatge, increible. Las hoces de Duratón, a més, son una reserva natural de primer ordre. Si hi aneu, vosaltres i els vostres fills i filles, veureu volar els grans voltors a pocs metres dels vostres caps. Si sou experts, a més, podreu albirar àligues i falcons. Us recomanem una ruta per les hoces. El més senzill és veure-les des de Sepúlveda mateix, o fer una ruta circular que surt del poble. Però l’excursió familiar més bonica, i fàcil, serà arribar-se a l’ermita romànica de San Frutos, situada en una península sobre el riu. Per anar-hi el més fàcil és anar de Sepúlveda a Villaseca. Des d’aquest poblet surt una pista de terra, ben indicada, ampla i sense problemes, que després de 4 kms. molt polsosos, us deixa en un aparcament ben habilitat. Des d’allà seran uns 500 metres de baixada fins el mirador damunt l’ermita i el riu, des d’on està presa aquesta foto. Si voleu podeu continuar un km. més fins San Frutos, però penseu que no hi ha gaire arbres, que després serà tot pujada. Ara bé, també és cert que si us arribeu a l’espoló de roca on s’alcen les ruïnes de San Frutos, podreu gaudir una estona més de l’indret, creuareu “La Cuchillada”, tall en la roca, i podreu veure l’antic cenobi benedictí, construcció romànica del segle XII, i les tombes antropomòrficas altomedievals del seu antic cementiri. Hi arribareu, des de Madrid, per l’autovía de Burgos, agafant la desviació a Boceguillas cap a la SG-233 que va a Sepúlveda. Si esteu de ruta per Castella podeu anar-hi de Segovia capital per la N-110, agafar l’autovia A-1 i deixar-la a Boceguillas per anar a Sepúlveda per la mateixa SG-233. També des de Valladolid cap a Cuéllar per l’autovia de Segovia, i d’allà a Cantalejo per la SG-232, fins a trobar l’indicatiu Sepúlveda. El millor allotjament de la zona és, sense cap mena de dubte el preciós hotelet rural, El Vado del Duratón, situat al bell mig de Sepúlveda. Habitacions boniques, i un restaurant on menjareu molt bé. Fora de la zona podeu estar-vos a l’Hotel Don Felipe, a Segovia, fantàstic. O al Novotel de Valladolid. Per dinar recomanem una antiga taberna en un poblet no lluny de Sepúlveda i de les hoces: Perorrubio. Allà trobareu la dita taberna. Bon menjar, ben elaborat, ben cuinat, bon servei. Recomanable. Un bon corder rostit, a l’estil segovià, al Figón de Tinin, o bé a Casa Cristóbal. Una visita a les hoces del Duratón serà imprescindible en el curs d’una ruta per Castella, per la zona de Segovia, ciutat monumental, amb l’alcázar, la catedral i l’aqüeducte. Podeu complementar-la amb una descoberta de Sepúlveda, preciós poble medieval, amb unes esglésies romàniques soberbies. O bé baixar pel riu en piragua. També és molt bonic Pedraza, uns kms. al sur, o Cuéllar, a l’oest. Podeu arribar-vos, Duratón avall, fins Peñafiel, amb els eu legendari castell. O anar fins Turégano, bonic de veure. No lluny hi ha Riaza, o Ayllón.  O el bellíssim parc natural del Hayedo de Tejeda Negra. Moltes coses a veure en un radi de 60 kms. Ideal per unes vacances diferents amb els vostres infants!.

Pocas bellezas naturales quedan en España tan auténticas como las Hoces del río Duratón. Estan situadas en el noreste de Segovia, aguas abajo de la villa medieval de Sepúlveda, magnífca, que debeis visitar también. En esta zona, el río se ha encajado en un profundo cañón que, en algunos lugares, alcanza más de 100 metros de desnivel. Al interés y belleza del paisaje, realmente bonito y muy poco conocido, hay que añadir la gran riqueza natural, pues las hoces del Duratón albergan casi 500 parejas de buitres leonados, acompañadas de un buen número de alimoches, águilas reales y halcones peregrinos, que volaran sobre vuestras cabezas, a pocos metros. El recorrido más familiar posible es el que parte de Sepúlveda y llega al pueblo cercano de Villaseca. Desde allí sale una pista, bién indicada, ancha, fácil para todo tipo de vehículos, que en 4 kms. os llevará hasta un aparcamiento bien habilitado. Del aparcamiento a un mirador cercano solo hay unos 5oo metros. Si quereis bajar hasta el espolón rocoso, rodeado de precipicios, sobre el que se alza la ermita de San Frutos, debereis caminar un km. más. Tras cruzar por un puente de piedra y una profunda grieta, llamada La Cuchillada, se asciende al antiguo cenobio benedictino. Después de contemplar esta construcción románica del siglo XII, se puede continuar hacia su cercano cementerio, donde se conservan varias tumbas antropomórficas altomedievales. De todas maneras medid vuestras fuerzas y las de vuestros niños porque la vuelta es en subida y hay pocos árboles.

Festa major a Llefià

A partir del proper divendres 21 de juny de 2013, al barri de Sant Joan de Llefià comencen les festes populars, que es desenvoluparan al parc de La Pipa. El pregó, amb llençament de coets i música tindrà lloc a partir de les 20 hores. El dissabte, a la tarda nit, sobre les 20’30 hores podreu viure una autèntica “Missa rociera” i, tot seguit, flamenc. El diumenge és el dia fort, pensat per a la canalla, en que des de les 9 de matí fins l’hora de dinar els més petits de casa podran gaudir amb els tobogans, les boles i el canó d’escuma. A la tarda hi ha country, i a la nit disco mòbil. El dilluns, que encara serà festa, faran guerra d’aigua, porteu les vostres pistoles. Per dinar “Potaje rociero” i vermut, amb el tiquet a 1 €. D’escàndol. A la tarda més flamenc i per berenar xurros amb xocolata. El barri de Llefià està molt ben comunicat amb Barcelona i la seva àrea mitjançant la línia 9 del metro, que va sense conductor, tota una atracció pels nens i nenes. La seva estació és realment futurista, (a la foto), i mereix una visita. Animeu-vos i pugeu a Llefià, us divertireu!.

A partir del próximo viernes 21 de junio de 2013, en el barrio de San Juan de Llefià comienzan las fiestas populares, que se desarrollarán en el parque de La Pipa. El pregón, con lanzamiento de cohetes y música tendrá lugar a partir de las 20 horas. El sábado, por la noche, sobre las 20’30 horas se podrá vivir una auténtica “Misa rociera” y, a continuación, flamenco. El domingo es el día fuerte, pensado para los niños, en que desde las 9 de la mañana hasta la hora de comer los más pequeños de casa podrán disfrutar con los toboganes, las bolas y el cañón de espuma. Por la tarde hay country, y por la noche disco móvil. El lunes, que aún será fiesta, harán guerra de agua, lleven sus pistolas. Para comer “Potaje rociero” y vermut, con el ticket a 1 €. De escándalo. Por la tarde más flamenco y para merendar churros con chocolate. El barrio de Llefià está muy bien comunicado con Barcelona y su área mediante la línea 9 del metro, que sin conductor, toda una atracción para los niños y niñas. Su estación es realmente futurista, (en la foto), y merece una visita. Animaros y subir en Llefià, os divertiréis!.

Nacedero de l’Ubagua

A la zona intermitja de Navarra, on el país ja no és verd del tot, on els camps de cereals dominen un paisatge de turons suaus, hi neix el riu Ubagua. Neix d’una forma sobtada, recollint les aigües subterrànies de la serra d’Andia. És com un miratge, un oasi en mig d’una terra que ja no és fresca i ufana com la Navarra del nord. L’aigua del riu Ubagua, clara, límpida, gelada, forma un seguit de gorgs naturals bellíssims al llarg de quatre kilòmetres, des del nacedero fins la carretera de Riezu. Indrets plàcids, amables, preparats per a la banyada llarga, segura i refrescant. Ideal per a les famílies amb infants. Bona ombra, facilitat d’accés i racons idíl·lics per passar una estona o un bon dia a la muntanya. Ubagua es troba molt a prop de Pamplona, uns 40 kms. I també molt a tocar d’Estella, a la serra d’Andia, en ple Vall de Yerri. Hi arribareu, des d’Estella o Pamplona, per la NA-700, una carretera que travessa un terreny molt bonic, com ara Salinas de Oro, un poblet on encara estan actives unes antigues salines, amb un decorat quasi màgic, o bé la pujada fins les darreres estribacions d’Andia, amb les rapinyaires niuant als penyasegats imponents, i la baixada consegüent cap a Pamplona, amb vistes aèries. Des de la N-700 cal pendre la desviació cap al poblet de Riezu, i seguir la carretera NA-7140 cap a Iturgoyen. Just acabat Riezu, una corba i un pont damunt el riu Ubagua us assenyalen el lloc on deixar el cotxe, aparcat on pogueu. Cal prendre aleshores un ample camí de terra, paral·lel al riu, que puja suaument. Els gorgs i llocs de banyada, increiblement bonics, es succeeixen. Només cal triar. Si sou caminadors podreu arribar fins el naixement de l’Ubagua, passada l’ermita de Sant Blas, a uns 4 kms. de la carretera. Si encara ho sou més podeu continuar fins el terrible i impressionant canyó de l’Ubagua, parets verticals, paisatge verge i demolidor. Són uns 8 kms. Si encara caminèssiu més aniríeu a sortir al poble de Lezaún, ja a l’altra banda del canyó, a uns 12 kms. A més del nacedero de l’Ubagua, i de les caminades per les serres i els canyons, la comarca de Tierra d’Estella, i més concretament la part de les terres d’Iranzu, te més atractius turístics, com ara les serres poderoses d’Urbasa i Andia, el monestir cistercenc d’Iranzu, un racó d’art i de pau maravellós, o la bonica vila d’Estella, plena d’esglésies romàniques. Sense cap mena de dubte, un lloc que pot ser un destí familiar en si mateix, o una excursió facultativa si us esteu a Pamplona, Logroño o Estella en el curs d’una ruta o visita a Navarra o la Rioja. A Riezu hi ha un petit, senzill i bonic càmping i diverses cases rurals. També un munt de restaurants.

En la zona intermedia de Navarra, donde el país ya no es verde del todo, donde los campos de cereales dominan un paisaje de colinas suaves, nace el río Ubagua. Nace de una forma repentina, recogiendo las aguas subterráneas de la sierra de Andia. Es como un espejismo, un oasis en medio de una tierra que ya no es fresca y ufana como la Navarra del norte. El agua del río Ubagua, clara, límpida, helada, forma una serie de pozas naturales bellísimas a lo largo de cuatro kilómetros, desde el nacedero hasta la carretera de Riezu. Lugares apacibles, amables, preparados para la bañada larga, segura y refrescante. Ideal para las familias con niños. Buena sombra, facilidad de acceso y rincones idílicos para pasar un rato o un buen día en la montaña. Ubagua se encuentra muy cerca de Pamplona, ​​unos 40 kms. Y también muy cerca de Estella, en la sierra de Andia, en pleno Valle de Yerri. Llegarán, desde Estella o Pamplona, ​​por la NA-700, una carretera que atraviesa un terreno muy bonito, como Salinas de Oro, un pueblo donde aún están activas unas antiguas salinas, con un decorado casi mágico, o bien la subida hasta las últimas estribaciones de Andia, con las rapaces sobrevolando los acantilados imponentes, y la bajada consiguiente hacia Pamplona, ​​con vistas aéreas. Desde la N-700 hay que tomar la desviación hacia el pueblo de Riezu, y seguir la carretera NA-7140 hacia Iturgoyen. Recién saliendo de Riezu, en una curva, hay un puente sobre el río Ubagua. Ese puente les señalan el lugar donde dejar el coche, aparcado, donde podáis. Hay que tomar entonces un ancho camino de tierra, paralelo al río, que sube suavemente. Las pozas y lugares de bañada, increíblemente bellos, se suceden. Sólo hay que elegir. Si sois andadores podreis llegar hasta el nacimiento del Ubagua, pasada la ermita de San Blas, a unos 4 kms. de la carretera. Si aún lo sois más, se puede continuar hasta el terrible e impresionante cañón del Ubagua, de paredes verticales, paisaje virgen y demoledor. Son unos 8 kms. Si aún anduviéramos más saldríamos al pueblo de Lezaún, ya al otro lado del cañón, a unos 12 kms. Además del nacedero del Ubagua, y de las caminatas por las sierras y los cañones, la comarca de Tierra de Estella, y más concretamente la parte de las tierras de Iranzu, tienen muchísimos atractivos turísticos, como las sierras poderosas de Urbasa y Andia, el monasterio cisterciense de Iranzu, un rincón de arte y de paz maravilloso, o la bonita villa de Estella, llena de iglesias románicas. Sin lugar a dudas, un lugar que puede ser un destino familiar en sí mismo, o una excursión facultativa si estáis en Pamplona, ​​Logroño o Estella en el curso de una ruta o visita en Navarra o La Rioja. En Riezu hay un pequeño, sencillo y bonito camping y varias casas rurales. También un montón de restaurantes.

Eunate

Un dels punts més misteriosos i bonics del camí de Sant Jaume de Galicia és Eunate. La capella templera, de planta octogonal, és una maravella del romànic. Però és alguna cosa més. Un aire de misteri cobreix la construcció. Tot i que el dia sigui lluminós quelcom flota en l’ambient. Enunate, a pocs kms. de Puente la Reina i Estella, en el tram navarrés de la ruta Xacobea, cridarà la vostra atenció. Us imaginareu cerimònies secretes dels Templers, els seus constructors. Us sentireu connectats tel·lúricament amb altres punts estel·lars de la península, com ara el canyó del riu Lobos, la propera Torres del Rio, Miravet, Segovia o la mítica Ponferrada. Però si les llegendes us deixen freds, llavors només us demanem que admireu la puressa de línies, l’atreviment i originalitat de la construcció romànica d’eunate. Que gaudiu del paisatge camperol, bucòlic, dels prats i boscos. Feu una parada a Eunate per tal que els infants corrin, donant voltes a la capella templera com si fos una Stupa budista. Potser les seves oracions arribaran al cel. No podreu menjar a Eunate però Estella, o Lizarra, està molt a prop. Allà trobareu el restaurant La Cepa. Recomanable cent per cent. Menjareu molt bé per poc preu. Us ho diem amb el cor.

Uno de los puntos más misteriosos y hermosos del Camino de Santiago de Galicia es Eunate. La capilla templaria, de planta octogonal, es una maravilla del románico. Pero es algo más. Un aire de misterio cubre la construcción. Aunque el día sea luminoso algo flota en el ambiente. Enunate, a pocos kms. de Puente la Reina y Estella, en el tramo navarro de la ruta Jacobea, llamará su atención. ¿Os imagináis ceremonias secretas de los Templarios, sus constructores?. Os sentireis en línea telúricamente con otros puntos estelares de la península, como el cañón del río Lobos, la próxima Torres del Río, Miravet, Segovia o la mítica Ponferrada. Pero si las leyendas os dejan fríos, entonces sólo os pedimos que contempleis la pureza de líneas, el atrevimiento y originalidad de la construcción románica de Eunate. Que disfrutéis del paisaje campesino, bucólico, los prados y bosques. Hagan una parada en Eunate para que los niños corran, dando vueltas a la capilla templaria como si fuera una Stupa budista. Quizás sus oraciones llegarán al cielo. No podrá comer en Eunate pero Estella, o Lizarra, está muy cerca. Allí encontraran el restaurante La Cepa. Recomendable cien por cien. Comeran muy bien por poco precio. Os lo decimos con el corazón.

Cañon del rio Lobos

El canyó on neix el riu Lobos, en les terres altes del Burgo de Osma, a Sòria, és un d’aquells indrets màgics. Un lloc tel·lúric on sembla que es concentrin tot un seguit de forces i poders naturals i sobrenaturals que no sempre es poden controlar. Forma part del que s’anomena l’Espanya màgica. Així ho varen entendre les civilitzacions antigues, o els templers, que varen lluitar fins el final per posseir aquest paratge. En un lloc magnífic, entre altes parets plenes de coves i refugis, on niuen les àligues i els voltors, s’alça la capella romànica que els monjos guerrers varen edificar. L’ull de bou lateral, com volent donar la raó als que varen dissoldre l’orde templera, reprodueix l’estel de cinc puntes, símbol de l’home, o del dimoni. Allà als peus, neix el riu Lobos. Al darrera una profunda sima, visitable, sembla comunicar terra i infern. Més avall, la vall somriu i l’aigua juga amb l’herba i els arbres. Més enllà el poble fortificat d’Ucero, amb el seu castell, en guarda l’entrada. Un espai preciòs, on els vostres fills gaudiran de la natura més verge. Moltes excursions possibles a fer. Arribeu-hi des de la capital per la carretera de Burgos, desviant-vos a San Leonardo de Yague. O bé pel Burgo de Osma, remontant la vall del riu fins Ucero. Nosaltres hi hem anat des de Vinuesa i des de Sòria. També podeu dormir i menjar a El Burgo de Osma, on teniu un hotel que conserva un aire històric: el Virrei Palafox.

El cañón donde nace el río Lobos, en las tierras altas del Burgo de Osma, en Soria, es uno de esos lugares mágicos. Un lugar telúrico donde parece que se concentren una serie de fuerzas y poderes naturales y sobrenaturales que no siempre se pueden controlar. Forma parte de lo que se llama la España mágica. Así lo han entendido las civilizaciones antiguas, o los templarios, que lucharon hasta el final para poseer este paraje. En un sitio magnífico, entre altas paredes llenas de cuevas y refugios, donde anidan las águilas y los buitres, se alza la capilla románica que los monjes guerreros edificaron. El ojo de buey lateral, como queriendo dar la razón a los que disolvieron la orden templaria, reproduce la estrella de cinco puntas, símbolo del hombre, o del demonio. Allí los pies, nace el río Lobos. Detrás existe una profunda sima, visitable, parece querer comunicar tierra y el infierno. Más abajo, el valle sonríe y el agua juega con la hierba y los árboles. Más allá, el pueblo fortificado de Ucero, con su castillo, guarda la entrada. Un espacio precioso, donde sus hijos disfrutarán de la naturaleza más virgen. Muchas excursiones posibles por hacer. Llegue al cañon desde la capital por la carretera de Burgos, desviándonos a la altura de San Leonardo de Yague. O bien por el Burgo de Osma, remontando el valle del río, hasta Ucero. Nosotros hemos ido desde Vinuesa y desde Soria. También pueden dormir y comer en El Burgo de Osma, donde tienen un hotel que conserva un aire histórico: el Virrey Palafox.

Añisclo

Una mica més amunt de Ainsa, al Pirineu Aragonés, en la carretera que va cap a Bielsa, trobareu l’entrada del cañon d’Añísclo, que està situada al poble d’Escalona. Atenció perquè a l’estiu, això n’és la sortida. Quan hi ha molta aglomeració, la carretera te un únic sentit de sortida. Llavors s’hi ha d’entrar des del poble de Servisé, a la vall de Broto, pujant cap a Fanlo, i sortir-ne per Escalona. Totes aquestes precaucions són absolutament necessàries perquè mai no haureu vist una vall i una carretera tan estreta com el cañon de Añisclo. No hi passen dos cotxes perquè, en certs llocs del recorregut, no hi passa ni el riu. Per aquesta raó la carretera va enfonsada, ficada al costat del riu, o perforada en la roca. En certs llocs hi ha ponts, que semblen pous, coberts de vegetació, amb el riu al fons del barranc, i el Mont Perdut treien el nas com a teló de fons. Senzillament sublim. Dormiu a Torla, a l’hotel els avets, o a Bielsa, a l’hotel Bielsa, o a Ainsa. http://www.ordesa.net/

Algo más arriba de Ainsa, en pleno Pirineo Aragonés, en la carretera que va hacia Bielsa, encontraréis la entrada del cañon de Añísclo, que está sita en el pueblo de Escalona. Atención porque en verano, esta es la salida. Cuando hay mucha aglomeración, la carretera tiene un único sentido de salida. Entonces se ha de entrar desde el pueblo de Servisé, en el valle de Broto, subiendo hacia Fanlo, y salir por Escalona. Todas estas precauciones son absolutamente necesarias porque nunca habréis visto un valle y una carretera tan estrecha como la del cañon de Añisclo. No pasan dos coches porque, en ciertos lugares del recorrido, no pasa ni el río. Por esta razón la carretera va hundida, metida junto al río, o perforada en la roca. En ciertos lugares hay puentes, que parecen pozos, cubiertos de vegetación, con el río al fondo del barranco, y el Monte Perdido sacando la nariz como telón de fondo. Sencillamente sublime. Dormid en Torla, en el hotel los abetos, o en Bielsa, en el hotel Bielsa, o en Ainsa. http://www.ordesa.net/

Alquézar

Alquézar és una sorpresa. Una grata sorpresa en aquest racó del pre-pirineu d’Osca. Una ciutadella enfilada dalt d’un escarpat turó, amb una bellíssima vila medieval als peus. També els voltants justifiquen una visita. Imponents gorges, rius encaixats, barrancs profunds, amb rierols d’aigues netes, verges. Podeu pujar al monestir i al castell. Admirar les seves obres d’art. Baixar al poble i recòrrer els carrers estrets. Podeu, també, baixar encara més i fer a peu una ruta de barranquisme. Per dormir, i per menjar, adreceu-vos a l’hotel Villa de Alquézar, un valor segur a la comarca del Somontano, tot i que darrerament se n’han obert molts altres. Perquè ara també teniu l’hotel Maribel, més modern, amb molt d’encant. Del grup Rusticae. O l’hotel Santamaria. El Somontano és una comarca que cal recòrrer sense preses. Com sense preses cal degustar el seu vi, o el formatge de Radiquero. Una delícia.

Alquézar es una sorpresa. Una grata sorpresa en este rincón del pre-pirineo de Huesca. Una ciutadela sobre el risco escarpado de un cerro, con una bellísima villa medieval a los pies. También los alrededores justifican una visita. Imponentes barrancos con ríos encajados. Riachuelos de aiguas limpias, vírgenes. Podéis subir al monasterio y al castillo. Admirar sus obras de arte. Bajar al pueblo y recòrrer las calles estrechas. Podéis, también, bajar todavía más y hacer a pie una ruta de barranquismo. Para dormir, y comer, dirigíos al hotel Villa de Alquézar, un valor seguro en la comarca del Somontano. Aunque ahora le ha salido competència. Así también teneis l’hotel Maribel, más moderno, con mucho encanto. Del grup Rusticae. O el hotel Santamaria. Es el Somontano una comarca para recorrer sin prisas, como cuando degusteis su vino, o su queso de Radiquero. Una delicia.

Alquézar is a surprise. A surprise in this corner of Huesca. A ciutadela on a hill, with a beautiful medieval city to the feet. Also the surroundings justify a visit. Impressive ravines with fitted rivers. Clean creeks, virginal. You can rise to the monastery and to the castle.  Or to descend to the village walking its narrow streets. You can go down, a little bit more, and do by foot a river tour. To sleep, and to eat, go to the hotel Alquézar’s Villa, a sure value in the region.