La marca d’Estiria


Styria, Steier, Steiermark… La Marca d’Estíria, com la nostra Marca Hispànica, és a dir Catalunya, son dues regions frontereres d’Europa, dues zones de contacte de l’Imperi Carolingi amb el desconegut. Les terres de Al-Àndalus en el cas català, les selves eslaves, en el cas de l’Estíria. I aquestes terres llunyanes, que no s’assemblen gens pel que fa al clima i al paisatge, comparteixen, tanmateix, quelcom profund, que les agermana. Son llocs de pas, de connexió. Amb pobles riallers, oberts i francs, amistosos, acostumats a rebre emperadors, a veure passar imposicions, a mantenir-se ferms. Són terres de cultura, de castells, de natura. Avui us proposem una visita al cor més verd d’Aústria, com diu la seva publicitat, a l’Estíria, bellíssima. En primer lloc pel seu interland, increible, diferent, molt bonic. Llacs grans, molt grans, amb una aigüa netíssima, blau cel, que podríeu beure-la i res no us passaria. Boscos profunds, d’un verd atàvic, insolent, on us perdreu en mil i un senders, per anar-hi a peu o en bici, perfectament adequats i senyalitzats. Poblets petits, alpins, amb esglèsies barroques encantadores, solemnes, o bé naifs, i cases pintades de colors pastel, groc clar, verd poma, rosa, blau suau. Castells poderosos, fortalesses antigues, ruïnes venerables dominant el territori damunt de turons. I, finalment, Graz. La capital de l’Estíria, la ciutat perfecta, a escala humana, patrimoni de la humanitat, amb un casc antic deliciós. Una sàvia combinació de palaus nobles, de cases burgeses, esglésies amb campanars bulbosos, convents, carrers i carrerons, patis encantadors. Amb una vida cultural de primera, una òpera, concerts, museus… Un arsenal renaixentista que guarda la millor col·lecció d’armes de ferro d’Europa, per protegir la ciutat del turc. Amb una vida social que sembla més mediterrània que germànica, terrasses a la plaça, sopars a la fresca, copes nocturnes. L’Estíria us ofereix un bon pla per passar unes vacances molt agradables en família. L’estiu és la millor època. Podreu banyar-vos en rius i llacs, perquè fa calor, més calor de la que us penseu. Tothom surt al carrer a gaudir del sol, i l’alegria és contagiosa. La tardor és superba. Els boscos pinten colors impossibles. A l’hivern la neu tenyieix les muntanyes, i les viles de blanc. La primavera és un esclat de vida, i els boscos s’omplen d’animals de tota mena. Arribareu a Estíria travessant Itàlia, Genova, Brescia, Verona, Padua, Venecia fins pujar per Tarvisio a Austria. Entreu per Villach, per Klagenfurt fins a Graz. Si no us agrada conduir tanta estona, aneu fins Livorno amb vaixell. Si no us agrada gens conduir, agafeu un avió fins a Viena i llogueu un automòbil. Graz està a poc més de 160 kms. de la capital austríaca. Per dormir a Graz teniu molts i molt bons hotels i hostals. També càmpings i cases rurals. Arreu d’Estiria hi ha gasthof precioses. Nosaltres hem dormit a l‘Hotel Gollner, un quatre estrelles al mig de la ciutat, preciós. Arreu d’Estíria hi ha restaurants divins. Hem menjat molt bé al restaurant i hotel Die Sunne, a la petita i bonica vila d’Hartberg, i al barri dels restaurants de Graz, al Gloockl Brau, sota el carrilló. Recordeu que si voleu fer unes vacances més llargues, l’Estiria és una cruïlla de camins europeus. Podeu fer un volt per Viena, (160 km), per Maribor, a Eslovènia, (80 km), per Hongria o Salzburg. Parar a Venecia tot arribant, o al Tirol tot sortint-ne. És a dir, un munt de rutes circulars que inclouen l’Estíria al vostre camí, per l’Europa més verda.

Styria, Steiermark … La Marca de Estiria, como nuestra Marca Hispánica, es decir Cataluña, son dos regiones fronterizas de Europa, dos zonas de contacto del Imperio Carolingio con lo desconocido. Las tierras de Al-Andalus en el caso catalán, las selvas eslavas, en el caso de la Estiria. Y estas tierras lejanas, que no se parecen en nada en cuanto al clima y al paisaje, comparten, sin embargo, algo profundo, que las hermana. Son lugares de paso, de conexión. Tienen pueblos risueños, abiertos y francos, amistosos, acostumbrados a recibir emperadores, a ver pasar imposiciones, a mantenerse firmes. Son tierras de cultura, de castillos, de naturaleza. Hoy os proponemos una visita al corazón más verde de Austria, como dice su publicidad, a la Estiria, bellísima. En primer lugar por su paisaje increíble, diferente, muy bonito. Lagos grandes, muy grandes, con una agua limpísima, azul cielo, que puede beberla y nada os pasaría. Bosques profundos, de un verde atávico, insolente, donde perderse en mil y un senderos, hechos para ir a pie o en bici, perfectamente adecuados y señalizados. Pueblos pequeños, alpinos, con iglesias barrocas encantadoras, solemnes, o más bien un poco naif, y casas pintadas de colores pastel, amarillo claro, verde manzana, rosa, azul suave. Castillos poderosos, fortalezas antiguas, ruinas venerables dominando el territorio sobre colinas. Y, finalmente, Graz. La capital del Estiria, la ciudad perfecta, a escala humana, patrimonio de la humanidad, con un casco antiguo delicioso. Una sabia combinación de palacios nobles, de casas burguesas, iglesias con campanarios bulbosos, conventos, calles y callejones, patios encantadores. Con una vida cultural de primera, una ópera, conciertos, museos … Un arsenal renacentista que guarda la mejor colección de armas de hierro de Europa, para proteger la ciudad del turco. Con una vida social que parece más mediterránea que germánica, terrazas en la plaza, cenas al aire libre, copas nocturnas. Estiria és un buen plan para pasar unas vacaciones muy agradables en familia. El verano es la mejor época. Podrán bañarse en ríos y lagos, porque allí también hace calor, más calor de la que pensáis. Todo el mundo sale a la calle a disfrutar del sol, y la alegría es contagiosa. El otoño es soberbio. Los bosques pintan colores imposibles. En invierno la nieve tiñe las montañas, y las villas de blanco. La primavera es un estallido de vida, y los bosques se llenan de animales de todo tipo. Llegarán hasta Estiria atravesando Italia, por Genova, Brescia, Verona, Padua, Venecia hasta subir por Tarvisio hacia Austria. Inicien la sesión austríaca en Villach, para ir luego a Klagenfurt y seguido hasta Graz. Si no os gusta conducir tanto tiempo, vayan hasta Livorno en barco. Si no os gusta nada, nada conducir, tomad un avión hasta Viena y alquilad un automóvil. Graz está a poco más de 160 kms. de la capital austriaca. Para dormir en Graz tienen muchos y muy buenos hoteles y hostales. También campings y casas rurales. Toda Estiria rstá llena de “Gasthof” preciosas. Nosotros hemos dormido en el Hotel Gollner, un cuatro estrellas en el centro de la ciudad, precioso. Toda Estiria abunda también en restaurantes divinos. Hemos comido muy bien en el restaurante y hotel Die Sunne, en la muy pequeña y bonita villa de Hartberg. Y también en el barrio de los restaurantes de Graz, en el bar Gloockl Brau, bajo el carrillón. Recordad que si queréis hacer unas vacaciones más largas, la Estiria es un cruce de caminos europeos. Se puede dar una vuelta por Viena, (160 km), por Maribor, en Eslovenia, (80 km),  o por Hungría o Salzburgo. Parad en Venecia yendo, o llegando, o en el Tirol. Es decir: hay un montón de rutas circulares que incluyen la Estiria a su camino. ¡Aprovenchelas!

El misteri de Rennes le Chateau


Tour Magdalene a Rennes le Chateau

Rennes le Chateau és un petit poblet perdut en la ruta dels castells càtars. Res no te que pugui reclamar una visita turística. El castell del seu nom fa temps que és un piló de ruines. I malgrat tot és una destinació interessant, pel morbo. Heu llegit el Còdigo da Vinci?. Sabeu que la idea va venir de les investigacions verídiques d’uns historiadors britànics sobre un secret amagat a Rennes?. En aquest racó de món, oblidat de Déu i dels homes, s’explica que un capellà va descobrir, en fer obres a l’esglèsia, un manuscrit amb una revelació que podía fer trontollar l’ordre mundial establert. Sembla que parlava dels descendents de Crist, reis de França i posteriorment nobles a Anglaterra. El bon capellà anà a Roma a explicar-ho i aconseguí diners per refer l’esglèsia i casa seva. Ningú sap d’on els va treure. Tornat a Rennes edificà l’església dedicada a Santa Magdalena, (dona de Jesús i mare dels seus fills segons la llegenda) i la Tour Magdalene, a la foto. El lloc és farcit de misteri, de símbols estranys i d’una aura sobrenatural. La gent del poble ha decidit explotar la mina turística ara que tothom sap qui és el capellà de Rennes. Si voleu veure amb els vostres ulls els indrets on tot aquest embolic va començar, no ho dubteu, enfileu-vos fins Rennes. Està al sud de França més proper a casa nostra, en plena regió dels Càtars. I podeu arribar des de Puigcerdà, baixant des de la Cerdanya cap a Quillan per la D118, una ruta molt i molt bonica, o bé per la D117 desde Perpinyà, anant cap a Foix, fins arribar a Quillan també. De Quillan per la D118 fins a Couiza, i d’aquí, per una carretereta local estreta, pujareu fins Rennes, elevat damunt la vall de l’Aude. De Barcelona uns 250 kms. Podeu enllaçar aquesta sortida amb una estada a Carcassonne, que no és gaire lluny, per veure aquesta maravellosa ciutat medieval, o amb una volta pels castells càtars, molt propers a Rennes, com ara Montsegur, Puiverd, Puilaurens, Arques, Queribus i altres. També monestirs fabulosos com Lagrasse. O bé viles com Foix o Mirepoix. O curiositats naturals com la font de Fontestorbes. Una destinació fantàstica, mítica i maravellosa. Al poble hi ha dos restaurants, L’Amarante, Tel: 33 (0)468-74 28 98, i Le Jardin de Marie, 33 (0) 0468-20 99 71. A Cuiza l’oferta és més àmplia, començant per un esplèndit hotel que ocupa un magnífic castell medieval: Els Ducs de la Joiosa Marca, que també te un bon restaurant. Com bo és també el molt coquetó Le Carnotzet, rústic i agradable. A Quillan, un poc més lluny, teniu La Chaumiere, un hotel on hem dormit i sopat de fàbula, o Le Cartier, que no està malament, però que és vellet i de gust francés.

Rennes le Chateau es un pequeño pueblo perdido en la ruta de los castillos cátaros. Nada tiene que pueda reclamar una visita turística. El castillo de su nombre hace tiempo que es un montón de ruinas. Y sin embargo es un destino interesante, por el morbo. ¿Habeis leído el Código da Vinci?. ¿Sabéis que la idea vino de las investigaciones verídicas de unos historiadores británicos sobre un secreto escondido en Rennes?. En este rincón del mundo, olvidado de Dios y los hombres, se explica que un cura descubrió, al hacer obras en la iglesia, un manuscrito con una revelación que podía hacer tambalear el orden mundial establecido. Parece que hablaba de los descendientes de Cristo, reyes de Francia y posteriormente nobles en Inglaterra. El buen cura fue a Roma a explicarlo y consiguió dinero para rehacer la iglesia y casa. Nadie sabe de donde lo sacó. Vuelto a Rennes edificó la iglesia dedicada a Santa Magdalena, (mujer de Jesús y madre de sus hijos según la leyenda) y la Tour Magdalene, en la foto. El lugar está lleno de misterio, de símbolos extraños y de un aura sobrenatural. La gente del pueblo ha decidido explotar la mina turística ahora que todo el mundo sabe quién es el cura de Rennes. Si deseais ver con vuestros ojos los lugares donde todo este lío comenzó, no lo dudéis, enfilad hasta Rennes. Está en el sur de Francia más cercano a nuestra casa, en plena región de los Cátaros. Y se puede llegar desde Puigcerdà, bajando desde la Cerdanya hacia Quillan por la D118, una ruta muy muy bonita, o bien por la D117 desde Perpiñán, yendo hacia Foix, hasta llegar a Quillan también. De Quillan por la D118 hasta Couiza, y de ahí, por una carreterita local estrecha, subiréis hasta Rennes, elevado sobre el valle del Aude. De Barcelona són unos 250 kms. Podéis enlazar esta salida con una estancia en Carcassonne, que no es muy lejos, para ver esta maravillosa ciudad medieval, o con una vuelta por los castillos cátaros, muy cercanos a Rennes, como Montsegur, Puiverd, Puilaurens, Arcas, Queribus y otros. También hay monasterios fabulosos como Lagrasse. O bien villas como Foix o Mirepoix. O curiosidades naturales como la fuente de Fontestorbes. Un destino fantástico, mítico y maravilloso. En el pueblo hay dos restaurantes, El Amarante, Tel: 33 (0) 468-74 28 98, y Le Jardin de Marie, 33 (0) 0468-20 99 71. En Cuiza la oferta es más amplia, empezando por un espléndido hotel que ocupa un magnífico castillo medieval: Los Duques de la Joiosa Marca, que también tiene un buen restaurante. Como bueno es también el muy coqueto Le Carnotzet, rústico y agradable. En Quillan, un poco más lejos, tiene La Chaumiere, un hotel donde hemos dormido y cenado de fábula, o Le Cartier, que no está mal, pero que es viejito y de gusto francés.

Sarral


Sarral és una població gran de la Conca de Barberà, quasi tocant a la Segarra. Malgrat tenir pocs habitants és una vila de certa importància. Fa una mica de cap d’una comarca inexistent, de centre de la seva rodalia. La trobareu a peu de la carretera C-241 que va des d’Igualada a Montblanc, passant per Santa Coloma de Queralt. Fou un poble mimat pels reis catalans, d’aquí el seu nom: Sa Reial, i l’escut. Avui dia és molt famosa pel seus vins i caves, de la cooperativa, anomenats Portell. I no és aquesta la única bodega que hi ha al poble. Si compreu cava de Sarral estalviareu molts diners i provareu un producte increible. És un consell ben donat. També te fama l’alabastre. Arreu trobareu tallers i botigues que elaboren i venen tota mena d’objectes fets amb aquest guix, super abundant a la zona. Hi ha un museu dedicat. Sarral conserva un casc antic medieval, petit, amb un carrer molt i molt estret, diuen que el més estret d’Europa: el carrer dels jueus, a la foto. També un timpà amb un relleu romànic. I a les afores el parc i ermita dels Sants Metges. Construcció moderna, amb una àrea de pic-nic i quatre jocs infantils. Els amants de les ruïnes podeu pujar fins el despoblat medieval d’Anguera, on podreu observar, abans que s’enfonsin definitivament, una esglèsia romànica, molt destrossada i un pont medieval. També hi ha una presa romana, no gens espectacular. Donat que els atractius turístics són limitats, us recomanem que hi aneu amb motiu de la Fira de la Puríssima, que es celebra des del s. XVI.  Hi ha més aviat maquinària agrícola i productes del camp, però també altres parades sobre temes tan variats com l’automoció o l’artesania. L’estrella, és clar, són els vins i caves. I això si que es un motiu per arribar-s’hi. Els que us agraden les plaques de cava heu de saber que s’hi organitza una trobada, amb moltes de ben rares. Podeu completar l’excursió visitant Santa Coloma de Queralt, amb un cas medieval molt bonic, castell ben muntat i esglèsies gòtiques molt interessants. Per acabar podeu fer via fins Montblanc, ciutat murallada amb un centre medieval dels millors de Catalunya, nombroses esglèsies i palaus i una quasi catedral. Al poble trobareu un parell o tres de llocs per dinar: com ara el restaurant Sant Cosme i Sant Damià, a l’avinguda de la Conca , 41 T. 977890134. Sortint de Sarral podeu trobar allotjament i menjar a la Casa Rural L’Hostalet, a la Sala, o bé a Montbrió de la Marca, nom de resonàncies medievals, on trobareu un hotelet i restaurant rural molt bonic: l’Heura. També teniu tota mena de serveis a Santa Coloma de Queralt, amb un bon hotel, i a Montblanc, ple de restaurants i allotjaments.

Sarral es una población grande de la Conca de Barberà, casi tocando ya la Segarra. A pesar de tener pocos habitantes es una villa de cierta importancia. Hace un poco de cabeza de una comarca inexistente, de centro de sus alrededores. La encontrará a pie de la carretera C-241 que va desde Igualada a Montblanc, pasando por Santa Coloma de Queralt. Fue un pueblo mimado por los reyes catalanes, de ahí su nombre: Sa Real, y el escudo. Hoy en día es muy famosa por sus vinos y cavas, de la cooperativa, llamados Portell. Y no es ésta la única bodega que hay en el pueblo. Si compra cava de Sarral ahorrará mucho dinero y comprobará un producto increíble. Es un consejo bien dado. También tiene fama el alabastro. Por todo el pueblo encontrará talleres y tiendas que elaboran y venden todo tipo de objetos hechos con este yeso, super abundante en la zona. Hay un museo dedicado. Sarral conserva un casco antiguo medieval, pequeño, con un pasaje muy, muy estrecho, dicen que el más estrecho de Europa: el de los judíos, en la foto. También un tímpano con un relieve románico. Y en las afueras el parque de la ermita de los Santos Médicos. Construcción moderna, con un área de picnic y cuatro juegos infantiles. Los amantes de las ruinas pueden subir hasta el despoblado medieval de Anguera, donde podréis observar, antes de que se hundan definitivamente, una iglesia románica, muy destrozada y un puente medieval. También hay una presa romana, nada espectacular. Dado que los atractivos turísticos son limitados, les recomendamos que vayan con motivo de la Feria de la Purísima, que se celebra desde el s. XVI. Hay más bien maquinaria agrícola y productos del campo, pero también otras paradas sobre temas tan variados como la automoción o la artesanía. La estrella, claro, son los vinos y cavas. Y eso si que es un motivo para llegarse. A los que os gustan las placas de cava debeis de saber que se organiza un encuentro, con muchas, de bien raras. Podéis completar la excursión visitando Santa Coloma de Queralt, con un caso medieval muy bonito, castillo bien montado y iglesias góticas muy interesantes. Por último pueden hacer vía hasta Montblanc, ciudad amurallada con un centro medieval de los mejores de Cataluña, numerosas iglesias y palacios y una casi catedral. En el pueblo encontrará un par o tres de sitios para comer: como el restaurante San Cosme y San Damián, en la avenida de la Conca, 41 T. 977890134. Saliendo de Sarral puede encontrar alojamiento y comida en la Casa Rural L’Hostalet, en la Sala, o en Montbrió de la Marca, nombre de resonancias medievales, donde encontrará un hotelito y restaurante rural muy bonito: l’Heura. También tiene todo tipo de servicios en Santa Coloma de Queralt, con un buen hotel, y Montblanc, lleno de restaurantes y alojamientos.