L’Ariege


montsegur

L’Ariege és el departament francès més proper a Barcelona i la millor manera d’accedir al país germà d’Occitània. Hi arribareu des de Barcelona travessant la bellíssima Cerdanya. Seguirem camí de Puigcerdà, per entrar ja a França i arribar-nos fins Porta. D’aquí pujarem el coll de Puymorens, per la carretera, o pel túnel si està obert. Vistes magnífiques. Prats i vaquetes, gespa, espais oberts, muntanyes ben altes. Baixarem cap a Merens, i Ax les Termes. L’Arieja ja ens acull i desplega els seus encants. Els voltants d’Ax són molt bonics, sobretot el vall d’Orlú. No deixeu de banyar-vos els peus a la piscina termal medieval!. Després cap a Tarascó i avall. Des d’aquesta població podeu visitar la gruta de Niaux, amb les seves pintures rupestres, precioses, o la de la Vache, guapa també. Tornem a la carretera, cap a Foix. Poc abans d’arribar a Foix, seguirem la desviació que ens porta a Lavelanet, Quillan i Perpinyà. Abans d’arribar al primer poble ens desviarem cap a Villenueve d’Olmes, Montferrier i al castell càtar de Montsegur. Montsegur és escenogràfic, vegeu la foto!. Aquest castell càtar us semblarà, al mateix temps, senzill i imponent. Per visitar-lo cal fer una mitja hora de pujada dura, que no cal fer si porteu infats petits. Us proposem una baixada seguint la carretera cap a Belesta i passant per la Font de Fontestorbes, una bonica curiositat natural. Ara arribeu-vos a Foix, , una altra ciutat càtara, capital del Bearn, que us agradarà molt. Visiteu el seu castell. De Foix és fàcil anar fins la gruta del Mas d’Azil, on la carretera i el riu es fiquen dins la terra. Asombròs!. I ja que sou aquí, feu una ruta pels castells càtars, cap a Puiverd. El paisatge que ens envolta és magnífic. Baxeu cap al nord, fins la vila medieval de Mirepoix, seguint una ruta plena d’abadies i castells derruïts. Admireu la plaça porxada, l’església. Lligueu aquesta visita amb la dels altres castells càtars o amb la del sud de França, amb una estada a Carcassonne, la ciutat medieval per excel·lencia. Per dormir i menjar, nosaltres recomanem, l’Hotel Lons, a Foix. Baratet i senzill, però digne. A Tarascó d’Arieja, un lloc encantador: Le Manoir d’Agnes. Cuco, bonic, un regal. Caret, sí, però quin luxe!. Semblen unes vacances molt maques, oi?. Doncs sí, ho són. Us ho assegurem. Ens hem imaginat els llocs on podríeu necessitar menjar o dormir i us recomanarem alguns bons hotels i restaurants on hem menjat i dormit nosaltres. Com l’Hotel La Chaumiere, que ens va agradar molt, o a l’Hotel Cartier, a Quillan. A Cuiza, hi ha un hotel-castell una mica car i sofisticat: el Ducs de la Joiosa. Però el millor hotel de la zona està un xic apartat, però és una joia!. Bon menjar, un restaurant fantàstic, i habitacions prou cuidades. La mestressa és un sol. Baratet i de qualitat, que més voleu?. Hi hem dinat i dormit de fàbula. És el Delta Hotel a Auterive, passat Pamiers, Pamiás en llengua d’Oc, camí ja de Toulouse, Tolosa de Llenguadoc en Occità. Apartat, un xic apartat de la ruta, però val la pena. L’Ariege és l’Occitània més propera!.

L’Ariege és la zona de Francia más bonita y la que tenemos más cerca de Barcelona. Fácil de llegar por el túnel dl Cadí y el puerto de Puymorens, que también tiene su túnel. Todo el pirineo a vuestro alcance. Pueblos medievales de ensueño, castillos cátaros sin cuento, valles, cuevas prehistóricas… Para dormir teneis el Hotel Lons en Foix, el Manoir de Agnes en Tarascón o el Delta Hotel en Auterive, camino ya de Toulouse. Unas vacaciones o un puente en l’Ariege, en Occitania, una buena idea.

 

El Camí dels Bons Homes


En aquesta web de sortides familiars no us proposarem que agafeu les criatures i us feu a peu, o en bici, tota la ruta dels bons homes, tot i que si sou fanàtics del senderisme, llavors seria una altra cosa. Però si que us proposarem fer la ruta dels bons homes en cotxe, (una aproximació al veritable camí, és clar), o que feu determinats trams a peu, com nosaltres hem fet. És aquest camí la recreació d’una suposada ruta que els càtars feien servir per avituallar-se, fugir, i tornar entre Catalunya i Occitània, en els temps funestos de la guerra contra els albigesos, que va acabar amb la sumisió a França dels germans occitans, després de la desfeta de Muret. Aquest Camí dels Bons Homes, de cap a peus, fa uns 200 kms, i te diferents possibles sortides. Nosaltres farem servir el bellíssim Santuari de Queralt, sobre Berga, i una arribada també difusa, que per nosaltres serà la vila de Foix, a l’Arièja. El camí està catalogat com a sender de gran recorregut (GR-107), i convenientment marcat, editat i descrit, cosa que no treu que sigui difícil de seguir, segons i com. Si el feu, descobrireu paisatges increiblement bells, pobles medievals menuts i bonics, riuets que canten, ponts damunt barrancs imponents i sobre salts d’aigua diminuts, colls de muntanya que us obriran grans horitzons, serralades poderoses, boscos encantats, ermites romàniques guapíssimes i castells roquers. Un itinerari sense cap desperdici. El millor moment per fer aquesta ruta seria un estiu, unes vacances, un pont llarg de primavera, o encara millor de tardor. A l’hivern, hi ha molta neu, però és també molt divertida, si fa bon temps. Hi ha bones guies, i bons mapes sobre la ruta, i les oficines de turisme la promocionen. Iniciarem la nostra particular experiència, mig en cotxe, mig a peu o en bici, pujant fins a Berga per la C-16. De Berga començareu el fantàstic primer tram, que us portarà al maravellós Santuari de Queralt, situat damunt la ciutat, a 1120 mts d’alçada i amb vistes a mitja Catalunya. D’aquí seguirem pujant per anar a explorar el Berguedà més autèntic. La carretera està asfaltada i és prou bona fins els Rasos de Peguera, una estació d’esquí familiar, enmarcada en un paratge bucòlic. El camí travessa la carena per anar a caure damunt el vall que presideix el Pedraforca. No és mal camí, ni cansat. Els qui anem en cotxe retornem a Berga i continuem fins l’entrada de Guardiola de Berguedà, on a mà dreta, agafem la desviació cap a Sàldes i Gòsol, ja als peus del Pedraforca. El camí arriba a Gòsol havent travessat els Rasos de Peguera i s’enfila de nou, rodejant la muntanya forcada i mítica, en un entorn paradisíac d’alta muntanya, per la vall frescal del Gresolet, en direcció Gisclareny. Si aneu motoritzats el millor és tornar a Guardiola de Berguedà i continuar fins Bagà. Allà prenem la carretera que porta a Gisclareny, i d’aquí al Coll de la Bena, per trobar el camí, que passa per allà. La ruta està tota asfaltada, sense problemes, i en canvi els paisatges són grandilocuents, amb el Pedraforca omnipresent. Us recomanem una estona de caminada fins l’adou de Bastareny, o els Bullidors de la Llet, o els Empedrats… petites excursions a peu, sense problemes, que son part del camí que, precisament per aquí salta la muralla del Cadí i marxa cap a la Cerdanya. En cotxe podeu arribar fins el xalet de natura La Salle, o si sou atrevits fins a Bastareny mateix, per una bona pista de terra. Un cop fet l’aventurer, retornarem amb el nostre cotxe fins Bagà, una vila medieval que mereix una visita, i passarem el túnel del Cadí. Ja som a la Cerdanya!. Anirem fins a Bellver, i retrobarem la ruta, que baixa de la muntanya per una pista forestal que travessa pel costat de les fantàstiques esglésies romàniques de Talló i Sant Serni de Coborriu. Nosaltres podem abastar-les i visitar-les des de Bellver. No us les perdeu. D’alla el camí puja per Prullans y Ardóvol per anar seguint el vall de la Llosa fins entrar en terres de França. Possible fer un tros asfaltat i després es torna difícil. Ens agrada molt més pujar per Lles fins el pla i refugi del Cap de Rec. Un espai idil·lic on els infants s’ho passaran de por. Riuets, gespa, serveis… camí molt fàcil i segur, apte per cotxes. No us ho perdeu!. Aprofiteu per visitar els encants de la Cerdanya. Seguirem camí de Puigcerdà, per entrar ja a França i arribar-nos fins Porta. D’aquí pujarem el coll de Puymorens, per la carretera, no pel túnel!, mentre el camí ens mira des d’un xic més enlaire, però fent la mateixa senda. Vistes magnífiques. Prats i vaquetes, gespa, espais oberts, muntanyes ben altes. Baixarem cap a Merens, i Ax les Termes. L’Arieja ens acull i desplega els seus encants. Els voltants d’Ax són molt bonics, sobretot el vall d’Orlú. No deixeu de banyar-vos els peus a la piscina termal medieval. Iniciarem la darrera etapa, per Tarascó i avall. Poc abans d’arribar a Foix, seguirem la desviació que ens porta a Lavelanet, Quillan i Perpinyà. Abans d’arribar al primer poble ens desviarem cap a Villenueve d’Olmes, Montferrier i Montsegur. El camí també ha pujat al castell. Montsegur és escenogràfic. Aquest castell càtar us semblarà, al mateix temps, senzill i imponent. Per visitar-lo cal fer una mitja hora de pujada dura, que no cal fer si porteu infats petits. Us proposem una baixada seguint la carretera cap a Belesta i passant per la Font de Fontestorbes, una bonica curiositat natural. La ruta dels bons homes s’ha acabat, però nosaltres us diríem: arribeu-vos a Foix, capital del Bearn, que us agradarà molt. Visiteu el seu castell. I ja que sou aquí, retorneu fent una ruta pels castells càtars, per Puiverd, Puylaurens, Queribús i Perapertusa, fins Perpinyà. Semblen unes vacances molt maques, oi?. Doncs sí, ho són. Us ho assegurem. Ens hem imaginat els llocs on podríeu necessitar menjar o dormir i us recomanarem alguns bons hotels i restaurants on hem menjat i dormit nosaltres. Per exemple Bagà. Allà teniu l’Hotel del Blat, magnífic i modern. O l’Hostal Batista, molt casolà. Finalment recomanar-vos de tot cor Ca l’Amagat, fonda de tota la vida, i el Niu Nou, un hotelet molt bonic. Al Berguedà i la Cerdanya bé cal passar-hi uns dies. A la plana ceretana què millor que als Banys de Sant Vicenç, una cucada, molt rústica o al familiar Hotel Muntanya de Prullans on tot està pensat pels nens i nenes. A La Molina, teniu els apartaments Guitard, preus arreglats, o bé cases rurals, com Cal Rei de Lles. També bonics hotels clàssics com el Bellavista de Martinet, on també podeu dinar molt bé. No oblidem pas els maravellosos càmpings, com els del grup l’Stel, que són de primera categoria. A Llívia podeu anar al cassolà Hostal Rusó, que fa un menú molt arreglat i te habitacions bé de preu, o hostatjar-vos en hotels i restaurants de campanetes, amb preus en consonància, com el Sant Guillem, o el Bernat de So. Hi ha a la Cerdanya un alberg familiar molt interessant: La Bruna. Per Foix i el país càtar podeu restaurar-vos a l’Hotel Lons, a Foix. Baratet i senzill, de gust francés, però bo. També a l’Hotel La Chaumiere, que ens va agradar molt, o a l’Hotel Cartier, a Quillan. A Cuiza, hi ha un hotel-castell una mica car i sofisticat: el Ducs de la Joiosa. Bon camí, bons homes i dones!.

En esta web de salidas familiares no les propondremos que tomen las criaturas y hagais toda la ruta de los buenos hombres, aunque si sois fanáticos del senderismo, entonces sería otra cosa. Pero si que os propondremos hacer el camino de los buenos hombres en coche, (una aproximación al verdadero camino, claro), o que hagan determinados tramos a pie o en bici, como nosotros hemos hecho. Es este camino la recreación de una supuesta ruta que los cátaros utilizaban para avituallarse, huir y volver entre Cataluña y Occitania, en los tiempos funestos de la guerra contra los albigenses, que acabó con la sumisión a Francia de los hermanos occitanos, tras la derrota de Muret. Este Camino de los Cátaros, de principio a fin, son unos 200 kms, y tiene diferentes posibles salidas. Nosotros usaremos el bellísimo Santuario de Queralt, sobre Berga. Tiene también una llegada también difusa, que para nosotros será la villa de Foix, en Ariège. El camino está catalogado como sendero de gran recorrido (GR-107), y convenientemente marcado, editado y descrito, lo que no quita que sea difícil de seguir, según y cómo. Si lo hacéis, descubriréis paisajes increíblemente hermosos, pueblos medievales pequeños y bonitos, riachuelos que cantan, puentes sobre barrancos imponentes y sobre saltos de agua diminutos, puertos de montaña que les abrirán grandes horizontes, cordilleras poderosas, bosques encantados, ermitas románicas guapísimas y castillos roqueros. Un itinerario sin desperdicio. El mejor momento para hacer esta ruta sería un verano, unas vacaciones, un puente largo de primavera, o aún mejor de otoño. En invierno, hay mucha nieve, pero es también muy divertida, si hace buen tiempo. Hay buenas guías, y buenos mapas sobre la ruta, y las oficinas de turismo la promocionan. Iniciaremos nuestra particular experiencia, medio en coche, medio a pie o en bici, subiendo hasta Berga por la C-16. De Berga empezaréis el fantástico primer tramo, que os llevará al maravilloso Santuario de Queralt, situado sobre la ciudad, a 1120 mts de altura y con vistas sobre media Cataluña. De ahí seguiremos subiendo para ir a explorar el Berguedà más auténtico. La carretera está asfaltada y es bastante buena hasta los Rasos de Peguera, una estación de esquí familiar, enmarcada en un paraje bucólico. El camino atraviesa la cresta para ir a caer sobre el valle que preside el Pedraforca. No es mal camino, ni cansado. Los que vamos en coche volvemos a Berga y continuamos hasta la entrada de Guardiola de Berguedà, donde a mano derecha, cogemos la desviación hacia Saldes y Gósol, ya a los pies del Pedraforca. El camino llega a Gòsol habiendo atravesado los Rasos de Peguera y sube de nuevo, rodeando la montaña forzada y mítica, en un entorno paradisíaco de alta montaña, por el valle fresco del Gresolet, en dirección Gisclareny. Si vais motorizados lo mejor es volver a Guardiola de Berguedà y continuar hasta Bagà. Allí tomamos la carretera que lleva a Gisclareny, y de ahí el Coll de la Bena, para encontrar el camino, que pasa por allí. La ruta está toda asfaltada, sin problemas, y en cambio los paisajes son grandilocuentes, con el Pedraforca omnipresente. Os recomendamos un rato de caminata hasta la Adou de Bastareny, o los Hervidores de la Leche, o los Empedrats … pequeñas excursiones a pie, sin problemas, que son parte del camino que, precisamente por ahí salta la muralla del Cadí y marcha hacia la Cerdanya. En coche pueden llegar hasta el chalet de naturaleza La Salle, o si sois atrevidos hasta Bastareny mismo, por una buena pista de tierra. Una vez hayan hecho el aventurero, volveremos con nuestro coche hasta Bagà, una villa medieval que merece una visita, y pasaremos el túnel del Cadí. ¡Ya estamos en la Cerdanya!. Iremos hasta Bellver, y reencontraremos la ruta, que baja por una pista forestal que pasa al lado de las fantásticas iglesias románicas de Talló y Sant Serni de Coborriu. Nosotros podemos abarcarlo todo desde Bellver. No os las perdáis. De allí el camino sube por Prullans y Ardòvol para ir siguiendo el valle de la Llosa hasta entrar en tierras de Francia. Posible hacer un trozo asfaltado y luego se vuelve difícil. Nos gusta mucho más subir por Lles hasta el plan y refugio de Cap de Rec. Un espacio idílico donde los niños se lo pasarán de miedo. Riachuelos, césped, servicios … camino muy fácil y seguro, apto para coches. ¡No os lo perdáis!. Aprovechen para visitar los encantos de la Cerdaña. Seguiremos camino de Puigcerdà, para entrar ya en Francia y llegar hasta el col de Puymorens, por la carretera, ¡no por el túnel!. Mientras, el camino nos mira desde un poco más arriba, pero haciendo la misma senda. Vistas, muchas vistas. Espacios abiertos, montañas muy altas. Bajaremos hacia Merens, y Ax las Termas. Ariège nos acoge y desarrolla sus encantos. Los alrededores de Ax son muy bonitos, sobre todo el valle de Orlú. No dejéis de bañaros los pies en la piscina termal medieval. Iniciaremos la última etapa, por Tarascón y hacia abajo. Poco antes de llegar a Foix, seguiremos el desvío que nos lleva a Lavelanet, Quillan y Perpiñán. Antes de llegar al primer pueblo nos desviaremos hacia Villenueve de Olmes, Montferrier y Montségur. El camino también ha subido al castillo. Montségur es escenográfico. Este castillo cátaro os parecerá, al mismo tiempo, sencillo e imponente. Para visitarlo hay que hacer una media hora de subida dura. Os proponemos una bajada siguiendo la carretera hacia Bélesta y pasando por la Fuente de Fontestorbes, una bonita curiosidad natural. La ruta de los buenos hombres se ha acabado, pero nosotros les diríamos: debemos ir a Foix, capital del Bearn, que os gustará mucho. Visitad su castillo. Y ya que estáis aquí, regresad por los castillos cátaros, por Puiverd, Puylaurens, Quéribus y Peyrepertuse, hasta Perpiñán. Parecen unas vacaciones muy bonitas, ¿verdad?. Pues sí, lo son. Os lo aseguramos. Nos hemos imaginado los lugares donde podríais necesitar comer o dormir y os recomendaremos algunos buenos hoteles y restaurantes donde hemos comido y dormido nosotros. Por ejemplo Bagà. Allí tiene el Hotel del Blat, magnífico y moderno. O el Hostal Batista, muy casero. Finalmente recomendaros de todo corazón Ca l’Amagat, una fonda de toda la vida. En el Berguedà y la Cerdanya cae bien pasar unos días. En la Ceretania qué mejor que los Baños de San Vicente, una cucada, muy rústica o al familiar Hotel Montaña de Prullans donde todo está pensado para los niños y niñas. En La Molina, tiene los apartamentos Guitard, a precios arreglados, o bien casas rurales, como Cal Rei de Lles. También bonitos hoteles clásicos como el Bellavista de Martinet, donde también se puede comer muy bien. No olvidemos los maravillosos campings, como los del grupo del Stel, que son de primera categoría. En Llívia pueden ir al casero Hostal Rusó, que hace un menú muy arreglado y tiene habitaciones bien de precio, o ir a hoteles y restaurantes de campanillas, con precios en consonancia, como el San Guillem, o Bernat de So. Hay en la Cerdanya un albergue familiar muy interesante: La Bruna. En Foix y el país cátaro pueden alojarse en el Hotel Lons, en Foix. Baratito y sencillo, de gusto francés, pero bueno. También el Hotel La Chaumiere, que nos gustó mucho, o en el Hotel Cartier, en Quillan. En Cuiza, hay un hotel-castillo un poco caro y sofisticado: el Duques de Joiosa.

El misteri de Rennes le Chateau


Tour Magdalene a Rennes le Chateau

Rennes le Chateau és un petit poblet perdut en la ruta dels castells càtars. Res no te que pugui reclamar una visita turística. El castell del seu nom fa temps que és un piló de ruines. I malgrat tot és una destinació interessant, pel morbo. Heu llegit el Còdigo da Vinci?. Sabeu que la idea va venir de les investigacions verídiques d’uns historiadors britànics sobre un secret amagat a Rennes?. En aquest racó de món, oblidat de Déu i dels homes, s’explica que un capellà va descobrir, en fer obres a l’esglèsia, un manuscrit amb una revelació que podía fer trontollar l’ordre mundial establert. Sembla que parlava dels descendents de Crist, reis de França i posteriorment nobles a Anglaterra. El bon capellà anà a Roma a explicar-ho i aconseguí diners per refer l’esglèsia i casa seva. Ningú sap d’on els va treure. Tornat a Rennes edificà l’església dedicada a Santa Magdalena, (dona de Jesús i mare dels seus fills segons la llegenda) i la Tour Magdalene, a la foto. El lloc és farcit de misteri, de símbols estranys i d’una aura sobrenatural. La gent del poble ha decidit explotar la mina turística ara que tothom sap qui és el capellà de Rennes. Si voleu veure amb els vostres ulls els indrets on tot aquest embolic va començar, no ho dubteu, enfileu-vos fins Rennes. Està al sud de França més proper a casa nostra, en plena regió dels Càtars. I podeu arribar des de Puigcerdà, baixant des de la Cerdanya cap a Quillan per la D118, una ruta molt i molt bonica, o bé per la D117 desde Perpinyà, anant cap a Foix, fins arribar a Quillan també. De Quillan per la D118 fins a Couiza, i d’aquí, per una carretereta local estreta, pujareu fins Rennes, elevat damunt la vall de l’Aude. De Barcelona uns 250 kms. Podeu enllaçar aquesta sortida amb una estada a Carcassonne, que no és gaire lluny, per veure aquesta maravellosa ciutat medieval, o amb una volta pels castells càtars, molt propers a Rennes, com ara Montsegur, Puiverd, Puilaurens, Arques, Queribus i altres. També monestirs fabulosos com Lagrasse. O bé viles com Foix o Mirepoix. O curiositats naturals com la font de Fontestorbes. Una destinació fantàstica, mítica i maravellosa. Al poble hi ha dos restaurants, L’Amarante, Tel: 33 (0)468-74 28 98, i Le Jardin de Marie, 33 (0) 0468-20 99 71. A Cuiza l’oferta és més àmplia, començant per un esplèndit hotel que ocupa un magnífic castell medieval: Els Ducs de la Joiosa Marca, que també te un bon restaurant. Com bo és també el molt coquetó Le Carnotzet, rústic i agradable. A Quillan, un poc més lluny, teniu La Chaumiere, un hotel on hem dormit i sopat de fàbula, o Le Cartier, que no està malament, però que és vellet i de gust francés.

Rennes le Chateau es un pequeño pueblo perdido en la ruta de los castillos cátaros. Nada tiene que pueda reclamar una visita turística. El castillo de su nombre hace tiempo que es un montón de ruinas. Y sin embargo es un destino interesante, por el morbo. ¿Habeis leído el Código da Vinci?. ¿Sabéis que la idea vino de las investigaciones verídicas de unos historiadores británicos sobre un secreto escondido en Rennes?. En este rincón del mundo, olvidado de Dios y los hombres, se explica que un cura descubrió, al hacer obras en la iglesia, un manuscrito con una revelación que podía hacer tambalear el orden mundial establecido. Parece que hablaba de los descendientes de Cristo, reyes de Francia y posteriormente nobles en Inglaterra. El buen cura fue a Roma a explicarlo y consiguió dinero para rehacer la iglesia y casa. Nadie sabe de donde lo sacó. Vuelto a Rennes edificó la iglesia dedicada a Santa Magdalena, (mujer de Jesús y madre de sus hijos según la leyenda) y la Tour Magdalene, en la foto. El lugar está lleno de misterio, de símbolos extraños y de un aura sobrenatural. La gente del pueblo ha decidido explotar la mina turística ahora que todo el mundo sabe quién es el cura de Rennes. Si deseais ver con vuestros ojos los lugares donde todo este lío comenzó, no lo dudéis, enfilad hasta Rennes. Está en el sur de Francia más cercano a nuestra casa, en plena región de los Cátaros. Y se puede llegar desde Puigcerdà, bajando desde la Cerdanya hacia Quillan por la D118, una ruta muy muy bonita, o bien por la D117 desde Perpiñán, yendo hacia Foix, hasta llegar a Quillan también. De Quillan por la D118 hasta Couiza, y de ahí, por una carreterita local estrecha, subiréis hasta Rennes, elevado sobre el valle del Aude. De Barcelona són unos 250 kms. Podéis enlazar esta salida con una estancia en Carcassonne, que no es muy lejos, para ver esta maravillosa ciudad medieval, o con una vuelta por los castillos cátaros, muy cercanos a Rennes, como Montsegur, Puiverd, Puilaurens, Arcas, Queribus y otros. También hay monasterios fabulosos como Lagrasse. O bien villas como Foix o Mirepoix. O curiosidades naturales como la fuente de Fontestorbes. Un destino fantástico, mítico y maravilloso. En el pueblo hay dos restaurantes, El Amarante, Tel: 33 (0) 468-74 28 98, y Le Jardin de Marie, 33 (0) 0468-20 99 71. En Cuiza la oferta es más amplia, empezando por un espléndido hotel que ocupa un magnífico castillo medieval: Los Duques de la Joiosa Marca, que también tiene un buen restaurante. Como bueno es también el muy coqueto Le Carnotzet, rústico y agradable. En Quillan, un poco más lejos, tiene La Chaumiere, un hotel donde hemos dormido y cenado de fábula, o Le Cartier, que no está mal, pero que es viejito y de gusto francés.