Castell de Vicfred


El castell de Vicfred está situat a la bonica comarca de La Segarra, en un petit llogarret que s’anomena igual, i que pertany a l’ajuntament de Sant Guim de la Plana. Va començar essent una torre de guaita contra els musulmans. Més tard un poderós castell de frontera, i més endevant una rica casa senyorial, aspecte aquest que avui dia conserva. L’edifici que podem visitar, tot i ser força gran, encara ho era molt més abans. Moltes cases del poble tenen restes de la fortalesa sota dels seus fonaments. Podem veure-hi el celler, amb un brocal fet pels Templers, les sòrdides masmorres, l’estable, o sala de guàrdia. el rebost, la cuina, la sala de música, el forn del pa, la biblioteca, i molts dormitoris i altres sales i habitacions diverses. Interessant el famós passadís secret. Totes aquestes estances estan règiament adornades i plenes d’objectes dels segles XVIII i XIX, com un petit museu. Podreu admirar artilugis de tota mena: trofeus, mobiliari antic, eines, rellotges o roba. Al costat del castell podreu visitar la capella, petita, amb un absis semicircular. A Vicfred també és curiós de veure, sobretot en època de pluges fortes, un pou artesià excavat a la roca i amb el sostre de volta de pedra. Si esteu de sort podreu observar l’aigua brollar dins un petit llac. Si no ha plogut, no. Arribareu a Vicfred si seguiu l’eix transversal des de Manresa, fins Calaf. Un xic més endavant, quasi a les envistes de Sant Ramon, trobareu la sortida i desviació per la LV-3003, cap a Ivorra i Torà. Passat el nucli de El Portell, a mà esquerra, una carretera veinal us porta a Vicfred. Per la zona hi ha altres castells tan bonics com Vicfred, tot i que un xic més allunyat. Per exemple, passat Guissona, i camí d’Agramunt teniu el poblet medieval de Florejacs, amb un altre palau magnífic. A Florejacs podeu dinar i dormir molt bé a La Redolta, restaurant esplèndit. I així podreu visitar un altre conjunt medieval fastuós integrat per un altre castell molt maco i les cases medievals. També visitable, com el de Vicfred, i amb la seva sala, celler, presó… i passadís secret. Altres bons llocs per fer un bon àpat per aquestes terres poden ser Cal Mingo o bé Les Orenetes. Tota mena de serveis a la vila, no gaire llunyana, de Guissona, on hi ha el restaurant self-service de l’Àrea de Guissona, a preus simplement ridículs. Podeu passar un bonic cap de setmana a La Segarra, on us recomanem veure el monestir de Sant Ramon, anomenat l’Escorial de la Segarra. Per cert que, en aquest poble hi ha un bon restaurant, i una fonda senzilleta però neta i barateta: Casa Magdalena. No podeu marxar sense enfilar-vos fins el poble de Montfalcó Murallat. Terra desconeguda però impressionant!.

El castillo de Vicfred está situado en la bella comarca de La Segarra, en una pequeña aldea que se llama igual, y que pertenece al ayuntamiento de Sant Guim de la Plana. Comenzó siendo una torre de vigilancia contra los musulmanes. Más tarde un poderoso castillo de frontera, y más adelante una rica casa señorial, aspecto éste que hoy día conserva. El edificio que podemos visitar, a pesar de ser bastante grande, aún lo era mucho más antes. Muchas casas del pueblo tienen restos de la fortaleza debajo de sus cimientos. Podemos ver la bodega, con un brocal hecho por los Templarios, las sórdidas mazmorras, el establo, o sala de guardia. la despensa, la cocina, la sala de música, el horno del pan, la biblioteca, y muchos dormitorios y otras salas y habitaciones diversas. Interesante el famoso pasadizo secreto. Todas estas estancias están règiamente adornadas y llenas de objetos de los siglos XVIII y XIX, como un pequeño museo. Podrán admirar artilugios de todo tipo: trofeos, mobiliario antiguo, herramientas, relojes o ropa. Junto al castillo se podrá visitar la capilla, pequeña, con un ábside semicircular. En Vicfred también es curioso de ver, sobre todo en época de lluvias fuertes, un pozo artesiano excavado en la roca y con el techo abovedado de piedra. Si están de suerte podrán observar el agua brotar dentro de un pequeño lago. Si no ha llovido, no. Llegaréis a Vicfred si seguís el eje transversal desde Manresa hasta Calaf. Un poco más adelante, casi a la vista de San Ramón, encontrarán la salida y desviación por la LV-3003, hacia Ivorra y Torà. Pasado el núcleo de El Portell, a mano izquierda, una carretera vecinal les lleva a Vicfred. Por la zona hay otros castillos tan bonitos como Vicfred, aunque un poco más alejados. Por ejemplo, pasado Guissona, y camino de Agramunt tienen el pueblo medieval de Florejacs, con otro palacio magnífico. En Florejacs se puede comer y dormir muy bien en la redolta, restaurante espléndido. Y así podréis visitar otro conjunto medieval fastuoso integrado por otro castillo muy bonito y las casas medievales. También visitable, como el de Vicfred, y con su sala, bodega, cárcel … y pasadizo secreto. Otros buenos lugares para hacer una buena comida por estas tierras pueden ser Cal Mingo o Les Orenetes. Todo tipo de servicios en la villa, no muy lejana, de Guissona, donde se encuentra el restaurante self-service del Área de Guissona, a precios simplemente ridículos. Pueden pasar un bonito fin de semana en La Segarra, donde os recomendamos ver el monasterio de San Ramón, llamado el Escorial de la Segarra. Por cierto que, en este pueblo hay un buen restaurante, y una fonda sencillita pero limpia y barata: Casa Magdalena. No pueden irse sin subir hasta el pueblo de Montfalcó Murallat. ¡Tierra desconocida pero impresionante!.

El misteri de Rennes le Chateau


Tour Magdalene a Rennes le Chateau

Rennes le Chateau és un petit poblet perdut en la ruta dels castells càtars. Res no te que pugui reclamar una visita turística. El castell del seu nom fa temps que és un piló de ruines. I malgrat tot és una destinació interessant, pel morbo. Heu llegit el Còdigo da Vinci?. Sabeu que la idea va venir de les investigacions verídiques d’uns historiadors britànics sobre un secret amagat a Rennes?. En aquest racó de món, oblidat de Déu i dels homes, s’explica que un capellà va descobrir, en fer obres a l’esglèsia, un manuscrit amb una revelació que podía fer trontollar l’ordre mundial establert. Sembla que parlava dels descendents de Crist, reis de França i posteriorment nobles a Anglaterra. El bon capellà anà a Roma a explicar-ho i aconseguí diners per refer l’esglèsia i casa seva. Ningú sap d’on els va treure. Tornat a Rennes edificà l’església dedicada a Santa Magdalena, (dona de Jesús i mare dels seus fills segons la llegenda) i la Tour Magdalene, a la foto. El lloc és farcit de misteri, de símbols estranys i d’una aura sobrenatural. La gent del poble ha decidit explotar la mina turística ara que tothom sap qui és el capellà de Rennes. Si voleu veure amb els vostres ulls els indrets on tot aquest embolic va començar, no ho dubteu, enfileu-vos fins Rennes. Està al sud de França més proper a casa nostra, en plena regió dels Càtars. I podeu arribar des de Puigcerdà, baixant des de la Cerdanya cap a Quillan per la D118, una ruta molt i molt bonica, o bé per la D117 desde Perpinyà, anant cap a Foix, fins arribar a Quillan també. De Quillan per la D118 fins a Couiza, i d’aquí, per una carretereta local estreta, pujareu fins Rennes, elevat damunt la vall de l’Aude. De Barcelona uns 250 kms. Podeu enllaçar aquesta sortida amb una estada a Carcassonne, que no és gaire lluny, per veure aquesta maravellosa ciutat medieval, o amb una volta pels castells càtars, molt propers a Rennes, com ara Montsegur, Puiverd, Puilaurens, Arques, Queribus i altres. També monestirs fabulosos com Lagrasse. O bé viles com Foix o Mirepoix. O curiositats naturals com la font de Fontestorbes. Una destinació fantàstica, mítica i maravellosa. Al poble hi ha dos restaurants, L’Amarante, Tel: 33 (0)468-74 28 98, i Le Jardin de Marie, 33 (0) 0468-20 99 71. A Cuiza l’oferta és més àmplia, començant per un esplèndit hotel que ocupa un magnífic castell medieval: Els Ducs de la Joiosa Marca, que també te un bon restaurant. Com bo és també el molt coquetó Le Carnotzet, rústic i agradable. A Quillan, un poc més lluny, teniu La Chaumiere, un hotel on hem dormit i sopat de fàbula, o Le Cartier, que no està malament, però que és vellet i de gust francés.

Rennes le Chateau es un pequeño pueblo perdido en la ruta de los castillos cátaros. Nada tiene que pueda reclamar una visita turística. El castillo de su nombre hace tiempo que es un montón de ruinas. Y sin embargo es un destino interesante, por el morbo. ¿Habeis leído el Código da Vinci?. ¿Sabéis que la idea vino de las investigaciones verídicas de unos historiadores británicos sobre un secreto escondido en Rennes?. En este rincón del mundo, olvidado de Dios y los hombres, se explica que un cura descubrió, al hacer obras en la iglesia, un manuscrito con una revelación que podía hacer tambalear el orden mundial establecido. Parece que hablaba de los descendientes de Cristo, reyes de Francia y posteriormente nobles en Inglaterra. El buen cura fue a Roma a explicarlo y consiguió dinero para rehacer la iglesia y casa. Nadie sabe de donde lo sacó. Vuelto a Rennes edificó la iglesia dedicada a Santa Magdalena, (mujer de Jesús y madre de sus hijos según la leyenda) y la Tour Magdalene, en la foto. El lugar está lleno de misterio, de símbolos extraños y de un aura sobrenatural. La gente del pueblo ha decidido explotar la mina turística ahora que todo el mundo sabe quién es el cura de Rennes. Si deseais ver con vuestros ojos los lugares donde todo este lío comenzó, no lo dudéis, enfilad hasta Rennes. Está en el sur de Francia más cercano a nuestra casa, en plena región de los Cátaros. Y se puede llegar desde Puigcerdà, bajando desde la Cerdanya hacia Quillan por la D118, una ruta muy muy bonita, o bien por la D117 desde Perpiñán, yendo hacia Foix, hasta llegar a Quillan también. De Quillan por la D118 hasta Couiza, y de ahí, por una carreterita local estrecha, subiréis hasta Rennes, elevado sobre el valle del Aude. De Barcelona són unos 250 kms. Podéis enlazar esta salida con una estancia en Carcassonne, que no es muy lejos, para ver esta maravillosa ciudad medieval, o con una vuelta por los castillos cátaros, muy cercanos a Rennes, como Montsegur, Puiverd, Puilaurens, Arcas, Queribus y otros. También hay monasterios fabulosos como Lagrasse. O bien villas como Foix o Mirepoix. O curiosidades naturales como la fuente de Fontestorbes. Un destino fantástico, mítico y maravilloso. En el pueblo hay dos restaurantes, El Amarante, Tel: 33 (0) 468-74 28 98, y Le Jardin de Marie, 33 (0) 0468-20 99 71. En Cuiza la oferta es más amplia, empezando por un espléndido hotel que ocupa un magnífico castillo medieval: Los Duques de la Joiosa Marca, que también tiene un buen restaurante. Como bueno es también el muy coqueto Le Carnotzet, rústico y agradable. En Quillan, un poco más lejos, tiene La Chaumiere, un hotel donde hemos dormido y cenado de fábula, o Le Cartier, que no está mal, pero que es viejito y de gusto francés.