Parc Francesc Macià a Malgrat


parc_croissant_malgrat

El Parc Francesc Macià de Malgrat de Mar és un dels parcs més grans que mai hem vist. Te una extensió de més de 40.000 metres, que aviat està dit, però que costa imaginar si no l’heu vist. Ofereix diferents ambients, moltes zones i espais variats, i moltes possibilitats de diversió per a nens i nenes de moltes edats, des de petits, molt petits, fins a adolescents. Inclou zones per jugar a pilota, espais amplis sense arbres, de sorra, una mena d’auditori, turonets amb herba, un rierol, sovint sec, tirolines, jocs molt diferents dels que solen haver-hi en altres parcs, taules de picnic i fonts. També WC i fonts. Un lloc fantástic per a les famílies, on passar una bona matinal, o un dia inoblidable. A més, perduts pels espais hi trobem elements escultòrics de gran tamany, fets amb fibra de vidre, extrets dels contes infantils, del material escolar o d’una pastisseria. Son croissants, madalenes, maquinetes de fer punta, gomes, llapis, flors, bolets o sabates, on els infants s’enfilen i juguen. Alucinant!. Els més grans preferiran les zones esportives, la zona de l’amfiteatre o l’skating. Ens agrada que els camins formin i marquin espais amables, turonets suaus, sense barreres. També ens agraden molt tots els jocs infantils, les activitats enginyoses, poc vistes, o les àrees de picnic per dinar o celebrar aniversaris. Això si, atenció… estan molt so-licitades!. Pares i mares podran descansar en els bancs, o al restaurant, mentre la canalla juga. Perquè el parc te un restaurant. Es diu La Torreta. No és el millor restaurant de la costa, però tampoc el pitjor. Fan carns i verdures a la brasa, pizzes i pastes, però també plats més sofisticats, o tradicionals catalans, com ara peixos, cargols, torrades o amanides. Ofereixen un menú diari, i un menú festiu, ni car ni barat. Correcte. Està sempre molt ple. Sovint hi ha celebracions amb grup. Fan menú infantil. Per arribar-hi cal agafar l’autopista C-32, la que va a Mataró i Blanes, i deixar-la a la sortida de Malgrat de Mar i Blanes, en direcció a aquesta darrera vila marinera. Passareu per sobre l’antiga N-II i anireu cap a Blanes per la B-682. Arribareu en 500 mts a una rotonda. Agafeu la primera sortida, a la dreta, en direcció a mar, pel mig d’un polígon industrial. Seguiu avall. Aneu per on aneu arribareu a una gran avinguda. És l’avinguda de la Costa Brava. Agafeu-la en sentit Barcelona, com si tornéssiu a casa. El parc queda a uns altres 500 mts, a  l’altre costat del sentit de la marxa, a la vostra esquerra. Si voleu passar el dia en un parc familiar, molt recomanable, ja ho sabeu!.

El parque del croissant, como familiarmente se le conoce, es uno de esos lugares que se pueden recomendar sin dudarlo. Grande, muy grande, con diferentes ambientes y espacios, pistas deportivas, campos de juego con pelotas, tirolinas, areas de juego para todas las edades, adolescentes incluidos, fuentes, mesas para picnic, y unos curiosos objetos de pasteleria y escolares, que le dan el nombre popular, diseminados por el parque: gomas, lápices, madalenas, croissants… y casitas de enanitos. Un lugar para pasarlo en grande durante una matinal o todo el dia. Os sorprendera. Buén aparcamiento en los alrededores. Fantástico para celebrar un aniversario o fiesta familiar. Hay también servicio de restaurante: La Torreta. Una cosa normal, sin más. Menú correcto. Ya lo sabeis, ahora conoceis un parque que no está nada mal, ideal para pasar el dia con los crios.

El misteri de Rennes le Chateau


Tour Magdalene a Rennes le Chateau

Rennes le Chateau és un petit poblet perdut en la ruta dels castells càtars. Res no te que pugui reclamar una visita turística. El castell del seu nom fa temps que és un piló de ruines. I malgrat tot és una destinació interessant, pel morbo. Heu llegit el Còdigo da Vinci?. Sabeu que la idea va venir de les investigacions verídiques d’uns historiadors britànics sobre un secret amagat a Rennes?. En aquest racó de món, oblidat de Déu i dels homes, s’explica que un capellà va descobrir, en fer obres a l’esglèsia, un manuscrit amb una revelació que podía fer trontollar l’ordre mundial establert. Sembla que parlava dels descendents de Crist, reis de França i posteriorment nobles a Anglaterra. El bon capellà anà a Roma a explicar-ho i aconseguí diners per refer l’esglèsia i casa seva. Ningú sap d’on els va treure. Tornat a Rennes edificà l’església dedicada a Santa Magdalena, (dona de Jesús i mare dels seus fills segons la llegenda) i la Tour Magdalene, a la foto. El lloc és farcit de misteri, de símbols estranys i d’una aura sobrenatural. La gent del poble ha decidit explotar la mina turística ara que tothom sap qui és el capellà de Rennes. Si voleu veure amb els vostres ulls els indrets on tot aquest embolic va començar, no ho dubteu, enfileu-vos fins Rennes. Està al sud de França més proper a casa nostra, en plena regió dels Càtars. I podeu arribar des de Puigcerdà, baixant des de la Cerdanya cap a Quillan per la D118, una ruta molt i molt bonica, o bé per la D117 desde Perpinyà, anant cap a Foix, fins arribar a Quillan també. De Quillan per la D118 fins a Couiza, i d’aquí, per una carretereta local estreta, pujareu fins Rennes, elevat damunt la vall de l’Aude. De Barcelona uns 250 kms. Podeu enllaçar aquesta sortida amb una estada a Carcassonne, que no és gaire lluny, per veure aquesta maravellosa ciutat medieval, o amb una volta pels castells càtars, molt propers a Rennes, com ara Montsegur, Puiverd, Puilaurens, Arques, Queribus i altres. També monestirs fabulosos com Lagrasse. O bé viles com Foix o Mirepoix. O curiositats naturals com la font de Fontestorbes. Una destinació fantàstica, mítica i maravellosa. Al poble hi ha dos restaurants, L’Amarante, Tel: 33 (0)468-74 28 98, i Le Jardin de Marie, 33 (0) 0468-20 99 71. A Cuiza l’oferta és més àmplia, començant per un esplèndit hotel que ocupa un magnífic castell medieval: Els Ducs de la Joiosa Marca, que també te un bon restaurant. Com bo és també el molt coquetó Le Carnotzet, rústic i agradable. A Quillan, un poc més lluny, teniu La Chaumiere, un hotel on hem dormit i sopat de fàbula, o Le Cartier, que no està malament, però que és vellet i de gust francés.

Rennes le Chateau es un pequeño pueblo perdido en la ruta de los castillos cátaros. Nada tiene que pueda reclamar una visita turística. El castillo de su nombre hace tiempo que es un montón de ruinas. Y sin embargo es un destino interesante, por el morbo. ¿Habeis leído el Código da Vinci?. ¿Sabéis que la idea vino de las investigaciones verídicas de unos historiadores británicos sobre un secreto escondido en Rennes?. En este rincón del mundo, olvidado de Dios y los hombres, se explica que un cura descubrió, al hacer obras en la iglesia, un manuscrito con una revelación que podía hacer tambalear el orden mundial establecido. Parece que hablaba de los descendientes de Cristo, reyes de Francia y posteriormente nobles en Inglaterra. El buen cura fue a Roma a explicarlo y consiguió dinero para rehacer la iglesia y casa. Nadie sabe de donde lo sacó. Vuelto a Rennes edificó la iglesia dedicada a Santa Magdalena, (mujer de Jesús y madre de sus hijos según la leyenda) y la Tour Magdalene, en la foto. El lugar está lleno de misterio, de símbolos extraños y de un aura sobrenatural. La gente del pueblo ha decidido explotar la mina turística ahora que todo el mundo sabe quién es el cura de Rennes. Si deseais ver con vuestros ojos los lugares donde todo este lío comenzó, no lo dudéis, enfilad hasta Rennes. Está en el sur de Francia más cercano a nuestra casa, en plena región de los Cátaros. Y se puede llegar desde Puigcerdà, bajando desde la Cerdanya hacia Quillan por la D118, una ruta muy muy bonita, o bien por la D117 desde Perpiñán, yendo hacia Foix, hasta llegar a Quillan también. De Quillan por la D118 hasta Couiza, y de ahí, por una carreterita local estrecha, subiréis hasta Rennes, elevado sobre el valle del Aude. De Barcelona són unos 250 kms. Podéis enlazar esta salida con una estancia en Carcassonne, que no es muy lejos, para ver esta maravillosa ciudad medieval, o con una vuelta por los castillos cátaros, muy cercanos a Rennes, como Montsegur, Puiverd, Puilaurens, Arcas, Queribus y otros. También hay monasterios fabulosos como Lagrasse. O bien villas como Foix o Mirepoix. O curiosidades naturales como la fuente de Fontestorbes. Un destino fantástico, mítico y maravilloso. En el pueblo hay dos restaurantes, El Amarante, Tel: 33 (0) 468-74 28 98, y Le Jardin de Marie, 33 (0) 0468-20 99 71. En Cuiza la oferta es más amplia, empezando por un espléndido hotel que ocupa un magnífico castillo medieval: Los Duques de la Joiosa Marca, que también tiene un buen restaurante. Como bueno es también el muy coqueto Le Carnotzet, rústico y agradable. En Quillan, un poco más lejos, tiene La Chaumiere, un hotel donde hemos dormido y cenado de fábula, o Le Cartier, que no está mal, pero que es viejito y de gusto francés.

Vézelay


En un extrem de la Borgonya, a la comarca natural del Morvan, en la ruta lógica entre Barcelona i París, via Lyon i Dijón, teniu la joia més maravellosa del romànic de França. L’esglèsia de la Magdalena de Velezay. Ja el poblet, en el cim d’un turó, amuntegat darrera les seves muralles, te encant. Ja us ho podeu imaginar: carrers estrets, placetes, palauets i “maisons de caractére”… Però la basílica romànica de la Madaleine domina, impressionant, l’ski line de Velezay. La vila l’envolta, plagada de monuments, que no li fan sombra. Viollet-le-Duc, l’arquitecte que va salvar de la piqueta joies com la ciutat medieval de Carcassonna, també va restaurar l’esglèsia. Discutible?. Sí, però millor això que un munt de pedres. Velezay fou el lloc on el Papa de Roma predicà les creuades per reconquerir Jerusalem de mans dels àrabs. És una fita d’arrencada del camí francés a Sant Jaume de Compostela. Per això no tanca mai. Des de la sortida fins a la posta del sol, com diu el cant de vespres, la trobareu oberta, lliurement i gratuita.  Aneu a Laudes, a la conventual, o a sentir-hi vespres, a la tarda. No us podeu perdre els oficis divins al cor i la nau majestuosa de Vezelay. Els monjos canten l’antiga polifonia, a quatre veus. I, paradoxal·lment, o no, ho fan monjos de Jerusalem. Curiòs, oi?. Aneu a Vezelay per l’autopista A-7, per Girona i Narbonna, fins Avignon. D’allà a Lyon, i després a Dijón. Per la A-6 cap a París, sortiu a Avallon, un poble que val la pena visitar també. A pocs kms., entre les vinyes centenàries de la Borgonya, ben indicat, trobareu Vezelay. Per dormir, i menjar, hi ha molt bons hotels. Teniu el La Poste i Lyon d’Or, un hotel clàssic, amb bona taula i habitacions al gust francés. A Les Glycines tenen habitacions familiars. A Avallon, molt a prop, teniu Le Moulin des Ruats, un hotelet rural amb encant que te habitacions familiars i apartaments.

En un extremo de la Borgoña, en la comarca natural del Morvan, en la ruta lógica entre Barcelona y París, vía Lyon y Dijón, tienen la joya más maravillosa del románico de Francia. La iglesia de la Magdalena de Velezay. Ya el pueblo, en la cima de una colina, tras sus murallas, tiene gran encanto. Ya os lo podéis imaginar: calles estrechas, plazas, palacetes y “maisons de caractère” … Pero la basílica románica de la Madaleine domina, impresionante, el ski line de Velezay. La villa la rodea, plagada de monumentos, que no le hacen sombra. Viollet-le-Duc, el arquitecto que salvó de la piqueta joyas como la ciudad medieval de Carcassonna, también restauró la iglesia. ¿Discutible?. Sí, pero mejor eso que un montón de piedras. Velezay fue el lugar donde el Papa de Roma predicó las cruzadas para reconquistar Jerusalén de manos de los árabes. Es un hito de inicio del camino francés a Santiago de Compostela. Por eso no cierra nunca. Desde la salida hasta la puesta del sol, como se dice el canto de vísperas, la encontrará abierta, libre y gratuita. Vaya a Laudes, o a la misa conventual, o bién a oír vísperas, por la tarde. No os podéis perder los oficios divinos en el corazón de la nave majestuosa de Vezelay. Los monjes cantan la antigua polifonía, a cuatro voces. Y, paradójico, lo hacen monjes de Jerusalén. Curioso, ¿verdad?. Vayan a Vezelay por la autopista A-7, por Girona y Narbona, hasta Avignon. De allí hasta Lyon, y luego a Dijón. Por la A-6 hacia París, salida en Avallon, un pueblo que merece la pena visitarse también. A pocos kms., entre las viñas centenarias de la Borgoña, bien indicado, encontrará Vezelay. Para dormir y comer, hay muy buenos hoteles. Tienen La Poste y Lyon d’Or, un hotel clásico, con buena mesa y habitaciones al gusto francés. En Las Glycines tienen habitaciones familiares. En Avallon, muy cerca, está Le Moulin des Ruats, un hotelito rural con encanto que tiene habitaciones familiares y apartamentos.