Baden-Baden


selvanegra105

Baden-Baden és un nom que sona exòtic, com ara Bora-Bora o Machu Pichu. Però és una bella ciutat, existeix i està situada a Alemanya, no lluny d’Strasbourg. És una vila balneària, de llarga tradició. Te una part antiga, situada en un turó, amb carrers coquetons i edificis barrocs. I una part plana, amb carrers comercials molt animats, hotels, restaurants i grans parcs i amples avingudes. Tota la ciutat està als peus de la Selva Negra, regió natural alemana encisadora, plena de boscos i llacs, que ofereix a les famílies molt bones possibilitats de vacances, senderisme i contacte amb la natura. Nosaltres hi vam estar a l’hivern, els dies de Nadal i us hem de dir que vam quedar maravellats. Baden te un mercat de Nadal preciós que, a més, dura fins els volts de cap d’any. Un mercat amb tota mena de paradetes, instal·lat en un gran parc verd. Hi trobareu art, artesania, natura i una gastronomia molt cuidada. A banda d’això tot Baden està decorat, les botigues rivalitzen en oferir motius nadalencs i els carrers son una festa. Però també és bonic a l’estiu, quan el bosc està en el seu esplendor i a Baden s’hi està fresquet. O a la tardor, quan els primers freds pinten de colors els voltants de la ciutat. Ideal per passar uns dies en família. Tot i que sempre està plena de gent i que el trànsit és molt intens, hi ha molts parquings subterranis on és relativament fàcil trobar un forat. Per dinar nosaltres vam anar a la pizzeria i trattoria Osteria Stromboli, a la Rettigstraße 4, al centre de Baden. Bona teca en un lloc típic sicilià. Si preferiu un alemany típic, llavors el vostre lloc es troba un carrer més enllà, i es diu Schneider’s Weinstube, deliciós. Si finalment decidiu fer una parada a Baden-Baden, camí de berlín, de la Selva Negra o de Baviera, no deixeu de fer una ullada al Kurhaus, a l’establiment de banys del XIX, al Casino, al castell i la colegiata del seu dalt la vila antic, a les ruines de les termes romanes, ni de passejar i perdre el temps pels grans parcs i jardins que la vila te al costat del riu que la travessa. I també en podeu fer el centre d’excursions per la Selva Negra, incloent Friburg i la seva magnífica catedral, el llac Titisee, o els rellotges de Cucut. O bé rondar per la regió franco-alemanya  d’Alsàcia, amb Strasburg, Colmar i tots els petits poblets vinícoles tan bonics que hi ha. Suissa no està gens lluny!. Per dormir a Baden teniu, als afores, en un petit poblet, l’Hotel Rebenhof, al mig dels camps. Xulo i familiar. Més bé de preu però també molt còmode el Holiday Inn Express. Molt recomanable. Bona estada a Baden-Baden!.

Baden-Baden es un nombre que suena exótico, como Bora-Bora o Machu Pichu. Pero es una hermosa ciudad, existe y está ubicada en Alemania, no lejos de Estrasburgo. Es una villa balnearia, de larga tradición. Tiene una parte antigua, situada en una colina, con calles coquetas y edificios barrocos. Y una parte más llana, con calles comerciales muy animadas, hoteles, restaurantes y grandes parques y anchas avenidas. Toda la ciudad está a los pies de la Selva Negra, región natural alemana encantadora, llena de bosques y lagos, que ofrece a las familias muy buenas posibilidades de vacaciones, senderismo y contacto con la naturaleza. Nosotros estuvimos en invierno, los días de Navidad y os tenemos que decir que quedamos maravillados. Baden tiene un mercado de Navidad precioso que, además, dura hasta de fin de año. Un mercado con todo tipo de puestos, instalado en un gran parque verde. Encontraréis arte, artesanía, naturaleza y una gastronomía muy cuidada. Aparte de eso todo Baden está decorado, las tiendas rivalizan en ofrecer motivos navideños y las calles son una fiesta. Pero también es bonito en verano, cuando el bosque está en su esplendor y en Baden se está fresquito. O en otoño, cuando los primeros fríos pintan de colores los alrededores de la ciudad. Ideal para pasar unos días en familia. Aunque siempre está llena de gente y que el tráfico es muy intenso, hay muchos parkings subterráneos donde es relativamente fácil encontrar un hueco. Para comer nosotros fuimos a la pizzería y trattoría Osteria Stromboli, en la Rettigstraße 4, en el centro de Baden. Buena comida en un lugar típico siciliano. Si prefieren un alemán típico, entonces su sitio se encuentra una calle más allá, y se llama Schneider s Weinstube, delicioso. Si finalmente deciden hacer una parada en Baden-Baden, camino de Berlín, de la Selva Negra o de Baviera, no dejéis de echar un vistazo al Kurhaus, al establecimiento de baños del XIX, el Casino, el castillo y la colegiata en la ciudad antigua, a las ruinas de las termas romanas, ni de pasear y perder el tiempo por los grandes parques y jardines que la ciudad tiene junto al río que la atraviesa. Y también podéis hacer de ella el centro de excursiones por la Selva Negra, incluyendo Friburgo y su magnífica catedral, el lago Titisee, o los relojes de Cuco. O bien rondar por la región franco-alemana de Alsacia, con Strasbourg, Colmar y todos los pequeños pueblos vinícolas tan bonitos que hay. Suiza no está nada lejos. Para dormir en Baden tiene, en las afueras, en un pequeño pueblo, el Hotel Rebenhof, en medio de los campos. Chulo y familiar. Mejor de precio pero también muy cómodo el Holiday Inn Express. Muy recomendable. ¡Buena estancia en Baden-Baden!.

Mercat del Trumfo i la Sal a Odèn


oden

El poblet d’Oden, i els altres pobles que formen aquest municipi de la comarca del Solsonès, son completament desconeguts del gran públic. I és una llàstima perquè son un dels racons més bonics que podeu trobar encara, verges, al Pirineu de Lleida. Per tal que us feu una idea us direm que estan situats a prop de l’estació d’esquí de Port del Comte, a una altitud de més de 1.000 metres, i rodejat de muntanyams que poden arribar als 2.300 i més. A més del poblet d’Oden aquesta vall enlairada, un mirador continu, acull llocs tan bonic i despoblats com Canalda, amb els seus cingles plens d’àligues, Cambrils del Pirineu, un nucli important, Llinars, o els Salins, un lloc excepcional on la sal és la protagonista. Salines, banys de sal… increible!. Un món rural de boscos, espadats, prats, torrents, masies amagades, i camps de patates, trumfos els diuen allà, de la varietat Bufet. I avui us volem convidar a veure tota aquesta meravella amb motiu del Mercat del Trumfo i la Sal d’Odèn que tindrà aquest proper diumenge 20 de novembre de 2016. Comença a les 10 hores i romandrà obert fins a les 18 hores. Hi trobareu parades de pagesos de camp i d’artesans alimentaris i també d’artesania en general. Tot de qualitat. Hi haurà tallers de cuina, tastets, moltes activitats pels nens i nenes… I visites guiades al Salí de Cambrils, que ja hem citat abans, amb demostració de com moldre la sal i una exhibició d’animals nocturns del Pirineu. Arribar allà dalt no és fàcil, però tampoc impossible i si bé les carreteres son estretes i amb corbes, el paisatge és fantàstic. Des de Barcelona, cal anar a Manresa per l’autopista i agafar la C-55 cap a Solsona. De Solsona, una ciutat molt maca de visitar per cert, podeu seguir cap el Coll de Jou per la carretera LV-4241, que va al Port del Comte i a Sant Llorenç de Morunys, un altre poble fabulòs!. Però no ens despistem, un cop sigueu al Coll de Jou heu de prendre la carretera L-401, a l’esquerra, en direcció Coll de Nargó fins arribar a Oden i, més endevant, a Cambrils, cap de municipi. Al tornar podeu baixar pel Pont del Clop que us durà a a Solsona, pels poblets de Montpol. Si la feu de pujada, i baixeu per l’altra, llavors heu de sortir de Solsona per la carretera C-26, en direcció a Bassella, i al cap de 3 km. trobareu un encreuament. Cal agafar-lo a mà dreta, per una carretera local, en direcció Cirera. Es passa pel Pont del Clop, Montpol i s’arriba a Cambrils. També és possible anar per Querol. Sortiu de Solsona, per la carretera C-26 en direcció a Bassella, com abans i, al cap d’uns 13 km, a Querol, es troba un encreuament a mà dreta i pujareu a Cambrils també. Possible, fent força volta, però molt bonica, anar-hi per Berga, passant per Sant Llorenç de Morunys per la carretera BV-4241 que travessa tota la magnífica Vall del Lord fins a Sant Llorenç de Morunys i pujar per la carretera LV-4241 fins a Coll de Jou. Ja veieu quantes rutes circulars per pujar i baixar de Solsona a Oden i Cambrils. Veureu molt de món!. Dinar i dormir molt bé és possible en aquestes muntanyes. Us recomanem uns quants llocs. Sota el nom del Call d’Oden hi ha diverses cases rurals molt boniques, com el mateix Call, el Racó de la Guita o Les Planes. Trieu i remeneu!. Totes son xules. Canalda Agroturisme també agrupa diverses cases rurals maques. El mateix que l’hotelet rural amb encant de casa Espunyes, molt bonic. Casa Pastor és més una típica casa rural, amb apartaments per a molta gent. Típica també la casa de Cal Jaumet. Per dinar teniu una fonda: Cal Agusti, on també lloguen habitacions, i fan teca casolana. A tocar teniu un càmping: La Comella, tot a Cambrils. A la Fonda Casanova també podeu menjar i dormir. Fora d’això caldrà que aneu a menjar o dormir a Sant Llorenç de Morunys, preciós, o a Solsona, molt bé. Si aneu a Sant Llorenç de Morunys, no us perdeu la capella de la Mare de Déu dels Colls a l’esglèsia del poble. També podeu anar a tocar neu al Port del Compte, amb la seva amable estació d’esquí, molt familiar, o remuntar el riu d’aigua d’Orà, tan bucòlic, o pujar a la serra de Busa, al santuari del Lord. Per menjar a Sant Llorenç aneu a Cal Tecu, cuina de prestigi, nou però arrasant al poble i la comarca. També teniu el restaurant El Jardí, tradicional, com Cal Pereta, amb preus molt ajustats, senzill, de tota la vida. O bé la pizzeria “El Cau”. Només pizzes cassolanes i amanides, però quines pizzes!. Hi ha bars que fan menjars com el Celler. Per dormir l’Hostal Piteus, amb un petit spa, o el nou i modern Hotel Monegal, amb encant, o més tradicional l’Hostal Casa Joan. També els apartaments de Cal Nassari. Heu de saber que hi ha un càmping, i que el seu restaurant és molt bo. L’hotel Fonts del Cardener és una veritable cucada. Molt familiar. Tracte excel·lent als nens i als pares. Cuina selecta de veritat. No lluny teniu també l‘Hotel i restaurant L’Avet, que també ens agrada, o el coquetó hotel rural Can Joan del Batlle. Per la vall hi ha cases rurals fantàstiques, com ara la Casa VilasalóCan Martí, o bé Cal Saragossa.   També podeu dormir i dedicar un temps a visitar Solsona, capital de les terres pre-pirenenques. És una vila bonica, amb una catedral romànica, molt reformada, un museu d’art episcopal que està molt bé i un casc antic, barroc, fastuòs. Per dormir i per menjar a Solsona teniu molt bons hotels i restaurants: per exemple el glamuròs hotel Sant Roc carot però que s’ho val, només un nen per habitació, o el restaurant la Cabana d’en Geli, a la carretera que va a Sant Llorenç de Morunys, s/n. (Dins del poble encara), Tel. 973 48 35 82. Bon menjar i lloc selecte. Bona estada a la Vall amagada de Cambrils i Oden!.

Este fin de semana hay una feria en Oden y Cambrils del Pirineo, en la montaña que hay detrás de Solsona, cerca de la estación de esquí de Port del Comte y de Sant Llorenç de Morunys. Una excusa perfecta para ver todas las maravillas que encierra esta naturaleza virgen.

Fira al Catllar


catllar_fira_artesans_2015

El Catllar és un poble bonic, situat a pocs quilòmetres de Tarragona, i a molt pocs quilòmetres de la platja. Está situat, com si diguèssim, a segona línia de mar. Te un castell molt important, ara restaurat i visitable, molt bonic, i també moltes cases de portalades adovellades i una gran església renaixentista. Al Catllar s’hi arriba fàcilment des de Barcelona, per la AP-7, un xic abans de l’entrada de Tarragona, fent servir la sortida de Torredembarra i Altafulla de l’AP-7, per seguir la N-340, ara autovia, i agafar la desviació pertinent, ben indicada, a mà dreta. Visitar el Catllar, i Torredembarra i Altafulla, és una bona idea pel cap de setmana. Son pobles molt macos, medievals, i prop de les platges familiars i paradisíaques de la Costa Daurada tarragonina. També ideals per fer una descoberta del Gaià, espai natural i castells, una visita que inclogui el castell i la platja de Tamarit, o la vila medieval d’Altafulla, amb la seva platja, i la de la Mora, paradisíaca. Doncs bé, aquests dies teniu una excusa molt bona per arribar-vos a El Catllar. Es tracta de la seva fira d’artesania, que te lloc aquest cap de setmana. Hi haurà oficis antics, tallers per infants, espectacles diversos, amb cercavila, animals, molta gresca i fins una desfilada de moda.  Mireu-vos la web del municipi. Un munt d’actes pensats per a divertir tota la família. Després d’un dia de platja, quina alegria pujar a El Catllar a descansar i divertir-se. No us ho perdeu. Si hi esteu el cap de setmana, podeu anar a Tarragona, a visitar aquesta imposant ciutat romana, patrimoni de la humanitat. Recordeu, aquests dies de tanta calor que, des del Catllar, podeu anar a gaudir de platges tan boniques com Altafulla, Cala Tamarit, amb el seu castell vora les ones, la idíl·lica Cala de la Mora, les cales verges de Roca Plana i Cala Fonda, o la immensa Platja Llarga. Per dormir a la zona hi ha diverses cases rurals, i a la platja hotels i càmpings a dojo, com per exemple el càmping Torre de la Mora. Per dinar o sopar us recomanem El Celler de l’Àvia, al mig del poble, a l’Avinguda Catalunya, 17. T: 977 65 32 58.  Fora de El Catllar, a La Riera de Gaià, la Masia de l’Era, al carrer de Sant Joan, 64. T: 977 65 54 02. Evidentment a Tarragona, i a Salou, encara més hotels. El Catllar, una bona destinació de sol, platja i festa en família!.

El Catllar, a pocos kilómetros de Tarragona, y a pocos kilómetros de la playa, es un bonito pueblo en segunda línea de mar, con un castillo muy importante, ahora visitable y restaurado, casas con portales y una iglesia renacentista. Al Catllar se llega desde Tarragona por la N-340, siguiendo la desviación pertinente, o bien desde Torredembarra y Altafulla por la Riera de Gaià. El castillo está rodeado de un foso que hace poco ha quedado al descubierto y una imponente muralla. Desde el Catllar podéis hacer una ruta por el bajo Gaià que incluya el pantano, Vespella, Tamarit, La Riera o Altafulla, con sus playas de arena fina, como La Mora, paradisíacas. Y si os hacemos hoy esta propuesta és con motivo de su feria de artesanos, nada del otro mundo, pero divertida para las famílias. Os recomendamos la zona, y sus playas fabulosas. Y cerca teneis Tarragona, la Tárraco romana, patrimonio de la humanidad. Miraros la web municipal para más información.

Fira artesana del Catllar


cartell fira artesans 2014

El Catllar és un poble bonic, situat a pocs quilòmetres de Tarragona, i a molt pocs quilòmetres de la platja. Está situat, com si diguèssim, a segona línia de mar. Te un castell molt important, ara restaurat i visitable, molt bonic, i també moltes cases de portalades adovellades i una gran església renaixentista. Al Catllar s’hi arriba fàcilment des de Barcelona, per la AP-7, un xic abans de l’entrada de Tarragona, fent servir la sortida de Torredembarra i Altafulla de l’AP-7, per seguir la N-340, ara autovia, i agafar la desviació pertinent, ben indicada, a mà dreta. Visitar el Catllar, i Torredembarra i Altafulla, és una bona idea pel cap de setmana. Son pobles molt macos, medievals, i prop de les platges familiars i paradisíaques de la Costa Daurada tarragonina. També ideals per fer una descoberta del Gaià, espai natural i castells, una visita que inclogui el castell i la platja de Tamarit, o la vila medieval d’Altafulla, amb la seva platja, i la de la Mora, paradisíaca. Doncs bé, aquests dies teniu una excusa molt bona per arribar-vos a El Catllar. Es tracta de la seva fira d’artesania, que te lloc aquest cap de setmana. Hi haurà oficis antics, tallers per infants, espectacles diversos, amb cercavila, animals, molta gresca i fins una desfilada de moda.  Mireu-vos la web del municipi. Un munt d’actes pensats per a divertir tota la família. Després d’un dia de platja, quina alegria pujar a El Catllar a descansar i divertir-se. No us ho perdeu. Si hi esteu el cap de setmana, podeu anar a Tarragona, a visitar aquesta imposant ciutat romana, patrimoni de la humanitat. Recordeu, aquests dies de tanta calor que, des del Catllar, podeu anar a gaudir de platges tan boniques com Altafulla, Cala Tamarit, amb el seu castell vora les ones, la idíl·lica Cala de la Mora, les cales verges de Roca Plana i Cala Fonda, o la immensa Platja Llarga. Per dormir a la zona hi ha diverses cases rurals, i a la platja hotels i càmpings a dojo, com per exemple el càmping Torre de la Mora. Per dinar o sopar us recomanem El Celler de l’Àvia, al mig del poble, a l’Avinguda Catalunya, 17. T: 977 65 32 58.  Fora de El Catllar, a La Riera de Gaià, la Masia de l’Era, al carrer de Sant Joan, 64. T: 977 65 54 02. Evidentment a Tarragona, i a Salou, encara més hotels. El Catllar, una bona destinació de sol, platja i festa en família!.

El Catllar, a pocos kilómetros de Tarragona, y a pocos kilómetros de la playa, es un bonito pueblo en segunda línea de mar, con un castillo muy importante, ahora visitable y restaurado, casas con portales y una iglesia renacentista. Al Catllar se llega desde Tarragona por la N-340, siguiendo la desviación pertinente, o bien desde Torredembarra y Altafulla por la Riera de Gaià. El castillo está rodeado de un foso que hace poco ha quedado al descubierto y una imponente muralla. Desde el Catllar podéis hacer una ruta por el bajo Gaià que incluya el pantano, Vespella, Tamarit, La Riera o Altafulla, con sus playas de arena fina, como La Mora, paradisíacas. Y si os hacemos hoy esta propuesta és con motivo de su feria de artesanos, nada del otro mundo, pero divertida para las famílias. Os recomendamos la zona, y sus playas fabulosas. Y cerca teneis Tarragona, la Tárraco romana, patrimonio de la humanidad. Miraros la web municipal para más información.

Calp/Calpe


calp

Calp és una joia de la Costa Blanca. Una de les poblacions turístiques més boniques de la província d’Alacant. Sí,  Ja sabem que massificada, plena de turistes, de residents estrangers, que res no te a veure amb aquella coquetona vila que estenia les seves cases blanques a tocar del mar, damunt d’un turó, entre les salines i el Morro de Toix, als peus del penyal imponent d’Ifach. Ja sabem que els edificis de primera línia han destrossat el seu ski-line. Que s’ha construït molt i malament. Però, que voleu… ens agrada Calp. Ens xifla la penya bestial d’Ifach, daurada a la posta, esvelta al matí. Ens perd la seva platja llarga, l’Arenal-Bol, o la de llevant, la Fossa. I també les seves cales i caletes d’aigües manses i càlides, fantàstiques per als nens. Ens fascinen les salines, plenes de flamencs quan és l’època, i les postes de sol darrera el Toix. I el petit poble blanc de carrers costeruts que encara queden, amagats, entre l’església i el castell. Calp te un clima excepcional. Us banyareu des de l’abril fins el novembre. I un ambient molt familiar. I oblidem voluntàriament els carrers més turístics a tocar del mar, les discoteques, els bars i els restaurants. Calp també te altres atractius. Unes runes romanes envaïdes per l’aigua marina. Un complex anomenat “Els Banys de la Reina Mora” que eren unes termes marines, o una piscifactoria, o tot a la vegada. Us hi podeu banyar, si voleu. I el penyal d’Ifach, que ho emmarca tot. Ara és un parc natural, una reserva terrestre i marina, amb una aula de natura. Es pot pujar dalt del penyal, per un camí de muntanya i un túnel excavat en la roca. Atenció, és una bona caminada, i te 343 metres d’alt. Les salines sovint acullen ànecs i flamencs, quan és la temporada. Amants dels ocells… ja ho sabeu!. Us recomanem anar a Calp fora de temporada, pel maig, el juny, setembre, l’octubre o novembre. Us banyareu igual i el disfrutareu molt. Per dinar o sopar ens agrada molt un local de tapes, senzill, amable, on fan uns menjars deliciosos. Racions i tapes molt bones. Personal amable. Menú molt bo per poquíssim diner. Estem parlant de La PIcaeta, al carrer Blasco Ibáñez 10, tel: 965.04.06.34, o mòbil 626764822. un lloc on segur que tornarem. També ens va agradar la Casa o la Casita, un restaurant encantador, coquetó, d’especialitats suisses al casc antic, al carrer del mar. Tel: 965 83 06 06. La Llar de Barbara també és molt bonic, i s’hi menja molt bé. Al carrer Major 10, al casc antic també, Tel: 965830160. Per allà també hi ha una pizzeria diferent, senyora, ben muntada i ben decorada, gens vulgar. Bona cuina italiana: El Borgo Antico. A la zona de baix a mar, al costat de la Picaeta, hi ha la pizzeria rusticana, al carrer pintor Sorolla, 5. Bones pizzes, a bon preu. Servei amable. Tel: 965 874 520. Finalment us recomanem de veritat el millor hotel de la Costa Blanca. Habitacions grans, a tocar de la platja, algunes amb vistes impagables al Mediterrà. La foto està presa des de l’habitació de l’hotel. I, a més, tocant al centre de Calp. Un quatre estrelles que en mereix cinc. Piscina oberta al mar, beach club i spa admirable, que cal pagar, és clar. Però solen fer ofertes. Admeten nens, i fora de temporada van gratis. Buffet per desdejunar, espectacular. Fora de l’estiu el preu és increïble, si pensem la qualitat que et donen. Us l’aconsellem sense cap mena de dubte. És el Gran Hotel Solymar. És gran, de veritat, és molt bo. Personal acollidor, que es desviu pels clients. No podem dir més!. I ara parlarem dels voltants de Calp. A nosaltres ens mola Altea. Ens agrada. Com Calp, Teulada o Moraira, pels carrers estrets i costeruts, o les cúpules blaves. Evocant la Grècia llunyana. Calp, Altea, Teulada o Moraira ens recorden pobles d’una illa de les Cíclades. Sempre ho han fet. Ens sedueixen les seves platges d’aigües blaves i verdes. Les seves nits. La llum. I també ens agrada el paisatge interior, com la vila castell de Guadalest, amb les seves serres, els tarongers. Aquesta costa és un miracle. Bona estada a la acollidora Calp!.

Calpe es una joya de la Costa Blanca . Una de las poblaciones turísticas más bonitas de la provincia de Alicante . Sí , ya sabemos que masificada , llena de turistas , de residentes extranjeros , que nada tiene que ver con aquella coquetona villa que extendía sus casas blancas junto al mar , sobre una colina , entre las salinas y el Morro de Toix , a los pies del peñón imponente de Ifach . Ya sabemos que los edificios de primera línea han destrozado su ski- line. Que se ha construido mucho y mal . Pero… nos gusta Calpe. Nos encanta la peña bestial de Ifach , dorada en la puesta, esbelta por la mañana. Nos pierde su playa larga , el Arenal -Bol , o la de levante , la Fossa . Y también sus calas escondidas de aguas mansas y cálidas , fantásticas para los niños . Nos fascinan las salinas , llenas de flamencos cuando es la época , y las puestas de sol detrás del Toix . Y el pequeño pueblo blanco de calles empinadas que aún quedan algunas , escondidas , entre la iglesia y el castillo . Calpe tiene un clima excepcional . Bañense desde abril hasta noviembre. Y un ambiente muy familiar . Y olvidamos voluntariamente las calles más turísticas cerca del mar , las discotecas , los bares y los restaurantes . Calpe también tiene otros atractivos . Unas ruinas romanas invadidas por el agua marina . Un complejo llamado ” Los Baños de la Reina Mora ” que eran unas termas marinas , o una piscifactoría , o todo a la vez. Os podéis bañar , si deseais, donde lo hacian los romanos. Y el peñasco de Ifach, que lo enmarca todo. Ahora es un parque natural , una reserva terrestre y marina , con un aula de naturaleza. Se puede subir por un camino de montaña y un túnel excavado en la roca . Atención , es una buena caminata , y tiene 343 metros de alto . Las salinas a menudo acogen patos y flamencos , cuando es la temporada . Amantes de los pájaros … ¡ya lo sabéis ! . Recomendamos ir a Calpe fuera de temporada , en mayo , en junio, septiembre , octubre o noviembre. Os bañareis igual y disfrutaréis mucho. Para comer o cenar nos gusta mucho un local de tapas , sencillo, donde hacen unas comidas deliciosas . Raciones y tapas muy buenas . Personal amable . Menú muy bueno por poquísimo dinero . Estamos hablando de La Picaeta , en la calle Blasco Ibáñez 10, tel : 965.04.06.34 , o móvil 626764822 . Un lugar donde seguro que volveremos . También nos gustó la Casa o la Casita , un restaurante encantador , coqueto , de especialidades suizas en el casco antiguo , en la calle del mar. Tel: 965 83 06 06 . Por allí también hay una pizzería diferente, muy señora , bien montada y bien decorada , nada vulgar . Buena cocina italiana : El Borgo Antico . En la zona de abajo a mar, junto a la Picaeta , está la pizzería Rusticana , en la calle pintor Sorolla , 5 . Buenas pizzas , a buen precio . Servicio atento. Tel : 965 874 520 . Finalmente le recomendamos de verdad el mejor hotel de la Costa Blanca . Habitaciones grandes , muy cerca de la playa , algunas con vistas impagables al Mediterráneo. La foto está tomada desde la habitación del hotel . Y, además , junto al centro de Calpe . Un cuatro estrellas que merece cinco . Piscina abierta al mar , beach club y spa admirable , aunque hay que pagarlo, claro. Pero suelen hacer ofertas . Admiten niños , y fuera de temporada van y comen gratis. Buffet para desayunar , espectacular . Fuera del verano el precio es increíble , si pensamos la calidad que te dan . Os lo recomendamos sin duda . Es el Gran Hotel Solymar . Es grande , de verdad , es muy bueno . Personal acogedor , que se desvive por los clientes . ¡No podemos decir más ! . Y ahora hablaremos de los alrededores de Calpe . A nosotros nos mola Altea . Nos gusta. Como Calpe, Teulada o Moraira , por las calles estrechas y empinadas , o las cúpulas azules . Evocando la Grecia lejana . Calpe, Altea , Teulada o Moraira nos recuerdan pueblos de una isla de las Cícladas . Siempre lo han hecho. Nos seducen sus playas de aguas azules y verdes . Sus noches . La luz . Y también nos gusta el paisaje interior, como la villa castillo de Guadalest , con sus sierras , los naranjos . Esta costa es un milagro . ¡Buena estancia en Calpe ! .

San Juan de Baños


El temple visigòtic de San Juan de Baños està situat a les afores del poble de Baños del Cerrato, al costat del cementeri. La trobareu molt propera a la vila de Venta de Baños, en un creuament de rutes i carreteres, ple de fàbriques, magatzems i naus industrials. Allà on es creuen els camins que porten a Madrid, a Santander, a Burgos, a Galicia, proper a Palència, a l’extrem nord de la vila de Venta de Baños. És molt bonic, però molt difícil de trobar. Sort que està ben indicat. Passada la zona industrial entrareu en unes cases d’arrabal, en mig d’una paramera plana, dura, polsosa, sense límits. I, en mig d’aquest no res, com emergida de la terra, en mig d’un prat, plantada allà, trobareu l’esglèsia visigòtica més antiga d’Espanya. La seva simple rusticitat emociona. Els petits detalls, les finestretes calades, les creus que la rematen, la nuessa de la pedra, l’interior sublim, els capitells, els arcs arabitzants, el gran arc visigòtic del presbiteri… Si mai passeu prop del lloc, camí d’on sigui, pareu-vos-hi. No és una gran catedral. És una ermita humil, una petita cosa, però corprenedora en la seva nimiesa. Si us decidiu esteu atents quan arribeu prop del lloc on es creuen les carreteres entre Burgos, Palencia y Valladolid, a peu de la A-611, a uns 11,5 Km de Palencia. Seguiu els indicadors que marquen Venta de Baños, i d’allà preneu la PP-1224 en direcció a Baños de Cerrato. Veureu diversos cartells indicadors. Aparcament fàcil al costat mateix de l’església. Està oberta cada dia, excepte els dilluns, a hores normals, matí i tarda. Imprescindible si visiteu Palència, la gran desconeguda de Castellà. Per dinar, nosaltres ho vam fer a Palència capital, a poca distància. Us recomanem La Traserilla, un lloc no precisament barat, però amb un glamour i un “savoir faire” indescriptibles. Cuina d’alta qualitat a preus en consonància. En una línia d’excel·lència semblant, fantàstic, Casa Damián. Un bon italià, pasta i pizzas, de casa, el Ponte Vecchio. Descobriu Palència, la seva fabulosa catedral, de la que ningú parla, però que us deixarà bocabadats. Descobriu el temple amagat de San Juan de Baños, visigòtic autèntic, fantàstic. Feu una volta per aquestes desolades terres que amaguen aquests tresors tan poc coneguts!.

El templo visigótico de San Juan de Baños está situado a las afueras del pueblo de Baños del Cerrato, junto al cementerio. Lo encontrará muy cerca de la villa de Venta de Baños, en un cruce de rutas y carreteras, lleno de fábricas, almacenes y naves industriales. Allí donde se cruzan los caminos que llevan a Madrid, a Santander, a Burgos, a Galicia, y muy cercano a Palencia, en el extremo norte de la villa de Venta de Baños. Es muy bonito, pero muy difícil de encontrar. Menos mal que está bien indicado. Pasada la zona industrial entraréis en unas casas de arrabal, en medio de una paramera plana, dura, polvorienta, sin límites. Y, en medio de esa nada, como emergida de la tierra, en un prado, plantada allí, encontrarán la iglesia visigótica más antigua de España. Su simple rusticidad emociona. Los pequeños detalles, las ventanillas caladas, las cruces que la rematan, la desnudez de la piedra, el interior sublime, los capiteles, los arcos arabizantes, el gran arco visigótico del presbiterio … Si nunca pasan cerca del lugar, camino de donde sea, paren a verla a ella. No es una gran catedral. Es una ermita humilde, una pequeña cosa, pero cautivadora. Cerca del lugar donde se cruzan las carreteras entre Burgos, Palencia y Valladolid, a pie de la A-611, a unos 11,5 Km. de Palencia, la encontrareis. Sigan los indicadores que marcan Venta de Baños, y desde allí tomen la PP-1224 en dirección a Baños de Cerrato. Veréis varios carteles indicadores. Aparcamiento fácil al lado de la iglesia. Está abierta todos los días, excepto los lunes, a horas normales, mañana y tarde. Imprescindible si visitais Palencia, la gran desconocida de Castilla. Para comer, nosotros lo hicimos en Palencia capital, a poca distancia. Os recomendamos La Traserilla, un lugar no precisamente barato, pero con un glamour y un “savoir faire” indescriptibles. Cocina de alta calidad a precios en consonancia. En una línea de excelencia similar, fantástico, Casa Damián. Un buen italiano, pasta y pizzas, de casa, el Ponte Vecchio. Descubran Palencia, con su fabulosa catedral, de la que nadie habla, pero que os dejará boquiabiertos. Descubran el templo escondido de San Juan de Baños, visigótico auténtico, fantástico. ¡Den una vuelta por estas desoladas tierras que esconden estos tesoros tan poco conocidos!.

Montanejos


A la zona interior de Castelló de la Plana, seguint la corrent del riu Millars des de la vila d’Onda, hi ha una comarca desconeguda, molt desconeguda. Son un seguit de petits pobles que s’aboquen al riu des de les seves talaies a mitja muntanya. Estan rodejats de natura, de boscos mediterranis, de pi, olorosos. És un relleu abrupte, potent, torturat. Seguint aquesta ruta arribareu fins el poble de Montanejos, ja proper a Terol. Allà el riu és diu Mijares, però els voltants son, encara, més bonics. I a la sortida d’aquesta vila, a un km. escàs, trobareu un parquing que anuncia la Fuente de los Baños. Ature-vos-hi. Esteu a punt de contemplar, i disfrutar, d’un dels llocs naturals més fabulosos d’Espanya. Si fos a l’estranger estaria publicitat arreu. Aquí el coneix la gent de la zona i les famílies de València i Castelló. En aquest indret privilegiat de la serra d’Espadà, el riu forma un canyó angost, d’altes parets, on hi desemboquen les aigües d’una font medicinal. Es diu que fou un rei moro de Valencia, Abu Zeit, qui va descobrir els banys. I que ell mateix s’hi banyava amb les seves favorites. Ho creiem. Perquè el lloc te quelcom de conte de les mil i una nits, un aire oriental, africà. La font vessa al riu Millars uns 5.000 litres d’aigua per minut, que no es poca cosa, a una temperatura constant, estiu i hivern, de 25º C. No és gaire, cert, però no està gens freda. Us hi podeu banyar tot l’any. El riu forma una piscina natural, on s’ha habilitat una platja amb tots els serveis, bar, picnic, WC i parking de pagament, però baratet. I la piscina és apta per infants, cobreix molt poc, i hi ha instal·lat un tobogan petitó. La bassa s’allarga dins del barranc, aquí l’aigua adquireix tons balus preciosos, i cobreix. Podeu resseguir, a peu, o nedant, el corrent fins arribar a la cova on neix la font. Ideal per fer una banyada en aigües de riu incontaminades, minerals, medicinals i a temperatura constant. Cristal·lines i puríssimes. Sense perill. I, si us agrada la natura, després de dinar de picnic i jugar allà mateix, potser voleu remuntar la carretera cap a Rubielos de Mora, per trobar paratges tan bells com el barranco de la Maimona, la Cueva Negra, la fuente de la Zorrica, o els sorprenents i fantàstics estrechos de Chillapájaros. El pantà de Arenós tanca les terres valencianes i dona pas a Rubielos de Mora, ja a Terol. Poble medieval, de casones antigues i carrers de pedra. I encara més enllà Mora de Rubielos, amb el seu castell. Però això ja és una altra història. Nosaltres només volíem que sabèssiu que, a Montanejos, al Castelló interior, hi ha un riu maravellós, amb una font termal inaudita, on la canalla pot remullar-se tot l’any en unes aigües d’ensomni. Ja està dit!. Arribareu a Montanejos des de Barcelona si aneu per l’autopista AP-7 fins la sortida 47 (Castelló Sud). A la rotonda preneu la direcció Onda. Un cop a Onda seguiu les indicacions cap a Montanejos, a uns 40 km. per la CV-20. Per dormir a la zona us recomanarem tres llocs, molt diferents. El balneari la Rosaleda de Montanejos és un hotel familiar, situat al poble, que te habitacions senzilles, i un spa amb les mateixes aigües de la font termal. També està molt bé la casa rural, l’hostalet rural, Piedra del Mediodia. Habitacions ben cuidades, bé de preu, i un restaurant que us recomanem vivament. Cuina de qualitat a un preu d’escàndol. Menú de campanetes per pocs euros. Finalment també podeu aprofitar les ofertes que fa l’Hotel Luz de Castelló. Un quatre estrelles fantàstic, amb habitacions super grans per a les famílies. Son com uns apartaments, ideals per estar-s’hi un pont, o unes vacances, recorrent les platges idíl·liques de la Costa del Azahar, i els rius encantadors que formen piscines naturals a l’interior.

En la zona interior de Castellón de la Plana, siguiendo la corriente del río Mijares desde la villa de Onda, hay una comarca desconocida, muy desconocida. Son una serie de pequeños pueblos que se asoman al río desde sus atalayas a media montaña. Están rodeados de naturaleza, de bosques mediterráneos, de pino, olorosos. Es un relieve abrupto, potente, torturado. Siguiendo esta ruta llegará hasta el pueblo de Montanejos, ya próximo a Teruel. Allí el río se llama Mijares, pero los alrededores son, todavía, más bonitos. Y a la salida de esta villa, a un km. escaso, encontrarán un parking que anuncia la Fuente de los Baños. Paren en ella. Están a punto de contemplar, y disfrutar de uno de los lugares naturales más fabulosos de España. Si fuese en el extranjero estaría publicitado en todas partes. Aquí lo conoce la gente de la zona y las familias de Valencia y Castellón. En este lugar privilegiado de la Sierra de Espadán, el río forma un cañón angosto, de altas paredes, donde desembocan las aguas de una fuente medicinal. Se dice que fue un rey moro de Valencia, Abu Zeit, quien descubrió los baños. Y que él mismo se bañaba con sus favoritas. Lo creemos. Porque el sitio tiene algo de cuento de las mil y una noches, un aire oriental, africano. La fuente vierte al río Mijares unos 5.000 litros de agua por minuto, que no es poca cosa, a una temperatura constante, verano e invierno, de 25 º C. No es mucho, cierto, pero no está nada fría. Os podéis bañar todo el año. El río forma una piscina natural, donde se ha habilitado una playa con todos los servicios, bar, picnic, WC y parking de pago, pero barato. Y la piscina es apta para niños, cubre muy poco, y hay instalado un tobogán pequeñito. La balsa se alarga dentro del barranco, y aquí el agua adquiere tonos azul preciosos, y cubre. Pueden seguir, a pie, o nadando, subiendo la corriente arriba hasta llegar a la cueva donde nace la fuente. Ideal para hacer un baño en aguas de río incontaminadas, minerales, medicinales ya temperatura constante. Cristalinas y purísimas. Sin peligro. Y, si os gusta la naturaleza, después de comer de picnic y jugar allí mismo, tal vez quieran remontar la carretera hacia Rubielos de Mora, para encontrar parajes tan bellos como el barranco de la Maimona, la Cueva Negra, la fuente de la Zorrica , o los sorprendentes y fantásticos estrechos de Chillapájaros. El pantano de Arenós cierra las tierras valencianas y da paso a Rubielos de Mora, ya en Teruel. Pueblo medieval, de casonas antiguas y calles de piedra. Y aún más allá Mora de Rubielos, con su castillo. Pero eso ya es otra historia. Nosotros sólo queríamos que supieran que, en Montanejos, en Castellón interior, hay un río maravilloso, con una fuente termal inaudita, donde los niños puede remojarse todo el año en unas aguas de ensueño. ¡Ya está dicho!. Llegarán a Montanejos desde Barcelona si van por la autopista AP-7 hasta la salida 47 (Castellón Sur). En la rotonda hay que tomar la dirección de Onda. Una vez en Onda sigan las indicaciones hacia Montanejos, a unos 40 km. por la CV-20. Para dormir en la zona les recomendaremos tres lugares, muy diferentes. El balneario La Rosaleda de Montanejos es un hotel familiar, situado en el pueblo, que tiene habitaciones sencillas, y un spa con las mismas aguas de la fuente termal. También está muy bien la casa rural, un hostalillo rural, llamado la Piedra del Mediodia, en el pueblo de Cirat. Habitaciones bien cuidadas, bien de precio, y un restaurante que os recomendamos vivamente. Cocina de calidad a un precio de escándalo. Menú de campanillas por pocos euros. Finalmente también pueden aprovechar las ofertas que hace el Hotel Luz de Castellón. Un cuatro estrellas fantástico, con habitaciones super grandes para las familias. Son como unos apartamentos, ideales para estar un puente, o unas vacaciones, recorriendo las playas idílicas de la Costa del Azahar, y los ríos encantadores que forman piscinas naturales en el interior.

Llanos de Senarta


La vall de Benasque és una de les menys visitades i conegudes del Pirineu. Potser perquè no te bones comunicacions. Potser perquè no te frontera transpirenàica amb França. Però Benasque te molts atractius. Pics gegants que superen els 2.500 mts, i arriben a 3.000, i més. Noms com ara Maladeta, Aneto, Posets, Perdiguero, Bichamala o Gallinero.  Benasque és un destí apte per tot temps. A la tardor els boscos ofereixen una simfonia de colors. A la primavera, en canvi, tot és verd. A l’estiu tot és amable. Podem banyar-nos en els rierols. A l’hivern tot és neu. Benasque disposa de bones estacions d’esquí. Avui us volem parlar d’un lloc bonic dins la vall. Uns prats d’herba maravellosos, amb el mític riu Ésera salta i es trenca en diversos braços, oferint un lloc agradable per jugar, passejar, banyar-se o descansar. Ideal pels infants. Un lloc on es fàcil arribar, molt fàcil, a tocar de la carretera principal, a pocs kms. de la població mateixa de Benasque, camí dels llanos de l’Hospital. Es tracta de Senarta. Sembla mentida que una natura tan verge, un espai tan ben conservat, sense cap dels estralls de la vida moderna, tingui un accés tan senzill. Per trobar-lo cal deixar Benasque cap al nord. Passeu la desviació de Cerler, passeu el camping Aneto, passeu un pantà, i just a la cua del pantà, cal estar atents, trobareu els Llanos de Senarta. Fixeu-vos en una bona pista, a la dreta, que baixa cap al riu. Baixeu-la des de la carretera, uns metres, i aparqueu on vulgueu. Trobareu allà un espai de llibertat, i de calma, on divertir-vos. On fer pic-nic. Gens regulat. Només pel sentit comú. Fins s’hi pot acampar, de manera informal, lliure, però llavors cal demanar permís a l’ajuntament de Benasque, que cobra uns euros, pocs. Ideal per famílies, per famílies amants de la muntanya, de les excursions, del senderisme, o de no fer res de res. Podeu intentar fer un tros de la pista que, des de Senarta mateix, puja cap a Vallivierna. És molt bonic. Boscos de somni. No podreu arribar fins el refugi, que es fa servir per pujar a l’Aneto per aquesta via, però tampoc cal. Si no voleu cansar-vos tant, us recomanem anar pel costat del riu, seguint una pista forestal que porta a l’antic balneari dels Banys de Benasque, i més endavant fins l’Hospital. Tampoc no hi arribareu, si no sou uns caminadors fanàtics, però tampoc importa gaire, oi?.  A Benasque hi ha molts allotjaments, molt bons tots, pensats per infants la majoria. Turisme molt familiar. Sovint us oferiran habitacions quàdruples sense problemes, a bons preus. Restaurants excel·lents. També teniu Càmpings molt ben instal·lats, si en sou amants. Benasque te el circ muntanyòs més gran d’Espanya, formidable, visible des dels Llanos de l’Hospital. Allà teniu un hotel molt luxós amb Spa. Maravellosa també, sobretot a la tardor, la Vall d’Estós. Cerler és una estació d’esquí molt familiar. Benasque capital, i els petits pobles que l’envolten són molt bonics. Allà teniu l’hotel Ciria. Bon dormir i bon menjar. També teniu, molt maco, més senzill, i més apanyat la Solana. Habitacions familiars i un menú per dinar o sopar amb d’una relació preu i qualitat insuperable. Als apartaments Sant Marcial els ha passat de llarg la seva millor època. Están envellits, però el preu és una oferta.

El valle de Benasque es uno de los menos visitados y conocidos del Pirineo. Quizá porque no tiene buenas comunicaciones. Quizá porque no tiene frontera Transpirenaica con Francia. Pero Benasque tiene muchos atractivos. Picos gigantes que superan los 2.500 mts, y llegan a 3.000, y más. Nombres como Maladeta, Aneto, Posets, Perdiguero, Bichamala o Gallinero. Benasque es un destino apto para todo tiempo. En otoño los bosques ofrecen una sinfonía de colores. En primavera, en cambio, todo es verde. En verano todo es amable. Podemos bañarnos en los arroyos. En invierno todo es nieve. Benasque dispone de buenas estaciones de esquí. Hoy os queremos hablar de un lugar bonito dentro del valle. Unos prados de hierba maravillosos, con un rio, el mítico Ésera, que salta y se rompe en mil brazos, ofreciendo un lugar agradable para jugar, pasear, bañarse o descansar. Ideal para los niños. Un lugar donde es fácil llegar, muy fácil, junto a la carretera principal, a pocos kms. de la población misma de Benasque, camino de los llanos del Hospital. Se trata de Senarta. Parece mentira que una naturaleza tan virgen, un espacio tan bien conservado, sin los estragos de la vida moderna, tenga un acceso tan sencillo. Para encontrarlo hay que dejar Benasque hacia el norte. Pasen el desvío de Cerler, pasen el camping Aneto, pasen un pantano, y justo en la cola del pantano, hay que estar atentos, encontrarán los Llanos de Senarta. Vigilen para ver una buena pista, a la derecha, que baja hacia el río. Bajenla desde la carretera, són unos metros, y aparquen donde quieran. Encontrarán allí un espacio de libertad, y de calma, donde divertirse. Dónde hacer pic-nic. Nada regulado. Sólo por el sentido común. Hasta se puede acampar, de manera informal, libre, pero entonces hay que pedir permiso al ayuntamiento de Benasque, que cobra unos euros, pocos. Ideal para familias, para familias amantes de la montaña, de las excursiones, del senderismo, o de no hacer nada de nada. Pueden intentar subir por la pista que, desde Senarta mismo, va hacia Vallivierna. Es muy bonito. Bosques de ensueño. No podrán llegar hasta el refugio, que se utiliza para subir al Aneto por esta vía, pero tampoco hay porque llegar. Si no quieren cansarse tanto, les recomendamos ir por el lado del río, siguiendo una pista forestal que lleva al antiguo balneario de los Baños de Benasque, y más adelante hasta el Hospital. Tampoco llegareis, si no sois unos andarines  fanáticos, pero tampoco importa mucho, ¿verdad?. En Benasque hay muchos alojamientos, muy buenos todos, pensados para niños la mayoría. Turismo muy familiar. A menudo les ofrecerán habitaciones cuádruples sin problemas, a buenos precios. Restaurantes excelentes. También tiene campings muy bien instalados, si sois amantes del cámping. Benasque tiene el circo montañoso más grande de España, formidable, visible desde los Llanos del Hospital. Allí tienen un hotel muy lujoso con Spa. Maravillosa también, sobre todo en otoño, la Valle de Estós. Cerler es una estación de esquí muy familiar. Benasque capital, y los pequeños pueblos que la rodean son muy bonitos. Allí tienen el hotel Ciria. Buen dormir y buena comida. También tienen, muy bonito, más sencillo, y más apañado el hotel La Solana. Habitaciones familiares y un menú, para comer o cenar, con una relación precio y calidad insuperable. A los apartamentos San Marcial les ha pasado de largo su mejor época. Están envejecidos, pero el precio es una oferta.

Banys àrabs de Girona


Sempre és tot un gustàs passejar per Girona. Sobretot pel seu barri vell, la Força. Pels carrers del call jueu, pels palaus gòtics o per la Catedral, potent, omnipotent, allà dalt damunt la seva escalinata. Però avui us vull parlar d’una joia amagada, poc visitada, però molt bonica. Us justificarà una nova anada a Girona. Es tracta dels anomenats banys àrabs. Es troben al carrer que, des de la Catedral, baixa cap a Sant Pere de Galligans. Darrera una porteta us espera la sorpresa. Un espai únic, fastuós, de poètica delicadessa. Una cúpula, senzilla a l’exterior, (a la foto), que amaga una genial obra d’art a l’interior. Torneu doncs a Girona, una vegada més, i descobriu els banys àrabs. Més tard podeu tornar a Galligans a veure el romànic més bonic, o perdre-us pels carrers del barri gòtic. Admirar la catedral i el seu museu. Entrar a Isaac el Cec a viure la vida del millor call jueu d’Espanya. Sentir caure la tarda a les vores de l’Onyar, o al parc de la Devesa. Per dinar, ja ho sabeu, a Ca la Marieta, o al Boira, molt proper. Per dormir, l’hotel AC, o el Carlemany, o dins de barri antic, l’hotel Històric.

Siempre es todo un gustazo pasear por Girona. Sobre todo por su casco antiguo. O por las calles del barrio judío, viendo los palacios góticos, o por la Catedral, potente, omnipotente, allá arriba, sobre su escalinata. Pero hoy quiero hablar de una joya escondida, poco visitada, pero muy bonita. Os justificará una nueva ida hasta Girona. Se trata de los llamados baños árabes. Se encuentran en la calle que, desde la Catedral, baja hacia Sant Pere de Galligants. Detrás de una puerta les espera la sorpresa. Un espacio único, fastuoso, de poética delicadeza. Una cúpula, sencilla en el exterior, (en la foto), que esconde una genial obra de arte en el interior. Vuelva pues a Girona, una vez más, y descubra los baños árabes. Más tarde puede bajar a Galligans para ver el románico más bonito, o perderse por las calles del barrio gótico. Admirar la catedral y su museo. Entrar en Isaac el Cec a vivir la vida del mejor barrio judío de España. Sentir caer la tarde a orillas del Onyar, o en el parque de la Devesa. Para comer, ya lo sabéis, Ca la Marieta, o el Boira, muy próximo. Para dormir, el hotel AC, o el Carlomagno y, dentro de barrio antiguo, el hotel Històric.

Balnea


balnea

Balnéa és, com el seu nom indica, un balneari. De balnearis n’hi ha molts. Per això us justificaré la raó per la que heu d’anar, tota la familia a Balnéa. Primer de tot direm que és un balneari familiar. Això és, no és un balneari carrincló, ple de iaios amb dolors reumàtics i àvies que van de font en font prenent les aigües. És un balneari per famílies amb infants, gent jove diversa i avis encara amb ànima exploradora. Fan tarifes familiars. Dues hores per a dos adults i dos nens, costen 33 euros. (del 2009). No és car, oi?. Aquesta és la segona bona raó per anar-hi. Res de centres exclusius, d’alt estànding, o de centres abusius que cobren l’oro i el moro per una pírrica sessió. Un altre bon motiu per anar-hi és l’entorn. Balnéa és al mig d’un paratge idílic, al mig del Pirineu, davant d’un llac on els infants poden nedar, anar amb canoa o amb pedalo. Rodejat de boscos que conviden a la passejada per la natura. Amb rutes a peu i en bici. Amb poblets de teulades de pissarra, cases de pedra i fusta. Res de balnearis al mig de ciutats, en racons del Pirineu sobreexplotats, plens de gent  i sorollosos. Aquesta és una altra bona raó per anar a balnéa abans que a altres centres lúdics. Res de fer cua per entrar o sortir del país, per moure’t pel país o per arribar al lloc. Res d’aglomeracions dins i fora del centre termal. Poc conegut, poc massificat, ideal. I on és, doncs, aquesta joia?. És a Loudunville, a France, a la vall de Loudun, prop d’Arreau, a la Vall d’Aure. I com arribar-hi?. Nosaltres hi anem per Ainsa i Bielsa, passem a França, baixant fins Arreau i pugem fins a Balnéa, a Loudunville. Uns 250 kms des de Barcelona. Però si necessiteu descans, en família, o sense, val la pena. Podeu dinar, bé de preu, al balneari: amanides, cuina natural, wonk… I per dormir teniu molts hotels. La nostra perdició és l’Hotel d’Anglaterre, a Arreau. Una passada. Sopars exquisits. Si ho voleu fer des d’Espanya, anar i tornar, ho teniu fàcil: l’hotel Bielsa. Bon preu i qualitat per dormir i menjar. De Bielsa a Balnéa no trigareu més de mitja hora llarga per tunel.

Balnea es, como su nombre indica, un balneario. De balnearios hay muchos. Por eso os justificaré la razón por la que debeis ir allí, toda la familia. En primer lugar os diremos que es un balneario familiar. Esto es, no es un balneario mohoso, lleno de abuelos con dolores reumáticos y abuelas que van de fuente en fuente tomando las aguas. Es un balneario para familias con niños, gente joven diversa y abuelos todavía con alma exploradora. Hay tarifas familiares. Dos horas para dos adultos y dos niños, cuestan 33 euros (2009).  No es caro, ¿verdad?. Esta es la segunda buena razón para ir. Nada de centros exclusivos, de alto estanding, o de centros abusivos que cobran el oro y el moro por una pírrica sesión. Otro buen motivo para ir allí es el entorno. Está en medio de un paraje idílico, en pleno Pirineo, ante un lago donde los niños pueden nadar, ir en canoa o con pedalo. Rodeado de bosques que invitan al paseo por la naturaleza. Con rutas a pie y en bici. Con pueblos de tejados de pizarra, casas de piedra y madera. Nada de balnearios en el centro de ciudades, en rincones del Pirineo sobreexplotados, llenos de gente y ruidosos. Esta es otra buena razón para ir a Balnea antes que a otros centros lúdicos. Nada de hacer cola para entrar o salir del país, para moverte por él o para llegar al lugar. Nada de aglomeraciones dentro y fuera del centro termal. Poco conocido, poco masificado, ideal. ¿Y dónde está, pues, esta joya?. En Louronville, en Francia, en la Val de Louron, cerca de Arreau, en la Val d’Aure. ¿Y como llegar?. Nosotros vamos por Ainsa y Bielsa, pasamos a Francia, bajando hasta Arreau y subimos hasta Balnea. Unos 250 kms desde Barcelona. Si necesita descanso, en familia, o sin ella, vale la pena llegarse. Pueden comer, bien de precio, en el balneario: ensaladas, cocina natural, wonk … Y para dormir tienen muchos hoteles. Nuestra perdición es el Hotel de Anglaterre, en Arreau. Una pasada. Cenas exquisitas. Si quiere ir desde España, solo ida y vuelta, lo tiene muy fácil: el hotel Bielsa. Buen precio y calidad para dormir y comer. Ir desde Bielsa a Balnea no llevará más de media hora larga para tunel.

Besalú


besalu

Besalú és una impressionant ciutat medieval, que conserva tot l’aire de l’edat mitjana. No trobareu a tot Catalunya una ciutat tan perfecta con Besalú. Podeu veure-hi palaus, dos monestirs romànics, el de Sant Pere és senzillament fantàstic, diverses esglèsies i fins uns banys jueus. També els carrers i les cases, places porxades i milers de portes adovellades i finestres coronel·les. Però la joia més coneguda, més excepcional, és el pont damunt del riu Fluvià, amb les seves torres de defensa, intactes. (A la foto). Besalú és una destinació que no podeu deixar passar si aneu amb infants. Una lliçó d’història viva. Per dinar hi ha molts restaurants, alguns molt bons, i molt cars, com el Pont Vell, molt i molt recomanable, o la Cúria, Tel: 972 59 02 63, i d’altres més arregladets, que us deixem descobrir a la web del poble, o passejant-hi, com ara la Fonda Siqués. Per dormir teniu tota l’oferta possible. Des de la mateixa Fonda Siqués a hotels com el Tallaferro o Spa’s com Can Güell, tots del mateix amo: els de Cal Parent. O coses tan exclusives com el Sant ferriol. També cases rurals amb molt d’encant. Podeu lligar aquesta sortida amb una ruta per Girona i Banyoles, que segurament us vindran de pas. Ideal per fer-la amb la canalla. Besalú al matí, i a remar al llac a la tarda, o a la inversa. I si queda temps Girona. I si hi aneu un parell de dies, teniu la Garrotxa al vostre abast. No deixeu passar l’oportunitat de veure Besalú. Una aposta segura.

Besalú es una impresionante ciudad medieval, que conserva todo el aire de la edad media. No encontrará en toda Cataluña una ciudad tan perfecta con Besalú. Puede ver palacios, dos monasterios románicos, el de Sant Pere es sencillamente fantástico, varias iglesias y hasta unos baños judíos. También las calles y las casas, plazas porticadas y miles de puertas y ventanas coronelas. Pero la joya más conocida, más excepcional, es el puente sobre el río Fluvià, con sus torres de defensa, intactas. (En la foto). Besalú es un destino que no puede dejar pasar si va con niños. Una lección de historia viva. Para comer hay muchos restaurantes, algunos muy buenos, y muy caros, como el Puente Viejo, muy recomendable, o la Curia, Tel.: 972 59 02 63, y otros más arregladitos, que os dejamos descubrir en la web del pueblo, o paseando por él, como la Fonda Siqués. Para dormir tiene toda la oferta posible. Desde la misma Fonda Siqués hasta hoteles como el Tallaferro o Spa’s como Can Güell, todos del mismo dueño: los de Cal Parent. O cosas tan exclusivas como el Sant Ferriol. También casas rurales con mucho encanto. Puede ligar esta salida con una ruta por Girona y Banyoles, que seguramente os vendrán de paso. Ideal para hacerla con los niños. Besalú por la mañana, y a remar en el lago por la tarde, o a la inversa. Y si queda tiempo Gerona. Y si vais un par de días, tienen toda la Garrotxa a su alcance. No dejen pasar la oportunidad de ver Besalú. Una apuesta segura.