Barbacoes a Gósol

Per pujar fins a Gósol, bellíssim poblet en mig del Cadí, al Pirineu més pregon, el millor és fer-ho des Barcelona per la C-16 fins a Berga. Continuar en direcció al túnel del Cadí. Abans d’arribar a Guardiola agafar la carretera B-400 en direcció Saldes i Gósol, just a Guardiola de Berguedà, just passat un túnel que la C-16, en direcció al Túnel del Cadí, travessa una mica abans d’arribar a aquesta població. Tot just sortir del túnel ja podeu agafar la desviació que indica Saldes, a mà esquerra. La carretera s’enfila i entra a la vall del Pedraforca, la muntanya màgica de Catalunya, que presidirà tot l’itinerari. La carretera serpenteja deixant ara ja Saldes enfonsat i pujant a Gósol. Passeu un petit coll i ja sereu a la Vall de Gósol. El poble està als peus d’un turó que te un castell a dalt. En la primera rotonda, en la que veureu un bar, restaurant, i hostal, anomenat Francisco, no seguiu cap el poble, sinó cap on indica Molí de Gósol i Càmping, però atenció… en la primera bifurcació que trobeu deixeu estar el càmping i pugeu a mà dreta per damunt del camí del cementeri i el càmping. Trieu la pista estreta però asfaltada que surt a mà dreta, no la de l’esquerra. Donareu la volta al turó del castell per l’esquena, tot descrivint un cercle, per arribar a un encreuament de camins, on hi ha el dipòsit municipal de runa. El de la dreta torna al poble. El de l’esquerra segueix un torrent i va cap a l’àrea de lleure, i cap al Molí. No hi ha grans indicadors, sinó petits panells verds. Potser haureu de baixar del cotxe per llegir-los. Deixeu estar ara els indicadors del molí de Gósol i seguiu la pista fins la zona d’oci, que us quedarà a mà dreta. Ja us diem que no és gaire fàcil de trobar aquesta àrea de pícnic. En cas de dubte pregunteu al poble. Si seguiu la pista més amunt, arribareu a un paratge d’interès natural, on neix el riu d’aigua de Valls, a la foto el teniu. És la Torrentsenta. Les aigües son molt bones i fresques, la gent aprofita per pujar-hi a dinar a l’estiu i també recull aigua per portar a casa. Picasso mateix va visitar el lloc als anys 20 del segle passat. Si seguíssiu el camí forestal més enllà, us animem a fer-ho a peu des de la zona de pícnic, arribaríeu al Forat de Torrentsenta, un curiós estret entre muntanyes, i si seguíssiu més encara, faríeu cap a la borda del Tinent. Des de l’àrea de lleure son deu minuts. En el prat on hi ha el berenador teniu unes quantes taules i barbacoes, en dues esplanades diferents. No us quedeu a la primera que trobareu. A la segona hi ha més taules. També trobareu una glorieta d’informació turística que explica la visita de Picasso al lloc, entre altres coses, en diferents idiomes. Hi ha força espai per córrer i jugar i aparcament suficient. Al costat del pícnic hi passa el riu Torrentsenta. Tota la zona és idíl·lica per fer-hi passejades amb bones vistes del Pedraforca. També Gósol és un poble bonic de veure, i tot el Berguedà. Si voleu passar uns dies per Gósol teniu un càmping, que ja sabeu on és. També sabeu on és l’Hostal Francisco. Bon lloc per menjar i dormir. Molt acollidor també l’alberg del Molí de Gósol que imaginem ja sabeu on és també. Un restaurant de poble, amb habitacions senzilles: Cal Triuet. Hi ha boniques cases rurals, com ara Cal Puxica o bé Cal Esteve. Per dinar teniu bons restaurants com ara El Forn, o bé podeu acudir als bars del poble, que n’hi ha uns quants. Si hi esteu uns dies per aquesta zona podeu visitar Saldes, o remunteu fins el refugi Lluís Estasen i el Mirador del Gresolet, on veureu aquest santuari a vista d’ocell. La vista és aèria. No apte per qui pateix vertígen. Si sou atrevits podeu pujar el Pedraforca. No és impossible fer-ho amb canalla ja una mica gran. A Saldes també hi ha bons llocs per dinar o dormir, com ara el Cruse, o el càmping Susen. Més tradicional és l’Hostal Pedraforca, tot un clàssic, o si us agraden els càmpings aneu al Repòs del Pedraforca. Son molt boniques també les cases rurals que hi ha per la zona de Saldes, com ara La Vilella o bé Cal Peró. Visiteu  des de Gósol tot el Berguedà. Paisatges i llocs fantàstics son al vostre abast fent centre a Gósol, a Saldes, a Bagà o Berga. I tot a menys de 100 kms. de Barcelona. Bon pícnic i bona barbacoa a Gósol!.

En Gósol, un pequeño pueblo a los pies del Pedraforca, teneis una zona de pícnic, con barbacoas, en un entorno idílico del Pirineo más salvaje. Mesas, campo para correr y naturaleza. No se puede pedir más.

Pícnic i barbacoes a Pira

L’area de lleure del Riu Anguera està situada al bonic poble de Pira, a l’Alt Camp. Nosaltres hi vàrem anar des de Montblanc, per l’autopista AP-7, sortint en la sortida d’aquesta bellíssima població enmurallada i anant per la C-14 en direcció Tàrrega. A un km. o dos, dins el poblet de la Guardia dels Prats, trobareu a mà dreta, la desviació cap a Santa Coloma de Queralt per la C-241. El primer poble que arriba ja és Pira. També fàcil anar-hi per l’autovia gratuïta que porta a Lleida, l’A-2. Deixeu-la al coll de la Panadella i agafeu la carretera T-221 en direcció Santa Coloma de Queralt, un altre poble preciòs de la zona, i continueu per la C-241 camí de Montblanc. Passareu per Sarral abans d’arribar a Pira. Un cop al nostre poble, si veniu de Santa Coloma de Queralt, trobareu indicada, només veure les primeres cases, la pista encimentada que porta cap al poble de Barberà de la Conca. Si veniu de Montblanc, podeu agafar, al mig del poble, qualsevol carrer que porti a la plaça de l’església. Seguiu la pista encimentada de Barberà, que és el carrer de Jaume I, i entrareu tot seguit passar les darreres cases, en la gorxa encaixonada del riu Anguera, just sota el poble de Pira. A mà dreta veureu ja la zona de lleure. És prou bonica, ensotada, ombrívola, dins un canyó de terra rojenca, amb alts espadats. És lliure, oberta, pública, i compta amb una font d’aigua potable, unes barbacoes una mica rupestres i taules de pedra amb els seus bancs, unes circulars, i una llarga, per molta gent. Hi ha espai per poder gaudir amb la família, còrrer i jugar al llit del riu, que porta aigua i fa tolls, si l’estiu no és rigorós. Els nens i nenes xalaran. Hi ha prou espai per aparcar els cotxes. Si feu brossa heu de saber que no hi ha papereres. Cal portar les deixalles fins els contenidors de la plaça de l’església. Sigueu cívics!. El poblet de Pira és pintoresc, però el millor que te és la pròpia “Hoz” del riu Anguera, on ja està instal·lada la zona de pícnic. Però ja hem comentat que Montblanc, la capital de la bellíssima comarca de La Conca de Barberà, al cor de la Catalunya Nova, entre Tarragona i Lleida és una vila medieval preciosa, meravellosa, una ciutat que conserva íntegres les seves muralles medievals, molt mimades i conservades per la gent i les autoritats. Un cercle de murs molt ben restaurat de fa poc. Us recomanem una parada a Montblanc. No lluny de Pira i de Montblanc, teniu el monestir de Poblet, una joia del císter, declarada patrimoni de la humanitat. L’Abadia de Poblet és una fita maravellosa i ineludible, una vegada a la vida, per qualsevol mortal. Un monestir cistercenc, viu, real, el millor d’Europa. I també n’hem vist un munt de monestirs nosaltres!.  També podeu anar fins Barberà de la Conca, un poble amb un castell templari, i un poble partit per una esquerda que es va obrint. Potser ja no el veureu si torneu, potser l’haurà engolit la terra. Aprofiteu i seguiu la pista des de l’àrea de lleure per arribar-hi. Son 3 kms. També podeu anar a Vallbona de les Monges, un altre monestir fabulós, o a Santes Creus, el darrer cenobi de la famosa ruta del Císter. O també voltar pels petits poblets medievals de la zona, com ara Conesa, per exemple, o el gran poble medieval de Santa Coloma de Queralt, on potser passareu. No deixeu de veure’n l’església gòtica, el castell i la plaça porxada. Tot incita, doncs, a passar-hi uns dies d’aventura i goig amb els vostres infants. Per dinar, al poble mateix de Pira, si no us agrada el pícnic, o plou, us recomanem un parell de bars i restaurants, com per exemple Cal David, a l’Avinguda Arnau de Ponc, 15, tel: 977 88 73 16. O el Restaurant el Torrentill, al carrer Conca de Barberà, 2. Tel: 977 88 71 43 o 615 33 89 90. Podreu degustar bona carn a la brasa, i els caps de setmana un bon menú. Fora de Pira us recomanem la Fonda dels Àngels, a la plaça dels Àngels, és clar. Tel: 977860173. El millor de la vila medieval. També podeu menjar per poca pasta al buffet lliure de Bon Àrea, molt baratet. Si cerqueu quelcom amb més glamour, el vostre local és la fonda Cal Blasi. Amb habitacions molt maques. Un bon lloc on passar un cap de setmana a Pira, Montlanc i la zona!.

Una vez más les recomendamos que lleguen hasta las tierras del sur, en esta ocasión al pueblo de Pira, cercano a Montblanc, para poder comer buena carne a la brasa, o una calçotada en família, en el área de pícnic con barbacoas que hay cerca del rio Anguera, en una hoz del rio a su paso por esta localidad. Buen sitio, fuente, mesas de piedra, espacio para correr. ¿Que está un poco lejos?. Ya lo sabemos. Pero si bién Pira quizás no es una villa preciosa, si que lo es su zona de pícnic. Y cerca tienen otros buenos motivos para bajar hasta allí. Por ejemplo visitar la ciudad de Montblanc que conserva íntegras sus murallas medievales. Sólo por eso ya os pediríamos que cogiérais el coche, y la familia, y fuerais a Montblanc. Por sus iglesias románicas, los palacios góticos y renacentistas, y una catedral preciosa. Si ya se han decidido a llegarse a Pira y Montblanc les sugerimos que vayan el fin de semana entero. Para ir a disfrutar de Poblet, una joya del císter, declarada patrimonio de la humanidad. La Abadía de Poblet es un hito maravilloso e ineludible, que hay que ver una vez en la vida. Un monasterio cisterciense, vivo, real, el mejor de Europa. Todo esto a una hora y media en coche de Barcelona por la autopista AP-2, la de Lleida, de pago, salida Montblanc y luego en dirección, primero a Tàrrega por la C-14, y después a Santa Coloma de Queralt, otro pueblo precioso, por la C-241. Pira queda a la mitad de camino. O bién por la autovía A-2, la que también va a Lleida pero no es de pago. Salida en Igualada para coger la C-241 camino de Montblanc. ¡Os deseamos una buena botifarrada en familia en las barbacoas de Pira!.

El Pinar de Canyelles

A Canyelles, una població del Garraf, propera a Sant Pere de Ribes i Sitges, no lluny de Barcelona, hi ha un “merendero” anomenat El Pinar. A la pàgina web trobareu tot el que necessiteu sobre informació, ruta per arribar-hi, preus i instal·lacions. No n’explicarem res de tot això. Però donat que és un lloc un xic especial, si que volem fer-vos cinc cèntims sobre el què trobareu quan hi arribeu. Aquesta era una antiga casa de colònies, on nosaltres mateixos havíem anat moltes vegades, situada a la part alta de Canyelles, ja sortint del poble en direcció a Vilafranca del Penedés, per l’antiga carretera C-15. La moderna autovia passa més allunyada. Es troba en un turonet, dominant la vila, en un paisatge àrid, poc arbrat, pedregòs. Li son veïnes una sèrie d’urbanitzacions, que remunten els turons que van cap a Olèrdola, amb el seu seguit de pistes i carreteres. Més tard fou un càmping, que no va tenir gran èxit. Finalment ha acabat transformat en un espai on, aquí i allà, trobareu taules, de tota mida i manera, unes amb cadires de plàstic, altres fetes amb bancs de pedra, cobertes per uralites, per teulades, per vegetació. Hi ha una gran masia, que fou la casa de colònies que hem explicat, diversos coberts, per si plou, sales, marges florits, terraplens amb jocs infantils, gronxadors, ninots, uns quants pins, una varietat de plantes i altres objectes escampats que li donen un aire naif, provisional, lúdic, estrany. A mig camí del càmping que fou, de l’hotel que no serà mai. Teniu tota mena de serveis: aparcament, fonts, barbacoes, wàters, venda de llenya, servei de bar, i fins i tot de restaurant, hamaques… Si ho demaneu us faran animació infantil, us organitzaran una festa d’aniversari o us cuinaran una paella. Hi fa calor, molta, en aquestes terres del sud de Barcelona. No es tracta d’un espai obert, amb rius, boscos o camp per còrrer, sinó d’un recinte particular, ampli però limitat, tancat. Com una mena de Disneyland vingut a menys. Des de “El Pinar” podeu fer moltes coses. Per exemple pujar fins Olèrdola pels camins interiors. Podeu visitar aquesta increible ciutat ibera, romana i medieval, amb les seves muralles, l’església, la bassa, les tombes. Podeu ana-hi a peu, (és una bona caminada), o bé en cotxe, que son 10 minuts. Ideal també per fer una costellada tornant de les platges llargues, planes, càlides i sense perill pels infants de la Costa Daurada. De les platges amables, de sorra fina, de Sitges, de Vilanova. Ja ho sabeu, l’antiga casa de colònies del Pinar, a Canyelles, s’ha reconvertit en un espai de picnic i barbacoes, on poder fer una trobada amb els amics i familiars, on cuinar, sense problemes, unes botifarres o uns calçots, una cosa que, cada dia que passa, es torna més i més difícil!.

En Canyelles, una población del Garraf, cercana a Sant Pere de Ribes y Sitges, no lejos de Barcelona, ​​hay un “merendero” llamado El Pinar. En la página web encontrarán todo lo que necesitan saber sobre información, ruta para llegar, precios e instalaciones. No explicaremos nada de esto. Pero dado que es un lugar un poco especial, si que queremos hablar sobre el que encontrarán cuando lleguen. Esta era una antigua casa de colonias, donde nosotros mismos habíamos ido muchas veces, situada en la parte alta de Canyelles, ya saliendo del pueblo en dirección a Vilafranca del Penedés, por la antigua carretera C-15. La moderna autovía pasa más alejada. Se encuentra en una colina, dominando la villa, en un paisaje árido, poco arbolado, pedregoso. Le son vecinas una serie de urbanizaciones, que remontan los cerros que van hacia Olèrdola, con su serie de pistas y carreteras. Más tarde fue un camping, que no tuvo gran éxito. Finalmente ha terminado transformado en un espacio donde, aquí y allá, hay mesas, de todo tamaño y forma, unas con sillas de plástico, otras hechas con bancos de piedra, cubiertas por uralitas, por tejados, por vegetación. Hay también una gran masía, la que fue la casa de colonias que hemos explicado, varios cubiertos, por si llueve, salas, márgenes floridos, terraplenes con juegos infantiles, columpios, muñecos, pinos, una variedad de plantas y otros objetos esparcidos que le dan un aire naif, provisional, lúdico, extraño. A medio camino del camping que fue, del hotel que no será nunca. Tiene todo tipo de servicios: aparcamiento, fuentes, barbacoas, inodoros, venta de leña, servicio de bar, e incluso de restaurante, hamacas … Si lo solicitan les harán animación infantil, os organizarán una fiesta de cumpleaños o una boda. Hace calor, mucho, en estas tierras del sur de Barcelona. No se trata de un espacio abierto, con ríos, bosques o campo para correr, sino de un recinto particular, amplio pero limitado, cerrado. Como una especie de Disneylandia venida a menos. Desde “El Pinar” se pueden hacer muchas cosas. Por ejemplo subir hasta Olèrdola por los caminos interiores. Deben de visitar esta increíble ciudad íbera, romana y medieval, con sus murallas, la iglesia, la balsa, las tumbas. A pie, (es una buena caminata), o bien en coche, que son 10 minutos. Ideal también para hacer una barbacoa volviendo de las playas largas, planas, cálidas y sin peligro para los niños de la Costa Dorada. De las playas amables, de arena fina, de Sitges, de Vilanova. Ya saben, la antigua casa de colonias del Pinar, en Canyelles, se ha reconvertido en un espacio de picnic y barbacoas, donde poder hacer un encuentro con los amigos y familiares, donde cocinar, sin problemas, unas morcillas o unos calçots , algo que, cada día que pasa, se vuelve más y más difícil.