Festa Marinera a Sant Feliu de Guixols

La bella vila marinera de Sant Feliu de Guixols celebra la seva Fira marinera, una de les més emblemàtiques a la Costa Brava. Serà del 20 al 22 de maig de 2016, i hi haurà un munt d’activitats per a la canalla i per a totes les edats. és la IV Fira marinera i la II Festa del Mar. Teniu un mercat mariner, espai de jocs infantils, concerts, tallers, trobada de vehicles clàssics i motos, exposició de modelisme naval, cercavila musical amb els musics mariners i el Pirata amb el canó, havaneres amb les Anxovetes, i cremat popular, hora del conte amb el pirata, passeig en barca,  sardanes… Un munt de coses!. No dubteu a arribar-vos fins aquest meravellós racó de Catalunya, prop del mar, a la Costa Brava, on hi ha molt per triar per passar bons moments amb la família. Per arribar-hi heu d’anar fins Maçanet de la Selva per l’autopista AP-7, o per l’antiga N_II, i allà prendre l’autovia C-65, cap a Sant Feliu. Al cap d’uns 25 kms. deixeu-la a la sortida indicada com Sant Feliu de Guixols, que correspon a Santa Cristina d’Aro Sud. A Sant Feliu, a més de gaudir de la festa, hi podeu anar a banyar-vos en la seva badia, ampla i familiar, protegida per l’espigó del port. Una platja urbana però bonica, amb tota mena de serveis. Sant Feliu és Costa Brava en estat pur. Una vila senyorial, amb cases del XIX guapíssimes, mansions d’indianos. Amb una badia de luxe, un port important, i un passeig marítim dels que creen addicció. És aquí, també, on la baronesa Thyssen ha tingut el bon gust d’instal·lar un espai d’exposicions. I no en un lloc qualsevol del municipi, sinó en el que fou un antic cenobi benedictí, malhauradament perdut, del que es conserva la porta, dita ferrada, i molt poca cosa més. És el magnífic Espai Carmen Thyssen, que ocupa el que fou palau de l’Abat. Ofereix sovint mostres de pintura i val la pena anar-hi a veure qualsevol cosa. Si la Badia de Sant Feliu no us agrada prou, evidentment, Sant Feliu te altres platges de fàbula. Anant cap a sur, per la costa, camí de Tossa, per la carretera amb més revolts d’Europa, teniu cales de somni, com la del senyor Ramon o Giverola, per citar-ne només dues. I cap al nord hi ha S’Agaró i Platja d’Aro, a més de les pròpies platges de Sant Feliu, és clar. Les vistes son fabuloses. No us perdeu les que ofereix l’ermita de Sant Elm, on fou batejada la Costa Brava. A la tarda, sortint de dinar, podeu anar a vespres al monestir cistercenc de Solius, pau espiritual a tope. També teniu a tocar Platja d’Aro, amb la seva gran i magnífica platja de sorra gruixuda, d’aigües netes, llarga, molt llarga, que és una de les viles més turístiques de la Costa Brava. Molta gent objectarà, ben encertadament, que la línia de costa ha estat fatalment venuda al turisme, amb edificis altíssims, bars, hotels, apartaments, locals d’oci nocturn, discoteques… Però la platja continua essent preciosa, netíssima, i als extrems de la bestial urbanització, camí de Calonge, per exemple, podeu trobar cales i caletes ben cuques on la pineda arriba al mar. I si no us agrada dinar de pícnic, o està ple, sempre podreu dinar al poble, en un bon restaurant. Aneu a Cal Julià, menú, tradicional, casolà. Està a la Rambla d’Antoni Vidal, 46, tel: 972 32 42 09. També ens agrada, al passeig, el Bahia. L’Hotel del Mar és un senzill establiment, molt senzill, amb bon restaurant. ‎Ca l’Isern és un restaurant de tota la vida, molt i molt recomanable. Per menjar peix aneu al Cau del Pescador o al Sa Marinada. I, per acabar, us recomanem un italià de luxe, fantàstic: La Locanda di Nonna Flo. Per dormir, si us calgués, teniu l’Hotel Sant Pol, amb bon restaurant, com també és molt bo l’Hotel i restaurant del Mar. Senzillet també, l’Hotel Noray. Un balneari curatiu d’aigua marina, com els del segle XIX, luxe total: L’Hipòcrates. Bona festa marinera a la Costa Brava!.

La hermosa villa marinera de Sant Feliu de Guixols se dispone a celebrar su fiesta marinera. Una fiesta familiar y divertida, cerca del mar, en la Costa Brava. Para llegar hay que ir hasta Maçanet de la Selva por la autopista AP-7, o por la antigua N_II, y allí tomar la autovía C-65, hacia Sant Feliu. Al cabo de unos 25 kms. dejarla en la salida indicada como Sant Feliu de Guixols, que corresponde a Santa Cristina de Aro Sur. Vayan dirección Sant Feliu, hacia en el mar. En Sant Feliu podéis ir a bañar  a su bahía, ancha y familiar, protegida por el espigón del puerto. Una playa urbana pero bonita, con todo tipo de servicios. Sant Feliu es Costa Brava en estado puro. Una villa señorial, con casas del XIX guapísimas, mansiones de indianos. Con una bahía de lujo, un puerto importante, y un paseo marítimo de los que crean adicción. Es aquí también donde la baronesa Thyssen ha tenido el buen gusto de instalar un espacio de exposiciones. Y no en un lugar cualquiera del municipio, sino en lo que fue un antiguo cenobio benedictino, desgraciadamente perdido, del que se conserva la puerta, dicha ferrata, y muy poco más. Es el magnífico Espacio Carmen Thyssen, que ocupa lo que fue palacio del Abad. Ofrece a menudo muestras de pintura y vale la pena ir a ver cualquier cosa. Si la Bahía de Sant Feliu no les gusta lo suficiente, evidentemente, Sant Feliu tiene otras playas de fábula. Yendo hacia el sur, por la costa, camino de Tossa, por la carretera con más curvas de Europa, tiene calas de ensueño, como la del señor Ramon o Giverola, por citar sólo dos. Y hacia el norte hay S’Agaró y Playa de Aro, además de las propias playas de Sant Feliu, claro. Las vistas son fabulosas. No se pierdan las que ofrece la ermita de San Telmo, donde fue bautizada la Costa Brava. Por la tarde, saliendo de comer, pueden ir a vísperas en el monasterio cisterciense de Solius, paz espiritual a tope. También tienen cerca Playa de Aro, con su gran y magnífica playa de arena gruesa, de aguas limpias, larga, muy larga, que es una de las villas más turísticas de la Costa Brava. Mucha gente objetará, bien acertadamente, que la línea de costa ha sido fatalmente vendida al turismo, con edificios altísimos, bares, hoteles, apartamentos, locales de ocio nocturno, discotecas … Pero la playa sigue siendo preciosa, limpísima, y los extremos de la bestial urbanización, camino de Calonge, por ejemplo, pueden encontrar calas y calitas bien lindas, donde el pinar llega al mar. Y si no os gusta la comida de picnic, o está lleno, siempre se podrá comer en el pueblo, en un buen restaurante. Vayan a Cal Julián, menú, tradicional, casero. Está en la Rambla de Antoni Vidal, 46, tel: 972 32 42 09. También nos gusta, en el paseo, el Bahia. El Hotel del Mar es un sencillo establecimiento, muy sencillo, con buen restaurante. Ca l’Isern es un restaurante de toda la vida, muy, muy recomendable. Para comer pescado vayan al Cau del Pescador o el Sa Marinada. Y, por último, se recomienda un italiano de lujo, fantástico: La Locanda di Nonna Flo. Para dormir, por si fuera necesario, tienen el Hotel San Polo, con buen restaurante, como también es muy bueno el Hotel y restaurante del Mar. Sencillito también, el Hotel Noray. Un balneario curativo de agua marina, como los del siglo XIX, lujo total: El Hipócrates. ¡Buena fiesta marinera en la Costa Brava!.

Barbacoes a Gósol

Per pujar fins a Gósol, bellíssim poblet en mig del Cadí, al Pirineu més pregon, el millor és fer-ho des Barcelona per la C-16 fins a Berga. Continuar en direcció al túnel del Cadí. Abans d’arribar a Guardiola agafar la carretera B-400 en direcció Saldes i Gósol, just a Guardiola de Berguedà, just passat un túnel que la C-16, en direcció al Túnel del Cadí, travessa una mica abans d’arribar a aquesta població. Tot just sortir del túnel ja podeu agafar la desviació que indica Saldes, a mà esquerra. La carretera s’enfila i entra a la vall del Pedraforca, la muntanya màgica de Catalunya, que presidirà tot l’itinerari. La carretera serpenteja deixant ara ja Saldes enfonsat i pujant a Gósol. Passeu un petit coll i ja sereu a la Vall de Gósol. El poble està als peus d’un turó que te un castell a dalt. En la primera rotonda, en la que veureu un bar, restaurant, i hostal, anomenat Francisco, no seguiu cap el poble, sinó cap on indica Molí de Gósol i Càmping, però atenció… en la primera bifurcació que trobeu deixeu estar el càmping i pugeu a mà dreta per damunt del camí del cementeri i el càmping. Trieu la pista estreta però asfaltada que surt a mà dreta, no la de l’esquerra. Donareu la volta al turó del castell per l’esquena, tot descrivint un cercle, per arribar a un encreuament de camins, on hi ha el dipòsit municipal de runa. El de la dreta torna al poble. El de l’esquerra segueix un torrent i va cap a l’àrea de lleure, i cap al Molí. No hi ha grans indicadors, sinó petits panells verds. Potser haureu de baixar del cotxe per llegir-los. Deixeu estar ara els indicadors del molí de Gósol i seguiu la pista fins la zona d’oci, que us quedarà a mà dreta. Ja us diem que no és gaire fàcil de trobar aquesta àrea de pícnic. En cas de dubte pregunteu al poble. Si seguiu la pista més amunt, arribareu a un paratge d’interès natural, on neix el riu d’aigua de Valls, a la foto el teniu. És la Torrentsenta. Les aigües son molt bones i fresques, la gent aprofita per pujar-hi a dinar a l’estiu i també recull aigua per portar a casa. Picasso mateix va visitar el lloc als anys 20 del segle passat. Si seguíssiu el camí forestal més enllà, us animem a fer-ho a peu des de la zona de pícnic, arribaríeu al Forat de Torrentsenta, un curiós estret entre muntanyes, i si seguíssiu més encara, faríeu cap a la borda del Tinent. Des de l’àrea de lleure son deu minuts. En el prat on hi ha el berenador teniu unes quantes taules i barbacoes, en dues esplanades diferents. No us quedeu a la primera que trobareu. A la segona hi ha més taules. També trobareu una glorieta d’informació turística que explica la visita de Picasso al lloc, entre altres coses, en diferents idiomes. Hi ha força espai per córrer i jugar i aparcament suficient. Al costat del pícnic hi passa el riu Torrentsenta. Tota la zona és idíl·lica per fer-hi passejades amb bones vistes del Pedraforca. També Gósol és un poble bonic de veure, i tot el Berguedà. Si voleu passar uns dies per Gósol teniu un càmping, que ja sabeu on és. També sabeu on és l’Hostal Francisco. Bon lloc per menjar i dormir. Molt acollidor també l’alberg del Molí de Gósol que imaginem ja sabeu on és també. Un restaurant de poble, amb habitacions senzilles: Cal Triuet. Hi ha boniques cases rurals, com ara Cal Puxica o bé Cal Esteve. Per dinar teniu bons restaurants com ara El Forn, o bé podeu acudir als bars del poble, que n’hi ha uns quants. Si hi esteu uns dies per aquesta zona podeu visitar Saldes, o remunteu fins el refugi Lluís Estasen i el Mirador del Gresolet, on veureu aquest santuari a vista d’ocell. La vista és aèria. No apte per qui pateix vertígen. Si sou atrevits podeu pujar el Pedraforca. No és impossible fer-ho amb canalla ja una mica gran. A Saldes també hi ha bons llocs per dinar o dormir, com ara el Cruse, o el càmping Susen. Més tradicional és l’Hostal Pedraforca, tot un clàssic, o si us agraden els càmpings aneu al Repòs del Pedraforca. Son molt boniques també les cases rurals que hi ha per la zona de Saldes, com ara La Vilella o bé Cal Peró. Visiteu  des de Gósol tot el Berguedà. Paisatges i llocs fantàstics son al vostre abast fent centre a Gósol, a Saldes, a Bagà o Berga. I tot a menys de 100 kms. de Barcelona. Bon pícnic i bona barbacoa a Gósol!.

En Gósol, un pequeño pueblo a los pies del Pedraforca, teneis una zona de pícnic, con barbacoas, en un entorno idílico del Pirineo más salvaje. Mesas, campo para correr y naturaleza. No se puede pedir más.

Sant Vicenç de Jonqueres

La zona de pícnic i barbacoes de Sant Vicenç de Jonqueres, també dit de la Creu Alta, està als afores de Sabadell, i dins del Parc Fluvial del riu Ripoll, una zona d’oci molt concorreguda d’aquesta ciutat. L’àrea d’esbarjo es troba prop del riu, sota el conjunt monumental de Sant Vicenç de Jonqueres, que està format per l’ermita, la rectoria i el cementiri. L’ermita és una barreja d’edificis romànics, gòtics, renaixentistes, barrocs i actuals. Hi podeu pujar des de l’àrea per una gran escalinata. Si hi aneu trobareu, en mig d’una gran esplanada,  unes taules de fusta, de tipus estàndard, com les que hi ha arreu, i unes 4 barbacoes individuals, de ferro, amb apagaguspires. El terreny, al costat del riu, és pla amb molt espai per córrer i jugar, però poca ombra. No hi ha bosc, tot i que si alguns arbres. Trobareu també papereres per llençar la brossa, un petit estanyol de pedra, lloc de naixença d’una font, anomenada també de Jonqueres, que continua en una conducció que travessa la zona de lleure per anar a morir al riu Ripoll, i el típic circuit de gimnàstica de tots els parcs metropolitans. També podeu fer una bonica passejada pel costat del riu, per un camí agradable, amb bancs i fonts d’aigua potable, ideal per fer bici. Hi ha molta gent sempre. És fàcil aparcar el cotxe perquè hi ha molt d’espai. Hi arribareu des de Barcelona si aneu fins Sabadell per la C-58 fins la sortida 12. Travesseu la ciutat per l’Eix Macià, cap al nord de Sabadell, seguint les indicacions cap a la B-124, carretera de Castellar del Vallès. Arribareu a la Plaça Espanya, una gran plaça circular amb edificacions noves. Seguiu la direcció que portàveu, per una avinguda nova també, l’Alcalde Moix. Arribareu ara a una rotonda el·líptica molt gran. Seguiu la carretera de Castellar, la B-124, fent 3/4 de volta a la rotonda, sempre cap al nord, sense desviar-vos. Passada la rotonda el·líptica enfilareu una avinguda que heu de deixar tot seguint agafant a mà dreta pel carrer Jonqueres, indicat Sant Vicenç de Jonqueres, segle XII, i seguir cap al riu. Veureu a baix, a mà dreta, l’espadanya de l’ermita, una fàbrica i, més endavant, la zona d’aparcament, i uns contenidors de brossa, tot a mà dreta. D’allà surten camins que van a l’església, i a un restaurant anomenat Can Jonqueres, com l’àrea i l’ermita. Si us agrada caminar podeu recórrer la vora del riu Ripoll i visitar altres àrees de lleure com la de la font del gitanos, o la Font dels Degotalls. També teniu una zona de jocs infantils. D’acord, no és la zona de lleure i barbacoes més bonica del món. Està situada en un descampat fora una gran ciutat, però no està del tot malament quan sigueu a la vora del riu.

Hoy os reseñamos una área de pícnic con barbacoas en Sabadell, cercana a Barcelona, en un parque fluvial al lado del rio Ripoll, con mesas, barbacoas, mucho espacio para correr, una fuente y mucho sitio para aparcar. Está cercano a una ermita, dispone de papeleras, fuentes de agua potable y hasta hay por allí un restaurante. No és demasiado bonita pero tampoco está mal del todo. Hay esplanadas para correr, caminos para pasear e ir en bici y es agradable a pesar de estar cerca de una gran aglomeración urbana como es Sabadell.

La Festa Major de Sant Feliu de Guixols

La bella vila marinera de Sant Feliu de Guixols celebra la seva Festa Major, una de les més emblemàtiques dels estius a la Costa Brava. Serà del 31 de juliol al 4 d’agost, per bé que hi ha activitats com la fira s’allarguen més dies. No dubteu a arribar-vos fins aquest meravellós racó de Catalunya, prop del mar, a la Costa Brava, on hi ha molt per triar per passar bons moments amb la família. Per arribar-hi heu d’anar fins Maçanet de la Selva per l’autopista AP-7, o per l’antiga N_II, i allà prendre l’autovia C-65, cap a Sant Feliu. Al cap d’uns 25 kms. deixeu-la a la sortida indicada com Sant Feliu de Guixols, que correspon a Santa Cristina d’Aro Sud. A Sant Feliu, a més de gaudir de la festa, hi podeu anar a banyar-vos en la seva badia, ampla i familiar, protegida per l’espigó del port. Una platja urbana però bonica, amb tota mena de serveis. Sant Feliu és Costa Brava en estat pur. Una vila senyorial, amb cases del XIX guapíssimes, mansions d’indianos. Amb una badia de luxe, un port important, i un passeig marítim dels que creen addicció. És aquí, també, on la baronesa Thyssen ha tingut el bon gust d’instal·lar un espai d’exposicions. I no en un lloc qualsevol del municipi, sinó en el que fou un antic cenobi benedictí, malhauradament perdut, del que es conserva la porta, dita ferrada, i molt poca cosa més. És el magnífic Espai Carmen Thyssen, que ocupa el que fou palau de l’Abat. Ofereix sovint mostres de pintura i val la pena anar-hi a veure qualsevol cosa. Si la Badia de Sant Feliu no us agrada prou, evidentment, Sant Feliu te altres platges de fàbula. Anant cap a sur, per la costa, camí de Tossa, per la carretera amb més revolts d’Europa, teniu cales de somni, com la del senyor Ramon o Giverola, per citar-ne només dues. I cap al nord hi ha S’Agaró i Platja d’Aro, a més de les pròpies platges de Sant Feliu, és clar. Les vistes son fabuloses. No us perdeu les que ofereix l’ermita de Sant Elm, on fou batejada la Costa Brava. A la tarda, sortint de dinar, podeu anar a vespres al monestir cistercenc de Solius, pau espiritual a tope. També teniu a tocar Platja d’Aro, amb la seva gran i magnífica platja de sorra gruixuda, d’aigües netes, llarga, molt llarga, que és una de les viles més turístiques de la Costa Brava. Molta gent objectarà, ben encertadament, que la línia de costa ha estat fatalment venuda al turisme, amb edificis altíssims, bars, hotels, apartaments, locals d’oci nocturn, discoteques… Però la platja continua essent preciosa, netíssima, i als extrems de la bestial urbanització, camí de Calonge, per exemple, podeu trobar cales i caletes ben cuques on la pineda arriba al mar. I si no us agrada dinar de pícnic, o està ple, sempre podreu dinar al poble, en un bon restaurant. Aneu a Cal Julià, menú, tradicional, casolà. Està a la Rambla d’Antoni Vidal, 46, tel: 972 32 42 09. També ens agrada, al passeig, el Bahia. L’Hotel del Mar és un senzill establiment, molt senzill, amb bon restaurant. ‎Ca l’Isern és un restaurant de tota la vida, molt i molt recomanable. Per menjar peix aneu al Cau del Pescador o al Sa Marinada. I, per acabar, us recomanem un italià de luxe, fantàstic: La Locanda di Nonna Flo. Per dormir, si us calgués, teniu l’Hotel Sant Pol, amb bon restaurant, com també és molt bo l’Hotel i restaurant del Mar. Senzillet també, l’Hotel Noray. Un balneari curatiu d’aigua marina, com els del segle XIX, luxe total: L’Hipòcrates. Bona festa major a la Costa Brava!.

La hermosa villa marinera de Sant Feliu de Guixols se dispone a celebrar su fiesta mayor. Una fiesta familiar y divertida, cerca del mar, en la Costa Brava. Para llegar hay que ir hasta Maçanet de la Selva por la autopista AP-7, o por la antigua N_II, y allí tomar la autovía C-65, hacia Sant Feliu. Al cabo de unos 25 kms. dejarla en la salida indicada como Sant Feliu de Guixols, que corresponde a Santa Cristina de Aro Sur. Vayan dirección Sant Feliu, hacia en el mar. En Sant Feliu podéis ir a bañar  a su bahía, ancha y familiar, protegida por el espigón del puerto. Una playa urbana pero bonita, con todo tipo de servicios. Sant Feliu es Costa Brava en estado puro. Una villa señorial, con casas del XIX guapísimas, mansiones de indianos. Con una bahía de lujo, un puerto importante, y un paseo marítimo de los que crean adicción. Es aquí también donde la baronesa Thyssen ha tenido el buen gusto de instalar un espacio de exposiciones. Y no en un lugar cualquiera del municipio, sino en lo que fue un antiguo cenobio benedictino, desgraciadamente perdido, del que se conserva la puerta, dicha ferrata, y muy poco más. Es el magnífico Espacio Carmen Thyssen, que ocupa lo que fue palacio del Abad. Ofrece a menudo muestras de pintura y vale la pena ir a ver cualquier cosa. Si la Bahía de Sant Feliu no les gusta lo suficiente, evidentemente, Sant Feliu tiene otras playas de fábula. Yendo hacia el sur, por la costa, camino de Tossa, por la carretera con más curvas de Europa, tiene calas de ensueño, como la del señor Ramon o Giverola, por citar sólo dos. Y hacia el norte hay S’Agaró y Playa de Aro, además de las propias playas de Sant Feliu, claro. Las vistas son fabulosas. No se pierdan las que ofrece la ermita de San Telmo, donde fue bautizada la Costa Brava. Por la tarde, saliendo de comer, pueden ir a vísperas en el monasterio cisterciense de Solius, paz espiritual a tope. También tienen cerca Playa de Aro, con su gran y magnífica playa de arena gruesa, de aguas limpias, larga, muy larga, que es una de las villas más turísticas de la Costa Brava. Mucha gente objetará, bien acertadamente, que la línea de costa ha sido fatalmente vendida al turismo, con edificios altísimos, bares, hoteles, apartamentos, locales de ocio nocturno, discotecas … Pero la playa sigue siendo preciosa, limpísima, y los extremos de la bestial urbanización, camino de Calonge, por ejemplo, pueden encontrar calas y calitas bien lindas, donde el pinar llega al mar. Y si no os gusta la comida de picnic, o está lleno, siempre se podrá comer en el pueblo, en un buen restaurante. Vayan a Cal Julián, menú, tradicional, casero. Está en la Rambla de Antoni Vidal, 46, tel: 972 32 42 09. También nos gusta, en el paseo, el Bahia. El Hotel del Mar es un sencillo establecimiento, muy sencillo, con buen restaurante. Ca l’Isern es un restaurante de toda la vida, muy, muy recomendable. Para comer pescado vayan al Cau del Pescador o el Sa Marinada. Y, por último, se recomienda un italiano de lujo, fantástico: La Locanda di Nonna Flo. Para dormir, por si fuera necesario, tienen el Hotel San Polo, con buen restaurante, como también es muy bueno el Hotel y restaurante del Mar. Sencillito también, el Hotel Noray. Un balneario curativo de agua marina, como los del siglo XIX, lujo total: El Hipócrates. ¡Buena fiesta mayor en la Costa Brava!.

Cultura, natura i barbacoes a Arnes

El bonic poble d’Arnes és una de les viles més maques de la comarca esplèndida de la Terra Alta. La població està situada en un turonet dominant el riu Algars, i encarat a la serralada altanera del Ports de Beseit, d’on baixen les aigües clares, fresques i netes dels rius Algars i Estrets, que conflueixen prop del poble, al dit Ullal de la Rosa. La vila és preciosa, plena de monuments de primera categoria, com ara l’ajuntament, a la foto, que és l’edifici xulo, un dels pocs d’estil renaixentista a Catalunya, i que data de l’any 1584. Gaudiu de les seves arcades de mig punt dels finestrals, amb ornamentació clàssica. Entreu a la seva llotja coberta, a la italiana. L’església parroquial, dedicada a Santa Magdalena, és d’estil barroc. Al poble hi ha una zona de pícnic amb barbacoes amb 16 taules de pedra i de fusta, barbacoes i zona amb jocs infantils, i uns WC.  No hi ha gaire ombra, però si molt d’espai. Al costat mateix hi passa el riu Algars, que de quan en quan te algun lloc apte per banyar-se. Per arribar-hi, des del poble, cal arribar-se a l’ermita de Santa Madrona, molt bonica, per un camí mig de terra, mig asfaltat. Pregunteu per anar-hi segurs. La zona de pícnic està un xic més enllà de l’ermita, camí del riu. Si us agrada fer una capbussada en rius d’aigües netes, i la natura, esteu de sort. Els voltants d’Arnes, inserits dins el parc natural dels Ports, son magnífics per fer totes dues coses. Us recomanem una excursió fins el Toll Blau, i una fins l’indret anomenat els Estrets on hi ha el Toll de Vidre. Fabulós. Per arribar-hi des de Barcelona agafarem l’autopista AP-7 en direcció a València, i sortirem a la sortida nº 34, a Reus, seguint la carretera T-11 en direcció a Falset i Mora d’Ebre. O bé sortirem a la sortida nº 38, també en direcció Móra d’Ebre per la C-44. A Móra trobarem una rotonda i agafarem la sortida cap a Gandesa per la N-420. Sense deixar la carretera passarem pel centre de Corbera d’Ebre i arribarem a Gandesa. Un cop hem arribat a Gandesa hem d’anar en compte a la plaça de la Farola, on hem de girar cap a l’esquerra direcció Bot i Horta de Sant Joan. Si ens trobem una estació de servei voldrà dir que no hem agafat el carrer correcte, així que haurem de girar fins trobar un altre cop la plaça de la Farola, i girar en aquest cas a mà dreta. A uns dos-cents metres trobarem l’ajuntament i una cruïlla on trobarem l’indicador. Arribarem a Bot, el creuarem, i continuarem direcció Horta de Sant Joan. No aneu en direcció a Prat de Comte. Arribats a Horta de Sant Joan, la creuarem i en arribar a la cruïlla, als afores del poble, agafarem la T-330 direcció Arnes. Per allotjarvos al poble teniu bones cases rurals, com ara Cal Badat, o  Cal Gorro. També La Premsa o el Celler de la Clua. Maco Lo Corral d’Arnes, les Valletes, o Lo Port. Si us agrada el càmping, en teniu un de  molt bó, el Càmping Els Ports. Nosaltres hem dormit molt bé, senzill però net, bé de preu, a l’Hostal Can Barrina. Les famílies amb nens ho teniu molt bé: podeu fer nit al Vilar Rural d’Arnes, un hotel preparat pels infants, un pèl car, però molt adequat. Més econòmic, fora del poble, a Vallderroures, teniu l’hotel El Salt, en honor a una cascada de la zona, molt bé, o a la familiar i senzilla Fonda Querol, amb una bona cuina, i bon menú. També podeu anar a la Posada de la Plaça, un hostal antic, d’època, en un palau de Vallderoures, a tocar del riu. Menjars de la terra, potents. L’Hotel Miralles, que està a Horta de Sant Joan, és tot un clàssic de l’hosteleria dels Ports. Des del bonic poble d’Horta de Sant Joan, a tocar d’Arnes, també es pot accedir a l’àrea de lleure de “La Franqueta”, una zona de picnic, amb taules de pedra, una font, un riu preciós, barbacoes, bon aparcament i fàcil accés. Cal anar fins a la desviació a Horta de Sant Joan, deixar-la a l’esquerra i, uns metres més enllà, en surt una altra a la dreta que està indicada com “Els Ports”. Si seguim aquest camí estret, però en bones condicions, arribarem en 10 kms. a l’àrea recreativa de la Franqueta. En algunes zones podeu tenir problemes si us creueu amb un altre vehicle, però sempre hi ha espai. La natura, en aquest indret és generosa i fabulosa. A pesar d’estar tan al sur de Catalunya, tocant ja l’Aragó, la vegetació és esplèndida. Llàstima dels incendis forestals. Bona ombra, espadats altíssims on niuen els voltors, el riu dels Estrets, d’aigua neta, ideal per banyar-se en els seus gorgs, si hi ha prou cabdal i possibilitat de fer atractives rutes a peu per la zona. Passeu un cap de setmana als Ports de Beseit, a l’encantadora Terra Alta. També recomanem la visita detinguda d’Horta de Sant Joan, un poble que cal visitar, amb el casc antic medieval, el museu Picasso, el monestir de Sant Salvador d’Horta i altres atractius turístics. No deixeu de visitar també Cretes, impressionat poble, molt al costat d’Arnes, o la vila de Vallderoures, amb el castell, la colegiata gòtica, el pont, i el riu. Per nosaltres el millor casc antic medieval d’Aragó.  Naturalment “La franqueta” i el riu dels Estrets no és l’unic espai natural que val la pena visitar als Ports. També podeu voltar pel riu Algars, pel parc natural de Parrisal, al magnífic poble muntanyenc de  Beseit mateix, o pel riu Matarranya, o pel riu Tastavins o gaudir de l’aigua netíssima del toll del vidre. De fet els Ports són un lloc ideal per perdre-s’hi, caminar, fer senderisme, o bicicleta. També per fer descoberta en cotxe perquè res no està realment lluny. Bona estada a Arnes!.

Barbacoes a Sant Feliu de Guixols

Des de finals de l’any 2011 la bella vila marinera de Sant Feliu de Guixols disposa d’una zona de pícnic nova, amb sis barbacoes de disseny i 6 taules de fusta just a l’entrada de la població. La zona de lleure està instal·lada, una mica descuradament , en una pineda sense cap mena de sotabosc, en realitat una plantació de pins blancs, rodejada d’altres descampats, i també d’habitatges, carreteres i avingudes, en una zona d’eixample de la ciutat. Ja us ho imagineu. No es tracta d’un bosc, ni d’un parc natural. Més aviat és una mena de parc urbà, de fet una franja de terra amb uns pins en renglera, en uns terrenys on s’està construint, on la ciutat avança i creix. Però és que en aquesta zona, prop del mar, a la Costa Brava, hi ha molt poca cosa on triar. Ara bé, us entendrem si ens dieu que no és la millor àrea de pícnic de Catalunya. Cert, una mica desangelat, però sempre està ple de gent!. Per arribar-hi heu d’anar fins Maçanet de la Selva per l’autopista AP-7, o per l’antiga N_II, i allà prendre l’autovia C-65, cap a Sant Feliu. Al cap d’uns 25 kms. deixeu-la a la sortida indicada com Sant Feliu de Guixols, que correspon a Santa Cristina d’Aro Sud. Aneu direcció Sant Feliu, cap a mar. Deixareu a mà dreta el Càmping Santa Cristina. Poc després entrareu en una altra rotonda, completament rodejada de pinedes. És on heu de fer tres quarts de volta, per agafar a l’esquerra una ampla avinguda, anomenada pomposament Ronda Nord, girant a l’esquerra. Ara teniu a la vostra dreta l’àrea d’oci. Veureu ja les barbacoes, les taules en mig dels pins. Res no tapa la vista. Podeu aparcar, girant a mà dreta per l’Avinguda de Catalunya, en uns grans descampats o en els amples carrers adjacents. Hi ha una petita àrea de jocs infantils, i una solitària taula de ping pong. Més enllà dels pins trobareu un gran camp de fubol, a més de la pista encimentada. Hi ha un vídeo que ho explica molt bé, (cliqueu aquí). A Sant Feliu hi podeu anar a banyar-vos en la seva badia, ampla i familiar, protegida per l’espigó del port. Una platja urbana però bonica, amb tota mena de serveis. Sant Feliu és Costa Brava en estat pur. Una vila senyorial, amb cases del XIX guapíssimes, mansions d’indianos. Amb una badia de luxe, un port important, i un passeig marítim dels que creen addicció. És aquí, també, on la baronesa Thyssen ha tingut el bon gust d’instal·lar un espai d’exposicions. I no en un lloc qualsevol del municipi, sinó en el que fou un antic cenobi benedictí, malhauradament perdut, del que es conserva la porta, dita ferrada, i molt poca cosa més. És el magnífic Espai Carmen Thyssen, que ocupa el que fou palau de l’Abat. Ofereix sovint mostres de pintura i val la pena anar-hi a veure qualsevol cosa. Si la Badia de Sant Feliu no us agrada prou, evidentment, Sant Feliu te altres platges de fàbula. Anant cap a sur, per la costa, camí de Tossa, per la carretera amb més revolts d’Europa, teniu cales de somni, com la del senyor Ramon o Giverola, per citar-ne només dues. I cap al nord hi ha S’Agaró i Platja d’Aro, a més de les pròpies platges de Sant Feliu, és clar. Les vistes son fabuloses. No us perdeu les que ofereix l’ermita de Sant Elm, on fou batejada la Costa Brava. A la tarda, sortint de dinar, podeu anar a vespres al monestir cistercenc de Solius, pau espiritual a tope. També teniu a tocar Platja d’Aro, amb la seva gran i magnífica platja de sorra gruixuda, d’aigües netes, llarga, molt llarga, que és una de les viles més turístiques de la Costa Brava. Molta gent objectarà, ben encertadament, que la línia de costa ha estat fatalment venuda al turisme, amb edificis altíssims, bars, hotels, apartaments, locals d’oci nocturn, discoteques… Però la platja continua essent preciosa, netíssima, i als extrems de la bestial urbanització, camí de Calonge, per exemple, podeu trobar cales i caletes ben cuques on la pineda arriba al mar. I si no us agrada dinar de pícnic, o està ple, sempre podreu dinar al poble, en un bon restaurant. Aneu a Cal Julià, menú, tradicional, casolà. Està a la Rambla d’Antoni Vidal, 46, tel: 972 32 42 09. També ens agrada, al passeig, el Bahia. L’Hotel del Mar és un senzill establiment, molt senzill, amb bon restaurant. ‎Ca l’Isern és un restaurant de tota la vida, molt i molt recomanable. Per menjar peix aneu al Cau del Pescador o al Sa Marinada. I, per acabar, us recomanem un italià de luxe, fantàstic: La Locanda di Nonna Flo. Per dormir, si us calgués, teniu l’Hotel Sant Pol, amb bon restaurant, com també és molt bo l’Hotel i restaurant del Mar. Senzillet també, l’Hotel Noray. Un balneari curatiu d’aigua marina, com els del segle XIX, luxe total: L’Hipòcrates. Bon pícnic a la Costa Brava!.

Desde finales del año 2011 la hermosa villa marinera de Sant Feliu de Guixols dispone de una zona de picnic nueva, con seis barbacoas de diseño y 6 mesas de madera justo en la entrada de la población. La zona de ocio está instalada, algo descuidadamente, en un pinar sin ningún tipo de sotobosque, en realidad una plantación de pinos blancos, rodeada de otros descampados, y también de viviendas, carreteras y avenidas, en una zona de ensanche de la ciudad. Ya os lo imagináis. No se trata de un bosque, ni de un parque natural. Más bien es una especie de parque urbano, de hecho una franja de tierra con unos pinos en hilera, en unos terrenos donde se está construyendo, donde la ciudad avanza y crece. Pero es que en esta zona, cerca del mar, en la Costa Brava, hay muy poco donde elegir. Ahora bien, no es la mejor área de picnic de Cataluña. Cierto, algo desangelado, pero siempre está lleno de gente. Para llegar hay que ir hasta Maçanet de la Selva por la autopista AP-7, o por la antigua N_II, y allí tomar la autovía C-65, hacia Sant Feliu. Al cabo de unos 25 kms. dejarla en la salida indicada como Sant Feliu de Guixols, que corresponde a Santa Cristina de Aro Sur. Vayan dirección Sant Feliu, hacia en el mar. Dejaréis a mano derecha el Camping Santa Cristina. Poco después entraréis en otra rotonda, completamente rodeada de pinares. Es donde debeis dar tres cuartos de vuelta, para coger a la izquierda una ancha avenida, llamada pomposamente Ronda Norte, girando a la izquierda. Ahora tienen justo a su derecha el área de ocio. Veréis ya las barbacoas, las mesas en medio de los pinos. Nada tapa la vista. Pueden aparcar, girando a la derecha por la Avenida de Cataluña, en unos grandes descampados o en las anchas calles adyacentes. Hay una pequeña área de juegos infantiles, y una solitaria mesa de ping pong. Más allá de los pinos encontrarán un gran campo de fubol, además de la pista de cemento. Hay un video que lo explica muy bien, (clicad aquí). En Sant Feliu podéis ir a bañar  a su bahía, ancha y familiar, protegida por el espigón del puerto. Una playa urbana pero bonita, con todo tipo de servicios. Sant Feliu es Costa Brava en estado puro. Una villa señorial, con casas del XIX guapísimas, mansiones de indianos. Con una bahía de lujo, un puerto importante, y un paseo marítimo de los que crean adicción. Es aquí también donde la baronesa Thyssen ha tenido el buen gusto de instalar un espacio de exposiciones. Y no en un lugar cualquiera del municipio, sino en lo que fue un antiguo cenobio benedictino, desgraciadamente perdido, del que se conserva la puerta, dicha ferrata, y muy poco más. Es el magnífico Espacio Carmen Thyssen, que ocupa lo que fue palacio del Abad. Ofrece a menudo muestras de pintura y vale la pena ir a ver cualquier cosa. Si la Bahía de Sant Feliu no les gusta lo suficiente, evidentemente, Sant Feliu tiene otras playas de fábula. Yendo hacia el sur, por la costa, camino de Tossa, por la carretera con más curvas de Europa, tiene calas de ensueño, como la del señor Ramon o Giverola, por citar sólo dos. Y hacia el norte hay S’Agaró y Playa de Aro, además de las propias playas de Sant Feliu, claro. Las vistas son fabulosas. No se pierdan las que ofrece la ermita de San Telmo, donde fue bautizada la Costa Brava. Por la tarde, saliendo de comer, pueden ir a vísperas en el monasterio cisterciense de Solius, paz espiritual a tope. También tienen cerca Playa de Aro, con su gran y magnífica playa de arena gruesa, de aguas limpias, larga, muy larga, que es una de las villas más turísticas de la Costa Brava. Mucha gente objetará, bien acertadamente, que la línea de costa ha sido fatalmente vendida al turismo, con edificios altísimos, bares, hoteles, apartamentos, locales de ocio nocturno, discotecas … Pero la playa sigue siendo preciosa, limpísima, y los extremos de la bestial urbanización, camino de Calonge, por ejemplo, pueden encontrar calas y calitas bien lindas, donde el pinar llega al mar. Y si no os gusta la comida de picnic, o está lleno, siempre se podrá comer en el pueblo, en un buen restaurante. Vayan a Cal Julián, menú, tradicional, casero. Está en la Rambla de Antoni Vidal, 46, tel: 972 32 42 09. También nos gusta, en el paseo, el Bahia. El Hotel del Mar es un sencillo establecimiento, muy sencillo, con buen restaurante. Ca l’Isern es un restaurante de toda la vida, muy, muy recomendable. Para comer pescado vayan al Cau del Pescador o el Sa Marinada. Y, por último, se recomienda un italiano de lujo, fantástico: La Locanda di Nonna Flo. Para dormir, por si fuera necesario, tienen el Hotel San Polo, con buen restaurante, como también es muy bueno el Hotel y restaurante del Mar. Sencillito también, el Hotel Noray. Un balneario curativo de agua marina, como los del siglo XIX, lujo total: El Hipócrates. ¡Buen picnic en la Costa Brava!.

 

 

Sant Cristòfol del Bosc

Sant Cristòfol del Bosc és una bonica ermita situada al massís de Les Gavarres, al petit poblet de Llambilles, molt a prop de Girona. Està emplaçada sobre un turó i envoltada de boscos de suros i pins. Al voltant del temple, completament restaurat fa uns anys, hi ha una zona de lleure molt maca, amb taules i barbacoes, on sempre hi ha molta gent, principalment famílies gironines o senderistes que recorren els magnífics boscos de l’entorn, i els petits poblats de la contrada. S’hi arriba per la carretera C-65 la que va de Cassà de la Selva a Girona, abans de passar pel poble ceramista de Quart, a la rotonda de l’entrada del poble de Llambilles. Des de Barcelona nosaltres hi aniríem per la AP-7 o bé per la N-II fins arribar a la sortida de l’aeroport de Girona, agafant llavors la C-25 en direcció Riudellots, Cassà, Sant Feliu de Guixols. Passarem el poblet de Campllong i arribarem a una rotonda amb la C-65, molt a prop de Llambilles. Fem 3/4 de volta, en direcció Girona, cap al nord i tot seguit serem a la rotonda de Llambilles. En la mateixa rotonda, y en un camí una mica més endevant, a mà dreta, apareix indicada l’ermita. Allà comença una pista forestal en bon estat, d’uns 3 kms, fins el temple. La zona de pícnic te unes 10 taules, repartides en diferents espais, unes més a tocar de les barbacoes, i altres més lluny. Atenció: no hi ha lavabos, ni font d’aigua potable, ni contenidors de brossa, ni servei de neteja. Per dinar per allà, sense fer servir el pícnic, teniu el restaurant L’Escón. Fa temps que no hi hem anat. A Campllong teniu Can Barris, que està molt bé, especialistes en cargols, és clar. No és barat. I si voleu quedar-vos el cap de setmana, endavant. Podeu anar a dormir i visitar Girona, amb el seu barri gòtic, la Força, o el Call jueu, la catedral… Hi ha hotels de fàbula a Girona, i bons restaurants, com ara Casa Marieta que mai defrauda. Cuina de mercat. O el restaurant Boira, a tocar, amb vistes al riu i les cases de colors. O el Pou del Call, a la Força, arribant a les escales de la Catedral. O al col·legi d’arquitectes, a la Pia Almoïna, a la mateixa plaça de les escales de la catedral, cantonada la Força.  El Museu del vi, molt més popular i desenfadat, ideal per carns a la brasa i per fer xerinola. Per dormir, fora una bona idea quedar-se a Girona també. Ens agrada anar a l’hotel de la cadena AC hotels, o bé al Carlemany, en ple centre, o a l’hotel Històric, al barri antic, prop de la catedral, o al Ciutat de Girona. Bon pícnic o barbacoa a Sant Cristòfol!.

San Cristóbal del Bosque es una bonita ermita situada en el macizo de Les Gavarres, en el pequeño pueblo de Llambilles, muy cerca de Girona. Está emplazada sobre una colina y rodeada de bosques de alcornoques y pinos. Alrededor del templo, completamente restaurado hace unos años, hay una zona de ocio muy bonita, con mesas y barbacoas, donde siempre hay mucha gente, principalmente familias gerundenses o senderistas que recorren los magníficos bosques del entorno, y los pequeños poblados de la región. Se llega por la carretera C-65 la que va de Cassà de la Selva en Girona, antes de pasar por el pueblo ceramista de Quart, en la rotonda de la entrada del pueblo de Llambilles. Desde Barcelona nosotros iríamos por la AP-7 o por la N-II hasta llegar a la salida del aeropuerto de Girona, cogiendo entonces la C-25 en dirección Riudellots, Cassà, Sant Feliu de Guixols. Pasaremos el pueblo de Campllong y llegaremos a una rotonda con la C-65, muy cerca de Llambilles. Hacemos 3/4 de vuelta, en dirección Girona, hacia el norte y luego estaremos ya en la rotonda de Llambilles. En la misma rotonda, y en un camino un poco más adelante, a mano derecha, aparece indicada la ermita. Allí comienza una pista forestal en buen estado, de unos 3 kms, hasta el templo. La zona de picnic tiene unas 10 mesas, repartidas en diferentes espacios, unas más cerca de las barbacoas, y otras más lejos. Atención: no hay aseos, ni fuente de agua potable, ni contenedores de basura, ni servicio de limpieza. Para comer por allí, sin utilizar el picnic, tienen el restaurante L’Escon. Hace tiempo que no hemos ido. En Campllong tiene Can Barris, que está muy bien, especialistas en caracoles, claro. No es barato. Y si queréis quedaros el fin de semana, adelante. Pueden ir a dormir y visitar Girona, con su barrio gótico, o el barrio judío, la catedral … Hay hoteles de fábula en Girona, y buenos restaurantes, como Casa Marieta que nunca defrauda. Cocina de mercado. O el restaurante Boira junto, con vistas al río y las casas de colores. O el Pozo del Call, ya llegando a las escaleras de la Catedral. O en el colegio de arquitectos, en la Pia Almoina, en la misma plaza de las escaleras de la catedral. El Museo del vino, mucho más popular y desenfadado, ideal para carnes a la brasa y para hacer jolgorio. Para dormir, fuera una buena idea quedarse en Girona también. Nos gusta ir al hotel de la cadena AC Hoteles, o bien al Carlomagno, en pleno centro, o en el hotel Histórico, el casco antiguo, cerca de la catedral, o al Ciudad de Girona. ¡Buen picnic o barbacoa en San Cristóbal !.

Can Rius a Caldes de Montbui

A Caldes de Montbui, una bonica població del Vallés, que ja us hem proposat altres vegades com a sortida per a les famílies, trobareu el bonic Parc de Can Rius, amb un àrea de jocs esplèndida pels vostres infants, una zona de pícnic, i unes barbacoes de ferro molt xules per fer la parrillada a la calçotada amb la família i els amics. Està situada al marge de la riera, a tocar del camp de fútbol, en una extensió brutal, de més de 13.000 metres quadrats. Aquí hi hagué un balneari que va pertànyer a diferents famílies, entre elles els Rius. Va ser el cognom Rius el que va quedar. Ja fou l’any 1878 quan es van plantar la majoria d’arbres que hi ha ara. El parc era el jardí del balneari de Can Rius. En quedar a mans de l’ajuntament es volgué conservar la vegetació original i mantenir el jardí. Des del parc hi ha un mirador des d’on es veu la riera, l’església i la vila termal de Caldes de Montbui. Els vostres fills i filles gaudiran de valent jugant a la zona infantil de Can Rius, i la família podrà fer bons picnics i barbacoes. Hi ha molt d’espai de pàrquing, si feu servir els aparcaments del camp de fútbol, lavabos just a l’entrar, molt futuristes, de metall, fonts d’aigua potable, columpis, taules de ping pong, taules amb tauler d’escacs, una pista de bàsquet i una dotzena de taules de pícnic  amb unes barbacoes metàl·liques, 6 en total, que son poques pel personal que hi va. El parc obre de 7:00 a 24:00 hores a l’estiu i de 8:00 a 22:00 hores la resta de l’any. Normalment hi va molta gent del poble mateix i per això sol estar força ple sempre. Per la canalla, ja ho hem comentat, hi ha una zona de jocs infantils molt diver, i moltíssim espai. Hi havia hagut servei de bar, però no sempre funciona. A més de passar el dia al parc també podeu dedicar una estona a visitar la mateixa Caldes, una vila termal molt antiga, romana, o a recórrer llocs propers, del Vallès, una comarca que també disposa d’atractius turístics poc coneguts. Pugueu un dia amb la família fins a Caldes de Montbui, i passeu el dia a aquesta bonica bonica àrea de lleure del Vallés, una fantàstica sortida per a les famílies amb nens, o per celebrar-hi algun aniversari o esdeveniment. I, a més, està a prop de Barcelona. També podeu visitar el banys romans o el museu, anomenat Thermàlia, que tot i estar dedicat a l’aigüa, te sales amb obra de Manolo Hugué i Picasso. Caldes està a tocar de Barcelona, a només 40 km. per una l’autovia que surt des de l’autopista B-30, just a l’entrada de Mollet.  Si no us agrada dinar al pícnic, o està molt ple, a Caldes podeu disposar de bons restaurants, com ara el Bàsic, un lloc excel·lent on menjar, bé l’exclusiu Mirko Carturan, cuina d’autor, o el tradicional El Remei, tocant ja la ermita, al cap de munt del poble. Molt modern i fresc, cuina de qualitat, teniu la Carbonera. Fora de Caldes, al bonic paratge de Sant Sebastià de Montmajor, dalt de les cingleres, hi ha La Rectoria, a l’antiga parròquia del poblet. Podeu fer servir també els que pertanyen als hotels i balnearis. No us ho perdéssiu. Bona barbacoa a Can Rius.

En Caldes de Montbui, una bonita población del Vallés, que ya os hemos propuesto otras veces como salida familiar, existe un bellísimo parque urbano, antiguo jardín de un balneario, con zona de pícnic, juegos infantiles, lavaabos y barbacoas. Está situado al lado del campo de fútbol municipal. Dispone de buén aparcamiento, fuentes de agua potable, mesas de ping-pong y hasta pista de básquet. Por supuesto hay mucho espacio para córrer, jugar y saltar. Suban a Caldes con sus hijos e hijas, o con los amigos, para una buena barbacoa. También para visitar los baños romanos o el museo, llamado Thermàlia, que a pesar de estar dedicado al agua, tiene salas con obra de Manolo Hugué y Picasso. Caldes está muy cerca de Barcelona, ​​a sólo 40 km. por una la autovía que sale desde l’autopista B-30, justo a la entrada de Mollet. Si necesitan comer, y el pícnic no les gusta, o está muy lleno, en Caldes pueden disponer de buenos restaurantes, como el Robert de Nola, o el Remei, tocando ya a la ermita, en lo alto del pueblo, además de los que pertenecen a los hoteles y balnearios. ¡Les deseamos un buén pícnic en Caldas!.

Family Week i Renaixement a Calella

A la Costa del Maresme, una mica més enllà de Mataró, i d’Arenys, a una hora de Barcelona, trobareu l’encantadora població turística de Calella de la Costa. A només 50 kms. de casa. Us serà molt fàcil d’arribar-hi per la C-31 o la C-32, l’autopista de la costa, la que va per Mataró. O bé en tren de la línia C-1. Si bé a l’estiu Calella de la Costa és una gran aglomeració, invadida com està sempre per milers de estiuejants de les més variades procedències, ara, al juny, la cosa és diferent. Es pot passejar sense gaires problemes, i gaudir de la seva platja, llarga, de sorra gruixuda, bonica, i que ara estarà molt més buida. I si us proposem una anada familiar a Calella és perquè aquest darrer cap de setmana de de juny, i amb motiu de l’Any del Turisme Familiar, Calella presenta una oferta adreçada a les famílies on destaca l’allotjament gratuït per a nens i nenes menors de 12 anys en molts dels seus hotels. Perquè aquest cap de setmana, els dies 28 i 29 de juny, Calella se suma a la celebració de l’Any del Turisme Familiar, impulsat per la Direcció General de Turisme, amb el Calella Family Weekend, un cap de setmana ple d’activitats adreçades a l’oci, diversió i descans de tota la família. Amb aquest motiu s’han programat un ventall d’activitats en las que hi podran participar tots el membres de família. Hi haurà visites i rutes guiades per conèixer el municipi i la seva història, activitats nàutiques per a totes les edats, una festa on els més petits seran els protagonistes. I, per si això fos poca cosa trobareu tots els cercaviles, espectacles i paradetes que hi haurà a la ciutat amb motiu de la celebració de la Fira Renaixentista, que coincideix en aquest cap de setmana també. Amb el paquet Calella Family Weekend es podrà visitar gratuïtament el Centre d’Interpretació del Far, El Refugi Antiaeri i el Museu-Arxiu Municipal. Trobareu tota la informació que necessiteu al web municipal. Per altra banda, com ja hem dit, s’escau un lluït mercat renaixentista, l’anomenada Festa del Renaixement, que omple de parades artesanes i de gresca, tots els carrers del voltant de l’església. Us volem fer cinc cèntims de les activitats possibles dins d’aquest festival de la familia, per tenir-ne una idea. Així del divendres 27 al diumenge 29 de juny, teniu excursió de Nordic Walking, caiac gratuït, inflables i jocs d’aigua a la Platja de Garbí, berenars, balls… I, a més, excursions super xules, com ara, visitar de forma gratuïta el Far de Calella, o el Refugi Antiaeri o el Museu-Arxiu Municipal. La mainada, a més, podrà participar en tallers de màscares i escuts dins la fira renaixentista, que durarà tot el cap de setmana, en horari de 10 del matí a les 22.00 hores de la nit.  Animeu-vos!. La Fira Renaixentista de Calella va agafant, any rera any, més volada. A més del que us hem dit hi trobareu parades de tota mena de productes: artesans, naturals, alimentaris i gastronòmics. La decoració i l’ambientació estan molt bé. I, aquest any coincideix amb l’oferta del cap de setmana en família. Recordeu que Calella te una bona platja, porteu banyadors!. I si no us agrada anar en cotxe, cap problema. Calella te estació, on paren els trens que van en direcció Blanes-Maçanet. Horaris molt seguits, mireu-vos el web de la Renfe. Creiem que necessitareu dormir a Calella, encara que està a només una hora de Barcelona. Tan si us quedeu, com si no, podeu disposar d’una barbaritat d’establiments turístics de tota mena: hotels, restaurants, càmpings i apartaments, tots al vostre servei. Mireu-vos la web Calella-Barcelona per trobar el vostre. Nosaltres hem estat, molt bé, a l’Hotel Bernat II, un quatre estrelles molt còmode, i molt decent, on els nens no fan nosa. Cal dir que els hotels a Calella son grans, amb moltes habitacions, no espereu trobar un petit hotelet de muntanya en un lloc de platja tan turístic. El Les Palmeres és el que més s’acosta a aquesta definició, i n’està molt lluny. Tot i això, és un hotel molt recomanable. El Mar Blau també és gran, però modern i coquetó. L’Hotel Volga és definitivament molt gran, però també està molt bé.  De restaurants, pizzeries, llocs de tapes i bars, a Calella, n’hi ha un munt. Alguns faran menú del Renaixement, com ara Ca l’Isard, o bé L’In-geni o el Bistrot La Musa. A banda d’aquests us en recomanarem uns quants que ens agraden.Per menjar peix La Gavina. Una taverna mexicana desenfadada i rústica: La Quadra. Una altra taverna, més d’estil català, amb embotit bo i carn a la brasa: Les Caves. I finalment un gallec boníssim: El Hogar Gallego. Hi ha nombrosos hotels que proposen menú, com ara el Bernat II. Si us agrada la pizza aneu a Don Carlo, que us proposa pizzes grans a preus asequibles, al carrer de Sant Josep, 36. Tel: 937 66 15 47.  ‎ La Casa Nostra també està molt bé. Calella és ben aprop, i la fira, una passada!. Tots cap a Calella!.

La población turística por antonomasia de la Costa del Maresme es, y siempre lo ha sido, Calella de la Costa. La tenemos a sólo unos 50 kms. de Barcelona. Muy fácil llegar por la C-31 o la C-32, vía Mataró. O bien en tren de la línea C-1. Si bien en verano Calella se encuentra literalmente invadida por miles de veraneantes de las más variadas procedencias, ahora, en junio, la cosa es diferente. La playa, larga, de arena gruesa, muy bonita, está mucho más vacía. Si os proponemos una salida familiar hasta Calella es porque el último fin de semana de de junio se celebra allí un interesante mercado renacentista. La Feria Renacentista de Calella va cogiendo, año tras año, más vuelo. Ahora ya ocupa el centro de la villa, la Plaza del Ayuntamiento, la de la Iglesia y calles adyacentes. Encontraréis paradas de todo tipo de productos: artesanos, naturales, alimenticios y gastronómicos. La decoración y  la ambientación están muy bien. Habrá además actividades de carácter más cultural, como visitas guiadas por el casco antiguo y una exposición de documentos históricos del siglo XVI. En cuanto a la animación infantil, durante la mañana y tarde del domingo podrán disfrutar de talleres de oficios expresamente pensados ​​para los más pequeños. La Feria Renacentista coincidirá en el tiempo con otros actos de la llamada semana de turismo familiar, que ofrece paquetes turísticos, actividades, visitas culturales y actividades de ocio para las famílias a muy buén precio, ¡inmejorable!. ¡Aprovechad la ocasión. Calella tiene una buena playa, ¡llevaros bañadores!. Para comer hay numerosos hoteles que proponen menú, como el Bernat II, o algunos restaurantes de referencia, como El Hogar Gallego, una marisquería con género de primera a precios en consonancia. LaPizzeria Don Carlo propone pizzas grandes a precios asequibles, en la calle de San José, 36. Tel: 937 66 15 47. La Casa Nostra también está muy bien. Buén fin de semana familiar en Calella.

Fira del Moianès

El Moianès, ja ho hem dit algunes vegades, és una comarca catalana que no existeix. Sobre el paper volem dir. Geogràficament és una preciosa terra situada a mig camí entre Osona i el Bages, plena d’atractius turístics, de paisatges encantadors, i no gaire lluny de Barcelona. Cada any organitzen una fira del Lleure per donar a conèixer tots aquests recursos que tenen, tan desconeguts, i les cases rurals, hotels, càmpings i altres infraestructures que ens permetran de visitar-los. Cada any en un poble diferent, en una data variable, però sempre pels volts del Pilar. Mireu a la pàgina web del Consorci del Moianès per veure el programa d’aquest any. Allà veureu que hi ha un munt d’actes, tots molt divertits i adients per a la canalla. Es fan al llarg  de tot el cap de setmana, però sobretot el diumenge. Hi ha excursions a peu i en bici, descoberta del poble i els seus monuments, animació infantil, jocs tradicionals, concerts, degustacions, tallers de tota mena, i de circ en particular, actuacions, tronada i gegants. Ens deixem coses, ja ho sabem, n’hi ha masses. Per dinar, la fira te un sector anomenat Tasta’m, amb productes del Moianès. També bars en el poble. L’edició del 2010 serà a Granera. Un poblet diminut que trobareu si aneu fins a Castellterçol per la carretera C-59 que puja des de Mollet a Sant Feliu de Codines, i d’allà va cap a Moià. Allà podeu dinar a l’Esclopet, un restaurant cassolà, al mig de la vila. Tef: 93 866 84 39. Reserveu!. Altres anys, serà en un altre lloc.

El Moianès, ya lo hemos dicho algunas veces, es una comarca catalana que no existe. Sobre el papel queremos decir. Geográficamente es una preciosa tierra situada a medio camino entre Osona y el Bages, llena de atractivos turísticos, de paisajes encantadores, y no muy lejos de Barcelona. Cada año organizan una feria del Ocio para dar a conocer todos estos recursos que tienen, tantos y tan desconocidos, y las casas rurales, hoteles, campings y otras infraestructuras que nos permitirán visitarlos. Cada año en un pueblo diferente, en una fecha distinta, pero siempre alrededor del puente del Pilar. Vean en la página web del Consorcio del Moianès el programa de este año. Allí encontrareis un montón de actos, todos muy divertidos y adecuados para los niños. Durante todo un fin de semana, pero sobre todo el domingo. Hay excursiones a pie y en bici, descubrimiento del pueblo y sus monumentos, animación infantil, juegos tradicionales, conciertos, degustaciones, talleres de todo tipo, y de circo en particular, actuaciones, gigantes… Nos dejamos cosas, ya lo sabemos, hay demasiadas. Para comer, la feria tiene un sector llamado Tasta’m, con productos del Moianès. También estan los bares en el pueblo. La edición del 2010 será en Granera. Un pueblo diminuto que encontraréis si vais hasta Castellterçol por la carretera C-59 que sube desde Mollet en Sant Feliu de Codines, y de allí hacia Moià. Allí podrán comer en el Esclopet, un restaurante casero, en medio de la villa. Tef: 93 866 84 39. ¡Reserva indispensable!. Otros años, será en otro lugar.