Almeria, revisitada


De nou hem estat a la bella ciutat d’Almeria, que és un destí per tota època de l’any. Hi hem estat per Setmana Santa, per veure les processons. Que Almeria pot ser un destí per l’hivern, quan arreu fa fred, sembla obvi, tot i que ningú no hi pensa. Allà, prop del Mediterrà etern i blau, fa caloreta tot l’any. No fa calor, és clar, però no fa gens de fred. I plou poquet. Es pot passejar per la ciutat, deserta, i per les platges, desertes, i pels racons de la província, encara més deserts. La tardor i la primavera són encara millors. No fa gens de fred i la calor, que ja pot apretar, no ofega. Fins les zones àrides semblen menys dures. I segueix plovent poquet. L’estiu només és apte si sou mediterranis de socarrel. Mediterranis fins la mèdula. Fa molta, molta calor, però teniu el mar, el mar amable, les platges de somni, inigualables, magnífiques, al vostre abast. I aire condicionat arreu. La ciutat és el paradigma, la quinta esència de la mediterràneitat. Blanca, oberta, hospitalària. No és la ciutat més bonica d’Andalusia, d’acord. El centre és molt modern i queda poc patrimoni àrab. Però teniu la bellíssima alcassaba, forta i altiva, que domina les cases, (a la foto). És un mirador privilegiat damunt el mar de teulades i la mar autèntica. Dins la ciutat, la catedral. Una església fortalessa, gòtica de saló, austera però bonica. Carrers i places donen tipisme a l’antiga medina. Però el millor d’Almeria son els entorns. la provincia d’Almeria te molts atractius. Per exemple el cap de Gata, amb les Salines i les seves platges fabuloses. El parc natural de Níjar, amb les platges espectaculars de Monsul o Los Genoveses. La costa, ben preservada, amb San José, La Isleta del Moro, Rodalquilar, Las Negras, Carboneras o Mojacar. Els pobles del nord amb els seus castells i carrers típics, alguns dalt de penyals de guix, com ara Sorbas, altres com Vélez Blanco o Vélez Rubio amb els seus castells. Més a tocar Níjar, amb les jarapes. O el desert, a Tabernas, amb el seu hollywood hispànic. I l’Alpujarra, plena dels pobles blancs, penjats de les serres que venen de la gran Sierra Nevada. No us perdeu Almeria. Un pont llarg, unes vacances… us espera, diferent, molt diferent, africana. Dins d’Almeria podeu anar a l’hotel Costasol, un hotelet familiar amb encant, ni gran ni petit, al mateix centre. O bé apostar per l’NH Ciudad de Almeria, a tocar de l’estació, una mica allunyat del centre, però aposta segura. Te habitacions comunicades per a famílies amb infants, però pagareu un preu un xic car. El garatge és especial, amb un montacargues per a cotxes!. Per dinar o sopar ens agrada anar de tapes. Nosaltres som fanàtics del Café Cyrano, un local petit, sempre ple de gent, amb tapes de disseny. Dins el centre teniu Casa Puga, molt bo també. Especialitzada en truites, prop de la catedral, amb un primer pis molt friki, la cervesseria La Mala, boníssima. Una mica més amunt, prop de la placeta de las Flores, Nuestra Tierra ofereix també bones tapes. Si toca càmping ens agrada el Tau, a San José, en ple parc natural de Cabo de Gata.

Almería es un destino para toda época del año. Que lo es para el invierno parece obvio, aunque nadie piensa en él. Allí, cerca del Mediterráneo, eterno y azul, hace calorcito. No hace calor, claro, pero no hace nada de frío. Y llueve poco. Se puede pasear por la ciudad, desierta, y por las playas desiertas, y por los rincones de la provincia, aún más desiertos. El otoño y la primavera son aún mejores. No hace nada de frío, y el calor, que ya puede apretar, no ahoga. Hasta las zonas áridas parecen menos duras. Y sigue lloviendo poquito. El verano sólo es apto si sois mediterráneos de raíz. Mediterráneos hasta la médula. Hace mucho, mucho calor, pero tienen el mar, el mar amable, las playas de ensueño, inigualables, a su alcance. Y aire acondicionado en todas partes. La ciudad es el paradigma, la quinta esencia de la mediterraneidad. Blanca, abierta, hospitalaria. La Alcazaba, fuerte y altiva domina las casas, (en la foto). Es un mirador privilegiado sobre el mar de tejados y la mar auténtica. Dentro de la ciudad, de trazado árabe, iglesias, conventos, y la catedral, dan tipismo a la antigua medina. Los alrededores tienen todavía más atractivo: el cabo de Gata, con las Salinas y sus playas fabulosas, como Mosul o Los Genoveses. La costa norte, con San José, Rodalquilar, Las Negras, o Mojacar. Los pueblos del norte con sus castillos y calles típicas, como Vélez Blanco, Vélez Rubio o Níjar, la de las jarapas. El desierto, y su Hollywood hispánico. Y la Alpujarra, llena de pueblos blancos, colgados de las sierras que vienen de la gran Sierra Nevada. No os perdáis Almería. Un puente largo, unas vacaciones … os espera allí, diferente, muy diferente, africana. En Almería capital siempre vamos al Costasol, un hotelito familiar con encanto, ni grande ni pequeño, en el mismo centro. Si toca camping, nos gusta el Tau, en San José, en pleno parque natural de Cabo de Gata.

Montsonís i el seu castell


Prop d’Artesa de Segre, enlairat damunt d’un poblet medieval, anomenat Montsonís com el propi castell, trobareu aquesta fortalesa visitable, preciosa, que constitueix una sortida familiar altament recomanable. Castell i poblet formen part de l’ajuntament del municipi de Foradada i es troben administrativament a la comarca de la Noguera. El poble, bellíssim, medieval, està situat de manera esgraonada, en la vessant asoleiada de la serra de Montsonís, damunt del Segre, amb els carrers estrets que pugen fins el castell. Aquest palau fort, te la gràcia d’estar habitat per un noble de veritat, el Baró de l’Albi, trentè Senyor de Montsonís i propietari del castell ara mateix. Podreu veure l’altiva torre de l’homenatge, la façana principal, l’oratori privat, la cuina, el menjador, el forn de pa, la llóbrega presó, els cellers, i les habitació dels senyors amb la sala dels avantpassats, la sala d’armes, la dels escuts, i altres estances plenes de mobles, tapissos i records. No hi mancarà un passadís secret. A prop del poble de Montsonís hi ha el santuari de Santa Maria de Salgar, que fou antic convent carmelità. Podeu veure-hi l’església, un claustre renaixentista i els edificis que resten. Tot en un entorn natural molt bonic, a l’estret de Salgar, sota una balma en un paratge engorjat, enlairat damunt del riu Segre. Si us decidiu a passar un cap de setmana per la zona podeu visitar altres castells bellíssims, com ara Montclar, Vicfred, Pallargues o Florejacs, o restes dissortades d’altres castells com el de Malagastre, la Torrota de Sant Feliu o el de Rubió de Baix. També podeu girar visita a alguna de les bodegues de la D.O. Costers del Segre, vins de fàbula, que trobareu als pobles de la zona. Per dinar podeu anar al Celler de l’Arnau, o be l’exclusiu i deliciós La Solana, tots dos a Foradada. A Cubells teniu l’Hostal Roma, i a Artesa de Segre, a tocar de Montsonís, podeu dinar esplèndidament a Cal Forcaire, tota una institució. Bons castells de Lleida!.

Cerca de Artesa de Segre, elevado sobre un pueblo medieval, llamado Montsonís como el propio castillo, encontrarán esta fortaleza visitable, preciosa, que constituye una salida familiar altamente recomendable. Castillo y pueblo forman parte del ayuntamiento del municipio de Foradada y se encuentran administrativamente en la comarca de la Noguera. El pueblo, bellísimo, medieval, está situado de manera escalonada, en la vertiente de solana de la sierra de Montsonís, justo encima del Segre, con las calles estrechas que suben hasta el castillo. Este palacio tiene la gracia de estar habitado por un noble de verdad, el Barón de Albi, trigésimo Señor de Montsonís y propietario del castillo ahora mismo. Podréis ver la altiva torre del homenaje, la fachada principal, el oratorio privado, la cocina, el comedor, el horno de pan, la lóbrega prisión, las bodegas, y las habitaciones de los señores con la sala de los antepasados, la sala de armas, la de los escudos, y otras estancias llenas de muebles, tapices y recuerdos. No faltará un pasadizo secreto. Cerca del pueblo de Montsonís está el santuario de Santa María de Salgar, que fue antiguo convento carmelitano. Pueden ver la iglesia, un claustro renacentista y los edificios que restan en pie del ruinoso conjunto. Todo en un entorno natural muy bonito, en el estrecho de Salgar, bajo una gruta en un desfiladero, elevado sobre el río Segre. Si os decidís a pasar un fin de semana por la zona podeis visitar otros castillos bellísimos, como Montclar, Vicfred, Pallargues o Florejacs, o los restos desdichados de otros castillos como el de Malagastre, la Torrota de Sant Feliu o el de Rubió de bajo. También se puede girar una visita a alguna de las bodegas de la DO Costers del Segre, son vinos de fábula, que encontrarán en los pueblos de la zona. Para comer pueden ir al Celler de l’Arnau, o bien al exclusivo y delicioso La Solana, ambos en Foradada. En Cubells tienen el Hostal Roma, y en Artesa de Segre, junto a Montsonís, se puede comer espléndidamente en Cal Forcaire, toda una institución.

Santa Clotilde


A mig camí entre Blanes i Lloret, no gaire lluny de la magnífica i paradisíaca cala doble de Santa Cristina, trobareu l’accés als maravellosos jardins de Santa Clotilde. Estan situats en un paratge d’una bellesa corprenedora, ocupant un penyasegat damunt del mar. Es tracta d’uns jardins noucentistes, ordenats, tranquils, amables, inspirats en els dels palaus francesos o italians del renaixement. Son obra de Nicolau Rubió i Tudurí deixeble català del brillant Forestier. Com a Montjuic, tenim terrasses, camins que s’encreuen, rampes, escales, i aigua, molta aigua. Estanys, fonts, cascades, i el mar, com a teló. Diverses escultures omplen el jardí. Avui dia l’espai és gestionat per l’oficina de turisme de Lloret i està obert tots els dies de la setmana, excepte dilluns, de les 10 a la posta del sol, (tanquen una hora abans). Els festius hi ha visites guiades. Per acabar d’arrodonir el dia, podeu fer una ruta de jardins, que incloguin els jardins de Pinya de Rosa, o els Mar i Murtra, tots fantàstics, i tots en la bellíssima vila marinera de Blanes. Una excursió ben florida, guapíssima, sobretot a la primavera, o ben decadent, a la tardor. També podeu recòrrer la costa, que aquí ja és ben brava, seguint els camins de ronda, que en aquesta zona estan molt ben conservats, de Sant Francesc, a Blanes fins LLoret. Trobareu indrets de gran bellesa, sense cansar-vos gaire. Us recomanem visitar l’ermita de Santa Cristina, amb la seva cala d’ensomni i una esglèsia blanca. Un lloc fantàstic per banyar-vos en família. Bon aparcament. Per menjar i per dormir aneu als restaurants, hotels i càmpings de Blanes o LLoret. Impossible dir quin, n’hi ha molts. Ara bé, a Lloret teniu els Guitard Hotels, que aposten pel turisme amb nens. Si voleu quelcom molt i molt exclusiu, aneu al Santa Marta, un luxe total. A Blanes, per dinar Can Flores, al port. Un clàssic. Boníssim el peix.

A medio camino entre Blanes y Lloret, no muy lejos de la magnífica y paradisíaca cala doble de Santa Cristina, encontrarán el acceso a los maravillosos jardines de Santa Clotilde. Están situados en un paraje de una belleza cautivadora, ocupando un acantilado sobre el mar. Se trata de unos jardines novecentistas, ordenados, tranquilos, amables, inspirados en los de los palacios franceses o italianos del renacimiento. Son obra de Nicolau Rubió i Tudurí discípulo catalán del brillante Forestier. Como en Montjuic, tenemos terrazas, caminos que se cruzan, rampas, escaleras, y agua, mucha agua. Estanques, fuentes, cascadas, y el mar, como telón. Varias esculturas llenan el jardín. Hoy en día el espacio és gestionado por la oficina de turismo de Lloret y está abierto todos los días de la semana, excepto lunes, de las 10 a la puesta del sol, (cierran una hora antes). Los festivos hay visitas guiadas. Para acabar de redondear el día, pueden hacer una ruta de jardines, que incluyan los jardines de Pinya de Rosa, o los Mar i Murtra, todos fantásticos, y todos en la bellísima villa marinera de Blanes. Una excursión muy florida, guapísima, sobre todo en primavera, o bien decadente, en otoño. También pueden recorrer la costa, que aquí ya es bien brava, siguiendo los caminos de ronda, que en esta zona están muy bien conservados, desde San Francisco, en Blanes hasta Lloret. Encontrarán lugares de gran belleza, y sin cansaros mucho. Recomendamos visitar la ermita de Santa Cristina, con su cala de ensueño y una iglesia blanca. Un lugar fantástico para bañarse en familia. Buen aparcamiento. Para comer y para dormir hay que visitar los restaurantes, hoteles y campings de Blanes o Lloret. Imposible decir cuál, hay muchos. Ahora bien, en Lloret tenéis los Guitard Hoteles, que apuestan por el turismo con niños. Si deseais algo muy, muy exclusivo, id al Santa Marta, un lujo total. En Blanes, para comer recomendamos Can Flores, el puerto. Un clásico. Buenísimo el pescado.

Almeria


Almeria és un destí per tota època de l’any. Que ho és per l’hivern sembla obvi, tot i que ningú no hi pensa. Allà, prop del Mediterrà etern i blau, fa caloreta. No fa calor, és clar, però no fa gens de fred. I plou poquet. Es pot passejar per la ciutat, deserta, i per les platges, desertes, i pels racons de la província, encara més deserts. La tardor i la primavera són encara millors. No fa gens de fred i la calor, que ja pot apretar, no ofega. Fins les zones àrides semblen menys dures. I segueix plovent poquet. L’estiu només és apte si sou mediterranis de socarrel. Mediterranis fins la mèdula. Fa molta, molta calor, però teniu el mar, el mar amable, les platges d’ensomni, inigualables, al vostre abast. I aire condicionat arreu. La ciutat és el paradigma, la quinta esència de la mediterràneitat. Blanca, oberta, hospitalària. L’alcassaba, forta i altiva domina les cases, (a la foto). És un mirador privilegiat damunt el mar de teulades i la mar autèntica. Dins la ciutat, de traçat ben àrab, esglèsies, convents, i la catedral, donen tipisme a l’antiga medina. Els entorns tenen encara més atractiu: el cap de Gata, amb les Salines i les seves platges fabuloses, com Mossul o Los Genoveses. La costa nord, amb San José, Rodalquilar, Las Negras, o Mojacar. Els pobles del nord amb els seus castells i carrers típics, com Vélez Blanco, Vélez Rubio o Níjar, amb les jarapes. El desert, i el hollywood hispànic. I l’Alpujarra, plena dels pobles blancs, penjats de les serres que venen de la gran Sierra Nevada. No us perdeu Almeria. Un pont llarg, unes vacances… us espera, diferent, molt diferent, africana. Dins d’Almeria sempre anem al Costasol, un hotelet familiar amb encant, ni gran ni petit, al mateix centre. Si toca càmping ens agrada el Tau, a San José, en ple parc natural de Cabo de Gata.

Almería es un destino para toda época del año. Que lo es para el invierno parece obvio, aunque nadie piensa en él. Allí, cerca del Mediterráneo, eterno y azul, hace calorcito. No hace calor, claro, pero no hace nada de frío. Y llueve poco. Se puede pasear por la ciudad, desierta, y por las playas desiertas, y por los rincones de la provincia, aún más desiertos. El otoño y la primavera son aún mejores. No hace nada de frío, y el calor, que ya puede apretar, no ahoga. Hasta las zonas áridas parecen menos duras. Y sigue lloviendo poquito. El verano sólo es apto si sois mediterráneos de raíz. Mediterráneos hasta la médula. Hace mucho, mucho calor, pero tienen el mar, el mar amable, las playas de ensueño, inigualables, a su alcance. Y aire acondicionado en todas partes. La ciudad es el paradigma, la quinta esencia de la mediterraneidad. Blanca, abierta, hospitalaria. La Alcazaba, fuerte y altiva domina las casas, (en la foto). Es un mirador privilegiado sobre el mar de tejados y la mar auténtica. Dentro de la ciudad, de trazado árabe, iglesias, conventos, y la catedral, dan tipismo a la antigua medina. Los alrededores tienen todavía más atractivo: el cabo de Gata, con las Salinas y sus playas fabulosas, como Mosul o Los Genoveses. La costa norte, con San José, Rodalquilar, Las Negras, o Mojacar. Los pueblos del norte con sus castillos y calles típicas, como Vélez Blanco, Vélez Rubio o Níjar, la de las jarapas. El desierto, y su Hollywood hispánico. Y la Alpujarra, llena de pueblos blancos, colgados de las sierras que vienen de la gran Sierra Nevada. No os perdáis Almería. Un puente largo, unas vacaciones … os espera allí, diferente, muy diferente, africana. En Almería capital siempre vamos al Costasol, un hotelito familiar con encanto, ni grande ni pequeño, en el mismo centro. Si toca camping, nos gusta el Tau, en San José, en pleno parque natural de Cabo de Gata.