Hoces del Duratón


hoces_duraton

Queden a Espanya pocs llocs tan màgics i verges el Parc Natural de les Hoces del ríu Duratón. Potser perquè van trigar molt de temps en ser descobertes pel turisme massiu, encara no ho estan del tot, i en ser invadides per la gent. El riu Duratón ha cavat unes gorges impressionants en les roques calcàries del norest de la província castellana de Segovia, just aigües avall de la imposant i imponent villa medieval de Sepúlveda, una altra visita obligada. Estem parlant d’un sobirà canyó, molt fondo, de fins a 100 metros de desnivel. Estem parlant d’un paisatge salvatge, increible. Las hoces de Duratón, a més, son una reserva natural de primer ordre. Si hi aneu, vosaltres i els vostres fills i filles, veureu volar els grans voltors a pocs metres dels vostres caps. Si sou experts, a més, podreu albirar àligues i falcons. Us recomanem una ruta per les hoces. El més senzill és veure-les des de Sepúlveda mateix, o fer una ruta circular que surt del poble. Però l’excursió familiar més bonica, i fàcil, serà arribar-se a l’ermita romànica de San Frutos, situada en una península sobre el riu. Per anar-hi el més fàcil és anar de Sepúlveda a Villaseca. Des d’aquest poblet surt una pista de terra, ben indicada, ampla i sense problemes, que després de 4 kms. molt polsosos, us deixa en un aparcament ben habilitat. Des d’allà seran uns 500 metres de baixada fins el mirador damunt l’ermita i el riu, des d’on està presa aquesta foto. Si voleu podeu continuar un km. més fins San Frutos, però penseu que no hi ha gaire arbres, que després serà tot pujada. Ara bé, també és cert que si us arribeu a l’espoló de roca on s’alcen les ruïnes de San Frutos, podreu gaudir una estona més de l’indret, creuareu “La Cuchillada”, tall en la roca, i podreu veure l’antic cenobi benedictí, construcció romànica del segle XII, i les tombes antropomòrficas altomedievals del seu antic cementiri. Hi arribareu, des de Madrid, per l’autovía de Burgos, agafant la desviació a Boceguillas cap a la SG-233 que va a Sepúlveda. Si esteu de ruta per Castella podeu anar-hi de Segovia capital per la N-110, agafar l’autovia A-1 i deixar-la a Boceguillas per anar a Sepúlveda per la mateixa SG-233. També des de Valladolid cap a Cuéllar per l’autovia de Segovia, i d’allà a Cantalejo per la SG-232, fins a trobar l’indicatiu Sepúlveda. El millor allotjament de la zona és, sense cap mena de dubte el preciós hotelet rural, El Vado del Duratón, situat al bell mig de Sepúlveda. Habitacions boniques, i un restaurant on menjareu molt bé. Fora de la zona podeu estar-vos a l’Hotel Don Felipe, a Segovia, fantàstic. O al Novotel de Valladolid. Per dinar recomanem una antiga taberna en un poblet no lluny de Sepúlveda i de les hoces: Perorrubio. Allà trobareu la dita taberna. Bon menjar, ben elaborat, ben cuinat, bon servei. Recomanable. Un bon corder rostit, a l’estil segovià, al Figón de Tinin, o bé a Casa Cristóbal. Una visita a les hoces del Duratón serà imprescindible en el curs d’una ruta per Castella, per la zona de Segovia, ciutat monumental, amb l’alcázar, la catedral i l’aqüeducte. Podeu complementar-la amb una descoberta de Sepúlveda, preciós poble medieval, amb unes esglésies romàniques soberbies. O bé baixar pel riu en piragua. També és molt bonic Pedraza, uns kms. al sur, o Cuéllar, a l’oest. Podeu arribar-vos, Duratón avall, fins Peñafiel, amb els eu legendari castell. O anar fins Turégano, bonic de veure. No lluny hi ha Riaza, o Ayllón.  O el bellíssim parc natural del Hayedo de Tejeda Negra. Moltes coses a veure en un radi de 60 kms. Ideal per unes vacances diferents amb els vostres infants!.

Pocas bellezas naturales quedan en España tan auténticas como las Hoces del río Duratón. Estan situadas en el noreste de Segovia, aguas abajo de la villa medieval de Sepúlveda, magnífca, que debeis visitar también. En esta zona, el río se ha encajado en un profundo cañón que, en algunos lugares, alcanza más de 100 metros de desnivel. Al interés y belleza del paisaje, realmente bonito y muy poco conocido, hay que añadir la gran riqueza natural, pues las hoces del Duratón albergan casi 500 parejas de buitres leonados, acompañadas de un buen número de alimoches, águilas reales y halcones peregrinos, que volaran sobre vuestras cabezas, a pocos metros. El recorrido más familiar posible es el que parte de Sepúlveda y llega al pueblo cercano de Villaseca. Desde allí sale una pista, bién indicada, ancha, fácil para todo tipo de vehículos, que en 4 kms. os llevará hasta un aparcamiento bien habilitado. Del aparcamiento a un mirador cercano solo hay unos 5oo metros. Si quereis bajar hasta el espolón rocoso, rodeado de precipicios, sobre el que se alza la ermita de San Frutos, debereis caminar un km. más. Tras cruzar por un puente de piedra y una profunda grieta, llamada La Cuchillada, se asciende al antiguo cenobio benedictino. Después de contemplar esta construcción románica del siglo XII, se puede continuar hacia su cercano cementerio, donde se conservan varias tumbas antropomórficas altomedievales. De todas maneras medid vuestras fuerzas y las de vuestros niños porque la vuelta es en subida y hay pocos árboles.

Nacedero de l’Ubagua


A la zona intermitja de Navarra, on el país ja no és verd del tot, on els camps de cereals dominen un paisatge de turons suaus, hi neix el riu Ubagua. Neix d’una forma sobtada, recollint les aigües subterrànies de la serra d’Andia. És com un miratge, un oasi en mig d’una terra que ja no és fresca i ufana com la Navarra del nord. L’aigua del riu Ubagua, clara, límpida, gelada, forma un seguit de gorgs naturals bellíssims al llarg de quatre kilòmetres, des del nacedero fins la carretera de Riezu. Indrets plàcids, amables, preparats per a la banyada llarga, segura i refrescant. Ideal per a les famílies amb infants. Bona ombra, facilitat d’accés i racons idíl·lics per passar una estona o un bon dia a la muntanya. Ubagua es troba molt a prop de Pamplona, uns 40 kms. I també molt a tocar d’Estella, a la serra d’Andia, en ple Vall de Yerri. Hi arribareu, des d’Estella o Pamplona, per la NA-700, una carretera que travessa un terreny molt bonic, com ara Salinas de Oro, un poblet on encara estan actives unes antigues salines, amb un decorat quasi màgic, o bé la pujada fins les darreres estribacions d’Andia, amb les rapinyaires niuant als penyasegats imponents, i la baixada consegüent cap a Pamplona, amb vistes aèries. Des de la N-700 cal pendre la desviació cap al poblet de Riezu, i seguir la carretera NA-7140 cap a Iturgoyen. Just acabat Riezu, una corba i un pont damunt el riu Ubagua us assenyalen el lloc on deixar el cotxe, aparcat on pogueu. Cal prendre aleshores un ample camí de terra, paral·lel al riu, que puja suaument. Els gorgs i llocs de banyada, increiblement bonics, es succeeixen. Només cal triar. Si sou caminadors podreu arribar fins el naixement de l’Ubagua, passada l’ermita de Sant Blas, a uns 4 kms. de la carretera. Si encara ho sou més podeu continuar fins el terrible i impressionant canyó de l’Ubagua, parets verticals, paisatge verge i demolidor. Són uns 8 kms. Si encara caminèssiu més aniríeu a sortir al poble de Lezaún, ja a l’altra banda del canyó, a uns 12 kms. A més del nacedero de l’Ubagua, i de les caminades per les serres i els canyons, la comarca de Tierra d’Estella, i més concretament la part de les terres d’Iranzu, te més atractius turístics, com ara les serres poderoses d’Urbasa i Andia, el monestir cistercenc d’Iranzu, un racó d’art i de pau maravellós, o la bonica vila d’Estella, plena d’esglésies romàniques. Sense cap mena de dubte, un lloc que pot ser un destí familiar en si mateix, o una excursió facultativa si us esteu a Pamplona, Logroño o Estella en el curs d’una ruta o visita a Navarra o la Rioja. A Riezu hi ha un petit, senzill i bonic càmping i diverses cases rurals. També un munt de restaurants.

En la zona intermedia de Navarra, donde el país ya no es verde del todo, donde los campos de cereales dominan un paisaje de colinas suaves, nace el río Ubagua. Nace de una forma repentina, recogiendo las aguas subterráneas de la sierra de Andia. Es como un espejismo, un oasis en medio de una tierra que ya no es fresca y ufana como la Navarra del norte. El agua del río Ubagua, clara, límpida, helada, forma una serie de pozas naturales bellísimas a lo largo de cuatro kilómetros, desde el nacedero hasta la carretera de Riezu. Lugares apacibles, amables, preparados para la bañada larga, segura y refrescante. Ideal para las familias con niños. Buena sombra, facilidad de acceso y rincones idílicos para pasar un rato o un buen día en la montaña. Ubagua se encuentra muy cerca de Pamplona, ​​unos 40 kms. Y también muy cerca de Estella, en la sierra de Andia, en pleno Valle de Yerri. Llegarán, desde Estella o Pamplona, ​​por la NA-700, una carretera que atraviesa un terreno muy bonito, como Salinas de Oro, un pueblo donde aún están activas unas antiguas salinas, con un decorado casi mágico, o bien la subida hasta las últimas estribaciones de Andia, con las rapaces sobrevolando los acantilados imponentes, y la bajada consiguiente hacia Pamplona, ​​con vistas aéreas. Desde la N-700 hay que tomar la desviación hacia el pueblo de Riezu, y seguir la carretera NA-7140 hacia Iturgoyen. Recién saliendo de Riezu, en una curva, hay un puente sobre el río Ubagua. Ese puente les señalan el lugar donde dejar el coche, aparcado, donde podáis. Hay que tomar entonces un ancho camino de tierra, paralelo al río, que sube suavemente. Las pozas y lugares de bañada, increíblemente bellos, se suceden. Sólo hay que elegir. Si sois andadores podreis llegar hasta el nacimiento del Ubagua, pasada la ermita de San Blas, a unos 4 kms. de la carretera. Si aún lo sois más, se puede continuar hasta el terrible e impresionante cañón del Ubagua, de paredes verticales, paisaje virgen y demoledor. Son unos 8 kms. Si aún anduviéramos más saldríamos al pueblo de Lezaún, ya al otro lado del cañón, a unos 12 kms. Además del nacedero del Ubagua, y de las caminatas por las sierras y los cañones, la comarca de Tierra de Estella, y más concretamente la parte de las tierras de Iranzu, tienen muchísimos atractivos turísticos, como las sierras poderosas de Urbasa y Andia, el monasterio cisterciense de Iranzu, un rincón de arte y de paz maravilloso, o la bonita villa de Estella, llena de iglesias románicas. Sin lugar a dudas, un lugar que puede ser un destino familiar en sí mismo, o una excursión facultativa si estáis en Pamplona, ​​Logroño o Estella en el curso de una ruta o visita en Navarra o La Rioja. En Riezu hay un pequeño, sencillo y bonito camping y varias casas rurales. También un montón de restaurantes.

Festes de maig a Badalona


Badalona, és a tocar de Barcelona. És una ciutat accessible, tot el dia i tota la nit en bus, en metro de la línia 2 i en tren de rodalies. Doncs bé, deiem, en aquesta ciutat tan propera, estan de festa durant el mes de maig. Estan de festa permanent, contínua. Si no us ho creieu, mireu-vos el programa. Veureu que no hi ha cap dia que no facin alguna cosa. I si parlem dels caps de setmana us direm: “us costarà triar”. Perquè hi ha actes per infants, molts, variats, a pilons. Des que aquest dissabte, amb la plantada del ninot del dimoni a la platja de Badalona, comencin les festes de maig, aquesta ciutat estarà de gresca tots els caps de setmana fins el juny. Us recomanem alguns actes familiars que ningú que visqui a Badalona, a Barcelona, o a les rodalies, pot perdre’s. Com ara el pregó, divendres 6, amb música i ball de l’Àliga, i concert popular. O el dissabte la bonica cercavila infantil a la Rambla, l’animació de la Tresca i la Ventresca, la trobada de gegants o un altre concert. El diumenge, 8 de maig, Festa del Badiu, tot el dia, al magnífic parc de Can Solei. Trabucaires, festa de la bicicleta, espectacles teatrals i musicals… tot a la nova plaça Pompeu Fabra, o pels carrers del casc antic, prop del mar. El dimarts 10, a la nit, un esdeveniment únic a Catalunya. La cremada del dimoni, a la platja, amb un maravellós castell de focs. Tones de pólvora!. I, tot seguit, un ball popular ja clàssic: el ball del Micaco o, si ho preferiu, un concert de de rumba. El dissabte 14 de maig, correfoc infantil a la Rambla, i el dels grans a continuació. Hi haurà diversos concerts durant les festes, de tota mena, clàssics, pop, folklòrics… a diferents punts. Diumenge 15, podeu gaudir de la fira de l’Arrop, d’una diada castellera, de la festa de las migas, dels gegants i de més música, de tota mena. Ja ho veieu, alegria i espectacles. Com ja hem dit, arribar a Badalona és molt senzill: amb el tren de la línia C-1. L’estació queda al centre mateix, a tocar del mar i de la Rambla. Possible igualment agafar el bus B-25 des de la plaça Urquinaona fins el centre de la ciutat. O el metro de la línia 2, la lila, parada final: Pompeu Fabra, altra vegada el centre. Si veniu en cotxe, seguiu la C-32 fins la sortida Badalona Centre i cerqueu aparcament. Estarà difícil, però n’hi ha un parell de subterranis, molt grans, a la Plaça Pompeu Fabra, i a la Plana. Si us decidiu a passar tot el dia a la ciutat amb la família, us volem recordar que hi ha una platja molt bonica. I un Museu amb una ciutat romana a sota, molt interessant de veritat.  Hi ha bons llocs on dinar, pels voltants del carrer del Mar o per la Rambla. Teniu Can Frai, una boníssima pizzeria, el Caolila, o bé La Sargantana. Si us agraden les tapes: La bota de Aragón, possiblement el més allunyat. I si preferiu la pasta: La Tagliatella o Miranapoli. Quelcom més informal, el segon pis del forn Bertran, una fleca amb pretensions. A Badalona hi falta gent!

En Badalona, ​​cerca de Barcelona, ​​una ciudad accesible todo el día y toda la noche en bus, en metro de la línea 2 y tren de cercanías, línea C1, están de fiesta durante el mes de mayo. Están de fiesta permanente. Vean el programa. Veréis que no hay día que no hagan algo. Y si hablamos de los fines de semana os diremos: “les costará elegir”. Porque hay actos para niños, muchos, variados, a montones. Desde que este sábado, con la plantación del muñeco del demonio en la playa de Badalona, ​​comiencen las fiestas de mayo, esta ciudad estará de fiesta todos los fines de semana hasta junio. Les recomendamos algunos actos familiares que nadie que viva en Badalona, ​​en Barcelona, ​​o en los alrededores, puede perderse. Como el pregón, viernes 6, con música y baile del Àliga, y concierto popular. O el sábado la hermosa pasacalle infantil en la Rambla, la animación de la Tresca y la Ventresca, el encuentro de gigantes u otros conciertos y alegrias. El domingo, 8 de mayo, la Fiesta del Badiu, todo el día, en el magnífico parque de Can Solei. Trabucaires y fiesta de la bicicleta, espectáculos teatrales y musicales, todo en la nueva plaza Pompeu Fabra. El martes 10, por la noche, un acontecimiento único en Cataluña. La quema del demonio en la playa, con un maravilloso castillo de fuegos. ¡Toneladas de pólvora!. Y, seguidamente, un baile popular ya clásico: el baile del Micaco o un concierto de rumba. El sábado 14 de mayo, correfoc infantil en la Rambla, y el de los mayores, a continuación. Habrá varios conciertos de todo tipo, clásicos, pop, folclóricos … en diferentes puntos de la villa. Domingo 15, la feria del Arrop, diada castellera, fiesta de las migas, gigantes y más música de todo tipo. Ya lo veis, alegría y espectáculos. Como ya hemos dicho, llegar a Badalona es muy sencillo: con el tren de la línea C-1. La estación de Badalona queda en el centro mismo, junto al mar y  la Rambla. Posible igualmente coger el bus B-25 desde la plaza Urquinaona hasta el centro de la ciudad. O el metro de la línea 2, la lila, parada final: Pompeu Fabra, otra vez el centro. Si venís en coche, seguid la C-32 hasta la salida Badalona Centro y buscad aparcamiento. Estará difícil, pero hay un par de subterráneos, muy grandes, en la Plaza Pompeu Fabra, y en la Plana. Si se deciden a pasar todo el día en la ciudad con la familia, os queremos recordar que hay una playa muy bonita, Y un Museo con una ciudad romana debajo, muy interesante, de verdad. Hay buenos lugares donde comer, por los alrededores de la calle del Mar o por la Rambla. Tienen allí Can Frai, o Caño 14, una buenísima pizzería, o el Caolila, o bien La Sargantana. La bota de Aragón, buenas tapas, sea posiblemente el más alejado. Y si prefieren la pasta: La Tagliatella o Miranapoli. Algo más informal, el segundo piso del horno Bertran, una panadería con pretensiones.

Cañon del rio Lobos


riolobos

El canyó on neix el riu Lobos, en les terres altes del Burgo de Osma, a Sòria, és un d’aquells indrets màgics. Un lloc tel·lúric on sembla que es concentrin tot un seguit de forces i poders naturals i sobrenaturals que no sempre es poden controlar. Forma part del que s’anomena l’Espanya màgica. Així ho varen entendre les civilitzacions antigues, o els templers, que varen lluitar fins el final per posseir aquest paratge. En un lloc magnífic, entre altes parets plenes de coves i refugis, on niuen les àligues i els voltors, s’alça la capella romànica que els monjos guerrers varen edificar. L’ull de bou lateral, com volent donar la raó als que varen dissoldre l’orde templera, reprodueix l’estel de cinc puntes, símbol de l’home, o del dimoni. Allà als peus, neix el riu Lobos. Al darrera una profunda sima, visitable, sembla comunicar terra i infern. Més avall, la vall somriu i l’aigua juga amb l’herba i els arbres. Més enllà el poble fortificat d’Ucero, amb el seu castell, en guarda l’entrada. Un espai preciòs, on els vostres fills gaudiran de la natura més verge. Moltes excursions possibles a fer. Arribeu-hi des de la capital per la carretera de Burgos, desviant-vos a San Leonardo de Yague. O bé pel Burgo de Osma, remontant la vall del riu fins Ucero. Nosaltres hi hem anat des de Vinuesa i des de Sòria. També podeu dormir i menjar a El Burgo de Osma, on teniu un hotel que conserva un aire històric: el Virrei Palafox.

El cañón donde nace el río Lobos, en las tierras altas del Burgo de Osma, en Soria, es uno de esos lugares mágicos. Un lugar telúrico donde parece que se concentren una serie de fuerzas y poderes naturales y sobrenaturales que no siempre se pueden controlar. Forma parte de lo que se llama la España mágica. Así lo han entendido las civilizaciones antiguas, o los templarios, que lucharon hasta el final para poseer este paraje. En un sitio magnífico, entre altas paredes llenas de cuevas y refugios, donde anidan las águilas y los buitres, se alza la capilla románica que los monjes guerreros edificaron. El ojo de buey lateral, como queriendo dar la razón a los que disolvieron la orden templaria, reproduce la estrella de cinco puntas, símbolo del hombre, o del demonio. Allí los pies, nace el río Lobos. Detrás existe una profunda sima, visitable, parece querer comunicar tierra y el infierno. Más abajo, el valle sonríe y el agua juega con la hierba y los árboles. Más allá, el pueblo fortificado de Ucero, con su castillo, guarda la entrada. Un espacio precioso, donde sus hijos disfrutarán de la naturaleza más virgen. Muchas excursiones posibles por hacer. Llegue al cañon desde la capital por la carretera de Burgos, desviándonos a la altura de San Leonardo de Yague. O bien por el Burgo de Osma, remontando el valle del río, hasta Ucero. Nosotros hemos ido desde Vinuesa y desde Soria. También pueden dormir y comer en El Burgo de Osma, donde tienen un hotel que conserva un aire histórico: el Virrey Palafox.

Añisclo


Una mica més amunt de Ainsa, al Pirineu Aragonés, en la carretera que va cap a Bielsa, trobareu l’entrada del cañon d’Añísclo, que està situada al poble d’Escalona. Atenció perquè a l’estiu, això n’és la sortida. Quan hi ha molta aglomeració, la carretera te un únic sentit de sortida. Llavors s’hi ha d’entrar des del poble de Servisé, a la vall de Broto, pujant cap a Fanlo, i sortir-ne per Escalona. Totes aquestes precaucions són absolutament necessàries perquè mai no haureu vist una vall i una carretera tan estreta com el cañon de Añisclo. No hi passen dos cotxes perquè, en certs llocs del recorregut, no hi passa ni el riu. Per aquesta raó la carretera va enfonsada, ficada al costat del riu, o perforada en la roca. En certs llocs hi ha ponts, que semblen pous, coberts de vegetació, amb el riu al fons del barranc, i el Mont Perdut treien el nas com a teló de fons. Senzillament sublim. Dormiu a Torla, a l’hotel els avets, o a Bielsa, a l’hotel Bielsa, o a Ainsa. http://www.ordesa.net/

Algo más arriba de Ainsa, en pleno Pirineo Aragonés, en la carretera que va hacia Bielsa, encontraréis la entrada del cañon de Añísclo, que está sita en el pueblo de Escalona. Atención porque en verano, esta es la salida. Cuando hay mucha aglomeración, la carretera tiene un único sentido de salida. Entonces se ha de entrar desde el pueblo de Servisé, en el valle de Broto, subiendo hacia Fanlo, y salir por Escalona. Todas estas precauciones son absolutamente necesarias porque nunca habréis visto un valle y una carretera tan estrecha como la del cañon de Añisclo. No pasan dos coches porque, en ciertos lugares del recorrido, no pasa ni el río. Por esta razón la carretera va hundida, metida junto al río, o perforada en la roca. En ciertos lugares hay puentes, que parecen pozos, cubiertos de vegetación, con el río al fondo del barranco, y el Monte Perdido sacando la nariz como telón de fondo. Sencillamente sublime. Dormid en Torla, en el hotel los abetos, o en Bielsa, en el hotel Bielsa, o en Ainsa. http://www.ordesa.net/

Alquézar


Alquézar és una sorpresa. Una grata sorpresa en aquest racó del pre-pirineu d’Osca. Una ciutadella enfilada dalt d’un escarpat turó, amb una bellíssima vila medieval als peus. També els voltants justifiquen una visita. Imponents gorges, rius encaixats, barrancs profunds, amb rierols d’aigues netes, verges. Podeu pujar al monestir i al castell. Admirar les seves obres d’art. Baixar al poble i recòrrer els carrers estrets. Podeu, també, baixar encara més i fer a peu una ruta de barranquisme. Per dormir, i per menjar, adreceu-vos a l’hotel Villa de Alquézar, un valor segur a la comarca del Somontano, tot i que darrerament se n’han obert molts altres. Perquè ara també teniu l’hotel Maribel, més modern, amb molt d’encant. Del grup Rusticae. O l’hotel Santamaria. El Somontano és una comarca que cal recòrrer sense preses. Com sense preses cal degustar el seu vi, o el formatge de Radiquero. Una delícia.

Alquézar es una sorpresa. Una grata sorpresa en este rincón del pre-pirineo de Huesca. Una ciutadela sobre el risco escarpado de un cerro, con una bellísima villa medieval a los pies. También los alrededores justifican una visita. Imponentes barrancos con ríos encajados. Riachuelos de aiguas limpias, vírgenes. Podéis subir al monasterio y al castillo. Admirar sus obras de arte. Bajar al pueblo y recòrrer las calles estrechas. Podéis, también, bajar todavía más y hacer a pie una ruta de barranquismo. Para dormir, y comer, dirigíos al hotel Villa de Alquézar, un valor seguro en la comarca del Somontano. Aunque ahora le ha salido competència. Así también teneis l’hotel Maribel, más moderno, con mucho encanto. Del grup Rusticae. O el hotel Santamaria. Es el Somontano una comarca para recorrer sin prisas, como cuando degusteis su vino, o su queso de Radiquero. Una delicia.

Alquézar is a surprise. A surprise in this corner of Huesca. A ciutadela on a hill, with a beautiful medieval city to the feet. Also the surroundings justify a visit. Impressive ravines with fitted rivers. Clean creeks, virginal. You can rise to the monastery and to the castle.  Or to descend to the village walking its narrow streets. You can go down, a little bit more, and do by foot a river tour. To sleep, and to eat, go to the hotel Alquézar’s Villa, a sure value in the region.