Sortides familiars

Salidas en família

Solius

A tocar de Santa Cristina d’Aro, en una vall insignificant de la Serra de les Gavarres, a Girona, s’alça aquest petit cenobi cistercenc. Són quatre cases i una esglèsia, la de Santa Agnés que l’any 1967 un grup de monjos de Poblet va decidir convertir en el Monestir de Santa Maria de Solius. El paisatge, bonic, no és gran cosa. Pins i rocam, vegetació mediterrània típica. L’esglèsia, l’abadia, els edificis, austers, no tenen cap característica remarcable. Res que els faci interessants. Però aquest oasi de pau, a dues passes de Platja d’Aro, de Sant Feliu de Guixols, de la bulliciosa Costa Brava, atrau la gent que s’hi apropa. Els monjos obren les seves portes a les celebracions litúgiques, sense gaire més ornament que la música gregoriana, excel·lent. Però si volteu per la zona, apropeu-vos, a la posta del sol, a sentir cantar vespres. Una experiència quasi bé mística, sobretot per qualsevol urbanita estressat. Tenen acolliment, per recesos esprirituals, masculins només. També una exposició de bellíssims pessebres. A Solius hi arribareu fàcil, des de Barcelona per la C-31, o C-32, seguint en direcció Vidreres i Sant Feliu de Guixols. Abans d’arribar a Santa Cristina d’Aro trobareu un trencall, senyalitzat, a mà dreta, molt a prop del poble, a la variant de la carretera de Girona a Sant Feliu. Per dormir a Solius, si teniu bona butxaca, teniu el Mas Tapioles, un hotel del Grup Sellés, amb molt de caràcter. Gust afrancesat i “Belle Epoque”. També un bon restaurant. Més al·lucinant encara que l’hotel és el Camping Mas Sant Josep. Un dels millors càmping d’Europa. Una piscina de Hollywood. A Sant Feliu trobareu hotelets familiars, bé de preu, com el Sant Pol, o el de la Plaça. Per dinar teniu el restaurant Les Panolles, al km. 27 de la carretera de Girona a Sant Feliu. Tel: 972 83 70 11. També el Mas Calvet, al carrer Teulera, 132 Tel. 972 83 72 35. O bé Can Xerta està al Camí Fondo, 21 Tel. 972 83 82 83. Can Sureda al Barri Salom, 22 Tel. 972 83 72 56. O el Vall Repós, a la Urbanització Vall Repós Tel. 972 83 30 11. O el Font Picant a la Urbanització Bell Lloc. Tel. 972 83 33 50. Aquest restaurant depén de l’Hotel Sant Pol de sant Feliu. Està situat al costat de la via verda, en l’antiga estació de tren de Santa Cristina d’Aro, en un entorn maravellós.

Junto a Santa Cristina d’Aro, en un valle diminuto de la Sierra de las Gavarres, en Girona, se alza este pequeño cenobio cisterciense. Son cuatro casas y una iglesia, la de Santa Inés, que en 1967 un grupo de monjes de Poblet decidió convertir en el Monasterio de Santa María de Solius. El paisaje, bonito, no es gran cosa. Pinos y rocas, vegetación mediterránea típica. La iglesia, la abadía, los edificios, austeros, no tienen ninguna característica destacable. Nada que los haga interesantes. Pero este oasis de paz, a dos pasos de Platja d’Aro, Sant Feliu de Guixols, o de la bulliciosa Costa Brava, atrae a la gente que hasta él se acerca. Los monjes abren sus puertas durante las celebraciones litúgiques, sin mucho más adorno que la música gregoriana, excelente. Pero si dais vueltas por la zona, acercaos, a la puesta del sol, a oír cantar vísperas. Una experiencia casi mística, sobre todo para cualquier urbanita estresado. Tienen centro de acogida, por recesos esprirituales, masculinos solamente. También una exposición de bellísimos belenes. A Solius se llega fácil, desde Barcelona por la C-31, o C-32, siguiendo en dirección Vidreres y Sant Feliu de Guixols. Antes de llegar a Santa Cristina d’Aro se encuentra un desvío, señalizado, a mano derecha, muy cerca del pueblo, justo en la variante de la carretera de Girona a Sant Feliu. Para dormir en Solius, si tiene buen bolsillo, tiene el Mas Tapioles, un hotel del Grupo Sellés, con mucho carácter. Gusto afrancesado y “Belle Epoque”. También un buen restaurante. Más alucinante aún que el hotel es el Camping Mas Sant Josep. Uno de los mejores camping de Europa. Una piscina de Hollywood. En Sant Feliu encontrará hotelitos familiares, bien de precio, como el Sant Pol, o el de la Plaza. Para comer tiene el restaurante Las Panolles, en el km. 27 de la carretera de Girona a Sant Feliu. Tel.: 972 83 70 11. También el Mas Calvet, en la calle Teulera, 132 Tel.. 972 83 72 35. O bien Can Xerta, que está en Camí Fondo, 21 Tel.. 972 83 82 83. O Can Sureda en el Barrio Salom, 22 Tel.. 972 83 72 56. O el Vall Repos, en la Urbanización Vall Repós Tel.. 972 83 30 11. O el Font Picant en la Urbanización Bell Lloc. Tel. 972 83 33 50. Este restaurante depende del Hotel Sant Pol de Sant Feliu. Está situado junto a la vía verde, en la antigua estación de tren de Santa Cristina d’Aro, en un entorno maravilloso.

febrer 9, 2010 Publicat per joanmolar | Cister, Empordà, Hotels, Monestirs, mitjanes | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Cap comentari encara

El Cap del Rec

Possiblement el millor indret de la Cerdanya per anar amb infants: El Cap del Rec.  A l’hivern neu a dojo.  A l’estiu gespa abundant. Unes vistes espectaculars damunt la plana ceretana. Vistes d’ensomni damunt el Cadí, a l’altra costat de l’abim. Vistes privilegiades damunt la Tossa. Riuets que vagarejen, saltirons, entre els pins, creuan una plana inmensa, una plana acollidora, una plana vastíssima. Els infants tenen aquí el seu paradís. Quan està nevat perquè hi ha espai sense perill, sense esquiadors, per fer les seves guerres de neu familiars, per baixar sense velocitat amb els seus trineus. Quan hi ha gespa, perquè poden còrrer lliurament, amunt i avall, ficant els peus a l’aigua fresca dels rierols. I per si això fos poc encara us direm un parell més de secrets del Cap de Rec: hi ha un refugi, amb bar i restaurant, amb tota mena de serveis. Podeu dinar allà o fer pic-nic. Hi ha fonts abundoses, d’una aigua nítida, nival, superior. I segon secret: podeu arribar-hi, sense cap mena de dificultat, amb cotxe. Hi arriba una pista, primer asfaltada i més tard de terra, en molt bon estat, en boníssim estat, ampla, que us permetrà fer-hi pujar qualsevol mena de vehicle. Bon aparcament. Per arribar al Cap del Rec cal sortir de Martinet cap a Lles. Des de Lles la pista, senyalitzada, us durà en uns 8 kms. dalt de tot de la carena, a quasi bé 2000 mts d’altura. Benvinguts!.

Posiblemente el mejor lugar de la Cerdanya para ir con niños: El Cap del Rec. En invierno nieve a raudales. En verano césped abundante. Unas vistas espectaculares a la plana ceretana. Vistas de ensueño sobre el Cadí, al otro lado del abismo. Vistas privilegiadas sobre la Tossa. Riachuelos que vagan, dando saltos, entre los pinos, y cruzan una llanura inmensa, una llanura acogedora, una llanura vastísima. Los niños tienen aquí su paraíso. Cuando está nevado porque hay espacio sin peligro, sin esquiadores, para hacer sus guerras de nieve familiares, para bajar sin velocidad con sus trineos. Cuando hay césped, porque pueden correr libremente, arriba y abajo, metiendo los pies en el agua fresca de los riachuelos. Y por si esto fuera poco todavía para convencerles les diremos un par de secretos del Cap de Rec: hay un refugio, con bar y restaurante, con todo tipo de servicios. Pueden comer allí o hacer pic-nic. Hay fuentes abundantes, de un agua nítida, nival, superior. Y segundo secreto: pueden llegar, sin ningún tipo de dificultad, en coche. Llega una pista, primero asfaltada y más tarde de tierra, en muy buen estado, en buenísimo estado, ancha, que les permitirá subir con cualquier tipo de vehículo. Buen aparcamiento. Para llegar al Cap del Rec hay que salir de Martinet a Lles. Desde Lles la pista, señalizada, le llevará en unos 8 kms. alto de la cresta, a casi 2000 mts de altura. ¡Bienvenidos!.

febrer 8, 2010 Publicat per joanmolar | Cerdanya, Hotels, Natura, llargues | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Cap comentari encara

Gorges de la Jonte

El riu de la Jonte és un afluent del Tarn. Els dos rius es troben al poble de Le Rozier, situat just a l’entrada del magnífic paratge natural de les Gorges del Tarn. Però el que poca gent sap és que, des de Le Rozier, el viatger també pot aventurar-se dins unes gorges més salvatges, estretes i grandioses que les del Tarn: les gorges de La Jonte. Tota aquesta zona és un paradís natural que no podeu perdre-us. Hi ha gorges a cada riu, des de Millau fins a Mende. Tarn, Jonte, Dourbie… Hi ha pobles medievals magnífics, com ara Sainte Enimie, La Malene o Canteubre. Hi ha grutes de somni, les millors d’Europa, com Dargilan, Bramabiau, Avenc Armand… Podeu baixar en barca pels rius. El Tarn, més familiar i pacífic, és el més adequat. Us recomanem especialment el circuit Le Rozier- Meyrueis – Ste. Enimie – Le Rozier. En poc més d’un centenar, escàs, de kms. veureu paisatges increibles, baixareu a coves espectaculars i gaudireu, com mai, de la natura. Podeu anar a veure l’espai d’observació dels voltors, maravellós balcó damunt les gorges, situat prop de Le Rozier. Seguint cap a Meyrueis trobareu indicada la desviació cap a la gruta de Dargilan. Sortint cap a Sainte Enimie trobareu una altra gruta excepcional: l’Avenc Armand. Si teniu temps i ganes, no deixeu per un altre dia l’Abim de Bramabiau. Disfruteu i descanseu a Sainte Enimie, recorrent els carrers medievals. Després podeu tornar cap a Le Rozier, baixant les gorges del Tarn. Podeu arribar molt fàcilment des de Barcelona a la Jonte. Cal agafar l’autopista A-7 per Girona, Perpinyà i Narbonne, fins Beziers. D’allà la A-75 en direcció Millau. En arribar a Millau, famosa pel seu viaducte, us caldrà seguir les indicacions cap a Le Rozier. Bons hotels a Millau. Hem dormit i menjat molt bé a Le Cevenol. També, a Sainte Enimie, hem dormit i menjat fantàsticament a L’Auberge du Moulin. Mireu-vos els hotels de Meyrueis, un poblet encantador estratègicament situat. Teniu allà el Sully. També molt recomanable l’Hotel de la Muse, prop de Le Rozier. Els càmpings de la Jonte i del Tarn són els millors de França. I n’hi ha una pila!.

El río de la Jonte es un afluente del Tarn. Los dos ríos se encuentran en el pueblo de Le Rozier, situado justo en la entrada del magnífico paraje natural de las Gargantas del Tarn. Pero lo que poca gente sabe es que, desde Le Rozier, el viajero también puede aventurarse en unas gargantas más salvajes, estrechas y grandiosas que las del Tarn: las gargantas de la Jonte. Toda esta zona es un paraíso natural que no pueden perderse. Hay gargantas en cada río, desde Millau hasta Mende. Tarn, Jonte, Dourbie … Hay pueblos medievales magníficos, como Sainte Enimie, La Malene o Cantobre. Hay grutas de ensueño, las mejores de Europa, como Dargilan, Bramabiau, o la Sima Armand … Pueden bajar en barca por los ríos. El Tarn, más familiar y pacífico, es el más adecuado. Os recomendamos especialmente el circuito Le Rozier-Meyrueis – Ste. Enimie – Le Rozier. En poco más de un centenar, escaso, de kms. veréis paisajes increibles, bajaréis en cuevas espectaculares y disfrutareis, como nunca, de la naturaleza. Pueden ir a ver el espacio de observación de los buitres, maravilloso balcón sobre las gargantas, situado cerca de Le Rozier. Siguiendo hacia Meyrueis encontrareis indicada la desviación hacia la gruta de Dargilan. Saliendo hacia Sainte Enimie encontrareis otra gruta excepcional: la Sima Armand. Si tienen tiempo y ganas, no dejen para otro día el abismo de Bramabiau. Disfruten y descansen en Sainte Enimie, recorriendo las calles medievales. Después pueden volver hacia Le Rozier, bajando las gargantas del Tarn. Pueden llegar muy fácilmente desde Barcelona hasta la zona de la Jonte. Hay que coger la autopista A-7 por Girona, Perpignan y Narbonne, hasta Beziers. De allí la A-75 en dirección Millau. Al llegar a Millau, famosa por su viaducto, deberá seguir las indicaciones hacia Le Rozier. Buenos hoteles en Millau. Hemos dormido y comido muy bien en Le Cévenol. También, en Sainte Enimie, hemos dormido y comido fantásticamente en L’Auberge du Moulin. Vea los hoteles de Meyrueis, un pueblecito encantador estratégicamente situado. Tiene allí el Sully. También muy recomendable el Hotel de la Muse, cerca de Le Rozier. Los campings de la Jonte y del Tarn son los mejores de Francia. ¡Y hay un montón!.

febrer 7, 2010 Publicat per joanmolar | Europa, França, Hotels, Natura, Parcs Naturals, llargues, mitjanes | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Cap comentari encara

Ottobeuren

A casa nostra el barroc és un art sovint denostat. Moltes vegades altars barrocs de gust ben dubtós tapen àbsids romànics bellíssims. Altres, senzillament, són un afegit que no lliga ni amb pintura, amb l’esperit general del temple on el van col·locar. També n’hi ha que formen un conjunt deliciós, estèticament coherent i lògic. Pocs, però. A Alemania, a Baviera concretament, la cosa és ben diferent. Moltes esglèsies s’aterraren de resultes de la guerra religiosa dels 30 anys. En el seu lloc, en els estats catòlics, s’edificaren veritables obres monumentals, un esclat de barroc que inundà tota la regió. Ottobeuren és una d’aquestes obres. La magnífica abadia s’alça a mig camí dels Alps Bavaresos i de la ciutat de Ulm. O bé, a mig camí de Munich i del llac Constança. Està prop de Memningen. S’hi passa molt a tocar si aneu de Füssen, i els seus castells. A Ottobeuren hi ha bons hotels i restaurants. A la plaça teniu una Gasthof que sembla neta i polida. Ens encanten les Gasthof alemanes. També podeu anar a un hotel de quatre estrelles amb Spa i moltíssimes habitacions. Nosaltres vàrem dinar i dormir a Ulm. En un hotel familiar, portat per un català. Es diu Hotel Anker i està al costat de la catedral, a la Rabengasse 2. Pareu a Ottobeuren en el curs d’un recorregut amb els vostres infants pels Alps Bavaresos, o per Baviera. La millor Alemania per anar amb infants. Un país acollidor, no gaire car, i molt amable.

En nuestro país el barroco es un arte a menudo denostado. Muchas veces altares barrocos de gusto muy dudoso tapan ábsides románicos bellísimos. Otros, sencillamente, son un añadido que no pega ni con pintura, con el espíritu general del templo donde los colocaron. También los hay que forman un conjunto delicioso, estéticamente coherente y lógico. Pocos. En Alemania, en Baviera concretamente, la cosa es bien distinta. Muchas iglesias se destruieron de resultas de la guerra religiosa de los 30 años. En su lugar, en los estados católicos, se edificaron verdaderas obras monumentales, un estallido de barroco que inundó toda la región. Ottobeuren es una de estas obras. La magnífica abadía se levanta a medio camino de los Alpes bávaros y de la ciudad de Ulm. O bien, a medio camino de Munich y del lago Constanza. Está cerca de Memningen. Se pasa muy a tocar si vais hacia Füssen, y sus castillos. En Ottobeuren hay buenos hoteles y restaurantes. En la plaza tiene una Gasthof que nos pareció muy linda. Nos encantan las Gasthof alemanes. También pueden ir a un hotel de cuatro estrellas, con Spa y muchísimas habitaciones. Nosotros comimos y dormimos en Ulm. En un hotel familiar, propiedad de un catalán. Se llama Hotel Anker y está al lado de la catedral, en la Rabengasse 2. Parad en Ottobeuren en el curso de un recorrido con niños por los Alpes bávaros, o por Baviera. La mejor Alemania para ir con niños. Un país acogedor, no muy caro, y muy amable.

febrer 6, 2010 Publicat per joanmolar | Art, Baviera, Hotels, Molt llargues, Monestirs | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Cap comentari encara

Carrilet de Sant Feliu a Girona

Teniu la canalla una mica gran i sou amants de la bicicleta. Doncs la vostra sortida és a l’Empordà. L’Empordà és pla. I de Girona a Sant Feliu hi ha una quarantena de kms. que es fan en un dia, molt bé i de baixada. Si no voleu començar a pedalar a Girona, per allò que massa gent, massa trànsit, massa cases, massa masa… llavors escolliu algun dels bellíssims poblets de les afores. Per exemple Quart, Llambilles, Campllong, Cassà o Llagostera. Podeu arribar a aquests pobles molt fàcilment per la C-65, paral·lela a la via verda del Carrilet. Cassà de la Selva és un bonic poble. Llagostera una altra bellíssima població. Santa Cristina te tota mena de serveis, és gran. Castell d’Aro us agradarà. És un poblet medieval fantàstic. S’acaba la ruta a Sant Feliu de Guixols, amb el mar, la platja, el monestir de la Porta Ferrada, les cases modernistes, el passeig i el port. Bona comunicació de bus per tornar a Girona, a Llagostera o a Cassà. La pista ciclo turística del Carrilet es diu així perquè segueix la ruta de l’antic tren de via estreta Girona-Sant Feliu, que transportava el suro al port. Tot és suau i humà en aquesta via verda. Els pendents  són dolcíssims i els revolts amables. La major part del recorregut és campestre i el terra de sorra. La vall del Ridaura està  plena de camps de conreu i boscos, envoltada de turons i serralades llunyanes i creuada de deliciosos rius i rieres.  A banda dels serveis que pogueu trobar a Girona, on hi ha tota mena d’hotels i restaurants, al llarg de la ruta trobareu llocs deliciosos, com L’Escon, a Llambilles, Tel: 972 469 238, o bé Can Dionis a Campllong. A Cassà de la Selva, el Mas Ros. El càmping Ridaura, o el restuarant la Font Picant, al costat de la via verda, a l’estació de Bell-Lloc, (foto). Podeu dormir també al Novotel de l’aeroport de Girona. Bones habitacions, bé de preu, familiars.

Tiene los niños ya mayores y sois amantes de la bicicleta. Pues vuestra salida está en el Empordà. El Empordà es totalmente llano. Y de Girona a Sant Feliu hay una cuarentena de kms. que se hacen en un día, muy bien y de bajada. Si no quiere empezar a pedalear en Girona, por lo de que hay demasiada gente, demasiado tráfico, demasiadas casas, demasiada masa … entonces escoja alguno de los bellísimos pueblos de las afueras. Por ejemplo Quart, Llambilles, Campllong, Cassà o Llagostera. Puede llegar a estos pueblos muy fácilmente por la C-65, paralela a la vía verde del Carrilet. Cassà de la Selva es muy bonito . Llagostera otra bellísima población. Santa Cristina tiene todo tipo de servicios, es grande. Castell d’Aro ls gustará. Es un pueblecito medieval fantástico. Se acaba la ruta en Sant Feliu de Guixols, con el mar, la playa, el monasterio de la Porta Ferrada, las casas modernistas, el paseo y el puerto. Buena comunicación de bus para volver a Girona, o a Llagostera o a Cassà. La pista ciclo turística del Carrilet se llama así porque sigue la ruta del antiguo tren de vía estrecha Girona-Sant Feliu, que transportaba el corcho hacia el puerto. Todo es suave y humano en esta vía verde. Las pendientes son dulcísimas y las curvas amables. La mayor parte del recorrido es campestre y el suelo de arena. El valle del Ridaura está lleno de campos de cultivo y bosques, rodeado de colinas y sierras lejanas y cruzada de deliciosos ríos y arroyos. Aparte de los servicios que podáis encontrar en Girona, donde hay todo tipo de hoteles y restaurantes, a lo largo de la ruta encontraran lugares deliciosos, como L’Escon, en Llambilles, Tel: 972 469 238, o bien Can Dionis en Campllong . En Cassà de la Selva, el Mas Ros. El camping Ridaura, o el restuarant la Font Picant, junto a la vía verde, en la estación de Bell-Lloc, (foto). Pueden dormir también en el Novotel del aeropuerto de Girona. Buenas habitaciones, bien de precio, familiares.

febrer 6, 2010 Publicat per joanmolar | Empordà, Girona, Hotels, Natura, mitjanes | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Cap comentari encara

Abadia de Vallmagne

Al sud de França, entre suaus turonets plens de vinya, de pins, de farigola i de romaní, prop de Montpellier, trobareu el preciós conjunt monumental cistercenc de l’Abadia de Vallmagne. Cal arribar-hi venint per la carretera nacional des de Pézénas. Per aquestes idíl·liques carreteres del Llenguadoc, abans empedrades, amb els plàtans altíssims que les dibuixen, i les acompanyen a banda i banda. La trobareu al costat esquerra de la carretera. Us cridarà poderosament l’atenció la pedra daurada d’aquest bellíssim edifici. Aparqueu. Els edificis s’han restaurat amb elegància. L’esglèsia primitiva, del Císter, fou reconstruida en estil gòtic. Un gòtic esplendorós, imponent. Dins el claustre, els ulls marxaran decidits a la maravellosa font. Admirareu la puresa de la Sala Capitular, la magnificiència dels jardins, la pau que s’hi respira. El monestir és avui dia una bodega, una empresa de vins d’anomenada, on podeu tastar i comprar excel·lents anyades i orígens variats, a més dels vins de la terra. Els jardins, l’esglèsia i el cenobi complert, si cal, es lloguen per actes socials, esdeveniments i conferències. A l’estiu acull un festival de música. Per dormir nosaltres ho fem sempre en els Novotel. Prop de l’Abadia teniu alguns allotjaments familiars. Com ara el Mas des Fontaines, o La Dordine, a Pezenas. A Montpellier en teniu molts més. Podeu parar a Vallmagne camí de París, d’Itàlia o de la Provença.

En el sur de Francia, entre suaves colinas llenas de viñedos, de pinos, de tomillo y romero, cerca de Montpellier, encontrará el precioso conjunto monumental cisterciense de la Abadía de Vallmagne. Hay que llegar viniendo por la carretera nacional desde Pézénas. Por estas idílicas carreteras del Languedoc, antes empedradas, con los plátanos altísimos que las dibujan, y las acompañan a ambos lados. La encontraréis en el lado izquierdo de la carretera. Os llamará poderosamente la atención la piedra dorada de este bellísimo edificio. Aparcad. Los edificios se han restaurado con elegancia. La iglesia primitiva, del Císter, fue reconstruida en estilo gótico. Un gótico esplendoroso, imponente. Dentro del claustro, los ojos se os irán, decididos, a la maravillosa fuente. Admirad la pureza de la Sala Capitular, la magnificiència los jardines, la paz que se respira. El monasterio es hoy en día una bodega, una empresa de vinos de renombre, donde podrá degustar y comprar excelentes añadas y orígenes variados, además de los vinos de la tierra. Los jardines, la iglesia y el cenobio completo, si es necesario, se alquilan para eventos sociales y conferencias. En verano acoge un festival de música. Para dormir nosotros escogemos siempre un Novotel. Cerca de la Abadía tiene algunos alojamientos familiares. Como el Mas des Fontaines, o La Dordine, en Pezenas. En Montpellier dispone de muchos más. Pueden parar a Vallmagne camino de París, de Italia o de la Provenza.

febrer 5, 2010 Publicat per joanmolar | Art, Cister, França, Monestirs, llargues, medieval | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | 2 comentaris

Carnaval a Platja d’Aro

El Carnaval de Platja d’Aro és el més semblant que tenim a casa nostra dels carnavals de Rio o de Canàries. Serà pel cosmopolitisme d’aquesta població de la Costa Brava. Serà perquè hi ha marxa tot l’any. Serà perquè no dorm ni de dia ni de nit. Serà perquè concentra hotels, bars, discos, gresca a tope en un parell de kilòmetres. Serà perquè te una platja com la de Copacabana. Serà pels gratacels. El Carnaval de Platja d’Aro ha esdevingut una fita, reconeguda a nivell mundial. És el més famós de Girona. L’acte central és el dissabte a la tarda quan hi ha la cèlebre desfilada de bandes, carrosses i comparses. Atenció però. Anèu-hi només si sou molt carnavaleros, o si teniu els infants ja en edat de merèixer, un xic grans. A Platja d’Aro s’hi arreplega una multitud de visitants, que hi ha anys que arriba al mig milió. Està ben aviat dit això!. No hem dormit mai a Platja d’Aro. No és el nostre destí preferit a la Costa Brava. Però d’hotels, càmpings i apartaments n’hi ha a cabassos. Teniu des de l’exclusiu, La Gavina, a S’Agaró, amb 5 estrelles, fins hostalets senzillets. Tampoc passareu gana. L’oferta gastronòmica és galàctica.

El Carnaval de Platja d’Aro es lo más parecido que tenemos en casa a los carnavales de Río o de Canarias. Será por el cosmopolitismo de esta población de la Costa Brava. Será porque hay marcha todo el año. Será porque no se duerme ni de día ni de noche. Será porque concentra hoteles, bares, discos, juerga a tope en un par de kilómetros. Será porque tiene una playa como la de Copacabana. Será por los rascacielos. El Carnaval de Platja d’Aro se ha convertido en un hito, reconocido a nivel mundial. Es el más famoso de Girona. El acto central es el sábado por la tarde cuando se celebra el desfile de bandas, carrozas y comparsas. Atención sin embargo. Id sólo si sois muy carnavaleros, o si tienen ya los niños en edad de merecer, un poco mayores. En Platja d’Aro se congrega una multitud de visitantes, que hay años que llega al medio millón. ¡Está muy pronto dicho!. No hemos dormido nunca en Platja d’Aro. No es nuestro destino preferido en la Costa Brava. Pero de hoteles, campings y apartamentos hay a montones. Tienen desde el exclusivo, La Gavina, en S’Agaró, con 5 estrellas, hasta el hostal más sencillito. Tampoco pasaréis hambre. La oferta gastronómica és galáctica.

febrer 5, 2010 Publicat per joanmolar | Empordà, Girona, Hotels, festes, mitjanes | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Cap comentari encara

Carnaval de Solsona

Solsona és una ciutat pacífica, apacible, recollida, reservada, quieta, bucólica i magnífica. El seu casc antic, dominat per la catedral, farcit de bellíssimes cases que donen a carrers estrets i placetes encantadores evoca el silenci i la tranquil·litat. Però tota moneda te el seu revers. I a Solsona el revers de la moneda són els dies de Carnaval. Un carnestoltes únic, inaudit, divertit, pillastre, transgresor, molt cassolà, molt català. Ideal per la mainada. La gent de Solsona, seria i treballadora, te una bis amagada molt potent. Els agrada molt la gresca sana. Hi ha mercat medieval, mercadet, k-tifes, bòlits, música, ball, gegants, comparses… tot el que pogueu imaginar. I el dissabte, quan es fa fosc, penjen un ruc del campanar de l’ajuntament. Un ruc de pega, està clar. Un ruc que es pixa damunt dels espectadors en una darrera venjança. Arribeu-vos a Solsona el cap de setmana de carnaval. No us en penedireu i els infants s’ho passaran fantàstic. S’hi arriba per la C-58 fins a Manresa, per continuar després en direcció cardona i Solsona. Hi ha molt bons allotjaments a Solsona. Caldrà veure si estan plens. Recomanem el Sant Roc. Una delicadessa sense límits, amb un restaurant de fàbula. També són extraordinaris altres restaurants i hotels. Recomanem La Cabana d’en Geli. Una cucada. Excel·lent brasa. O, Cal Nandes. Pedra i fusta. A l’entrada de la població, el Gran Sol, antic hotel, reformat. Un hostal senzill i net, amb restaurant: Crisami. Solsona te un càmping, amb bon restaurant. El Vilaró del Bosc és un allotjament rural, on fan bon menjar. Si no trobeu lloc, per menjar o per dormir, al complex de Can Puig, no el trobareu enlloc més. No perdeu l’oportunitat de fer un volt per Solsona, visitar el nucli medieval, la catedral i el Museu Diocesà, esplèndit. Tampoc de viatjar pels infinits racons de la comarca. Una experiència única per grans i petits.

Solsona es una ciudad pacífica, apacible, recogida, reservada, quieta, bucólica y magnífica. Su casco antiguo, dominado por la catedral, lleno de bellísimas casas que dan a calles estrechas y plazas encantadoras, evoca el silencio y la tranquilidad. Pero toda moneda tiene su reverso. Y en Solsona el reverso de la moneda son los días de Carnaval. Un carnaval único, inaudito, divertido, pillo, transgresor, muy casero, muy catalán. Ideal para los niños. La gente de Solsona, seria y trabajadora, tiene una bis escondida muy potente. Les gusta mucho la juerga sana. Hay mercado medieval, mercadillo, k-tifas, cabeza, música, baile, gigantes, comparsas … todo lo que podáis imaginar. Y el sábado, cuando oscurece, cuelgan un burro del campanario del ayuntamiento. Un burro de pega, está claro. Un burro que se mea encima de los espectadores en una última venganza. Acercaos en Solsona el fin de semana de carnaval. No os arrepentiréis y los niños lo pasarán fantástico. Se llega por la C-58 hasta Manresa, para continuar después en dirección Cardona y Solsona. Hay muy buenos alojamientos en Solsona. Habrá que ver si están llenos. Recomendamos el San Roc. Una delicadeza sin límites, con un restaurante de fábula. También son extraordinarios otros restaurantes y hoteles. Recomendamos La Cabana d’en Geli. Una cucada. Excelente brasa. O, Cal Nandes. Piedra y madera. En la entrada de la población, el Gran Sol, antiguo hotel, reformado. Un hostal sencillo y limpio, con restaurante: Crisami. Solsona tiene un camping, con buen restaurante. El Vilaró del Bosque es un alojamiento rural, donde hacen buena comida. Si no encuentra lugar para comer o para dormir, al complejo de Can Puig, no lo encontrará en ningún otro lugar. No perdáis la oportunidad de dar una vuelta por Solsona, visitar el núcleo medieval, la catedral y el Museo Diocesano, espléndido. Tampoco de viajar por los infinitos rincones de la comarca. Una experiencia única para grandes y pequeños.

L’amic Miki ens recomana Can Solé Xic. Un restaurant que és dins un poblet diminut però encisador anomenat Claret. Està situat entre Solsona i Torà, mes a prop de Torà que de Solsona. Hi van sovint. Diu que s’hi menja molt bé. I que el tracte és exquisit.Si ho diu l’amic Miki, segur que deu ser un lloc encantador!. Gràcies!.

febrer 4, 2010 Publicat per joanmolar | Art, Hotels, Museus, Solsonès, festes, llargues, medieval | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | 2 comentaris

Festa dels Traginers a Balsareny

Al més de febrer, just el cap de setmana abans del Carnaval, te lloc a la vila de Balsareny, a mig camí de Manresa a Berga, una de les més interessants, boniques i divertides festes de Catalunya. Estem parlant de la Festa dels Traginers. Poc a poc ha anat guanyant en quantitat i qualitat. En quantitat d’animals que s’hi mostren, en quantitat d’actes i fires, i en quantitat de gent. Les primeres edicions foren en família. Els darrers anys no s’hi pot anar, de la gentada que hi ha. Però també ha guanyat molt en qualitat. Els infants s’ho passen molt bé. La majoria de parades, celebracions i concursos que s’hi duen a terme estan pensats pels més menuts. També n’hi ha per gent adulta, no us preocupèssiu. Tot i que hi ha actes des del divendres a la nit, el dia fort és el diumenge. La gresca comença amb la Torrada del Traginer. Podeu acostar-vos lliurement a les fogueres, on s’hi torra el pa, fregar-hi all, olí i demanar un bon tros de botifarra. Si voleu probar-ho, heu d’arribar ben aviat, al matí. Després venen la ferrada i esquilada de bestiar, el mercat del Traginer, a mig camí entre una mostra d’oficis i un mercadet medieval. Exposicions, concursos, música per ambientar i música en viu, amb grups d’animació infantil. Finalment l’esperada Cavalcada, eix de la fira. Els traginers, amb carros i animals, desfilen, a partir del migdia, pels carrers, atapeïts de gent, de Balsareny. Pugeu a Balsareny per la C-58, camí de Manresa. Seguiu després la C-16, cap a túnel del Cadí. Sortiu a Balsareny. Podeu aprofitar per veure la vila, i el seu magnífic castell, dalt del turó, perfectament conservat i ambientat. Per dinar teniu moltes opcions. La primera els bars de la fira, amb la famosa “barreja”. Hi ha uns quants restaurants al poble, tots cassolans, tots bons. Però haureu d’encomanar. Teniu el Rosamar, Carrer de la Creu 16, Tel: 93 820 02 51. O Els Traginers, al Carrilet, 105. Tel: 93 820 00 96. També el restaurant El Jardinet, al Carrilet, 95, Tel: 93 839 65 35. Finalment Cal Rufino, al carrer de Sant Domènec, 12. Tel: 93. 820 05 87. Si tot el poble, i els restaurants, estan impossibles, o cerqueu quelcom més glamurós, aneu fins a Puig-Reig, a 8 kms. Allà teniu el Sant Marçal, un hotel preciós amb un bon restaurant. I camí de Barcelona, de tornada, a Sallent, trobareu l’hotel i restaurant l’Hostal del Camp, amb menú i calçotades!.

El mes de febrero, justo el fin de semana antes del Carnaval, tiene lugar en la villa de Balsareny, a medio camino de Manresa a Berga, una de las más interesantes, hermosas y divertidas fiestas de Cataluña. Estamos hablando de la Festa dels Traginers. Poco a poco ha ido ganando en cantidad y calidad. En cantidad de animales que se muestran, en diversos eventos y ferias, y en cantidad de gente. Las primeras ediciones fueron en familia. Los últimos años no se puede ir, del gentío que hay. Pero también ha ganado mucho en calidad. Los niños lo pasan muy bien. La mayoría de paradas, celebraciones y concursos que se llevan a cabo están pensados para los más pequeños. También hay para gente adulta, no preocuparse. Aunque hay actos desde el viernes por la noche, el día fuerte es el domingo. La fiesta comienza con la Tostada del Arriero. Puede acercarse libremente a las hogueras, donde se tuesta el pan, frotarlo con ajo y aceite, y pedir un buen trozo de butifarra. Si desea probarlo, debe llegar pronto, por la mañana. Después vienen la ferrata y esquileo de ganado, con el mercado del Arriero, a medio camino entre una muestra de oficios y un mercadillo medieval. Exposiciones, concursos, música para ambientar y música en vivo, con grupos de animación infantil. Finalmente la esperada Cabalgata, eje de la feria. Los arrieros, con carros y animales, desfilan, a partir del mediodía, por las calles, atestadas de gente, de Balsareny. Subid hasta Balsareny por la C-58, camino de Manresa. Siga después la C-16, hacia el túnel del Cadí. Salid en Balsareny. Podéis aprovechar para ver la villa, y su magnífico castillo, en lo alto del cerro, perfectamente conservado y ambientado. Para comer tienen muchas opciones. La primera los bares de la feria, con la famosa “mezcla”. Hay unos cuantos restaurantes en el pueblo, todos caseros, todos buenos. Pero deben reservar seguro.  Tiene el Rosamar, Carrer de la Creu 16, Tel: 93 820 02 51. O Traginers, en el Carrilet, 105. Tel.: 93 820 00 96. También el restaurante El Jardinet, en el Carrilet, 95, Tel: 93 839 65 35. Finalmente Casa Rufino, en la calle de Santo Domingo, 12. Tel.: 93. 820 05 87. Si todo el pueblo, y los restaurantes, están imposibles, o buscan algo más glamuroso, vayan hasta Puig-Reig, a 8 kms. Allí tiene el Sant Marçal, un hotel precioso con un buen restaurante. Y camino de Barcelona, de vuelta, en Sallent, encontraréis el hotel y restaurante del Hostal del Camp, ¡con menú y calçotades!.

febrer 3, 2010 Publicat per joanmolar | Bages, festes, mitjanes | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Cap comentari encara

Carnaval a Vilanova i la Geltrú

El Carnaval de Vilanova està molt arrelat en l’ànima d’aquesta població de la Costa Daurada. No és una cosa de quatre joves, ni de les entitats. Tota la vila es volca en el seu carnaval. I això és una cosa que notareu només arribar a la vila. El Carnaval de Vilanova te una notable influència veneciana. Si no podeu anar a Venècia aquests dies de carnaval, podeu anar a Vilanova, per consolar-vos. Aquí, com allà, la gent surt disfressada, anònima i misteriosa, la nit del dissabte de carnestoltes. Però no tot és influència forana. Vilanova és també el carnaval més genuï de Catalunya. La seva dolça guerra de comparses és una cosa que cal veure, al menys, un cop a la vida. La gresca comença el dijous. Nens i nenes surten al carrer tirant-se caramels. La tradicional xatonada comença a circular. I la guerra de merenga anima la nit. El divendres arriba el Rei Carnestoltes. Pregó. El dissabte al matí, pels carrers de la ciutat, les comparses organitzen xarades i improvisen xirigotes. A la tarda seguici de Sa Majestat, l’hora de la mainada. Al vespre, el Moixó Foguer, escampa plomes mentre les màscares s’apoderen, silencioses, del centre del poble. El diumenge és la festa més esperada. Vilanova s’omple de gom a gom. No hi cap ni un ànima més. Les comparses per parelles, noi i noia, amb les seves banderes, i les millors gales, ocupen la vila. N’hi ha d’infantils, de juvenils i de grans. Totes porten la seva banda de música que toca i toca “el Turuta”, la melodia de la festa. Els homes duen armilles, americanes, camisa blanca i mocador de fer farcells. Les dones vestit del XIX i mantó de Manila, amb clavells al cap.  Mentre ballen i desfilen llencen caramels a dojo, a tothom. Milers de caramels. Sembla que hagi nevat de colors. A la plaça de la Vila no hi podreu ni entrar, i menys amb infants. Però  podeu seguir els actes i rebre caramels al cap, en altres llocs propers. Protegiu-vos que no va de broma. A la tarda, a la plaça de les Cols, ballen les Danses Vuitcentistes. La celebració continuarà dilluns i dimarts amb el Vidalet i el Vidalot, i dimecres de cendra amb la mort del Rei, al llit de casa seva. Acudiu a veure’n el fèretre. La comitiva fúnebre marxa cap a la plaça de la Vila, on el notari en llegeix el testament. Malgrat la gent, les empentes, el sarau, aneu a Vilanova. És molt a prop de Barcelona. No us dono restaurants ni hotels perquè no els necessitareu. Estaran plens o tancats. Millor porteu pic-nic, feu un entrepà, o aneu a una pizzeria. De tota manera, si voleu probar sort, els teniu a l’entrada “Vilanova”, d’aquest bloc. Bon Carnaval!

El Carnaval de Vilanova está muy arraigado en el alma de esta población de la Costa Dorada. No es una cosa de cuatro jóvenes, ni de las entidades. Toda la villa se vuelca en su carnaval. Y eso es algo que notarás nada más llegar a la villa. El Carnaval de Vilanova tiene una notable influencia veneciana. Si no puedes ir a Venecia estos días de carnaval, puedes ir a Vilanova, para consolarte. Aquí, como allí, la gente sale disfrazada, anónima y misteriosa, la noche del sábado de carnaval. Pero no todo es influencia foránea. Vilanova es también el carnaval más genuino de Cataluña. Su dulce guerra de comparsas es algo que hay que ver, al menos, una vez en la vida. La fiesta empieza el jueves. Niños y niñas salen a la calle tirándose caramelos. La tradicional xatonada empieza a circular. Y la guerra de merengue anima la noche. El viernes llega el Rey del Carnaval. Pregón. El sábado por la mañana, por las calles de la ciudad, las comparsas organizan charadas y improvisan chirigotas. Por la tarde está el séquito de Su Majestad, la hora de los niños. Al atardecer, el Moixó Foguer, esparce plumas mientras las máscaras se apoderan, silenciosas, del centro del pueblo. El domingo es la fiesta más esperada. Vilanova se llena hasta los topes. No cabe ni un alma más. Las comparsas por parejas, chico y chica, con sus banderas, y las mejores galas, ocupan la villa. Los hay infantiles, de juveniles y de mayores. Todas llevan su banda de música que toca y toca “el Turuta”, la melodía de la fiesta. Los hombres llevan chalecos, americanas, camisa blanca y pañuelo de fardos. Las mujeres traje del XIX y mantón de Manila, con claveles, en la cabeza. Mientras bailan y desfilan tiran caramelos a granel, a todo el mundo. Miles de caramelos. Parece que haya nevado de colores. En la plaza de la Villa no se puede ni entrar, y menos con niños. Pero pueden seguir los actos y recibir los caramelazos en la cabeza, en otros lugares cercanos. Protéjanse que no va de broma. Por la tarde, en la plaza de les Cols, bailan las danzas decimonónicas. La celebración continuará el lunes y martes con el Vidalet y el Vidalot, y miércoles de ceniza con la muerte del Rey, en la cama de su casa. Acudid a ver el féretro. La comitiva fúnebre marcha hacia la plaza de la Vila, donde el notario lee el testamento. A pesar de la gente, los empujones, el bullicio, vaya en Vilanova. Está muy cerca de Barcelona. No os doy restaurantes ni hoteles porque no los necesitareis. Estarán llenos o cerrados. Mejor lleven pic-nic, hagan un bocadillo, o vayan a una pizzería. De todos modos, si quieren probar suerte, los tienen en la entrada “Vilanova”, de este blog. ¡Feliz Carnaval!

febrer 2, 2010 Publicat per joanmolar | Penedés, curtes, festes | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Cap comentari encara