Sortides familiars

Salidas en família

La fira del joc diferent a Tona

A Tona organitzen, cada any per finals de novembre, una d’aquelles fires que cap família amb nens i nenes pot deixar de visitar. Es tracta de l’anomenat Joc-Joc, una fira del joc i la joguina diferents. És a dir, jocs i joguines d’altres continents, però també jocs i joguines d’altres temps. Vull dir d’altres materials no convencionals avui en dia: com ara la fusta, tan escasa. Tona és una bonica població d’Osona, a pocs kms. abans d’arribar a Vic, a escassos 45 kms. de Barcelona per l’autovia de l’Ametlla. Una passejada ben fàcil. El diumenge al matí, i a la tarda també, els carrers s’omplen de paradetes on podreu observar, i si voleu comprar joguines diferents. Totes elles engrescadores, totes elles ben boniques, i d’una qualitat física i visual força allunyades de la mediocritat a que estem acostumats, nosaltres i la nostra canalla.  També hi trobareu un seguit de tallers, motivadors tots ells. Des dels més senzills, com ara fer un simple avió de paper, (us enrecordeu dels nostres fantàstics avions de paper), fins coses tan exòtiques com un Aualé. Al llarg del dia hi haurà demostracions, més o menys comercials o alternatives. Des d’esports amb la Wii omnipresent, fins ensenyar a jugar amb la Llengua. No falten exposicions, concursos o grans instal·lacions de jocs pels carrers adjacents a la carpa de la fira. En fí, com veieu, un diumenge ben diferent, però absolutament recomanable i lúdic, un somni pels vostres infants. La fira s’integra dins els actes de la festa major de Sant Andreu, la festa d’hivern. Això dona encara més motiu per pujar fins a Tona. El dissabte hi ha sardanes i ball. El mateix diumenge mostres diverses pels carrers del poble, trobades de cotxes antics, de plaques de cava i una munió d’actes més. Mireu-vos el programa a la web del municipi. Tona és un bon lloc d’excursions. No en va està a les portes del Montsey. El propi poble no està mancat d’interès, amb carrers medievals. La pujada al castell, dalt del turó, amb una esglèsia romànica i les restes de la torre de la fortalessa, és obligada. La vista espectacular. El terme està ple de petites esglèsies i ermites, romàniques en la seva major part, i de masies increibles. A Tona hi ha aigües sulfuroses i un balneari: el Codina. Deixeu-vos mimar!. Si us voleu quedar a dormir el cap de setmana us recomanem l’Hotel Aloha, amb bones habitacions i bon restaurant. També hi ha bon restaurants, com per exemple La Ferreria. Bona estada a Tona!. Bona fira del joc diferent!.

En Tona organizan, cada año para fin de noviembre, una de esas ferias que ninguna familia con niños y niñas puede dejar de visitar. Se trata del llamado Joc-Joc, una feria del juego y del juguete diferentes. Es decir, juegos y juguetes de otros continentes, pero también juegos y juguetes de otros tiempos. Quiero decir de otros materiales no convencionales hoy en día: como la madera, tan escasa. Tona es una bonita población de Osona, a unos pocos kms. antes de llegar a Vic, a escasos 45 kms. de Barcelona por la autovía de l’Ametlla. Un paseo muy fácil. El domingo por la mañana, y por la tarde también, las calles se llenan de tenderetes donde podréis observar, y si quereis comprar, juguetes diferentes. Todos ellos estimulantes, todos ellos muy bonitos, y de una calidad física y visual bastante alejadas de la mediocridad que estamos acostumbrados, nosotros y nuestros niños. También encontraréis una serie de talleres, muy motivadores todos ellos. Desde los más sencillos, como hacer un simple avión de papel, (os acordáis de nuestros fantásticos aviones de papel), hasta cosas tan exóticas como un Aualé. A lo largo del día habrá demostraciones, más o menos comerciales o alternativas. Desde deportes con la Wii omnipresente, hasta enseñar a jugar con la lengua. No faltan exposiciones, concursos o grandes instalaciones de juegos por las calles adyacentes a la carpa de la feria. En fin, como veis, un domingo diferente, pero absolutamente recomendable y lúdico, un sueño para vuestros niños. La feria se integra dentro de los actos de la fiesta mayor de Sant Andreu, la fiesta de invierno. Esto da aún más razones para subir hasta Tona. El sábado hay sardanas y baile. El mismo domingo muestras distintas por las calles del pueblo, encuentros de coches antiguos, de placas de cava y una multitud de actos más. Vea el programa en la web del municipio. Tona es un buen lugar de excursiones. No en vano está a las puertas del Montseny. El propio pueblo no carece de interés, con calles medievales. La subida al castillo, en lo alto del cerro, con una iglesia románica y los restos de la torre de la fortaleza, es obligada. La vista espectacular. El término está lleno de pequeñas iglesias y ermitas, románicas en su mayor parte, y de masías increibles. En Tona hay aguas sulfurosas y un balneario: el Codina. ¡Déjese mimar!. Si os queréis quedar a dormir el fin de semana os recomendamos el Hotel Aloha, con buenas habitaciones y buen restaurante. También hay otros buenos restaurantes, como por ejemplo La Ferrería. ¡Buena estancia en Tona!. ¡Buena feria del juego diferente!.

Novembre 23, 2009 Publicat per joanmolar | Hotels, Montseny, Osona, festes, mitjanes | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Cap comentari encara

Vic i el seu Mercat Medieval

Vic celebra el seu mercat medieval a primers de desembre, sovint coincidint amb el pont de la Constitució. I direu… un mercat medieval més. Doncs, us equivocaríeu si penseu que estem davant d’una fira com tantes. El Mercat Medieval de Vic mereix les majúscules dels seu nom perquè és enorme. Penseu que hi ha més de 300 parades repartides per tot el casc antic de Vic. I aquesta és una ciutat gran. Places, carrers, carrerons, parcs i passejos estan plens de tota mena de paradetes de tot tipus de productes. Parades gastronòmiques, a Vic hi ha el millor embotit de Catalunya,de formatges, de menjars cuinats allà mateix. També parades artesanes i d’oficis, moltes, moltíssimes, molt interessants. També mostra d’animals, com ara cavalls, ovelles, vaques, rucs… mostra d’aus de presa, tot l’imaginable. Els nens inenes podran muntar a cavall, assistir a espectacles de carrer, escoltar música o veure exposicions. El casc antic de Vic acompanya un mercat d’aquestes característiques. Ancorada en el temps del barroc, la vila dels sants i dels capellans, dormí fins no fa gaire temps el son feixuc dels pobles oblidats del progrés. Així ha pogut preservar palaus, temples, ambient en general, que res no te a veure amb el segle XXI. Per sort, però, els vells carrers no s’han degradat. La universitat ha ocupat espais i ha revitalitzat el centre. Per això us agradarà resseguir el mercat medieval i anar visitant monuments i obres d’art de primer nivell. Com ara la catedral, neoclàssica, però amb una magnífica torre romànica. A l’interior les pintures maravelloses de Sert. Al costat, el museu episcopal guarda el més granat de l’art romànic i gòtic català. Un museu exemplar. Uns carrers enllà topareu amb un veritable temple romà, com tret directament i sense escales de l’època dels cèsars. Seria impossible ressenyar les esglèsies, convents i monestirs, els palaus, cases fortes i cases burgeses que us sortiran al pas. Nomes fer menció de l’esplèndida plaça del mercadal, la plaça major, la plaça gran, única a tot Catalunya, on s’hi celebren mercats tan nomenats com el del ram, o més senzills, com el de cada dissabte. Pugeu a Vic. Si no arribeu tard troabreu aparcament amb facilitat, i ben senyalitzat, en els parkings habilitats, o pels carrers moderns abans d’arribar al centre històric. Podeu dinar a la fira, en les parades de menjar, nombroses i ben acondicionades. Si us agrada més gaudir de una bon taula ho teniu fàcil. L’ambient estudiantil i glamuròs de Vic fa que hi hagi molta oferta, sobretot al casc antic. Si voleu un que ens han recomanat, aneu al restaurant Basset, al Carrer Sant Sadurní, 4. Tel. 938 890 212. També hem anat a un que es troba en els baixos d’un casalot, a la placeta que es forma el carrer Dues Soles, en ajuntar-se amb el carrer de Cardona. Tot un restaurant amb encant. Però no recordem el nom. Per dormir teniu un hotel NH, que també te un bon menú al migdia. El dia del mercat, però, caldrà reservar qualsevol lloc on aneu.

Vic celebra su mercado medieval a primeros de diciembre, a menudo coincidiendo con el puente de la Constitución. Y diréis … un mercado medieval más. Pues os equivocaríais si pensáis que estamos ante una feria como tantas. El Mercado Medieval de Vic merece las mayúsculas de su nombre porque es enorme. Pensad que hay más de 300 paradas repartidas por todo el casco antiguo de Vic. Y esta es una ciudad grande. Plazas, calles, callejones, parques y paseos están llenos de toda clase de tenderetes de todo tipo de productos. Paradas gastronómicas, en Vic está el mejor embutido de Cataluña, y los mejores quesos, y comidas cocinadas allí mismo. También hay paradas artesanas y de oficios, muchas, muchísimas, muy interesantes. También muestras de animales, como caballos, ovejas, vacas, burros … muestras de aves de presa, todo lo imaginable. Los niños podrán montar a caballo, asistir a espectáculos de calle, escuchar música o ver exposiciones. El casco antiguo de Vic acompaña mucho un mercado de estas características. Anclada en el tiempo del barroco, la villa de los santos y de los sacerdotes, dormida hasta no hace mucho tiempo en el sueño pesado de los pueblos olvidados del progreso. Así ha podido preservar palacios, templos, su ambiente en general, que nada tiene que ver con el siglo XXI. Por suerte las viejas calles no se han degradado. La universidad ha ocupado espacios y ha revitalizado el centro. Por eso gusta recorrer el mercado medieval y ir visitando monumentos y obras de arte de primer nivel. Como la catedral, de estilo neoclásico, pero con una magnífica torre románica. En el interior las pinturas maravillosas de Sert. Al lado, el museo episcopal guarda lo más granado del arte románico y gótico catalán. Un museo ejemplar. Unas calles allá toparéis con un verdadero templo romano, como sacado directamente y sin escalas de la época de los césares. Sería imposible reseñar las iglesias, conventos y monasterios, palacios, casas fuertes y casas burguesas que les saldrán al paso. Sólo hacer mención de la espléndida plaza del mercadal, la plaza mayor, la plaza grande, única en toda Cataluña, donde se celebran mercados tan nombrados como el del ram, o más sencillos, como el de cada sábado. Subid hasta Vic. Si no llegáis tarde encontrareis fácil aparcamiento y bien señalizado, en los parkings habilitados, o por las calles del barrio más moderno, antes de llegar al centro histórico. Pueden comer en la própia feria, en las paradas de comida, numerosas y bien acondicionadas. Si os gusta más disfrutar de una buena mesa lo teneis. El ambiente estudiantil y glamuroso de Vic hace que haya mucha oferta, sobre todo en el casco antiguo. Si desean una dirección que nos han recomendado, vayan al restaurante Basset, en la Calle Sant Sadurní, 4. Tel. 938 890 212. También hemos ido a uno que se encuentra en los bajos de un caserón, en la plazoleta que se forma la calle Dos Soles, en juntarse con la calle de Cardona. Un restaurante con encanto. Pero no recordamos el nombre. Para dormir tiene un hotel NH, que también tiene un buen menú al mediodía. El día del mercado, sin embargo, habrá que reservar cualquier lugar donde vaya.

Novembre 22, 2009 Publicat per joanmolar | Hotels, Osona, festes, medieval, mitjanes | , , , , , , , , , , , , , , , , , | 2 Comentaris

L’Estartit

L’Estartit és el barri mariner de Torroella de Montgrí. Avui és un nucli turístic de primer ordre amb un port activíssim, hotels i apartaments a primera línia del mar. L’Estartit es troba a 7 kms. de Torroella, punt d’accés únic i principal a aquest racó de mar. Darrerament ha estat el submarinisme i les excursions amb bots de fons de vidre, els principals motors econòmics del municipi. Potser hi ha qui trobarà que la Costa Brava, i l’Empordà, ens reserven sorpreses més boniques que l’Estartit. Que el nucli està massa venut al turisme i que les seves platges no són les millors de l’entorn. Tot això és cert i podem estar-hi més o menys d’acord. Però convindreu que l’Estartit és un bon punt d’excursions familiars. Primer per la seva platja gran, a tocar del port. Pots endinsar-t’hi fins ben lluny i sempre toques fons. Això és un avantatge clar per les famílies amb criatures petites i mitjanes. Sembla una platja de Tarragona traslladada a la costa gironina. L’altra gran motiu és les excursions marítimes. Anar en un bot, amb fons de vidre o no, i fer la volta a les illes Medes fa sentir els nostres fills i filles com pirates del Carib per un dia. A més, si ja heu fet les Medes podeu orientar la vostra excursió cal al nord, on l’imposant massís del Montgrí es llença al mar. De l’Estartit a l’Escala la línia de costa ofereix coves, roques foradades, penyasegats vertiginosos. Tot aquest món el recorren barques turístiques que surten de l’Estartit. Si dirigiu els vostres ulls al sud, l’Estartit us ofereix els inmensos arenals i aiguamolls del Ter. Totes les espècies d´aus possibles a casa nostra, arbres i plantes desconeguts trobareu en aquest espai protegit. Els aiguamolls del Ter Vell i la Gola són un paradís poc visitat, inconegut. L’impressionant massís del Montgrí amb el seu castell del segle XIII, omnipresent a l’horitzó, pot ser una altra fita a assolir. Una bona caminada, amb una bona recompensa. Pels més aventurers. Pels amants de les petites cales i coves on només es pot arribar a peu us recomanem costejar vora el mar. Trobareu llocs idílics que encara no tenen nom. Ja veieu que l’Estartit és un pol turístic. Que està ple de edificacions, de bars, d’hotels i hostals, de submarinistes amb ampolles d’oxígen, de barques. Però si sabeu cercar, trobareu. Per dormir a l’Estartit hi ha desenes d’hotels. Trieu el vostre de la web. Són tots ells típics hotels de marina. Molts tenen apartaments. No us podem recomanar. No solem dormir en hotels vora el mar. Preferim els de terra endins, com la Fonda Mitjà, o el Molí del Mig, a Torroella, tots dos també bons llocs per menjar. També teniu molts càmpings, de tota condició. Per dinar podeu anar a Can Falet, un bon lloc entre els centenars de bars i restaurants del poble. També ens han parlat bé de “Les Corones“.

L’Estartit es el barrio marinero de Torroella de Montgrí. Hoy es un núcleo turístico de primer orden con un puerto activísimo, hoteles y apartamentos en primera línea del mar. L’Estartit se encuentra a 7 kms. de Torroella, punto de acceso único y principal de este rincón de mar. Últimamente ha sido el submarinismo y las excursiones en botes de fondo de cristal, los principales motores económicos del municipio. Quizá hay quien encontrará que la Costa Brava y el Empordà, nos reservan sorpresas más bonitas que l’Estartit. Que el núcleo está demasiado vendido al turismo y que sus playas no son las mejores del entorno. Todo eso es cierto y podemos estar más o menos de acuerdo. Pero convendría decir que el Estartit es un buen punto de excursiones familiares. Primero por su playa grande, junto al puerto. Puede descubrir que allí puedes entrar hasta muy lejos y siempre tocas fondo. Esto es una ventaja clara para las familias con criaturas pequeñas y medianas. Parece una playa de Tarragona trasladada a la costa gerundense. El otro gran motivo són las excursiones marítimas. Ir en un bote con fondo de cristal, o no, y dar la vuelta a las islas Medes harà sentir a nuestros hijos e hijas como piratas del Caribe por un día. Además, si ya ha hecho las Medes puede orientar su excursión hay al norte, donde el imponente macizo del Montgrí se tira al mar. De l’Estartit hasta L’Escala la línea de costa ofrece cuevas, rocas agujereadas, acantilados vertiginosos. Todo este mundo lo recorren barcas turísticas que salen del Estartit. Si dirige sus ojos al sur, l’Estartit ofrece los inmensos arenales y humedales del Ter. Todas las especies de aves posibles, árboles y plantas desconocidas las encontrará en este espacio protegido. Los humedales del Ter Vell y la Gola son un paraíso poco visitado, desconocido. El impresionante macizo del Montgrí con su castillo del siglo XIII, omnipresente en el horizonte, puede ser otra meta a alcanzar. Una buena caminata, con una buena recompensa. Para los más aventureros. Para los amantes de las pequeñas calas y cuevas donde solo se puede llegar a pie recomendamos costear por el camino junto al mar. Encontrará lugares idílicos que aún no tienen nombre. Ya veis que el Estartit es un polo turístico. Que está lleno de edificaciones, de bares, de hoteles y hostales, de submarinistas con botellas de oxígeno, de barcas. Pero si se sabe buscar, se encuentra. Para dormir en l’Estartit hay decenas de hoteles. Elijan Vds. de la web. Son todos ellos típicos hoteles de marina. Muchos tienen apartamentos. No podemos recomendar. No solemos dormir en hoteles junto al mar. Preferimos los de tierra adentro, como la Fonda Mitjà, o el Molí del Mig, en Torroella, ambos también buenos lugares para comer. También tiene muchos campings, de toda condición. Para comer puede ir a Can Falet, un buen lugar entre los cientos de bares y restaurantes del pueblo. También nos han hablado bien de “Las Coronas”.

Novembre 21, 2009 Publicat per joanmolar | Empordà, Hotels, Natura, Platges, mitjanes | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Cap comentari encara

Torroella i la fira

Quan una fira arriba a la 616èna edició és que podem parlar d’una fira consolidada. La fira de Sant Andreu, a Torroella de Montgrí, és una fira ben consolidada. I no ens estranya gens. No és habitual que una fira ocupi tot una vila, una vila gran, com Torroella. I tampoc és habitual que hi hagi més d’una fira en una diada. A Torroella n’hi ha diverses: fira de gossos d’atura, fira de mostres, trobades, fira del cavall, exposició. I amb tot un seguit d’actes i d’activitats que la fan molt adequada pels nostres infants. Teatre de carrer, passejades en carruatges i en poni, actuacions musicals… i moltíssimes coses més. Escolliu del completíssim programa de la fira, a la web de l’ajuntament. A més Torroella és una població magnífica, amb fira o sense. La plaça de la Vila és el cor de la vila medieval. Porticada, irregular, però graciosa. Podeu passejar per Torroella, sense fira o amb fira, per veure les restes de la muralla, amb el portal de Santa Caterina, la torre de les Bruixes, o bé arribar-vos fins la gran esglèsia gòtica de Sant Genís, amb el seu peculiar campanar. Dalt del Montgrí, desafiant els vents i el temps veureu sempre el castell de Montgri. La pujada no és apta per minyons de pit, però si per bons excursionistes familiars. Podeu fer-hi cap a través de la vall de l’ermita de Santa Caterina, on s’hi fa un aplec molt lluit al novembre. Són notables també algunes cases de Torroella, com la Casa Pastors o la del Metge al carrer Major. Torroella ocupa la vall final del Ter i està molt a prop de poblets que cal visitar, com ara Verges o Ullà, o més lluny Peratallada o Pals. A 7 kms. trobareu el mar, amb platges molt boniques, i amb un bon port, l’Estartit, des d’on surten les barques que us portaran a les illes Medes i a donar un volt pels penyasegats de la costa. excursió familiar inoblidable. Ja ho sabeu: Torroella, amb fira on sense, us espera. Per menjar i dormir, a banda del que us ofereixi la fira, teniu la Fonda Mitjà, de tota la vida. Bona cuina cassolana i bones habitacions. Molt més modern i sofisticat, de disseny i per bones butxaques, l’hotel Molí del Mig, us ofereix cuina elaborada i habitacions superiors.

Cuando una feria llega a la 616 edición es que podemos hablar de una feria consolidada. La feria de Sant Andreu, en Torroella de Montgrí, es una feria muy consolidada. Y no nos extraña. No es habitual que una feria ocupe todo un pueblo, una villa grande, como Torroella. Y tampoco es habitual que haya más de una feria en un día. En Torroella hay varias: feria de perros pastores, feria de muestras, encuentros, feria del caballo, exposiciones. Y con toda una serie de actos y actividades que la hacen muy adecuada para nuestros niños. Teatro de calle, paseos en carruajes y en pony, actuaciones musicales … y muchísimas cosas más. Elija el completísimo programa de la feria, en la web del ayuntamiento. Además Torroella es una ciudad magnífica, con feria o sin ella. La plaza de la Vila es el corazón de la villa medieval. Porticada, irregular, pero graciosa. Puede pasear por Torroella, sin feria o con feria, para ver los restos de la muralla, con el portal de Santa Catalina, la torre de las Brujas, o bien acercaros hasta la gran iglesia gótica de Sant Genís, con su peculiar campanario. Arriba del Montgrí, desafiando los vientos y el tiempo, verá siempre el castillo de Montgrí. La subida no es apta para niños de pecho, pero si por buenos excursionistas familiares. Puede hacerse a través del valle de la ermita de Santa Catalina, donde se celebra una romería muy bella en noviembre. Son notables también algunas casas de Torroella, como la Casa Pastors o la del Médico en la calle Mayor. Torroella ocupa el valle final del Ter y está muy cerca de pueblos que hay que visitar, como Verges o Ullà, o más lejos Peratallada o Pals. A 7 kms. encontrará el mar, con playas muy bonitas, y con un buen puerto, l’Estartit, desde donde salen las barcas que les llevarán a las islas Medas,  y a dar una vuelta por los acantilados de la costa. Una excursión familiar del todo inolvidable. Ya lo sabéis: Torroella, con feria donde sin ella, os espera. Para comer y dormir, aparte del que les ofrezca la feria, tiene la Fonda Mitjà, de las de toda la vida. Buena cocina casera y buenas habitaciones. Mucho más moderno y sofisticado, de diseño y para bolsillos potentes, teneis el hotel Molí del Mig, que ofrece cocina elaborada y habitaciones superiores.

Novembre 20, 2009 Publicat per joanmolar | Empordà, Girona, Hotels, Platges, festes, medieval, mitjanes | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Cap comentari encara

Aplec de Santa Caterina del Montgrí

L’aplec de Santa Caterina te una tradició centenària a Torroella de Montgrí, i als pobles que envolten aquest massís. La Vall de Santa Caterina es troba al vessant nord del Montgrí, amagada darrera l’alta penya, amb accés per Ullà o Bellcaire d’Empordà, o fins per Sobrestany. Dins de la vall, al peu del Castell, trobareu la gran ermita de Santa Caterina. Al seu voltant es celebra l’aplec. L’Aplec de Santa Caterina és una cita ineludible pels que agraden de la germanor festiva i lúdica. Al matí els peregrins arriben a l’ermita i toquen la campana. Més tard, amig matí hi ha ofici solemne. Acabat comença el dinar, que cal portar de casa. Es fa foc a l’àrea senyalada a tocar de l’esglèsia. Es veu, es canta i es riu. A la tarda la tradició mana enfilar-se fins l’altiu castell de Montgrí, (a la foto). La vista és esplèndida. Tot això passa el tercer cap de setmana de novembre, just abans de la fira de Sant Andreu, a Torroella. És com l’aperitiu. Aprofiteu la diada per visitar l’ermita i el castell. Una excursió familiar clàssica. També podeu passar el cap de setmana i visitar Torroella, l’Estartit i agafar la barca que rodeja les illes Medes. Una altra excursió clàssica molt bonica i familiar. Tot l’Empordà està al vostre abast: Peratallada, Verges, Pals… no us el deixeu perdre. Per dormir podeu anar a la Fonda Mitjà, a Torroella. Bona cuina senzilla i cassolanan i habitacions amb cara i ulls. L’hotel El Molí del Mig és un dels millors de l’Empordà. Habitacions per bones butxaques.

La romería de Santa Catalina tiene una tradición centenaria en Torroella de Montgrí, y en los pueblos que rodean este macizo. El valle de Santa Catalina se encuentra en la vertiente norte del Montgrí, escondida detrás de la alta peña, con acceso por Ullà o Bellcaire d’Empordà, o hasta por Sobrestany. Dentro del valle, al pie del Castillo, encontrará la gran ermita de Santa Catalina. A su alrededor se celebra la romería. La Romería de Santa Catalina es una cita ineludible para los que gustan de la hermandad festiva y lúdica. Por la mañana los peregrinos llegan a la ermita y tocan la campana. Al mediodia hay misa solemne. Acabada esta comienza la comida en el campo, que hay que traer de casa. Se puede hacer  fuego en el área señalada al lado de la iglesia. Se bebe, se canta y se ríe. Por la tarde la tradición manda trepar hasta el altivo castillo de Montgrí, (en la foto). La vista es espléndida. Todo esto pasa el tercer fin de semana de noviembre, justo antes de la feria de Sant Andreu, en Torroella. Es como el aperitivo. Aproveche el día para visitar la ermita y el castillo. Una excursión familiar clásica. También puede pasar el fin de semana y visitar Torroella, l’Estartit y coger la barca que rodea las islas Medes. Otra excursión clásica muy bonita y familiar. Todo el Empordà está a su alcance: Peratallada, Verges, Pals … no se lo pierda. Para dormir podéis ir a la Fonda Mitjà, en Torroella. Buena cocina sencilla y habitaciones de buen ver. El Hotel El Molí del Mig es uno de los mejores del Empordà. Habitaciones para buenos bolsillos.

Novembre 19, 2009 Publicat per joanmolar | Empordà, Hotels, Natura, festes, mitjanes | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Cap comentari encara

Espinelves i l’avet

Espinelves és una bonica població amagada entre els contraforts del Montseny més salvatge. Està propera al Coll de Ravell, que travessa la C-25, l’eix transversal en el seu camí entre Vic i Girona. Podeu arribar-hi per Vic, per Girona, o pujant per Sant Celoni, cap a Viladrau, o per Arbúcies des d’Hostalric. En tots els casos us trobareu dins de paratges verges, plens de boscos, rurals a més no poder, com l’arbreda de Can Masjoan, on podreu trobar 58 espècies diferents d’arbres, amb exemplars monumentals, com l’avet més alt del país, amb 43m. També son famoses les fagedes. I allà, en mig d’aquesta verdor, el poble d’Espinelves amuntegat damunt el seu turó, amb el campanar de la magnífica esglèsia romànica de Sant Vicenç donant-vos la benvinguda. Espinelves és un petit llogaret medieval. Un parell de carrers i prou, però darrerament s’ha situat en el mapa per la seva famosa fira de l’Avet. Aquesta trobada te lloc la segona setmana de desembre. Si trieu aquell moment per pujar amb la canalla us ho passareu molt bé visitant les parades d’avets, de verd nadalenc, de guarniments, d’oficis, de gastronomia… de tota mena. I també participant en totes les activitats que s’organitzen al mateix temps que la fira. Espectacles infantils, de teatre, músic, fira d’oficis, mercat tradicional. Ara bé, us prevenim: no aparcareu, i si ho feu serà a uns quants kilòmetres del poble. Tampoc podreu caminar, segons el dia escollit i l’hora. Milers i milers de persones es donen cita aquell dia a les quatre cases d’aquesta prtitoníssima vila. No us ho podeu imaginar. Si no arribeu ben aviat, al matí, coneixereu la bogeria. Ja esteu avisats. Si hi aneu qualsevol altre cap de setmana, que no siguin els primers de desembre, trobareu un poblet encisador, un xic mort, amb una natura maravellosa, el que dèiem a l’inici. Per dinar qualsevol restaurant és bo. De fet estan tots els que hi han units per una associació i practiquen una cuina catalana molt tradicional. Uns son més sofisticats, altres ofereixen menú tancat, i altres són més cassolans. Ens agrada especialment Can Joan. Petitó i acollidor. Però no menjareu en cap d’ells el dia de la fira si abans no heu reservat. Podeu dormir a Sant Hilari, al Vilar Rural, per exemple. On també podeu dinar si no trobeu plat a taula enlloc més.

Espinelves es una pequeña población escondida entre los contrafuertes del Montseny más salvaje. Está cercana al Coll de Ravell, que atraviesa la C-25, el eje transversal en su camino entre Vic y Girona. Puede llegar por Vic, por Girona, o subiendo por Sant Celoni, hacia Viladrau, o por Arbúcies desde Hostalric. En todos los casos os encontraréis dentro de parajes vírgenes, llenos de bosques, rurales a más no poder, como la arboleda de Can Masjoan, donde podréis encontrar 58 especies diferentes de árboles, con ejemplares monumentales, como el abeto más alto del país, con 43m. También son famosos los hayedos. Y allí, en medio de esta verdor, el pueblo de Espinelves encaramado sobre su colina, con el campanario de la magnífica iglesia románica de Sant Vicenç dandoles la bienvenida. Espinelves es una pequeña aldea medieval. Un par de calles y basta. Pero últimamente se ha situado en el mapa gracias a su famosa feria del Abeto. Este encuentro tiene lugar la segunda semana de diciembre. Si elige ese momento para subir con los niños os lo pasaréis muy bien visitando los puestos de abetos, de verde navideño, de adornos, de oficios, de gastronomía … de todo tipo. Y también participando en todas las actividades que se organizan al mismo tiempo que la feria. Espectáculos infantiles, de teatro, músico, feria de oficios, mercado tradicional. Ahora bien, les prevenimos: no van a aparcar, y si lo hacen será a unos cuantos kilómetros del pueblo. Tampoco puede caminar, según el día elegido y la hora. Miles y miles de personas se dan cita ese día entre las cuatro casas de esta pequeñísima villa. No os lo podéis imaginar. Si no llegais pronto, por la mañana, conoceréis la locura. Ya estáis avisados. Si vais cualquier otro fin de semana, que no sean los primeros de diciembre, encontrareis un pueblecito encantador, un poco muerto, con una naturaleza maravillosa, lo que decíamos al inicio. Para comer cualquier restaurante es bueno. De hecho están todos los que hay, unidos por una asociación, y practican una cocina catalana muy tradicional. Unos son más sofisticados, otros ofrecen un menú cerrado, y otros son más caseros. Nos gusta especialmente Can Joan. Pequeñito y acogedor. Pero no comereis en ninguno de ellos el día de la feria si antes no habeis reservado. Pueden dormir en Sant Hilari, en el Vilar Rural, por ejemplo. Donde también pueden comer si no encuentran plato en la mesa en ningún otro lugar.

Novembre 18, 2009 Publicat per joanmolar | Girona, Hotels, Montseny, Natura, Osona, Parcs Naturals, Romànic, medieval, mitjanes | , , , , , , , , , , , , , , | 2 Comentaris

Mercat de la Terra a l’Esquirol

L’Esquirol, o Santa Maria del Corcó, és una vila molt bonica, en un lloc molt bonic, a dues passes d’indrets maravellosos, fantàstics i insospitats. Es troba a uns 80 kms. de Barcelona per l’autovia que porta a Vic. Superada aquesta població, ja camí de Ripoll, cal prendre l’eix transversal C-25 en direcció a Girona. Entrareu en la comarca màgica del Collsacabra, de la que Santa Maria del Corcó n’és la porta natural. Des de l’Esquirol es pot arribar molt fàcilment a paratges que us corprendran. Com ara la riera de les Gorgues, que travessa tot el terme. En certs llocs forma gorges espectaculars amb salts d’aigua i molins. Ens agrada per la facilitat en arribar-hi caminant des del poblet de Cantonigròs, a uns 6 kms. de l’Esquirol, l’indret anomenat la Foradada. També és molt bonic el lloc dit la Barra de Ferro a l’Esquirol mateix. El dia del Mercat de la Terra hi haurà una ruta guiada per aquest rierol tan sorprenent. Un xic més endavant, però abans d’arribar a Rupit, trobareu la serra de Cabrera, amb la seva especial formació geològica de turons i plans enlairats. Una pista en bon estat, ben senyalitzada, us portarà al peu de l’ermita de Santa Maria de Cabrera, travessant una fageda de conte de fades. També són notables l’església romànica de Sant Martí Sescorts, del segle XI o la de Sant Julià de Cabrera. Teniu un dolmen, anomenat de Puig-sespedres, força gran per la mitjana del nostre país, de molt fàcil accés a la sortida de l’Esquirol pel camí ral. No deixeu de visitar, si el temps us ho permet, els pobles de Tavertet, 12 kms. al sur, enlairat a abocat al precipici més violent de Catalunya, damunt el pantà de Sau. No apte per cardíacs. També us recomanem molt vivament fer una volta pel poblet medieval de Rupit, a uns 15 kms. en direcció Olot. Un poblet de pessebre, unigualable, amb el seu pont, la riera, el salt de Sallent… no tenim paraules!. Si decidiu pujar-hi per la segona quinzena de novembre ho podeu fer coincidir amb el Mercat de la Terra. Durant tot el diumenge hi ha un mercat de productes naturals. Embotits, formatges, mel, vins, verdures, xocolates, cervessa… tot el que aquesta comarca excepcional pot oferir. Paral·lelament tindran lloc una sèrie d’activitats molt interessants, com ara la mencionada visita guiada a la riera de les Gorgues. Els més petits podran escoltar contes, gaudir dels inflables, veure una actuació castellera i jugar a molts jocs. Pugeu a l’Esquirol i els pobles i viles que l’acompanyen, allà al Collsacabra. Visiteu i gaudiu del Mercat de la Terra. Per dinar us recomanem, en plan menú i preu ajustat Cal Carreter, especialitat en carns a la brasa. Està a cantonigròs, a peu de carretera. Tel. 938525003. Si podeu pagar un restaurant de campanetes, amb cuina molt més sofisticada, llavors el vostre lloc és Ca l’Ignasi, on fan uns plats cuidats que segueixen la temporada i els seus productes. Està també a Cantonigròs, al carrer Major, 4. Tel. 938525124. Si heu arribat fins Rupit, nosaltres hem dinat, i dormit, a l’hostal l’Estrella. Molt cassolà i agradable. També està molt i molt bé, per dormir i per menjar, el novíssim hostal de muntanya Cabrerès, al carrer Major de Cantonigròs, un xic més avall de Ca l’Ignasi. Habitacions senzilles i cuques, i apartaments. A Rupit hi ha un càmping, i en tota la zona moltes, moltíssimes cases rurals. Teniu un alberg de colònies a Cantonigròs: Santa Maria del Roure, i un allotjament de muntanya al Santuari de Collsacabra, molt rural, això si!.

L’Esquirol, o Santa Maria del Corcó, es una villa muy bonita, en un lugar muy bonito, a dos pasos de lugares maravillosos, fantásticos e insospechados. Se encuentra a unos 80 kms. de Barcelona por la autovía que lleva a Vic. Superada esta población, ya camino de Ripoll, hay que tomar el eje transversal C-25 en dirección a Girona. Entraréis en la comarca mágica del Collsacabra, de la que Santa Maria del Corcó es la puerta natural. Desde el Esquirol se puede llegar muy fácilmente a parajes que les sorprenderan. Como la riera de les Gorgues, que atraviesa todo el término. En ciertos sitios forma gargantas espectaculares con saltos de agua y molinos. Nos gusta por la facilidad en que se puede llegar andando desde el pueblo de Cantonigròs, a unos 6 kms. de l’Esquirol, el lugar denominado la Foradada. También es muy bonito la Barra de Ferro  en l’Esquirol mismo. El día del Mercado de la Tierra habrá una ruta guiada por este arroyo tan sorprendente. Un poco más adelante, pero antes de llegar a Rupit, encontrareis la sierra de Cabrera, con su especial formación geológica de colinas y planos elevados. Una pista en buen estado, bien señalizada, os llevará al pie de la ermita de Santa María de Cabrera, atravesando un hayedo de cuento de hadas. También son notables la iglesia románica de Sant Martí Sescorts, del siglo XI o la de Sant Julià de Cabrera. Tienen también un dolmen, llamado de Puig-sespedres, bastante grande para la media de nuestro país, de muy fácil acceso a la salida de l’Esquirol por el camino real. No dejéis de visitar, si el tiempo os lo permite, los pueblos de Tavertet, 12 kms. al sur, colgado sobre el precipicio más violento de Cataluña, literalmente volando sobre el pantano de Sau. No apto para cardíacos. También le recomendamos muy vivamente dar una vuelta por el pueblo medieval de Rupit, a unos 15 kms. en dirección Olot. Un pueblecito de pesebre, unigualable, con su puente, el arroyo, el salto de Sallent … ¡no tenemos palabras!. Si deciden subir la segunda quincena de noviembre pueden hacer coincidir su visita con el Mercado de la Tierra. Durante todo el domingo hay un mercado de productos naturales. Embutidos, quesos, miel, vinos, verduras, chocolates, cerveza … todo lo que esta comarca excepcional puede ofrecer. Paralelamente tendrán lugar una serie de actividades muy interesantes, como la mencionada visita guiada a la riera de les Gorgues. Los más pequeños podrán escuchar cuentos, disfrutar de los hinchables, ver una actuación castellera y jugar a muchos juegos. Suban a l’Esquirol y los pueblos y villas que lo acompañan, allá en el Collsacabra. Visiten y disfruten del Mercado de la Tierra. Para comer les recomendamos, en plan menú y a precio ajustado Cal Carreter, especialidad en carnes a la brasa. Está en Cantonigròs, a pie de carretera. Tel. 938525003. Si puede pagar un restaurante de campanillas, con cocina mucho más sofisticada, entonces su sitio es Ca l’Ignasi, donde hacen unos platos cuidados que siguen la temporada y sus productos. Está también en Cantonigròs, en la calle Mayor, 4. Tel. 938525124. Si ha llegado hasta Rupit, nosotros hemos comido y dormido, en el hostal Estrella. Muy casero y agradable. También está muy muy bien, para dormir y para comer, el novísimo hotel de montaña Cabrerès, en la calle Mayor de Cantonigròs, un poco más abajo de Ca l’Ignasi. Habitaciones sencillas y cucas, y apartamentos. En Rupit hay un camping, y en toda la zona muchas, muchísimas casas rurales. Tienen un albergue de colonias en Cantonigròs: Santa Maria del Roure, y un alojamiento de montaña en el Santuario de Collsacabra, muy rural, ¡eso sí!.

Novembre 17, 2009 Publicat per joanmolar | Hotels, Natura, Osona, Parcs Naturals, festes, medieval, mitjanes | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Cap comentari encara

Sant Cebrià de Cabanyes

cabanyes

Aquesta bonica ermita, antiga parròquia d’un poble que no va arribar a consolidar-se, s’alça en un paratge força bonic de la Serralada de Marina, a escassos 20 kms. de Barcelona. Pertany al terme Municipal de Sant Fost de Campcentelles, un municipi del Vallès, a tocar de Mollet. És des d’aquest municipi que s’hi arriba. Cal agafar la carretera B-500, que uneix Mollet amb Badalona tot passant per Sant Fost. Podeu venir des de Badalona, o des de Mollet mateix. En arribar al nucli més antic de la població de sant Fost, quan la carretera s’estreny, cal prendre el camí, pista ample, que va al cementiri. Està indicat allà mateix: Sant Cebrià de Cabanyes. I ho trobareu indicat en alguns dels trencalls que anireu passant, no en tots. En altres bifurcacions el vostre sentit comú us farà triar el camí més adequat. La ruta salta petits turonets i rieres, en un paratge rural que no dirieu tan proper a les grans ciutats. Cal anar en compte en alguns passos, sobretot si el vostre cotxe és molt baix. Finalment, de cop, us trobareu al davant l’ermita. Gran, de volta de canó un xic apuntada, del típic romànic del XII. Si és diumenge potser està oberta. L’interior és bonic també. Els voltants són força evocadors, senzills, sense pretensions, amb bones balconades damunt el Vallès. Sou a la recóndita vall de Cabanyes. Podeu continuar la pista en lloc de retornar a Sant Fost. Anireu a sortir a la carretera que va de la Roca a Santa Coloma de Gramanet passant per Montcada. Evidentment la ruta a la inversa també és factible. Boníssima excursió per bicicletes. Ni massa pujada ni massa baixada, però un camí molt divertit, amb constants giravolts i canvis de rasant. Ideal per infants que ja siguin uns petits experts de la bici. També una passejada molt adient des de sant Fost. No hi ha restaurant prop de l’ermita, ni cap mena de servei. Haureu d’utilitzar, si us calen, els de Sant Fost.

Esta bonita ermita, antigua parroquia de un pueblo que no llegó a consolidarse, se levanta en un bello paraje de la Serralada de Marina, a escasos 20 kms. de Barcelona. Pertenece al término municipal de Sant Fost de Campcentelles, un municipio del Vallès, junto a Mollet. Es desde este municipio de donde sale el mejor acceso. Hay que coger la carretera B-500, que une Mollet con Badalona pasando por Sant Fost. Puede venir desde Badalona, o desde Mollet mismo. Al llegar al núcleo más antiguo de la población de Sant Fost, cuando la carretera se estrecha, hay que tomar el camino, una pista ancha, que va al cementerio. Está indicado allí mismo: Sant Cebrià de Cabanyes. Y lo encontrareis también indicado en algunos de los desvíos que iréis pasando, no en todos. En otras bifurcaciones sera vuestro sentido común el que os hará escoger el camino más adecuado. La ruta salta pequeños montículos y vadea algunos arroyos, en un paraje rural que no se diría tan cercano a las grandes ciudades. Hay que tener cuidado en algunos pasos, sobre todo si su coche es muy bajo. Finalmente, de golpe, os encontraréis delante la ermita. Grande, de bóveda de cañón algo apuntada, del típico románico del XII. Si es domingo quizás está abierta. El interior es bonito también. Los alrededores son muy evocadores, sencillos, sin pretensiones, con buenas vistas sobre el Vallès. Estais en el recóndito valle de Cabanyes. Puede seguir la pista adelante en lugar de volver a Sant Fost. Iréis a salir a la carretera que va de la Roca hasta Santa Coloma de Gramanet pasando por Montcada. Evidentemente la ruta a la inversa también es factible. Buenísima excursión para bicicletas. Ni demasiadas subidas ni demasiadas bajadas, pero no obstante, un camino muy divertido, con constantes giros y cambios de rasante. Ideal para niños que ya sean unos pequeños expertos de la bici. También un paseo muy adecuado desde Sant Fost. No hay restaurante cerca de la ermita, ni ningún tipo de servicio. Debereis utilizar, si os hacen falta, los de Sant Fost.

Novembre 16, 2009 Publicat per joanmolar | Natura, Parcs Naturals, Vallés, curtes, medieval | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Cap comentari encara

Sant Pere de Reixac

reixac

Quan diem Montcada i Reixac, o passem per Montcada i Reixac, sabem molt bé on és Montcada, a la sortida nord de Barcelona. Just al costat del riu Besós, travessada per nombroses autopístes, vies fèrries, carreteres i plena de polígons industrials, pedreres i fàbriques. Una població aparentment sense gens d’atractiu. Però i Reixac?. On és Reixac?. Dons Reixac és la cara més amable del municipi. L’entorn rural. L’altra cara de la moneda. Reixac ofereix una possibilitat de sortida matinal, molt propera a Barcelona, senzilla i fàcil. Des de l’esglèsia de Sant Pere de Reixac, (a la foto) que una comunitat s’encarrega de mantenir, teniu una boníssima vista de tot el Vallès, Barcelona i bona part del país, fins Montserrat. Des de Sant Pere podeu fer una sèrie de petites rutes campestres dins el parc natural de la Serra de Marina. Arribareu fins un parell de fonts, primer la dels caçadors, en una mitja hora de bon camí, després la dels Avellaners. Camins fàcils, distàncies curtes, en mig d’un alzinar en plena recuperació i d’una roureda impressionant. Cal seguir un camí ben senyalitzat, a l’entrada de Reixac, tancat amb un cadenat.  També podeu fer un itinerari circular i arribar-vos fins el Torrent de Reixac, passant per la font dels caçadors, la pedrera abandonada i la font dels avellaners. Més llarg serà pujar, per un petit corriol i de valent, fins el turó de les Maleses, amb un poblat ibèric. Encara més dur arribar-se fins el Turó del Pi Candeler, el cim de tota la zona, i dominant ja tota la plana tant del Vallès com de Marina, abocats al mar, sobre Badalona. Però aquesta excursió ja no és per infants. A Sant Pere de Reixac hi arribareu per una pista, en bon estat, que surt del km. 7 de la carretera que uneix Montcada amb Badalona, girant a mà esquerra si pugeu cap a Badalona. Passeu a tocar del restaurant can Piqué, que és l’adreça que cal seguir, sense por i fins la cuina, ja que la pista rodeja completament Can Piqué. O bé desde el Km. 8,9 de la carretera que va de Santa Coloma de Gramanet  a sant Fost de capcentelles i La Roca, seguint el marge del riu Besós. Totes dues opcions ben senyalitzades i per pistes ben conservades aptes per tota mena de vehicles. No us caldrà dinar però hi ha bons restaurants a la zona: Can Piqué, especialitzat en convits i dinars d’empresa, Cal Artillé, bona carn a la brasa, Can Toy, cassolà, Can Devesa, també per noces i convits,… tots a la carretera entre Montcada i Badalona, per la Vallensana. Uns són més estirats, altres més de petacada. Trieu.

Cuando hablamos de Montcada i Reixac, o pasamos por Montcada i Reixac, sabemos muy bien dónde está Montcada, a la salida norte de Barcelona. Justo al lado del río Besós, atravesada por numerosas autopistas, vías férreas, carreteras y llena de polígonos industriales, canteras y fábricas. Una población aparentemente sin nada de atractivo. Pero, ¿y Reixac?. ¿Dónde está Reixac?. Pues Reixac es la cara más amable del municipio. El entorno rural. La otra cara de la moneda. Reixac ofrece una posibilidad de una buena salida matinal, muy cercana a Barcelona, sencilla y fácil. Desde la iglesia de Sant Pere de Reixac, (en la foto) que una comunidad se encarga de mantener, tienen una buenísima vista de todo el Vallès, Barcelona y buena parte del país, hasta Montserrat. Desde allí se pueden hacer una serie de pequeñas rutas campestres dentro del parque natural de la Sierra de Marina. Llegareis hasta un par de fuentes, primero la de los cazadores, en una media hora de buen camino, después la de Avellaners. Caminos fáciles, distancias cortas, en medio de un encinar en plena recuperación y de un robledal impresionante. Hay que seguir un camino bien señalizado, a la entrada de Reixac, cerrado con un candado. También podeis hacer un itinerario circular y acercaros hasta el Torrent de Reixac, pasando por la fuente de los cazadores, la cantera abandonada y la fuente de los avellanos. Más largo será subir, por un pequeño sendero y duramente, hasta el cerro de las Maleses, con un poblado ibérico  en su cima. Aún más duro será llegar hasta el Cerro del Pino Candelero, la cima de toda la zona, y dominando ya toda la llanura tanto del Vallès como la de Marina, vista al mar, hacia Badalona. Pero esta excursión ya no es para niños. Hasta Sant Pere de Reixac se llega por una pista, en buen estado, que sale del km. 7 de la carretera que une Montcada con Badalona, girando a mano izquierda si estais subiendo hacia Badalona. Pasareis junto al restaurante Can Piqué, que es la dirección a seguir, sin miedo y hasta la cocina, ya que la pista rodea completamente Can Piqué. O bien desde el Km.. 8,9 de la carretera que va de Santa Coloma de Gramanet a San Fost de Capcentelles y La Roca, siguiendo el margen del río Besós. Ambas opciones bien señalizadas y se va por pistas bien conservadas, aptas para todo tipo de vehículos. No necesitareis comer, pero hay buenos restaurantes en la zona: Can Piqué, especializado en bodas y comidas de empresa, Cal Artillé, con buena carne a la brasa, Can Toy, casero, Can Devesa, también para bodas y banquetes, .. . todos en la carretera entre Montcada y Badalona, por la Vallensana. Unos son más estirados, otros más del montón. Elijan Vds.

Novembre 15, 2009 Publicat per joanmolar | Barcelona, Natura, Parcs Naturals, Vallés, curtes | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Cap comentari encara

Castellcir

Castellcir

Castellcir és un poble, molt petit, molt petit, de la comarca no nada del Moianès, actualment repartida entre Osona, el Bages i el Vallès. Per anar-hi cal fer ruta per Caldes de Montbui i Sant Feliu de Codines fins Castellterçol. Uns 50 kms. De fet està ben a prop de Castellterçol. D’allà surt la única carretera del municipi, la que arriba just fins Castellcir poble. Però l’encant de Castellcir no és tan el poble com els seus agregats i els seus voltants. La gent desconeix les maravelles que amaga aquest petit indret, força proper a Barcelona. D’entrada teniu una gran xarxa de camins forestals i pistes que us duran a indrets molt bonics. Per exemple no gaire lluny de castellcir teniu el castell de Popa, (a la foto), una fortalessa increible situada dalt d’un tascó de roca que us deixarà bocabadats. O bé arribeu-vos fins a les Esplugues, una casa medieval, quasi un poblet, construit sota una balma. Molt curiòs. Actualment és la seu d’un ecomuseu del Moianès i pot ser visitada amb guia. També teniu el Molí Nou i el Pou de Glaç de La Vinyota o l’esglèsia romànica de Santa coloma Sasserra. També són precioses són les rieres, fonts i rierols del terme, com la de les Fonts Calents, que atravessareu per arribar a l’Espluga, i moltes altres. Menció a banda mereix la zona de la riera de Tenes, anomenada Seuva Negra, amb una gran boscúria de faig i roures que s’encenen a la tardor amb tots els colors possibles. També teniu a l’abast la riera de Marfà, amb el salt i el molí de Brotons. Moltes rutes, com aquesta darrera, no són totalment accessibles amb cotxe, però hi ha caminades més senzilles i més complicades, a l’abast de tothom: planeres i fàcils, o més exigents. En canvi, per anar amb bicicleta, sereu al paradís. Quilòmetres i més quilòmetres de rutes quasi verges. Si hi aneu a mitjans de novembre podeu coincidir, el tercer diumenge amb la Fira Medieval de Castellcir. Un alicient més per decidir-se a visitar la zona. Per dinar, si no us heu portat carn per fer a la brasa, en el foc a terra que la fira medieval us ofereix, podeu anar a Castellterçol, a l’hostal Castellterçol, a la mateixa carretera de Barcelona, 1. Ens va agradar. Cuina cassolana. Carn a la brasa. Diferent, però també molt bonic i acollidor és “La Violeta”, a la mateixa carretera, però al número 2. Hostal modern, amb bon restaurant, i magnífiques habitacions. A castellcir hi ha una casa rural: el Solei, que en realitat és un conjunt de bungalows.

Castellcir es un pueblo pequeño, muy pequeño, de la comarca no nacida aún del Moianès, que actualmente está repartida entre Osona, Bages y el Vallès. Para llegar hay que ir por Caldes de Montbui y Sant Feliu de Codines hasta Castellterçol. Unos 50 kms. De hecho está muy cerca de Castellterçol. De allí sale la única carretera del municipio, la que llega justo hasta Castellcir pueblo. Pero el encanto de Castellcir no es tanto el pueblo como sus agregados y sus alrededores. La gente desconoce las maravillas que esconde este pequeño lugar, muy cercano a Barcelona. De entrada tiene una gran red de caminos forestales y pistas que lo llevarán a lugares muy bonitos. Por ejemplo hasta no muy lejos del castillo de Popa, (en la foto), una fortaleza increible situada encima de una cuña de roca que os dejará boquiabiertos. O bien hasta las Esplugues, una casa medieval, casi un pueblo, construido bajo una cueva. Muy curioso. Actualmente es la sede de un ecomuseo del Moianès y puede ser visitada con guía. También tiene el Molí Nou y el Pozo de Hielo de La Vinyota. También son preciosos los arroyos, fuentes y riachuelos del término, como Fuentes Calientes, que se atraviesa para llegar a la Espluga, y muchas otras. Mención aparte merece la zona de la riera de Tenes, llamada Seuva Negra, con una gran bosque de hayas y robles que se encienden en otoño con todos los colores posibles. También está por allí la riera de Marfà, con el salto y el molino de Brotons. Muchas rutas, como esta última, no son totalmente accesibles en coche, pero hay caminatas más sencillas, y más complicadas, al alcance de todos: llanas y fáciles, o más exigentes. En cambio, para ir en bicicleta, será el paraíso. Kilómetros y más kilómetros de rutas casi vírgenes. Si vais a mediados de noviembre pueden coincidir, el tercer domingo, con la Feria Medieval de Castellterçol. Un aliciente más para decidirse a visitar la zona. Para comer, si no os habéis traído carne para hacer a la brasa, en el fuego de payés que la feria medieval os ofrece, podéis ir hasta Castellterçol, hasta el hostal Castellterçol, en la misma carretera de Barcelona, 1. Nos gustó. Cocina casera. Carne a la brasa. Diferente, pero también muy bonito y acogedor, es “La Violeta”, en la misma carretera, pero en el número 2. Hostal moderno, con buen restaurante, y magníficas habitaciones. En Castellcir hay una casa rural: el Solei, que es un conjunto de bungalows.

Novembre 14, 2009 Publicat per joanmolar | Hotels, Museus, Natura, Osona, Vallés, medieval, mitjanes | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Cap comentari encara