
A Cabra del Camp, un poblet de l’Alt Camp situat entre Valls i Montblanc, on és molt fàcil arribar per l’autopista de Lleida, l’AP2, fa 20 anys que celebren unes festes molt entretingudes i didàctiques per la canalla. Són les festes del segar, el primer diumenge de juliol, del batre, el primer diumenge d’agost, i la Festa del Sembrar, pel novembre. La festa del segar és una diada dedicada a les feines de la sega amb el sistema tradicional, amb falç i dalles. Aquesta festa es fa en un lloc anomenat el “Molí de la Vila” a l’entrada del poble. Els antics costums es reprodueixen de manera fidel, ja que els participants van vestits amb roba de l’època. També hi ha un bon esmorzar, ben tradicional: pa amb tomàquet, amanida, tonyina i bacallà esqueixat, per tothom. Després hi ha audició de Jazz, o de música. La Festa del batre és a l’agost. Les garbes es porten a l’era de ca l’Isabeló i se segueix tot el procés de batre. Al final hi ha paellada popular, (pagant un tiquet). La Festa del Sembrar és el tercer diumenge de novembre, i s’acaba amb un dinar a l’envelat. Pugeu fins Cabra del Camp i disfruteu d’uns oficis que s’han perdut.Aprofiteu per visitar l’Alt camp i els monestirs del Císter, Poblet i santes Creus, que són molt a prop. Per dinar millor comparar els tiquets dels àpats populars. Per dormir teniu l’Hotel Class a Valls, o bé diverses cases rurals, algunes a Cabra.
En Cabra del Camp, un pueblo del Alt Camp, ubicado entre Valls y Montblanc, donde es muy fácil llegar por la autopista de Lleida, la AP2, hace 20 años que se celebran unas fiestas muy entretenidas y didácticas para los niños. Son las fiestas del segar, el primer domingo de julio, del batir, el primer domingo de agosto, y la Fiesta del Sembrar, en noviembre. La fiesta del segar es una jornada dedicada a las tareas de la siega con el sistema tradicional, con hoz y guadañas. Esta fiesta se realiza en un lugar llamado el “Molí de la Vila” en la entrada del pueblo. Las antiguas costumbres se reproducen de manera fiel, ya que los participantes van vestidos con ropa de la época. También hay un buen desayuno, bien tradicional: pan con tomate, ensalada, atún y bacalao, para todos. Luego hay audición de jazz o de música. La Fiesta del batir es en agosto. Las gavillas se llevan a la era de ca l’Isabel y se sigue todo el proceso de batir. Al final hay paellada popular, (pagando un ticket). La Fiesta del Sembrar es el tercer domingo de noviembre, y se acaba con una comida en la carpa. Subir hasta Cabra del Camp y disfrutad de unos oficios que se han perdido. Aprovechad para visitar el Alt camp y los monasterios del Císter, Poblet y Santes Creus, que están muy cerca. Para comer mejor comparar los tickets de las comidas populares. Para dormir tiene el Hotel Class en Valls, o bien varias casas rurales, algunas en Cabra.
Juliol 4, 2009
Publicat per
joanmolar |
Alt camp, Cister, Conca de Barberà, Hotels, festes, mitjanes |
batre, cabra, Camp, Cister, class, diada, festa, fiesta, forn, hotel, segar, sembrar, siega, tossuts, valls |
No Comments Yet

El primer cap de setmana de juliol els rais, conjunts de troncs lligats i comandats pels valents raiers, tornen a baixar pel Noguera Pallaresa. Tot el cap de setmana hi ha moviment, però el moment àlgid és quan els rais baixen pel riu fins el Pont de Claverol, el diumenge al matí i migdia. No us perdeu aquesta festa tradicional. Per dinar, sopar i dormir, a la Pobla de Segur, no hi ha dubte: l’hotel Solé, a l’Avinguda de l’estació, 44, just entrant a La Pobla de Segur des de Tremp. Tel.: 973680452 / 973660082. Bon dinar, bon menú, habitacions familiars molt confortables, piscina i bon preu. També te uns apartaments preciosos no gaire cars. Aprofiteu per baixar-vos un bon “xolis”, la llangonissa tradicional. Boccatto di Cardinale.
El primer fin de semana de julio los balsas, conjuntos de troncos atados y comandados por los valientes almadieros, vuelven a bajar por el Noguera Pallaresa. Todo el fin de semana hay movimiento, pero el momento àlgido es cuando los balsas bajan por el río hasta el Pont de Claverol, el domingo por la mañana y al mediodía. No os perdáis esta fiesta tradicional. Para comer, cenar y dormir, en La Pobla de Segur, no hay duda: el hotel Solé. Buena comida, buen menú, habitaciones familiares muy confortables, piscina y buen precio. También tienen unos apartamentos preciosos no muy caros. Aprovechad para bajar un buen “xolís”, la longaniza tradicional. Boccatto di Cardinale.
Juliol 4, 2009
Publicat per
joanmolar |
Hotels, Lleida, Natura, Pallars, festes, mitjanes |
almandia, balsas, diada, festa, fiesta, hotel, Noguera, pallaresa, pobla, Raiers, rais, riu, segur, sole |
No Comments Yet

Avui us proposem una ruta maravellosa per un paisatge d’alta muntanya. A més, és un itinerari molt apte per criatures, perquè la majoria d’ell es fa amb cotxe, i les caminades són tan llargues, o tan curtes, com vosaltres voldreu. Podeu sortir del poble asturià de Cangas de Onís. Astúries és un país magnífic. Valls verds, natura, rius, pobles de muntanya, es convinen amb la façana marítima, amb badies i pobles mariners. Astúries ho te tot. Cangas no és gaire atractiu, turísticament parlant, però el pont amb la creu damunt el riu, imatge mil vegades repetida, és molt fotogènic. Des d’aquí agafem una carretera fins el santuari de Covadonga. La cova, excavada a la roca, i els edificis que l’acompanyen són espectaculars, com l’entorn. Però certs dies hi ha molta massificació i, llavors, resulta una mica agobiant. Te bon aparcament i tota mena de serveis: pic-nic, restaurants i bars. També podeu assistir a alguna celebració litúrgica, moltes d’elles cantades per la comunitat monàstica, com les vespres, per exemple. Una mica abans d’arribar a l’aparcament del santuari haureu deixat la carretera estreta que puja fins els llacs d’Enol (a la foto) i La Ercina. És un vial de muntanya que puja de valent i que ofereix vistes magnífiques a cada curva. Pareu durant l’ascensió i gaudiu del paisatge. A dalt, des d’Enol, o al final de la pista, des del llac de la Ercina, hi ha múltiples excursions i rutes per a tots els nivells i totes les edats. Però, de fet, només sortir del cotxe i fer quatre pases ja serveix per omplir l’ànima i l’esperit. Perquè aquest paisatge dels Pics d’Europa és d’aquells que no us cansariueu d’admirar. No hem dormit mai a Covadonga. En canvi si a Oviedo. Teniu un AC, i un NH, El Principado, al mig de la ciutat. Però a Cangas i el seu vall hi ha molts hotels i un càmping.
Hoy os proponemos una ruta maravillosa por un paisaje de alta montaña. Además, es un itinerario muy apto para criaturas, porque la mayoría de él se hace en coche, y las caminatas son tan largas, o tan cortas, como vosotros querrais. Podriais salir del pueblo asturiano de Cangas de Onís. Asturias es un país magnífico. Valles verdes, naturaleza, ríos, pueblos de montaña, se combinan con la fachada marítima, con bahías y pueblos marineros. Asturias lo tiene todo. Cangas no es muy atractivo, turísticamente hablando, pero el puente con la cruz encima el río, imagen mil veces repetida, es muy fotogénico. Desde aquí cogemos una carretera hasta el santuario de Covadonga. La cueva, excavada en la roca, y los edificios que la acompañan son espectaculares, tanto como el entorno. Pero ciertos días hay mucha masificación y entonces resulta algo agobiante. Teneis buen aparcamiento y toda clase servicios: picnic, restaurantes y bares. También pueden asistir a alguna celebración litúrgica, muchas de ellas cantadas por la comunidad monástica, como las vísperas, por ejemplo. Poco antes de llegar al aparcamiento del santuario habreis dejado la carretera estrecha que sube hasta los lagos de Enol (en la foto) y La Ercina. Es un vial de montaña que sube fuerte y que ofrece vistas cada curva. Parad durante la ascensión y disfrutad del paisaje. Arriba, desde Enol, o al final de la pista, desde lago de la Ercina, hay múltiples excursiones y rutas para todos los niveles y todas las edades. Pero de hecho, con sólo salir del coche y hacer cuatro pasos ya os sirve para llenar el alma y el espíritu. Porque este paisaje los Picos de Europa es de aquellos que no os cansariais nunca de admirar. No hemos dormido en Covadonga. En cambio si en Oviedo. Tiene un AC, y un NH, El Principado, en medio de la ciudad. Pero en Cangas y su valle hay muchos hoteles y un camping.
Juliol 4, 2009
Publicat per
joanmolar |
Monestirs, Natura, Parcs Naturals, llargues |
astúries, asturias, cangas, cova, cueva, enol, ercina, Europa, Lago, Lagos, Llac, Llacs, Montaña, Muntanya, onis, Picos, santuari |
No Comments Yet

Sempre és una bona idea pujar fins Olot, veure la seva font moixina, amb el parc deliciòs, o visitar el museu dels volcans, o pujar al Montsacopa o al Garrinada, els dos volcans de la vila. O bé fer un tomb pels carrers de la vila, o pels voltants. Però si hi aneu el primer cap de setmana de juliol asistireu a un dels aconteixements més bonics que podeu veure a Olot, i els vostres fills i filles el disfrutaran. Es tracta de la trobada de cornamuses, de gaites antigues. Els concerts estan prou bé, però els cercaviles pel casc antic són el millor. Cada tarda en teniu una, quan la calor deixa d’apretar. Aneu fins Olot amb l’excusa de les cornamuses, i disfruteu de la Garrotxa, hi ha mil llocs per anar tot el matí, i mil coses per fer. O bé aneu fins el Parc dels volcans, impressionant sempre. Si us queda anyorança penseu que podeu tornar-hi per les festes de la Mare de Déu del Tura, a la tardor. Si us quedeu per Olot no deixeu de probar la cuina volcànica, al Font Moixina, o a La Deu, per exemple. Per cert que La Deu també te uns allotjaments rurals molt bonics: Can Blanc. Per dormir teniu un hotel de la cadena Riu, l’hotel Borrell, un clàssic. Si en voleu més, mireu la web de l’hosteleria. Tota la Garrotxa es plena de hotels i cases rurals magnífiques.
Siempre es una buena idea subir hasta Olot, para ver su fuente Moixina, con el parque delicioso, o visitar el museo de los volcanes, o subir al Montsacopa o al Garrinada, los dos volcanes de la villa. O bien dar un paseo por las calles de la ciudad o por los alrededores. Pero si van el primer fin de semana de julio asistirán a uno de los acontecimientos más bonitos que se pueden ver en Olot, y sus hijos e hijas lo disfrutarán. Se trata del encuentro de cornamusas, de gaitas antiguas. Los conciertos están bastante bien, pero los pasacalles por el casco antiguo son el mejor. Cada tarde tiene una, cuando el calor deja de apretar. Llegaros hasta Olot con la excusa de las cornamusas, y disfrutareis de la Garrotxa, hay mil sitios para ir toda la mañana, y mil cosas por hacer. O bien acercarse hasta el Parque de los volcanes, impresionante siempre. Si os queda morriña piensa que puedes volver a ella para las fiestas de la Virgen del Tura, en otoño. Si os quedáis por Olot no dejeis de probar la cocina volcánica, en el Fuente Moixina, o en La Deu, por ejemplo. Por cierto que La Deu tiene unos alojamientos rurales muy bonitos: Can Blanc. Para dormir tienen un hotel de la cadena Riu, o el hotel Borrell, un clásico. Si queréis más, ved la web de la hostelería. Toda la Garrotxa está llena de hoteles y casas rurales magníficas.
Juliol 3, 2009
Publicat per
joanmolar |
Garrotxa, Girona, Hotels, Natura, Parcs, Parcs Naturals, festes, mitjanes |
blanc, cercavila, cornamusa, cornamusam, cuina, Déu, festa, festes, festival, fiesta, gaita, Garrotxa, Moixina, natural, Olot, Parc, Parque, pasacalles, rural, Tura, volcanes, volcanica, volcans |
No Comments Yet

Un destí maravellós per passar uns dies, unes minivacances, a Europa, és Aix les Bains. Aix està situat a les vores d’un gran llac: le lac de le Bourget. Un llac amable, gran, navegable. Aix les Bains és una bonica ciutat balneària, d’aquelles on el temps s’ha deturat al segle XIX. Una ciutat amb tots els serveis imaginables, un xic decadent. Aix les Bains està al bell mig de la Saboia. Una regió maravellosa, amb ciutats tan boniques com Chambery, la seva capital, o Annecy, una ciutat medieval amb un altre llac fantàstic. També els espais naturals dels voltants d’Aix són un luxe. El parc natural des Bauges us ofereix muntanyes i muntanyes al vostre abast, amb rutes per tots els nivells, edats i mitjans, a peu, en bici o en cotxe. Les vistes són esplèndides, sobretot damunt els llacs d’Annecy i Le Bourget. Els pobles una cucada. Els boscos excepcionals. Rius i rierols, prats, vaques, ovelles… l’alta muntanya. Si us tira més el turisme cultural, Annecy o l’abadia d’Hautecombe, (a la foto), són bons destins. L’abadia conserva en el seu interior les sepultures dels Ducs i Reis de la casa de Saboia. Tota ella està molt reformada, i avui resulta una mica kitx. Però l’entorn i l’anada en vaixell des de Aix les Bains, resulten molt interessants, sobretot pels infants. Nosaltres varem estar a l’hotel La Croix du Sud. Antic i atrotinat, però molt entranyable. Madame Michele ho te tot en perfecte ordre de revista. Tel: 04 79 35 05 87, al 3 de la rue du Docteur Duvernay. Potser ja no existeix. Evidentment hi ha molts altres hotels a Aix, i campings. Només cal trobar el vostre. Per dinar i sopar us recomane: Au petit Savoyard, a la rue de Chambery, 13. Tel: 04 79 61 00 69
Un destino ideal para unas minivacaciones en Europa es Aix les Bains. Se encuentra en las orillas de un gran lago: el lac de le Bourget. Un lago amable, grande, navegable. Aix les Bains es una bella ciudad balnearia, de aquellas donde el tiempo se detuvo en el siglo XIX. Una ciudad con todos los servicios imaginables, aunque un poco decadente. Aix les Bains está en el centro de la Saboya. Una región maravillosa, con ciudades tan bonitas como Chambery, su capital, o Annecy, una ciudad medieval con otro lago fantástico. También los espacios naturales de los alrededores de Aix son un lujo. El parque natural de Les Bauges ofrece montañas y mas montañas a su alcance, con rutas para todos los niveles, edades y medios, a pie, en bici o en coche. Las vistas son espléndidas, sobre todo sobre los lagos de Annecy y Le Bourget. Los pueblos una cucada. Los bosques excepcionales. Ríos y arroyos, prados, vacas, ovejas … la alta montaña. Si les tira más el turismo cultural, Annecy o la abadía de Hautecombe, (en la foto), son buenos destinos. La abadía conserva en su interior las sepulturas de los Duques y Reyes de la casa de Saboya. Toda ella está muy reformada, y hoy resulta algo kitch. Pero el entorno y la ida en barco desde Aix les Bains, resultan muy interesantes, sobre todo por los niños. Nosotros estuvimos en el hotel La Croix du Sud. Antiguo y tronado, pero muy entrañable. Madame Michele lo tiene todo en perfecto orden de revista. Tel: 04 79 35 05 87, al 3 de la rue du Docteur Duvernay. Quizás ya no existe. Evidentemente hay muchos otros hoteles en Aix, y campings. Sólo hay que encontrar el suyo. Para comer y cenar os recomendamos “Au petit Savoyard”, en la rue de Chambery, 13. 0Tel: 04 79 61 00 69
Juliol 3, 2009
Publicat per
joanmolar |
Art, França, Natura, Parcs Naturals, llargues |
Abadia, aix, Alpes, Alps, Annecy, autecombe, bains, barco, bauges, bourget, Chambery, Lago, Les, Llac, Monestir, Muntanya, natural, Parc, Parque, Saboia, Saboya, savoie, vaixell |
No Comments Yet

Collserola, és el parc natural més proper a Barcelona, te indrets humils, però molt bonics, dins la seva senzillessa. Un exemple d’això és La Rierada. Un lloc encisador, ara en perill, que pertany al municipi de Molins de Rei. S’hi arriba des d’aquesta ciutat, pujant la carretera que va a Barcelona per Santa Creu d’Olorda i Vallvidrera. En arribar a Sant Bartomeu de la Quadra, cal girar a mà esquerra, seguint les indicacions que menen a Can castellví, un restaurant que és, al mateix temps, una mica escola de natura, granja, i centre d’atracció pels infants. Per un preu mòdic podeu veure tots els seus animals, muntar en pony i passar una bona estona. Obert tots els caps de setmana. Molt prudent reservar. També podeu anar-hi des de Valldoreix. Llavors cal agafar la carretera de Vallvidrera des de Sant Cugat del Vallès, i arribant a la Floresta, girar a la dreta en direcció a Molins de Rei. Es passa per la urbanització anomenda Vallpineda i s’arriba a La Rierada. Evidentment, és molt interessant fer una ruta circular, entrant i sortint per un lloc diferent. El millor en tots els casos és deixar el vehicle a l’aparcament del restaurant de Can Castellví i anar a fer la descoberta a peu. Podeu resseguir el torrent de Vallvidrera o de la Rierada fins arribar, en mig d’una vegetació de ribera exhuberant, al salt d’aigua de la foto. Un passeig, sense gaire cansament, apte pels més petits. En tot cas un lloc per passar un bon matí, o tot un dia amb la canalla, no gaire lluny de casa.
Collserola, es el parque natural más cercano a Barcelona. Existen allí lugares humildes, pero muy bonitos, dentro de su sencillez. Un ejemplo es La Rierada. Un lugar encantador, ahora en peligro, que pertenece al municipio de Molins de Rei. Se llega desde esta ciudad, subiendo la carretera que va a Barcelona por Santa Creu d’Olorda y Vallvidrera. Al llegar a Sant Bartomeu de la Quadra, hay que girar a mano izquierda, siguiendo las indicaciones que llevan a Can Castellví, un restaurante que es, al mismo tiempo, un poco escuela de naturaleza, granja, y centro de atracción para los niños. Por un precio módico podéis ver todos sus animales, montar en pony y pasar un buen rato. Abierto todos los fines de semana. Muy prudente reservar. También puede ir desde Valldoreix. Entonces hay que coger la carretera de Vallvidrera desde Sant Cugat del Vallès, y llegando a La Floresta, girar a la derecha en dirección a Molins de Rei. Se pasa por la urbanización llamada Vallpineda y se llega a La Rierada. Evidentemente, es muy interesante hacer una ruta circular, entrando y saliendo por un lugar diferente. El mejor en todos los casos es dejar el vehículo en el aparcamiento del restaurante de Can Castellví y hacer el descubrimiento de la zona a pie. Puede seguir el torrente de Vallvidrera o la Rierada hasta llegar, en medio de una vegetación de ribera exuberante, al salto de agua de la foto. Un paseo, sin mucho cansancio, apto para los más pequeños. En todo caso un lugar para pasar una buena mañana, o todo un día con los niños, no muy lejos de casa.
Juny 30, 2009
Publicat per
joanmolar |
Natura, Parcs Naturals, Vallés, curtes |
Agua, Aigua, animales, animals, Bartomeu, castellvi, Collserola, granja, Molins, quadra, Rei, restaurant, rierada, Salt, salto, vallpineda |
No Comments Yet

El lloc de la foto és el Puig de Missa, a Santa Eulàlia del Riu, a Eivissa. El Puig de Missa és un turó que domina la població i els entorns. Hi ha quatre cases, blanques, molt blanques, enlairades i fortificades aquí dalt, per por dels pirates. Ara, una d’elles és un museu, el museu Barrau. Barrau és un pintor que pintà mil vegades les cases blanques d’Eivissa. També hi trobareu el Museu Etnogràfic, naturalment blanc. En una casa eivissenca cent per cent, anomenada Cal Ros. I un cementiri, blanc i marí, com el de Beaudelaire, amb vistes esplèndides damunt el mar, com ha de ser. I també s’hi alça una maravellosa esglèsia. Una esglèsia forta i rotunda, quasi troglodita, de parets blanques i gruixudes, encalades una vegada i una altra, fins esdevenir d’un blanc universal i blavós. Amb un porxo, (a la foto), que és una declaració d’intencions contra el sol beligerant de l’estiu. Esglèsies com la de Santa Eulàlia n’hi ha moltes per tot Eivissa: Sant Miquel, Jesús, Sant Josep… i totes són tan boniques com aquesta. Però Santa Eulàlia te un quelcom ben especial. Potser el seu porxo, frescal i ombrívol?. Potser perquè, com hem dit, des de la seva alçada senyoregem un ampli panorama de cases blanques i platges de somni?. Eivissa està feta d’esglèsies blanques, de cases blanques, de platges de sorra blanca i aigües turquesa. Eivissa és un paradís tot temps, a l’estiu també. Les nits d’Eivissa, a poc que marxeu de la capital o de Sant Antoni de Portmany, són màgiques i no les trobareu enlloc més. Eivissa és un destí ideal per canalla si us allunyeu de la moguda. Santa Eulàlia, com Sant Miquel, com altres poblets, està lluny de la moguda. Les seves platges són tropicals, amables, acollidores. I, a més, te un riu, l’únic riu de l’illa. Si aneu a Eivissa no deixeu de incloure el Puig de Missa de Santa Eulàlia a la vostra ruta. Una esglèsia com aquesta, dalt d’un puig com aquest, només els trobareu a Grècia.
El lugar de la foto es el Puig de Missa, en Santa Eulàlia del Riu, Ibiza. El Puig de Misa es una colina que domina la población y los entornos. Hay cuatro casas, blancas, muy blancas, levantadas y fortificadas aquí arriba, por miedo a los piratas. Ahora, una de ellas es un museo, el Museo Barrau. Barrau fue un pintor que pintó mil veces las casas blancas de Ibiza. También encontrará el Museo Etnográfico, naturalmente blanco. En una casa ibicenca cien por cien, llamada Cal Ros. Y un cementerio, blanco y marino, como el de Beaudelaire, con vistas espléndidas sobre el mar, como debe ser. Y también se alza una maravillosa iglesia. Una iglesia fuerte y rotunda, casi troglodita, de paredes blancas y gruesas, encaladas una y otra vez, hasta convertirse en un blanco universal y azulado. Con un porche, (en la foto), que es una declaración de intenciones contra el sol beligerante del verano. Iglesias como la de Santa Eulàlia hay muchas por todo Ibiza: Sant Miquel, Jesús, Sant Josep … y todas son tan bonitas como esta. Pero Santa Eulàlia tiene un algo muy especial. ¿Quizás su porche, fresco y sombrío?. ¿Quizás porque, como hemos dicho, desde su altura dominamos un amplio panorama de casas blancas y playas de ensueño?. Ibiza está hecha de iglesias blancas, de casas blancas, de playas de arena blanca y aguas turquesa. Ibiza es un paraíso en todo tiempo, en verano también. Las noches de Ibiza, a poco que vaya lejos de la capital o de Sant Antoni de Portmany, son mágicas y no las encontrará en ningún otro lugar. Ibiza es un destino ideal para niños si se alejan de la movida. Santa Eulàlia, como Sant Miquel, como otros pueblos, está lejos de la movida. Sus playas son tropicales, amables, acogedoras. Y, además, tiene un río, el único río de la isla. Si vais a Ibiza no deje de incluir el Puig de Missa de Santa Eulàlia a su ruta. Una iglesia como ésta, lo alto de un monte como éste, sólo los encontrarán en Grecia.
Juny 29, 2009
Publicat per
joanmolar |
Art, Balears, Museus, Platges, mitjanes |
Balears, barrau, Eivissa, etnologic, eulalia, eularia, Ibiza, missa, missau, museo, museu, Platges, Platja, playa, playas, Puig, riu, santa |
No Comments Yet

Aigua Xelida és una cala diminuta, petita de veritat. A l’estiu és més que probable que no pogueu posar-hi, literalment, el peu. S’hi arriba bé caminant, en cotxe és una bogeria, des de Tamariu. A Tamariu podeu aparcar i fer els dos kilòmetres, escassos, fins Aigua Xelida. Està ben indicat. La platjola és un cop de puny. Com un apartament. 40 x 10 metres. Ara bé, l’entorn és una passada. Roques i pins a tocar de l’aigua. Un blau intens, una aigua cristal·lina, d’un blau increible. Cap servei. Una joia natural en estat pur. La Costa Brava com sempre l’havíeu imaginat. Aneu-hi un dia que només vosaltres tingueu festa. Al·lucinareu. Tots els serveis els teniu a la veïna Tamariu: aparcament, no molt, bons hotels i restaurants. Aneu a l’Hostalillo, estil clàssic. Més moder és Es Furió. Amb apartaments teniu l’hotel Tamariu. També hi ha un càmping, riera amunt, el Tamariu. A nosaltres però ens agrada més anar al La Siesta, un macro càmping amb unes instal·lacions de cine, situat a Calella de Palafrugell, o bé al Mas Patoxas, un càmping magnífic, molt familiar, entre Palafrugell i Begur.
Aigua Xelida es una cala diminuta, pequeña de verdad. En verano es más que probable que no pueda poner en ella, literalmente, ni el pie. Se llega andando, porque en coche es una locura, desde Tamariu. En Tamariu puede aparcar y hacer los dos kilómetros, escasos, hasta Agua Xelida. Está bien indicado. La playa es como un apartamento. 40 x 10 metros. Ahora bien, el entorno es una pasada. Rocas y pinos cerca del agua. Un azul intenso, un agua cristalina, de un azul increible. Ningún servicio. Una joya natural en estado puro. La Costa Brava como siempre lo habíais imaginado. Hay que ir un día que sólo usted tenga fiesta. Alucinante. Todos los servicios los tiene en la vecina Tamariu: aparcamiento, no mucho, buenos hoteles y restaurantes. Vaya al Hostalillo, estilo clásico. Más moderno es Es Furió. Con apartamentos tiene el hotel Tamariu. También hay un camping, riera arriba, el Tamariu. A nosotros pero nos gusta más ir al La Siesta, un macro camping con instalaciones de cine, situado en Calella de Palafrugell, o bien al Mas Patoxas, un camping magnífico, muy familiar, entre Palafrugell y Begur.
Juny 28, 2009
Publicat per
joanmolar |
Empordà, Hotels, Natura, Platges, mitjanes |
Aigua, Brava, cala, cales, caleta, Camping, Costa, furio, gelida, hostalillo, hotel, Natura, Naturaleza, patoxas, Platges, Platja, playa, playas, siesta, Tamariu, xelida |
No Comments Yet

Tamariu és un petit paradís. Un racó de pur mediterrani. Un d’aquells llocs on heu d’anar-hi a l’estiu, a banyar-vos en les netíssimes aigües color blau turquesa de la seva cala. Tamariu són quatre cases a tocar del mar, dalt d’un penyal, com es veu a la foto. Una estampa inalterada de fa anys. Una postal d’un tipisme únic. Però també podeu baixar a Tamariu a l’hivern, quan està solitari i tranquil. La platja buida convida a passejar llarg i respirar calmat. O bé per primavera, o durant la tardor, quan sovint s’aixeca una boirina suau, d’un pam només, damunt la platja. Per arribar a Tamariu cal passar per Palafrugell i seguir les indicacions. Creuareu camps de cultiu i boscos de pins per, de sobte, iniciar una boja devallada vers el blau entre els arbres. Al final, un aparcament raonable, les cases blanques, i la possibilitat de continuar la ruta fins cales tan boniques com Aigua-Xelida o Aiguablava, per camins d’urbanitzacions, un xic embolicats. Aneu a Tamariu i visiteu la tríada capitolina: Calella, Llafranc i Tamariu. Arribeu-vos fins Aigua-Xelida, o fins el far de Sant Sebastià. Aneu-hi a peu, pels camins de ronda. A Tamariu hi ha bons hotels i restaurants, dels tradicionals, com ara l’Hostalillo. O més modernets, com Es Furió, que a nosaltres ens agrada molt. O bé apartaments com els de l’hotel Tamariu. També hi ha un càmping, riera amunt, bosc endins, el Tamariu. A nosaltres però ens agraden més La Siesta, a Calella, o el Mas Patoxas, un càmping molt familiar. Dormiu on dormiu, disfruteu de Tamariu.
Tamariu es un pequeño paraíso. Un rincón de puro mediterráneo. Uno de esos lugares donde tienes que ir en verano, a bañaros en las límpidas aguas color azul turquesa de su cala. Tamariu son cuatro casas junto al mar, sobre un peñasco, como se ve en la foto. Una estampa inalterada desde hace años. Una postal de un tipismo único. Pero también puede bajar en Tamariu en invierno, cuando está solitario y tranquilo. La playa vacía invita a pasear largo y respirar calmado. O bien en primavera, o durante el otoño cuando, a menudo, se levanta una neblina suave, de un palmo sólo, sobre la playa. Para llegar a Tamariu hay que pasar por Palafrugell y seguir las indicaciones. Cruzaréis campos de cultivo y bosques de pinos para, de repente, iniciar un loco descenso hacia el azul entre los árboles. Al final, un aparcamiento razonable, las casas blancas, y la posibilidad de continuar la ruta hasta calas tan bonitas como Agua-Xelida o Aiguablava, por caminos de urbanizaciones, un poco liosos. Id a Tamariu y visitad la tríada Capitolina: Calella, Llafranc y Tamariu. Lleguese hasta Agua-Xelida, o hasta el faro de San Sebastián. Caminen por los caminos de ronda. En Tamariu hay buenos hoteles y restaurantes, de los tradicionales, como el Hostalillo. O más modernos, como Es Furió, que a nosotros nos gusta mucho. O bien apartamentos como los del hotel Tamariu. También hay un camping, riera arriba, bosque adentro, el Tamariu. A nosotros pero nos gustan más La Siesta, en Calella, o el Mas Patoxas, un camping muy familiar. Duerma donde duerma, disfrutareis de Tamariu.
Juny 28, 2009
Publicat per
joanmolar |
Empordà, Hotels, Natura, Platges, mitjanes |
Aigua, baño, bany, banyar, Blava, Brava, cala, calas, cales, Camping, Costa, furio, gelida, hostalillo, hotel, patoxas, Platges, Platja, playa, playas, siesta, Tamariu, xelida |
No Comments Yet