Vienne

No és la Viena imperial austríaca, sinó la apacible ciutat francesa de Vienne, vora el riu Rhone, a tocar de Lió, que dorm el son dels justos des que els seus dies d’esplendor, en època romana i alto medieval, van passar. Però d’aquella puixança li han quedat monuments suficients com per aconsellar a les famílies automobilistes viatgeres una aturada en la seva ruta cap al nord de França o Europa. La ciutat te un cas antic interessant, amb un temple romà el d’Auguste et de Livie, i un jardí arqueològic dedicat a “Cybèle”. Als afores, a més, si teniu prou temps, podeu visitar l’esplèndit conjunt de Saint-Romain-en-Gal-Vienne, possiblement un dels jaciments galo-romans millors d’Europa. Gran. Fa falta estona per veure’l bé. També destaca un grandiós teatre romà antic. Es complementa amb la seva catedral gòtica Saint Maurice, que no és la millor de França, ni si acosta, però que mereix una visita si sou allà, l’església i claustre de Sant Andreu, romànics, i de Sant Pere, més antiga encara. Així doncs, si aneu cansats d’autopista, cap a Suïssa, cap a Alemanya, o per França, cap a Lyon o París, no dubteu a parar un moment, per dinar per exemple, a aquesta bonica vila a les vores d’un impetuós Rhone. Ara us descobrirem un bon lloc per dinar. Una trattoria molt bona. Bon ambient, bona teca, menjar amb condicions. Ens va agradar molt, fins i tot la decoració. Preus alts però moderats. Menú gourmant, gens car, fi, delicat. Tenen tota mena de plats, fins pizza. Es tracta de Al Dente. Molt recomanable. Si preferiu un restaurant francés, clàssic, de bona teca i bon gust, bon menú, el vostre lloc és Le Restique, a la rue Bosson. Recomanable també!. Finalment a tocar del temple d’August i Lívia, a la Place De Gaulle, l’acollidor Bar del Temple sempre us treurà del mal pas, amb qualsevol cosa per picar o menjar. Una adreça a retenir. No hem dormit a Vienne, sinó als Novotels de Lyon, (n’hi ha uns quants), que està a tocar, o al de Valence, que us recomanem vivament si aneu amb infants.

Vienne es una bonita ciudad a orillas del rio ródano y cercana a Lyon. Sorprendre por sus monumentos romanos, un templo, restos de un jardín dedicado a la diosa Cibeles y un teatro, y también por sus edificios medievales, la catedral, pequeña pero coqueta, y un par de iglesias románicas: San Andrés y San Pedro. El casco antiguo está bien, hay aparcamiento fácil en zona azul, y buenos restaurantes, como el Al Dente, que nos gustó mucho. Ideal para una parada camino de Suiza o Alemania, antes de Lyon.

Vienne est une ville magnifique batie sur le fleuve Rhône et à la proximité de Lyon. Il à beaucoup de monuments romains: un temple, les restes d’un jardin dédié à la déesse Cybèle et un théâtre, et elle est aussi fort jolie pour ses bâtiments médiévaux: la cathédrale, petite mais coquette, et ses églises romanes: Saint André et Saint Pierre. Il y a de parking facile dans la zone bleue, et de bons restaurants. Nous recommanons la pizzeria Al Dente. Idéal pour une escale en route vers la Suisse ou Allemagne avant ou apres Lyon.

Setmana musical a Cardona

Que tal un cicle de música a la imponent i magnífica col·legiata romànica de Cardona?. Estem parlant d’un parell de concerts fantàstics en el marc incomparable d’una de les millors esglésies del romànic català. I tot dins el conjunt esplèndit del castell de Cardona, una fortalessa de les més boniques d’Europa. I situat en un paratge excepcional, en el context d’una vila realment important a l’edat mitjana, amb unes mines de sal, visitables i molt boniques, que ja explotàven els romans. I en un entorn natural únic, amb boscos i poblets, amb un monestir barroc, torres de defensa i fins un pantà!. Que tal uns dies per allà?. Potser allotjant-vos al Vilar Rural, un hotel en forma de poble pensat pels infants i les seves famílies, amb granja i activitats divertides. I l’excusa és senzilla. Un parell de concerts maravellosos de música sacra. La primera cita del cicle serà el diumenge 1 d’abril amb l’actuació del Cor Infantil Amics de la Unió, interpretant la Missa Brevis d’André Caplet. La segona el dissabte 7 d’abril amb el concert de l’Ensemble Vocal O Vos Omnes, i la formació instrumental Vespres d’Arnadí, oferint-nos obres de Claudio Monteverdi, Alessandro Scarlatti, Tomás Luís Victoria i Heinrich Schütz. Ambdós a les 7 de la tarda. El preu de cada concert és de 10 euros. Gens car. Les entrades es podran adquirir a l’Oficina de Turisme de Cardona o reservar al telèfon 93 869 27 98 a partir de dimecres 21 de març. També es podran comprar una hora i mitja abans de cada concert a la mateixa col.legiata de Sant Vicenç, dins del castell de Cardona. Decidiu-vos per una escapada fins a la  vila de Cardona. Visiteu els seus voltants esplendorosos. Descobriu-ne el seu passat medieval. Bons restaurants. Us recomanem Les Monges, (restaurant de l’Hotel Bremon), o bé el 4 cantons, tel. 93 869 28 11. Per passar la nit a Cardona aneu sense dubtar-ho al Vilar Rural. Més glamourós és l’Hotel Bremon. Baratet, monacal i recollida és l’Hostatgeria del Monestir del Miracle, apartaments de tres habitacions, amb bany i cuina. Pujeu a Cardona a guadir de la música i volteu per tota la  zona maravellosa que l’envolta. Per Riner, Pinós o Su, amb cases de pagès antiquíssimes, castells i torres fortes com Ardèvol o Vallferosa, boscos frondosos, monestirs com el ja citat del Miracle, amb un retaure barroc impressionant. Cardona serà inoblidable com a destí de Setmana Santa o de cap de setmana. Com la col·legiata, com la música!.

¿Que tal un ciclo de música en la imponente y magnífica colegiata románica de Cardona?. Estamos hablando de un par de conciertos fantásticos en el marco incomparable de una de las mejores iglesias del románico catalán. Y todo dentro del conjunto espléndido del castillo de Cardona, una fortaleza de las más bonitas de Europa. Y situada en un paraje excepcional, en el contexto de una villa realmente importante en la edad media, con unas minas de sal, visitables y muy bonitas, que ya explotaban los romanos. Y en un entorno natural único, con bosques y aldeas, con un monasterio barroco, torres de defensa y hasta ¡un pantano!. ¿Que tal unos días por allí?. Quizás quieran pasar su estancia en el Vilar Rural, un hotel en forma de pueblo pensado para los niños y sus familias, con granja y actividades divertidas. Y la excusa es sencilla. Un par de conciertos maravillosos de música sacra. La primera cita del ciclo será el domingo 1 de abril con la actuación del Coro Infantil Amics de la Unión, interpretando la Misa Brevis de André Caplet. La segunda el sábado 7 de abril con el concierto del Ensemble Vocal O Os Omnes, y la formación instrumental Vísperas de Arnadí, ofreciéndonos obras de Claudio Monteverdi, Alessandro Scarlatti, Tomás Luís Victoria y Heinrich Schütz. Ambos a las 7 de la tarde. El precio de cada concierto es de 10 euros. Nada caro. Las entradas se podrán adquirir en la Oficina de Turismo de Cardona o reservar en el teléfono 93 869 27 98 a partir del miércoles 21 de marzo. También se podrán comprar una hora y media antes de cada concierto en la misma colegiata de Sant Vicenç, dentro del castillo de Cardona. Decídanse por una escapada hasta la villa de Cardona. Visiten sus alrededores esplendorosos. Descubran su pasado medieval. Buenos restaurantes. Os recomendamos Las Monjas, (restaurante del Hotel Bremon), o bien el 4 esquinas, tel. 93869 28 11. Para pasar la noche en Cardona vayan sin dudarlo al Vilar Rural. Más glamouroso es el Hotel Bremon. Barata, monacal y recogida es la Hospedería del Monasterio del Miracle, apartamentos de tres habitaciones, con baño y cocina. Subid a Cardona a gozar de la música y os estais unos dias por toda la zona maravillosa que lo rodea. Por Riner, Pinos o Su, con casas de payés antiquísimas, castillos y torres fuertes como Ardèvol o Vallferosa, bosques frondosos, monasterios como el ya citado del Milagro, con un retablo barroco impresionante. Cardona será inolvidable como destino de Semana Santa o de fin de semana. Como la colegiata, como la música.

La Vall d’Aosta

Si hi ha un destí familiar bonic i assequible als Alps Italians, aquest és la Vall d’Aosta. I ho és perquè és molt bonica, perquè és molt diferent, perquè és molt espectacular, i perquè és molt propera. La Vall d’Aosta és una regió autònoma italiana, que toca a França i que està situada al cor dels Alps més alts i potents, al peu del Montblanc. Tot i que sembli estrany, només està a 770 kms. de Barcelona. Hi ha diverses rutes per arribar-hi. La més directa és per Girona, Narbonne, Nimés, Orange, Nyons, Serres, Gap, Briançon i passant el coll de Montgenevre, arribar fins a Torino, per pujar després a Aosta. Ruta curta però lenta. Només la meitat és autopista. Moltes corbes. Paratges desèrtics. També és possible anar-hi per autopista continuament. Cal seguir l’A7 fins La Jonquera, l’A9 fins Orange i després continuar ca a Valence. D’aquí a Grenoble, i d’allà cap al túnel de Frejús que us portarà a Torino, i Aosta. També possible per la Costa, anant per Niza fins Savona i pujant a Torino, una volta llarga. O pel túnel del Montblanc, des de Chamonix, per paisatges alpins de llegenda. Si hi arribeu per Torino pugeu per l’autopista A5. La vall està a només 55 km de Torino. La Vall d’Aosta és un destí complert per unes vacances. A l’estiu és un lloc fresc on refugiar-se del sol ardent. Un lloc on el sol escalfa però on tot és verd, i a la nit es dorm. A la primavera tota la vall riu, reneix. A la tardor, els vessants, verticals, altíssims, s’omplen de tons terrosos, daurats, ocres i vermells. A l’hivern, si agafeu bon temps, la neu brilla al sol esmorteït. No una mica de neu, sinó pilons de neu. Una neu democràtica, a l’abast de tothom, familiar, que omple cada racó de la vall. La Vall d’Aosta, la principal, comença al Pont de Sant Martí i arriba fins l’estació d’esquí de Courmayeur, (a la foto),  al peu mateix del Montblanc. Te molts atractius turístics, tot i que a primera vista és molt austera, anodina i fins una mica trista. Per exemple els seus castells. Cada poble te el seu. Són forticacions de caire defensiu, que s’han anat bastint al llarg dels segles. N’hi ha de medievals, hi ha palaus renaixentistes i barrocs, que no per això abandonen l’aire de fortalessa, n’hi ha del segle XIX. Totes son poderoses, situades en llocs estratègics, aturant el pas dels estranys. Castells com el de Bard, o el palau d’Issogne, amb les pintures, o Fenis, o Verres o Sarriod. N’hi ha tants, tan diferents i tan bonics que Aosta podría ser molt bén anomenada la vall dels castells. També són espectaculars les seves esglésies, romàniques, amb campanars en afilades punxes, però amb façanes barroques, amb façanes pintades, naifs i entranyables, coloristes i originals. Aosta, al mig del vall, és una capital jove i dinàmica, amb un passat romà esplendorós, amb arc de triomf inclòs, i nombrosos temples medievals, com Sant Orso o el Duomo. Si la vall principal és magnífica, ens mancaran les paraules per descriure les valls secundàries que s’endinsen per atanyer les sobiranes capçaleres del Mont Rosa, del Cerví, o del Montblanc, gegants d’Europa, amb més de 4000 mts. d’alçada. Son valls precioses, escarpades i rialleres, menys severes que la vall mare, més asolellades. N’hi ha una dotzena, totes fantàstiques, ideals per passar-hi l’estiu, o un Nadal a la neu. Ens agraden especialment la Vall de Cogne, que s’endinsa en el parc nacional del Grand Paradiso, reserva d’Europa. Cogne, al final de la seva vall, és un poblet de conte de fades, amb restaurants i hotels maravellosos, paisatges idil·lics i una natura verge. El vall de Breuil-Cervinia acaba en un circ glaciar al peu mateix del Cervino, una titànica muntanya, escenogràfica i brutal. A Aosta hi ha molts bons llocs per menjar i dormir. Us en recomanarem uns quants, com la Maison Tissiere, al poblet d’Antey-Saint André, a Cervínia. Un hotelet amb moltíssim encant, i una cuina digne d’estrella Michelin. Al poble de La Salle, uns apartaments molt ben muntats: Le Petit Coeur. En aquest poble, un restaurant diferent: Pizzeria da Gigi. No us espanteu per la pinta del lloc. Cuina sarda de tota la vida. Demaneu-li a la Valeria quins plats ha fet la seva mare aquell dia. A Courmayeur podeu dinar a Le Petit Montblanc. A la capital, Aosta, molts locals del carrer principal us treuran d’una situació apurada, però per dormir i menjar bé, aneu fins als poblets de les valls secundàries, com a Cogne. Allà trobareu grans hotels, com el Sant’Orso, o el Bellevue, caríssims, guapíssims, amb restaurants en consonància. O petits hotels amb encant, com el de La Tor. Finalment penseu que Torino està a menys d’una hora en cotxe de la Vall d’Aosta i ofereix la seguretat, bon preu i tracte especial a les famílies del seu Novotel Giulio Cesare, una aposta segura. El vall d’Aosta és una destinació familiar ideal per vacances.

Si hay un destino familiar bonito y asequible en los Alpes Italianos, este es el Valle de Aosta. Y lo es porque es muy bello, porque es muy diferente, porque es muy espectacular, y porque está muy cerca. El Valle de Aosta es una región autónoma italiana, que toca Francia y que está situada en el corazón de los Alpes más potentes, al pie del Montblanc. Aunque parezca extraño, sólo está a 770 kms. de Barcelona. Hay varias rutas para llegar. La más directa es por Girona, Narbonne, Nimes, Orange, Nyons, Serres, Gap, Briançon y pasando el col de Montgenevre, se llega hasta Torino, para subir luego a Aosta. Ruta corta pero lenta. Sólo la mitad es autopista. Muchas curvas. Parajes desérticos. También es posible ir por autopista continuamente. Hay que seguir la A7 hasta La Jonquera, la A9 hasta Orange y luego continuar hacia Valence y Grenoble. De allí hacia el túnel de Fréjus que les llevará a Torino, y Aosta. También posible por la Costa, yendo por Niza hasta Savona y subiendo en Torino, dando una vuelta larga. O por el túnel del Montblanc, desde Chamonix, por paisajes alpinos de leyenda. Una vez se llega a Torino hay que subir por la autopista A5. El valle está a sólo 55 km de Torino. El Valle de Aosta es un destino completo para unas vacaciones. En verano es un lugar fresco donde refugiarse del sol ardiente. Un lugar donde el sol calienta pero donde todo es verde, y por la noche se duerme. En primavera todo el valle renace. En otoño, las vertientes, verticales, altísimas, se llenan de tonos terrosos, dorados, ocres y rojos. En invierno, si cogéis buen tiempo, la nieve brilla al sol mortecino. No un poco de nieve, sino montones de nieve. Una nieve democrática, al alcance de todos, familiar, que llena cada rincón del valle. El Valle de Aosta comienza en el Puente de San Martín y llega hasta la estación de esquí de Courmayeur, (en la foto), al pie mismo del Montblanc. Tiene muchos atractivos turísticos, aunque a primera vista es muy austera, anodina y hasta un poco triste. Por ejemplo sus castillos. Cada pueblo tiene el suyo. Son forticacions de carácter defensivo, que se han ido construyendo a lo largo de los siglos. Los hay de medievales, hay palacios renacentistas y barrocos, que no por ello abandonan el aire de fortaleza, y los hay del siglo XIX. Todas ellas son poderosas, situadas en lugares estratégicos, como deteniendo el paso de los extraños. Hay que ver castillos como el de Bard, o el palacio de Issogne, con las pinturas, o Fenis, o Verres o Sarriod. Hay tantos, tan diferentes y tan bonitos que Aosta podría ser muy bien llamado el valle de los castillos. También son espectaculares sus iglesias, románicas, con campanarios en afiladas puntas, pero con fachadas barrocas, con fachadas pintadas, naif y entrañables, coloristas y originales. Aosta, en medio del valle, es una capital joven y dinámica, con un pasado romano esplendoroso, con arco de triunfo incluido, y numerosos templos medievales, como San Orso o el Duomo. Si el valle principal es magnífico, nos faltarán las palabras para describir los valles secundarios que se adentran en las cabeceras del Monte Rosa, del Cervino, o del Montblanc, gigantes de Europa, con más de 4000 mts. de altura. Son valles preciosos, escarpados y risueños, menos sever0s que el valle madre, más soleados. Hay una docena, todos fantásticos, ideales para pasar el verano, o una Navidad en la nieve. Nos gustan especialmente el Valle de Cogne, que se adentra en el parque nacional del Grand Paradiso, reserva de Europa. Cogne, al final de su valle, es un pueblo de cuento de hadas, con restaurantes y hoteles maravillosos, paisajes idílicos y una naturaleza virgen. El valle de Breuil-Cervinia termina en un circo glaciar al pie mismo del Cervino, una titánica montaña, escenográfica y brutal. En Aosta hay muchos buenos lugares para comer y dormir. Os recomendaremos algunos, como la Maison Tissiere, en la aldea de Antey-Saint André, en Cervinia. Un hotelito con muchísimo encanto, y una cocina digna de estrella Michelin. En el pueblo de La Salle, unos apartamentos muy bien montados: Le Petit Coeur. En este pueblo, un restaurante diferente: Pizzeria da Gigi. No os asustéis por la pinta del lugar. Cocina sarda de toda la vida. Pedidle a Valeria qué os nombre los platos que ha cocinado su madre ese día. En Courmayeur se puede comer en Le Petit Montblanc. En la capital, Aosta, muchos locales de la calle principal les sacaran de una situación apurada, pero para dormir y comer bien, hay que ir hasta los pueblos de los valles secundarios, como Cogne. Allí encontrarán grandes hoteles, como el Sant’Orso, o el Bellevue, carísimos, guapísimos, con restaurantes en consonancia. O pequeños hoteles con encanto, como el de La Tor. Finalmente piensen que Torino está a menos de una hora en coche del Valle de Aosta y ofrece la seguridad, buen precio y trato especial a las familias de su Novotel Giulio Cesare, una apuesta segura.

Sant Andreu de Sureda

A l’altre costat de la Serra de les Alberes, tot just acabada de passar la ratlla fronterera entre Espanya i França, però encara en terres ben catalanes, hi trobareu un seguit d’esglésies romàniques. Son temples petitons, sense grans pretensions ni volada, però molt molt bonics, com petits joiells. Avui us parlarem de Sant Andreu de Sureda. El trobareu al bell mig del poble de Saint André, a la dreta de la carretera que va des de El Voló fins Colliute, prop d’Elna. El primer que crida l’atenció en veure-la és la seva esplèndida portada romànica, d’una finor inaudita. Us passaríeu hores contemplant aquestes figures tan naif. L’interior tampoc defrauda. Sever, auster, massís, denota la por i la poca traça d’aquells pagesos que la van bastir al segle XI. Hi ha una ruta familiar clara a fer per aquestes terres, tot resseguint l’art romànic. Només travessar la frontera, teniu Sant Martí del Fenollar, a peu de la carretera nacional, i de la sortida de l’autopista de El Voló. Maravellosos frescos i pintures us esperen. Obert només els caps de setmana, i a la tarda!. Ben a prop del Fenollar, anant camí de Colliure, hi ha, a mà dreta el poble de Saint-Genís des Fontaines. L’antic monestir de Sant Genís de les Fonts presenta un dintell romànic d’infart. Una joia increible. L’escultura romànica, diuen els entesos, més antiga de Catalunya. Allà, davant vostre, fantàstica. Si voleu veure l’esglèsia per dins haureu de tenir sort. Recordeu l’horari francès universal de visita als seus monuments: de 10 a 12 i de 14 a 17. Ja podeu espavilar!. Ara el dintell està disponible, al carrer, tothora. Uns kms. més endevant, trobareu Sant Andreu de Sureda, ja descrita. Aquestes són les tres joies romàniques que vàrem lograr veure. A la zona també teniu la catedral d’Elna, amb el seu claustre magnífic, amb uns capitells que us deixaran bocabadats, i el petit monestir del Camp, al poblet de Passa, prop de El Voló també, amb un claustre del primer gòtic. I encara ens deixem alguna esglèsia i abadia menor, com Brulla, prop d’Elna, o el fris del mestre de Cabestany, un Miquel Àngel del segle XII, que es guarda a l’esglèsia del poble de Cabestany, avui en la pràctica un barri de Perpinyà. Creueu les Alberes per veure el Romànic de la Catalunya Nord. No us en penedireu. Per dinar podeu anar a Perpinyà. Som fans d’una pizzeria anomenada “Le Napoli”, boníssima, que fa també pasta i carn, uns lats de veritable gourmet. Servei exquisit, preus molt ajustats. La trobareu a la Plaça Catalunya, 3, en ple centre de la ciutat. Tel: 04 68 51 25 02. Parquing subterrani públic allà mateix. Per dormir teniu dos Novotel: un a les afores i un al centre mateix de la ciutat. Atenció a l’esmorzar del Novotel Suites: escassíssim!. A Colliure mireu-vos Les Templiers, que és una casa fonda, també amb habitacions. Us avisem: molt originals i peculiars.

Al otro lado de la Sierra de la Albera, apenas recién pasada la raya fronteriza entre España y Francia, pero todavía en tierras bien catalanas, encontraréis una serie de iglesias románicas. Son templos pequeños, sin grandes pretensiones ni vuelo, pero muy muy bonitos, como pequeñas joyas. Hoy os hablaremos de Saint-André. Lo encontraréis en el centro del pueblo de Saint André, a la derecha de la carretera que va desde El Voló hasta Colliute, cerca de Elna. Lo primero que llama la atención al verla es su espléndida portada románica, de una finura inaudita. Os pasaríais horas contemplando estas figuras tan naif. El interior tampoco defrauda. Severo, austero, macizo, denota el miedo y la torpeza de aquellos campesinos que la construyeron en el siglo XI. Hay una ruta familiar clara a hacer por estas tierras, siguiendo el arte románico. Sólo cruzar la frontera, tienen San Martín del Fenollar, a pie de la carretera nacional, y de la salida de la autopista de Le Boulou. Maravillosos frescos y pinturas os esperan. Abierto sólo los fines de semana, y ¡por la tarde!. Muy cerca del Fenollar, yendo camino de Colliure, está, a mano derecha el pueblo de Saint-Genís des Fontaines. El antiguo monasterio de Sant Genís presenta un dintel románico de infarto. Una joya increible. La escultura románica, dicen los entendidos, más antigua de Cataluña. Allí, ante vosotros, fantástica. Si quieres ver la iglesia por dentro debereis tener suerte. Recuerdad el horario francés universal de visita a sus monumentos: de 10 a 12 y de 14 a 17. ¡Ya se pueden espabilar!. Ahora bién, el dintel está disponible, en la calle, en todo momento. Unos kms. más adelante, encontrará Saint-André, ya descrita. Estas son las tres joyas románicas que logramos ver. En la zona también tienen la catedral de Elna, con su claustro magnífico, con unos capiteles que os dejarán boquiabiertos, y el pequeño monasterio del Camp, en la aldea de Pasa, cerca de Le Boulou también, con un claustro del primer gótico. Y aún nos dejamos alguna iglesia y abadía menor, como Brulla, cerca de Elna, o el friso del maestro de Cabestany, un Miguel Ángel del siglo XII, que se guarda en la iglesia del pueblo de Cabestany hoy, en la práctica, un barrio de Perpiñán. Crucen las Alberas para ver el Románico de la Cataluña Norte. No se arrepentirán. Para comer puede ir a Perpiñán. Somos fans de una pizzería llamada “Le Napoli”, buenísima, que hace también pasta y carne, unos platos de verdadero gourmet. Servicio exquisito, precios muy ajustados. La encontraréis en la Plaza Catalunya, 3, en pleno centro de la ciudad. Tel: 04 68 51 25 02. Parquing subterráneo público allí mismo. Para dormir tienen dos Novotel: uno en las afueras y uno en el centro mismo de la ciudad. Atención al desayuno del Novotel Suites: ¡escasísimo!. En Colliure vayan a Les Templiers, que es una casa fonda, con habitaciones. Os avisamos: son muy originales y peculiares.

Ruta pel Rosselló

El Rosselló, una de les comarques de la Catalunya nord, en terres ara de França, és una esplèndida font de sortides familiars per un pont, un cap de setmana ben aprofitat o unes petites vacances. El Rosselló ho te tot.  Mar i muntanya, platges bellíssimes, una costa d’ensomni, turons i serres altíssimes, frescals i maravelloses. Podem començar la visita per Perpinyà, però de fet, comença abans. Comença amb les precioses esglésies romàniques de Sant Martí de Fenollar, amb els seus frescos, Sant Andreu de Sureda, i de Sant Genís les Fonts, d’un romànic primitiu, que trobareu només creuar la ratlla fronterera, a l’altra cantó de la cadena de les Alberes, a tocar del Voló. O potser entrareu per la fantàstica costa vermella, cosa que pot ser una idea excel·lent. Us esperen pobles mariners com Cervera de la Marenda, amb penyasegats gegantins, que s’alternen amb cales i platges, en un marc realment bonic, ple de mar, de sol, i molt mediterrani. La carretera volta muntanya amunt i avall fins a Banyuls, entre vinyes i masos. Seguint la costa arribem també a Port-Vendres, un port molt actiu, i per acabar la maravellosa Cotlliure. Quin plaer recòrrer els carrers vora el mar, visitar el castell o caminar per la platja, amb la seva esglèsia marinera. O pujar al cementiri a rendir tribut al poeta Machado. Podem dinar en els restaurants del petit port, ran de la riera i el castell. Mireu-vos el típic Les Templiers, que és una casa fonda, amb habitacions, si més no, molt originals. Després podeu fer cap a Elna, que us ve de pas, amb la seva catedral romànica, amb un claustre que és una joia del romànic europeu, la maternitat, museus… Perpinyà és allà mateix i mereix detinguda visita, amb la seva catedral, el castell dels reis de Mallorca i el barri antic, amb els seus palaus i llotjes, ara una àrea comercial moguda. Mireu la seva web. A l’oest teniu Castellnou, prop de Thuir, un poble medieval molt bonic. I, més enllà, dues valls precioses, que ja no són Roselló, però que són catalanes. La vall del Vallespir, amb Ceret i els seus museus (www.musee-ceret.com), i Arles i el seu monestir. Més amunt les Gorges de la Fou, un espectacle natural increible, i Prats de Molló. Per aquí podeu entrar i sortir del Roselló per Camprodón. L’altra vall catalana a l’oest de Perpinyà és el Conflent. Maravellosa vall. Amb els monestir de Cuixà, prop de la vila de Prades, mireu la seva web: http://www.prades-tourisme.com, o la del poble de Vernet: http://www.ot-vernet-les-bains.fr situat als peus de la muntanya del Canigó, amb bons hotels, i on comença la ruta d’accés al monestir i la serra del Canigó. O el maravellós i desconegut priorat de Serrabona, amb uns capitells d’infart. Amb la vila medieval de Vilafranca de Conflet, i les seves muralles, aturades en el temps, i la gruta de les Canaletes, per a qui agradin les coves. Poblets rurals i tranquils, com Èvol, Mosset, Marcevol, Eus… catalans, que estan dins els més bonics de tota França. Si pugueu fins dalt de tot, sortireu camí de Puigcerdà, o hi entrareu. També podeu dedicar un dia a gaudir del tren groc, un trenet propietat de la SNCF, que fa la ruta entre La Tor de Querol, a pocs kms. de Puigcerdà, en mig de la Cerdanya, fins a Vilafranca de Conflent. A l’est de Perpinyà trobareu les platges de sorra fina d’Argeles, on van patir tants republicans, i els estanys de Leucata, paisatge original, amb el castell de Salses, bonica visita també, al nord, tancant la terra de llengua catalana. Ja veieu que podeu fer una bona visita, carregada de paisatge i de cultura, molt a prop de Barcelona, a uns 200 kms. només. Per dormir us recomanem els Novotel, hotels familiars. A Perpinyà n’hi ha dos. O bé dormir al Pradotel, a Prada de Conflent, senzillet però acollidor. Si no voleu gastar tant, i aneu amb infants, teniu sempre els econòmics però dignes, B&B Hotels. Us els recomanem. Per dinar o sopar us donarem tres noms, imprescindibles, fantàstics. A Perpinyà “Le Napoli”, una pizzeria boníssima, que fa també pasta i carn, de gourmet. Servei exquisit, preus ajustats. Podeu demanar més?. A la Plaça Catalunya, 3, en ple centre de la ciutat. Tel: 04 68 51 25 02.  A Prades teniu l’hotel Hostalrich al 156, de l’avinguda Général de Gaulle, també al centre, Tel. 04 68 96 05 38. Menú senzill i habitacions molt senzilles, però super barates. Podeu mirar també el restaurant “Le Meridienne”, al 20, de la rue des Marchands. Prop de Cuixà ens va encantar, al poblet de Codalet, L’Hostal de Nogarols, al Chemin Nougarols, s/n. Tel. : 04 68 96 24 57.

El Rosellón, una de las comarcas de la Cataluña norte, en tierras ahora de Francia, es una espléndida fuente de salidas familiares para un puente, un fin de semana bien aprovechado o unas pequeñas vacaciones. El Rosellón lo tiene todo. Mar y montaña, playas bellísimas, una costa de ensueño, colinas y sierras altísimas, frescas y maravillosas. Podemos empezar la visita por Perpiñán, pero de hecho, empieza antes. Comienza con las preciosas iglesias románicas de Sant Martí de Fenollar, con sus frescos, Saint-André, y de Sant Genís les Fonts, de un románico primitivo, que se encuentra sólo cruzar la raya fronteriza, en el otro lado de la cadena de las Alberes, junto a Le Boulú. O quizás entraréis por la fantástica costa roja, lo que puede ser una idea excelente. Os esperan pueblos marineros como Cerbère, con acantilados gigantescos, que se alternan con calas y playas, en un marco realmente bonito, lleno de mar, de sol, y muy mediterráneo. La carretera corre montaña arriba y abajo hasta Banyuls, entre viñas y caseríos. Siguiendo la costa llegamos también a Port-Vendres, un puerto muy activo, y para acabar, a la maravillosa Cotlliure. Qué placer recorrer las calles junto al mar, visitar el castillo o caminar por la playa, con su iglesia marinera. O subir al cementerio a rendir tributo al poeta Machado. Podemos comer en los restaurantes del pequeño puerto, cerca de la riera y el castillo. Observad el típico Les Templiers, que es una casa fonda, con habitaciones, al menos, muy originales. Después pueden visitar Elna, que os viene de paso, con su catedral románica, con un claustro que es una joya del románico europeo, la maternidad, museos … Perpiñán está allí mismo y merece una detenida visita, con su catedral, el castillo de los reyes de Mallorca y el barrio antiguo, con sus palacios y lonjas, ahora un área comercial movida. Vean su web. Al oeste tienen Castellnou, cerca de Thuir, un pueblo medieval muy bonito. Y, más allá, dos valles preciosos, que ya no son Roselló, pero que son catalanes. El valle del Vallespir, con Ceret y sus museos (www.musee-ceret.com), y Arles y su monasterio. Más arriba las Gargantas de la Fou, un espectáculo natural increíble, y Prats de Molló. Por aquí puede entrar y salir del Rosellón por Camprodón. El otro valle catalana al oeste de Perpiñán es el Conflent. Maravillosa valle. Con los monasterios de Cuixà, cerca de la villa de Prades, vea su web: http://www.prades-tourisme.com, o la del pueblo de Vernet: http://www.ot-vernet-les-bains.fr situado a los pies de la montaña del Canigó, con buenos hoteles, y donde comienza la ruta de acceso al monasterio y la sierra del Canigó. O el maravilloso y desconocido priorato de Serrabona, con unos capiteles de infarto. Con la villa medieval de Vilafranca de Conflet, y sus murallas, paradas en el tiempo, y la gruta de las Canaletas, para quienes gusten de las cuevas. Pueblos rurales y tranquilos, como Evol, Mosset, Marcevol, Eus … catalanes, pero que están dentro de los más bellos de toda Francia. Si subís hasta arriba del todo, saldreis del valle camino de Puigcerdà, o entraréis por allí. También pueden dedicar un día a disfrutar del tren amarillo, un tren propiedad de la SNCF, que hace la ruta entre La Tor de Querol, a pocos kms. de Puigcerdà, en medio de la Cerdanya, hasta Vilafranca de Conflent. Al este de Perpignan encontrarán las playas de arena fina de Argeles, donde sufrieron tantos republicanos, y los lagos de Leucata, paisaje original, con el castillo de Salses, bonita visita también, ya muy al norte, cerrando la tierra de lengua catalana . Ya veis que puede hacer una buena visita, cargada de paisaje y de cultura, muy cerca de Barcelona, a unos 200 kms. sólo. Para dormir os recomendamos los Novotel, hoteles familiares. En Perpiñán hay dos. O bien dormir en Pradotel, en Prada de Conflent, sencillito pero acogedor. Si no quieren gastar tanto, y viajan con niños, tienen los siempre económicos pero dignos, B & B Hotels. Los recomendamos. Para comer o cenar os daremos tres nombres, imprescindibles, fantásticos. En Perpiñán “Le Napoli”, una pizzería buenísima, donde hacen también pasta y carne, de gourmet. Servicio exquisito, precios ajustados. ¿Se puede pedir más?. En la Plaza Catalunya, 3, en pleno centro de la ciudad. Tel: 04 68 51 25 02. En Prades tienen el hotel Hostalrich en el 156, de la avenida Général de Gaulle, también en el centro, Tel. 04 68 96 05 38. Menú sencillo y habitaciones muy sencillas, pero super baratas. Pueden mirar también el restaurante “Le Meridienne”, en el 20, de la rue des Marchand. Cerca de Cuixà nos encantó, en la aldea de Codalet, El Hostal de Nogarola, el Chemin Nougarols, s / n. Tel. : 04 68 96 24 57.