Vienne


vienne

No és la Viena imperial austríaca, sinó la apacible ciutat francesa de Vienne, vora el riu Rhone, a tocar de Lió, que dorm el son dels justos des que els seus dies d’esplendor, en època romana i alto medieval, van passar. Però d’aquella puixança li han quedat monuments suficients com per aconsellar a les famílies automobilistes viatgeres una aturada en la seva ruta cap al nord de França o Europa. La ciutat te un cas antic interessant, amb un temple romà el d’Auguste et de Livie, i un jardí arqueològic dedicat a “Cybèle”. Als afores, a més, si teniu prou temps, podeu visitar l’esplèndit conjunt de Saint-Romain-en-Gal-Vienne, possiblement un dels jaciments galo-romans millors d’Europa. Gran. Fa falta estona per veure’l bé. També destaca un grandiós teatre romà antic. Es complementa amb la seva catedral gòtica Saint Maurice, que no és la millor de França, ni si acosta, però que mereix una visita si sou allà, l’església i claustre de Sant Andreu, romànics, i de Sant Pere, més antiga encara. Així doncs, si aneu cansats d’autopista, cap a Suïssa, cap a Alemanya, o per França, cap a Lyon o París, no dubteu a parar un moment, per dinar per exemple, a aquesta bonica vila a les vores d’un impetuós Rhone. Ara us descobrirem un bon lloc per dinar. Una trattoria molt bona. Bon ambient, bona teca, menjar amb condicions. Ens va agradar molt, fins i tot la decoració. Preus alts però moderats. Menú gourmant, gens car, fi, delicat. Tenen tota mena de plats, fins pizza. Es tracta de Al Dente. Molt recomanable. Si preferiu un restaurant francés, clàssic, de bona teca i bon gust, bon menú, el vostre lloc és Le Restique, a la rue Bosson. Recomanable també!. Finalment a tocar del temple d’August i Lívia, a la Place De Gaulle, l’acollidor Bar del Temple sempre us treurà del mal pas, amb qualsevol cosa per picar o menjar. Una adreça a retenir. No hem dormit a Vienne, sinó als Novotels de Lyon, (n’hi ha uns quants), que està a tocar, o al de Valence, que us recomanem vivament si aneu amb infants.

Vienne es una bonita ciudad a orillas del rio ródano y cercana a Lyon. Sorprendre por sus monumentos romanos, un templo, restos de un jardín dedicado a la diosa Cibeles y un teatro, y también por sus edificios medievales, la catedral, pequeña pero coqueta, y un par de iglesias románicas: San Andrés y San Pedro. El casco antiguo está bien, hay aparcamiento fácil en zona azul, y buenos restaurantes, como el Al Dente, que nos gustó mucho. Ideal para una parada camino de Suiza o Alemania, antes de Lyon.

Vienne est une ville magnifique batie sur le fleuve Rhône et à la proximité de Lyon. Il à beaucoup de monuments romains: un temple, les restes d’un jardin dédié à la déesse Cybèle et un théâtre, et elle est aussi fort jolie pour ses bâtiments médiévaux: la cathédrale, petite mais coquette, et ses églises romanes: Saint André et Saint Pierre. Il y a de parking facile dans la zone bleue, et de bons restaurants. Nous recommanons la pizzeria Al Dente. Idéal pour une escale en route vers la Suisse ou Allemagne avant ou apres Lyon.

Ambronay


ambronay

A França, no lluny de Lyon, a mig camí de la ruta que de Barcelona puja cap a Alsàcia i Lorena, o cap a Alemanya, o bé va cap a Ginebra i Suïssa, es troba la petita abadia d’Ambronay. No és una fita per deturar-vos-hi gaire estona. Però si esteu cansats de conduir per l’A42, i heu vist el rètol que anuncia la presència d’aquest cenobi cistercenc a 7 kms. escassos de la sortida 8 o també la 9 de l’autopista A-42, doncs potser podríeu fer-hi una ullada. Un monestir petitó, amb una església romànica de transició al gòtic, xata i menuda, però Císter pur. Amb una portada on està magníficament representada una resurrecció dels morts el dia del judici final, i una altra on hi ha la vida de la verge. Amb una tomba magnífica d’un abat poderós, amb un cor amb quatre cadires tallades, molt naif. Una capçalera amb vitralls renaixentistes, sense més. L’església te el seu claustre, menut, gòtic florit, xaparro, coquetó però, amb una sala capitular encara en ús, reduida, mínima. També hi ha una escala del XVII que puja a un segon pis toscà, amb unes pintures més naif encara que les talles del cor, però tot plegat digne. Una gran torre, un gran pati, un edifici sever, clàssic, francès, del XVIII potser, i prou. L’entrada és gratuïta i el complex obre tot l’any. De 9 a 16 hores, a 17 a l’estiu. La porta sempre oberta. I si no el mossèn, molt amable, us obrirà. El poble no dona per a gaire més. Però hi podeu dinar molt bé a l’Auberge de l’Abbaye, baixant les escales de la façana principal del monestir, a mà dreta. Cuina francesa, cuidada. Una fita gastronòmica. Atenció: tancat els dilluns. Recomanable. I si no podeu anar en lloc més, llavors haureu d’anar a raure a L’Octroi. Un restaurant sense cap mena de pretensió, molt minúscul, un cop de puny, a l’entrada del poble, just a l’entrada. Allà en un local de dues taules justes, 10 persones màxim, la Babeth us servirà quatre plats. Sublim la Raclette a volonté, amb patates bullides i uns pocs embotits. Formatge fos, calent damunt les patates al punt. Deliciós. Ara bé, absteniu-vos els gourmets tocats i posats. El lloc no te glamour. Preus baixos, WC exterior, antic, molt antic. Ja ho sabeu, si passeu per allà, si és l’hora de dinar, si esteu cansats d’autopista… l’Abadia d’Ambronay, perduda en mig del no res, en un poblet de no res. Bon aparcament al mateix pati del monestir. I si feu ruta per allà no deixeu de veure la ciutat medieval de Perouges, que està a una dotzena de kms. al sur de Ambronay, un dels villages més bonics de França. Ja està tot dit!.

No lejos de Lyon, si vais camino de Ginebra o de Alemania, podeis parar un momento a descansar y a comer, en Ambronay. Así visitais su pequeña pero coqueta abadia romanica cisterciense, ya transición al gótico, con su claustro y la belleza, discreta que contiene. Salidas 8 y 9 de la autopista A-42. Para comer teneis l’Auberge de l’Abadia, bajando las escaleras de la fachada principal. Un clásico de la cocina francesa. Toque gourmet. O bién, si está cerrado, no le hagais ascos al pequeño local y la pequeña carta de l’Octroi, donde Babeth sirve sus platos en una antigua torre, pequeñísima. Precios bajos, bajos, para un servicio simple, simple. Parad en Ambronay. No es Poblet ni el Escorial pero es interesante.

Non loin de Lyon, si vous allez la route de Genève, vous pouvez vous arrêter un instant pour se reposer et manger, à Ambronay. Donc, si vous le fait, vous visitez le petit mais tres attrayant abbaye cistercienne, avec son charmante eglise et cloître. Ils sont d’une beauté contenue et discrette. Vous pouvez sortir a les sorties 8 et 9 de l’A-42. Vous pouvez aussi manger de l’Auberge de l’Abadia, en bas des escaliers de la façade principale. Une cuisine française classique. Touche gastronomique. Ou, si elle est fermée, nous vous proposons le petite Octroi où les repas servis pour Mme. Babeth dans une vieille tour, tout minuscule. Confort et prix tout simple. Arrêtez vous à Ambronay. N’est pas une jolie et grande abbaye, mais il est fort intéressant.

Vézelay


En un extrem de la Borgonya, a la comarca natural del Morvan, en la ruta lógica entre Barcelona i París, via Lyon i Dijón, teniu la joia més maravellosa del romànic de França. L’esglèsia de la Magdalena de Velezay. Ja el poblet, en el cim d’un turó, amuntegat darrera les seves muralles, te encant. Ja us ho podeu imaginar: carrers estrets, placetes, palauets i “maisons de caractére”… Però la basílica romànica de la Madaleine domina, impressionant, l’ski line de Velezay. La vila l’envolta, plagada de monuments, que no li fan sombra. Viollet-le-Duc, l’arquitecte que va salvar de la piqueta joies com la ciutat medieval de Carcassonna, també va restaurar l’esglèsia. Discutible?. Sí, però millor això que un munt de pedres. Velezay fou el lloc on el Papa de Roma predicà les creuades per reconquerir Jerusalem de mans dels àrabs. És una fita d’arrencada del camí francés a Sant Jaume de Compostela. Per això no tanca mai. Des de la sortida fins a la posta del sol, com diu el cant de vespres, la trobareu oberta, lliurement i gratuita.  Aneu a Laudes, a la conventual, o a sentir-hi vespres, a la tarda. No us podeu perdre els oficis divins al cor i la nau majestuosa de Vezelay. Els monjos canten l’antiga polifonia, a quatre veus. I, paradoxal·lment, o no, ho fan monjos de Jerusalem. Curiòs, oi?. Aneu a Vezelay per l’autopista A-7, per Girona i Narbonna, fins Avignon. D’allà a Lyon, i després a Dijón. Per la A-6 cap a París, sortiu a Avallon, un poble que val la pena visitar també. A pocs kms., entre les vinyes centenàries de la Borgonya, ben indicat, trobareu Vezelay. Per dormir, i menjar, hi ha molt bons hotels. Teniu el La Poste i Lyon d’Or, un hotel clàssic, amb bona taula i habitacions al gust francés. A Les Glycines tenen habitacions familiars. A Avallon, molt a prop, teniu Le Moulin des Ruats, un hotelet rural amb encant que te habitacions familiars i apartaments.

En un extremo de la Borgoña, en la comarca natural del Morvan, en la ruta lógica entre Barcelona y París, vía Lyon y Dijón, tienen la joya más maravillosa del románico de Francia. La iglesia de la Magdalena de Velezay. Ya el pueblo, en la cima de una colina, tras sus murallas, tiene gran encanto. Ya os lo podéis imaginar: calles estrechas, plazas, palacetes y “maisons de caractère” … Pero la basílica románica de la Madaleine domina, impresionante, el ski line de Velezay. La villa la rodea, plagada de monumentos, que no le hacen sombra. Viollet-le-Duc, el arquitecto que salvó de la piqueta joyas como la ciudad medieval de Carcassonna, también restauró la iglesia. ¿Discutible?. Sí, pero mejor eso que un montón de piedras. Velezay fue el lugar donde el Papa de Roma predicó las cruzadas para reconquistar Jerusalén de manos de los árabes. Es un hito de inicio del camino francés a Santiago de Compostela. Por eso no cierra nunca. Desde la salida hasta la puesta del sol, como se dice el canto de vísperas, la encontrará abierta, libre y gratuita. Vaya a Laudes, o a la misa conventual, o bién a oír vísperas, por la tarde. No os podéis perder los oficios divinos en el corazón de la nave majestuosa de Vezelay. Los monjes cantan la antigua polifonía, a cuatro voces. Y, paradójico, lo hacen monjes de Jerusalén. Curioso, ¿verdad?. Vayan a Vezelay por la autopista A-7, por Girona y Narbona, hasta Avignon. De allí hasta Lyon, y luego a Dijón. Por la A-6 hacia París, salida en Avallon, un pueblo que merece la pena visitarse también. A pocos kms., entre las viñas centenarias de la Borgoña, bien indicado, encontrará Vezelay. Para dormir y comer, hay muy buenos hoteles. Tienen La Poste y Lyon d’Or, un hotel clásico, con buena mesa y habitaciones al gusto francés. En Las Glycines tienen habitaciones familiares. En Avallon, muy cerca, está Le Moulin des Ruats, un hotelito rural con encanto que tiene habitaciones familiares y apartamentos.