Montgarri


A la Vall d’Aran teniu un lloc molt especial, amagat, ideal per una sortida familiar. Es tracta del poblet abandonat de Montgarri, que després de molts anys sense vida ha tornat a acollir activitat humana gràcies a un refugi molt coquetó, amb restaurant, i una empresa d’oci i lleure en la natura que hi te la seva seu. S’hi accedeix de forma relativament fàcil, del maig a l’octubre, en que no sol haver-hi neu, per una pista en prou bones condicions que surt del Pla de Beret. Per anar-hi haureu de pujar fins la Vall d’Aran, bé pel túnel de Vielha, per Lleida i el Pont de Suert, o bé pel grandiós Port de la Bonaigua, un port de carretera de muntanya de més de 2000 metres d’alçada, amb vistes esplèndides damunt els Pirineus. Aquesta ruta va per Tàrrega, Balaguer, Tremp i Sort. En tots dos casos heu d’anar fins el complex turístic de Baqueira-Beret, d’on surt, ben indicada, la carretera asfaltada que remunta fins el Pla de Beret, on hi ha una estació d’esquí, a 1850 mts. d’altura. Aquest pla ja és prou bonic en ell mateix. Aquí, envoltats de muntanyes molt altes, neixen i juguen amb pedres, herba, neu i petits ponts, els rius Garona, que va cap a França, i el riu Noguera Pallaresa, que seguirem en tota la nostra ruta. En el Pla de Beret hi ha bon aparcament. Des d’aquest pàrquing surten les dues pistes possibles per anar a Montgarri. A l’esquerra del riu, baixant, teniu un sender peatonal, ample i còmode, que en 8 kms. us porta a Montgarri travessant prats i pastures. Amb nens una mica menys de dues hores, baixada suau, que serà pujada al tornar al Pla de Beret!. Si escolliu anar-hi amb vehicle preneu la pista de terra, ampla i ben condicionada, que surt pel marge dret del riu, baixant. Tot i que progressivament va fent-se més estreta i que alguns trams son una mica més en pendent i estan en més mal estat, en general es pot afirmar que el recorregut es pot fer en un cotxe convencional, sense massa problemes, anant poc a poc. Podríeu arribar a Montgarri en 9 kms. però us recomanem que deixeu el cotxe en un aparcament situat al kilòmetre 6, des d’on surt un camí que travessa el bosc, baixa al riu i arriba al poble. Aquest camí estalvia 3 kms. de pista i son deu minuts, uns 500 mts, en mig d’un bosc preciós, primer de forta baixada, amb escalons de fusta, i a la tornada de forta pujada, uns 200 escalons de fusta altra vegada. Hi ha un indicador en forma de pòrtic, de fusta, molt xulo, que diu Montgarri. No té pèrdua!. En entrar al poblet, travessant el pont i el riu, veureu el campanar de l’església, l’església ella mateixa, l’antic ajuntament, ara restaurant i les ruïnes de les cases, cada vegada més cobertes de vegetació. El paratge és idil·lic. Un bosc centenari, prats, el riu, espai per còrrer i jugar, per fer senderisme, i muntanya, per anar en bici… Una passada. En un dia de sol és una meravella. Si és l’hivern, des del Pla de Beret, absolutament nevat, podreu anar-hi en raquetes de neu, en moto de neu o en trineu amb gossos. Experiències úniques. Llavors Montgarri apareix sota un espès mantell blanc, tot silenciós. A la primavera, en canvi, tot és ben verd, amb flors de tots colors arreu. A l’estiu és un descans la frescor de Montgarri. La tardor és una simfonia de tots els tons possibles de groc, vermell i marró. Guapíssim. Per dinar podeu fer-ho en plan píc-nic, o bé al refugi. Per dinar fora de Montgarri podeu anar al poble de Gessa, camí de Vielha, a Casa Rufus, molt recomanable. O a Eth Cerer de Unha, un petit poble, situat sobre Salardú. Més avall, a Artiés, Casa Tana, o bé, molt més informal, a base de tapes, la Tauerna Urtau. En cotxe, a peu, en trineu o caminant, en raquetes o en bici, Montgarri no decepciona i és una bona excursió familiar, de les més recomanables que una família pot fer a la Vall d’Aran. Per dormir, a Espot, a uns 50 kms. de Montgarri passant pel port de la Bonaigua, nosaltres ho fem a l’Hotel Rocablanca, fantàstic i familiar.

El Valle de Aran tiene un lugar muy especial, escondido, ideal para una salida familiar. Se trata del pueblo abandonado de Montgarri, que después de muchos años sin vida ha vuelto a acoger actividad humana gracias a un refugio muy coqueto, con restaurante, y una empresa de ocio en la naturaleza que tiene allí su sede. Se accede de forma relativamente fácil, de mayo a octubre, en que no suele haber nieve, por una pista en bastante buenas condiciones que sale del Plan de Beret. Para ir deberán subir hasta el Valle de Aran, bien por el túnel de Vielha, por Lleida y el Pont de Suert, o bien por el grandioso Port de la Bonaigua, un puerto de carretera de montaña de más de 2000 metros de altura, con vistas espléndidas sobre los Pirineos. Esta ruta va por Tàrrega, Balaguer, Tremp y Sort. En ambos casos hay que ir hasta el complejo turístico de Baqueira-Beret, de donde sale, bien indicada, la carretera asfaltada que remonta hasta el Pla de Beret, donde hay una estación de esquí, 1850 mts. de altura. Este plan ya es bastante bonito en sí mismo. Aquí, rodeados de montañas muy altas, nacen y juegan con piedras, hierba, nieve y pequeños puentes, los ríos Garona, que va hacia Francia, y el río Noguera Pallaresa, que seguiremos en toda nuestra ruta. En el Plan de Beret hay buen aparcamiento. Desde este parking salen las dos pistas posibles para ir a Montgarri. A la izquierda del río, bajando, tiene un sendero peatonal, ancho y cómodo, que en 8 kms. os lleva a Montgarri atravesando prados y pastos. Con niños algo menos de dos horas, bajada suave, que será subida al volver al Pla de Beret. Si eligen ir con vehículo tomad la pista de tierra, ancha y bien acondicionada, que sale por el margen derecho del río, bajando. Aunque progresivamente va haciéndose más estrecha y en algunos tramos hay cierta pendiente y están en peor estado, en general se puede afirmar que el recorrido se puede hacer en un coche convencional, sin demasiados problemas, yendo poco a poco. Podrían llegar a Montgarri en 9 kms. pero les recomendamos que dejen el coche en un aparcamiento situado en el kilómetro 6, desde donde sale un camino que atraviesa el bosque, baja al río y llega al pueblo. Este camino ahorra 3 kms. de pista y son diez minutos, unos 500 mts, en medio de un bosque precioso, primero de fuerte bajada, con escalones de madera, y en la vuelta de fuerte subida, unos 200 escalones de madera otra vez. Hay un indicador en forma de pórtico, de madera, muy chulo. ¡No tiene pérdida!. Al entrar en el pueblo, atravesando el puente y el río, verán el campanario de la iglesia, la iglesia ella misma, el antiguo ayuntamiento, ahora restaurante y las ruinas de las casas, cada vez más cubiertas de vegetación. El paraje es idílico. Un bosque centenario, prados, el río, espacio para correr y jugar, para hacer senderismo, y montaña, para ir en bici … Una pasada. En un día de sol es una maravilla. Si es invierno, desde el Pla de Beret, absolutamente nevado, pueden ir en raquetas de nieve, en moto de nieve o en trineo con perros. Experiencias únicas. Entonces Montgarri aparece bajo un espeso manto blanco, todo silencioso. En primavera, en cambio, todo es bien verde, con flores de todos colores. En verano es un descanso la frescura de Montgarri. El otoño es una sinfonía de todos los tonos posibles de amarillo, rojo y marrón. Guapísimo. Para comer puede hacerlo en plan pic-nic, o bien en el refugio. Para comer fuera de Montgarri puede ir al pueblo de Gessa, camino de Vielha, en Casa Rufus, muy recomendable. O a Eth bodega de Unha, un pequeño pueblo, situado sobre Salardú. Más abajo, en Arties, Casa Tana, o bien, mucho más informal, a base de tapas, la Tauerna Urtau. En coche, a pie, en trineo o caminando, en raquetas o en bici, Montgarri no decepciona y es una buena excursión familiar, de las más recomendables que una familia puede hacer en el Valle de Aran.

 

 

Baga i l’arròs


De nou, a Bagà, al Pirineu bellíssim, al Pirineu nevat, al Pirineu més fàcil i accessible, una festa. Una festa per disfrutar-la. Una festa com excusa per pujar i disfrutar d’un dia de neu, de natura, amb els infants. Us agrada l’arròs?. Doncs Bagà, el segon diumenge de febrer, fan una arrossada popular. Malgrat que Bagà està una mica lluny de Barcelona, just al damunt de Berga, abans de passar el túnel del Cadí, val la pena pujar fins allà dalt. I no només per la festa de l’arròs. La vila de Bagà és molt bonica. I els Pirineus que l’envolten encara més. Expliquem primer la celebració. En el marc incomparable de la plaça porxada de la vila s’instal·la una gran paellera on hi caben 250 Kgs. d’arròs, suficient per a unes 2.000 persones. Mentre l’arrós van fent el seu curs, gaudireu veient ballar l’antiquíssim Ball Cerdà. També hi haurà una fira artesanal i una de gastronòmica amb els famosos formatges i embotits que dona aquella terra. I, en acabat, o abans, o durant el cap de setmana si feu nit allà, podreu visitar racons tan excepcionalment bells com les Fonts de l’Adou, on neix el riu Bastareny. O intentar pujar a les pistes d’esquí de Pal, al coll de Pal, una estació molt familiar, petita, però amb molt i molt d’encant i unes vistes superbes. Per dormir i menjar bé a Bagà no teniu problema. Us recomanem de tot cor Cal Amagat, al centre del poble. Si fos ple probeu Cal Batista, un hotelet familiar, o bé l’hotel del Blat, amb habitacions dúplex, ideals per famílies. Recordeu que  la formosa vila de Bagà, a l’Alt Berguedà us espera. L’horari d’aquest any 2012, altres anys pot canviar, serà: a les 10 del matí, ofici solemne i obertura de la fira de productes artesanals. A les 11 cercavila amb gegants. A les 12,30 ballada del tradicional ball Cerdà. A les 14 hores, l’arròs, a la Plaça Porxada. No us perdeu la maravellosa església romànica de Sant Esteve, i si sou caminadors feu un trosser del Camí dels Bons Homes, que passa per Bagà. Informeu-vos-en al Centre d’interpretació dels Càtars, a la mateixa vila. Agafeu el cotxe, la C-16, i arribeu-vos a Bagà. També podeu anar a explorar els pobles i poblets veïns, i els bellíssims racons del massís de Pedraforca, o del Cadí, que son a tocar. Us espera Bagà, al Pirineu!

¿Os gusta el arroz?. Pues tienen que subir hasta Bagà el domingo de Carnaval. No será ninguna pena hacerlo, aunque Bagà está algo lejos de Barcelona, justo encima de Berga, antes de pasar el túnel del Cadí. Y no lo será porque la fiesta del arroz se lo vale, porque la bonita villa de Bagà lo vale aún más, y porque el Pirineo estará nevado y espléndido en estas fechas. La fiesta tiene lugar en el marco incomparable de la plaza porticada de la villa. Allí se instala la paellera donde caben 250 Kgs. de arroz, suficiente para 2000 personas. Mientras la gigantesca paellera va haciendo su chup-chup amoroso, podreis disfrutar de la posibilidad de ver bailar el antiquísimo Ball Cerdà. Lo hace el Esbart Cadí en la Plaza Galcerán de Pinós. No hay muchas oportunidades de ver esta danza tradicional en un entorno como este. También es interesante la feria artesanal de alimentación. Por supuesto habrá otros actos para los niños, como un pasacalles con la comparsa de gigantes local. Acercaos hasta Bagà con la excusa del arroz y disfrutad de un día en la nieve. Paseareis por el término municipal, que es muy bonito, con rincones como las Fuentes del Adou, donde nace el río Bastareny, u otras fuentes del término, que es muy rico en agua. O bien buscad las zonas de pic-nic, bien nevadas en invierno y verdes el resto del año, como las orillas del río Grèixer. También pueden intentar subir a las pistas de esquí de Pal, en el Coll de Pal, una estación familiar, muy pequeña, pero de un encanto y unas vistas soberbias. Ya veis que no sólo el arroz os llama hacia Bagà. Para dormir y comer bien, en Bagà no van escasos de lugares: tienen Vds. Cal Batista, un hotelito familiar, o bien el hotel del Blat, con habitaciones dúplex, ideales para familias, o Cal Amagat, el que recomendamos, en el centro del pueblo.

La Vall d’Aosta


Si hi ha un destí familiar bonic i assequible als Alps Italians, aquest és la Vall d’Aosta. I ho és perquè és molt bonica, perquè és molt diferent, perquè és molt espectacular, i perquè és molt propera. La Vall d’Aosta és una regió autònoma italiana, que toca a França i que està situada al cor dels Alps més alts i potents, al peu del Montblanc. Tot i que sembli estrany, només està a 770 kms. de Barcelona. Hi ha diverses rutes per arribar-hi. La més directa és per Girona, Narbonne, Nimés, Orange, Nyons, Serres, Gap, Briançon i passant el coll de Montgenevre, arribar fins a Torino, per pujar després a Aosta. Ruta curta però lenta. Només la meitat és autopista. Moltes corbes. Paratges desèrtics. També és possible anar-hi per autopista continuament. Cal seguir l’A7 fins La Jonquera, l’A9 fins Orange i després continuar ca a Valence. D’aquí a Grenoble, i d’allà cap al túnel de Frejús que us portarà a Torino, i Aosta. També possible per la Costa, anant per Niza fins Savona i pujant a Torino, una volta llarga. O pel túnel del Montblanc, des de Chamonix, per paisatges alpins de llegenda. Si hi arribeu per Torino pugeu per l’autopista A5. La vall està a només 55 km de Torino. La Vall d’Aosta és un destí complert per unes vacances. A l’estiu és un lloc fresc on refugiar-se del sol ardent. Un lloc on el sol escalfa però on tot és verd, i a la nit es dorm. A la primavera tota la vall riu, reneix. A la tardor, els vessants, verticals, altíssims, s’omplen de tons terrosos, daurats, ocres i vermells. A l’hivern, si agafeu bon temps, la neu brilla al sol esmorteït. No una mica de neu, sinó pilons de neu. Una neu democràtica, a l’abast de tothom, familiar, que omple cada racó de la vall. La Vall d’Aosta, la principal, comença al Pont de Sant Martí i arriba fins l’estació d’esquí de Courmayeur, (a la foto),  al peu mateix del Montblanc. Te molts atractius turístics, tot i que a primera vista és molt austera, anodina i fins una mica trista. Per exemple els seus castells. Cada poble te el seu. Són forticacions de caire defensiu, que s’han anat bastint al llarg dels segles. N’hi ha de medievals, hi ha palaus renaixentistes i barrocs, que no per això abandonen l’aire de fortalessa, n’hi ha del segle XIX. Totes son poderoses, situades en llocs estratègics, aturant el pas dels estranys. Castells com el de Bard, o el palau d’Issogne, amb les pintures, o Fenis, o Verres o Sarriod. N’hi ha tants, tan diferents i tan bonics que Aosta podría ser molt bén anomenada la vall dels castells. També són espectaculars les seves esglésies, romàniques, amb campanars en afilades punxes, però amb façanes barroques, amb façanes pintades, naifs i entranyables, coloristes i originals. Aosta, al mig del vall, és una capital jove i dinàmica, amb un passat romà esplendorós, amb arc de triomf inclòs, i nombrosos temples medievals, com Sant Orso o el Duomo. Si la vall principal és magnífica, ens mancaran les paraules per descriure les valls secundàries que s’endinsen per atanyer les sobiranes capçaleres del Mont Rosa, del Cerví, o del Montblanc, gegants d’Europa, amb més de 4000 mts. d’alçada. Son valls precioses, escarpades i rialleres, menys severes que la vall mare, més asolellades. N’hi ha una dotzena, totes fantàstiques, ideals per passar-hi l’estiu, o un Nadal a la neu. Ens agraden especialment la Vall de Cogne, que s’endinsa en el parc nacional del Grand Paradiso, reserva d’Europa. Cogne, al final de la seva vall, és un poblet de conte de fades, amb restaurants i hotels maravellosos, paisatges idil·lics i una natura verge. El vall de Breuil-Cervinia acaba en un circ glaciar al peu mateix del Cervino, una titànica muntanya, escenogràfica i brutal. A Aosta hi ha molts bons llocs per menjar i dormir. Us en recomanarem uns quants, com la Maison Tissiere, al poblet d’Antey-Saint André, a Cervínia. Un hotelet amb moltíssim encant, i una cuina digne d’estrella Michelin. Al poble de La Salle, uns apartaments molt ben muntats: Le Petit Coeur. En aquest poble, un restaurant diferent: Pizzeria da Gigi. No us espanteu per la pinta del lloc. Cuina sarda de tota la vida. Demaneu-li a la Valeria quins plats ha fet la seva mare aquell dia. A Courmayeur podeu dinar a Le Petit Montblanc. A la capital, Aosta, molts locals del carrer principal us treuran d’una situació apurada, però per dormir i menjar bé, aneu fins als poblets de les valls secundàries, com a Cogne. Allà trobareu grans hotels, com el Sant’Orso, o el Bellevue, caríssims, guapíssims, amb restaurants en consonància. O petits hotels amb encant, com el de La Tor. Finalment penseu que Torino està a menys d’una hora en cotxe de la Vall d’Aosta i ofereix la seguretat, bon preu i tracte especial a les famílies del seu Novotel Giulio Cesare, una aposta segura. El vall d’Aosta és una destinació familiar ideal per vacances.

Si hay un destino familiar bonito y asequible en los Alpes Italianos, este es el Valle de Aosta. Y lo es porque es muy bello, porque es muy diferente, porque es muy espectacular, y porque está muy cerca. El Valle de Aosta es una región autónoma italiana, que toca Francia y que está situada en el corazón de los Alpes más potentes, al pie del Montblanc. Aunque parezca extraño, sólo está a 770 kms. de Barcelona. Hay varias rutas para llegar. La más directa es por Girona, Narbonne, Nimes, Orange, Nyons, Serres, Gap, Briançon y pasando el col de Montgenevre, se llega hasta Torino, para subir luego a Aosta. Ruta corta pero lenta. Sólo la mitad es autopista. Muchas curvas. Parajes desérticos. También es posible ir por autopista continuamente. Hay que seguir la A7 hasta La Jonquera, la A9 hasta Orange y luego continuar hacia Valence y Grenoble. De allí hacia el túnel de Fréjus que les llevará a Torino, y Aosta. También posible por la Costa, yendo por Niza hasta Savona y subiendo en Torino, dando una vuelta larga. O por el túnel del Montblanc, desde Chamonix, por paisajes alpinos de leyenda. Una vez se llega a Torino hay que subir por la autopista A5. El valle está a sólo 55 km de Torino. El Valle de Aosta es un destino completo para unas vacaciones. En verano es un lugar fresco donde refugiarse del sol ardiente. Un lugar donde el sol calienta pero donde todo es verde, y por la noche se duerme. En primavera todo el valle renace. En otoño, las vertientes, verticales, altísimas, se llenan de tonos terrosos, dorados, ocres y rojos. En invierno, si cogéis buen tiempo, la nieve brilla al sol mortecino. No un poco de nieve, sino montones de nieve. Una nieve democrática, al alcance de todos, familiar, que llena cada rincón del valle. El Valle de Aosta comienza en el Puente de San Martín y llega hasta la estación de esquí de Courmayeur, (en la foto), al pie mismo del Montblanc. Tiene muchos atractivos turísticos, aunque a primera vista es muy austera, anodina y hasta un poco triste. Por ejemplo sus castillos. Cada pueblo tiene el suyo. Son forticacions de carácter defensivo, que se han ido construyendo a lo largo de los siglos. Los hay de medievales, hay palacios renacentistas y barrocos, que no por ello abandonan el aire de fortaleza, y los hay del siglo XIX. Todas ellas son poderosas, situadas en lugares estratégicos, como deteniendo el paso de los extraños. Hay que ver castillos como el de Bard, o el palacio de Issogne, con las pinturas, o Fenis, o Verres o Sarriod. Hay tantos, tan diferentes y tan bonitos que Aosta podría ser muy bien llamado el valle de los castillos. También son espectaculares sus iglesias, románicas, con campanarios en afiladas puntas, pero con fachadas barrocas, con fachadas pintadas, naif y entrañables, coloristas y originales. Aosta, en medio del valle, es una capital joven y dinámica, con un pasado romano esplendoroso, con arco de triunfo incluido, y numerosos templos medievales, como San Orso o el Duomo. Si el valle principal es magnífico, nos faltarán las palabras para describir los valles secundarios que se adentran en las cabeceras del Monte Rosa, del Cervino, o del Montblanc, gigantes de Europa, con más de 4000 mts. de altura. Son valles preciosos, escarpados y risueños, menos sever0s que el valle madre, más soleados. Hay una docena, todos fantásticos, ideales para pasar el verano, o una Navidad en la nieve. Nos gustan especialmente el Valle de Cogne, que se adentra en el parque nacional del Grand Paradiso, reserva de Europa. Cogne, al final de su valle, es un pueblo de cuento de hadas, con restaurantes y hoteles maravillosos, paisajes idílicos y una naturaleza virgen. El valle de Breuil-Cervinia termina en un circo glaciar al pie mismo del Cervino, una titánica montaña, escenográfica y brutal. En Aosta hay muchos buenos lugares para comer y dormir. Os recomendaremos algunos, como la Maison Tissiere, en la aldea de Antey-Saint André, en Cervinia. Un hotelito con muchísimo encanto, y una cocina digna de estrella Michelin. En el pueblo de La Salle, unos apartamentos muy bien montados: Le Petit Coeur. En este pueblo, un restaurante diferente: Pizzeria da Gigi. No os asustéis por la pinta del lugar. Cocina sarda de toda la vida. Pedidle a Valeria qué os nombre los platos que ha cocinado su madre ese día. En Courmayeur se puede comer en Le Petit Montblanc. En la capital, Aosta, muchos locales de la calle principal les sacaran de una situación apurada, pero para dormir y comer bien, hay que ir hasta los pueblos de los valles secundarios, como Cogne. Allí encontrarán grandes hoteles, como el Sant’Orso, o el Bellevue, carísimos, guapísimos, con restaurantes en consonancia. O pequeños hoteles con encanto, como el de La Tor. Finalmente piensen que Torino está a menos de una hora en coche del Valle de Aosta y ofrece la seguridad, buen precio y trato especial a las familias de su Novotel Giulio Cesare, una apuesta segura.

Aranser – Aransa


Des de Martinet de Cerdanya podreu assolir fàcilment un dels racons més bonics de la Cerdanya. Es tracta de les pistes d’esquí nòrdic d’Aransa. Molta neu a l’hivern i un espai natural preciós a l’estiu. A més fàcil d’arribar-hi. Sortim de Martinet cap a LLes i Arànser. Deixem la carretera que puja a Lles, a mà dreta, i agafem la de mà esquerra, que porta al poblet d’Arànser. Podem parar a visitar aquest llogarret deliciós. Un cop vist, podeu seguir per la pista estreta, però asfaltada, que porta a Aransa. Haureu fet una vintena de kms. Bon aparcament. Bona neu per anar-hi amb raquetes, per tirar-se amb trineu o per esquiar en família. Hi trobareu tota mena de serveis, com ara lloguer de material, bar i un refugi restaurant: El Fornell, Tel: 973293051 – 660328754. Boscos de pi negre us envoltaran, i les vistes són magnífiques. També, al poble, teniu bonics restaurants amb habitacions, com l’Hostal del Pas de la Pera, o la Fonda Fuxet. O, si us agraden més, acollidores cases rurals, com ara Cal Síndic, o Ca l’Escolà, preciosa. Si sou bons caminadors heu de saber que la pista encara us portaria al Prat Miró, i continuant, als estanys de la Pera. Però allà ja no hi arribaríeu en cotxe. Us caldría una hora ben bona de caminada, des d’on hauríeu de deixar el vehicle. Si sou més de fer turísme poc cansat, us recomanem que feu un volt pels bonics pobles de la zona, com ara Músser. Aquest lloc diminut està aturat al segle XIX. És autèntic de veritat. Allà podreu comprar formatge artesà de Ca l’Orri i veure la seva esglèsia romànica. També podeu complementar la ruta pujant fins a LLes, i de allà al Cap de Rec. Un lloc molt espectacular i agradable, sobretot pels infants. Natura verge. I un bon refugi amb restaurant. A Músser us recomanem vivament l’hotel Campí. Un clàssic familiar, com estar a casa. A lles també teniu un allotjament amb molt d’encant: Cal Rei. Ja ho sabeu, la Cerdanya més bella us espera.

La Pleta del Prat – Tavascán


La Pleta del Prat és una estació d’esquí nòrdic. Un lloc idílic per anar a passejar a l’estiu o a gaudir de la neu a l’hivern. El seu refugi, un bon refugi, molt familiar, ofereix menjar i lliteres a molt bon preu. Per arribar-hi heu de fer cap a Sort, i arribats a Llavorsí, pujar a la Vall de Cardós. Allà, en un racó idil·lic i poc conegut del Pirineu més desconegut de Catalunya, trobem la vall de Tavascan. És just al final del vall de Cardós. Un seguit de poblets encisadors us esperen. Tavascán és un poblet de pessebre. Des d’allà podeu accedir, en només 10 kms. a l’estació d’esquí de La Pleta del Prat. A l’hivern un paradís pels amants de la neu, sobretot de la neu verge, sense aglomeracions, en ple paisatge, amb arbres, natural, sense massa artificis. A l’estiu és un punt fantàstic d’estiueig. Desenes de rutes possibles i excursions d’alta muntanya. Pics, llacs, collades, boscos. Clàssica és ja la que us portarà fins el bonic llac de Certascan. La vall nevada amaga racons on els vostres infants gaudiran de la neu a ple cor. La vall verda, a l’estiu, o daurada, a la tardor ofereix esglèsies romàniques en llogarets que mereix una detinguda visita. A Tavascan mateix trobareu allotjaments i restaurants. Nosaltres recomanem l’hotel Estanys Blaus, que és molt bonic, i molt familiar.

La Pleta del Prat es una estación de esquí nórdico. Un lugar idílico para ir a pasear en verano o a disfrutar de la nieve en invierno. Su refugio, un buen refugio, muy familiar, ofrece comida y literas a muy buen precio. Para llegar hay que subir a Sort, y llegados a Llavorsí, subir a la Vall de Cardós. Allí, en un rincón idílico y poco conocido del Pirineo más desconocido de Catalunya, encontramos el valle de Tavascan. Está justo al final del valle de Cardós. Una serie de pueblecitos encantadores os esperan. Tavascan es un pueblo de pesebre. Desde allí puede acceder, en sólo 10 kms. a la estación de esquí de La Pleta del Prat. En invierno un paraíso para los amantes de la nieve, sobre todo de la nieve virgen, sin aglomeraciones, en pleno paisaje, con árboles, natural, sin demasiados artificios. En verano es un punto fantástico de veraneo. Decenas de rutas posibles y excursiones de alta montaña. Picos, lagos, collados, bosques. Clásica es ya la que os llevará hasta el bonito lago de Certascan. El valle nevado esconde rincones donde sus niños gozarán de la nieve a pleno pulmón. El valle verde, en verano, o dorado, en otoño ofrece iglesias románicas en aldeas que merecen una detenida visita. En Tavascan mismo encontrará alojamientos y restaurantes. Nosotros recomendamos el hotel Estanys Blaus, que es muy bonito, y muy familiar.

La Molina


La neu més fàcil i tradicional de Catalunya és la de La Molina. Fàcil d’arribar-hi, en bus, en tren o en cotxe. Pel túnel del Cadí, o per la Collada de Toses. O per les petites carreteres desconegudes que van per Toses poble, on hi ha un bon restaurant, “Les Forques d’en Pep”, Plaça de l’Estudi, 2. Tel: 972 73 61 25. O per Castellar d’en Hug. Fàcil aparcament. No un, sinó desenes de llocs on deixar el cotxe. Pistes per esquiar seriosament, amb la canalla, pistes de tota mena. Difícils, vermelles, o verdes, i fins descolorides algunes de tan fàcils com són. Plans, com de l’Anyella, ben plans. Sense perills. Parcs de neu, zones per trineu, i racons on tirar-se amb plàstics i fer gresca sense molestar a ningú. Restaurants a peu de pista i més llunyants. Fins hi ha un bon self-service. L’hem probat. Hotels i apartaments, alguns de somni. Molt recomanables, com els del grup Guitart, a la Molina o a la Collada. O el HG. Neu familiar, sense preocupacions, sense problemes. Neu socialitzada, compartida, gens elitista. La Molina, l’estació més antiga del país us espera.

La nieve más fácil y tradicional de Cataluña es la de La Molina. Fácil de llegar, en bus, en tren o en coche. Por el túnel del Cadí, o por la Collada de Toses. O por las pequeñas carreteras desconocidas que van por Toses pueblo, donde hay un buen restaurante “Les Forques d’en Pep”, Plaça de l’Estudi, 2. Tel: 972 73 61 25. O por Castellar d’en Hug. Fácil aparcamiento. No uno, sino decenas de lugares donde dejar el coche. Pistas para esquiar en serio, o con los niños, pistas de todo tipo. Difíciles, rojas o verdes, y hasta descoloridas algunas de tan fáciles como son. Llanuras como de la Anyella, bien llanas. Sin peligros. Parques de nieve, zonas para trineo, y rincones donde tirarse con plásticos y hacer vuestra fiesta sin molestar a nadie. Restaurantes a pie de pista y más alejados. Hasta hay un buen self-service. Lo hemos probado. Hoteles y apartamentos, algunos de ensueño. Muy recomendables, como los del grupo Guitart, en La Molina o la Collada. O el HG. Nieve familiar, sin preocupaciones, sin problemas. Nieve socializada, compartida, nada elitista. La Molina, la estación más antigua del país le espera.

Guils de Cerdanya – Fontanera


Guils de Cerdanya és un poblet, petit i molt bonic, a tocar de Puigcerdà, que te uns entorns de fàbula. És ideal per una excursió en qualsevol època de l’any. A l’estiu pels seus boscos i la seva frescor. A la tardor per recòrrer les arbredes totes daurades i vermelles. A l’hivern per la neu. Perquè des de Guils de Cerdanya podeu arribar fàcilment a les pistes d’esquí nòrdic de Fontanera. Per accedir a Guils cal pendre la carretera, ben senyalitzada, que trobareu un km. abans d’arribar a Puigcerdà. Porta primer al lloc de Saneja, i després s’enfila, muntanya amunt, fins Guils. Just a l’entrada del poble de Guils, trobareu una cruïlla, senyalitzada també, que puja cap a les pistes. Es tracta d’una pista forestal, però en bon estat, si no és que hi ha hagut molt mal temps. De Guils fins l’estació hi teniu 7 km de pista que remunta la falda de la muntanya, en grans llaçades, guayant alçada,  fins assolir el pla de Fontanera, a 1900 mts. Hi ha bon aparcament i uns 42 km de recorreguts marcats. És molt bonic, perquè la majoria són al mig del bosc. A Fontanera lloguen raquetes de neu, esquis, i tota mena de material. També hi ha monitors. Així mateix teniu un bar, amb servei de restaurant, i molt d’espai per tal que la mainada disfruti. A Guils teniu un restaurant, al mig del poble: El Picarol, a la Plaça Major, 6. Tel: 972 882 146. També el Càmping Pirineus, del grup Stel, te restaurant. Aquest càmping, a la carretera que puja de Puigcerda a Guils, és una aposta segura de qualitat i serveis. Està emplaçat en un entorn maravellós i disposa de bungalows. Per disfrutar de la neu a l’hivern, i de magnífics paisatges la resta de l’any, agafeu el cotxe i la família i arribeu-vos, pel túnel del cadí, fins a Guils i Fontanera. Rutes a peu, excursions, btt, descans en el bon temps. Neu, molta neu, quan toca. No es pot demanar més!.

Guils de Cerdanya es un pueblo pequeño y bonito, junto a Puigcerdà, que tiene unos entornos de fábula. Es ideal para una excursión en cualquier época del año. En verano por sus bosques y su frescura. En otoño para recorrer las arboledas doradas y rojas. En invierno por la nieve. Porque desde Guils de Cerdanya puede llegar fácilmente a las pistas de esquí nórdico de Fontanera. Para acceder a Guils hay que tomar la carretera, bien señalizada, que encontrará un km. antes de llegar a Puigcerdà. Lleva primero al lugar de Saneja, y luego sube, montaña arriba, hasta Guils. Justo a la entrada del pueblo de Guils, encontrará un cruce, señalizado también, que sube hacia las pistas. Se trata de una pista forestal, pero en buen estado, si no es que ha habido muy mal tiempo. De Guils hasta la estación tenéis 7 km de pista que remonta la falda de la montaña, en grandes lazadas, ganando altura, hasta alcanzar el plan de Fontanera, a 1900 mts. Hay buen aparcamiento y unos 42 km de recorridos marcados. Es muy bonito, porque la mayoría son en medio del bosque. En Fontanera alquilan raquetas de nieve, esquís, y todo tipo de material. También hay monitores. Asimismo tiene un bar, con servicio de restaurante, y espacio de sobra para que los niños disfruten. En Guils tienen un restaurante, en medio del pueblo: El Picarol, en la Plaza Mayor, 6. Tel.: 972 882 146. También el Camping Pirineos, del grupo Stel, tiene restaurante. Este camping, en la carretera que sube de Puigcerda en Guils, es una apuesta segura de calidad y servicios. Está emplazado en un entorno maravilloso y dispone de bungalows. Para disfrutar de la nieve en invierno, y de magníficos paisajes resto del año, cojan el coche y la familia y acerquense, por el túnel del Cadí, hasta Guils y Fontanera. Rutas a pie, excursiones, mountain bike, descanso en el buen tiempo. Nieve, mucha nieve, cuando toca. ¡No se puede pedir más!.