Roussillon, revisitat

Roussillon és el típic i tòpic poblet provençal que tothom espera veure. Un poble de cases baixes pintades de colors d’ocre i terrosos amb finestres de color pastel. A l’estiu impossible ni tan sols pensar en aparcar prop de la vila. Autocars plens de turistes desembarquen a milers cada dia. Al sol de l’hivern, buit i desert, pot resultar senzillament preciós, encara que sigui com un decorat de teatre. Però si obvieu que les cases estan restaurades, que ningú viu realment aquí si no és en vacances o en cap de setmana, fer un volt admirant cada racó pot ser un exercici mental molt recomanable. Roussillon, a més, és un dels “plus beaux villages de France” i està situat en una regió plena de canteres d’ocre, on podeu fer rutes de senderisme per veure aquestes muntanyes plenes de colors. La regió que envolta Roussillon està farcida de petits pobles medievals preciosos, amb carrers de pedra, esglésies i castells. Podem recomanar Gordes, amb un castell molt impactant, situat damunt un esperó rocós, Menerbes, Bonnieux o Lacoste. A tocar teniu el fenomen natural de la fontaine de la Vaucluse, on neix la Sorgue. I les abadies de Senanque i Silvacane, dos monestirs cistercens guapíssims. Per la gent que estima la natura i la muntanya ofereixen els cims del Mont Ventoux, omnipresent i les petites muntanyes del Luberon, plenes d’encant. Prop del poble hi ha el famós colorado de Rustrel, o la “Chaussée des géants”, un lloc on les “cheminées de fées” i les canteres d’ocre explotades des dels romans ofereixen tonalitats que abarquen tots els colors de la terra. Pugeu a Roussillon, aparqueu el cotxe en un dels molts espais habilitats que son de pagament de l’abril al novembre, lliures a l’hivern. Passegeu en pau i calma pels carrers adoquinats, treient el nas les les escales, racons i carrerons pintorescos, contemplant les façanes de colors. Un bàlsam per l’esperit.

A Roussillon podeu dormir i menjar molt bé. Per exemple l’Hotel de la Maison des Ocres, molt maco, o l’Hotel Les Ambres, més senzill però bo, o La Clef des champs, deliciós, al mig dels camps, amb piscina. També xulo Le Clos de la Glycine o Les Sables d’ocre. Tots bons, cap dolent. Només diferents en la proposta i els preus. Hi ha un camping: L’Arc en ciel, i diverses cases rurals guapes, com ara L’Esquirou, o la Burliere, o la Pitchoune, o bé Lavandine. Per dinar o sopar teniu diversos restaurants, alguns dels seus propis hotels, com el Clos de la glycine que es diu el David. Altres com Le Petit Gourmand estan oberts tot l’any. Ens van parlar molt bé de Le Piquebaure, La Grappe de Raisin o la Treille, que sembla son molt recomanables. Entre els bars destaquem le Café des couleurs a la Place de la Mairie.

           

Roussillon no está en el Rosellón, está en la Provenza. Está al norte de la Provenza, en un paisaje que nunca habéis visto. Un paisaje hecho de canteras de dónde se extrae el ocre que los pintores usan, que las industries necesitan. Tonos amarillos, marrones, naranjas, rojos, tiñen los cerros de este bello pueblo provenzal, de calles medievales estrechas. Tonos como los de las casas de Rousillon, que evocan el mejor y más conocido poster de la Provenza y el Mediterráneo.

Roussillon c’est un des plus beaux villages de France, situé au cœur du plus important gisement d’ocre au monde. Un feu d’artifice de couleurs et de lumières dans un écrin de verdure, entre Ventoux et Luberon. Ce village ne ressemble à aucun autre avec son site grandiose sculpté par l’eau, le vent et la main de l’homme et son étonnante palette de couleurs flamboyantes qui passe du presque blanc, au jaune d’or, rouge sang pour finir au violet foncé. Découvrez le sentier des ocres qui vous conduira à la “Chaussée des géants” et au milieu des cheminées de fées, vous en verrez de toutes les couleurs…  Roussillon est un lieu magique, un lieu de rendez-vous animés sur la place de la mairie où locaux et visiteurs se retrouvent. Parcourez les ruelles du village, les escaliers pittoresques qui rejoignent les différents niveaux, tous les coins et recoins en contemplant les façades colorées.

Blois, revisitat

Hem estat de nou aquest estiu a Blois, la bonica ciutat a les vores del Loire, a França. És una vila molt bonica, amb una façana al riu dominada pel seu imponent castell renaixentista. No és el millor de la Vall del Loire, però si una residència magnífica, on Francesc I va passar els seus millors anys, i que mereix una bona visita. A més, el preu no és d’escàndol, com si que ho és el d’altres castells més famosos, o més bonics. El castell s’aixeca damunt d’un turó, a tocar del riu, i la ciutat se’n despenja fins tocar l’aigua. Els carrers i places, sense ser tan macos com els de Chinon o Saumur, per exemple, son coquetons. Blois és una vila més dinàmica, una vila de mida mitjana, amb bones comunicacions, a mida humana, i amb facilitats per aparcar, precisament sota mateix del castell. Però el millor de Blois, com ja hem explicat abans, són els seus voltants, els castells, abadies i residències reial de la vall. Els castells del Loire són un destí magnífic per unes vacances en família, sobretot en primavera i tardor. En primavera el riu baixa ple d’aigua i els jardins dels palaus i castells estan florits. A la tardor els parcs de tota la zona, i les arbredes fluvials, mostren una simfonia de colors inigualable. Però si no podeu anar-hi en aquestes dues èpoques de l’any, l’estiu és també un període recomanable. Només cal fugir de la vora estricta del Loire els dies de més xafogor, que nos són gaires. Per sort, en aquesta latitud més aviat plou sovint. L’hivern és la pàtria dels melancòlics. Una boira suau puja dels estanys i afluents del gran riu, s’embolica entre el brancatge nu dels arbres, i s’arrossega pels camps. Cobreix de misteri les torres de les fortificacions i els campanars d’esglèsies i abadies. Hi aneu quan i aneu disfrutareu, els vostres fills podran anar en barca pel riu o córrer en bici. Les maravelles que estan al vostre abast, riu amunt o riu avall, prop de Blois. Castells tan maravellosos com els Beauregard, una petita joia. O com l’imponent Chambord, rey dels castells, a tocar de Blois. O bé Cheverny, una cucada, on trobareu el museu Tintin. O Amboise, on visqué Leonardo da Vinci. O Chaumont-sur-Loire, el més medieval de tots. O la delicadessa renaixentista del castell reial de Blois mateix. (A la foto). Tots es troben a menys de 60 kms de Blois. Per no parlar de Montmarin, Montpoupon, Talcy, Troussay, Villesavin, Clos Lucé, Gué-Péan, Fougères-sur-Bièvre i tants d’altres què, a pesar de jugar a la segona divisó són dignes d’un moment d’atenció, si teniu prou temps. I amb els castells no acabem, és clar. Com veieu, la Vall del Loire ofereix, prop de Blois, esglèsies i poblets medievals de tota mena. O curiositats tan curioses com la Pagode de Chanteloup, un edifici que resumeix l’esperit d’un segle que necessitava descobrir obres exòtiques al parc dels seus palaus. Com sempre, a la França eterna, podeu menjar-hi fastuosament. Per dinar recomanem un japonès: L’Osaka. O un francès popular: Pebre i Sal. O un francès desenfadat: Le Coup de Fourchette. I per dormir La Maison du Carroir, sense cap mena de dubte. Si voleu un hotel convencional teniu Le Medicis, amb bona taula, molt bona taula. O un parell d’Ibys, un styles verd i un dels vermells, en ple centre. O el Saint Hubert, prop del castell de Cheverny, que també compleix les espectatives. L’hotel du Commerce a Oucques, 30 kms de Blois també interessant. Menjar de fàbula i el dormir més apanyadet, al gust francès?. Mireu els Logis de France. Una cadena on podeu trobar-hi des de diamants en brut, fins pedres de quincalleria. Ara bé, cap no és fastigós. Podeu doncs cercar i reservar hotels dins aquesta web, amb la seguretat que mai no acabareu dormint al cotxe.

Los castillos del Loira son un destino magnífico, sobre todo en primavera y otoño. En primavera el río baja lleno y los jardines de los palacios y castillos están en flor. En otoño los parques de toda la zona, y las arboledas fluviales, muestran una sinfonía de colores inigualable. Pero si no puede ir en estas dos épocas del año, el verano es también un período recomendable. Sólo hay que huir del borde estrict0 del Loira los días de más bochorno, que nos son muchos. Por suerte, en esta latitud, llueve a menudo. El invierno es la pátria de los melancólicos. Una niebla suave sube desde los estanques y los afluentes del gran río, y se enreda entre el ramaje desnudo de los árboles, o se arrastra por los campos. Cubre de misterio las torres de las fortificaciones y los campanarios de iglesias y abadías. En fin, siempre disfrutaréis. Y hoy queremos hablaros de un destino feliz en el Valle del Loira. De una ciudad magnífica, con un castillo muy interesante, aunque quizás no de primera categoría. De un buen centro de excursiones para ver las mejores piezas de la ruta. Se trata de Blois. Una ciudad de tamaño medio, con un casco antiguo muy bonito, buenas comunicaciones y de escala humana. Pero lo mejor de Blois, como ya hemos explicado antes, son sus alrededores. Las maravillas que están a su alcance, río arriba o río abajo, cerca de Blois. Castillos tan bellos como los Beauregard, una pequeña joya. O como el imponente Chambord, rey de los castillos. O bien Cheverny, una cucada, y que permite visitar el museo Tintín. O Amboise, donde vivió Leonardo da Vinci. O Chaumont-sur-Loire, el más medieval de todos. O la delicadeza renacentista del castillo real, en Blois mismo. (En la foto). Todos se encuentran a menos de 60 kms de Blois. Por no hablar de Montmarin, Montpoupon, Talcy, Troussay, Villesavin, Clos Lucé, Gué-Péan, Fougères-sur-Bièvre y tantos otros que, a pesar de jugar en la segunda división, son dignos de un momento de atención, si tiene tiempo suficiente. Y con los castillos no acabamos, claro. El Valle del Loira ofrece, cerca de Blois, iglesias y pueblecitos medievales de todo tipo. O curiosidades tan curiosas como la Pagode de Chanteloup, un edificio que resume el espíritu de un siglo que necesitaba descubrir obras exóticas en el parque de sus palacios. Como siempre, en la Francia eterna, puede comer fastuosamente y dormir justito. Le Medicis, en Blois, o el Saint Hubert, cerca del castillo de Cheverny, cumplen las expectativas. Nos gusta más el segundo. El hotel du Commerce en Oucques, 30 km de Blois también cumple esta premisa. Comer de fábula y dormir apañado. Todos pertenecen a los Logis de France. Una cadena donde podrá encontrar desde diamantes en bruto, hasta piedras de quincallería. Ahora bien, ninguno es asqueroso. Puede pues buscar y reservar hoteles en esta web, con la seguridad de que nunca acabará durmiendo en el coche.

Nîmes, mon amour

Nimes és una ciutat molt bonica. Amb monuments romans molt especials, i únics, com ara esplèndid amfiteatre romà, anomenat “Les Arenes” o el fastuós temple, també romà, perfectament conservat. Ben situada en la ruta cap a Itàlia, cap a París, cap els Alps o cap a la Provença, si pareu a Nîmes podreu descansar de tan conduir i fer un bon dinar o una volta per Nimes. Perquè sense ser una passada, parar a Nimes seria molt normal si anant o tornant de la Provença, d’Itàlia, de París o dels Alps, se us fes l’hora de dinar a l’alçada de Nîmes. Pareu-hi doncs. Podeu aparcar fàcilment al centre, a la plaça de les Arenes, que recordeu que porta el nom de l’amfiteatre més bonic d’Europa. Un amfiteatre petit però complert, ben restaurat, coquetó. El millor monument de la ciutat sense cap mena de dubte, amb permís de la Maison Carrée, aquell sobirà temple romà del què ja us hem parlat abans, i que sembla acabat de construir just abans d’ahir. La ciutat més enllà d’aquestes dues fites no te més. Potser un casc antic de regust provençal, blanc, neoclàssic, de carrer estrets, o també te un parc romàntic deliciós. Però els barris moderns son molt menys interessants i, segons com decididament lletjos. També podeu fer a Nîmes el centre d’unes mini-vacances de per visitar Montpellier, Arles, la Camarga, un espai natural increïble, tot des de Nimes. O bé la Provença, amb pobles tan bonics com Les Baux en Provence, o la ciutat papal d’Avignon, que son a tocar. Per dormir hi ha tota mena de serveis. Recordeu que hi ha un bon hotel de la cadena Novotel, que te bones habitacions familiars, i un bon restaurant, en ple centre de Nimes, a tocar de les Arenes!. Gens malament l’hotel Ibis, el de l’estació. Per més informació sobre altres hotels mireu-vos la web de turisme: http://www.ot-nimes.fr/. Nosaltres sempre hem dormit al Novotel o a l’Ibis Styles de l’estació. Per dinar ens xifla un libanés, situat a la plaça del mercat 15, al cor del Nîmes medieval. Especialitats libaneses, menú únic de tres plats saborosos a escollir, amb postres de fantasia. Amabilitat a tope, sempre ple. Allà a prop, El Gard O Vin, petit, simple, simplíssim, ofereix un espai i una carta italiana reduïts, molt reduïts. Tapes espanyoles en un carrer que aboca a la plaça del mercat: Entre 2 tapas, si teniu la sort de trobar-lo obert!. Un francès, és clar que sí: Le Vintage, o La Plus Belle Vie, també per aquells carrers. Redescobriu Nîmes a pesar de la calor que pot fer-hi. Us agradarà!.

Nimes es una ciudad muy guapa. Tiene monumentos especiales, como el teatro romano o el templo. También un parque romántico delicioso y barrios modernos interesantes. Bien sita en la ruta en Italia, París o Provenza, podeis parar y descansar de tanto conducir. Dad una vuelta por Nimes. Para dormir hay toda clase de hoteles. Recordad la cadena Novotel, que tiene buenas habitaciones familiares y un buen hotel en Nimes. http://www.ot-nimes.fr

Noel a Nimes

Nimes és una ciutat molt bonica. Te monuments molt especials, i únics, com ara l’esplèndid amfiteatre romà, Les Arenes o el fastuós temple romà, perfectament conservat. També te un parc romàntic deliciós i un casc antic, que sense ser gran cosa podem dir que és interessant. Però avui volem recomanar-vos una anada a Nimes en ocasió de les seves festes de Nadal, familiars, divertides. Podem començar per les projeccions de llum sobre monuments, que tindrà lloc entre el 21 i el 27 de desembre, casa nit de 17’30 a 21 hores. També és xula la roda que girarà fins el 4 de gener, tots els dies de 11 a 19 hores. Nimes a vol d’ocell per 3,50 €, o bé per 2 € si heu comprat algun record a alguna botiga. Mireu establiments adherits a coeur-de-nimes. Del 19 de desembre al 4 de gener podeu patinar sobre gel just sota la Maison Carrée, el temple romà. sessions des de les 14 hores fins les 19 hores, cada dia. Costa 2 € llogant els patins, tot comprès. Ben situada en la ruta cap a Itàlia, o cap a la Provença, podeu descansar de tan conduir i fer una parada o una volta per Nimes. O bé fer-ne el centre d’unes mini-vacances de Nadal i visitar Montpellier, o Arles, o la Camarga, espai natural increible, des de Nimes. Pobles tan bonics com Les Baux en Provence, o la ciutat papal d’Avignon, son a tocar. Per dormir hi ha tota mena de serveis. Recordeu que hi ha un bon hotel de la cadena Novotel, que te bones habitacions familiars, i un bon restaurant, en ple centre de Nimes, a tocar de les Arenes!. Nimes us espera aquest Nadal!.

Nimes es una ciudad muy guapa. Tiene monumentos especiales, como el teatro romano o el templo. También un parque romántico delicioso y un barrio antiguo interesante. Pero hoy os la recomendamos por sus fiestas de Navidad, espectaculares, con proyecciones de luz sobre monumentos. Parad un momento en Nimes, en la ruta hacia Italia, París o Provenza, descansad de tanto conducir. Dad una vuelta por Nimes esta Navidad, y recorred la Provenza, Avignon o Arles desde allí. Para dormir hay toda clase de hoteles. Recordad la cadena Novotel, que tiene buenas habitaciones familiares y un buen hotel en Nimes.

Vescomtat de Turenne

Turenne és una magnífica ciutat medieval enfilada damunt un turó en un paisatge bellíssim de la França eterna. A més és un dels pobles més bonics de França. En l’edat mitjana fou molt més important que no ho és ara. Era la seu d’un poderós vescomtat que extenia els seus dominis feudals pel Limousin, el Périgord i el Quercy. Vingut a menys, això li ha servit per conservar, com congelat en el temps, el seu casc antic, sense cap edificació que molesti la vista. Monuments com les torres del César, y la del tresor, restes del seu altiu castell, o les cases antigues dels segles XV al XVII, fan de la seva visita un agradable passeig per la història. Des de l’antic pati del castell, ara jardí, podeu abastar unes vistes esplèndides. També és bonica la capella del convent dels Caputxins, ara reconvertida en sala d’exposicions i concerts. La Colegiata de Notre-Dame, dedicada a Sant Pantaleó, guarda un retaure barroc. Però el que enamora de Turenne és el conjunt. Els carrers estrets, les cases nobles, amb les seves torres. Turenne està en aquest maravellós i desconegut centre de França, ple de rius preciosos, de poblets encantadors, de gent amable, hotelets de somni i de  paisatges de llibre de contes. Trobareu Turenne si segui la N-20, autopista, autovia o carretera, de Toulouse cap a Brive la Gallarde. A Brive hi ha molts hotels, de totes les categories, que podeu veure a la seva web de turisme. Turenne te uns quants restaurants agrupats a la plaça d’entrada al casc antic medieval, i en el carrer proper. Destaquen La Maison des Chanoines, molt recomanable, amb habitacions ben posades, un hotelet rural amb encant, i la La Vicomté. Volem també esmentar Le Vieux Sechoir, a uns kms. del poble medieval de Turenne, en l’agregat de quatre cases que es va formar al costat de l’estació del tren, i que ara s’anomena la gare de Turenne. Per dormir teniu un hotelet en un poble veï anomenat Meyssac. També recomanem l’Auberge de Cartasssac, no gaire lluny. La zona abunda en pobles medievals encantadors, com ara Collonges la Rouge, un poblet fet tot ell de pedra vermella, on teniu l’Hotel Saint Jacques, o bé Martel, o Beaulieu amb la seva abadia, o Carennac… on podeu allotjar-vos a l’hotel Le Fenelon, una aposta segura que nosaltres hem gaudit. Cuina impecable. O bé altres localitats nominades també dins el grup de les més boniques de França, com Curemonte, Loubressac o Autoire. Totes molt properes. Feu una volta per la vall del riu Dordogne, un pont llarg o unes vacances, i descobriu Turenne i les viles companyes. Un somni.

Turenne es una magnífica ciudad medieval encaramada sobre una colina en un paisaje bellísimo de la Francia eterna. Además es uno de los pueblos más bonitos de Francia. En la Edad Media fue mucho más importante que no lo es ahora. Era la sede de un poderoso vizcondado que extendia sus dominios feudales por el Limousin, el Périgord y Quercy. Venido a menos, eso le ha servido a turenne para conservar, como congelado en el tiempo, su casco antiguo, sin ninguna edificación que moleste la vista. Monumentos como las torres del César, y la del tesoro, restos de su altivo castillo, o las casas antiguas de los siglos XV al XVII, hacen de su visita un agradable paseo por la historia. Desde el antiguo patio del castillo, ahora jardín, se puede alcanzar a ver unas vistas espléndidas. También es bonita la capilla del convento de los Capuchinos, ahora reconvertida en sala de exposiciones y conciertos. La Colegiata de Notre-Dame, dedicada a San Pantaleón, guarda un retablo barroco. Pero lo que enamora de Turenne es el conjunto. Las calles estrechas, las casas nobles, con sus torres. Turenne está en este maravilloso y desconocido centro de Francia, lleno de ríos preciosos, de pueblos encantadores, de gente amable, hotelitos de sueño y de paisajes de libro de cuentos. Encontraréis Turenne si seguir la N-20, autopista A-20, autovía o carretera, de Toulouse hacia Brive la Gallarde. En Brive hay muchos hoteles, de todas las categorías, que podéis ver en su web de turismo. Turenne tiene cerca un hotelito en un pueblo vecino llamado Meyssac. La zona abunda en pueblos medievales encantadores, como Collonges la Rouge, un pueblo hecho todo él de piedra roja, donde tienen el Hotel Saint Jacques, o bien Martel, o Beaulieu con su abadía, o Carennac … donde podrá alojarse hotel Le Fenelon, una apuesta segura que nosotros hemos disfrutado. Cocina impecable. O bien otras localidades nominadas también dentro del grupo de las más bonitas de Francia,  como Curemonte, Loubressac o Autoire. Todas muy cercanas. Dense una vuelta por el valle del río Dordogne, con ocasión de  un puente largo o unas vacaciones, y descubran Turenne y las villas compañeras. Un sueño.

Mercat de Nadal a Tolosa de Llenguadoc

Hem estat, aquest any, i el passat, en un dels 25 millors mercats de Nadal del món. I està prop de casa, a Tolosa de Llenguadoc, actual Toulouse francesa, una ciutat molt maca, discreta i amable, del sud de França més a l’abast. El mercat de Nadal de Toulouse és gran. Ocupa una bona part de la plaça immensa que presideix amb orgull la mole neoclàsica del Capitoli. No és un mercat de verd i figuretes de pessebre, com ho pot ser la nostra Santa Llúcia de Barcelona. Ni un mercat tan despenjat, iconoclasta i atípic, com ara el de Madrid. Aquests dos mercats de Nadal son bonics, cal anar-los a veure, però no son com el de Toulouse. El mercat d’aquesta vila és calmat i familiar, més artesà, gastronòmic. Amb paradetes de vi calent, embotits, formatges, nines, joguines, bosses, foie-gras, confits, pastissos, confitures, xocolata, joies, i llums. I n’hi ha un munt. Més de 180 repartides, ordenadament per la plaça. Ideal per arribar-s’hi un cap de setmana, o els primers dies de les vacances de Nadal. Atenció!. Tanquen el 26 de desembre, per Sant Esteve, el darrer dia!.  També podreu veure les naifs i senzilles animacions al pati Henri IV de l’interior del Capitoli, o els carrers il·luminats. Ens encanta. I tornaríem un any darrera l’altre. Bellíssim, romàntic, serè, tranquilitzador, familiar. I, si no sabeu què fer la resta d’hores del dia, us ho posarem ben fàcil. Tolosa te monuments esplèndits. Com ara l’esglèsia dels Jacobins. Art en maó. Puresa quasi espiritual de l’edificació. Etèria, subtil. Però aquesta joia no és la única que us deixarà bocabadats a Toulouse. N’hauríem pogut triar moltes més. Com ara la catedral gòtica, torta, inacabada però poderosa. O bé la fita de tot el romànic del migdia: la basílica de Sant Serni, referent en la història de l’art, il·lustració de qualsevol llibre d’aquesta matèria. O els ponts damunt la Garona, com aquells del Sena, a París. O el museu d’art nacional, instal·lat als Agustins, un antic convent ple d’obres d’art, algunes disposades com ara fa 200 anys!. O el museu del Palau Assezat, amb una altra col·lecció artística única, instal·lada en una mansió del renaixement. O el super interessant museu de Ciències Naturals, didàctic fins a l’extrem. I deixem pel final la guinda del pastís, la Cité de l’Espace, a les afores, un dels destins més bonics i clars per a les famílies. Creiem que, hores d’ara, ja us haurem convençut d’anar fins a Toulouse, per veure el mercat de Nadal, o pel que sigui. I si parlem dels voltants direm que la ciutat és un punt perfecte d’excursions molt boniques per tot el seu territori: Carcassonne, la vila medieval murada més gran d’Europa, Albí, amb la seva preciosa catedral, Moissac i el seu famós claustre romànic, la comarca de la Lomagne i els seus pobles i bastides: com ara Cologne, Gimont, Lectoure, o els castells càtars… Montsegur, Foix… o la vila medieval penjada de Cordes sur Ciel. Decenes de destinacions maravelloses, totes possibles des de Toulouse. Per dormir teniu un B&B hotel al mig del nucli antic, a tocar del riu. També diversos hotels de grans cadenes, com els Crowne, Holiday Inn, Campanile, i tres Novotel, interessants aquests darrers perque ofereixen habitacions per a quatre persones, nens inclosos i gratuïts, fins els 16 anys. Un de més car, al centre de la ciutat, fantàstic, un altre prop de l’estació, i el darrer, allunyat, a tocar de l’aeroport. Arribareu a Toulouse en quatre hores per l’autopista A-7 i A-9 per Girona i Perpinyà fins a Narbonne. D’allà a Toulouse per la A-60. Son 387 kms. com ara anar a Saragossa o València. Per dinar trobareu un munt de llocs. Ens agrada la pizzeria de la cadena Pino, a la place de Wilson, al mig de la ciutat. Bona estada al mercat de Nadal de Toulouse!.

Hemos estado muchas veces en Toulouse con motivo de su mercado navideño, muy bonito, muy grande, muy familiar, instalado en la gran plaza del Capitolio. Un mercado de artesania, gastrómico, muy interesante de visitar en família. Esta es solo una de las maravillas que puede ofrecer Toulouse al viajero. Hay otros que no cierran pasado el dia de Navidad, com por ejemplo la iglesia de los Jacobinos. Arte en ladrillo. Pureza casi espiritual de la edificación. Demasiado etérea, sutil. Pero esta joya no es la única que os dejará boquiabiertos en Toulouse. Habríamos podido elegir muchas más. Como la catedral gótica, retorcida, inacabada pero poderosa. O bien el summum de todo el románico del mediodía: la basílica de Sant Sernin, referente en la historia del arte, ilustración de cualquier libro de esta materia. O la grandiosidad de la plaza del Capitolio, con el grandioso edificio rosado del ayuntamiento ocupando el amplísimo espacio cívico. O el romanticismo de los puentes sobre el Garona, que emulan aquellos del Sena, en París. Toulouse es un objetivo del turismo familiar de primer orden. La Cité de l’Espace, en las afueras, es uno de los destinos más bonitos. Si hablamos de la zona diremos que la ciudad es un punto perfecto de excursiones muy bonitas por todo su territorio: Carcassonne, la villa medieval más grande de Europa, Albi, con su preciosa catedral, Moissac y su famoso claustro románico, la comarca de la Lomagne y sus pueblos y bastidas: Cologne, Gimont, Lectoure, o bién los castillos cátaros … en total decenas de destinos posibles desde Toulouse. Para dormir tienen un B & B hotel en el centro del casco antiguo, junto al río. También varios hoteles de grandes cadenas, como los Campanile, y tres hoteles Novotel, que ofrecen habitaciones para cuatro personas, niños incluidos y gratis, hasta los 16 años, uno de ellos en pleno centro, muy caro, los otros más alejados, en la estación de tren y en el aeropuerto. Para comer nos gustó la pizzeria Pino, en la plaza Wilson, céntrica. Toulouse está solo a 4 horas en coche de Barcelona, 387 kms. ¡Ideal para un fin de semana o un puente de Navidad!.

La Vall d’Aosta

Si hi ha un destí familiar bonic i assequible als Alps Italians, aquest és la Vall d’Aosta. I ho és perquè és molt bonica, perquè és molt diferent, perquè és molt espectacular, i perquè és molt propera. La Vall d’Aosta és una regió autònoma italiana, que toca a França i que està situada al cor dels Alps més alts i potents, al peu del Montblanc. Tot i que sembli estrany, només està a 770 kms. de Barcelona. Hi ha diverses rutes per arribar-hi. La més directa és per Girona, Narbonne, Nimés, Orange, Nyons, Serres, Gap, Briançon i passant el coll de Montgenevre, arribar fins a Torino, per pujar després a Aosta. Ruta curta però lenta. Només la meitat és autopista. Moltes corbes. Paratges desèrtics. També és possible anar-hi per autopista continuament. Cal seguir l’A7 fins La Jonquera, l’A9 fins Orange i després continuar ca a Valence. D’aquí a Grenoble, i d’allà cap al túnel de Frejús que us portarà a Torino, i Aosta. També possible per la Costa, anant per Niza fins Savona i pujant a Torino, una volta llarga. O pel túnel del Montblanc, des de Chamonix, per paisatges alpins de llegenda. Si hi arribeu per Torino pugeu per l’autopista A5. La vall està a només 55 km de Torino. La Vall d’Aosta és un destí complert per unes vacances. A l’estiu és un lloc fresc on refugiar-se del sol ardent. Un lloc on el sol escalfa però on tot és verd, i a la nit es dorm. A la primavera tota la vall riu, reneix. A la tardor, els vessants, verticals, altíssims, s’omplen de tons terrosos, daurats, ocres i vermells. A l’hivern, si agafeu bon temps, la neu brilla al sol esmorteït. No una mica de neu, sinó pilons de neu. Una neu democràtica, a l’abast de tothom, familiar, que omple cada racó de la vall. La Vall d’Aosta, la principal, comença al Pont de Sant Martí i arriba fins l’estació d’esquí de Courmayeur, (a la foto),  al peu mateix del Montblanc. Te molts atractius turístics, tot i que a primera vista és molt austera, anodina i fins una mica trista. Per exemple els seus castells. Cada poble te el seu. Són forticacions de caire defensiu, que s’han anat bastint al llarg dels segles. N’hi ha de medievals, hi ha palaus renaixentistes i barrocs, que no per això abandonen l’aire de fortalessa, n’hi ha del segle XIX. Totes son poderoses, situades en llocs estratègics, aturant el pas dels estranys. Castells com el de Bard, o el palau d’Issogne, amb les pintures, o Fenis, o Verres o Sarriod. N’hi ha tants, tan diferents i tan bonics que Aosta podría ser molt bén anomenada la vall dels castells. També són espectaculars les seves esglésies, romàniques, amb campanars en afilades punxes, però amb façanes barroques, amb façanes pintades, naifs i entranyables, coloristes i originals. Aosta, al mig del vall, és una capital jove i dinàmica, amb un passat romà esplendorós, amb arc de triomf inclòs, i nombrosos temples medievals, com Sant Orso o el Duomo. Si la vall principal és magnífica, ens mancaran les paraules per descriure les valls secundàries que s’endinsen per atanyer les sobiranes capçaleres del Mont Rosa, del Cerví, o del Montblanc, gegants d’Europa, amb més de 4000 mts. d’alçada. Son valls precioses, escarpades i rialleres, menys severes que la vall mare, més asolellades. N’hi ha una dotzena, totes fantàstiques, ideals per passar-hi l’estiu, o un Nadal a la neu. Ens agraden especialment la Vall de Cogne, que s’endinsa en el parc nacional del Grand Paradiso, reserva d’Europa. Cogne, al final de la seva vall, és un poblet de conte de fades, amb restaurants i hotels maravellosos, paisatges idil·lics i una natura verge. El vall de Breuil-Cervinia acaba en un circ glaciar al peu mateix del Cervino, una titànica muntanya, escenogràfica i brutal. A Aosta hi ha molts bons llocs per menjar i dormir. Us en recomanarem uns quants, com la Maison Tissiere, al poblet d’Antey-Saint André, a Cervínia. Un hotelet amb moltíssim encant, i una cuina digne d’estrella Michelin. Al poble de La Salle, uns apartaments molt ben muntats: Le Petit Coeur. En aquest poble, un restaurant diferent: Pizzeria da Gigi. No us espanteu per la pinta del lloc. Cuina sarda de tota la vida. Demaneu-li a la Valeria quins plats ha fet la seva mare aquell dia. A Courmayeur podeu dinar a Le Petit Montblanc. A la capital, Aosta, molts locals del carrer principal us treuran d’una situació apurada, però per dormir i menjar bé, aneu fins als poblets de les valls secundàries, com a Cogne. Allà trobareu grans hotels, com el Sant’Orso, o el Bellevue, caríssims, guapíssims, amb restaurants en consonància. O petits hotels amb encant, com el de La Tor. Finalment penseu que Torino està a menys d’una hora en cotxe de la Vall d’Aosta i ofereix la seguretat, bon preu i tracte especial a les famílies del seu Novotel Giulio Cesare, una aposta segura. El vall d’Aosta és una destinació familiar ideal per vacances.

Si hay un destino familiar bonito y asequible en los Alpes Italianos, este es el Valle de Aosta. Y lo es porque es muy bello, porque es muy diferente, porque es muy espectacular, y porque está muy cerca. El Valle de Aosta es una región autónoma italiana, que toca Francia y que está situada en el corazón de los Alpes más potentes, al pie del Montblanc. Aunque parezca extraño, sólo está a 770 kms. de Barcelona. Hay varias rutas para llegar. La más directa es por Girona, Narbonne, Nimes, Orange, Nyons, Serres, Gap, Briançon y pasando el col de Montgenevre, se llega hasta Torino, para subir luego a Aosta. Ruta corta pero lenta. Sólo la mitad es autopista. Muchas curvas. Parajes desérticos. También es posible ir por autopista continuamente. Hay que seguir la A7 hasta La Jonquera, la A9 hasta Orange y luego continuar hacia Valence y Grenoble. De allí hacia el túnel de Fréjus que les llevará a Torino, y Aosta. También posible por la Costa, yendo por Niza hasta Savona y subiendo en Torino, dando una vuelta larga. O por el túnel del Montblanc, desde Chamonix, por paisajes alpinos de leyenda. Una vez se llega a Torino hay que subir por la autopista A5. El valle está a sólo 55 km de Torino. El Valle de Aosta es un destino completo para unas vacaciones. En verano es un lugar fresco donde refugiarse del sol ardiente. Un lugar donde el sol calienta pero donde todo es verde, y por la noche se duerme. En primavera todo el valle renace. En otoño, las vertientes, verticales, altísimas, se llenan de tonos terrosos, dorados, ocres y rojos. En invierno, si cogéis buen tiempo, la nieve brilla al sol mortecino. No un poco de nieve, sino montones de nieve. Una nieve democrática, al alcance de todos, familiar, que llena cada rincón del valle. El Valle de Aosta comienza en el Puente de San Martín y llega hasta la estación de esquí de Courmayeur, (en la foto), al pie mismo del Montblanc. Tiene muchos atractivos turísticos, aunque a primera vista es muy austera, anodina y hasta un poco triste. Por ejemplo sus castillos. Cada pueblo tiene el suyo. Son forticacions de carácter defensivo, que se han ido construyendo a lo largo de los siglos. Los hay de medievales, hay palacios renacentistas y barrocos, que no por ello abandonan el aire de fortaleza, y los hay del siglo XIX. Todas ellas son poderosas, situadas en lugares estratégicos, como deteniendo el paso de los extraños. Hay que ver castillos como el de Bard, o el palacio de Issogne, con las pinturas, o Fenis, o Verres o Sarriod. Hay tantos, tan diferentes y tan bonitos que Aosta podría ser muy bien llamado el valle de los castillos. También son espectaculares sus iglesias, románicas, con campanarios en afiladas puntas, pero con fachadas barrocas, con fachadas pintadas, naif y entrañables, coloristas y originales. Aosta, en medio del valle, es una capital joven y dinámica, con un pasado romano esplendoroso, con arco de triunfo incluido, y numerosos templos medievales, como San Orso o el Duomo. Si el valle principal es magnífico, nos faltarán las palabras para describir los valles secundarios que se adentran en las cabeceras del Monte Rosa, del Cervino, o del Montblanc, gigantes de Europa, con más de 4000 mts. de altura. Son valles preciosos, escarpados y risueños, menos sever0s que el valle madre, más soleados. Hay una docena, todos fantásticos, ideales para pasar el verano, o una Navidad en la nieve. Nos gustan especialmente el Valle de Cogne, que se adentra en el parque nacional del Grand Paradiso, reserva de Europa. Cogne, al final de su valle, es un pueblo de cuento de hadas, con restaurantes y hoteles maravillosos, paisajes idílicos y una naturaleza virgen. El valle de Breuil-Cervinia termina en un circo glaciar al pie mismo del Cervino, una titánica montaña, escenográfica y brutal. En Aosta hay muchos buenos lugares para comer y dormir. Os recomendaremos algunos, como la Maison Tissiere, en la aldea de Antey-Saint André, en Cervinia. Un hotelito con muchísimo encanto, y una cocina digna de estrella Michelin. En el pueblo de La Salle, unos apartamentos muy bien montados: Le Petit Coeur. En este pueblo, un restaurante diferente: Pizzeria da Gigi. No os asustéis por la pinta del lugar. Cocina sarda de toda la vida. Pedidle a Valeria qué os nombre los platos que ha cocinado su madre ese día. En Courmayeur se puede comer en Le Petit Montblanc. En la capital, Aosta, muchos locales de la calle principal les sacaran de una situación apurada, pero para dormir y comer bien, hay que ir hasta los pueblos de los valles secundarios, como Cogne. Allí encontrarán grandes hoteles, como el Sant’Orso, o el Bellevue, carísimos, guapísimos, con restaurantes en consonancia. O pequeños hoteles con encanto, como el de La Tor. Finalmente piensen que Torino está a menos de una hora en coche del Valle de Aosta y ofrece la seguridad, buen precio y trato especial a las familias de su Novotel Giulio Cesare, una apuesta segura.

Camon

En un vall verd del sud de França, no gens lluny de Perpinyà o de Puigcerdà, a tocar de Foix teniu Camon. És un poblet petitó, calmat, quiet, no gens turístic, però que està situat en plena regió, i ruta, dels castells càtars. A més, és una cucada. Per això pertany a l’associació dels pobles més bonics de França. El travessa un riuet bucòlic, l’Hers. A Camon trobareu una abadía romàntica del segle X, molt transformada després, que ara és un hotel de luxe. També carrers medievals amables, un castell vingut a menys, muralles, portes de muralla, una esglèsia, placetes adorables i pau, molta pau. Arribeu-vos a Camon en el marc d’una ruta pels castells càtars de Montsegur, o Puivert, per exemple, molt propers. O bé en el curs d’una exploració dels bonics pobles medievals que els acompanyen, com ara Mirepoix o el mateix Foix. O arribeu-vos fins el pantà de Montbel, a gaudir dels esports d’aigua. Podeu arribar a Camon per la carretera de Quillan a Foix, o a la inversa, des de Lavelanet o des de Puivert. Baixeu fins a Quillan des de Perpinyà, (cal seguir en direcció a Foix), o bé des de Puigcerdà. És ideal fer una ruta circular, o en forma d’estrella que inclogui Puivert i Montsegur, amb els seus castells, la font de Fontestorbes, Lagarde, Mirepoix, Foix… Una regió poc coneguda amb un encant discret, però arrebatador. Si no voleu, o no podeu, dormir a l’abadia de Camon, us recomanem arribar-vos a la veïna Mirepoix. Teniu bons hotels allà. Com Les Remparts, de disseny, o Les Minotiers, senzill però confortable. O bé la Maison des Consuls, una aposta segura a Mirepoix. No us parlem de Le Relais Royal, que està fora del nostre abast. A Foix anem sempre a l’hotel Lons. Habitacions decents i bona taula.

En un valle verde del sur de Francia, no lejos de Perpignan o de Puigcerdà, muy cerca de Foix, tienen Camon. Es un pueblo pequeñito, calmado, quieto, nada turístico, pero que está situado en plena ruta de los castillos cátaros. Además, es una cucada. Por eso pertenece a la asociación de los pueblos más bonitos de Francia. Lo atraviesa un riachuelo bucólico, el Hers. En Camon encontrará una abadía romántica del siglo X, muy transformada después, que ahora es un hotel de lujo. También calles medievales amables, un castillo venido a menos, murallas, puertas de muralla, una iglesia, plazoletas adorables y paz, mucha paz. Acercaos a Camon en el marco de una ruta por los castillos cátaros de Montségur, o Puivert, por ejemplo, que están muy cercanos. O bien en el curso de una exploración de los bonitos pueblos medievales que los acompañan, como Mirepoix o el propio Foix. O acercaos hasta el pantano de Montbel, a disfrutar de los deportes de agua. Pueden llegar a Camon por la carretera de Quillan a  Foix, o a la inversa, desde Lavelanet o desde Puivert. Bajen hasta Quillan desde Perpiñán, (hay que seguir en dirección a Foix), o bien desde Puigcerdà. Es ideal para hacer una ruta circular, o en forma de estrella que incluya Puivert y Montségur, con sus castillos, la fuente de Fontestorbes, Lagarde, Mirepoix, Foix … Una región poco conocida con un encanto discreto, pero arrebatadora. Si no quieren, o no pueden, dormir en la abadía de Camon, les recomendamos acercarse a la vecina Mirepoix. Tienen buenos hoteles allí. Como Les Remparts, de diseño, o Las Minotiers, sencillo pero confortable. O bien la Maison des Consuls, una apuesta segura en Mirepoix. No os hablamos de Le Relais Royal, que está fuera de nuestro alcance. En Foix vamos siempre en el hotel Lons. Habitaciones decentes y buena mesa.

Bruniquel

Bruniquel, dalt del seu espadat, penjat damunt l’Aveyron, just a l’entrada de les magnífiques gorges d’aquest plàcid riu, és un poblet encantador amb boniques cases de pedra i fusta. Una vila medieval de carrers estrets, cases fortes, portes adovellades, finestres gòtiques i balcosn florits, a la primavera. Bruniquel te un castell, però això no vol dir res. És el conjunt el que fa únic a Bruniquel. Sense que res destaqui massa. Són els petits detalls de cada carrer, de cada casa que fan bonic el poble. Podeu arribar a Bruniquel en el transcurs d’una sortida, d’un pont o unes vacances per el Perigord, el Quercy o el sud de França. No està gaire lluny de la bellíssima Albi, ni de Toulouse. Incloueu la visita a Bruniquel juntament amb la que podeu fer a Puycelci o Castellnou de Montmirail, que com el mateix Bruniquel, són viles d’entre les més boniques de França. Si finalment decidiu pujar fins aquí, podeu completar la ruta amb una volta per Cordes sur Ciel. I no oblideu de comprar vins a la veïna Gaillac!. A Bruniquel no hi ha hotels, tal i com els coneixem aquí, però si boniques cases rurals, com la del Castell, amb habitacions familiars, o La Maison du Condonier, o Cornelia, totes amb moltíssim encant.

Bruniquel, colgado en su acantilado sobre el Aveyron, está justo a la entrada de las magníficas gargantas de este plácido río. Es un pueblo encantador con bonitas casas de piedra y madera. Una villa medieval de calles estrechas, casas antiguas, puertas adinteladas, ventanas góticas y balcones floridos, en primavera. Bruniquel tiene un castillo, pero eso no significa nada. Es el conjunto lo que hace único a Bruniquel. Sin que nada destaque demasiado. Son los pequeños detalles de cada calle, de cada casa, los que hacen bonito el pueblo. Pueden llegar a Bruniquel en el transcurso de una salida, un puente o unas vacaciones recorriendo el Périgord, el Quercy o el sur de Francia. No está muy lejos de la bellísima Albi, ni de Toulouse. Incluyan la visita a Bruniquel junto a las de Puycelci o Castellnou de Montmirail, que como el mismo Bruniquel, son villas de entre las más bonitas de Francia. Si finalmente se deciden a subir hasta aquí, pueden completar la ruta con una vuelta por Cordes sur Ciel. ¡Y no olviden comprar vinos en la vecina Gaillac!. En Bruniquel no hay hoteles, tal y como los conocemos aquí, pero si bonitas casas rurales, como la del castillo, con habitaciones familiares, o La Maison du Condonier, o Cornelia, todas con muchísimo encanto.

La Vall de Campan

La Vall de Campan, a l’altra banda dels Pirineus, és una bonica terra francesa, situada a cavall de dos ports mítics: l’Aspin i el Tourmalet. Oberta al nord, vers Bagneres de Bigorre i Lourdes, i tancada al sud per la massa imponent del Pirineu més axial, creuada pel riu Adour, Campan i la seva vall ens ofereixen multitud d’atractius. Si ja us heu recorregut amb la vostra família tots els valls pirinecs d’aquest costat de la serralada, potser ja va siguent hora de fer un volt per l’altra banda. La vall es plena de poblets pintorescos amb esglèsies de tota mena, ( a la foto la del poble de Campan), del romànic més bonic, al més abigarrat barroc de muntanya. També són ressenyables els seus mercats coberts i les cases fortes. Però és la natura la reina del viatge. Les muntanyes, altíssimes, han estat dominades per l’home. Un telefèric us portarà des de l’estació d’esquí de La Mongie, una mica monstruosa, fins el observatori del Pic del Migdia. Una excursió que no podeu perdre-us. També són inexcusables les pujades al Tourmalet i l’Aspin, tot i que no cal que sigui dalt d’una bicicleta. O si preferiu quelcom més tranquil, quedeu-vos a La Payolle, al final del vall, on teniu molts senders i una estació d’esquí de fons. Si us agraden les coves no deixeu de veure les de Medous. En aquesta vall hi ha molts petits hotels, càmpings i bonics refugis. Ens agrada especialment la Maison d’Hoursentut, càlida i ben condicionada, habitacions familiars, al poblet de Gripp, pujant cap a La Mongie. Tota la vall està farcida de petits restaurants acollidors. Ens fa el pes l’Auberge de Lou Fabeclo, al poble de Baudean. Un típic restaurant du terroir!.

El Valle de Campan, al otro lado de los Pirineos, es una hermosa tierra francesa, situada a caballo de dos puertos míticos: el Aspin y el Tourmalet. Abierta al norte, hacia Bagneres de Bigorre y Lourdes, y cerrada al sur por la masa imponente del Pirineo más axial, cruzada por el río Adour, Campan y su valle nos ofrecen multitud de atractivos. Si ya se ha recorrido con su familia todos los valles pirenaicos de este lado de la cordillera, quizás ya va siendo hora de dar una vuelta por el otro lado. El valle se llena de pueblos pintorescos con iglesias de todo tipo, (en la foto la del pueblo de Campan), del románico más bonito, al más abigarrado barroco de montaña. También son reseñables sus mercados cubiertos y las casas fuertes. Pero es la naturaleza la reina del viaje. Las montañas, altísimas, han sido dominadas por el hombre. Un teleférico le llevará desde la estación de esquí de La Mongie, un poco monstruosa, hasta el observatorio del Pic du Midi. Una excursión que no pueden perderse. También son inexcusables las subidas al Tourmalet y el Aspin, aunque no es necesario que sea encima de una bicicleta. O si prefieren algo más tranquilo, quédense en La Payolle, al final del valle, donde tienen muchos senderos y una estación de esquí de fondo. Si os gustan las cuevas no dejen de ver las de Médous. En este valle hay muchos pequeños hoteles, campings y hermosos refugios. Nos gusta especialmente la Maison de Hoursentut, cálida y bien acondicionada, con habitaciones familiares, en el pueblo de Grippo, subiendo hacia La Mongie. Todo el valle está repleto de pequeños restaurantes, muy acogedores. Nos gusta l’Auberge de Lou Fabeclo, el pueblo de Baudean. ¡Un típico restaurante du terroir!.

Arreau

Arreau és una petita ciutat del Pirineu de França, capital d’una zona anomenada dels quatre valls. De fet és la capital del Vall d’Aure però si que és veritat que, des d’Arreau, et pots moure molt fàcilment per quatre preciosos valls pirinencs. És per aquesta raó que Arreau és un dels nostres destins preferits. Ens encanta aquesta petita vila i intentarem explicar-vos el perquè. Arreau és una cucada. Un poblet gran de cases velles, decadents algunes, amb una esglèsia romànico-gòtica molt interessant. El casc urbà, medieval, té un parell o tres de cases del segle XVI amb entramats de fusta, entre les que destaca l’anomenada casa Lys, que val la pena veure. L’ajuntament, (a la foto), està al costat d’un dels dos rius que creuen Arreau i, enfilat sobre les seves columnes, hostatja el mercat. Una serradora del XVII, amb la represa i el canal, un parell de ponts graciosos damunt l’aigua… què voleu que us diem, ens encanta. Des d’Arreau teniu multitud d’excursions a fer. D’estiu o de tardor com les dels llacs de Neouvielle, impressionant retaure d’altíssima muntanya. O bé el suau vall de Louron, amb el llac de Genós i el relax de Balnea. A la tardor és una simfonia de colors. O els mítics colls de Peyresourde o d’Aspin, fites ciclistes, destí i repte automovilístic. O els poblets encantadors de la zona, alguns amb esglèsies romàniques de mèrit, com Sarracolín. Tots aquests destins mai més lluny de 50 kms. I molts a només una vintena. A l’hivern la neu ho cobreix tot. És l’hora de l’esquí. Hi ha diverses estacions, totes desconegudes del gran públic, totes molt familiars. Totes properes, com Piau-Engaly o Saint Lary Soulan. A la primavera els verds més tendres i les flors inunden les valls. L’aire és amable. Potser el moment de fer més kilòmetres i arribar fins Lourdes, o fins el Tourmalet, o al Pic de Midi, més enlaire encara que el coll altiu. Potser Arreau ens agrada pel seu hotel, l’hotel d’Anglaterre, amb el seu luxós refinament, un pel extrany a casa nostra. Amb els seus menús cuidats, el seu ambient glamurós, la seva cuina refinadíssima. Bé, què voleu que us diguem més… ens agrada Arreau.

Arreau es una pequeña ciudad del Pirineo de Francia, capital de una zona llamada de los cuatro valles. De hecho es la capital del Valle de Aure pero si que es verdad que, desde Arreau, te puedes mover muy fácilmente por cuatro preciosos valles pirenaicos. Es por esta razón que Arreau es uno de nuestros destinos favoritos. Nos encanta esta pequeña villa y intentaremos explicar el porqué. Arreau es una cucada. Un pueblo grande de casas viejas, decadentes algunas, con una iglesia románico-gótica muy interesante. El casco urbano, medieval, tiene un par o tres de casas del siglo XVI con entramados de madera, entre las que destaca la llamada casa Lys, que vale la pena ver. El ayuntamiento, (en la foto), está al lado de uno de los dos ríos que cruzan Arreau y, encaramado sobre sus columnas, hospeda el mercado. Un aserradero del XVII, con la presa y el canal, un par de puentes graciosos sobre el agua … qué queréis que os digamos más, nos encanta. Desde Arreau teneis multitud de excursiones para hacer. De verano o de otoño, como las de los lagos de Neouvielle, impresionante retablo de altísima montaña. O bien el suave valle de Louron, con el lago de Genos y el relax de Balnea. En otoño es una sinfonía de colores. O los míticos puertos de Peyresourde o Aspin, hitos ciclistas, destino y reto automovilístico. O los pueblecitos encantadores de la zona, algunos con iglesias románicas de mérito, como Sarracolín. Todos estos destinos nunca estaran más lejos de 50 kms. Y muchos a sólo una veintena. En invierno la nieve lo cubre todo. Es la hora del esquí. Hay varias estaciones, todas desconocidas del gran público, todas muy familiares. Todas cercanas, como Piau-Engaly o Saint Lary Soulan. En primavera los verdes más tiernos y las flores inundan los valles. El aire es amable. Quizás el momento de hacer más kilómetros y llegar hasta Lourdes, o el Tourmalet, o el Pico de Midi. Quizá Arreau nos gusta por su hotel, el hotel de Anglaterre, con su lujoso refinamiento, un poco extraño en España. Con sus menús cuidados, su ambiente glamuroso, su cocina refinadísima. Bueno, qué queréis que os digamos más … nos gusta Arreau.