La Vall d’Aosta


Si hi ha un destí familiar bonic i assequible als Alps Italians, aquest és la Vall d’Aosta. I ho és perquè és molt bonica, perquè és molt diferent, perquè és molt espectacular, i perquè és molt propera. La Vall d’Aosta és una regió autònoma italiana, que toca a França i que està situada al cor dels Alps més alts i potents, al peu del Montblanc. Tot i que sembli estrany, només està a 770 kms. de Barcelona. Hi ha diverses rutes per arribar-hi. La més directa és per Girona, Narbonne, Nimés, Orange, Nyons, Serres, Gap, Briançon i passant el coll de Montgenevre, arribar fins a Torino, per pujar després a Aosta. Ruta curta però lenta. Només la meitat és autopista. Moltes corbes. Paratges desèrtics. També és possible anar-hi per autopista continuament. Cal seguir l’A7 fins La Jonquera, l’A9 fins Orange i després continuar ca a Valence. D’aquí a Grenoble, i d’allà cap al túnel de Frejús que us portarà a Torino, i Aosta. També possible per la Costa, anant per Niza fins Savona i pujant a Torino, una volta llarga. O pel túnel del Montblanc, des de Chamonix, per paisatges alpins de llegenda. Si hi arribeu per Torino pugeu per l’autopista A5. La vall està a només 55 km de Torino. La Vall d’Aosta és un destí complert per unes vacances. A l’estiu és un lloc fresc on refugiar-se del sol ardent. Un lloc on el sol escalfa però on tot és verd, i a la nit es dorm. A la primavera tota la vall riu, reneix. A la tardor, els vessants, verticals, altíssims, s’omplen de tons terrosos, daurats, ocres i vermells. A l’hivern, si agafeu bon temps, la neu brilla al sol esmorteït. No una mica de neu, sinó pilons de neu. Una neu democràtica, a l’abast de tothom, familiar, que omple cada racó de la vall. La Vall d’Aosta, la principal, comença al Pont de Sant Martí i arriba fins l’estació d’esquí de Courmayeur, (a la foto),  al peu mateix del Montblanc. Te molts atractius turístics, tot i que a primera vista és molt austera, anodina i fins una mica trista. Per exemple els seus castells. Cada poble te el seu. Són forticacions de caire defensiu, que s’han anat bastint al llarg dels segles. N’hi ha de medievals, hi ha palaus renaixentistes i barrocs, que no per això abandonen l’aire de fortalessa, n’hi ha del segle XIX. Totes son poderoses, situades en llocs estratègics, aturant el pas dels estranys. Castells com el de Bard, o el palau d’Issogne, amb les pintures, o Fenis, o Verres o Sarriod. N’hi ha tants, tan diferents i tan bonics que Aosta podría ser molt bén anomenada la vall dels castells. També són espectaculars les seves esglésies, romàniques, amb campanars en afilades punxes, però amb façanes barroques, amb façanes pintades, naifs i entranyables, coloristes i originals. Aosta, al mig del vall, és una capital jove i dinàmica, amb un passat romà esplendorós, amb arc de triomf inclòs, i nombrosos temples medievals, com Sant Orso o el Duomo. Si la vall principal és magnífica, ens mancaran les paraules per descriure les valls secundàries que s’endinsen per atanyer les sobiranes capçaleres del Mont Rosa, del Cerví, o del Montblanc, gegants d’Europa, amb més de 4000 mts. d’alçada. Son valls precioses, escarpades i rialleres, menys severes que la vall mare, més asolellades. N’hi ha una dotzena, totes fantàstiques, ideals per passar-hi l’estiu, o un Nadal a la neu. Ens agraden especialment la Vall de Cogne, que s’endinsa en el parc nacional del Grand Paradiso, reserva d’Europa. Cogne, al final de la seva vall, és un poblet de conte de fades, amb restaurants i hotels maravellosos, paisatges idil·lics i una natura verge. El vall de Breuil-Cervinia acaba en un circ glaciar al peu mateix del Cervino, una titànica muntanya, escenogràfica i brutal. A Aosta hi ha molts bons llocs per menjar i dormir. Us en recomanarem uns quants, com la Maison Tissiere, al poblet d’Antey-Saint André, a Cervínia. Un hotelet amb moltíssim encant, i una cuina digne d’estrella Michelin. Al poble de La Salle, uns apartaments molt ben muntats: Le Petit Coeur. En aquest poble, un restaurant diferent: Pizzeria da Gigi. No us espanteu per la pinta del lloc. Cuina sarda de tota la vida. Demaneu-li a la Valeria quins plats ha fet la seva mare aquell dia. A Courmayeur podeu dinar a Le Petit Montblanc. A la capital, Aosta, molts locals del carrer principal us treuran d’una situació apurada, però per dormir i menjar bé, aneu fins als poblets de les valls secundàries, com a Cogne. Allà trobareu grans hotels, com el Sant’Orso, o el Bellevue, caríssims, guapíssims, amb restaurants en consonància. O petits hotels amb encant, com el de La Tor. Finalment penseu que Torino està a menys d’una hora en cotxe de la Vall d’Aosta i ofereix la seguretat, bon preu i tracte especial a les famílies del seu Novotel Giulio Cesare, una aposta segura. El vall d’Aosta és una destinació familiar ideal per vacances.

Si hay un destino familiar bonito y asequible en los Alpes Italianos, este es el Valle de Aosta. Y lo es porque es muy bello, porque es muy diferente, porque es muy espectacular, y porque está muy cerca. El Valle de Aosta es una región autónoma italiana, que toca Francia y que está situada en el corazón de los Alpes más potentes, al pie del Montblanc. Aunque parezca extraño, sólo está a 770 kms. de Barcelona. Hay varias rutas para llegar. La más directa es por Girona, Narbonne, Nimes, Orange, Nyons, Serres, Gap, Briançon y pasando el col de Montgenevre, se llega hasta Torino, para subir luego a Aosta. Ruta corta pero lenta. Sólo la mitad es autopista. Muchas curvas. Parajes desérticos. También es posible ir por autopista continuamente. Hay que seguir la A7 hasta La Jonquera, la A9 hasta Orange y luego continuar hacia Valence y Grenoble. De allí hacia el túnel de Fréjus que les llevará a Torino, y Aosta. También posible por la Costa, yendo por Niza hasta Savona y subiendo en Torino, dando una vuelta larga. O por el túnel del Montblanc, desde Chamonix, por paisajes alpinos de leyenda. Una vez se llega a Torino hay que subir por la autopista A5. El valle está a sólo 55 km de Torino. El Valle de Aosta es un destino completo para unas vacaciones. En verano es un lugar fresco donde refugiarse del sol ardiente. Un lugar donde el sol calienta pero donde todo es verde, y por la noche se duerme. En primavera todo el valle renace. En otoño, las vertientes, verticales, altísimas, se llenan de tonos terrosos, dorados, ocres y rojos. En invierno, si cogéis buen tiempo, la nieve brilla al sol mortecino. No un poco de nieve, sino montones de nieve. Una nieve democrática, al alcance de todos, familiar, que llena cada rincón del valle. El Valle de Aosta comienza en el Puente de San Martín y llega hasta la estación de esquí de Courmayeur, (en la foto), al pie mismo del Montblanc. Tiene muchos atractivos turísticos, aunque a primera vista es muy austera, anodina y hasta un poco triste. Por ejemplo sus castillos. Cada pueblo tiene el suyo. Son forticacions de carácter defensivo, que se han ido construyendo a lo largo de los siglos. Los hay de medievales, hay palacios renacentistas y barrocos, que no por ello abandonan el aire de fortaleza, y los hay del siglo XIX. Todas ellas son poderosas, situadas en lugares estratégicos, como deteniendo el paso de los extraños. Hay que ver castillos como el de Bard, o el palacio de Issogne, con las pinturas, o Fenis, o Verres o Sarriod. Hay tantos, tan diferentes y tan bonitos que Aosta podría ser muy bien llamado el valle de los castillos. También son espectaculares sus iglesias, románicas, con campanarios en afiladas puntas, pero con fachadas barrocas, con fachadas pintadas, naif y entrañables, coloristas y originales. Aosta, en medio del valle, es una capital joven y dinámica, con un pasado romano esplendoroso, con arco de triunfo incluido, y numerosos templos medievales, como San Orso o el Duomo. Si el valle principal es magnífico, nos faltarán las palabras para describir los valles secundarios que se adentran en las cabeceras del Monte Rosa, del Cervino, o del Montblanc, gigantes de Europa, con más de 4000 mts. de altura. Son valles preciosos, escarpados y risueños, menos sever0s que el valle madre, más soleados. Hay una docena, todos fantásticos, ideales para pasar el verano, o una Navidad en la nieve. Nos gustan especialmente el Valle de Cogne, que se adentra en el parque nacional del Grand Paradiso, reserva de Europa. Cogne, al final de su valle, es un pueblo de cuento de hadas, con restaurantes y hoteles maravillosos, paisajes idílicos y una naturaleza virgen. El valle de Breuil-Cervinia termina en un circo glaciar al pie mismo del Cervino, una titánica montaña, escenográfica y brutal. En Aosta hay muchos buenos lugares para comer y dormir. Os recomendaremos algunos, como la Maison Tissiere, en la aldea de Antey-Saint André, en Cervinia. Un hotelito con muchísimo encanto, y una cocina digna de estrella Michelin. En el pueblo de La Salle, unos apartamentos muy bien montados: Le Petit Coeur. En este pueblo, un restaurante diferente: Pizzeria da Gigi. No os asustéis por la pinta del lugar. Cocina sarda de toda la vida. Pedidle a Valeria qué os nombre los platos que ha cocinado su madre ese día. En Courmayeur se puede comer en Le Petit Montblanc. En la capital, Aosta, muchos locales de la calle principal les sacaran de una situación apurada, pero para dormir y comer bien, hay que ir hasta los pueblos de los valles secundarios, como Cogne. Allí encontrarán grandes hoteles, como el Sant’Orso, o el Bellevue, carísimos, guapísimos, con restaurantes en consonancia. O pequeños hoteles con encanto, como el de La Tor. Finalmente piensen que Torino está a menos de una hora en coche del Valle de Aosta y ofrece la seguridad, buen precio y trato especial a las familias de su Novotel Giulio Cesare, una apuesta segura.

La Vall d’Aure


aure

La bellíssima vall d’Aure és un destí adequat per qualsevol època de l’any. Els llacs de Neouvielle, altíssima muntanya, ofereixen l’aventura de quasi tocar el cel. S’hi pot arribar en cotxe, per bona carretera, durant el bon temps. Des d’allà podeu fer mutitud de petites i grans excursions per paratges que no desmereixen la comparació amb els Alps més alpins. Més avall Sant Lary Soulan és una bona estació d’esquí, com Piau-Engaly. Un centre comercial i de serveis amb botigues de tota mena, algunes molt sofisticades. La Vall de Riumajor, millor sense neu, ofereix al viatger l’aigua i els boscos en estat pur. Natura i res més. Durant l’estiu un descans pel cos i l’ànima. A la tardor un poema visual de colors, tons i semitons. Més avall Arreau, la capital de les quatre valls. Nus administratiu. Trobareu aquí tot el que desitgeu, i un hotel, un senyor hotel, un hotelàs amb majúscules. L’Hotel d’Anglaterra ofereix al viatger una cuina acurada, deliciosa, plena de matissos. També unes bones habitacions. Pujant cap al port de Peyresourde trobareu el llac amable de Genós, ideal per nedar, fer kaiac, caminar… a les seves vores hi ha bons càmpings, en un entorn idílic. I un centre termal: Balnea. No us caldrà anar fins Andorra mai més. Balnea serà el vostre balneari de capçalera. Pugeu a la vall pirinenca d’Aure pel tunel de Bielsa, via Lleida, Barbastre, L’Ainsa i Bielsa. Si no us agrada dormir en territori de França, podeu visitar el vall fent nit a l’Hotel Bielsa. Bon menjar i bones habitacions. Fantàstic per un cap de setmana llarg o unes vacances. Complementeu la sortida amb una visita al Vall de Pineta i a la Vall de Gistain. Ja ens direu com us ho heu passat.

La bellísima valle de Aure es un destino adecuado para cualquier época del año. Los lagos de Neouvielle, altísima montaña, ofrecen la aventura de casi tocar el cielo. Se puede llegar en coche, por buena carretera, durante el buen tiempo. Desde allí puede hacer mutitud de pequeñas y grandes excursiones por parajes que no desmerecen la comparación con los Alpes más alpinos. Más abajo Sant Lary Soulan es una buena estación de esquí, como Piau-Engaly. Un centro comercial y de servicios con tiendas de todo tipo, algunas muy sofisticadas. Valle de Riumajor, mejor sin nieve, ofrece al viajero el agua y los bosques en estado puro. Naturaleza y nada más. Durante el verano un descanso para el cuerpo y el alma. En otoño un poema visual de colores, tonos y semitonos. Más abajo Arreau, la capital de los cuatro valles. Nudo administrativo. Encontrará aquí todo lo que pueda desea, y un hotel, un señor hotel, un hotelazo, con mayúsculas. El Hotel de Inglaterra ofrece al viajero una cocina esmerada, deliciosa, llena de matices. También unas buenas habitaciones. Subiendo hacia el puerto de Peyresourde encontrará el lago amable de Genós, ideal para nadar, hacer kayak, caminar … en sus orillas hay buenos campings, en un entorno idílico. Y un centro termal: Balnea. No necesitará ir hasta Andorra nunca más. Balnea es, desde hoy, su balneario de cabecera. Subid hasta  el valle pirenaico de Aure por el túnel de Bielsa, vía Lleida, Barbastro, L’Ainsa y Bielsa. Si les gusta dormir en territorio de Francia, pueden visitar el valle haciendo noche en el Hotel Bielsa. Buena comida y buenas habitaciones. Fantástico para un fin de semana largo o unas vacaciones. Complemente la salida con una visita al Valle de Pineta y el Valle de Gistain. Ya nos diréis qué tal os lo habéis pasado.

Vall de Lys


enfer

La Vall de Lys, amb la seva espectacular cascada de l’infern, (a la foto), és un lloc amable pels infants amb praderies i boscos. Està molt proper a Bagneres de Luchon. I no cal haver de conduir massa per arribar-hi: uns 8 kms. des de Bagneres de Luchon. Aquesta bonica, i un pèl caòtica, vila francesa està a tocar de la vall d’Aran. Només cal travessar el preciós port del Portilló, amb boscos tan bonics com La Baricauba, per anar de Bossost a Luchon. Bagneres és una ciutat balnearia, una mica tronada i envellida, amb un trànsit suicida els mesos d’estiu i pocs llocs recomanables a visitar. Tota la tercera edat de França, i milers de turistes més, hi fan cap per pendre les aigües. A l’hivern és famosa l’estació d’esquí de Superbagneres, molt familiar, a la mateixa carretera que va a la Vall de Lys. El lloc és poc conegut, és força amagat i secret. Per això, potser, resulta encara més natural i molt més bonic. Si hi aneu amb temps podeu fer l’espectacularitat d’arribar-se fins l’Hospital de França, paratge a mig camí de Benasque, amb cims imposants. O pujar cap al coll de Peyresourde, per arribar-se fins el Vall i el llac d’Oô, en una petita caminada. Per això si sou a la vall d’Aran i ja ho heu vist tot, aneu un dia a Bagneres de Luchon, a la Vall de Lys, a l’Hospice de France. Només unes hores. Els hotels de Bagneres són una mica rònecs. Dormiu millor a l’Aran. Per dinar hi ha un xiringuito a la Vall de Lys, i lloc de pic-nic. A Bagneres aneu al “Hotel d’Etigny“, un hotel perdut a la nit dels temps, en ple segle XIX, on us serviran un dinar de prínceps.

La Val de Lys, con su espectacular cascada del infierno, (en la foto), es un lugar amable para los niños con praderas y bosques. Está muy cercano a Bagneres de Luchon. Y no hay que tener que conducir demasiado para llegar: unos 8 kms. desde Luchon. Esta bonita, y un poco caótica, villa francesa está muy cerca de la Vall d’Aran. Sólo hay que atravesar el precioso puerto del Portillón, con bosques tan bonitos como La Baricauba, para ir de Bossost a Luchon. Bagneres es una ciudad balnearia, algo envejecida, con un tráfico suicida los meses de verano y pocos lugares recomendables para visitar. Toda la tercera edad de Francia, y miles de turistas más, van allí para tomar las aguas. En invierno es famosa la estación de esquí de Superbagnères, muy familiar, en la misma carretera que va a la Val de Lys. El lugar es poco conocido, bastante escondido y secreto. Por ello, tal vez, resulta aún más natural y mucho más bonito. Si va con tiempo puede acercarse hasta el Hospital de Francia, un paraje a medio camino de Benasque, con cumbres imponentes. O subir hacia el puerto de Peyresourde, para llegar hasta el Valle y el lago de Oo, en una pequeña caminata. Por eso si está en la Vall d’Aran y ya lo ha visto todo, vaya un día a Bagneres de Luchon, hasta la Vall de Lys, en el Hospice de France. Sólo unas horas. Los hoteles de Bagneres son algo anticuados. Duerma mejor en el Arán. Para comer hay un chiringuito en la Vall de Lys, y lugares de pic-nic. Si come en Bagneres vaya al “Hotel d’Etigny”, un hotel perdido en la noche de los tiempos, en pleno siglo XIX, donde le servirán una comida de príncipes.