Música Sacra a Badalona


concert_aurica

El Cor Aurica, un petit cor d’alta qualitat, badaloní de socarrel, actua dues vegades a Badalona aquest proper cap de setmana. La primera serà el proper divendres, 19 de juny, a 2/4 de 10 del vespre a l’església parroquial de Santa Maria de Badalona. Actua dirigit per  Aleix Oliveras, i ens oferirà un  meravellós concert de música sacra del segle XVIII, amb obres de Wolfang Amadeus Mozart, Michael Haydin i Joseph Haydn per a cor, orquestra i solistes. Si el divendres a la nit us va malament d’anar-hi, comentar-vos que, el diumenge 21 de juny, a les 12 del migdia, oferiran el mateix imponent concert al Monestir de San Jeroni de la Murtra, als afores de Badalona. L’entrada val 10€.  Sigui divendres al centre de Badalona, o diumenge a Sant Jeroni, no deixeu d’estar presents en un concert tan bonic com aquest, i de seguir a l’aguaït de les novetats del Cor Aurica, al seu facebook, sobretot si sou una família de melòmans!.

El Cor Aurica, 100% badalonés, como La Peña, es un coro pequeño, de cámara, de calidad, con un repertorio precioso que abarca del renacimiento más delicado hasta la música contemporánea, pasando por el barroco más florido. Además, si te gusta cantar, si tienes voz o vocación, aptitudes y sabes un poco de solfeo, puedes contactar con ellos. Te recibirán con los brazos abiertos. En su dirección electrónica: aurica@aurica.org o al teléfono: 674007834, preguntando por Aleix Oliveras, su director. Estareis muy a tiempo de escuchar este maravilloso conjunto de música clásica este próximo fin de semana, el viernes a las 21, 30 horas, en la iglesia de Santa Maria, en el centro de Badalona. Un maravilloso concierto de música sacra del XVIII. Y si no podeis ir el viernes, sabed que el domingo a las 12 horas del mediodia, lo teneis fácil, si os apetece, porque lo repiten en el marco bellisimo del monasterio de San Jerónimo de la Murtra, en las afueras de Badalona. Interpretan un programa de Mozart y Haydn. ¡No os lo perdais!.

Ecce Homo a Badalona


ecce_homo

L’orde seglar dels Servents de Maria, i la Venerable i Discreta Congregació de la Mare de Déu dels Dolors de Badalona, son dues institucions puntals i històriques de la parroquia de Santa Maria d’aquesta ciutat i, per extensió, de la vila sencera. I dic això perquè poques son les entitats que poden proclamar que van veure la llum fa tres-cents anys, en concret el dia de Sant Josep, un 19 de març, de l’any 1723. Doncs bé, amb tota l’autoritat que tan llarga antiguitat els dona, es complauen en convidar-nos a una sacra representació que tindrà lloc a l’església de Santa Maria de Badalona. Es tracta d’una representació d’Ecce Homo. Serà el proper diumenge 6 d’abril a les 18 hores. Un actor interpretarà el pròcer Marcus Livius Caecus, tribú del Cessar, que relata el seu pas per Palestina on va ser testimoni de l’arrest, tortures i crucifixió de Jesús. Una visió de la Pasqua des de la normalitat d’una persona aliena a tot. En resum, una obra que es representa per primer cop, i que caldrà anar a veure!.

El próximo domingo 6 de abril, a las 18 horas, y en la parroquia de Santa María de Badalona, se organiza una representación de Ecce Homo a cargo de la Orden Seglar de Siervos de María, y de la Congregación de la Virgen de los Dolores, una asociación sacra tricentenaria, pués fué fundada en 1723. La obra está escrita e interpretada por Albert López Vivancos, en el papel  de Marcus Livius Caecus, tribuno del Cesar, quien quiere dejar constancia de sus viajes por el Imperio Romano. Por este motivo contrata a un escribano que se ocupará de escribir sobre todo lo que él le va relatando en el tiempo libre que le dejan sus obligaciones como oficial del ejército. Una visión de la Pascua desde la normalidad de alguien ajeno a todo lo que rodeaba a aquel prisionero anónimo.

 

Setmana musical a Cardona


Que tal un cicle de música a la imponent i magnífica col·legiata romànica de Cardona?. Estem parlant d’un parell de concerts fantàstics en el marc incomparable d’una de les millors esglésies del romànic català. I tot dins el conjunt esplèndit del castell de Cardona, una fortalessa de les més boniques d’Europa. I situat en un paratge excepcional, en el context d’una vila realment important a l’edat mitjana, amb unes mines de sal, visitables i molt boniques, que ja explotàven els romans. I en un entorn natural únic, amb boscos i poblets, amb un monestir barroc, torres de defensa i fins un pantà!. Que tal uns dies per allà?. Potser allotjant-vos al Vilar Rural, un hotel en forma de poble pensat pels infants i les seves famílies, amb granja i activitats divertides. I l’excusa és senzilla. Un parell de concerts maravellosos de música sacra. La primera cita del cicle serà el diumenge 1 d’abril amb l’actuació del Cor Infantil Amics de la Unió, interpretant la Missa Brevis d’André Caplet. La segona el dissabte 7 d’abril amb el concert de l’Ensemble Vocal O Vos Omnes, i la formació instrumental Vespres d’Arnadí, oferint-nos obres de Claudio Monteverdi, Alessandro Scarlatti, Tomás Luís Victoria i Heinrich Schütz. Ambdós a les 7 de la tarda. El preu de cada concert és de 10 euros. Gens car. Les entrades es podran adquirir a l’Oficina de Turisme de Cardona o reservar al telèfon 93 869 27 98 a partir de dimecres 21 de març. També es podran comprar una hora i mitja abans de cada concert a la mateixa col.legiata de Sant Vicenç, dins del castell de Cardona. Decidiu-vos per una escapada fins a la  vila de Cardona. Visiteu els seus voltants esplendorosos. Descobriu-ne el seu passat medieval. Bons restaurants. Us recomanem Les Monges, (restaurant de l’Hotel Bremon), o bé el 4 cantons, tel. 93 869 28 11. Per passar la nit a Cardona aneu sense dubtar-ho al Vilar Rural. Més glamourós és l’Hotel Bremon. Baratet, monacal i recollida és l’Hostatgeria del Monestir del Miracle, apartaments de tres habitacions, amb bany i cuina. Pujeu a Cardona a guadir de la música i volteu per tota la  zona maravellosa que l’envolta. Per Riner, Pinós o Su, amb cases de pagès antiquíssimes, castells i torres fortes com Ardèvol o Vallferosa, boscos frondosos, monestirs com el ja citat del Miracle, amb un retaure barroc impressionant. Cardona serà inoblidable com a destí de Setmana Santa o de cap de setmana. Com la col·legiata, com la música!.

¿Que tal un ciclo de música en la imponente y magnífica colegiata románica de Cardona?. Estamos hablando de un par de conciertos fantásticos en el marco incomparable de una de las mejores iglesias del románico catalán. Y todo dentro del conjunto espléndido del castillo de Cardona, una fortaleza de las más bonitas de Europa. Y situada en un paraje excepcional, en el contexto de una villa realmente importante en la edad media, con unas minas de sal, visitables y muy bonitas, que ya explotaban los romanos. Y en un entorno natural único, con bosques y aldeas, con un monasterio barroco, torres de defensa y hasta ¡un pantano!. ¿Que tal unos días por allí?. Quizás quieran pasar su estancia en el Vilar Rural, un hotel en forma de pueblo pensado para los niños y sus familias, con granja y actividades divertidas. Y la excusa es sencilla. Un par de conciertos maravillosos de música sacra. La primera cita del ciclo será el domingo 1 de abril con la actuación del Coro Infantil Amics de la Unión, interpretando la Misa Brevis de André Caplet. La segunda el sábado 7 de abril con el concierto del Ensemble Vocal O Os Omnes, y la formación instrumental Vísperas de Arnadí, ofreciéndonos obras de Claudio Monteverdi, Alessandro Scarlatti, Tomás Luís Victoria y Heinrich Schütz. Ambos a las 7 de la tarde. El precio de cada concierto es de 10 euros. Nada caro. Las entradas se podrán adquirir en la Oficina de Turismo de Cardona o reservar en el teléfono 93 869 27 98 a partir del miércoles 21 de marzo. También se podrán comprar una hora y media antes de cada concierto en la misma colegiata de Sant Vicenç, dentro del castillo de Cardona. Decídanse por una escapada hasta la villa de Cardona. Visiten sus alrededores esplendorosos. Descubran su pasado medieval. Buenos restaurantes. Os recomendamos Las Monjas, (restaurante del Hotel Bremon), o bien el 4 esquinas, tel. 93869 28 11. Para pasar la noche en Cardona vayan sin dudarlo al Vilar Rural. Más glamouroso es el Hotel Bremon. Barata, monacal y recogida es la Hospedería del Monasterio del Miracle, apartamentos de tres habitaciones, con baño y cocina. Subid a Cardona a gozar de la música y os estais unos dias por toda la zona maravillosa que lo rodea. Por Riner, Pinos o Su, con casas de payés antiquísimas, castillos y torres fuertes como Ardèvol o Vallferosa, bosques frondosos, monasterios como el ya citado del Milagro, con un retablo barroco impresionante. Cardona será inolvidable como destino de Semana Santa o de fin de semana. Como la colegiata, como la música.

Llac d’Orta


El llac d’Orta està situat al Piamont, a tocar del llac Maggiore, a Itàlia, al peu dels Alps. És un llac petit, el més petit de tots els magnífics llacs italians alpins de les rodalies de Milano. Podeu arribar-hi des de Torino, anant cap a Novara, i d’aquí camí de Domodossola. També des de Milano per l’autopista A8 i A26 seguint sempre la direcció Gravellona Toce, sortida Borgomanero i seguint cap a Gozzano, que es la primera vila que trobareu al sud del llac. També podeu fer la riva del llac Maggiore fins Stresa, anar cap a Gravellona, i d’allà a Omegna. Llavors podreu fer el llac d’Orta de tornada cap a Milano o Torino. Un dia complert. Son uns 140 kms. des de Torino, 70 kms. des de Milano i 42 kms des de l’aeroport de Malpensa. El llac te una illa al mig, a tocar d’Orta, la població que dona li dona nom. Es tracta de l’Isola di San Giulio, d’una bellessa arrebatadora, romàntica. L’illa és una fita cultural, religiosa, sacra i d’art. Hi ha una comunitat de monges benedictines que regenten el monestir que domina l’enclau. La Basilica de l’illa, romànica del segle XI, conté magnífiques escultures del XV, i fresos a les parets del segles XV, XVI i XVIII. La resta de l’illa, i de les rives, està plena de casetes de pescadors i de vil·les d’estiueig, tot i que en menor mesura que les vores del llac Maggiore. Si hi aneu a la primavera trobareu poca gent, i una natura en ple despertar. A l’estiu hi ha més gent, tot i que mai tanta com al Maggiore. Us podreu banyar i anar al festival de música antiga. A la tardor el llac i els boscos, els Alps tots ells, s’omplen de color increibles. Els arbres perden les fulles i la neu cobreix els cims. La boira campa per les aigües quietes. Bucòlic, oi?. Als pobles de la vora del llac hi ha molts hotels que ens van semblar preciosos, i alguns càmpings molt bonics. Nosaltres, però, vàrem dormir al Novotel Milano Malpensa, a l’aeroport, on vam centrar el nostre campament. Bé de preu i admeten 2 infants dormint i esmorzant gratis a l’habitació dels pares. No us perdeu el llac d’Orta, el seu veï llac Maggiore, i els de Garda, Iseo i Lugano. Una destinació ineludible en un viatge pels Alps Italians.

El lago de Orta está situado en el Piamonte, cerca del lago Maggiore, en Italia, al pie de los Alpes. Es un lago pequeño, el más pequeño de todos los magníficos lagos italianos alpinos de los alrededores de Milano. Pueden llegar desde Torino, yendo hacia Novara, y de ahí camino de Domodossola. También desde Milano por la autopista A8 y A26 siguiendo siempre la direcció Gravellona Toce, salida Borgomanero y siguiendo hacia Gozzano, que es la primera villa que se encuentra al sur del lago. También pueden subir por la orilla del lago Maggiore hasta Stresa, ir luego hacia Gravellona, y de allí a Omegna. Entonces podrán dar el lago de Orta de vuelta a milano o Torino. Un día completo. Son unos 140 kms. desde Torino, 70 kms. desde Milano y 42 kms desde el aeropuerto de Malpensa. El lago tiene una isla en medio, al lado de Orta, la población que da le da nombre. Se trata de la Isola di San Giulio, de una belleza arrebatadora, romántica. La isla es un hito cultural, religioso, sacro y de arte. Hay una comunidad de monjas benedictinas que regentan el monasterio que domina el enclave. La Basílica de la isla, románica del siglo XI, contiene magníficas esculturas del XV, y fresos en las paredes de los siglos XV, XVI y XVIII. El resto de la isla, y de las riberas, está llena de casitas de pescadores y de villas de veraneo, aunque en menor medida que las orillas del lago Maggiore. Si vais en primavera encontrareis poca gente, y una naturaleza en pleno despertar. En verano hay más gente, aunque nunca tanta como en el lago Mayor. Os podréis bañar e ir al festival de música antigua. En otoño el lago y los bosques, los Alpes todos ellos, se llenan de colores increíbles. Los árboles pierden las hojas y la nieve cubre las cimas. La niebla campa por las aguas quietas. Bucólico, ¿verdad?. En los pueblos de la orilla del lago hay muchos hoteles que nos parecieron preciosos, y algunos campings muy bonitos. Nosotros, sin embargo, dormimos en el Novotel Milano Malpensa, el del aeropuerto, donde centramos nuestro campamento. Bien de precio y admiten 2 niños durmiendo y desayunando gratis en la habitación de los padres. No os perdáis el lago de Orta, su vecino el lago Maggiore, y los de Garda, Iseo y Lugano. Un destino ineludible en un viaje por los Alpes Italianos.

Sacra de Sant Michele


En el vall de Susa, baixant cap a Itàlia de Briançon per Montgenèvre, o bé pujant des de Torí cap a França per aquest maravellós pas dels Alps, de sobte, quedareu impactats per la visió quasi sobrenatural d’una abadia cistercenca literalment penjada entre el cel i la terra. Allà, a dalt d’un escarpat turó, d’un cim inaccesible, d’un rocam portentòs, s’alça aquest monestir romànic. Quan un lloc és infernal, quan sembla obra del dimoni, les bones gents medievals s’afanyaven a bastir-hi un temple i encomanar-lo a la protecció de Sant Miquel. I així ha estat en el cas d’aquest cenobi poderòs que sembla dominar l’espai des del seu tro de pedra. Contemporani, i molt semblat al Saint Michel de Normandia, a França. Del temps d’aquella maravella muntada al mig del mar: el Mont Saint Michel. Dues magnífiques obres del romànic del món. La trobareu fàcilment baixant o pujant, com ja hem dit el vall alpí de Susa. Altra cosa és que sapigueu trobar el camí per pujar-hi, que rodeja l’esglèsia i el seu muntanyot per l’esquena. Si baixeu de Montginevre o pugeu de Torí per l’autopista A32, o per la carretera SS24, sigui com sigui us convé sortir a Avigliana. Hi ha diverses rotondes, on cal seguir sempre la direcció Giaveno i la Sacra di San Michele, i passar un túnel. De nou en una altra rotonda, cal continuar cap a Laghi di Avigliana i Giaveno, i per descomptat seguir els rètols que indiquen la Sacra di San Michele. S’aparca a sota el monestir, que queda a uns deu minuts a peu. Tot i que bona part dels edificis han anat per terra, i el conjunt ha estat diverses vegades saquejat i reconstruït, encara es conserva el més fonamental. L’esglèsia, impressionant, amb la cripta i les capelles, plenes d’obres d’art. Menció a banda mereix el panorama. Increible. Els Alps desplegant-se davant els vostres ulls, la vall de Susa serpentejant cap a la plana on corre el riu Po, amb Torí al fons. Pareu a la Sacra si decidiu entrar a Itàlia via Montgenèvre i Torí, o si penseu en aquesta ruta mil·lenària per sortir-ne, camí de la Provença. I si ens deixeu recomanar-vos un lloc per dinar, senzill, pintoresc, familiar i cassolà, us enviarem a casa de l’Antonio, al poble d’Oulx., proper a la Sacra, camí de França. Allà hi ha la pizzeria i restaurant “Lo Zodiaco”. Hem menjat molt bé en aquest indret amable, a la Via Vittorio Emmanuelle, 15, d’Oulx. Per dormir teniu Torí, amb un esplèndit Novotel, i molts altres hotels a tocar.

En el valle de Susa, bajando hacia Italia por Briançon por Montgenèvre, o bien subiendo desde Turín hacia Francia por este maravilloso paso de los Alpes, de repente, quedarán impactados por la visión casi sobrenatural de una abadía cisterciense literalmente colgada entre el cielo y la tierra. Allí, en lo alto de un escarpado cerro, de una cima inaccesible, de un roquedal portentoso, se alza este monasterio románico. Cuando un sitio es infernal, cuando parece obra del demonio, las buenas gentes medievales se apresuraban a construir allí un templo y a encomendarse a la protección de San Miguel. Y así ha sido en el caso de este cenobio poderoso que parece dominar el espacio desde su trono de piedra. Contemporáneo, y muy parecido al Saint Michel de Normandía, en Francia. Del tiempo de aquella maravilla montada en medio del mar: el Mont Saint Michel. Dos magníficas obras del románico del mundo. La encontraréis fácilmente bajando o subiendo, como ya hemos dicho, el valle alpino de Susa. Otra cosa es que sepais encontrar el camino para subir, el que rodea la iglesia y su muntanya por la espalda. Si bajáis de Montginevre o subís de Turín por la autopista A32, o por la carretera SS24, sea como sea, os conviene salir en Avigliana. Hay varias rotondas, donde hay que seguir siempre la dirección Giaveno y la Sacra di San Michele, y pasar un túnel. De nuevo en otra rotonda, hay que continuar hacia Laghi di Avigliana y Giaveno, y por supuesto seguir los letreros que indican la Sacra di San Michele. Aparcad bajo el monasterio, que queda a unos diez minutos a pie. Aunque buena parte de los edificios han caido, y el conjunto ha sido varias veces saqueado y reconstruido, todavía se conserva lo más fundamental. La iglesia, impresionante, con la cripta y las capillas, llenas de obras de arte. Mención aparte merece el panorama. Increible. Los Alpes desplegándose ante los ojos, el valle de Susa serpenteando hacia el río Po, con Turín al fondo. Parad en la Sacra si deciden entrar en Italia vía Montgenèvre y Turín, o si planean seguir esta ruta milenaria para salir, camino de la Provenza. Y si nos dejáis recomendaros un lugar para comer, sencillo, pintoresco, familiar y casero, os enviaremos a casa de Antonio, en el pueblo de Oulx, muy cercano a la Sacra, por el camino de Francia. Allí está la pizzería y restaurante “Lo Zodiaco”. Hemos comido muy bien en este lugar amable, en la Via Vittorio Emmanuelle, 15, de Oulx. Para dormir tienen Turín, con un espléndido Novotel, y muchos otros hoteles en las inmediaciones.