Trobada de Templers a Bagà


templers_baga

A la vila de Bagà, en ple Pirineu català, celebren cada any una Festa Templera. Munta l’espectacle l’Associació Cultural Bagadani Militia Templi, amb el suport de l’ajuntament. Durant tot el cap de setmana hi ha activitats per petits i grans, amb recreacions històriques, i lluites medievals. Aquest any serà, si la nevada que caurà ho permet, el dissabte 14 de març i el diumenge 15. Així, dissabte, a la magnífica Plaça Porxada de la vila medieval, hi haurà una xocolatada popular, jocs infantils, carrilet i una divertida gimcana a la recerca del tresor dels templers. També lluites medievals i nomenament de escuders Templers. Al migdia concert de música infantil a càrrec de Francesc Quintana, i titelles al carrer. A la tarda podeu participar en la visita guiada pel Bagà medieval. A la tarda nit trobada de templers a la porta de  l’església, amb desfilada templera amb torxes pel nucli antic fins a la plaça porxada, tots acompanyats pels diables de Puig-reig. S’acaba amb un sopar de germanor. El diumenge, al Santuari de  Paller, es tornen a reunir els Templers, i faran una recreació històrica de la Santa Missa Templera i cerimònia d’iniciació i jurament dels nous Cavallers i Dames a la orde del Temple, a càrrec del Prior.  Seguirà un concert de música medieval i un dinar beneït pels ritual dels cavallers templers. El restaurant del Santuari de Paller fa les reserves al telèfon 697535266. Per cert, aquests és un bon lloc per menjar, però també per passar el cap de setmana a Bagà, perquè te àrea de pícnic, i bones habitacions. Arribareu a Bagà per la C-16, la ruta del túnel del Cadí, passat ja Berga. Però abans de passar el túnel!. Teniu bons llocs per visitar en aquesta zona. A banda de la pròpia vila, hi ha les fonts del Gliscareny, on neix un riu en mig d’un paisatge bucòlic, o el col de Pal on teniu espai per còrrer dalt d’unes muntanyes de somni, o qualsevol racó del massís de Pedraforca i el Cadí. És una destinació ideal per passar-hi un cap de setmana. Trobareu establiments fantàstics per menjar i dormir. Com ara  l’hotel del Blat, magnífic i modern. O l’Hostal Batista, molt casolà, com ho és també l’hotel Pineda. Finalment recomanar-vos també Ca l’Amagat, de tota la vida. O el Niu Nou, un hotelet molt bonic. Tots ells a Bagà mateix. Tots ells amb restaurants de gran prestigi i bona cuina. Passeu a Bagà el cap de setmana amb l’excusa dels Templers. Si teniu prou temps encara podem aconsellar-vos que aneu un xic més lluny. Per exemple fins els jardins Artigas, o la mina de petroli de Riutort, o la fàbrica de ciment del Clot del Moro, o fins baixar a les antigues mines de carbó de Sant Corneli. Recordeu que el romànic és preciós aquí dalt. I que teniu ben a la vora  Sant Jaume de Frontanyà. Un entorn natural únic!

En la villa de Bagà, en pleno Pirineo catalán, celebran cada año una Fiesta Templaria. Monta el espectáculo la Asociación Cultural Bagadani Militia Templi, con el apoyo del ayuntamiento. La imagen de arriba es el programa, bastante explícito de lo que os podéis encontrar. Durante todo el fin de semana hay actividades para pequeños y mayores, con recreaciones históricas, y luchas medievales. Llegarán hasta Bagà por la C-16, la ruta del túnel del Cadí, pasado ya Berga. ¡Pero antes de pasar el túnel!. Tienen muy buenos lugares para visitar. Aparte de la propia villa, están las fuentes del Gliscareny, donde nace un río en medio de un paisaje bucólico, el col Pal, donde tienen espacio para correr por unas montañas de ensueño, o todo el macizo del Pedraforca y el Cadí. Ideal para un fin de semana. Encontrarán establecimientos fantásticos para comer y dormir. Como el hotel del Blat, magnífico y moderno. O el Hostal Batista, muy casero, como lo es también del hotel Pineda. Finalmente recomendaros también Ca l’Amagat, un sitio de toda la vida. O el Niu Nou, un hotelito muy bonito. Todos ellos en Bagà mismo. Todos ellos con restaurantes de gran prestigio y buena cocina. Pasen en Bagà el fin de semana con la excusa de los Templarios. Si tienen suficiente tiempo todavía pueden ir un poco más lejos. Por ejemplo hasta los jardines Artigas, o la mina de petróleo de Riutort, o la fábrica de cemento del Clot del Moro, o hasta bajar a las antiguas minas de carbón de Sant Corneli. El románico es precioso aquí arriba. Tienen cerca Sant Jaume de Frontanyà.

Ecce Homo a Badalona


ecce_homo

L’orde seglar dels Servents de Maria, i la Venerable i Discreta Congregació de la Mare de Déu dels Dolors de Badalona, son dues institucions puntals i històriques de la parroquia de Santa Maria d’aquesta ciutat i, per extensió, de la vila sencera. I dic això perquè poques son les entitats que poden proclamar que van veure la llum fa tres-cents anys, en concret el dia de Sant Josep, un 19 de març, de l’any 1723. Doncs bé, amb tota l’autoritat que tan llarga antiguitat els dona, es complauen en convidar-nos a una sacra representació que tindrà lloc a l’església de Santa Maria de Badalona. Es tracta d’una representació d’Ecce Homo. Serà el proper diumenge 6 d’abril a les 18 hores. Un actor interpretarà el pròcer Marcus Livius Caecus, tribú del Cessar, que relata el seu pas per Palestina on va ser testimoni de l’arrest, tortures i crucifixió de Jesús. Una visió de la Pasqua des de la normalitat d’una persona aliena a tot. En resum, una obra que es representa per primer cop, i que caldrà anar a veure!.

El próximo domingo 6 de abril, a las 18 horas, y en la parroquia de Santa María de Badalona, se organiza una representación de Ecce Homo a cargo de la Orden Seglar de Siervos de María, y de la Congregación de la Virgen de los Dolores, una asociación sacra tricentenaria, pués fué fundada en 1723. La obra está escrita e interpretada por Albert López Vivancos, en el papel  de Marcus Livius Caecus, tribuno del Cesar, quien quiere dejar constancia de sus viajes por el Imperio Romano. Por este motivo contrata a un escribano que se ocupará de escribir sobre todo lo que él le va relatando en el tiempo libre que le dejan sus obligaciones como oficial del ejército. Una visión de la Pascua desde la normalidad de alguien ajeno a todo lo que rodeaba a aquel prisionero anónimo.

 

Alcañiz / Alcanyís


Alcanyís o Alcañiz, és la segona capital de la província de Teruel. És una gran ciutat, un centre molt important de serveis, que no està gaire lluny de Catalunya. Tot just una treintena llarga de quilòmetres de Gandesa. La visita a aquesta simpàtica i bonica vila es pot afegir a una ruta pel Matarranya o pel Maestrat. A Alcanyís és de visita obligada el seu impresionant castell, antic convent de l’ordre de Calatrava, que domina la ciutat des de dalt d’un turó al bell mig del casc antic. Aquesta fortalessa està ara reconvertida en un coquetó parador. La façana renaixentista amaga un interior medieval. A la torre de l’homenatge i la capella de l’antic castell podeu veure unes pintures gòtiques excepcionals, d’aquelles que surten als llibres de text d’història. Hi ha una interessant visita guiada Un cop visitada aquesta joia, podeu donar un tomb pel casc antic. Allà mereixen un comentari a banda el conjunt de la plaça d’Espanya, amb l’ajuntament i la llotja plateresca, (a la foto). Un xic més enllà trobareu la monumental colegiata, també del renaixement, amb una portada que fa tombar d’esquenes, inmensa, fenomenal. L’interior, sobri, ampli, de planta de saló, decepciona una mica. Potser perquè resulta excesivament moderna. Alcanys està perfectament comunicada amb Catalunya, València i la resta d’Aragó. Hi arribareu per la l’autopista AP7 fins Reus o Tarragona, i després fent uns 140 kilómetros per la N–420. O bé via Lleida per la A2. Són 160 kms. des de la capital de la Terra Ferma per la N–211. També podeu anar per la AP7 fins l’Hospitalet de l’Infant i anar després fins a Alcanyís per Mora la Nova i Gandesa. Per dormir teniu boníssims hotels. A més del propi parador al castell, teniu l’Hotel Guadalope, al centre de la vila. Un hotelet familiar, amb habitacions senzilles però amb molt d’encant. El Trillero és un hostal de poble, casolà, amb habitacions. Semblant és l’Hotel Meseguer, a l’avinguda Maestrazgo, 9, Tel: 978 83 10 02. Un hotel de tota la vida. ‎ També podeu considerar l’Hotel Calpe a la sortida de la ciutat, tot i que a nosaltres no ens acaba de fer el pes. Tots aquests hotels tenen restaurants, essent el del Trillero i el del Meseguer, cadascun en el seu estil, els que tenen una millor carta i menú, bons i amb bona relació qualitat i preu. Uns llocs recomanables on menjar. Des d’Alcanyís teniu a l’abast tota la natura i la cultura del Baix Aragó, el Maestrat i el Matarranya. La darrera novetat és la “Ciudad del Motor (MotorLand Aragón)“. Està situada ben a tocar de la vila, i és una mena de gran parc temàtic amb circuits de kars, motos i altres. Ideal per famílies amb passió per l’esport del motor i la velocitat. Per gent més calmada, amant dels ocells i els espais naturals, més enllà de la ciutat del motor, teniu dues llacunes salobres semidesèrtiques: La Estanca y Las Saladas. Són paratges naturals molt interessants i molt diferents del que coneixeu. La semana santa mereix un capítol a banda. És la mundialment coneguda Ruta del Tambor y el Bombo. A més d’Alcanyís, són famoses per les seves rompidas de la hora, les viles de Calanda, Samper o Híjar. Tota la regió està plena de bellíssims poblets amb monuments ibers, medievals, gòtics, renaixentistes i barrocs.Ideal per un cap de setmana llarg, pont o vacances, sobretot de Setmana Santa. Alcanyís, un bon destí de vacances.

Alcañiz es la segunda capital de la provincia de Teruel. Es una gran ciudad, un centro muy importante de servicios, que no está muy lejos de Cataluña. Apenas una treintena larga de kilómetros desde Gandesa. La visita a esta simpática y bonita villa se puede añadir a una ruta por el Matarraña o por el Maestrazgo. En Alcañiz es de visita obligada su impresionante castillo, antiguo convento de la orden de Calatrava, que domina la ciudad desde lo alto de una colina, en medio del casco antiguo. Esta fortaleza está ahora reconvertida en un coqueto parador. La fachada renacentista esconde un interior medieval. En la torre del homenaje y la capilla del antiguo castillo podéis ver unas pinturas góticas excepcionales, de esas que salen en los libros de texto de historia. Hay una interesante visita guiada. Una vez visitada esta joya, se puede dar una vuelta por el casco antiguo. Allí merecen un comentario aparte el conjunto de la plaza de España, con el ayuntamiento y la lonja plateresca, (en la foto). Un poco más allá se encuentra la monumental colegiata, también del renacimiento, con una portada inmensa, fenomenal. El interior, sobrio, amplio, de planta de salón, decepciona un poco. Quizá porque resulta excesivamente moderno. Alcañiz está perfectamente comunicada con Cataluña, Valencia y el resto de Aragón. Se llega por la autopista AP7 hasta Reus o Tarragona, y después haciendo unos 140 kilómetros por la N-420. O bien vía Lleida por la A2. Son 160 kms. desde la capital por la N-211. También se puede ir por la AP7 hasta L’Hospitalet de l’Infant y luego hasta Alcañiz por Mora la Nova y Gandesa. Para dormir tienen buenísimos hoteles. Además del propio parador en el castillo, tienen el Hotel Guadalope, en el centro de la villa. Un hotelito familiar, con habitaciones sencillas pero con mucho encanto. El trillero es un hostal de pueblo, casero, con habitaciones. Semejante es el Hotel Meseguer, en la avenida Maestrazgo, 9, Tel: 978 83 10 02. Un hotel de toda la vida. También se puede considerar el Hotel Calpe a la salida de la ciudad, aunque a nosotros no nos acaba de convencer. Todos estos hoteles tienen restaurantes, siendo el del trillero y el del Meseguer, cada uno en su estilo, los que tienen una mejor carta y menú, buenos y con buena relación calidad y precio. Unos lugares recomendables donde comer. Desde Alcañiz se tiene al alcance de la mano toda la naturaleza y la cultura del Bajo Aragón, el Maestrazgo y el Matarraña. La última novedad es la “Ciudad del Motor (MotorLand Aragón)”. Está situada muy cerca de la villa, y es una especie de gran parque temático con circuitos de kars, motos y otros. Ideal para familias con pasión por el deporte del motor y la velocidad. Para gente más calmada, amante de los pájaros y los espacios naturales, más allá de la ciudad del motor, tienen dos lagunas salobres semidesérticas: La Estanca y Las Saladas. Son parajes naturales muy interesantes y muy diferentes de lo que conoce por aquí. La semana santa merece un capítulo aparte. Es la mundialmente conocida Ruta del Tambor y el Bombo. Además de Alcañiz son famosas, por sus rompidas de la hora, las villas de Calanda, Samper o Híjar. Toda la región está llena de bellísimos pueblos con monumentos íberos, medievales, góticos, renacentistas y barrocos.Ideal para un fin de semana largo, puente o vacaciones, sobre todo de Semana Santa.

L’Espluga Calva


El nom, tan curiós i evocador, significa literalment “font que neix arran de terra en un lloc sense arbres”. I és una bona definició per aquest ferreny poble de Lleida, un lloc que va pertànyer als Templers, i als Hospitalers de Sant Joan. Fruit d’aquesta dominació és el castell, que no gaire gent coneix, malgrat ser una joia del gòtic català. Arribareu a l’Espluga per la carretera local LV-2012 des de Les Borges Blanques, capital de les Garrigues. Aquesta ruta us permet visitar el mateix dia el Castell de La Floresta. També per la carretera LV-2014 o la L – 201 des de Tàrrega, passant per Sant Martí de Maldà. Aquesta ruta farà que pogueu veure el poble de Maldà, coronat per les ruines del seu castell. També podeu entrar o sortir de l’espluga per la L – 220 des dels Omells de Na Gaia, o potser la ruta més fàcil des de la carretera N-240 agafant el desviament a mà dreta que surt passat Vinaixa. Podeu fer una ruta circular, com veieu, entrant per una zona i sortint-ne per una altra. Arribant al poble, ja des de ben lluny, veureu el majestuós castell del segle XIII. La visita és concertada, cal trucar a l’ajuntament, sobretot durant els mesos d’hivern. És magnífica l’anomenada Aula Magna, antic lloc de reunió del capítol de l’orde de cavalleria de Sant Joan de Jerusalem. També és magnífic el pati amb una gran pica de pedra que es feia servir per guardar l’oli. L’oli de l’Espluga, de gust deliciós, és una delicatessen molt preuada. El podeu adquirir, a bon preu, a la cooperativa agrària. També és bonica la sala dedicada a l’Orde de Malta, i el petit museu de la pagesia. Aneu a L’Espluga Calva en el transcurs d’una sortida pels castells del sud de Lleida. Visiteu Arbeca, el poblat iber dels Vilars, les Borges Blanques i el castell de La Floresta, però sobretot el maravellós monestir cistercenc de Vallbona de les Monges. Anant, o tornant, també podeu parar a Montblanc, que és on haureu de sortir de l’autopista AP-2, i podeu passar-vos pel Monestir de Poblet, que no és lluny. Si aneu o torneu per Tàrrega, podeu visitar aquesta vila, i també Verdú, amb la seva ceràmica i el seu castell, i Guimerà, formós poblet medieval. Ja veieu que tot plegat dona per passar un cap de setmana ben rural per la comarca. A l’Espluga podeu dormir a Cal Tresó, al carrer de Montblanc, 33, telèfon: 669836897. Per dinar hi ha un parell de bars que fan menjars. Fora de l’Espluga teniu la Masia Salat, un bon lloc per menjar i dormir. A prop hi ha Rocallaura, un petit poblet, amb l’Antic Balneari, un bonic hostalet, a preus populars, o el fastuós Nou Balneari, un senyor hotel. O a Belianes, Cal Menut. Deixeu-vos enredar a fer una bonica excursió per les terres del secà lleidetà!.

El nombre, tan curioso y evocador, significa literalmente “fuente que nace a ras de tierra en un lugar sin árboles”. Y es una buena definición para este férreo pueblo de Lleida, que perteneció a los Templarios, y los Hospitalarios de San Juan. Fruto de esta dominación es el castillo, que no mucha gente conoce, a pesar de ser una joya del gótico catalán. Llegaran a la Espluga por la carretera local LV-2012 desde Les Borges Blanques, capital de las Garrigues. Esta ruta les permite visitar el mismo día el Castillo de La Floresta. También por la carretera LV-2014 o por la L – 201 desde Tàrrega, pasando por Sant Martí de Maldà. Esta ruta hará que puedan ver el pueblo de Maldà, coronado por las ruinas de su castillo. También se puede entrar o salir del pueblo por la L – 220 desde los Omells de Na Gaia, o quizás la ruta más fácil sea desde la carretera N-240, tomando el desvío a mano derecha que sale pasado ya Vinaixa. Pueden hacer una ruta circular, entrando y saliendo por un punto diferente. Llegando al pueblo, ya desde lejos, vereis el majestuoso castillo del siglo XIII. La visita es concertada, hay que llamar al ayuntamiento, sobretodo durante los meses de invierno. Es magnífica la llamada Aula Magna, antiguo lugar de reunión del capítulo de la orden de caballería de San Juan de Jerusalén. También es magnífico el patio con una gran pila de piedra que se utilizaba para guardar el aceite. El aceite de la Espluga, de delicioso sabor, és una delicatessen apreciada. Se puede adquirir, a buen precio, en la cooperativa agraria. También es bonita la sala dedicada a la Orden de Malta, y el pequeño museo del campesino. Vayan hasta la Espluga Calva en el transcurso de una salida por los castillos del sur de Lleida. Visiten Arbeca, el poblado íbero de Els Vilars, Les Borges Blanques y el castillo de La Floresta, pero sobre todo el maravilloso monasterio cisterciense de Vallbona de les Monges. Yendo, o volviendo, también pueden parar en Montblanc, que es donde saldreis de la autopista AP-2, y ya puestos pueden pasarse por el Monasterio de Poblet. Si vais, o volveis por Tàrrega, podéis visitar esta villa, y Verdú, con su cerámica y su castillo, y Guimerà, hermoso pueblo medieval. Ya veis que da para pasar un fin de semana muy rural por esta zona. En la Espluga pueden dormir en Cal Tresó, en la calle de Montblanc, 33, teléfono: 669836897. Para comer hay un par de bares donde hacen comidas. Fuera de la Espluga tienen la Masia Salat, un buen lugar para comer y dormir. Y en Rocallaura, un pequeño pueblo cercano, el Antiguo Balneario, un bonito hostal, a precios populares, o el fastuoso Nuevo Balneario, un señor hotel. O en Belianes, Cal Menut. Ya les hemos tentado con una excursión al secano leridano.