Festa Marinera a Sant Feliu de Guixols


fira_sant_feliu_guixols

La bella vila marinera de Sant Feliu de Guixols celebra la seva Fira marinera, una de les més emblemàtiques a la Costa Brava. Serà del 20 al 22 de maig de 2016, i hi haurà un munt d’activitats per a la canalla i per a totes les edats. és la IV Fira marinera i la II Festa del Mar. Teniu un mercat mariner, espai de jocs infantils, concerts, tallers, trobada de vehicles clàssics i motos, exposició de modelisme naval, cercavila musical amb els musics mariners i el Pirata amb el canó, havaneres amb les Anxovetes, i cremat popular, hora del conte amb el pirata, passeig en barca,  sardanes… Un munt de coses!. No dubteu a arribar-vos fins aquest meravellós racó de Catalunya, prop del mar, a la Costa Brava, on hi ha molt per triar per passar bons moments amb la família. Per arribar-hi heu d’anar fins Maçanet de la Selva per l’autopista AP-7, o per l’antiga N_II, i allà prendre l’autovia C-65, cap a Sant Feliu. Al cap d’uns 25 kms. deixeu-la a la sortida indicada com Sant Feliu de Guixols, que correspon a Santa Cristina d’Aro Sud. A Sant Feliu, a més de gaudir de la festa, hi podeu anar a banyar-vos en la seva badia, ampla i familiar, protegida per l’espigó del port. Una platja urbana però bonica, amb tota mena de serveis. Sant Feliu és Costa Brava en estat pur. Una vila senyorial, amb cases del XIX guapíssimes, mansions d’indianos. Amb una badia de luxe, un port important, i un passeig marítim dels que creen addicció. És aquí, també, on la baronesa Thyssen ha tingut el bon gust d’instal·lar un espai d’exposicions. I no en un lloc qualsevol del municipi, sinó en el que fou un antic cenobi benedictí, malhauradament perdut, del que es conserva la porta, dita ferrada, i molt poca cosa més. És el magnífic Espai Carmen Thyssen, que ocupa el que fou palau de l’Abat. Ofereix sovint mostres de pintura i val la pena anar-hi a veure qualsevol cosa. Si la Badia de Sant Feliu no us agrada prou, evidentment, Sant Feliu te altres platges de fàbula. Anant cap a sur, per la costa, camí de Tossa, per la carretera amb més revolts d’Europa, teniu cales de somni, com la del senyor Ramon o Giverola, per citar-ne només dues. I cap al nord hi ha S’Agaró i Platja d’Aro, a més de les pròpies platges de Sant Feliu, és clar. Les vistes son fabuloses. No us perdeu les que ofereix l’ermita de Sant Elm, on fou batejada la Costa Brava. A la tarda, sortint de dinar, podeu anar a vespres al monestir cistercenc de Solius, pau espiritual a tope. També teniu a tocar Platja d’Aro, amb la seva gran i magnífica platja de sorra gruixuda, d’aigües netes, llarga, molt llarga, que és una de les viles més turístiques de la Costa Brava. Molta gent objectarà, ben encertadament, que la línia de costa ha estat fatalment venuda al turisme, amb edificis altíssims, bars, hotels, apartaments, locals d’oci nocturn, discoteques… Però la platja continua essent preciosa, netíssima, i als extrems de la bestial urbanització, camí de Calonge, per exemple, podeu trobar cales i caletes ben cuques on la pineda arriba al mar. I si no us agrada dinar de pícnic, o està ple, sempre podreu dinar al poble, en un bon restaurant. Aneu a Cal Julià, menú, tradicional, casolà. Està a la Rambla d’Antoni Vidal, 46, tel: 972 32 42 09. També ens agrada, al passeig, el Bahia. L’Hotel del Mar és un senzill establiment, molt senzill, amb bon restaurant. ‎Ca l’Isern és un restaurant de tota la vida, molt i molt recomanable. Per menjar peix aneu al Cau del Pescador o al Sa Marinada. I, per acabar, us recomanem un italià de luxe, fantàstic: La Locanda di Nonna Flo. Per dormir, si us calgués, teniu l’Hotel Sant Pol, amb bon restaurant, com també és molt bo l’Hotel i restaurant del Mar. Senzillet també, l’Hotel Noray. Un balneari curatiu d’aigua marina, com els del segle XIX, luxe total: L’Hipòcrates. Bona festa marinera a la Costa Brava!.

La hermosa villa marinera de Sant Feliu de Guixols se dispone a celebrar su fiesta marinera. Una fiesta familiar y divertida, cerca del mar, en la Costa Brava. Para llegar hay que ir hasta Maçanet de la Selva por la autopista AP-7, o por la antigua N_II, y allí tomar la autovía C-65, hacia Sant Feliu. Al cabo de unos 25 kms. dejarla en la salida indicada como Sant Feliu de Guixols, que corresponde a Santa Cristina de Aro Sur. Vayan dirección Sant Feliu, hacia en el mar. En Sant Feliu podéis ir a bañar  a su bahía, ancha y familiar, protegida por el espigón del puerto. Una playa urbana pero bonita, con todo tipo de servicios. Sant Feliu es Costa Brava en estado puro. Una villa señorial, con casas del XIX guapísimas, mansiones de indianos. Con una bahía de lujo, un puerto importante, y un paseo marítimo de los que crean adicción. Es aquí también donde la baronesa Thyssen ha tenido el buen gusto de instalar un espacio de exposiciones. Y no en un lugar cualquiera del municipio, sino en lo que fue un antiguo cenobio benedictino, desgraciadamente perdido, del que se conserva la puerta, dicha ferrata, y muy poco más. Es el magnífico Espacio Carmen Thyssen, que ocupa lo que fue palacio del Abad. Ofrece a menudo muestras de pintura y vale la pena ir a ver cualquier cosa. Si la Bahía de Sant Feliu no les gusta lo suficiente, evidentemente, Sant Feliu tiene otras playas de fábula. Yendo hacia el sur, por la costa, camino de Tossa, por la carretera con más curvas de Europa, tiene calas de ensueño, como la del señor Ramon o Giverola, por citar sólo dos. Y hacia el norte hay S’Agaró y Playa de Aro, además de las propias playas de Sant Feliu, claro. Las vistas son fabulosas. No se pierdan las que ofrece la ermita de San Telmo, donde fue bautizada la Costa Brava. Por la tarde, saliendo de comer, pueden ir a vísperas en el monasterio cisterciense de Solius, paz espiritual a tope. También tienen cerca Playa de Aro, con su gran y magnífica playa de arena gruesa, de aguas limpias, larga, muy larga, que es una de las villas más turísticas de la Costa Brava. Mucha gente objetará, bien acertadamente, que la línea de costa ha sido fatalmente vendida al turismo, con edificios altísimos, bares, hoteles, apartamentos, locales de ocio nocturno, discotecas … Pero la playa sigue siendo preciosa, limpísima, y los extremos de la bestial urbanización, camino de Calonge, por ejemplo, pueden encontrar calas y calitas bien lindas, donde el pinar llega al mar. Y si no os gusta la comida de picnic, o está lleno, siempre se podrá comer en el pueblo, en un buen restaurante. Vayan a Cal Julián, menú, tradicional, casero. Está en la Rambla de Antoni Vidal, 46, tel: 972 32 42 09. También nos gusta, en el paseo, el Bahia. El Hotel del Mar es un sencillo establecimiento, muy sencillo, con buen restaurante. Ca l’Isern es un restaurante de toda la vida, muy, muy recomendable. Para comer pescado vayan al Cau del Pescador o el Sa Marinada. Y, por último, se recomienda un italiano de lujo, fantástico: La Locanda di Nonna Flo. Para dormir, por si fuera necesario, tienen el Hotel San Polo, con buen restaurante, como también es muy bueno el Hotel y restaurante del Mar. Sencillito también, el Hotel Noray. Un balneario curativo de agua marina, como los del siglo XIX, lujo total: El Hipócrates. ¡Buena fiesta marinera en la Costa Brava!.

Anuncis

La Festa Major de Sant Feliu de Guixols


festa_major_guixols

La bella vila marinera de Sant Feliu de Guixols celebra la seva Festa Major, una de les més emblemàtiques dels estius a la Costa Brava. Serà del 31 de juliol al 4 d’agost, per bé que hi ha activitats com la fira s’allarguen més dies. No dubteu a arribar-vos fins aquest meravellós racó de Catalunya, prop del mar, a la Costa Brava, on hi ha molt per triar per passar bons moments amb la família. Per arribar-hi heu d’anar fins Maçanet de la Selva per l’autopista AP-7, o per l’antiga N_II, i allà prendre l’autovia C-65, cap a Sant Feliu. Al cap d’uns 25 kms. deixeu-la a la sortida indicada com Sant Feliu de Guixols, que correspon a Santa Cristina d’Aro Sud. A Sant Feliu, a més de gaudir de la festa, hi podeu anar a banyar-vos en la seva badia, ampla i familiar, protegida per l’espigó del port. Una platja urbana però bonica, amb tota mena de serveis. Sant Feliu és Costa Brava en estat pur. Una vila senyorial, amb cases del XIX guapíssimes, mansions d’indianos. Amb una badia de luxe, un port important, i un passeig marítim dels que creen addicció. És aquí, també, on la baronesa Thyssen ha tingut el bon gust d’instal·lar un espai d’exposicions. I no en un lloc qualsevol del municipi, sinó en el que fou un antic cenobi benedictí, malhauradament perdut, del que es conserva la porta, dita ferrada, i molt poca cosa més. És el magnífic Espai Carmen Thyssen, que ocupa el que fou palau de l’Abat. Ofereix sovint mostres de pintura i val la pena anar-hi a veure qualsevol cosa. Si la Badia de Sant Feliu no us agrada prou, evidentment, Sant Feliu te altres platges de fàbula. Anant cap a sur, per la costa, camí de Tossa, per la carretera amb més revolts d’Europa, teniu cales de somni, com la del senyor Ramon o Giverola, per citar-ne només dues. I cap al nord hi ha S’Agaró i Platja d’Aro, a més de les pròpies platges de Sant Feliu, és clar. Les vistes son fabuloses. No us perdeu les que ofereix l’ermita de Sant Elm, on fou batejada la Costa Brava. A la tarda, sortint de dinar, podeu anar a vespres al monestir cistercenc de Solius, pau espiritual a tope. També teniu a tocar Platja d’Aro, amb la seva gran i magnífica platja de sorra gruixuda, d’aigües netes, llarga, molt llarga, que és una de les viles més turístiques de la Costa Brava. Molta gent objectarà, ben encertadament, que la línia de costa ha estat fatalment venuda al turisme, amb edificis altíssims, bars, hotels, apartaments, locals d’oci nocturn, discoteques… Però la platja continua essent preciosa, netíssima, i als extrems de la bestial urbanització, camí de Calonge, per exemple, podeu trobar cales i caletes ben cuques on la pineda arriba al mar. I si no us agrada dinar de pícnic, o està ple, sempre podreu dinar al poble, en un bon restaurant. Aneu a Cal Julià, menú, tradicional, casolà. Està a la Rambla d’Antoni Vidal, 46, tel: 972 32 42 09. També ens agrada, al passeig, el Bahia. L’Hotel del Mar és un senzill establiment, molt senzill, amb bon restaurant. ‎Ca l’Isern és un restaurant de tota la vida, molt i molt recomanable. Per menjar peix aneu al Cau del Pescador o al Sa Marinada. I, per acabar, us recomanem un italià de luxe, fantàstic: La Locanda di Nonna Flo. Per dormir, si us calgués, teniu l’Hotel Sant Pol, amb bon restaurant, com també és molt bo l’Hotel i restaurant del Mar. Senzillet també, l’Hotel Noray. Un balneari curatiu d’aigua marina, com els del segle XIX, luxe total: L’Hipòcrates. Bona festa major a la Costa Brava!.

La hermosa villa marinera de Sant Feliu de Guixols se dispone a celebrar su fiesta mayor. Una fiesta familiar y divertida, cerca del mar, en la Costa Brava. Para llegar hay que ir hasta Maçanet de la Selva por la autopista AP-7, o por la antigua N_II, y allí tomar la autovía C-65, hacia Sant Feliu. Al cabo de unos 25 kms. dejarla en la salida indicada como Sant Feliu de Guixols, que corresponde a Santa Cristina de Aro Sur. Vayan dirección Sant Feliu, hacia en el mar. En Sant Feliu podéis ir a bañar  a su bahía, ancha y familiar, protegida por el espigón del puerto. Una playa urbana pero bonita, con todo tipo de servicios. Sant Feliu es Costa Brava en estado puro. Una villa señorial, con casas del XIX guapísimas, mansiones de indianos. Con una bahía de lujo, un puerto importante, y un paseo marítimo de los que crean adicción. Es aquí también donde la baronesa Thyssen ha tenido el buen gusto de instalar un espacio de exposiciones. Y no en un lugar cualquiera del municipio, sino en lo que fue un antiguo cenobio benedictino, desgraciadamente perdido, del que se conserva la puerta, dicha ferrata, y muy poco más. Es el magnífico Espacio Carmen Thyssen, que ocupa lo que fue palacio del Abad. Ofrece a menudo muestras de pintura y vale la pena ir a ver cualquier cosa. Si la Bahía de Sant Feliu no les gusta lo suficiente, evidentemente, Sant Feliu tiene otras playas de fábula. Yendo hacia el sur, por la costa, camino de Tossa, por la carretera con más curvas de Europa, tiene calas de ensueño, como la del señor Ramon o Giverola, por citar sólo dos. Y hacia el norte hay S’Agaró y Playa de Aro, además de las propias playas de Sant Feliu, claro. Las vistas son fabulosas. No se pierdan las que ofrece la ermita de San Telmo, donde fue bautizada la Costa Brava. Por la tarde, saliendo de comer, pueden ir a vísperas en el monasterio cisterciense de Solius, paz espiritual a tope. También tienen cerca Playa de Aro, con su gran y magnífica playa de arena gruesa, de aguas limpias, larga, muy larga, que es una de las villas más turísticas de la Costa Brava. Mucha gente objetará, bien acertadamente, que la línea de costa ha sido fatalmente vendida al turismo, con edificios altísimos, bares, hoteles, apartamentos, locales de ocio nocturno, discotecas … Pero la playa sigue siendo preciosa, limpísima, y los extremos de la bestial urbanización, camino de Calonge, por ejemplo, pueden encontrar calas y calitas bien lindas, donde el pinar llega al mar. Y si no os gusta la comida de picnic, o está lleno, siempre se podrá comer en el pueblo, en un buen restaurante. Vayan a Cal Julián, menú, tradicional, casero. Está en la Rambla de Antoni Vidal, 46, tel: 972 32 42 09. También nos gusta, en el paseo, el Bahia. El Hotel del Mar es un sencillo establecimiento, muy sencillo, con buen restaurante. Ca l’Isern es un restaurante de toda la vida, muy, muy recomendable. Para comer pescado vayan al Cau del Pescador o el Sa Marinada. Y, por último, se recomienda un italiano de lujo, fantástico: La Locanda di Nonna Flo. Para dormir, por si fuera necesario, tienen el Hotel San Polo, con buen restaurante, como también es muy bueno el Hotel y restaurante del Mar. Sencillito también, el Hotel Noray. Un balneario curativo de agua marina, como los del siglo XIX, lujo total: El Hipócrates. ¡Buena fiesta mayor en la Costa Brava!.

Barbacoes a Sant Feliu de Guixols


sant_feliu_picnic

Des de finals de l’any 2011 la bella vila marinera de Sant Feliu de Guixols disposa d’una zona de pícnic nova, amb sis barbacoes de disseny i 6 taules de fusta just a l’entrada de la població. La zona de lleure està instal·lada, una mica descuradament , en una pineda sense cap mena de sotabosc, en realitat una plantació de pins blancs, rodejada d’altres descampats, i també d’habitatges, carreteres i avingudes, en una zona d’eixample de la ciutat. Ja us ho imagineu. No es tracta d’un bosc, ni d’un parc natural. Més aviat és una mena de parc urbà, de fet una franja de terra amb uns pins en renglera, en uns terrenys on s’està construint, on la ciutat avança i creix. Però és que en aquesta zona, prop del mar, a la Costa Brava, hi ha molt poca cosa on triar. Ara bé, us entendrem si ens dieu que no és la millor àrea de pícnic de Catalunya. Cert, una mica desangelat, però sempre està ple de gent!. Per arribar-hi heu d’anar fins Maçanet de la Selva per l’autopista AP-7, o per l’antiga N_II, i allà prendre l’autovia C-65, cap a Sant Feliu. Al cap d’uns 25 kms. deixeu-la a la sortida indicada com Sant Feliu de Guixols, que correspon a Santa Cristina d’Aro Sud. Aneu direcció Sant Feliu, cap a mar. Deixareu a mà dreta el Càmping Santa Cristina. Poc després entrareu en una altra rotonda, completament rodejada de pinedes. És on heu de fer tres quarts de volta, per agafar a l’esquerra una ampla avinguda, anomenada pomposament Ronda Nord, girant a l’esquerra. Ara teniu a la vostra dreta l’àrea d’oci. Veureu ja les barbacoes, les taules en mig dels pins. Res no tapa la vista. Podeu aparcar, girant a mà dreta per l’Avinguda de Catalunya, en uns grans descampats o en els amples carrers adjacents. Hi ha una petita àrea de jocs infantils, i una solitària taula de ping pong. Més enllà dels pins trobareu un gran camp de fubol, a més de la pista encimentada. Hi ha un vídeo que ho explica molt bé, (cliqueu aquí). A Sant Feliu hi podeu anar a banyar-vos en la seva badia, ampla i familiar, protegida per l’espigó del port. Una platja urbana però bonica, amb tota mena de serveis. Sant Feliu és Costa Brava en estat pur. Una vila senyorial, amb cases del XIX guapíssimes, mansions d’indianos. Amb una badia de luxe, un port important, i un passeig marítim dels que creen addicció. És aquí, també, on la baronesa Thyssen ha tingut el bon gust d’instal·lar un espai d’exposicions. I no en un lloc qualsevol del municipi, sinó en el que fou un antic cenobi benedictí, malhauradament perdut, del que es conserva la porta, dita ferrada, i molt poca cosa més. És el magnífic Espai Carmen Thyssen, que ocupa el que fou palau de l’Abat. Ofereix sovint mostres de pintura i val la pena anar-hi a veure qualsevol cosa. Si la Badia de Sant Feliu no us agrada prou, evidentment, Sant Feliu te altres platges de fàbula. Anant cap a sur, per la costa, camí de Tossa, per la carretera amb més revolts d’Europa, teniu cales de somni, com la del senyor Ramon o Giverola, per citar-ne només dues. I cap al nord hi ha S’Agaró i Platja d’Aro, a més de les pròpies platges de Sant Feliu, és clar. Les vistes son fabuloses. No us perdeu les que ofereix l’ermita de Sant Elm, on fou batejada la Costa Brava. A la tarda, sortint de dinar, podeu anar a vespres al monestir cistercenc de Solius, pau espiritual a tope. També teniu a tocar Platja d’Aro, amb la seva gran i magnífica platja de sorra gruixuda, d’aigües netes, llarga, molt llarga, que és una de les viles més turístiques de la Costa Brava. Molta gent objectarà, ben encertadament, que la línia de costa ha estat fatalment venuda al turisme, amb edificis altíssims, bars, hotels, apartaments, locals d’oci nocturn, discoteques… Però la platja continua essent preciosa, netíssima, i als extrems de la bestial urbanització, camí de Calonge, per exemple, podeu trobar cales i caletes ben cuques on la pineda arriba al mar. I si no us agrada dinar de pícnic, o està ple, sempre podreu dinar al poble, en un bon restaurant. Aneu a Cal Julià, menú, tradicional, casolà. Està a la Rambla d’Antoni Vidal, 46, tel: 972 32 42 09. També ens agrada, al passeig, el Bahia. L’Hotel del Mar és un senzill establiment, molt senzill, amb bon restaurant. ‎Ca l’Isern és un restaurant de tota la vida, molt i molt recomanable. Per menjar peix aneu al Cau del Pescador o al Sa Marinada. I, per acabar, us recomanem un italià de luxe, fantàstic: La Locanda di Nonna Flo. Per dormir, si us calgués, teniu l’Hotel Sant Pol, amb bon restaurant, com també és molt bo l’Hotel i restaurant del Mar. Senzillet també, l’Hotel Noray. Un balneari curatiu d’aigua marina, com els del segle XIX, luxe total: L’Hipòcrates. Bon pícnic a la Costa Brava!.

Desde finales del año 2011 la hermosa villa marinera de Sant Feliu de Guixols dispone de una zona de picnic nueva, con seis barbacoas de diseño y 6 mesas de madera justo en la entrada de la población. La zona de ocio está instalada, algo descuidadamente, en un pinar sin ningún tipo de sotobosque, en realidad una plantación de pinos blancos, rodeada de otros descampados, y también de viviendas, carreteras y avenidas, en una zona de ensanche de la ciudad. Ya os lo imagináis. No se trata de un bosque, ni de un parque natural. Más bien es una especie de parque urbano, de hecho una franja de tierra con unos pinos en hilera, en unos terrenos donde se está construyendo, donde la ciudad avanza y crece. Pero es que en esta zona, cerca del mar, en la Costa Brava, hay muy poco donde elegir. Ahora bien, no es la mejor área de picnic de Cataluña. Cierto, algo desangelado, pero siempre está lleno de gente. Para llegar hay que ir hasta Maçanet de la Selva por la autopista AP-7, o por la antigua N_II, y allí tomar la autovía C-65, hacia Sant Feliu. Al cabo de unos 25 kms. dejarla en la salida indicada como Sant Feliu de Guixols, que corresponde a Santa Cristina de Aro Sur. Vayan dirección Sant Feliu, hacia en el mar. Dejaréis a mano derecha el Camping Santa Cristina. Poco después entraréis en otra rotonda, completamente rodeada de pinares. Es donde debeis dar tres cuartos de vuelta, para coger a la izquierda una ancha avenida, llamada pomposamente Ronda Norte, girando a la izquierda. Ahora tienen justo a su derecha el área de ocio. Veréis ya las barbacoas, las mesas en medio de los pinos. Nada tapa la vista. Pueden aparcar, girando a la derecha por la Avenida de Cataluña, en unos grandes descampados o en las anchas calles adyacentes. Hay una pequeña área de juegos infantiles, y una solitaria mesa de ping pong. Más allá de los pinos encontrarán un gran campo de fubol, además de la pista de cemento. Hay un video que lo explica muy bien, (clicad aquí). En Sant Feliu podéis ir a bañar  a su bahía, ancha y familiar, protegida por el espigón del puerto. Una playa urbana pero bonita, con todo tipo de servicios. Sant Feliu es Costa Brava en estado puro. Una villa señorial, con casas del XIX guapísimas, mansiones de indianos. Con una bahía de lujo, un puerto importante, y un paseo marítimo de los que crean adicción. Es aquí también donde la baronesa Thyssen ha tenido el buen gusto de instalar un espacio de exposiciones. Y no en un lugar cualquiera del municipio, sino en lo que fue un antiguo cenobio benedictino, desgraciadamente perdido, del que se conserva la puerta, dicha ferrata, y muy poco más. Es el magnífico Espacio Carmen Thyssen, que ocupa lo que fue palacio del Abad. Ofrece a menudo muestras de pintura y vale la pena ir a ver cualquier cosa. Si la Bahía de Sant Feliu no les gusta lo suficiente, evidentemente, Sant Feliu tiene otras playas de fábula. Yendo hacia el sur, por la costa, camino de Tossa, por la carretera con más curvas de Europa, tiene calas de ensueño, como la del señor Ramon o Giverola, por citar sólo dos. Y hacia el norte hay S’Agaró y Playa de Aro, además de las propias playas de Sant Feliu, claro. Las vistas son fabulosas. No se pierdan las que ofrece la ermita de San Telmo, donde fue bautizada la Costa Brava. Por la tarde, saliendo de comer, pueden ir a vísperas en el monasterio cisterciense de Solius, paz espiritual a tope. También tienen cerca Playa de Aro, con su gran y magnífica playa de arena gruesa, de aguas limpias, larga, muy larga, que es una de las villas más turísticas de la Costa Brava. Mucha gente objetará, bien acertadamente, que la línea de costa ha sido fatalmente vendida al turismo, con edificios altísimos, bares, hoteles, apartamentos, locales de ocio nocturno, discotecas … Pero la playa sigue siendo preciosa, limpísima, y los extremos de la bestial urbanización, camino de Calonge, por ejemplo, pueden encontrar calas y calitas bien lindas, donde el pinar llega al mar. Y si no os gusta la comida de picnic, o está lleno, siempre se podrá comer en el pueblo, en un buen restaurante. Vayan a Cal Julián, menú, tradicional, casero. Está en la Rambla de Antoni Vidal, 46, tel: 972 32 42 09. También nos gusta, en el paseo, el Bahia. El Hotel del Mar es un sencillo establecimiento, muy sencillo, con buen restaurante. Ca l’Isern es un restaurante de toda la vida, muy, muy recomendable. Para comer pescado vayan al Cau del Pescador o el Sa Marinada. Y, por último, se recomienda un italiano de lujo, fantástico: La Locanda di Nonna Flo. Para dormir, por si fuera necesario, tienen el Hotel San Polo, con buen restaurante, como también es muy bueno el Hotel y restaurante del Mar. Sencillito también, el Hotel Noray. Un balneario curativo de agua marina, como los del siglo XIX, lujo total: El Hipócrates. ¡Buen picnic en la Costa Brava!.

 

 

Vacances a l’Alt Empordà


roses

Una altra bona idea per unes boniques vacances familiars d’estiu seria fer l’estada a la maravellosa vila de Roses, i moure’s per l’Alt Empordà. Nosaltres i la nostra canalla ens ho hem passat molt bé a Roses. Hem gaudit de les seves platges, de la seva infraestructura hotelera de qualitat, dels seus monuments, dels seus paratges, dels entorns, de la vida que te aquesta ciutat mediterrània. I ara ens agradarà desmuntar un seguit de tòpics maniqueus sobre aquesta ciutat. Per exemple que no és apta pel turisme familiar. Fals. A Roses cuiden molt dels nens i nenes, la platja gran és ideal per criatures, de sorra fina, sense perill. Hi ha un munt d’activitats pensades per als més petits de la casa. També se sol dir que el paisatge està molt malmés per les edificacions. I direm: com arreu!. I malgrat tot, la vista de la esplèndida bahia de Roses no te parangó. Mediterrània en estat pur. I també hi ha platges no urbanitzades, com ara les del cap de Creus, pel sector del Norfeu. A tocar teniu els aiguamolls de l’Empordà, una reserva natural plena d’ocells, molt maca per la canalla. Cadaqués, amb el far del Cap de Creus, o Sant Pere de Rodes, monestir romànic impactant… I què dir-vos de la natura, tot en estat verge, quasi salvatge. També podeu sentir que a Roses no hi ha més que sol i platja. Qui diu això no ha visitat la magnífica Ciutadella, perfectament museitzada, amb un poble i un monestir medievals al seu interior, o no ha anat fins el castell de la Trinitat. Finalment dir-vos que Roses és Girona, és Costa Brava, i és Empordà, amb tot el que això suposa: poblets idíl·lics, cales de somni, sabor a mar, a sal… A Roses l’hotel on les famílies podem dormir més còmodes pot ser el Mediterráneo Park, un hotel familiar molt recomanable. Habitacions molt bé, amb una inaudita relació entre qualitat i preu, amb un parc i piscina fabulosos i a dues passes de la platja. El Carmen és un hotelet familiar, molt cuco, amb encant. Un hotel a peu de platja també, davant del mar, amb tots els luxes és el Terraza, un bon hotel. Excepcional situació la de l’Hotel Vistabella, penjat damunt la millor vista del mar de tota la Mediterrània. Preus elevats. Te un bon restaurant, amb una estrella Michelin, preus en consonància, que es diu Els Brancs. Al restaurant de l’Hostal La Cala es menja bé. Tampoc està malament l’Hotel Coral Platja. Per dinar sense estar en un hotel podeu anar al port, on hi ha l’alegre i desenfadat restaurant Bitakora.  Parlarem ara de Castelló d’Empúries una altra bellíssima vila empordanesa, a tocar de Roses. Una ciutat medieval que no us imagineu el bonica que és. Un catedral impressionant, un casc antic bestial. Tot això perquè Castelló fou una capital feudal molt important. Una vila comtal. Però els seus comtes van caure en l’oblit de la història, i la seva capital també. Avui dia, doncs, Castelló és un poble gran i res més. Però entre els seus carrers medievals s’hi amaguen obres d’art que recorden el passat esplendoròs. No us perdeu la seva catedral gòtica o els palaus. A les afores hi trobareu La farinera. És una fàbrica, ara reconvertida en un didàctic museu, el Museu de la Farinera, que cal visitar. Per dormir o menjar a Castelló us recomanem de tot cor la Fonda Canet, tant per a menjar com per a dormir. Un clàssic sense debat ni discussió. L’Hotel Emporium te un bon restaurant, dels millors de la zona, i unes habitacions familiars. Un lloc de tota la vida. Molt coquetó és el restaurant del’Hostal Santa Clara, un altre bon lloc on passar uns dies. Bona teca i habitacions boniques. El Forn Vell és un lloc interessant per dinar. El Butterfly Park està situat a tocar de Castelló d’Empúries, a poca destància d’Empuriabrava, i no lluny de Roses. Es tracta d’un bonic parc de papallones. Les trobareu en un hivernacle de dimensions grans, però modestes pels estàndards europeus, on han volgut imitar una mena de selva tropical, Volen lliurement les papallones i uns quants ocells. Els vostres fills gaudiran amb l’observació dels lepidòpters i sabent més sobre la seva alimentació, reproducció o metamorfosi. La visita pot ser lliure o bé guiada. No marxeu sense visitar el Paratge Natural de l’Albera, anat fins l’església romànica de Sant Quirze de Colera. També podeu visitar el centre de reproducció de les tortugues, una altra fita espectacular en la seva humilitat. També Figueres és una ciutat ideal per arribar-s’hi des des de Roses durant unes vacances familiars. Podeu visitar allà el Museu Dalí, o el Museu del Joguet de Catalunya, on reviureu la vostra infància, i també un poderós castell, el Castell de Sant Ferran la fortificació més gran, de Catalunya, d’Espanya i d’Europa. No lluny de Figueres hi ha el monestir de Vilabertran que està situat a escassos 2 kms. Per dormir, a Figures, ja ho sabeu, som fans de l‘Hotel Duran. Una cuina magnífica, un servei excepcional, digne d’una estrella Michelin. També molt recomanable un altre hotel de tota la vida: l’Hotel Empordà. Interessant  el Plaza Inn, de la cadena internacional, que és una bona referència. En els Hotels Sidorme, n’hi ha un a Figueres, trobareu habitacions boniques i molt bé de preu. En la majoria d’aquests hotels els nens dormen gratis amb els pares. No estaria de més fer una ullada a Cadaqués, que és una maravella, possiblement el poble més bonic de la Costa Brava, de Girona, de Catalunya i de la Mediterrània, també podreu trobar bons llocs on dormir i menjar. Bones vacances a l’Empordà!.

Otra buena idea para pasar un verano de playa muy familiar es llegarse hasta la maravillosa villa de Roses, con sus playas fantásticas, de arena fina, sin peligro. Allí podeis alojaros en el Hotel Mediterráneo Park, un hotel familiar con una piscina fabulosa cerca de la playa. El Carmen és un hotelito familiar, cuco, encantador. Cerca de Rosas podeis visitar Castelló d’Empúries, una ciudad medieval que no os la imaginais con una catedral impresionante. No hay que perderse el Museo de la Farinera. Para dormir o comer allí teneis la Fonda Canet. El Butterfly Park es un parque de mariposas. Y también teneis por allí el centro de reproducción de tortuguas, interesante. Figueres és una ciudad  ideal para unas vacaciones familiares. Podeis visitar el Museo Dalí, o el Museo del Juguee de Catalunya. O el Castillo de San Fernando la fortificación més grande de Catalunya, d’España y de Europa. En Figueras teneis el Hotel Duran.  Cadaqués es una maravilla, posiblemente el pueblo más bonito de la Costa Brava.

Espai Carmen Thyssen


thyssen

L’Espai Carmen Thyssen està situat a Sant Feliu de Guixols, una bellíssima població catalana que no pot mancar en una sortida familiar. Sant Feliu és Costa Brava en estat pur. Una vila senyorial, amb cases del XIX guapíssimes, mansions d’indianos. Amb una badia de luxe, un port important, i un passeig marítim dels que creen addicció. Doncs bé, en aquest marc mariner incomparabl, la baronesa Thyssen ha tingut el bon gust d’instal·lar-hi un espai d’exposicions. I no en un lloc qualsevol del municipi, sinó en el que fou un antic cenobi benedictí, malhauradament perdut, del que es conserva la porta, dita ferrada, i molt poca cosa més. L’Espai Carmen Thyssen ocupa el que fou palau de l’Abat, i allà ofereix mostres de pintura. val la pena anar-hi a veure qualsevol cosa, però fins l’octubre hi ha una exposició molt maca de quadres impressionistes i del segle XX. Molt interessant. Preus populars. Oberta cada dia d’11 a 21 hores, durant la temporada d’estiu, i a partir del 16 de setembre de 10 a 13  i de 16 a 19 hores. Podeu fer reserves al correu turisme@guixols.cat. Arribareu a Sant Feliu per l’autopista AP-7 fins la sortida 9. Cal continuar per C 35 i C 65, que també son vies ràpides, fins a Sant Feliu de Guíxols sud. Preneu la Ronda de Llevant fins al mateix monestir. També possible en tren Renfe fins l’estació Caldes de Malavella o millor Girona, on hi ha connexió amb autobús de la companya Teisa, o bé des de Barcelona, en bus, de la Sarfa. Evidentment Sant Feliu te unes platges de fàbula. Anant cap a sur, per la costa, camí de Tossa, per la carretera amb més revolts d’Europa, teniu cales de somni, com la del senyor Ramon o Giverola, per citar-ne només dues. I cap al nord hi ha S’Agaró i Platja d’Aro, a més de les pròpies platges de Sant Feliu, és clar. Les vistes son fabuloses. No us perdeu les que ofereix l’ermita de Sant Elm, on fou batejada la Costa Brava. A la tarda podeu anar a vespres al monestir cistercenc de Solius, pau espiritual a tope. Per dinar al poble aneu a Cal Julià, menú, tradicional, casolà. Està a la Rambla d’Antoni Vidal, 46, tel: 972 32 42 09. També ens agrada, al passeig, el Bahia. L’Hotel del Mar és un senzill establiment, molt senzill, amb bon restaurant. ‎Ca l’Isern és un restaurant de tota la vida, molt i molt recomanable. Per menjar peix aneu al Cau del Pescador i, per acabar, us recomanem un italià de luxe, fantàstic: La Locanda di Nonna Flo. Per dormir, senzillet també, l’Hotel Noray. Un balneari curatiu d’aigua marina, com els del segle XIX, luxe total: L’Hipòcrates. Bona banyada cultural!.

El Espacio Carmen Thyssen, esta situado en Sant Feliu de Guixols, una bellísima población catalana que no puede faltar en una salida familiar. Sant Feliu es Costa Brava en estado puro. Una villa señorial, con casas del XIX guapísimas, mansiones de indianos. Con una bahía de lujo, un puerto importante, y un paseo marítimo de los que crean adicción. Pues bien, en este marco marinero incomparable, la baronesa Thyssen ha tenido el buen gusto de instalar allí un espacio de exposiciones. Y no en un lugar cualquiera del municipio, sino en lo que fue un antiguo cenobio benedictino, desgraciadamente perdido, del que se conserva la puerta, llamada ferrata, y muy poca cosa más. El Espacio Carmen Thyssen ocupa lo que fue palacio del Abad, y allí ofrece muestras de pintura. vale la pena ir a ver cualquier cosa, pero hasta octubre hay una exposición muy bonita de cuadros impresionistas y del siglo XX. Muy interesante. Precios populares. Abierta todos los días de 11 a 21 horas, durante la temporada de verano, y a partir del 16 de septiembre, de 10 a 13 y de 16 a 19 horas. Puede hacer reservas al correo turisme@guixols.cat. Llegarán a Sant Feliu por la autopista AP-7 hasta la salida 9. Hay que seguir por C 35 y C 65, que también son vías rápidas, hasta Sant Feliu de Guíxols sur. Tomen la Ronda de Levante hasta el mismo monasterio. También posible en tren Renfe hasta la estación Caldes de Malavella o mejor Gerona, donde hay conexión en autobús de la compañía Teisa, o bien desde Barcelona, ​​en bus, de la Sarfa. Evidentemente Sant Feliu tiene unas playas de fábula. Yendo hacia sur, por la costa, camino de Tossa, por la carretera con más curvas de Europa, tienen calas de ensueño, como la del señor Ramón o Giverola, por citar sólo dos. Y hacia el norte hay S’Agaró y Platja d’Aro, además de las propias playas de Sant Feliu, claro. Las vistas son fabulosas. No se pierdan las que ofrece la ermita de Sant Elm, donde fue bautizada la Costa Brava. Para comer en el pueblo vayan a Cal Julià, menú, tradicional, casero. Está en la Rambla de Antoni Vidal, 46, tel: 972 32 42 09. También nos gusta, en el paseo, el Bahia. El Hotel del Mar es un sencillo establecimiento, muy sencillo, con buen restaurante. Ca l’Isern es un restaurante de toda la vida, muy recomendable. Para comer pescado vayan al Cau del Pescador y, por último, se recomienda un Italiano de lujo, fantástico: La Locanda di Nonna Flo. Para dormir, sencillito también, el Hotel Noray. Un balneario de agua marina, como los del siglo XIX, lujo total: El Hipócrates. ¡Buena bañada cultural!.

Sant Carles de la Ràpita


Sant Carles de la Ràpita és una vila marinera del sur més extrem de Catalunya, ja tocant el País Valencià. Només Alcanar està més avall.  Sant Carles és una vila nova, recent, i això és nota. Va ser fundada al segle XVIII pel rei Carles III, un rei constructor i il·lustrat, que imaginà un gran port i un canal fins Saragossa. El port es feu. De fet no calia. La tranquil·la badia dels Alfacs, on Sant Carles s’aboca i s’enmiralla, és un port natural de primer ordre, utilitzat de fa anys. Les seves aïgues calmes i baixes, són ideals pels infants. Aïgues calentes, netes però tèrboles, un pam d’aigua només, on els vostres fills xipollejaran sense por. El poble s’ordena en carrers amples, tirats a cordills, angles rectes, cases encalades, al voltant de la mar, com abraçant-la. Si bé no ofereix altre recurs que la platja i el paisatge, aquests dos són prou excepcionals i maravellosos. Més que quedar-vos a Sant Carles el que n’heu de fer és sortir-ne. Voltar per les inmediacions. Arribar-vos per les pintoresqes carreteres del Delta, a peu, en bici o en cotxe, fins el Poble Nou, tot resseguint la corba suau i amable de la badia. Veient brillar el sol en el mirall d’aigua o en els arrossars. Arribar-vos fins la bonica Casa de Fusta, o casa verda, on hi ha el museu ornitològic i el centre d’informació del fantàstic parc del Delta de l’Ebre. Albirar la fauna de la Llacuna de l’Encanyissada, mostrar als vostres fills i filles les aus estupendes que hi niuen o hi passen: flamencs, ànecs, agrons, capbussons… Allà, per cert, hi ha un bon restaurant. Podeu anar també fins l’Istme del Trabucador, que separa el mar gran, de la mar petita i tancada. Una estreta franja de terra, desèrtica, llunar, que no sembla d’aquest món. O llogar una barca al port de Sant Carles per fer una volta pels Alfacs i anar fins la Punta de la Banya, a l’altra banda. Quan desembarqueu creureu que sou Cristòfor Colom descobrint terra verge. A tocar de l’embarcador, el far i les Salines de la Trinitat, inusitades. Si en lloc d’anar cap a mar, sortim del port cap a terra, en direcció Amposta, veurem ben aviat la desviació, a mà dreta que porta fins els anomenats Ullals de Baltasar. Una zona de petits estanyols on floreixen els nenúfars. Però a nosaltres, el que ens embadaleig és la la badia natural dels Alfacs. I les seves platges, les del sur, les que trobareu deixant el centre urbà de la ciutat i marxant cap a les Cases d’Alcanar. Un seguit de petites platjoles delicioses, (a la foto), de sorra fina, finíssima i daurada, quasi pols, aigües blanes.  Tan poc profundes que els minyons poden ben bé campar-hi sols. Fins i tot a l’hivern!. Ja veieu que la cosa dona per un cap de setmana familiar, i més. I si avui us en parlem és en motiu de la diada gastronòmica de la Galera i Ostra, que te lloc a mitjans o finals  de febrer. Hi ha mostra de plats fets amb la galera, crustaci poc valorat, i amb les finíssimes ostres de Sant Carles, boníssimes com ho son també les afamades gambes i llagostins. Proveu-los!. No faltaran els vins de la Terra Alta, parades de cava i d’oli, ni per descomptat del formidable arròs de la terra. Baixeu a l’Ebre aquest cap de setmana, si voleu degustar els “platillos” de la fira, o qualsevol altre. Hi ha bons hotels per dormir: com l’Hotel Miami, popularment Can Pons, un senyor hotel, arran mateix d’aigua, amb vistes de somni. També el novíssim Hotel del Port, al centre mateix de la vila, a tocar, naturalment del port. Habitacions familiars. O Cal Batiste, amb un bon restaurant, i bones habitacions. N’hi ha molts més, és clar. Com de restaurants, no us els acabareu. Per menjar-hi paella o fideuà, maravellosa cuina de l’Ebre, o marisc, bons llagostins del delta. Aneu al Varadero,  avinguda Constitució, 1. Tel: 977. 74.10.01, o a Casa Ramon, al carrer Vista Alegre, 8, Tel: 977. 74.14.58. També hem menjat, més senzill, paelles i “fideuàs” de fábula al Cranc Roig, al carrer de Sant Francesc, 33, Tel: 977.74.08.60, tot anant cap al port. ‎El sur us crida!

San Carlos de la Rápita es una villa marinera del sur más extremo de Cataluña, ya tocando la Comunidad Valenciana. Sólo Alcanar está más abajo. San Carlos es una villa nueva, reciente, y eso se nota. Fue fundada en el siglo XVIII por el rey Carlos III, un rey constructor e ilustrado, que imaginó un gran puerto y un canal hasta Zaragoza. El puerto se hizo. De hecho no era necesario. La tranquila bahía de los Alfaques, donde San Carlos se vierte y se detiene, es un puerto natural de primer orden, utilizado desde hace años. Sus aguas calmas y bajas, son ideales para los niños. Aguas calientes, limpias, aunque turbias, un palmo de agua sólo, donde sus hijos chapotearan sin miedo. El pueblo se ordena en calles anchas, tiradas a cordel, rectas, de casas encaladas, alrededor del mar, como abrazándolo. Si bien no ofrece otro recurso que la playa y el paisaje, estos dos son bastante excepcionales y maravillosos. Más que quedarse en San Carlos lo que tenéis que hacer es salir. Pasear por las inmediaciones. Acercaros por las pintoresqes carreteras del Delta, a pie, en bici o en coche, ir hasta el Pueblo Nuevo, siguiendo la curva suave y amable de la bahía. Viendo brillar el sol en el espejo de agua o en los arrozales. Acercaros hasta la maravillosa Casa de Madera, o casa verde, donde se encuentra el museo ornitológico y el centro de información del fantástico parque del Delta del Ebro. Vislumbrad la fauna de la Laguna de la Encanyissada, mostrad a vuestros hijos e hijas las aves estupendas que anidan o pasan: flamencos, patos, garzas, zambullidas … Allí, por cierto, hay un buen restaurante. Pueden ir también hasta el Istmo del Trabucador, que separa el mar grande, de la mar pequeña y cerrada. Una estrecha franja de tierra, desértica, lunar, que no parece de este mundo. O alquilar una barca en el puerto de San Carlos para dar una vuelta por Alfacs e ir hasta la Punta de la Banya, al otro lado. Cuando desembarcareis creeréis que sois Cristóbal Colón descubriendo tierra virgen. Cerca del embarcadero, el faro y las Salinas de la Trinidad, inusitadas. Si en lugar de ir hacia el mar, salimos del puerto hacia tierra, en dirección Amposta, vereis de pronto la desviación, a mano derecha que lleva hasta los llamados Ullals de Baltasar. Una zona de pequeños estanques donde florecen los nenúfares. Pero a nosotros, lo que nos embelesa es la la bahía natural de los Alfaques. Y sus playas, las del sur, las que encontraréis dejando el centro urbano de la ciudad y marchando hacia las Casas de Alcanar. Una serie de pequeñas playuelas deliciosas, (en la foto), de arena fina, finísima y dorada, casi polvo, de aguas blandas. Tan poco profundas que los crios van a poder campar por allí solos. ¡Incluso en invierno!. Ya veis que la cosa da para un fin de semana familiar, y más. Y si hoy os hablamos de esto es con motivo de la fiesta gastronómica de la Galera y la Ostra, que tiene lugar a mediados o finales de febrero. Hay muestra de platos hechos con la galera, crustáceo poco valorado, y con las finísimas ostras de San Carlos, buenísimas como lo son también las afamadas gambas y langostinos. ¡Pruébenlos!. No faltarán los vinos de la Terra Alta, paradas de cava y de aceite, ni por supuesto del formidable arroz de la tierra. Bajense al Ebro este fin de semana, si desean degustar los “platillos” de la feria, o cualquier otro. Hay buenos hoteles para dormir: como el Hotel Miami, popularmente Can Pons, un señor hotel, a un palmo del agua, con vistas de ensueño. También el novísimo Hotel del Port, en el centro mismo de la villa, junto, naturalmente, del puerto. Habitaciones familiares. O Cal Batiste, con un buen restaurante, y buenas habitaciones. Hay muchos más, claro. Como de restaurantes, no os los acabaréis. Para comer teneis paella o fideuá, maravillosa cocina del Ebro, o marisco, buenos langostinos del delta. Vayan al Varadero, avenida Constitución, 1. Tel.: 977. 74.10.01, o a Casa Ramon, en la calle Vista Alegre, 8, Tel.: 977. 74.14.58. También hemos comido, más sencillo, paellas y “fideuás” de fábula en el Cranc Roig (Cangrejo Rojo), en la calle de San Francisco, 33, Tel: 977.74.08.60, yendo hacia el puerto.

Benidorm


Benidorm és una versió moderna de Sodoma i Gomorra?. Sí. Caurà aviat una pluja de foc del cel i l’enterrarà?. Esperem que no. Us la imagineu com a destí d’unes vacances familiars?. Evidentment, no. I, malgrat tot, honestament, creiem que heu d’anar a veure-la. És tan extraterrestre, tan Hollywood, que ara, ja, és un destí turístic definitiu. Aquells gratacels increïbles, a tocar del mar. Centenars de pisos. Edificis estrets, llargs, que desafien les lleis de la física, i la de la gravetat. I no n’hi ha un. N’hi ha un piló!. Ja arribant-t’hi, kilòmetres abans, la veureu. I no us ho creureu. De veritat que val la pena parar-hi. Descansar de cotxe i vagar pel passeig a tocar del Mediterrà. Amb l’excusa d’anar fins el poble antic, penjat dalt d’un turonet , a tocar de l’aigua. Amb l’excusa de baixar fins el mirador, el famós mirador de Benidorm que s’obre a una badia d’una elegància infinita. Amb aquesta excusa, podeu dedicar una estoneta a admirar l’illa, llunyana, lluent damunt les ones. O bé amb l’excusa de disfrutar de la seva platja, que no deixa de ser una maravella. Amb qualsevol excusa baixeu fins a Benidorm. I aixequeu la vista enlaire fins que el coll us faci mal. I quedeu-vos una estona bocabadats. També vosaltres, que fugiu de tot això, i les vostres criatures, teniu dret a alucinar davant el poder de l’home, del turisme de masses, dels calers i del negoci. I, si voleu, no us talleu. Aneu a la platja que, com ja hem dit un xic més amunt, però repetirem ara, és magnífica. I tampoc us talleu a l’hora de passar-ho bé amb les criatures. Malgrat el que en diuen, també podeu fer un volt per Terra Mítica, que caram!. Potser fa més calor que a Port Aventura, i a la vegetació li costa crèixer. Però un dia és un dia. I a Espanya, a Europa, de Benidorm només n’hi ha un. Evidentment, si voleu dormir a Benidorm, ho tindreu ben fàcil. Cap altra ciutat del món pot oferir un cúmul d’opcions d’allotjament i restauració com aquesta ciutat. Són més de 41.000 llits, que està ben aviat dit!. Hotels, hostals, apartaments, i 10 càmpings!. Benidorm te quatre hotels de cinc estrelles, però no podem estar-nos de recomanar-vos un veritable gegant dels cels. L’Hotel Bali, amb 43 pisos d’alt i més de 700 habitacions. Un monstre que ha fet pols tots els records hotelers.

¿Benidorm es una versión moderna de Sodoma y Gomorra?. Sí. ¿Caerá pronto una lluvia de fuego del cielo y la enterrará?. Esperamos que no. ¿Os la imagináis como destino de unas vacaciones familiares?. Evidentemente, no. Y, sin embargo, honestamente, creemos que debe ir a verla. Es tan extraterrestre, tan Hollywood, que ahora, ya, es un destino turístico definitivo. Aquellos rascacielos increíbles, junto al mar. Decenas de pisos. Edificios estrechos, largos, que desafían las leyes de la física, y la de la gravedad. Y no hay uno. ¡Hay un montón!. Ya llegando, kilómetros antes, la veréis. Y no os lo creeréis. De verdad que vale la pena parar. nDescansar de coche y vagar por el paseo junto al Mediterráneo. Con la excusa de ir hasta el pueblo antiguo, colgado encima de una colina, cerca del agua. Con la excusa de bajar hasta el mirador, el famoso mirador de Benidorm que se abre a una bahía de una elegancia infinita. Con esta excusa, puede dedicar un ratito a admirar la isla, lejana, brillante sobre las olas. O bien con la excusa de disfrutar de su playa, que no deja de ser una maravilla. Con cualquier excusa bajense hasta Benidorm. Y levanten la vista hacia arriba hasta que el cuello les haga daño. Y quédense un rato boquiabiertos. También vosotros, los que aborreceis todo esto, y vuestras criaturas, teneis derecho a alucinar ante el poder del hombre, del turismo de masas, de los dineros y del negocio. Y, si queréis verlo, no os cortéis. Id a la playa que, como ya hemos dicho un poco más arriba, pero repetiremos ahora, es magnífica. Y tampoco os cortéis a la hora de pasarlo bien con los niños. A pesar de lo que digan, también se puede dar un paseo por Terra Mítica, ¡que caramba!. Tal vez hace más calor que en Port Aventura, y a la vegetación le cuesta crecer. Pero un día es un día. Y en España, en Europa, de Benidorm sólo hay uno. Evidentemente, si quieren dormir en Benidorm, lo tendrán muy fácil. Ninguna otra ciudad del mundo les puede ofrecer un cúmulo de opciones de alojamiento y restauración como lo hace esta ciudad. Son más de 41.000 camas, ¡que está pronto dicho!. Hoteles, hostales, apartamentos, y ¡10 campings!. Benidorm tiene cuatro hoteles de cinco estrellas, pero no podemos resistirnos a recomendaros un verdadero gigante de los cielos. El Hotel Bali, con 43 pisos de alto y más de 700 habitaciones. Un monstruo que ha hecho polvo todos los records hoteleros.