Festa Marinera a Sant Feliu de Guixols

La bella vila marinera de Sant Feliu de Guixols celebra la seva Fira marinera, una de les més emblemàtiques a la Costa Brava. Serà del 20 al 22 de maig de 2016, i hi haurà un munt d’activitats per a la canalla i per a totes les edats. és la IV Fira marinera i la II Festa del Mar. Teniu un mercat mariner, espai de jocs infantils, concerts, tallers, trobada de vehicles clàssics i motos, exposició de modelisme naval, cercavila musical amb els musics mariners i el Pirata amb el canó, havaneres amb les Anxovetes, i cremat popular, hora del conte amb el pirata, passeig en barca,  sardanes… Un munt de coses!. No dubteu a arribar-vos fins aquest meravellós racó de Catalunya, prop del mar, a la Costa Brava, on hi ha molt per triar per passar bons moments amb la família. Per arribar-hi heu d’anar fins Maçanet de la Selva per l’autopista AP-7, o per l’antiga N_II, i allà prendre l’autovia C-65, cap a Sant Feliu. Al cap d’uns 25 kms. deixeu-la a la sortida indicada com Sant Feliu de Guixols, que correspon a Santa Cristina d’Aro Sud. A Sant Feliu, a més de gaudir de la festa, hi podeu anar a banyar-vos en la seva badia, ampla i familiar, protegida per l’espigó del port. Una platja urbana però bonica, amb tota mena de serveis. Sant Feliu és Costa Brava en estat pur. Una vila senyorial, amb cases del XIX guapíssimes, mansions d’indianos. Amb una badia de luxe, un port important, i un passeig marítim dels que creen addicció. És aquí, també, on la baronesa Thyssen ha tingut el bon gust d’instal·lar un espai d’exposicions. I no en un lloc qualsevol del municipi, sinó en el que fou un antic cenobi benedictí, malhauradament perdut, del que es conserva la porta, dita ferrada, i molt poca cosa més. És el magnífic Espai Carmen Thyssen, que ocupa el que fou palau de l’Abat. Ofereix sovint mostres de pintura i val la pena anar-hi a veure qualsevol cosa. Si la Badia de Sant Feliu no us agrada prou, evidentment, Sant Feliu te altres platges de fàbula. Anant cap a sur, per la costa, camí de Tossa, per la carretera amb més revolts d’Europa, teniu cales de somni, com la del senyor Ramon o Giverola, per citar-ne només dues. I cap al nord hi ha S’Agaró i Platja d’Aro, a més de les pròpies platges de Sant Feliu, és clar. Les vistes son fabuloses. No us perdeu les que ofereix l’ermita de Sant Elm, on fou batejada la Costa Brava. A la tarda, sortint de dinar, podeu anar a vespres al monestir cistercenc de Solius, pau espiritual a tope. També teniu a tocar Platja d’Aro, amb la seva gran i magnífica platja de sorra gruixuda, d’aigües netes, llarga, molt llarga, que és una de les viles més turístiques de la Costa Brava. Molta gent objectarà, ben encertadament, que la línia de costa ha estat fatalment venuda al turisme, amb edificis altíssims, bars, hotels, apartaments, locals d’oci nocturn, discoteques… Però la platja continua essent preciosa, netíssima, i als extrems de la bestial urbanització, camí de Calonge, per exemple, podeu trobar cales i caletes ben cuques on la pineda arriba al mar. I si no us agrada dinar de pícnic, o està ple, sempre podreu dinar al poble, en un bon restaurant. Aneu a Cal Julià, menú, tradicional, casolà. Està a la Rambla d’Antoni Vidal, 46, tel: 972 32 42 09. També ens agrada, al passeig, el Bahia. L’Hotel del Mar és un senzill establiment, molt senzill, amb bon restaurant. ‎Ca l’Isern és un restaurant de tota la vida, molt i molt recomanable. Per menjar peix aneu al Cau del Pescador o al Sa Marinada. I, per acabar, us recomanem un italià de luxe, fantàstic: La Locanda di Nonna Flo. Per dormir, si us calgués, teniu l’Hotel Sant Pol, amb bon restaurant, com també és molt bo l’Hotel i restaurant del Mar. Senzillet també, l’Hotel Noray. Un balneari curatiu d’aigua marina, com els del segle XIX, luxe total: L’Hipòcrates. Bona festa marinera a la Costa Brava!.

La hermosa villa marinera de Sant Feliu de Guixols se dispone a celebrar su fiesta marinera. Una fiesta familiar y divertida, cerca del mar, en la Costa Brava. Para llegar hay que ir hasta Maçanet de la Selva por la autopista AP-7, o por la antigua N_II, y allí tomar la autovía C-65, hacia Sant Feliu. Al cabo de unos 25 kms. dejarla en la salida indicada como Sant Feliu de Guixols, que corresponde a Santa Cristina de Aro Sur. Vayan dirección Sant Feliu, hacia en el mar. En Sant Feliu podéis ir a bañar  a su bahía, ancha y familiar, protegida por el espigón del puerto. Una playa urbana pero bonita, con todo tipo de servicios. Sant Feliu es Costa Brava en estado puro. Una villa señorial, con casas del XIX guapísimas, mansiones de indianos. Con una bahía de lujo, un puerto importante, y un paseo marítimo de los que crean adicción. Es aquí también donde la baronesa Thyssen ha tenido el buen gusto de instalar un espacio de exposiciones. Y no en un lugar cualquiera del municipio, sino en lo que fue un antiguo cenobio benedictino, desgraciadamente perdido, del que se conserva la puerta, dicha ferrata, y muy poco más. Es el magnífico Espacio Carmen Thyssen, que ocupa lo que fue palacio del Abad. Ofrece a menudo muestras de pintura y vale la pena ir a ver cualquier cosa. Si la Bahía de Sant Feliu no les gusta lo suficiente, evidentemente, Sant Feliu tiene otras playas de fábula. Yendo hacia el sur, por la costa, camino de Tossa, por la carretera con más curvas de Europa, tiene calas de ensueño, como la del señor Ramon o Giverola, por citar sólo dos. Y hacia el norte hay S’Agaró y Playa de Aro, además de las propias playas de Sant Feliu, claro. Las vistas son fabulosas. No se pierdan las que ofrece la ermita de San Telmo, donde fue bautizada la Costa Brava. Por la tarde, saliendo de comer, pueden ir a vísperas en el monasterio cisterciense de Solius, paz espiritual a tope. También tienen cerca Playa de Aro, con su gran y magnífica playa de arena gruesa, de aguas limpias, larga, muy larga, que es una de las villas más turísticas de la Costa Brava. Mucha gente objetará, bien acertadamente, que la línea de costa ha sido fatalmente vendida al turismo, con edificios altísimos, bares, hoteles, apartamentos, locales de ocio nocturno, discotecas … Pero la playa sigue siendo preciosa, limpísima, y los extremos de la bestial urbanización, camino de Calonge, por ejemplo, pueden encontrar calas y calitas bien lindas, donde el pinar llega al mar. Y si no os gusta la comida de picnic, o está lleno, siempre se podrá comer en el pueblo, en un buen restaurante. Vayan a Cal Julián, menú, tradicional, casero. Está en la Rambla de Antoni Vidal, 46, tel: 972 32 42 09. También nos gusta, en el paseo, el Bahia. El Hotel del Mar es un sencillo establecimiento, muy sencillo, con buen restaurante. Ca l’Isern es un restaurante de toda la vida, muy, muy recomendable. Para comer pescado vayan al Cau del Pescador o el Sa Marinada. Y, por último, se recomienda un italiano de lujo, fantástico: La Locanda di Nonna Flo. Para dormir, por si fuera necesario, tienen el Hotel San Polo, con buen restaurante, como también es muy bueno el Hotel y restaurante del Mar. Sencillito también, el Hotel Noray. Un balneario curativo de agua marina, como los del siglo XIX, lujo total: El Hipócrates. ¡Buena fiesta marinera en la Costa Brava!.

Benicàssim

Benicàssim, un poble amb resonàncies morisques, te una platja llarga, plana, neta, amable, lluminosa, de sorra fina, que arriba d’horitzó a horitzó. Kilòmetres de platja. Amb una aigua blana, suau, calenta, que permet la banyada primerenca, al maig fins i tot, per als més fredolics, i la banyada tardoral, fins ben entrat l’octubre, i de vegades el novembre. Aigua familiar, a 25º pel juny!. I la platja te tota mena de serveis, i bon aparcament, prop de la sorra, o en els carrers adjacents. Moltes places. Hi cap molta gent. Benicàssim te un nucli antic difús, menjat per l’expansió, per la carrera dels seus edificis cap al mar, amb una torre de guaita pels pirates, o l’església dedicada a Sant Tomàs. Benicàssim està només a 12 quilòmetres de Castelló, 75 de València i 275 de Barcelona, amb accés super fàcil des de l’autopista AP-7, sortint a l’eixida 45. Benicàssim te 300 dies de sol net a l’any, que és molt de sol, i moltes possibilitats per a les famílies amb infants, més enllà de la maravellosa serie de platges. Així, trobareu rutes en bici, pel costat de la costa, planeres, entre la vila i Orpesa, com la ruta verda que va per l’antic tram del ferrocarril que connectava les dues ciutats. O la maravella del Parc Natural del Desert de les Palmes, únic a Espanya, amb la seva vegetació, amb el seu Monestir de Carmelites, amb el seu museu, i el seu centre d’interpretació, i tot a només 6 km del centre urbà de Benicàssim. Benicàssim també és la seva pista de karts oberta tot l’any, a l’antiga carretera N- 340, Km. 987, o la bolera, o el parc aquàtic al mateix costat de la pista dels karts, o els trenets del parc ferroviari obert tots els diumenges al matí. Benicàssim és el sur amable, predisposat a rebre els infants i els seus pares i mares, en unes vacances familiars o un pont. Hi ha bons hotels a Benicàssim, i bons càmpings. De tots els gustos i preus. Des de les luxoses termes marines del Palasiet, passant pels Intur, de la cadena del mateix nom, fins arribar a establiments de tota la vida com ara el Tramontana, familiar, o bé el Voramar, un clàssic, recomanable, a tocar de les onades. Els propis restaurants dels hotels estan molt bé, però els nostres preferits son, en arrossos al costat del mar, Les Barraques, a l’Avinguda Jaume I, 217, (carretera de les Barraques), tel: 964 30 02 48. Imprescindible reservar. En cuina italiana, internacional, bones pizzes, La Manduca. Cuina mediterrània, llevantina, de Castelló, familiar, La Llar. No teniu excusa per no baixar fins Benicàssim. Us hem dit tot el què sabem del poble, aprofiteus-vos-en!.

Benicàssim, un pueblo con resonancias moriscas, tiene una playa larga, plana, limpia, amable, luminosa, de arena fina, que llega de horizonte a horizonte. Kilómetros de playa. Con un agua blanda, suave, caliente, que permite la bañada temprana, en mayo incluso, para los más frioleros, y la bañada otoñal, hasta bien entrado octubre y, a veces, en noviembre. Agua familiar, ¡a 25 º en junio!. Y la playa tiene todo tipo de servicios, y buen aparcamiento, cerca de la arena, o en las calles adyacentes. Muchas plazas. Cabe mucha gente. Benicàssim tiene un casco antiguo difuso, comido por la expansión, por la carrera de sus edificios hacia el mar, con una torre de vigilancia para los piratas, o la iglesia dedicada a Santo Tomás. Benicàssim está sólo a 12 kilómetros de Castellón, 75 de Valencia y 275 de Barcelona, con acceso super fácil desde la autopista AP-7, saliendo en la salida 45. Benicàssim tiene 300 días de sol neto al año, que es mucho sol. Y también muchas posibilidades para las familias con niños, más allá de la maravillosa serie de playas. Así, encontraréis rutas en bici, por el lado de la costa, llanas, entre la villa y Oropesa, como la ruta verde por el antiguo tramo del ferrocarril que conectaba las dos ciudades. O la maravilla del Parque Natural del Desierto de las Palmas, único en España, con su vegetación, con su Monasterio de Carmelitas, con su museo, y su centro de interpretación, y todo a sólo 6 km del centro urbano de Benicasim. Benicàssim también es su pista de karts abierta todo el año, en la antigua carretera N-340, km. 987, o la bolera, o el parque acuático en el mismo lado de la pista de los karts, o los trenecitos del parque ferroviario abierto todos los domingos por la mañana. Benicàssim es el sur amable, predispuesto a recibir a los niños y a sus padres y madres, en unas vacaciones familiares o un puente. Hay buenos hoteles en Benicasim, y buenos campings. De todos los gustos y precios. Desde las lujosas termas marinas del Palasiet, pasando por los Intur, de la cadena del mismo nombre, hasta llegar a establecimientos de toda la vida como el Tramontana, familiar, o bien el Voramar, un clásico, recomendable, muy cerca de las olas. Los propios restaurantes de los hoteles están muy bien, pero nuestros favoritos son, en arroces junto al mar, Las Barracas, en la Avenida Jaume I, 217, (carretera de las Barracas), tel: 964 30 02 48. Imprescindible reservar. En cocina italiana, internacional, buenas pizzas, La Manduca. Cocina mediterránea, levantina de Castellón, familiar, La Llar. No tienen excusa para no bajar hasta Benicàssim. Os hemos dicho todo lo que sabemos del pueblo, ¡aprovechadlo!.