Benicàssim


Benicàssim, un poble amb resonàncies morisques, te una platja llarga, plana, neta, amable, lluminosa, de sorra fina, que arriba d’horitzó a horitzó. Kilòmetres de platja. Amb una aigua blana, suau, calenta, que permet la banyada primerenca, al maig fins i tot, per als més fredolics, i la banyada tardoral, fins ben entrat l’octubre, i de vegades el novembre. Aigua familiar, a 25º pel juny!. I la platja te tota mena de serveis, i bon aparcament, prop de la sorra, o en els carrers adjacents. Moltes places. Hi cap molta gent. Benicàssim te un nucli antic difús, menjat per l’expansió, per la carrera dels seus edificis cap al mar, amb una torre de guaita pels pirates, o l’església dedicada a Sant Tomàs. Benicàssim està només a 12 quilòmetres de Castelló, 75 de València i 275 de Barcelona, amb accés super fàcil des de l’autopista AP-7, sortint a l’eixida 45. Benicàssim te 300 dies de sol net a l’any, que és molt de sol, i moltes possibilitats per a les famílies amb infants, més enllà de la maravellosa serie de platges. Així, trobareu rutes en bici, pel costat de la costa, planeres, entre la vila i Orpesa, com la ruta verda que va per l’antic tram del ferrocarril que connectava les dues ciutats. O la maravella del Parc Natural del Desert de les Palmes, únic a Espanya, amb la seva vegetació, amb el seu Monestir de Carmelites, amb el seu museu, i el seu centre d’interpretació, i tot a només 6 km del centre urbà de Benicàssim. Benicàssim també és la seva pista de karts oberta tot l’any, a l’antiga carretera N- 340, Km. 987, o la bolera, o el parc aquàtic al mateix costat de la pista dels karts, o els trenets del parc ferroviari obert tots els diumenges al matí. Benicàssim és el sur amable, predisposat a rebre els infants i els seus pares i mares, en unes vacances familiars o un pont. Hi ha bons hotels a Benicàssim, i bons càmpings. De tots els gustos i preus. Des de les luxoses termes marines del Palasiet, passant pels Intur, de la cadena del mateix nom, fins arribar a establiments de tota la vida com ara el Tramontana, familiar, o bé el Voramar, un clàssic, recomanable, a tocar de les onades. Els propis restaurants dels hotels estan molt bé, però els nostres preferits son, en arrossos al costat del mar, Les Barraques, a l’Avinguda Jaume I, 217, (carretera de les Barraques), tel: 964 30 02 48. Imprescindible reservar. En cuina italiana, internacional, bones pizzes, La Manduca. Cuina mediterrània, llevantina, de Castelló, familiar, La Llar. No teniu excusa per no baixar fins Benicàssim. Us hem dit tot el què sabem del poble, aprofiteus-vos-en!.

Benicàssim, un pueblo con resonancias moriscas, tiene una playa larga, plana, limpia, amable, luminosa, de arena fina, que llega de horizonte a horizonte. Kilómetros de playa. Con un agua blanda, suave, caliente, que permite la bañada temprana, en mayo incluso, para los más frioleros, y la bañada otoñal, hasta bien entrado octubre y, a veces, en noviembre. Agua familiar, ¡a 25 º en junio!. Y la playa tiene todo tipo de servicios, y buen aparcamiento, cerca de la arena, o en las calles adyacentes. Muchas plazas. Cabe mucha gente. Benicàssim tiene un casco antiguo difuso, comido por la expansión, por la carrera de sus edificios hacia el mar, con una torre de vigilancia para los piratas, o la iglesia dedicada a Santo Tomás. Benicàssim está sólo a 12 kilómetros de Castellón, 75 de Valencia y 275 de Barcelona, con acceso super fácil desde la autopista AP-7, saliendo en la salida 45. Benicàssim tiene 300 días de sol neto al año, que es mucho sol. Y también muchas posibilidades para las familias con niños, más allá de la maravillosa serie de playas. Así, encontraréis rutas en bici, por el lado de la costa, llanas, entre la villa y Oropesa, como la ruta verde por el antiguo tramo del ferrocarril que conectaba las dos ciudades. O la maravilla del Parque Natural del Desierto de las Palmas, único en España, con su vegetación, con su Monasterio de Carmelitas, con su museo, y su centro de interpretación, y todo a sólo 6 km del centro urbano de Benicasim. Benicàssim también es su pista de karts abierta todo el año, en la antigua carretera N-340, km. 987, o la bolera, o el parque acuático en el mismo lado de la pista de los karts, o los trenecitos del parque ferroviario abierto todos los domingos por la mañana. Benicàssim es el sur amable, predispuesto a recibir a los niños y a sus padres y madres, en unas vacaciones familiares o un puente. Hay buenos hoteles en Benicasim, y buenos campings. De todos los gustos y precios. Desde las lujosas termas marinas del Palasiet, pasando por los Intur, de la cadena del mismo nombre, hasta llegar a establecimientos de toda la vida como el Tramontana, familiar, o bien el Voramar, un clásico, recomendable, muy cerca de las olas. Los propios restaurantes de los hoteles están muy bien, pero nuestros favoritos son, en arroces junto al mar, Las Barracas, en la Avenida Jaume I, 217, (carretera de las Barracas), tel: 964 30 02 48. Imprescindible reservar. En cocina italiana, internacional, buenas pizzas, La Manduca. Cocina mediterránea, levantina de Castellón, familiar, La Llar. No tienen excusa para no bajar hasta Benicàssim. Os hemos dicho todo lo que sabemos del pueblo, ¡aprovechadlo!.

Bujaraloz


Bujaraloz és un poble simpàtic, obert, col·locat allà, en mig del desert dels Monegros, a mig camí entre Fraga i Zaragoza per l’autopista AP2 o la carretera N-II. El sol, la llum, ho domina tot. A l’estiu fa un calor de por, la pols s’aixeca i s’acumula arreu. A l’hivern el fred és intens, dur, sense concesions, implacable. La vila es defensa com pot. Ha aprés a conviure amb la seva situació en aquest pàram inacable que en altres temps reculats, diuen, fou un bosc que feia negres les muntanyes: els Montes Negros, o Monegros. Ara d’arbre no en queda cap. Però la voluntat de la gent d’aquesta terra aragonesa ho pot tot. S’han fet regadius i, amb molta feina, es progressa. Veus cultius per tot. Els habitans de Bujaraloz són gent alegre, recia, com cal. Hospitalaris, com pertoca i més. Aquests dies de fi d’agost celebren Sant Agustí. Festes. La nit del divendres, a la matinada, toro embolat. El dissabte guerra d’aigua i escuma, un luxe oriental en aquestes contrades tan seques. A la tarda més toros, i a la nit, ball. Diumenge matinades, missa, cants populars i dances típiques, més ball, a la tarda, a la nit de nou, i més toros pels carrers. En aquestes contrades, els braus són una tradició sagrada. I així tots els dies. El dilluns, diada pels infants, hi ha xocolatada i parc infantil. I tota la setmana ball i més ball, i toros i més toros deixats anar pel poble. I continua tota una setmana de gresca, folklore, jotes i marxa. Ah!, i també toros pels més petits. Podeu anar-hi si us sembla bé. I si ara no us ve de gust, aneu-hi un altre dia, en una altra època. Veureu l’esglèsia de Sant Jaume i el palau de Torres Solanot, un casalot renaixentista. També l’ermita de la Virgen de las Nieves, tota una ironia en aquest secarral. Però el més interessant, encara que pugui semblar mentida, és la part paisagística i natural. Les llacunes salades, buides a l’estiu, plenes de vida a la primavera, són una reserva ecològica important, paradís de les aus. Les Salades o “salinetas” són un conjunt d’estanys, petits mars de sal i de guix, inclosos com a ZEPA ornitológica. És impressionant visitar-les, veure’n els horitzons infinits, blancs, llunars. Hi ha dues rutes marcades. Potser la millor sigui la que descobreix l’entorn de l’anomenada “La Salada de la Playa”, que encara conserva les restes d’antigues explotacions comercials de sal. Si sou amants dels rallies, del món del motor, no us ha de faltar mai viure l’emoció d’una Baja España Aragón, el rallye del desert aragonés, que sempre passa ben a tocar de la localitat. O, si sou joves, de cos o d’esperit, o de les dues coses, el Monegros Desert Festival, que es celebra al juliol entre Bujaraloz i Fraga, prop del poblet de Candasnos. Aquesta vila dura i amable, a mig camí de tot arreu, senyora dels Monegros, és un centre de bones excursions per la comarca. A 64 kms. de Zaragoza, a 32 de l’impressionant i desconegut monestir de Rueda, joia del Císter, o la fantàstica arquitectura del monestir benet de Sigena, amb la tomba de Pere d’Aragó. No gaire lluny trobem també l’anomenat Mar d’Aragó, el pantà de Mequinenza, amb els seus esports naútics a l’abast. Ideal per a famílies aventureres. Podeu dormir molt i molt bé, i menjar de primera, i molt bé de preu, a l’Hostal Las Sabinas, on la parella propietaria us dispensarà un tracte familiar. Habitacions senzilles però amb tota mena de serveis. Una veritable troballa.

Bujaraloz es un pueblo simpático, abierto, colocado allí, en medio del desierto de los Monegros, a medio camino entre Fraga y Zaragoza. El sol, la luz, lo domina todo. En verano hace un calor de miedo, el polvo se levanta y se acumula. En invierno el frío es intenso, duro, sin concesiones, implacable. La villa se defiende como puede. Ha aprendido a convivir con su situación en este páramo inacable que en otros tiempos remotos, dicen, fue un bosque que hacía negras las montañas: los Montes Negros, o Monegros. Ahora de árbol no queda ni uno. Pero la voluntad de la gente de esta tierra aragonesa lo puede todo. Se han hecho regadíos y, con mucho trabajo, se progresa. Los habitantes de Bujaraloz son gente alegre, recia, como es debido. Hospitalarios, como corresponde y más. Estos días de finales de agosto celebran San Agustín. Fiestas. La noche del viernes, en la madrugada, toro embolado. El sábado guerra de agua y espuma, un lujo oriental en esta región tan seca. Por la tarde más toros, y por la noche, baile. Domingo madrugadas, misa, cantos populares y danzas típicas, más baile, por la tarde, en la noche de nuevo, y más toros por las calles. En estas regiones, los toros son una tradición sagrada. Y así todos los días. El lunes, día para los niños, hay chocolatada y parque infantil. Y toda la semana baile y más baile, y toros y más toros sueltos por el pueblo. Y continúa toda una semana de juerga, folclore, jotas y marcha. Ah, y también toros para los más pequeños. Pueden ir si les parece bien. Y si ahora no les apetece, vayan otro día, en otra época. Verán la iglesia de Santiago y el palacio de Torres Solanot, un caserón renacentista. También la ermita de la Virgen de las Nieves, toda una ironía en este secarral. Pero lo más interesante, aunque pueda parecer mentira, es la parte paisajística y natural. Las lagunas saladas, vacías en verano, llenas de vida en primavera, son una reserva ecológica importante, paraíso de las aves. Las Saladas o “salinetas” son un conjunto de estanques, pequeños mares de sal y de yeso, incluidos como ZEPA ornitológica. Es impresionante visitarlas, ver los horizontes infinitos, blancos, lunares. Hay dos rutas marcadas. Quizá la mejor sea la que descubre el entorno de la llamada “La Salada de la Playa”, que aún conserva los restos de antiguas explotaciones comerciales de sal. Si sois amantes de los rallies, del mundo del motor, no debe faltar nunca vivir la emoción de una Baja España Aragón, el rallye del desierto aragonés, que siempre pasa muy cerca de la localidad. O, si sois jóvenes, de cuerpo o de espíritu, o de ambas cosas, el Monegros Desert Festival, que se celebra en julio entre Bujaraloz y Fraga, cerca del pueblo de Candasnos. Esta villa dura y amable, a medio camino de todas partes, señora de los Monegros, es un centro de buenas excursiones por la comarca. A 64 kms. de Zaragoza, a 32 de la impresionante y desconocido monasterio de Rueda, joya del Cister, o la fantástica arquitectura del monasterio benedictino de Sigena, con la tumba de Pedro de Aragón. No muy lejos encontramos también el llamado Mar de Aragón, el pantano de Mequinenza, con sus deportes naúticos al alcance de todos. Ideal para familias aventureras. Pueden dormir muy bien, y comer de primera, y muy bien de precio, en el Hostal Las Sabinas, donde la pareja propietaria les dispensará un trato familiar. Habitaciones sencillas pero con todo tipo de servicios. Un verdadero hallazgo.

Las Bárdenas Reales


bardenas

Les Bárdenas Reales són un territori inaudit, difícil de païr, al·lucinant. Un desert entre Navarra i l’Aragó, una terra donada a aquest tipus de terreny després de l’expoli de fusta i les tales que els seus boscos varen patir al llarg dels segles. Però a les Bàrdenes aquest hàndicap s’ha fet natura, ecosistema. I ara es motiu de visita turística i especialitzada. Els seus cabezos, (a la foto), les seves depresions, els seus paisatges llunars estan solcats de centenars de camins per fer a peu, en bicicleta o en cotxe. Us esperen llocs molt bonics, (si és que a una terra tan àrida se la pot adjetivar així), com Castildetierra o el rincón de Bu. S’hi pot arribar fàcilment des de Arguedas, un poble a pocs kms. al nord de Tudela. D’allà una carretera estreta però asfaltada, us durà fins el centre de la Bárdena Blanca. Si voleu continuar podeu fer una volta per una pista circular de terra, en bon estat, de 25 kms. de llargada, que pasa pels llocs més emblamàtics. També hi ha altres pistes, des de Rada, o Carcastillo, però no són aconsellables per vehicles a motor estàndard i us podeu pedre amb facilitat. En canvi, si teniu bicicleta i ganes, el terreny extremadament pla de les Bárdenas és a la vostra disposició. Dormiu a Tudela, una ciutat magnífica, a tocar d’aquest espai natural, i amb molts bons hotels i restaurants. Nosaltres hem estat a l’AC i hem menjat al restaurant Remigio, que també te habitacions.

Las Bárdenas Reales son un territorio inaudito, difícil de digerir, alucinante. Un desierto entre Navarra y Aragón, una tierra dada a este tipo de terreno tras el expolio de madera y las talas que sus bosques sufrieron a lo largo de los siglos. Pero en las Bardena este hándicap se ha hecho naturaleza, ecosistema. Y ahora es motivo de visita turística y especializada. Sus cabezos, (en la foto), sus depresiones, sus paisajes lunares están surcados de cientos de caminos para hacer a pie, en bicicleta o en coche. Os esperan lugares muy bonitos, (si es que a una tierra tan árida se la puede adjetivar así), como Castildetierra o el rincón de Bu. Se puede llegar fácilmente desde Arguedas, un pueblo a pocos kms. al norte de Tudela. De allí una carretera estrecha pero asfaltada, le llevará hasta el centro de la Bardena Blanca. Si desea continuar puede darse una vuelta por una pista circular de tierra, en buen estado, de 25 kms. de longitud, que pasa por los lugares más emblamáticos. También hay otras pistas, desde Rada o Carcastillo, pero no son aconsejables para vehículos a motor estándar y se pueden Vds. perder con facilidad. En cambio, si tienen bicicleta y ganas, el terreno extremadamente plano de las Bárdenas está a su disposición. Duerman en Tudela, una ciudad magnífica, justo al lado de este espacio natural, y con muy buenos hoteles y restaurantes. Nosotros hemos estado en el hotel AC y hemos comido en el restaurante Remigio, que también tiene habitaciones.