Festes de Sant Pere a Castelló de la Plana


sant-pere

D’acord, Castelló no és una ciutat turística. No te grans monuments, ni joies arquitectòniques esplendoroses, ni reclams de masses. Però Castelló és un destí coquetó, amable, agradable, compensat, a escala humana. I aquest cap de setmana, per Sant Pere, fan unes festes molt mediterrànies, al barri del Grao, arran de mar. Mireu-vos la programació a la web municipal, perquè hi ha tants actes i tan xulos que és molt difícil ressenyar-los tots. Però, a més, si bé Castelló ciutat no entabana, Castelló com a centre d’excursions i rutes familiars no te preu. Una vila ben col·locada. Prop del mar, amb platges llargues de sorra fina, com la del Pinar, o la del Gurugú, molt agradables i familiars, amb l’aigua pels turmells. I també està prop de poblacions turístiques de primera línia de costa, com ara Benicàssim, Orpesa o Alcosebre. I a la costa els hotels estan plens i son cars, els restaurants estan abarrotats i la qualitat és menor que a Castelló. En canvi platges de somni, com les de Benicàssim, Orpesa i altres, familiars, planes, cristal·lines, a només 10 o 15 kms. en cotxe, amb tres o quatre rutes i carreteres, amb poc trànsit per arribar-hi. I què me’n dieu del Castelló interior. Del desert de les Palmes, de la Serra d’Espadà, de Montanejos i la Vall del Millars. Natura diferent, seca, agreste. O de les ciutats medievals i llevantines d’Onda, Alcorà, Llucena, Vilafamés o Segorbe, amb el regust morisc en cada carrer. Castelló està a prop de tots aquests llocs, excel·lentment comunicada, (no en va n’és la capital de província), a menys de 40 kms de tot arreu. Castelló te una oferta gastronòmica increible, fantàstica. Hi ha molt d’ambient de tapes, sobretot al centre. Ens va encantar La Sacristia, un restaurant de tapes que per preus ridículs ofereix una qualitat fora de mida. Una troballa. També hem estat al Mesón Navarro, molt bé, brasa de luxe. Carns, botifarras, llom… Nostra cuina és una altra cosa. Arrós, plats mediterranis ben cuinats, tradicionals. Els hotels també tenen bons restaurants. En parlar d’hotels ens ve a la memòria l’excel·lència de l’Hotel Luz, un quatre estrelles de campanetes, amb grans habitacions familiars, semblades a apartaments, a preus de riure. El restaurant és de disseny, poca teca, bona i a preus elevats. Hi ha altres hotels, com l’Intur, que no està malament, o el Vincci, H2, Bag…  Castelló, una bona opció per passar un cap de setmana amb l’excusa de les festes de Sant Pere.

De acuerdo, Castellón no es una ciudad turística. No tiene grandes monumentos, ni joyas arquitectónicas esplendorosas, ni reclamos de masas. Pero Castellón es un destino coqueto, amable, agradable, compensado, a escala humana. Y este fin de semana, en el puerto, en el grao, hay fiesta grande con motivo de San Pedro, su fiesta más señalada. Llegaros hasta Castellón en fiestas y dsifrutad de sus playas de ensueño, como las del Pinar, el Gurugú, u otras más lejanas, como Benicàssim, Oropesa y otras, familiares, planas, cristalinas, a sólo 10 o 15 kms. en coche, con tres o cuatro rutas y carreteras, con poco tráfico para llegar a ellas. Y qué decir del Castellón interior. Del desierto de las Palmas, de la Sierra de Espadán, de Montanejos y el Valle del Mijares. Naturaleza diferente, seca, agreste. O de las ciudades medievales y levantinas de Onda, Alcorán, Lucena, Vilafamés o Segorbe, con el regusto morisco en cada calle. Castellón está cerca de todos estos lugares, excelentemente comunicada, (no en vano es la capital de provincia), a menos de 40 kms de todas partes. Castellón tiene una oferta gastronómica increíble, fantástica. Hay mucho ambiente de tapas, sobre todo en el centro. Nos encantó el mesón Navarro, brasa de lujo. Carnes, morcillas, lomo…  Nuestra cocina es otra cosa. Arroz, platos mediterráneos bien cocinados, tradicionales. Los hoteles también tienen buenos restaurantes. Al hablar de hoteles nos viene a la memoria la excelencia del Hotel Luz, un cuatro estrellas de campanillas, con grandes habitaciones familiares, parecidas a apartamentos, a precios de risa. El restaurante es de diseño, poca teca, buena, pero a precios elevados. Hay otros hoteles, como el Intur, Vincci, H2, Bag … todos modernos, todos fabulosos. Castellón, una buena opción para pasar unas vacaciones o un puente en la Costa del Atzahar.

Castelló de la Plana


D’acord, Castelló no és una ciutat turística. No te grans monuments, ni joies arquitectòniques esplendoroses, ni reclams de masses. Però Castelló és un destí coquetó, amable, agradable, compensat, a escala humana. A la foto veieu la torre de la catedral, exempta, separada del temple, renaixentista. En raó de la seva mascle soledat, algú la va anomenar “el Fadrí”. La seva companya, l’església concatedral, va tenir molt poca sort. Cremada a la guerra civil, ha estat reconstruïda de nou i de cap. Els carrers comercials son graciosos, els parcs, noucentistes, arregladets. Hi ha un museu provincial amb algunes obres d’interés, i un parell de temples i convents interessants. I para de comptar. Però si Castelló ciutat no entabana, Castelló com a centre d’excursions i rutes familiars no te preu. Una vila ben col·locada. Prop del mar, prop de poblacions turístiques de primera línia de costa, on els hotels estaran plens i seran cars, els restaurants abarrotats i la qualitat serà menor. Castelló és una base inmillorable per remullar-se al Mediterrà. Platges de somni, com les de Benicàssim, Orpesa i altres, familiars, planes, cristal·lines, a només 10 o 15 kms. en cotxe, amb tres o quatre rutes i carreteres, amb poc trànsit per arribar-hi. I què me’n dieu del Castelló interior. Del desert de les Palmes, de la Serra d’Espadà, de Montanejos i la Vall del Millars. Natura diferent, seca, agreste. O de les ciutats medievals i llevantines d’Onda, Alcorà, Llucena, Vilafamés o Segorbe, amb el regust morisc en cada carrer. Castelló està a prop de tots aquests llocs, excel·lentment comunicada, (no en va n’és la capital de província), a menys de 40 kms de tot arreu. Castelló te una oferta gastronòmica increible, fantàstica. Hi ha molt d’ambient de tapes, sobretot al centre. Ens va encantar el mesón Navarro, brasa de luxe. Carns, botifarras, llom… Nostra cuina és una altra cosa. Arrós, plats mediterranis ben cuinats, tradicionals. Els hotels també tenen bons restaurants. En parlar d’hotels ens ve a la memòria l’excel·lència de l’Hotel Luz, un quatre estrelles de campanetes, amb grans habitacions familiars, semblades a apartaments, a preus de riure. El restaurant és de disseny, poca teca, bona i a preus elevats. Hi ha altres hotels, com l’Intur, el Vincci, H2, Bag… tots moderns, tots fabulosos. Castelló, una bona opció per passar unes vacances o un pont a la Costa de l’Atzahar. Bon estiu a Castelló i a les platges del voltant!.

De acuerdo, Castellón no es una ciudad turística. No tiene grandes monumentos, ni joyas arquitectónicas esplendorosas, ni reclamos de masas. Pero Castellón es un destino coqueto, amable, agradable, compensado, a escala humana. En la foto veis la torre de la catedral, exenta, separada del templo, renacentista. En razón de su machista soledad, alguien la llamó “el Fadrí”.  Su compañera, la iglesia concatedral, tuvo muy poca suerte. Quemada en la guerra civil, ha sido reconstruida de nuevo.  Las calles comerciales son graciosos, los parques, novecentistas, arregladitos. Hay un museo provincial con algunas obras de interés, y un par de templos y conventos interesantes. Y para de contar. Pero si Castellón ciudad no emboba al viajero familiar, Castellón como centro de excursiones y rutas familiares no tiene precio. Una villa bien colocada. Cerca del mar, cerca de poblaciones turísticas de primera línea de costa, donde los hoteles estarán llenos y serán caros, los restaurantes abarrotados y la calidad será menor. Castellón es una base inmejorable para remojarse en el Mediterráneo. Playas de ensueño, como las de Benicàssim, Oropesa y otras, familiares, planas, cristalinas, a sólo 10 o 15 kms. en coche, con tres o cuatro rutas y carreteras, con poco tráfico para llegar a ellas. Y qué decir del Castellón interior. Del desierto de las Palmas, de la Sierra de Espadán, de Montanejos y el Valle del Mijares. Naturaleza diferente, seca, agreste. O de las ciudades medievales y levantinas de Onda, Alcorán, Lucena, Vilafamés o Segorbe, con el regusto morisco en cada calle. Castellón está cerca de todos estos lugares, excelentemente comunicada, (no en vano es la capital de provincia), a menos de 40 kms de todas partes. Castellón tiene una oferta gastronómica increíble, fantástica. Hay mucho ambiente de tapas, sobre todo en el centro. Nos encantó el mesón Navarro, brasa de lujo. Carnes, morcillas, lomo…  Nuestra cocina es otra cosa. Arroz, platos mediterráneos bien cocinados, tradicionales. Los hoteles también tienen buenos restaurantes. Al hablar de hoteles nos viene a la memoria la excelencia del Hotel Luz, un cuatro estrellas de campanillas, con grandes habitaciones familiares, parecidas a apartamentos, a precios de risa. El restaurante es de diseño, poca teca, buena, pero a precios elevados. Hay otros hoteles, como el Intur, Vincci, H2, Bag … todos modernos, todos fabulosos. Castellón, una buena opción para pasar unas vacaciones o un puente en la Costa del Atzahar.

Benicàssim


Benicàssim, un poble amb resonàncies morisques, te una platja llarga, plana, neta, amable, lluminosa, de sorra fina, que arriba d’horitzó a horitzó. Kilòmetres de platja. Amb una aigua blana, suau, calenta, que permet la banyada primerenca, al maig fins i tot, per als més fredolics, i la banyada tardoral, fins ben entrat l’octubre, i de vegades el novembre. Aigua familiar, a 25º pel juny!. I la platja te tota mena de serveis, i bon aparcament, prop de la sorra, o en els carrers adjacents. Moltes places. Hi cap molta gent. Benicàssim te un nucli antic difús, menjat per l’expansió, per la carrera dels seus edificis cap al mar, amb una torre de guaita pels pirates, o l’església dedicada a Sant Tomàs. Benicàssim està només a 12 quilòmetres de Castelló, 75 de València i 275 de Barcelona, amb accés super fàcil des de l’autopista AP-7, sortint a l’eixida 45. Benicàssim te 300 dies de sol net a l’any, que és molt de sol, i moltes possibilitats per a les famílies amb infants, més enllà de la maravellosa serie de platges. Així, trobareu rutes en bici, pel costat de la costa, planeres, entre la vila i Orpesa, com la ruta verda que va per l’antic tram del ferrocarril que connectava les dues ciutats. O la maravella del Parc Natural del Desert de les Palmes, únic a Espanya, amb la seva vegetació, amb el seu Monestir de Carmelites, amb el seu museu, i el seu centre d’interpretació, i tot a només 6 km del centre urbà de Benicàssim. Benicàssim també és la seva pista de karts oberta tot l’any, a l’antiga carretera N- 340, Km. 987, o la bolera, o el parc aquàtic al mateix costat de la pista dels karts, o els trenets del parc ferroviari obert tots els diumenges al matí. Benicàssim és el sur amable, predisposat a rebre els infants i els seus pares i mares, en unes vacances familiars o un pont. Hi ha bons hotels a Benicàssim, i bons càmpings. De tots els gustos i preus. Des de les luxoses termes marines del Palasiet, passant pels Intur, de la cadena del mateix nom, fins arribar a establiments de tota la vida com ara el Tramontana, familiar, o bé el Voramar, un clàssic, recomanable, a tocar de les onades. Els propis restaurants dels hotels estan molt bé, però els nostres preferits son, en arrossos al costat del mar, Les Barraques, a l’Avinguda Jaume I, 217, (carretera de les Barraques), tel: 964 30 02 48. Imprescindible reservar. En cuina italiana, internacional, bones pizzes, La Manduca. Cuina mediterrània, llevantina, de Castelló, familiar, La Llar. No teniu excusa per no baixar fins Benicàssim. Us hem dit tot el què sabem del poble, aprofiteus-vos-en!.

Benicàssim, un pueblo con resonancias moriscas, tiene una playa larga, plana, limpia, amable, luminosa, de arena fina, que llega de horizonte a horizonte. Kilómetros de playa. Con un agua blanda, suave, caliente, que permite la bañada temprana, en mayo incluso, para los más frioleros, y la bañada otoñal, hasta bien entrado octubre y, a veces, en noviembre. Agua familiar, ¡a 25 º en junio!. Y la playa tiene todo tipo de servicios, y buen aparcamiento, cerca de la arena, o en las calles adyacentes. Muchas plazas. Cabe mucha gente. Benicàssim tiene un casco antiguo difuso, comido por la expansión, por la carrera de sus edificios hacia el mar, con una torre de vigilancia para los piratas, o la iglesia dedicada a Santo Tomás. Benicàssim está sólo a 12 kilómetros de Castellón, 75 de Valencia y 275 de Barcelona, con acceso super fácil desde la autopista AP-7, saliendo en la salida 45. Benicàssim tiene 300 días de sol neto al año, que es mucho sol. Y también muchas posibilidades para las familias con niños, más allá de la maravillosa serie de playas. Así, encontraréis rutas en bici, por el lado de la costa, llanas, entre la villa y Oropesa, como la ruta verde por el antiguo tramo del ferrocarril que conectaba las dos ciudades. O la maravilla del Parque Natural del Desierto de las Palmas, único en España, con su vegetación, con su Monasterio de Carmelitas, con su museo, y su centro de interpretación, y todo a sólo 6 km del centro urbano de Benicasim. Benicàssim también es su pista de karts abierta todo el año, en la antigua carretera N-340, km. 987, o la bolera, o el parque acuático en el mismo lado de la pista de los karts, o los trenecitos del parque ferroviario abierto todos los domingos por la mañana. Benicàssim es el sur amable, predispuesto a recibir a los niños y a sus padres y madres, en unas vacaciones familiares o un puente. Hay buenos hoteles en Benicasim, y buenos campings. De todos los gustos y precios. Desde las lujosas termas marinas del Palasiet, pasando por los Intur, de la cadena del mismo nombre, hasta llegar a establecimientos de toda la vida como el Tramontana, familiar, o bien el Voramar, un clásico, recomendable, muy cerca de las olas. Los propios restaurantes de los hoteles están muy bien, pero nuestros favoritos son, en arroces junto al mar, Las Barracas, en la Avenida Jaume I, 217, (carretera de las Barracas), tel: 964 30 02 48. Imprescindible reservar. En cocina italiana, internacional, buenas pizzas, La Manduca. Cocina mediterránea, levantina de Castellón, familiar, La Llar. No tienen excusa para no bajar hasta Benicàssim. Os hemos dicho todo lo que sabemos del pueblo, ¡aprovechadlo!.