Barques i Barbacoes a Ponts


parc_ponts

A Ponts, a Lleida, a mig camí de la ruta cap a Andorra, en un fantàstic paratge a la vora del riu Segre, hi trobareu el magnífic Parc de la Roca del Call, una mena d’espai de lleure a tocar de l’aigua.  Si veniu des de Barcelona, heu de seguir l’autovia A-2, cap a Lleida, per deixar-la a l’alçada de Jorba, i anar cap a Calaf i Andorra per la clàssica comarcal 1412, de tota la vida. Passat Calaf ja anuncien Ponts. En arribar a la vila hi ha una rambla i una rotonda al final. Girem a mà dreta, i agafarem la carretera C-14 camí de Tremp, La Seu d’Urgell i d’Andorra, tot travessant el poble. En ser al bell mig del casc urbà, feu atenció, a l’esquerra. Hi ha una plaça, la d’Anton Castellà, amb quatre arbres. En una cantonada, que us bé de cara, veureu l’Hostal, fonda i restaurant Cadí. Allà mateix una petita placa indica el Club Nautic Mig Segre, que senyoreja l’àrea de lleure on us estem enviant. Seguiu recte el carrer de la Sèquia fins arribar al riu. En arribar veureu a l’esquerra un ampli aparcament. La zona de pícnic és de pagament, tarifa per persona, pero no és gaire car. El parc no ho és, no cal pagar res. A la zona de pícnic hi ha unes 20 taules, amb 4 grups de barbacoes. Cada barbacoa te 4 fogons. Total 16. Hi ha molt d’espai, gespa i bona ombra, a l’estiu, perquè tot son pollancres i arbres de ribera, sense fulla a l’hivern. Està obert tota la setmana, excepte dilluns, de les 10 del matí a la posta de sol. Hi ha tota mena de serveis, venda de carbó, contenidors per a la brossa, aigua i WC. És un lloc ideal per famílies, amb una pista poliesportiva, molts jocs infantils, com ara tirolines o tobogans i altres. A més el Club Nautic Mig Segre ofereix cursos de piragüisme en aigües tranquil·les i en aigües braves per a famílies o, senzillament, us lloga una barca. Hi ha un estany molt xulo.  En resum, un bon lloc on anar a fer un pícnic, una barbacoa o a passar un dia de lleure amb la família i els amics. Això si, una mica lluny de casa… però…

parc_ponts2

En Ponts, en Lleida, a medio camino de la ruta hacia Andorra, en un fantástico paraje a orillas del río Segre, se encuentra el magnífico Parque de la Roca del Call, un espacio de ocio junto a la agua del rio Segre. Si vienen desde Barcelona, ​​deben seguir la autovía A-2, hacia Lleida, para dejarla a la altura de Jorba, e ir hacia Calaf y Andorra por la clásica comarcal 1412, de toda la vida. Pasado Calaf ya anuncian Ponts. Al llegar a la villa hay una rambla y una rotonda al final. Giramos a mano derecha, y tomaremos la carretera C-14 camino de Tremp, La Seu de Urgell y de Andorra, atravesando el pueblo. En pleno centro del casco urbano, miren con atención, a la izquierda. Hay una plaza, la de Anton Castellano, con cuatro árboles. En una esquina, que os viene de cara, verán el Hostal restaurante Cadí. Allí mismo se nos indica el Club Nautic Mig Segre, que señorea el área de recreo a donde os estamos enviando. Sigan recto la calle de la Acequia hasta llegar al río. Al llegar verán a la izquierda un amplio aparcamiento. La zona de picnic es de pago, una tarifa por persona, pero no es muy caro. Por entrar en el parque no hay que pagar nada. En la zona de picnic hay unas 20 mesas, con 4 grupos de barbacoas. Cada barbacoa tiene 4 fogones. Total 16. Hay mucho espacio, césped y buena sombra, en verano, porque todo son chopos y árboles de ribera, pero sin hojas en invierno. Está abierto toda la semana, excepto lunes, de las 10 de la mañana a la puesta de sol. Hay todo tipo de servicios, venta de carbón, contenedores para la basura, agua y WC. Es un lugar ideal para familias, con una pista polideportiva, muchos juegos infantiles, como tirolinas o toboganes y otros. Además el Club Nautic Mig Segre ofrece cursos de piragüismo en aguas tranquilas y en aguas bravas para familias o, sencillamente, os alquila una barca. Hay un estanque muy chulo. En resumen, un buen lugar donde ir a hacer un picnic, una barbacoa o pasar un día de ocio con la familia y los amigos. Eso si, un poco lejos de casa … pero…

 

Festa del Most a La Granada


Al poble de La Granada, al bell mig del Penedés, està situat just al mig de la carretera comarcal C-243, que uneix Vilafranca i Sant Sadurní d’Anoia. Per tant podeu arribar-hi deixant l’autopista AP7 a la capital del cava i anant cap a Vilafranca, o deixar-la en aquesta darrera població i recular 4 kms. fins trobar la local BV-2157 que porta a la Granada. És aquest un típic poblet dedicat en cos i ànima a la vinya, rural i agrícola, però que conserva algunes restes històriques interessants. Encara podeu veure-hi el portal de l’església del castell, del segle XVI, i el propi temple, molt renovat i reformat, amb bonics relleus de guix al sostre de les capelles. Del castell només en queden algunes restes, al casc antic, que conserva els portals d’entrada. També hi ha algunes cases boniques, com les del carrer Poeta Cabanyes, o la Casa Castià, medieval, a la plaça de l’església. És curiosa l’anomenada Vinya de l’Om, on l’artista Josep Almirall va pintar més de 1000 pals d’emparrar. Naturalment no hi poden faltar les caves, on veure com s’envelleix el líquid daurat, i on poder adquirir-ne unes quantes ampolles. Teniu per triar i remenar. Caves petites, amb bon producte. Així les Caves Miquel Pons, o les Caves Castell del Mirall  o el propi Celler Cooperatiu de La Granada. Però si avui us ressenyem aquesta petita vila penedesenca és per convidar-vos a una festa popular singular. La festa del Most. El dia del Pilar, divendres, 12, a les 6 de la tarda. hi haurà un cercavila infantil amb els bastoners i els diables, que acompanyarà la penjada del Ruc petit. A l’arribar a la Plaça de l’Església pujaran el ruc petit i repartiran una xocolatada per a tothom. Seguirà un correfoc dels Diables de la Granada i les colles convidades de Ripoll, Torrelles de Llobregat, Granollers i Moja. A partir de les 12 de la nit, pels carrers del poble una típica xaranga penedesenca amb conjunt de jazz. De matinada, a la pista poliesportiva, concert i ball jove amb discomòbil. El dissabte al vespre, missa vespertina solemne amb l’ofrena dels fruits i del vi novell, i el diumenge la popular sardinada, de bon esmorzar, i a les 12 del migdia, ofici de festa major i seguidament a la Plaça de l’Església, balls amb els gegants i gegantons, els bastoners i bastoners infantils, i penjada del Ruc. Per dinar reserveu la maravella del restaurant El Sumoll distinguit, d’autor, i amb uns menús de preu molt ajustat per la qualitat que ofereixen.

En el pueblo de La Granada, en el corazón del Penedés, está situado justo en medio de la carretera comarcal C-243, que une Vilafranca y Sant Sadurní d’Anoia. Por lo tanto se puede llegar dejando la autopista AP7 en la capital del cava y yendo hacia Vilafranca, o dejarla en esta última población y retroceder 4 kms. hasta encontrar la local BV-2157 que os lleva a la Granada. Es este un típico pueblecito dedicado en cuerpo y alma a la viña, rural y agrícola, pero que conserva algunos restos históricos interesantes. Aún se puede ver el portal de la iglesia del castillo, del siglo XVI, y el propio templo, muy renovado y reformado, con bonitos relieves de yeso en el techo de las capillas. Del castillo sólo quedan algunos restos, en el casco antiguo, que conserva los portales de entrada. También hay algunas casas bonitas, como las de la calle Poeta Cabanyes, o la Casa Casta, medieval, en la plaza de la iglesia. Es curiosa la llamada Viña del Olmo, donde el artista José Almirall pintó más de 1000 postes de emparrar. Naturalmente no pueden faltar las cavas, donde se puede ver cómo envejece el líquido dorado, y donde poder adquirir unas cuantas botellas. Tenéis donde elegir. Cavas pequeñas, con buen producto. Así las Cavas Miquel Pons, o las Cavas Castell del Mirall o la Bodega Cooperativa de La Granada. Pero si hoy os reseñamos esta pequeña villa del Penedès es para invitaros a una fiesta popular singular. La fiesta del Mosto. El día del Pilar, el viernes, 12, a las 6 de la tarde. habrá un pasacalles infantil con los bastoners y los diablos, que acompañará la colgada del Burro pequeño. Al llegar a la Plaza de la Iglesia subirán el burro pequeño al campanario y repartirán una chocolatada para todos. Seguirá un correfoc de los Diables de la Granada y las peñas invitadas de Ripoll, Torrelles de Llobregat, Granollers y Moja. A partir de las 12 de la noche, por las calles del pueblo tocará una típica charanga con conjunto de jazz. De madrugada, en la pista polideportiva, concierto y baile joven con discomóvil. El sábado por la noche, misa vespertina solemne con la ofrenda de los frutos y del vino nuevo, y el domingo la popular sardinada, de buen desayuno, y a las 12 del mediodía, oficio de fiesta mayor y seguidamente en la Plaza de la Iglesia, bailes con los gigantes y gigantones, los bastoners y bastoners infantiles, y colgada del Burro. Para comer reservad la maravilla del restaurante El Sumoll, distinguido, de autor, y con unos menús de precio muy ajustado para la calidad que ofrecen.

Sant Carles de la Ràpita


Sant Carles de la Ràpita és una vila marinera del sur més extrem de Catalunya, ja tocant el País Valencià. Només Alcanar està més avall.  Sant Carles és una vila nova, recent, i això és nota. Va ser fundada al segle XVIII pel rei Carles III, un rei constructor i il·lustrat, que imaginà un gran port i un canal fins Saragossa. El port es feu. De fet no calia. La tranquil·la badia dels Alfacs, on Sant Carles s’aboca i s’enmiralla, és un port natural de primer ordre, utilitzat de fa anys. Les seves aïgues calmes i baixes, són ideals pels infants. Aïgues calentes, netes però tèrboles, un pam d’aigua només, on els vostres fills xipollejaran sense por. El poble s’ordena en carrers amples, tirats a cordills, angles rectes, cases encalades, al voltant de la mar, com abraçant-la. Si bé no ofereix altre recurs que la platja i el paisatge, aquests dos són prou excepcionals i maravellosos. Més que quedar-vos a Sant Carles el que n’heu de fer és sortir-ne. Voltar per les inmediacions. Arribar-vos per les pintoresqes carreteres del Delta, a peu, en bici o en cotxe, fins el Poble Nou, tot resseguint la corba suau i amable de la badia. Veient brillar el sol en el mirall d’aigua o en els arrossars. Arribar-vos fins la bonica Casa de Fusta, o casa verda, on hi ha el museu ornitològic i el centre d’informació del fantàstic parc del Delta de l’Ebre. Albirar la fauna de la Llacuna de l’Encanyissada, mostrar als vostres fills i filles les aus estupendes que hi niuen o hi passen: flamencs, ànecs, agrons, capbussons… Allà, per cert, hi ha un bon restaurant. Podeu anar també fins l’Istme del Trabucador, que separa el mar gran, de la mar petita i tancada. Una estreta franja de terra, desèrtica, llunar, que no sembla d’aquest món. O llogar una barca al port de Sant Carles per fer una volta pels Alfacs i anar fins la Punta de la Banya, a l’altra banda. Quan desembarqueu creureu que sou Cristòfor Colom descobrint terra verge. A tocar de l’embarcador, el far i les Salines de la Trinitat, inusitades. Si en lloc d’anar cap a mar, sortim del port cap a terra, en direcció Amposta, veurem ben aviat la desviació, a mà dreta que porta fins els anomenats Ullals de Baltasar. Una zona de petits estanyols on floreixen els nenúfars. Però a nosaltres, el que ens embadaleig és la la badia natural dels Alfacs. I les seves platges, les del sur, les que trobareu deixant el centre urbà de la ciutat i marxant cap a les Cases d’Alcanar. Un seguit de petites platjoles delicioses, (a la foto), de sorra fina, finíssima i daurada, quasi pols, aigües blanes.  Tan poc profundes que els minyons poden ben bé campar-hi sols. Fins i tot a l’hivern!. Ja veieu que la cosa dona per un cap de setmana familiar, i més. I si avui us en parlem és en motiu de la diada gastronòmica de la Galera i Ostra, que te lloc a mitjans o finals  de febrer. Hi ha mostra de plats fets amb la galera, crustaci poc valorat, i amb les finíssimes ostres de Sant Carles, boníssimes com ho son també les afamades gambes i llagostins. Proveu-los!. No faltaran els vins de la Terra Alta, parades de cava i d’oli, ni per descomptat del formidable arròs de la terra. Baixeu a l’Ebre aquest cap de setmana, si voleu degustar els “platillos” de la fira, o qualsevol altre. Hi ha bons hotels per dormir: com l’Hotel Miami, popularment Can Pons, un senyor hotel, arran mateix d’aigua, amb vistes de somni. També el novíssim Hotel del Port, al centre mateix de la vila, a tocar, naturalment del port. Habitacions familiars. O Cal Batiste, amb un bon restaurant, i bones habitacions. N’hi ha molts més, és clar. Com de restaurants, no us els acabareu. Per menjar-hi paella o fideuà, maravellosa cuina de l’Ebre, o marisc, bons llagostins del delta. Aneu al Varadero,  avinguda Constitució, 1. Tel: 977. 74.10.01, o a Casa Ramon, al carrer Vista Alegre, 8, Tel: 977. 74.14.58. També hem menjat, més senzill, paelles i “fideuàs” de fábula al Cranc Roig, al carrer de Sant Francesc, 33, Tel: 977.74.08.60, tot anant cap al port. ‎El sur us crida!

San Carlos de la Rápita es una villa marinera del sur más extremo de Cataluña, ya tocando la Comunidad Valenciana. Sólo Alcanar está más abajo. San Carlos es una villa nueva, reciente, y eso se nota. Fue fundada en el siglo XVIII por el rey Carlos III, un rey constructor e ilustrado, que imaginó un gran puerto y un canal hasta Zaragoza. El puerto se hizo. De hecho no era necesario. La tranquila bahía de los Alfaques, donde San Carlos se vierte y se detiene, es un puerto natural de primer orden, utilizado desde hace años. Sus aguas calmas y bajas, son ideales para los niños. Aguas calientes, limpias, aunque turbias, un palmo de agua sólo, donde sus hijos chapotearan sin miedo. El pueblo se ordena en calles anchas, tiradas a cordel, rectas, de casas encaladas, alrededor del mar, como abrazándolo. Si bien no ofrece otro recurso que la playa y el paisaje, estos dos son bastante excepcionales y maravillosos. Más que quedarse en San Carlos lo que tenéis que hacer es salir. Pasear por las inmediaciones. Acercaros por las pintoresqes carreteras del Delta, a pie, en bici o en coche, ir hasta el Pueblo Nuevo, siguiendo la curva suave y amable de la bahía. Viendo brillar el sol en el espejo de agua o en los arrozales. Acercaros hasta la maravillosa Casa de Madera, o casa verde, donde se encuentra el museo ornitológico y el centro de información del fantástico parque del Delta del Ebro. Vislumbrad la fauna de la Laguna de la Encanyissada, mostrad a vuestros hijos e hijas las aves estupendas que anidan o pasan: flamencos, patos, garzas, zambullidas … Allí, por cierto, hay un buen restaurante. Pueden ir también hasta el Istmo del Trabucador, que separa el mar grande, de la mar pequeña y cerrada. Una estrecha franja de tierra, desértica, lunar, que no parece de este mundo. O alquilar una barca en el puerto de San Carlos para dar una vuelta por Alfacs e ir hasta la Punta de la Banya, al otro lado. Cuando desembarcareis creeréis que sois Cristóbal Colón descubriendo tierra virgen. Cerca del embarcadero, el faro y las Salinas de la Trinidad, inusitadas. Si en lugar de ir hacia el mar, salimos del puerto hacia tierra, en dirección Amposta, vereis de pronto la desviación, a mano derecha que lleva hasta los llamados Ullals de Baltasar. Una zona de pequeños estanques donde florecen los nenúfares. Pero a nosotros, lo que nos embelesa es la la bahía natural de los Alfaques. Y sus playas, las del sur, las que encontraréis dejando el centro urbano de la ciudad y marchando hacia las Casas de Alcanar. Una serie de pequeñas playuelas deliciosas, (en la foto), de arena fina, finísima y dorada, casi polvo, de aguas blandas. Tan poco profundas que los crios van a poder campar por allí solos. ¡Incluso en invierno!. Ya veis que la cosa da para un fin de semana familiar, y más. Y si hoy os hablamos de esto es con motivo de la fiesta gastronómica de la Galera y la Ostra, que tiene lugar a mediados o finales de febrero. Hay muestra de platos hechos con la galera, crustáceo poco valorado, y con las finísimas ostras de San Carlos, buenísimas como lo son también las afamadas gambas y langostinos. ¡Pruébenlos!. No faltarán los vinos de la Terra Alta, paradas de cava y de aceite, ni por supuesto del formidable arroz de la tierra. Bajense al Ebro este fin de semana, si desean degustar los “platillos” de la feria, o cualquier otro. Hay buenos hoteles para dormir: como el Hotel Miami, popularmente Can Pons, un señor hotel, a un palmo del agua, con vistas de ensueño. También el novísimo Hotel del Port, en el centro mismo de la villa, junto, naturalmente, del puerto. Habitaciones familiares. O Cal Batiste, con un buen restaurante, y buenas habitaciones. Hay muchos más, claro. Como de restaurantes, no os los acabaréis. Para comer teneis paella o fideuá, maravillosa cocina del Ebro, o marisco, buenos langostinos del delta. Vayan al Varadero, avenida Constitución, 1. Tel.: 977. 74.10.01, o a Casa Ramon, en la calle Vista Alegre, 8, Tel.: 977. 74.14.58. También hemos comido, más sencillo, paellas y “fideuás” de fábula en el Cranc Roig (Cangrejo Rojo), en la calle de San Francisco, 33, Tel: 977.74.08.60, yendo hacia el puerto.

Secrets de les colònies


Un diumenge de novembre és un bon dia per visitar l’excepcional Parc Fluvial del Llobregat. Si no ho heu fet mai, va siguent l’hora. Es tracta d’un patrimoni de primer ordre mundial. Entre Manresa i Berga, tot el riu està farcit d’antigues colònies industrials tèxtils. Una lliçó d’història ben viva. Cada colònia te el seu atractiu: cases dels obrers, la casa de l’amo, la fàbrica, les turbines, la resclosa, el canal, l’escola, l’economat, el bar, el cinema, l’esglèsia… Testimonis de pedra d’una manera de viure que ja ha passat per sempre. Hi ha colònies que són un museu. D’altres segueixen habitades, en funcionament, plenes de famílies i de vida. Si voleu fer una volta, una visita, podeu pujar-hi qualsevol cap de setmana. La colònia Vidal, per exemple, és fantàstica. Però si voleu quelcom excepcional, una visita guiada que només passa un cop l’any, llavors haureu de trucar, encarregar i matinar. Perque aquest cap setmana de novembre que us diem, te lloc una edició de “Els Secrets de les colònies”. L’any 2010 la colonia escollida serà Cal Marçal. S’obriran espais industrials que normalment estan tancats i als que el públic no hi té accés. No només s’ofereix la visita a Cal Marçal, sinó a la Colònia Pons, que és on es troba el centre d’interpretació d’aquest singular parc industrial. Si hi voleu participar, cal recordar que l’any 2010 la sortida serà a les 10 del matí des del Centre d’Interpretació del parc, situat a l’església de modernista de la colònia de Cal Pons, (a la foto), a la vila de Puig-Reig. Hi arribareu ben fàcilment per la carretera C-16, la que va a Manresa, Berga i als túnels del Cadí, sortint a la sortida 79.  Atenció: la visita guiada es paga. Si no us fa el pes llevar-vos de matí, tant se val. Programeu l’activitat per un altre dia. Per començar us sugerim que us adreceu a qualsevol dels centres d’informació, on trobareu tot el que us farà falta per visitar ben visitades les colònies. Podeu triar entre la Torre de l’Amo de CanViladomiu Nou, A Gironella, carretera C-16, sortida 86, o bé l’antiga estació de tren de via estreta de la colònia de Cal Vidal, a Puig-Reig, carretera C-16, sortida 77 . O, com ja hem dit, l’esglèsia de Cal Pons, també a Puig-Reig, carretera C-16, sortida 79. Una excursió que recomanareu als amics. ja ho veureu!. Per dinar, i si us cal per dormir, hi ha llocs magnífics. Com ara l’Hotel i Restaurant Can Marçal, a Puig-Reig, o L’Oreneta, un altre hotel molt recomanable, amb restaurant, a Gironella. Un xic més lluny, a L’Espunyola, a tocar de la carretera que va de Berga a Solsona, en mig del bosc, un altre hotel i restaurant molt bonic: Cal Majoral. Naturalment també molt propers els hotels de Berga ciutat. Mireu-vos les nostres entrades en aquest bloc sobre la vila de Berga o els rasos de Peguera. Si passeu un cap de setmana allà no us avorrireu: neu, boscos, rius, art… El Bergueda a la vostra disposició.

Un domingo de noviembre es un buen día para visitar el excepcional Parque Fluvial del Llobregat. Si no lo han hecho, va siendo ya hora. Se trata de un patrimonio de primer orden mundial. Entre Manresa y Berga, todo el río está lleno de antiguas colonias industriales textiles. Una lección de historia viva. Cada colonia tiene su atractivo: casas de los obreros, la casa del dueño, la fábrica, las turbinas, la presa, el canal, la escuela, el economato, el bar, el cine, la iglesia … Testigos de piedra de una manera de vivir que ya ha pasado para siempre. Hay colonias que son un museo. Otros siguen habitadas, en funcionamiento, llenas de familias y de vida. Si quieren dar una vuelta, hacerles una visita, pueden subir cualquier fin de semana. La colonia Vidal, por ejemplo, es fantástica. Pero si queréis algo excepcional, una visita guiada que sólo pasa una vez al año, entonces deberán llamar, encargar y madrugar. Porque este fin de semana de noviembre que os decimos, tiene lugar una edición de “Los Secretos de las colonias”. En 2010 la colonia escogida será Cal Marçal. Se abrirán espacios industriales que normalmente están cerrados, y a los que el público no tiene acceso. No sólo se ofrece la visita a Cal Marçal, sino también a la Colonia Pons, que es donde se encuentra el centro de interpretación de este singular parque industrial. Si queréis participar, hay que recordar que el año 2010 la salida será a las 10 de la mañana desde el Centro de Interpretación del parque, situado en la iglesia de modernista de la colonia de Cal Pons, (en la foto), en la villa de Puig-Reig. Se llega hasta allí muy fácilmente por la carretera C-16, la que va a Manresa, Berga y los túneles del Cadí, saliendo a la salida 79.  Atención: la visita guiada se paga. Si no os gusta levantaros tan pronto por la mañana, no importa. Programad la actividad para otro día. Para empezar os sugerimos que os dirijais a cualquiera de los centros de información, donde encontrareis todo lo que se necesitará para visitar bien visitadas las colonias. Pueden elegir entre la Torre del Amo de CanViladomiu Nuevo, en Gironella, carretera C-16, salida 86, o bien la antigua estación de tren de vía estrecha de la colonia de Cal Vidal, en Puig-Reig, carretera C- 16, salida 77. O, como ya hemos dicho, la iglesia de Cal Pons, también en Puig-Reig, carretera C-16, salida 79. Una excursión que recomendará a los amigos. ¡Ya lo veréis!. Para comer, y si se necesita, para dormir, hay lugares magníficos. Como el Hotel y Restaurante Can Marçal, en Puig-Reig, o La Oreneta, otro hotel muy recomendable, con restaurante, en Gironella. Un poco más lejos, en L’Espunyola, junto a la carretera de Berga a Solsona, en medio del bosque, un hotel y restaurante muy bonito: Cal Majoral. Naturalmente también muy cercanos los hoteles de Berga ciudad. Mirad nuestras entradas en este blog sobre la villa de Berga o los Rasos de Peguera. Si pasan allí un fin de semana allí no os aburriréis: nieve, bosques, ríos, arte … El Bergueda a su disposición.

Fira de Sant Ponç


Una bona cosa que podeu fer amb les criatures pels volts del dia 11 de maig, o el cap de setmana més proper, és sortir a celebrar la festivitat de Sant Ponç, el patró dels herbolaris. Són moltíssimes les ciutats, viles i pobles d’arreu de Catalunya on s’organitzen lluides fires d’herbes remeieres, mel, dolços, fruites en almívar i confitats. Els nens i les nenes s’hi encanten, seduïts, uns per la dolçor, altres per la llaminadura, o bé pel colors virolats i brillants de les paradetes. Una d’aquestes antiquíssimes fires te lloc al mateix cap i casal, a Barcelona. Es celebra al carrer de l’Hospital, tan llarg com és. A més de la venda de llepolies també hi ha actes paral·lels, com ara missa solemne a la parroquia de Sant Agustí, amb processó. A Mataró, capital de la bellíssima comarca del Maresme, també celebren Sant Ponç amb una lluida fira. Te lloc a la plaça de l’Ajuntament, i s’hi pot trobar també parades d’artesania gastronòmica amb una variadíssima oferta de confitures, codony, mel, neules, caramels, arrop, galetes, coques, formatges, vinagres, olis, licors, cava i embotits. Tots ells elaborats artesanalment. A Badalona, coincidint amb les festes de maig, també hi ha fira al carrer del Temple, a tocar de la parròquia de Santa Maria. Finalment, per tancar la mostra de fires amb un bell poblet us volem parlar de la fira de Sant Ponç de Cànoves i Samalús. Una fira ben tradicional d’aquest poble, que te lloc, com tantes d’altres, el cap de setmana anterior. En aquesta fira de Cànoves hi trobarem també espectacles tradicionals catalans, com ara gegants, grallers, trabucaires, ball de bastons i balls tradicionals. Però també tallers de cuina infantil, puntaires, concurs de pastissos i sardanes. No podem ressenyar totes les localitats on es celebra Sant Ponç però esperem que la tria serveixi per fer-vos venir ganes de descobrir-ne una en família.

Una buena cosa que podeis hacer con los niños el día 11 de mayo, o el fin de semana más cercano, es salir a celebrar la festividad de Sant Ponç, el patrón de los herbolarios. Son muchísimas las ciudades, villas y pueblos de toda Cataluña donde se organizan lucidas ferias de hierbas medicinales, miel, dulces i frutas en almíbar. Los niños y las niñas se encantan, seducidos, unos por la dulzura, otros por las golosinas, o bien por colores chillones y brillantes de las paradas. Una de estas antiquísimas ferias tiene lugar en el mismo cap i casal, en Barcelona. Se celebra en la calle del Hospital, tan larga como es. Además de la venta de golosinas también hay actos paralelos, como la misa solemne en la parroquia de San Agustín, con procesión. En Mataró, capital de la bellísima comarca del Maresme, también celebran Sant Ponç con una bonita feria. Tiene lugar en la plaza del Ayuntamiento, y se pueden encontrar también paradas de artesanía gastronómica con una variadísima oferta de confituras, membrillos, miel, barquillos, caramelos, arrope, galletas, tortas, quesos, vinagres, aceites, licores, cava y embutidos. Todo ello elaborado artesanalmente. En Badalona, coincidiendo con las fiestas de mayo, también hay feria en la calle del Temple, junto a la parroquia de Santa María. Finalmente, para cerrar la muestra de ferias con un bello pueblo os queremos hablar de la feria de Sant Ponç de Cànoves i Samalús. Una feria muy tradicional de este pueblo, que tiene lugar, como tantas otras, el fin de semana anterior. En esta feria de Cànoves encontraremos también espectáculos tradicionales catalanes, como gigantes, grallers, trabucaires, baile de bastones y bailes tradicionales. Pero también talleres de cocina infantil, encajeras, concurso de pasteles y sardanas. No podemos reseñar todas las localidades donde se celebra Sant Ponç pero esperamos que la selección mostrada os sirva para descubrir una en familia.