Ascó


Ascó és un poble molt conegut de la Ribera d’Ebre. Dissortadament ho és més per la seva central nuclear, i per les polèmiques que periòdicament l’acompanyen, que pels seus atractius turístics, què son molts i variats. Primer l’Ebre, que passa a tocar del casc urbà, que queda enlairat en un turonet que fa de balcó damunt del riu. En el cim queden les restes, derruïdes, del que fou un important castell. A sota, el nucli medieval, semienvoltat de muralles, conserva carrers estrets, àrabs, amb notables casals de pedra com cal Estisora o cal Cavaller. Però, si avui us volem proposar que aneu un cap de setmana a Ascó, és amb motiu d’una de les festes més originals de Catalunya. Una celebració molt desconeguda, però que ha estat declarada festa patrimonial d’interès nacional. Tal i com sona. S’inicia el cap de setmana més proper al 17 de gener, Sant Antoni, i dura 3 o 4 dies. Aquest any 2012, comença el divendres. Però serà el dissabte i el diumenge quan tindran lloc les famoses “Les Corrides”, que son el més singular i interessant dels actes festius. Es tracta d’unes curses de cavalls que tenen com escenari els carrers costeruts del poble. Una cosa al·lucinant de veritat. Hi ha altres actes son també ben diferents del que estem acostumats a veure. Un d’ells és “La Plega”, una recollida de llenya casa per casa que serveix per fer una gran foguera a la plaça de l’església. Aquesta foguera estarà encesa durant tots els dies que duri la gresca. Tot és molt antic i està marcat per una forta tradició. Així s’escullen un clavari, uns majorals, i diverses pubilles. El mossèn també te un paper destacat. Durant el primer dia de les festes, aquest any 2012 hem dit que era el divendres, tenen lloc els tradicionals tres tombs, la benedicció dels animals pel mossèn i el repartiment del pa beneït per part dels majorals.  Dissabte i diumenge hi ha les corrides, una cosa semblant a les festes de Sant Joan, a Ciutadella de Menorca, però més casolanes i amb molta menys gent, o al Palio de Siena, però amb menys aldarulls. Els músics interpreten una tonada pròpia, com també es fa en aquestes altres localitats.  A més s’organitzen sopars popular al voltant de la foguera, molt entranyables. Naturalment no falten activitats pels infants, cada tarda hi ha jocs per a la canalla, espectacles, sardanes i discomòbil, cada matinada. També es balla tradicional, els típics balls amb orquestra, els de festa major de tota la vida, i els tradicioanls, sobretot la “jota” d’Ascó, anomenada el “ball de coques”. A la zona no hi ha gaires hotels, però els que hi ha son molt bons. Per exemple la Hisenda Pepito, un hotelet rural situat al poble veï de Riba-Roja, majoritàriament ocupat per alemanys que venen a pescar el silur a l’embassament. Una troballa molt recomanable, bon menjar. Carrer de les Eres, 35. Tel: 977 41 65 26. O també, a Flix, un allotjament amb molt d’encant, el Vilar Riu de Baix. Per dinar teniu uns quants llocs a Ascó mateix: Ca la Magda, al carrer de Joan XXIII, 9, Tel: 977 40 41 16. Ca l’Escolar, on menjareu molt bé, a la carretera de Camposines, 57, Tel: 977 40 53 13, i finalment, també molt bona teca al Kimbo, un xic més enllà de l’Escolar, al 62, de Camposines, tel: 977 40 52 79. Disfruteu de Sant Antoni a Ascó!.  ‎

Ascó es un pueblo muy conocido de la Ribera d’Ebre. Desgraciadamente lo es más por su central nuclear, y por las polémicas que periódicamente la acompañan, que por sus atractivos turísticos, que son muchos y variados. El primero el Ebro, que pasa cerca del casco urbano, que queda elevado en una colina que hace de balcón sobre el río. En la cima quedan los restos, derruidos, lo que fue un importante castillo. Abajo, el núcleo medieval, con sus murallas, conserva calles estrechas, árabes, con notables casas de piedra como es Ca l’Estisora ​​o Cal Cavaller. Pero, si hoy os queremos proponer que vayais un fin de semana a Ascó, es con motivo de una de las fiestas más originales de Cataluña. Una celebración muy desconocida, pero que ha sido declarada fiesta patrimonial de interés nacional. Tal y como suena. Se inicia el fin de semana más próximo al 17 de enero, San Antonio, y dura 3 o 4 días. Este año 2012, comienza el viernes. Pero será el sábado y el domingo cuando tendrán lugar las famosas “Las Corridas”, que son lo más singular e interesante de los actos festivos. Se trata de unas carreras de caballos que tienen como escenario las calles empinadas del pueblo. Algo alucinante de verdad. Hay otros actos, que son también muy diferentes de lo que estamos acostumbrados a ver. Uno de ellos es una recogida de leña casa por casa que sirve para hacer una gran hoguera en la plaza de la iglesia. Esta hoguera estará encendida durante todos los días que dure la fiesta. Todo es muy antiguo y está marcado por una fuerte tradición. Así se escogen un clavario, unos mayorales, y varias mozas. El sacerdote también tiene un papel destacado. Durante el primer día de las fiestas, este año 2012 hemos dicho que era el viernes, tiene lugar la bendición de los animales por el cura y el reparto del pan bendecido por parte de los mayorales. Sábado y domingo están las corridas, algo parecido a las fiestas de San Juan, en Ciutadella de Menorca, pero más caseras y con mucha menos gente, o al Palio de Siena, pero con menos disturbios. Los músicos interpretan una melodía propia, como se hace en estas otras localidades. Además se organizan cenas popular alrededor de la hoguera, muy entrañables. Naturalmente no faltan actividades para los niños, cada tarde hay juegos, espectáculos, sardanas y discomóvil, cada madrugada. También se baila lo tradicional, los típicos bailes con orquesta, los de fiesta mayor de toda la vida, y sobre todo la “jota” de Ascó, llamada el “baile de tortas”. En la zona no hay muchos hoteles, pero los que hay son muy buenos. Por ejemplo la Hacienda Pepito, un hotelito rural situado en el pueblo vecino de Riba-Roja, mayoritariamente ocupado por alemanes que vienen a pescar el siluro en el embalse. Un hallazgo muy recomendable, buena comida. Calle de las Eras, 35. Tel: 977 41 65 26. O también, en Flix, un alojamiento con mucho encanto, el Vilar Riu de Baix. Para comer tenéis unos cuantos lugares en Ascó mismo: Ca la Magda, en la calle Juan XXIII, 9, Tel.: 977 40 41 16. Ca l’Escolar, donde comer muy bien, en la carretera de Camposines, 57, Tel.: 977 40 53 13, y finalmente, también muy buena teca en Kimbo, un poco más allá del Escolar, en el 62 de Camposines, tel: 977 40 52 79.  ¡Disfrutad de San Antonio en Ascó!.

Secrets de les colònies


Un diumenge de novembre és un bon dia per visitar l’excepcional Parc Fluvial del Llobregat. Si no ho heu fet mai, va siguent l’hora. Es tracta d’un patrimoni de primer ordre mundial. Entre Manresa i Berga, tot el riu està farcit d’antigues colònies industrials tèxtils. Una lliçó d’història ben viva. Cada colònia te el seu atractiu: cases dels obrers, la casa de l’amo, la fàbrica, les turbines, la resclosa, el canal, l’escola, l’economat, el bar, el cinema, l’esglèsia… Testimonis de pedra d’una manera de viure que ja ha passat per sempre. Hi ha colònies que són un museu. D’altres segueixen habitades, en funcionament, plenes de famílies i de vida. Si voleu fer una volta, una visita, podeu pujar-hi qualsevol cap de setmana. La colònia Vidal, per exemple, és fantàstica. Però si voleu quelcom excepcional, una visita guiada que només passa un cop l’any, llavors haureu de trucar, encarregar i matinar. Perque aquest cap setmana de novembre que us diem, te lloc una edició de “Els Secrets de les colònies”. L’any 2010 la colonia escollida serà Cal Marçal. S’obriran espais industrials que normalment estan tancats i als que el públic no hi té accés. No només s’ofereix la visita a Cal Marçal, sinó a la Colònia Pons, que és on es troba el centre d’interpretació d’aquest singular parc industrial. Si hi voleu participar, cal recordar que l’any 2010 la sortida serà a les 10 del matí des del Centre d’Interpretació del parc, situat a l’església de modernista de la colònia de Cal Pons, (a la foto), a la vila de Puig-Reig. Hi arribareu ben fàcilment per la carretera C-16, la que va a Manresa, Berga i als túnels del Cadí, sortint a la sortida 79.  Atenció: la visita guiada es paga. Si no us fa el pes llevar-vos de matí, tant se val. Programeu l’activitat per un altre dia. Per començar us sugerim que us adreceu a qualsevol dels centres d’informació, on trobareu tot el que us farà falta per visitar ben visitades les colònies. Podeu triar entre la Torre de l’Amo de CanViladomiu Nou, A Gironella, carretera C-16, sortida 86, o bé l’antiga estació de tren de via estreta de la colònia de Cal Vidal, a Puig-Reig, carretera C-16, sortida 77 . O, com ja hem dit, l’esglèsia de Cal Pons, també a Puig-Reig, carretera C-16, sortida 79. Una excursió que recomanareu als amics. ja ho veureu!. Per dinar, i si us cal per dormir, hi ha llocs magnífics. Com ara l’Hotel i Restaurant Can Marçal, a Puig-Reig, o L’Oreneta, un altre hotel molt recomanable, amb restaurant, a Gironella. Un xic més lluny, a L’Espunyola, a tocar de la carretera que va de Berga a Solsona, en mig del bosc, un altre hotel i restaurant molt bonic: Cal Majoral. Naturalment també molt propers els hotels de Berga ciutat. Mireu-vos les nostres entrades en aquest bloc sobre la vila de Berga o els rasos de Peguera. Si passeu un cap de setmana allà no us avorrireu: neu, boscos, rius, art… El Bergueda a la vostra disposició.

Un domingo de noviembre es un buen día para visitar el excepcional Parque Fluvial del Llobregat. Si no lo han hecho, va siendo ya hora. Se trata de un patrimonio de primer orden mundial. Entre Manresa y Berga, todo el río está lleno de antiguas colonias industriales textiles. Una lección de historia viva. Cada colonia tiene su atractivo: casas de los obreros, la casa del dueño, la fábrica, las turbinas, la presa, el canal, la escuela, el economato, el bar, el cine, la iglesia … Testigos de piedra de una manera de vivir que ya ha pasado para siempre. Hay colonias que son un museo. Otros siguen habitadas, en funcionamiento, llenas de familias y de vida. Si quieren dar una vuelta, hacerles una visita, pueden subir cualquier fin de semana. La colonia Vidal, por ejemplo, es fantástica. Pero si queréis algo excepcional, una visita guiada que sólo pasa una vez al año, entonces deberán llamar, encargar y madrugar. Porque este fin de semana de noviembre que os decimos, tiene lugar una edición de “Los Secretos de las colonias”. En 2010 la colonia escogida será Cal Marçal. Se abrirán espacios industriales que normalmente están cerrados, y a los que el público no tiene acceso. No sólo se ofrece la visita a Cal Marçal, sino también a la Colonia Pons, que es donde se encuentra el centro de interpretación de este singular parque industrial. Si queréis participar, hay que recordar que el año 2010 la salida será a las 10 de la mañana desde el Centro de Interpretación del parque, situado en la iglesia de modernista de la colonia de Cal Pons, (en la foto), en la villa de Puig-Reig. Se llega hasta allí muy fácilmente por la carretera C-16, la que va a Manresa, Berga y los túneles del Cadí, saliendo a la salida 79.  Atención: la visita guiada se paga. Si no os gusta levantaros tan pronto por la mañana, no importa. Programad la actividad para otro día. Para empezar os sugerimos que os dirijais a cualquiera de los centros de información, donde encontrareis todo lo que se necesitará para visitar bien visitadas las colonias. Pueden elegir entre la Torre del Amo de CanViladomiu Nuevo, en Gironella, carretera C-16, salida 86, o bien la antigua estación de tren de vía estrecha de la colonia de Cal Vidal, en Puig-Reig, carretera C- 16, salida 77. O, como ya hemos dicho, la iglesia de Cal Pons, también en Puig-Reig, carretera C-16, salida 79. Una excursión que recomendará a los amigos. ¡Ya lo veréis!. Para comer, y si se necesita, para dormir, hay lugares magníficos. Como el Hotel y Restaurante Can Marçal, en Puig-Reig, o La Oreneta, otro hotel muy recomendable, con restaurante, en Gironella. Un poco más lejos, en L’Espunyola, junto a la carretera de Berga a Solsona, en medio del bosque, un hotel y restaurante muy bonito: Cal Majoral. Naturalmente también muy cercanos los hoteles de Berga ciudad. Mirad nuestras entradas en este blog sobre la villa de Berga o los Rasos de Peguera. Si pasan allí un fin de semana allí no os aburriréis: nieve, bosques, ríos, arte … El Bergueda a su disposición.