Matinal “Viu el parc” al Sant Mateu

La Diputació de Barcelona gestiona un seguit d’espais naturals. Són els anomenats Parcs Naturals. A més de poder anar a passar-hi un dia en contacte amb la natura, tot sovint els parcs ofereixen un dia molt especial. És l’anomenat “Viu el Parc”. Aquell dia es munten activitats molt divertides per a tota la canalla. Totes gratuites i totes molt engrescadores. Doncs bé, aquest proper diumenge, 28 d’abril de 2019, hi ha la matinal al parc, a Premià de Dalt, a l’ermita de Sant Mateu. De les 10.30 a 14 hores podreu gaudir del taller “Vestim el bosc de festa” amb activitats lúdiques que giren al voltant de les instal·lacions artístiques al bosc. A les 11 hores faran “La Volta al Món en uns Quants Contes” un espectacle infantil itinerant. I a les 12.30 hores l’espectacle de cloenda amb Moi Aznar. L’accés més recomanat per arribar a Sant Mateu és el que es troba anant des de Vilassar de Dalt en direcció Cabrils, agafant el carrer que surt a l’alçada de l’ermita de Sant Sebastià, just en el canvi de rasant que fa de límit entre els dos municipis. Cal continuar pel carrer asfaltat que puja i, tot seguit, continuar per la pista de sorra que dóna accés al parc. Seguint la pista s’arriba a la creu de Can Boquet, cruïlla de camins on hi ha el centre d’informació del parc. Des d’aquesta cruïlla s’accedeix a Sant Mateu si s’agafa el camí de l’esquerra que s’enfila amunt fins a arribar a la cruïlla que indica cap a la font de Sant Mateu, a l’alçada de la subestació elèctrica. Ja ho sabeu, teniu una cita amb la matinal al parc, a l’ermita de Sant Mateu, a Premià de Dalt. Organitzadors: la gent de Viu el parc. Més informació al telèfon: 635 016 790 o escrivint a viuelparc@diba.cat. Totes les activitats estan pensades per a un públic familiar i son gratuïtes. Per altra banda, a la ermita de Sant Mateu mateix, i a les meravelloses planes del seu entorn, son un lloc idíl·lic per fer una bona sortida familiar. Consulteu la pàgina web de Viu el parc per saber-ne més. Us agradarà!. Recordeu que l’accés recomanat per arribar a l’ermita de Sant Mateu és per Vilassar de Dalt. Sortireu de l’autopista de Mataró en direcció Vilassar de Mar, i d’allà agafareu la carretera interior que va cap a Cabrils. En arribar al punt més alt de la carena entre els dos pobles, preneu a mà esquerra el carrer que surt a l’alçada de l’ermita de Sant Sebastià, que com ja hem dit abans, està just en el canvi de rasant que fa de límit entre els dos municipis. Cal continuar pel carrer asfaltat en un principi, tot i que, tot seguit, continua en forma de pista forestal, ampla i en bon estat, que dóna accés al parc. Seguint la pista s’arriba a la creu d’en Boquet, cruïlla de camins on hi ha el centre d’informació del parc. Des d’aquesta cruïlla s’accedeix a l’ermita de Sant Mateu seguint la pista de la mà esquerra de nou, que s’enfila amunt fins a arribar a la cruïlla que indica cap a la font de Sant Mateu, a l’alçada d’una subestació elèctrica. Veureu molts cotxes, aparqueu per allà i agafeu el camí, a la dreta, que es fica dins del bosc. Son uns 500 mts, potser un kilòmetre, sense pèrdua. Potser si que hi haurà molts cotxes i molta gent, però les vistes son magnífiques i la natura esplèndida!. Us agradarà de veritat, us ho recomanem!.

La Diputación de Barcelona gestiona una serie de espacios naturales en la provincia. Son los llamados Parques Naturales. Además de poder ir a pasar un día en contacto con la naturaleza, a menudo los parques ofrecen un día muy especial. Es el llamado “Vive el Parque”. Aquel día se montan actividades muy divertidas para toda la chiquilleria. Todas gratuitas y todas muy estimulantes. Riesgo controlado y diversión asegurada. Todo muy bien organizado. De manera muy profesional. Estad atentos. Cada parque tiene sus días. Però este fin de semana toca y le corresponde al parque de Sant Mateu, en la Sierra Litoral, el domingo 28 de abril de 2019. Consulten en la página web de Vive el parque. De verdad que os gustará mucho.

Matinal “Viu el parc” al Sant Mateu

La Diputació de Barcelona gestiona un seguit d’espais naturals a la provincia. Són els anomenats Parcs Naturals. A més de poder anar a passar-hi un dia en contacte amb la natura, tot sovint els parcs ofereixen un dia molt especial. És l’anomenat “Viu el Parc”. Aquell dia es munten activitats molt divertides per a tota la canalla. Totes gratuites i totes molt engrescadores. Doncs bé, aquest proper diumenge, 28 de maig de 2017, de 10.30 a 14 hores, teniu una cita amb la matinal al parc, a l’ermita de Sant Mateu, a Premià de Dalt. Organitzadors: la gent de Viu el parc. Més informació al telèfon: 635 016 790 o escrivint a viuelparc@diba.cat. Totes les activitats estan pensades per a un públic familiar i son gratuïtes. I trobareu coses com ara els contes d’anar i tornar, a càrrec de narradors de l’associació ANIN i jocs de construcció i participació a càrrec de Gest Lúdic L’Obrador. Aquest diumenge, a més, s’escau la commemoració del Dia Europeu dels Parcs. Per altra banda, a la ermita de Sant Mateu mateix, i a les maravelloses planes del seu entorn, son un lloc idíl·lic per fer una bona sortida familiar. Consulteu la pàgina web de Viu el parc per saber-ne més. Us agradarà!. Recordeu que l’accés recomanat per arribar a l’ermita de Sant Mateu és per Vilassar de Dalt. Sortireu de l’autopista de Mataró en direcció Vilassar de Mar, i d’allà agafareu la carretera interior que va cap a Cabrils. En arribar al punt més alt de la carena entre els dos pobles, preneu a mà esquerra el carrer que surt a l’alçada de l’ermita de Sant Sebastià, com hem dit està just en el canvi de rasant que fa de límit entre els dos municipis. Cal continuar pel carrer asfaltat en un principi, tot i que, tot seguit, continua en forma de pista forestal, ampla i en bon estat, que dóna accés al parc. Seguint la pista s’arriba a la creu d’en Boquet, cruïlla de camins on hi ha el centre d’informació del parc. Des d’aquesta cruïlla s’accedeix a l’ermita de Sant Mateu seguint la pista de la mà esquerra de nou, que s’enfila amunt fins a arribar a la cruïlla que indica cap a la font de Sant Mateu, a l’alçada d’una subestació elèctrica. Veureu molts cotxes, aparqueu per allà i agafeu el camí, a la dreta, que es fica dins del bosc. Son uns 500 mts, potser un kilòmetre, sense pèrdua. Hi haurà molts cotxes i molta gent. Vistes magnífiques!. Natura esplèndida!. Us agradarà de veritat, us ho recomanem!.

La Diputación de Barcelona gestiona una serie de espacios naturales en la provincia. Son los llamados Parques Naturales. Además de poder ir a pasar un día en contacto con la naturaleza, a menudo los parques ofrecen un día muy especial. Es el llamado “Vive el Parque”. Aquel día se montan actividades muy divertidas para toda la chiquilleria. Todas gratuitas y todas muy estimulantes. Riesgo controlado y diversión asegurada. Todo muy bien organizado. De manera muy profesional. Estad atentos. Cada parque tiene sus días. Però este fin de semana toca y le corresponde al parque de Sant Mateu, en la Sierra Litoral, el domingo 28 de mayo de 2017. Consulten en la página web de Vive el parque. De verdad que os gustará mucho.

El Sant Mateu

El Sant Mateu és la muntanya més alta de la serralada litoral al Maresme. Domina l’espai entre Mongat i Mataró, alçant-se damunt l’horitzo. Es veu arreu. I és una muntanya molt familiar, plena de racons ben bonics, indrets d’accés fàcil, amb moltes propostes xules pels infants. Està dins del desconegut Parc de la Serralada Litoral. Un parc que malgrat estar situat a tocar de Barcelona, i ser molt accessible, poca gent sap on és i com s’hi va. De fet ocupa els municipis d’Alella, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Martorelles, Premià de Dalt, Teià, Tiana i Vilassar de Dalt al Maresme, i els municipis vallesans de Montornés del Vallès, la Roca del Vallès, Santa Maria de Martorelles, Vallromanes i Vilanova del Vallès. La manera més fàcil d’accedir al massís del Sant Mateu és agafar l’autopista B-20 de Barcelona a Montgat i Mataró, o bé l’autopista C-31 de Barcelona a Badalona i Mataró. Per accedir al Sant Mateu podeu abandonar l’autopista a Alella, pujant cap al poble, passant-lo i seguint en direcció Granollers cap al coll de Font de Cera. Just a la sortida del poble, primera oportunitat d’entrada al parc del Sant Mateu. A mà dreta un rètol anuncia la masia de Can Magarola, un museu municipal, i l’hotel Porta d’Alella. Seguiu el carrer, passeu davant l’hotel. L’asfalt es transforma en una pista, bona, i amunt. Si aquesta entrada no la trobeu, continueu per la carretera pujant cap a Coll de Cera per la BV-5002. Uns 200 mts abans d’arribar a la collada,  preneu a mà dreta, una pista de sorra que surt just passat el restaurant Masia La Vinya. Tots dos camins conflueixen i arriben a dalt la carena, sota l’ermita del Sant Mateu, on podeu aparcar a la mateixa pista. Vistes espectaculars, aèries, durant la pujada. Pista bona, ample, sense problemes pel cotxe, més enllà de la pols i els xaragalls. En 300 mts de pujada per un camí que surt a mà esquerra, on heu aparcat el cotxe, a peu arribareu a l’esplanada on hi ha l’ermita, a la dreta, i la gran masia de Can Riera, a l’esquerra. A la masia lloguen ponies i cavalls, i tenen animals de granja i estruços. Des d’allà, tan si heu començat per visitar la masia, com si heu anat a l’ermita, podeu baixar fins la font del Sant Mateu, indret ombrívol i recollit. Des de qualsevol dels llocs hi ha boniques rutes pel bosc i esplanades grans per jugar i córrer. Si voleu anar al Sant Mateu per un altre lloc, podeu entrar-hi per darrera, per la zona de la font, i fer l’itinerari a la inversa. Llavors cal que continueu la C-32 fins la sortida Premià de Mar, abans del peatge. Sortiu i preneu en direcció Vilassar de Dalt. Un cop al poble dues opcions: pujar riera amunt cap a la carena, per pista de terra, o bé anar en direcció Cabrils, ben senyalitzat. Aquest és el nostre accés recomanat per arribar a l’ermita de Sant Mateu, perquè és més planer i millor pel cotxe. Si ens seguiu la idea caldrà que deixeu enrere Vilassar de Dalt, anant cap a Cabrils per la carretera que uneix les dues poblacions per l’interior i, en arribar al punt més alt de la carena entre els dos pobles, preneu a mà esquerra el carrer que surt a l’alçada de l’ermita de Sant Sebastià, just en el canvi de rasant. Continueu amunt per un carrer asfaltat que es fa pista ampla i en bon estat, tot i la pols i xaragalls. Puja i puja, suaument, fins arribar a La Creu d’en Boquet, que és una gran cruïlla de camins, a la carena, on hi ha el centre d’informació del parc. Obert dissabtes i diumenges, de 9 a 14:30 h. Tel. 656 903 642. Des d’aquesta cruïlla s’accedeix a l’ermita de Sant Mateu seguint la pista de la mà esquerra, que s’enfila poc a poc fins a arribar a la cruïlla que indica cap a la font de Sant Mateu, en un punt on hi ha una estació elèctrica. Potser veureu molts cotxes, aparqueu on pugueu i agafeu el camí, que surt a la dreta, dins del bosc. En 700 mts, arribareu a la font del Sant Mateu, amb una petita bassa. Indret bonic. Si seguiu camí endavant, ja al cor del Sant Mateu, trobareu la masia de Can Riera, amb cavalls i ponis que lloguen als nens i nenes, conills, ocellets, estruços i una cabra. Vistes espectaculars del Maresme, Barcelona i Vallès. Montserrat i el Pirineu, el Montseny i Collserola. Seguiu el camí una mica més hi arribareu a l’ermita de Sant Mateu, a la foto. Des d’aquí es pot baixar a la pista que puja des d’Alella. De fet sempre hem pujat per Cabrils i baixat per Alella. Ruta circular amb vistes bestials. Per allà trobareu altres coses d’interès, com ara dolmens, com el de la roca d’en Toni, al costat del restaurant i l’hípca de Cal Senyor.  O restes ibèriques com la Cadira del Bisbe. De fet hi ha un munt d’excursions possibles, a peu, en bici, a cavall o en cotxe. Tot el Sant Mateu està creuat de camins i pistes en bon estat entre Orrius i Alella, entre Vilanova del Vallès i Teià o Alella, entre Alella i Orrius o bé Cabrils, entre Argentona i Cabrera i Vallromanes. Paisatges plens de pins i sauló, oberts al mar i a la llum. Racons plens de verd, amb alzines i roures i molta humitat, fonts, ermites… No us ho perdeu!.

La Diputación de Barcelona gestiona una serie de espacios naturales en la provincia. Son los llamados Parques Naturales. Además de poder ir a pasar un día en contacto con la naturaleza, podeis pasear, ir en bici y disfrutar de vistas esplendidas. Es el caso del bonito parque de Sant Mateu, en la Sierra Litoral, un lugar cercano a Barcelona y lleno de encanto. De verdad que os gustará mucho.

Festa “Viu el parc” al Sant Mateu

La Diputació de Barcelona gestiona un seguit d’espais naturals a la provincia. Són els anomenats Parcs Naturals. A més de poder anar a passar-hi un dia en contacte amb la natura, tot sovint els parcs ofereixen un dia molt especial. És l’anomenat “Viu el Parc”. Aquell dia es munten activitats molt divertides per a tota la canalla. Totes gratuites i totes molt engrescadores. Doncs bé, aquest diumenge, dia 24 de maig de 2015, en que s’escau la commemoració del Dia Europeu dels Parcs, tindrà lloc a l’ermita de Sant Mateu, a Premià de Dalt, durant tot el matí, de les 10.30 a les 14 hores, la festa del Parc de la Serralada Litoral. Hi haurà grans activitats per a famílies. Així els Guixot de 8 us ofereixen un conjunt d’escultures convertides en jocs que posaran a prova les habilitats i imaginació de grans i petits. Gaudireu de valent mirant d’esbrinar quina prova heu de superar, ja sigui encistellar un ou en un pot o fer passar una pilota per la gola d’un drac. També son xulos els tallers de natura d’ACER, que us aproparan al coneixement de la fauna i flora del parc, i us endureu diversos elements que vosaltres mateixos elaborareu. Durant el matí la música engrescadora de l’Os Pedrer us acompanyarà per arreu. I com a cloenda us convidaran i ensenyaran a ballar danses col·lectives i tradicionals. Per altra banda, a la ermita de Sant Mateu mateix, i a les maravelloses planes del seu entorn, son un lloc idíl·lic per fer una bona sortida familiar. No falteu a la matinal “Viu el parc” dins del programa Viu el parc, i menys aquest any coincideix amb el Dia Europeu dels Parcs. Serà, com hem dit, a Sant Mateu, (mireu l’entrada en aquest mateix bloc) de 10.30 a 14 hores. Una festa matinal engrescadora i lúdica per a tota la família. Ben organitzada. De manera molt professional. Consulteu la pàgina web de Viu el parc per saber-ne més. Us agradarà!. L’accés recomanat per arribar a l’ermita de Sant Mateu és per Vilassar de Dalt. Sortireu de l’autopista de Mataró en direcció Vilassar de Mar, i d’allà agafareu la carretera interior que va cap a Cabrils. En arribar al punt més alt de la carena entre els dos pobles, preneu a mà esquerra el carrer que surt a l’alçada de l’ermita de Sant Sebastià, com hem dit està just en el canvi de rasant que fa de límit entre els dos municipis. Cal continuar pel carrer asfaltat en un principi, tot i que, tot seguit, continua en forma de pista forestal, ampla i en bon estat, que dóna accés al parc. Seguint la pista s’arriba a la creu d’en Boquet, cruïlla de camins on hi ha el centre d’informació del parc. Des d’aquesta cruïlla s’accedeix a l’ermita de Sant Mateu seguint la pista de la mà esquerra de nou, que s’enfila amunt fins a arribar a la cruïlla que indica cap a la font de Sant Mateu, a l’alçada d’una subestació elèctrica. Veureu molts cotxes, aparqueu per allà i agafeu el camí, a la dreta, que es fica dins del bosc. Son uns 500 mts, potser un kilòmetre, sense pèrdua. Hi haurà molts cotxes i molta gent. Vistes magnífiques!. Natura esplèndida!. Per més dades truqueu al Centre d’Informació de la Creu de Can Boquet, al tel. 656 903 642.  Us agradarà de veritat, us ho recomanem!.

La Diputación de Barcelona gestiona una serie de espacios naturales en la provincia. Son los llamados Parques Naturales. Además de poder ir a pasar un día en contacto con la naturaleza, a menudo los parques ofrecen un día muy especial. Es el llamado “Vive el Parque”. Aquel día se montan actividades muy divertidas para toda la chiquilleria. Todas gratuitas y todas muy estimulantes. Riesgo controlado y diversión asegurada. Todo muy bien organizado. De manera muy profesional. Estad atentos. Cada parque tiene sus días. Però este fin de semana toca y le corresponde al parque de Sant Mateu, en la Sierra Litoral, el domingo 24 de mayo de 2015. Consulten en la página web de Vive el parque. De verdad que os gustará mucho.

Urueña, la villa del libro

Urueña és un poblet medieval, un dels més bonics d’Espanya, segons diuen, que ha quedat anclat al temps, perdut al segle XI. Dalt d’un turó, dominant terres i mars de blat, verds a la primavera, grocs a l’estiu, marrons a l’hivern. Perdut en l’espai, com sorgit d’un quadre de Benjamín Palencia. Perdut, dormit en els segles, lluny de la velocitat i la presa del segle XXI. Rodejat de fortes muralles que protegeixen cases humils, de pedra tosca. Cases que amagen un secret, una il·lusió, un miratge que potser no durarà gaires anys més. Perquè les cases reconstruides i mimades d’Urueña guarden llibres, llibreries i llibreters que, com uns quixots, lluiren contra la tendència de la nostra época. Batallen per mantenir els seus negocis oberts. La lloable iniciativa de la Diputació de Valladolid va a mig gas. Les petites botigues plenes de llibres malvien esperant compradors. Els llibreters no llencen, encara, ni tots, la toballola. Val la pena desviar-nos de la ruta per la Castella eterna, la visionaria, per gaudir d’una quimera. Una vila murada, ben conservada, amb una preciosa església románica en un camp als seus peus on, un dia, algú va tenir la peregrina idea que podia salvar els llibres de paper, llibreries i llibreters d’un final anunciat. Si no us importa veure com mor una idea, ans al contrari, voleu veure-ho amb els vostres propis ulls, no ho dubteu, Urueña. A uns 40 kms. el nord de Valladolid. Podeu anar-hi en cotxe per la A-6, des de Tordesillas en direcció La Coruña. A banda del poble, les muralles i el castell no deixeu de visitar l’ermita de l’Anunciata, a la sortida del poble, a un km. i els diversos museus i llibreries que encara aguanten. Parada obligada si feu una ruta per Castella. En la zona hi ha obres d’art que justifiquen el viatge. A banda de Valladolid, o de Tordesillas, increibles ciutats plenes d’art, teniu la bella església mozàrab de San Cebrián de Mazote, el desconegut monestir de Santa Espina, el poderós castell de Torrelobatón i la esplèndida vila de Medina de Rioseco. Per dinar, al mateix poble, teniu el Mesón de Urueña, a la plaça major. Força bé. També, més senzill però recomanable, el Portalón. Molt bé també, El Pago de Marfeliz, al carrer Real, 8. Fan menjars, i menú del dia interessant, a El Pozolico, un allotjament rural proper al castell, a costat de l’aparcament on deixareu el cotxe abans d’entrar a Urueña. Tenen habitacions. Per dormir, al poble, teniu a més, dues cases rurals, la de los Ilustres, i Carrelalegua, de les que trobareu informació a la web que obre aquesta entrada del bloc, però que hores d’ara poden estar ja tancades. De tota manera Urueña està molt a prop de Valladolid, una ciutat amb tots els serveis, i bons hotels, entre ells un fantàstic Novotel. La villa del libro, decadent, us espera!.

Urueña se encuentra en la Castilla eterna, unos 40 kms. de Valladolid, si se va por la A-6, pasando por Tordesillas. Urueña son sus murallas, su castillo y sus casas perfectamente restauradas. También su ermita de la Anunciada, románica, bellisima, en un valle a los pies de la villa. Pero sobretodo Urueña és la villa del libro, un quimérico proyecto de la Diputación de Valladolid, que mereció mayor suerte de la que tuvo. Hoy dia Urueña cuenta con más unas pocas librerías en las que se puede encontrar libros de todo tipo y libreros dispuestos a luchar por una bella idea hasta el fin, a pesar de la crisis y la decadencia de la idea. Imprescindible visita para los amantes de las letras y la cultura. Urueña os espera, en lo alto de su cerro, dominando los campos verdes, amarillos y ocres de nuestra querida Castilla. Y si solo Urueña no os tienta, entonces os diremos que cerca teneis lugares que debeis conocer, como la preciosa iglesia mozárabe de San Cebrián de Mazote, o el monasterio de la Santa Espina, o las villas poderosas de Medina de Rioseco y Tordesillas, llenas de arte. Y el magnífico castillo de Torrelobatón, sede del centro de interpretación de los comuneros.

Viu el parc de la Serra Litoral

La Diputació de Barcelona gestiona un seguit d’espais naturals a la provincia. Són els anomenats Parcs Naturals. A més de poder anar a passar-hi un dia en contacte amb la natura, tot sovint els parcs ofereixen un dia molt especial. És l’anomenat “Viu el Parc”. Aquell dia es munten activitats molt divertides per a tota la canalla. Totes gratuites i totes molt engrescadores. Doncs bé, aquest diumenge, dia 26 de maig de 2013, toca festa al Parc de la Serralada Litoral. Hi haurà dues grans activitats. Una per famílies amb ganes de caminar de veritat. Es tracta d’una sortida senderista per la ruta de l’esquirol, pel massís del Sant Mateu, al Maresme. Una passejada per conèixer els llocs més emblemàtics del Parc de la Serralada Litoral seguint un itinerari ben pautat: la ruta de l’esquirol. Sortirem de l’Ajuntament de Premià de Dalt, ben preparats per caminar seriosament: calçats, vestits, amb aigua i menjar. Per més informació i per fer les  inscripcions, truqueu al Centre d’Informació de la Creu de Can Boquet, al tel. 656 903 642.  Per altra banda, a la ermita de Sant Mateu mateix, i a les maravelloses planes del seu entorn, tindrà lloc la matinal “Viu el parc” que abans us anunciàvem, dins del programa Viu el parc.  Aquest any coincideix amb el Dia Europeu dels Parcs. Serà, com hem dit, a Sant Mateu, (mireu l’entrada en aquest mateix bloc) de 10.30 a 14 hores. Una festa matinal engrescadora i lúdica per a tota la família amb taller d’esports rurals, taller de construcció de cabanes amb l’Obrador, taller de dibuix de la natura amb Manguilongui, i un tastet musical amb Mireia Izquierdo i The Piano has been drinking, que amenitzarà el dia. Risc molt controlat i diversió assegurada. Tot molt ben organitzat. De manera molt professional. Consulteu la pàgina web de Viu el parc per saber-ne més. Us agradarà!.

La Diputación de Barcelona gestiona una serie de espacios naturales en la provincia. Son los llamados Parques Naturales. Además de poder ir a pasar un día en contacto con la naturaleza, a menudo los parques ofrecen un día muy especial. Es el llamado “Vive el Parque”. Aquel día se montan actividades muy divertidas para toda la chiquilleria. Todas gratuitas y todas muy estimulantes. Riesgo controlado y diversión asegurada. Todo muy bien organizado. De manera muy profesional. Estad atentos. Cada parque tiene sus días. Però este fin de semana toca y le corresponde al parque de Sant Mateu, en la Sierra Litoral, el domingo 26 de mayo. Consulten en la página web de Vive el parque. De verdad que os gustará mucho.

Torrent de l’Escaiola

Avui us volem parlar d’un bon lloc, proper a Barcelona, on anar a passar el dia, fer un picnic, una barbacoa o còrrer pel camp. Es tracta de l’àrea d’esbarjo del Torrent de l’Escaiola, un espai que pertany al parc natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac. En te cura la Diputació de Barcelona i, malgrat les retallades, està prou bé i decent. Hi trobareu un bar, lloguer de taules, barbacoes o llenya. També fonts d’aigua potable, sanitaris i escombraries on llençar la brossa. Es tracta d’un indret gran, amb bosc i esplanades, de paisatge molt especial. L’ombra de la Mola, i els cingles de les muntanyes properes l’envolten. És com un decorat, molt teatral. La zona d’esbarjo es situa just a la falda d’aquesta muntanya, fent terrassa. Tot queda envoltat d’un bosc divertit, àrid, segons com esclarissat, obert a solei, olorós i dur. La vegetació resisteix i creix en un terra ple de pedres, amb poca aigua. Hi ha trossos on la roca surt aquí i allà, formant clapes. Realment un paisatge diferent. Ara bé, just aquell tipus de terreny que fa que la canalla s’ho passi pipa, pujant i baixant, cercant senders dins el bosc, corrent estimballs avall, pelant-se els genolls i els pantalons. Hi ha aparcament, no gaire gran, a l’entrada de l’àrea, just al cantó contrari. Trobareu molt fàcilment el lloc si, des de Barcelona, aneu fins a Terrassa per la C-58. Arribats a aquesta ciutat cal seguir per les rondes les indicacions Matadepera, municipi on està situat el Torrent de l’Escaiola. En arribar a aquesta població residencial seguiu la carretera BV-1221, que va de Terrassa a Navarcles, passant pel Coll d’Estenalles. Passareu, a mà dreta, el desviament que porta a Can Robert i la Mola, amb força moviment de vehicles. Uns 500 metres més endavant, prop del km 7,5, trobareu el trencall a mà esquerra, ben indicat, de l’àrea de lleure. És un camí de sorra, gran, cuidat, sense problemes. 500 mts. més i, a mà esquerra, hi ha una zona de pàrquing, petita. A mà dreta, l’entrada. El camí ample continua endavant. No el seguiu. Per més informació truqueu al tel: 937 435 454, o bé 629 503 040. Està oberta els dissabtes, diumenges i festius de 10 a 18 hores, i tancada el mes d’agost. S’accepten reserves i entrades concertades els dies feiners. Us recomanem molt aquesta sortida per conèixer el parc natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac, perquè és un parc molt bonic, molt desconegut i molt proper a Barcelona. Si bé hem de reconèixer que no te tanta verdor com el Montseny, val la pena passar-hi el dia i fer-hi un tomb. Els més caminadors podeu intentar la pujada a dalt de la Mola. Conteu una hora llarga, o més de pujada forta. Al cim hi ha l’antiga abadia benedictina de Sant Llorenç del Munt, una joia del més pur romànic català, és visitable tots els dies de 10 a 16 hores, i els festius de 9 a 17 hores. Hi ha un petit museui exposició. Des de la Mola veureu Catalunya de l’Ebre al Pirineu, com un balcó encarat a mar. Al costat del monestir hi ha un típic restaurant. Carns a la brasa, pa amb tomàquet i quatre plats més. Tota la zona del Torrent de l’Escaiola i la Mola ofereix moltes possibilitats pels amants del mountain bike i del senderisme. També podeu fer una visita al Coll d’Estenalles, on hi ha l’oficina d’interpretació del parc, amb exposicions i audiovisuals molt interessants. Del Coll d’Estenalles, per una bona pista de muntanya, podeu anar al cim del Montcau. Una mitja hora a peu, si sou bons excursionistes. Un dia de lleure al Torrent de l’escaiola, una bona idea!.

Hoy os queremos hablar de un buen lugar, cercano a Barcelona, ​​donde ir a pasar el día, hacer un picnic, una barbacoa o correr por el campo. Se trata del área de recreo del Torrent del Escayola, un espacio que pertenece al parque natural de Sant Llorenç del Munt y la Sierra del Obac. Lo cuida la Diputación de Barcelona y, pese a los recortes, está bastante bien y decente. Encontraréis un bar, alquiler de mesas, barbacoas o leña. También fuentes de agua potable, sanitarios y lugar donde tirar la basura. Se trata de un sitio grande, con bosque y explanadas, de paisaje muy especial. La sombra de la Mola, y los riscos de las montañas cercanas lo rodean. Es como un decorado, muy teatral. La zona de recreo se sitúa justo en la falda de este monte, haciendo terraza. Todo queda dentro de un bosque divertido, árido, según cómo ralo, abierto a solana, oloroso y duro. La vegetación resiste y crece en un suelo lleno de piedras, con poca agua. Hay trozos donde la roca sale aquí y allá, formando manchas. Realmente un paisaje diferente. Ahora bien, justo ese tipo de terreno que hace que los niños se lo pasen pipa, subiendo y bajando, buscando senderos dentro del bosque, corriendo barrancos abajo, pelandose las rodillas y los pantalones. Hay aparcamiento, no muy grande, en la entrada del área, justo al lado contrario. Encontrarán muy fácilmente el lugar si, desde Barcelona, ​​van hasta Terrassa por la C-58. Llegados a esta ciudad hay que seguir las rondas y las indicaciones hacia Matadepera, municipio donde está situado el Torrent del Escayola. Al llegar a esta población residencial sigan la carretera BV-1221, que va de Terrassa a Navarcles, pasando por el Coll de Estenalles. Pasaréis, a mano derecha, el desvío que lleva a Can Robert y la Mola, con mucho movimiento de vehículos. Unos 500 metros más adelante, cerca del km 7,5, encontrarán el desvío a mano izquierda, bien indicado, del área de ocio. Es un camino de arena, grande, cuidado, sin problemas. 500 mts. más y, a mano izquierda, hay una zona de parking, pequeña. A mano derecha, la entrada. El camino ancho sigue adelante. No lo sigan. Para más información llamar al tel: 937 435 454, o bien 629 503 040. Está abierto los sábados, domingos y festivos de 10 a 18 horas, y cerrado el mes de agosto. Aceptan reservas y entradas concertadas los días laborables. Os recomendamos mucho esta salida para conocer el parque natural de Sant Llorenç del Munt y la Sierra del Obac, porque es un parque muy bonito, muy desconocido y muy cercano a Barcelona. Si bien debemos reconocer que no tiene tanta verdor como el Montseny, vale la pena pasar el día. Los más andadores pueden intentar la subida hasta arriba de la Mola. Contad una hora larga, o más, de subida fuerte. En la cima se encuentra la antigua abadía benedictina de Sant Llorenç del Munt, una joya del más puro románico catalán, que es visitable todos los días de 10 a 16 horas, y los festivos de 9 a 17 horas. Hay un pequeño museo exposición. Desde la Mola verán Cataluña del Ebro al Pirineo, como un balcón encarado al mar. Junto al monasterio hay un típico restaurante. Carnes a la brasa, pan con tomate y cuatro platos más. Toda la zona del Torrent de l’Escayola y la Mola ofrece muchas posibilidades para los amantes del mountain bike y del senderismo. También pueden hacer una visita al Coll de Estenalles, donde se encuentra la oficina de interpretación del parque, con exposiciones y audiovisuales muy interesantes. Del Coll de Estenalles, por una buena pista de montaña, se puede ir a la cima del Montcau. Una media hora a pie, si sois buenos excursionistas. Un día de ocio en el Torrent de la escayola, ¡una buena idea!.

Sant Llorenç del Munt

L’abadia benedictina de Sant Llorenç del Munt és situada al cim de la Mola, una muntanya que es veu des de mig Catalunya. Forma part del parc natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac. Un parc molt bonic, proper a Barcelona. Si bé hem de reconèixer que no te tanta verdor com el Montseny, ni és tan conegut com els Aiguamolls de l’Empordà, val la pena fer-hi un tomb. És un parc natural diferent. Més àrid, menys fresc, més estrany. Però molt interessant. La millor manera d’arribar-hi és pujant des de Terrassa i Matadepera cap el Coll d’Estenalles i Talamanca, en direcció al Bages. La Mola és la seva màxima alçada. És aquest tossal pla que divisem quan sortim al Vallés per les autopistes que passen per Ciutat Meridiana. Domina tota la plana de Sabadell i fa de teló de fons a la Terrassa. Al monestir situat dalt de la Mola s’hi puja des de Can Pobla, una gran masia situada a mitja muntanya. Si veniu per Matadepera cap a Estenalles per la carretera BV1221 en direcció a Mura i Talamanca, us heu de desviar-se al km. 7,1. Allà trobareu una pista de terra, en estat regular però transitable. Malgrat que no està senyalitzada, és evident, a mà dreta, un camí ample que remunta cap a Can Robert i Can Pobla. La pista baixa cap a la Riera puja un centenar de metres i es bifurca. Cal seguir a la dreta. Sempre a mà dreta. Arribareu a Can Robert, situat a un parell de km. de la carretera. Dos kms més i veiem Can Pobla. Arribats a aquest darrer lloc us cal deixar el cotxe i seguir a peu per un corriol de bast, l’anomenat camí dels monjos, per on pujàven i encara pugen els matxos, fins dalt de tot. El corriol va fent llaçades, i de vegades és ample i ben empedrat. Altres s’estreny i s’acosta al buit. Compte amb la canalla!. Les vistes són aèries, de vertígen. La pujada dura una hora ben llarga, amb infants encara més. El monastir, una joia del més pur romànic català, és visitable tots els dies de 10 a 16 hores, i els festius de 9 a 17 hores. Hi ha un petit museui exposició. Des de la Mola veureu Catalunya de l’Ebre al Pirineu, com un balcó encarat a mar. Múltiples possibilitats pels amants del mountain bike i del senderisme. Hi ha una travessa molt clàssica, per nois i noies més grans, que porta de la Mola al Coll d’Estenalles, on hi ha l’oficina d’interpretació del parc. És un itinerari dur, però factible, que passa al peu del Montcau, i per zones biològiques molt interessants, variades i extremes, amb una flora i fauna úniques. La ruta no fa molta pujada, són uns 12 kms. i permet deixar el cotxe a Coll d’Estenalles, anar a la Mola i tornar. També podeu portar un conductor que faci, per carretera, la ruta inversa. Al cim, al costat del monestir hi ha un típic restaurant. Carns a la brasa, pa amb tomàquet i quatre plats més. Saben a glòria després de la pujada. Els queviures arriben com nosaltres, pel mateix camí, en burro.

La abadía benedictina de Sant Llorenç del Munt está situada en la cima de la Mola, una montaña que se ve desde toda Catalunya. Forma parte del parque natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac. Un parque muy bonito, cercano a Barcelona. Si bien debemos reconocer que no tiene tanta verdor como el Montseny, ni es tan conocido como los Aiguamolls de l’Empordà, vale la pena dar un paseo por él. Es un parque natural diferente. Más árido, menos fresco, más extraño. Pero muy interesante. La mejor manera de llegar es subiendo desde Terrassa y Matadepera hacia el Coll d’Estenalles y Talamanca, en dirección al Bages. La Mola es su máxima altura. Es este cerro alto y llano que divisamos cuando salimos a Vallés por las autopistas que pasan por Ciutat Meridiana. Domina toda la llanura de Sabadell y hace de telón de fondo de la ciudad de Terrassa. Al monasterio, situado en lo alto de la Mola, se sube desde Can Pobla, una gran masía situada a media montaña. Si venís por Matadepera hacia Estenalles por la carretera BV1221 en dirección a Mura y Talamanca, habeis de desviaros en el km. 7.1. Allí encontrareis una pista de tierra, en estado regular pero transitable. Aunque no está señalizada, es evidente, a mano derecha, un camino ancho que remonta hacia Can Robert y Can Pobla. La pista baja hacia la Riera, sube un centenar de metros y se bifurca. Hay que seguir a la derecha. Siempre a mano derecha. Llegaréis a Can Robert, situado a un par de km. de la carretera. Dos kms más y vemos Can Pobla. Llegados a este último necesitais dejar el coche y seguir a pie por un sendero de herradura, el llamado camino de los monjes, por donde subían y todavía suben los machos, hasta arriba de todo. El sendero va haciendo lazadas, ya veces es ancho y bien empedrado. Otros se estrecha y se acerca al vacío. ¡Ojo con los niños!. Las vistas son aéreas, de vértigo. La subida dura una hora bien larga, con niños aún más. El monasterio, una joya del más puro románico catalán, se puede visitar todos los días de 10 a 16 horas y festivos de 9 a 17 horas. Hay un pequeño museo exposición. Desde la Mola verá Cataluña del Ebro al Pirineo, como un balcón encarado al mar. Múltiples posibilidades para los amantes del mountain bike y del senderismo. Hay una travesía muy clásica, para chicos y chicas, que lleva de la Mola el Coll de Estenalles, donde está la oficina de interpretación del parque. Es un itinerario duro, pero factible, que pasa al pie del Montcau, y por zonas biológicas muy interesantes, variadas y extremas, con una flora y fauna únicas. La ruta no sube mucho, son unos 12 kms. y permite dejar el coche en Coll de Estenalles, ir a la Mola y volver. También pueden llevar un conductor que haga, por carretera, la ruta inversa. En la cima, al lado del monasterio hay un restaurante típico. Carnes a la brasa, pan con tomate y cuatro platos más. Saben a gloria después de la subida. Los víveres llegan como nosotros, por el camino, en burro.

Fundació Godia

Barcelona te petites joies amagades. Com aquest petit, però magnífic, museu instal·lat a la que fou una fantàstica casa de la burgesia del XIX. La mansió dels Garriga-Nogués al carrer Diputació 250, tocant a Rambla Catalunya, fou adquirida per Francesc Godia per donar un marc digne a la seva col·lecció d’art. Petites peces d’escultura i pintura romàniques, la majoria de Castella, però també obres mestres, de Jaume Huguet, per exemple. Renaixement i barroc, internacional i espanyol, i artistes clàssics i d’avantguarda, com Sorolla, Nonell, Cases o Miró. Tot en un espai esplèndit. Sostres, parets, escales, habitacions d’un petit palauet modernista de l’eixample. Sovint fan jornades de portes obertes. Molt sovint tallers pels infants. Ideal per una matinal, sobretot en dies de pluja, per famílies que ja heu anat al MNAC i a la majoria de museus de la ciutat comtal.

Barcelona tiene pequeñas joyas escondidas. Como este pequeño, pero magnífico museo instalado en la que fue una fantástica casa de la burguesía del XIX. La mansión de los Garriga-Nogués en la calle Diputación 250, junto a Rambla Catalunya, fue adquirida por Francisco Godia para dar un marco digno a su colección de arte. Pequeñas piezas de escultura y pintura románicas, la mayoría castellanas, pero también obras maestras catalanas, de Jaume Huguet, por ejemplo. Renacimiento y barroco, internacional y español, y artistas clásicos y de vanguardia, como Sorolla, Nonell, Casas o Miró. Todo en un espacio espléndido. Techos, paredes, escaleras, habitaciones de un pequeño palacete modernista del ensanche. A menudo hacen jornadas de puertas abiertas. Muy a menudo talleres para los niños. Ideal para una matinal, sobre todo en días de lluvia, para familias que ya habéis ido al MNAC y a la mayoría de museos de la ciudad condal.

Hortsavinyà

Hortsavinyà és un indret desconegut per molta, molta gent. I tanmateix està proper a Barcelona, i molt. Sembla mentida que hi hagi un indret tan bonic tan a prop de la gran ciutat. És tan ferèstec, tan natural i autèntic, que un grup de neorurals s’hi va instal·lar. Fins i tot van obrir una escola. Ho entenem només que hi arribem, perquè el lloc val la pena. Ideal per campar un matí, o tot un dia, amb la canalla. Es troba al bell mig del Parc Natural del Montnegre. A uns 50 kms. de Barcelona per l’autopista C-32. Podeu pujar-hi des de Tordera: bona pista. Heu d’agafar la carretera que va cap a Fogars de Tordera i Hostalric, BV-5122. Poc després agafeu el camí asfaltat, durant uns 4 kms. que indica Hortsavinyà. Després es torna pista de terra. Seguiu sempre en direcció Hortsavinyà i Calella. També des de Calella podeu pujar a Hortsavinyà. Cal agafar la carretera BV-5126, al costat mateix de l’hospital de Calella. Son 12km, 5 de carretera asfaltada i 7  de terra. S’ha de seguir sempre la pista gran. També podeu anar-hi des de Pineda de Mar. Està indicat si hi aneu per la N-II (ara C-31). Pista dolenta. Millor per fer-la a peu o en bici. El centre del lloc és l’esglèsia de Sant Llop d’Hortsavinyà, (a la foto). També podeu arribar-hi, fent una senyora travessa, des de Sant Celoni. Pugeu fins Sant martí del Montnegre i continueu endavant. Ideal per amants dels rallies tipus París-Dakar, tot i que la pista no és impossible de fer amb cotxe convencional. Emocions fortes assegurades. Són uns 25 kms. I encara ho podeu probar des de Sant Cebrià de Vallalta, per les urbanitzacions, o des de Vallgorgina, prenent la pista del Montnegre. Això si que requereix instint salvatge i molt sentit de l’aventura. Evidentment també podeu fer-ho en bicicleta. Per experts. Un cop allà aneu a l’oficina del Parc Natural. Us ensenyaran moltes rutes a peu per indrets maravellosos, com l’ermita de l’Erola, Can Portell, Santa Eulàlia o Santa Maria. Bosc arreu. un paradís per les famílies amb infants. Natura a tope.  Alguns dels arbres més monumentals de Catalunya es troben a Hortsavinyà, com l’alzina de Can Portell. Per dormir hi ha moltes cases rurals. Com per exemple Can Pica. Amb bones habitacions familiars. Com a restaurant teniu Can Portell.

Hortsavinyà es un lugar desconocido para mucha, mucha gente. Y sin embargo está cercano a Barcelona, y mucho. Parece mentira que haya un lugar tan bonito tan cerca de la gran ciudad. Es tan salvaje, tan natural y auténtico, que hasta un grupo de neorrurales se instaló. Incluso abrieron una escuela. Lo entendemos sólo llegamos, porque el lugar vale la pena. Ideal para pasar una mañana, o todo un día, con los niños. Se encuentra en pleno Parque Natural del Montnegre. A unos 50 kms. de Barcelona por la autopista C-32. Pueden subir desde Tordera: buena pista. Debe tomar la carretera que va hacia Fogars de Tordera y Hostalric, BV-5122. Poco después coger el camino asfaltado, durante unos 4 kms, que indica Hortsavinyà. Después se vuelve pista de tierra. Sigan siempre en dirección Hortsavinyà y Calella. También desde Calella pueden subir a Hortsavinyà. Hay que coger la carretera BV-5126, al lado mismo del hospital de Calella. Son 12km, la mitad de carretera asfaltada y la otra de tierra. Hay que seguir siempre la pista ancha.  También pueden ir desde Pineda de Mar. Está indicado si vais por la N-II (ahora C-31). Pista mala. Mejor para hacerla a pie o en bici. El centro del lugar es la iglesia de Sant Llop d’Hortsavinyà, (en la foto). También pueden llegar, haciendo una señora travesía, desde Sant Celoni. Suban hasta Sant martí del Montnegre y continuen. Ideal para amantes de los rallies tipo París-Dakar, aunque la pista no es imposible de hacer en coche convencional. Emociones fuertes aseguradas. Son unos 25 kms. Y aún lo pueden probar desde Sant Cebrià de Vallalta, por las urbanizaciones, o desde Vallgorgina, tomando la pista del Montnegre. Eso si que requiere instinto salvaje y mucho sentido de la aventura. Evidentemente también puede hacerse en bicicleta. Para expertos. Una vez allí lo mejor es ir a la oficina del Parque Natural. Os enseñarán muchas rutas a pie por lugares maravillosos, como la ermita de l’Erola, Can Portell, Santa Eulalia o Santa Maria. Bosque, un paraíso para las familias con niños. Naturaleza a tope. Algunos de los árboles más monumentales de Cataluña se encuentran en Hortsavinyà, como la encina de Can Portell. Para dormir hay muchas casas rurales. Como por ejemplo Can Pica. Con buenas habitaciones familiares. Como restaurante tiene Can Portell.

Viu el parc!

La Diputació de Barcelona gestiona un seguit d’espais naturals a la provincia. Són els anomenats Parcs Naturals. A més de poder anar a passar-hi un dia en contacte amb la natura, tot sovint els parcs ofereixen un dia molt especial. És l’anomenat “Viu el Parc”. Aquell dia es munten activitats molt divertides per a tota la canalla. Totes gratuites i totes molt engrescadores: hípica, (a la foto), tir amb arc, teatre, circ, tirolines, rocòdrom, tallers… Tot el que us pugueu imaginar. Ideal per les famílies. Risc controlat i diversió assegurada. Tot molt ben organitzat. De manera molt professional. Estigueu atents. Cada parc te els seus dies. La imatge correspon al parc del Sant Mateu, a la Serralada Litoral, un mes de maig. Però hi ha activitats a tots els parcs i tot l’any. Cerqueu la vostra a la pàgina web de Viu el parc. De veritat que us agradarà d’alló més.

La Diputación de Barcelona gestiona una serie de espacios naturales en la provincia. Son los llamados Parques Naturales. Además de poder ir a pasar un día en contacto con la naturaleza, a menudo los parques ofrecen un día muy especial. Es el llamado “Vive el Parque”. Aquel día se montan actividades muy divertidas para toda la chiquilleria. Todas gratuitas y todas muy estimulantes: hípica, (en la foto), tiro con arco, teatro, circo, tirolinas, rocódromo, talleres … Todo lo que os podáis imaginar. Ideal para las familias. Riesgo controlado y diversión asegurada. Todo muy bien organizado. De manera muy profesional. Estad atentos. Cada parque tiene sus días. La imagen corresponde al parque de Sant Mateu, en la Cordillera Litoral, un mes de mayo. Pero hay actividades en todos los parques y todo el año. Busque la suya en la página web de Vive el parque. De verdad que os gustará mucho.