Souvigny

En ple cor de França, a tocar de la gran vila de Moulins, amagat entre camps, boscos, rius i turons verds, trobareu Souvigny, un preciós petit poblet amb una gran una abadia cistercenca on estan enterrats diversos membres de la família Bourbon. El mal gust ha fet pintar de groc i blanc una nau preciosa del Císter més pur. Increïble. Però passada l’enrabiada de veure perpetrada un acte tan vandàlic com aquest, us agradarà recórrer aquest temple de línies pures i simples, corprenedor en la seva senzillesa, una mica abandonat, brut i deixat. Com també ho estan les obres d’art exposades, les estàtues dels ducs i prínceps, les reixes… una llàstima. I, en sortir, passeu una estona fent un tomb pel poble, encisador, amb els seus carrers empedrats, la font, la plaça. Bon aparcament. Fàcil.

Per dinar, al poble, teniu l’Auberge des Tilleuls, a la Place Saint Eloy. Telèfon 04 70 43 60 70. Es tracta d’un petit restaurant, molt acollidor, cuina francesa i italiana, molt ben parat i decorat. Bona teca. A tocar de l’abadia, just davant, a l’altre costat de la carretera, el restaurant Le Point d’Orgue, a la Place Aristide Briand. Telèfon 09 84 42 20 74. Molt bé també. Més modern, cuina més actual i jove. No coneixem la La Ferme de Jeanne, un altre lloc on menjar, que està al número 20 de la rue de la République. Telèfon 04 70 42 99 98. Souvigny pot ser una bonica parada per tot viatger que faci la ruta de Barcelona a París, i no vulgui anar per les autopistes de sempre, sinó desviar-se una mica per veure pobles i ciutats preciosos, com ara Moulins, Nevers o La Charité. O bé Bourges, una capital esplèndida, amb una catedral que val la pena visitar, (la més gran de França). L’autopista A77, continuació lògica cap a l’est de l’A75, l’autopista gratuita que puja a París per Clermont Ferrand, passa molt a la vora de Souvigny, amb la seva abadia tan xula, i la mítica N7, que va per Vichy i Moulins, també. No deixeu de visitar Souvigny i el seu meravellós monestir romànic, priorat de Cluny, etapa de la ruta de Compostela, i una fita molt important del camí de Sant Jaume de Galícia a França: “chemins de Saint-Jacques-de-Compostelle en France” com també ho és la incomparable basílica romànica de la Charité sur Loire, o la Madeleine de Vézelay, no molt lluny de Souvigny, Moulins o Nevers.

Una parada en Souvigny es una etapa necesaria para todo viajero que haga la ruta de Barcelona a París, y no quiera ir por las autopistas de siempre, sino desviarse un poco para ver pueblos y ciudades preciosos, tales como Moulins, Nevers o la misma villa de la que hoy hablamo. Esta hermosa población está situada muy cerca de Moulins o de Vichy. La autopista A-77, continuación lógica hacia el este de la A-75, la autopista gratuita que sube en París para Clermont Ferrand, pasa muy cerca de esta villa tan chula, y la mítica N 7, que por Vichy y Moulins, también. ¿Y por qué os aconsejamos una parada en Souvigny?. Pues por su maravilloso monasterio románico, priorato de Cluny, y etapa de la ruta de Compostela, que es también el panteón de los duques de Bourbon. Lastimosamente está pintado de balnco y amarillo, todo un atentado al buen gusto, y bastante abandonado. ¡Buena parada en Souvigny!.

Festa de la Literatura juvenil

De nou arriba el Flic. Es tracta d’un festival literari que convida a les famílies a gaudir de la cultura per a infants i joves. I dins el marc de moltes altres activitats, us proposa aquest cap de setmana, al Macba i al CCCB de Barcelona, un seguit d’actes al voltant dels llibres de viatges i aventures. Aquesta és una festa que cap família amb infants en edat escolar, i amb certa motivació cultural es pot perdre. Es tracta d’una trobada dels nens i nenes lectors amb el món dels llibres. Però, a més, és una trobada lúdica, divertida, i en un marc molt bonic, dels que conviden a tornar-hi cada any. I serà al cor de Barcelona, al triangle que formen a la ciutat vella, el Centre de Cultura Contemporània, el MACBA i la plaça Joan Coromines, dissabte i diumenge. És ja la 6a edició d’un acte cultural relaxat i tendre, que ens encanta particularment. L’entrada val 6€. Us ho assegurem, un matí, una tarda, o tot un dia, ben culturals i ben aprofitats!

De nuevo llega una nueva edición del Flic. Esta es una fiesta que ninguna familia con niños en edad escolar, y con cierta motivacion cultural se puede perder. Se trata de un encuentro de los niños y niñas lectores con el mundo de los libros. Pero, además, es un encuentro lúdico, divertido, y en un marco muy bonito, de los que invitan a volver cada año. Será este fin de semana en el corazón de Barcelona, ​​en el triángulo que forman en la ciudad vieja, el Centro de Cultura Contemporánea, el MACBA y la plaza Joan Coromines, sábado y domingo. Es ya la 6ª edición de un acto cultural relajado y tierno, que nos encanta particularmente. La entrada vale 6€. Os lo aseguramos, una mañana o una tarde culturales y, ¡bien aprovechados!.

Dublin

Dublín, la capital d’Irlanda, és una d’aquelles ciutats a mida humana. No és una gran capital europea, a l’estil de l’inabastable París, de d’immensa Londres o el fastuós i modern Berlín. És una capital petita, coqueta, sense més. No disposa de grans monuments aclaparadors, ni tan sols d’un gran riu. Però es fa alegre de recórrer, de visitar. És divertida, la gent es hospitalària i arreu hi ha un aire de cordialitat i desimboltura molt fresc. El centre està dominat per la massa impressionant del Trinity College, la universitat de la vila. Dins la biblioteca si guarda el famós llibre de Kells, joia del romànic irlandès, però sovint les cues el fan impracticable. També és famosa la seu de correus, a tocar del riu, escenari de la lluita contra els anglesos, lloc on trobareu l’antena gegant, el màstil de bandera sorprenent, cent metres de pal inoxidable que es veu de lluny. Hi ha dos museus que no podeu deixar de visitar, i un barri molt original on cercar lloc per menjar. Un és la petita National Gallery, amb quatre quadres triats, que es recorre amb una horeta, una cosa que s’agraeix, sobretot si aneu amb infants. L’altra és el National d’Arqueologia. Aquest és més feixuc, més dens, però molt interessant i diferent. Peces celtes, viquingues, medievals… creus, joies, espases… Molt recomanable. El barri és Temple Bar. Amb les seves cases de colors, els bars, els pubs underground. Allà menjareu molt bé, ja us direm on. Al Café Italiano. No hem menjat mai unes pizzes, uns cannelonni, una pasta com aquí. I els postres… quin tiramisú. No us deixeu enganyar per l’entrada estranya, una botiga hippie passada de voltes, aneu fins el fons i gaudiu de l’amabilitat del personal i de la cuina d’aquest lloc entranyable. Us tractaran com ho faria la “nonna” o la “mamma”. Al mateix carrer hi ha El Vicoletto, un altre italià, més tocat i posat, res de pizza, però molt bo. No cal cercar més. I pels nens el zoo. I pels grans la fàbrica de cervessa Guiness, edifici industrial magnífic. I seguiu cap al castell, a la foto, centre de la dominació anglesa, i veieu també la catedral de Sant Patrici, i feu cap els bonics jardins de Sant Stephen, amb les cases georgianes, meravelloses. Nosaltres hem dormit al el Crowne Plaza, de Northwood, als afores, bé de preu, i que admeten dos nens a l’habitació. Bon bar i bon restaurant. Cómode accés al centre en els rutilants busos e dos pisos que tan agraden la canalla. Penseu en Dublín per unes vacances, perquè tota Irlanda és una proposta seriosa de turisme familiar per unes vacances d’estiu, de tardor, de primavera o hivern. Un país diferent, amable, cordial, amigable, on no et sents estranger. Gent acollidora. Paisatges verds fins l’extenuació, costes retallades amb penya-segats de vertígen, no aptes per a cardíacs. Llacs, castells enrunats, abadies antigues, cementiris misteriosos, boscos densos, que es mengen camins i carreteres. Un mar embravit que castiga els fars i la costa, però que deixa platges de sorra fina, daurada, immenses. Amb una capital, Dublin, petita i coqueta, sense res a oferir, però mona. Amb un barri de bars, Temple Bar, inaudit, no ens cansarem de dir-ho. Amb museus a escala humana, gens cansats, però amb petites meravelles escollides. Amb una carretera que bordeja les costes salvatges de l’Atlàntic, passant per pobles de pescadors amb cases de colors vius, i pubs on es canta i balla la música celta quan cau la nit. I prop de Dublín no deixeu de visitar Monasterboice i Glendalough amb les creus celtes, les torres i els entorns de fades. O el lloc prehistòric de Bru Na Boyne, patrimoni de la humanitat. Arribeu a Dublín volant, vols barats de Ryanair, una companyia irlandesa per cert, o en el vostre propi cotxe. Surten vaixells des de Roscoff o Cherbourg a França que en una nit us porten a Cork o Rosslare, molt còmode, a 200 kms. de la capital. Dublín us espera un d’aquests estius!. Però aneu preparats per la pluja… i per unes temperatures entre els 10 i els 20 graus!.

Dublín, la capital de Irlanda, es una ciudad amable, a escala humana. No tiene grandes monumentos pero su famoso castillo, el Trinity College o su museo de arqueologia valen la pena de ser vistos. Para comer os recomendamos un barrio alegre y desenfadado, lleno de restaurantes a cual mejor: Temple Bar. Es el nombre del barrio, no de un bar. Allí comimos en el Caffe Italiano, comida fabulosa, acogida cálida. Para dormir lo hicimos en el Crowne Plaza de Northwooth, Muy bién. No os quedeis en Dublín. Programad unas vacaciones en Irlanda. Paisajes de ensueño, país muy hospitalario. Os lo recomendamos.

 

La Charité sur Loire

La Charité sur Loire és una etapa necessària per tot viatger que faci la ruta de Barcelona a París, i no vulgui anar per les autopistes de sempre, sinó desviar-se una mica per veure pobles i ciutats preciosos, com ara Moulins, Nevers o la mateixa vila de la que avui parlem: La Charité. Aquesta bonica població està situada a la riba del magnífic riu Loira, plàcid i encantador, a una vintena de kms. al nord de Nevers, una altra vila prou bella, i a uns 50 de Bourges, una capital esplèndida, amb una catedral que val la pena visitar, (la més gran de França). L’autopista A-77, continuació lògica cap a l’est de l’A-75, l’autopista gratuita que puja a París per Clermont Ferrand, passa molt a la vora d’aquesta vila tan xula, i la mítica N-7, que va per Vichy i Moulins, també. I per quina raó us aconsellem una parada a la Charité. Doncs pel seu meravellós monestir romànic, priorat de Cluny, fundat l’any 1059, i etapa de la ruta de Compostela al Berry i la Borgonya. Llastimosament, l’any 1559, un incendi gegantí destruí l’abadia, perquè de no haver estat així tindria la nau romànica més llarga del món. L’any 1998 va ser classificada com a patrimoni de la humanitat per l’UNESCO. La Charité és, a més, una fita molt important del camí de Sant Jaume de Galícia a França: “chemins de Saint-Jacques-de-Compostelle en France” com també ho és la incomparable basílica romànica de la Madeleine de Vézelay, no gens lluny de la Charité. A banda del seu maravellós monestir la ciutat també és coneguda com la vila del llibre, quan Christian Valleriaux, un llibreter de París, va decidir venir a obrir la seva llibreria a la Charité. Va crear el 1996 una bonica fira del llibre antic i, ben aviat va fer de la Charité la vila del llibre a França, copiant el que ja era Hay-on-Wve al País de Gal·les, o Ureña a Castella. Més de 12 llibreries de tota mena hi ha avui dia a La Charité, així com editors, il·lustradors i altres oficis relacionats amb els llibres. A la Charité tenim el nostre restaurant preferit. Es tracta de l’Auberge de la Poule Noire, un restaurant de campanetes, en un edifici gòtic, que era part del monestir medieval. Una passada. Reserveu, hi ha poques taules i no els costa gens dir no a la gent.  Si no heu pogut trobar taula, o si no podeu pagar els preus, podeu anar a l’Auberge de Seyr, a tocar de l’anterior, en un semisoterrani, al 4, de la Grande Rue François Mitterrand, tel: 86 70 03 51. No està malament, i els preus tampoc. La Pomme d’or és un hotel senzill, amb un restaurant que no està gens malament. També està força bé, com hotel i com a restaurant, Les Mil et une feuilles. Tots els restaurants tenen hotel, excepte la Poule Noire. Però ara us descobrirem el millor hotel de la Charité. És un castell tipicament francés, amb només tres habitacions i piscina. Un luxe increible: el Chateau de la Marche. Bona parada a La Charité sur Loire!.

La Charité sur Loire es una etapa necesaria para todo viajero que haga la ruta de Barcelona a París, y no quiera ir por las autopistas de siempre, sino desviarse un poco para ver pueblos y ciudades preciosos, tales como Moulins, Nevers o la misma villa de la que hoy hablamos: la Charité. Esta hermosa población está situada a orillas del magnífico río Loira, apacible y encantador, a una veintena de kms. al norte de Nevers, otra villa bastante hermosa, y a unos 50 de Bourges, una capital espléndida, con una catedral que merece la pena visitar, (la más grande de Francia). La autopista A-77, continuación lógica hacia el este de la A-75, la autopista gratuita que sube en París para Clermont Ferrand, pasa muy cerca de esta villa tan chula, y la mítica N 7, que por Vichy y Moulins, también. Y por qué os aconsejamos una parada en la Charité. Pues por su maravilloso monasterio románico, priorato de Cluny, fundado en 1059, y etapa de la ruta de Compostela en Berry y Borgoña. Lastimosamente, en 1559, un incendio gigantesco destruyó la abadía, porque de no haber sido así tendría la nave románica más larga del mundo. En 1998 fue clasificada como patrimonio de la humanidad por la UNESCO. La Charité es, además, un hito muy importante del camino de Santiago de Compostela en Francia, como también lo es la incomparable basílica románica de la Madeleine de Vézelay, nada lejos de la Charité. Aparte de su maravilloso monasterio la ciudad también es conocida como la villa del libro, desde que Christian Valleriaux, un librero de París, decidió venir a abrir su librería en la Charité. El creó en 1996 una bonita feria del libro antiguo y, pronto hizo de la Charité la villa del libro en Francia, copiando lo que ya era Hay-on-Wve el País de Gales, o Ureña en Castilla. Más de 12 librerías de todo tipo hay hoy en día en La Charité, así como editores, ilustradores y otros oficios relacionados con los libros. En la Charité tenemos nuestro restaurante favorito. Se trata del Auberge de la Poule Noire, un restaurante de campanillas, en un edificio gótico, que era parte del monasterio medieval. Una pasada. Reservar, hay pocas mesas y no les cuesta nada decir no a la gente. Si no ha podido encontrar mesa, o si no puede pagar los precios, puede ir al Auberge de Seyr, junto a la anterior, en un semisótano, al 4, de la Grande Rue François Mitterrand, tel: 86 70 03 51. No está mal, y los precios tampoco. La Pomme de oro es un hotel sencillo, con un restaurante que no está nada mal. También está bastante bien, como hotel y como restaurante, Las Mil et une feuilles. Todos los restaurantes tienen hotel, excepto la Poule Noire. Pero ahora os descubriremos el mejor hotel de la Charité. Es un castillo típicamente francés, con sólo tres habitaciones y piscina. Un lujo increíble: el Chateau de la Marche. ¡Buena parada en La Charité sur Loire !.

Urueña, la villa del libro

Urueña és un poblet medieval, un dels més bonics d’Espanya, segons diuen, que ha quedat anclat al temps, perdut al segle XI. Dalt d’un turó, dominant terres i mars de blat, verds a la primavera, grocs a l’estiu, marrons a l’hivern. Perdut en l’espai, com sorgit d’un quadre de Benjamín Palencia. Perdut, dormit en els segles, lluny de la velocitat i la presa del segle XXI. Rodejat de fortes muralles que protegeixen cases humils, de pedra tosca. Cases que amagen un secret, una il·lusió, un miratge que potser no durarà gaires anys més. Perquè les cases reconstruides i mimades d’Urueña guarden llibres, llibreries i llibreters que, com uns quixots, lluiren contra la tendència de la nostra época. Batallen per mantenir els seus negocis oberts. La lloable iniciativa de la Diputació de Valladolid va a mig gas. Les petites botigues plenes de llibres malvien esperant compradors. Els llibreters no llencen, encara, ni tots, la toballola. Val la pena desviar-nos de la ruta per la Castella eterna, la visionaria, per gaudir d’una quimera. Una vila murada, ben conservada, amb una preciosa església románica en un camp als seus peus on, un dia, algú va tenir la peregrina idea que podia salvar els llibres de paper, llibreries i llibreters d’un final anunciat. Si no us importa veure com mor una idea, ans al contrari, voleu veure-ho amb els vostres propis ulls, no ho dubteu, Urueña. A uns 40 kms. el nord de Valladolid. Podeu anar-hi en cotxe per la A-6, des de Tordesillas en direcció La Coruña. A banda del poble, les muralles i el castell no deixeu de visitar l’ermita de l’Anunciata, a la sortida del poble, a un km. i els diversos museus i llibreries que encara aguanten. Parada obligada si feu una ruta per Castella. En la zona hi ha obres d’art que justifiquen el viatge. A banda de Valladolid, o de Tordesillas, increibles ciutats plenes d’art, teniu la bella església mozàrab de San Cebrián de Mazote, el desconegut monestir de Santa Espina, el poderós castell de Torrelobatón i la esplèndida vila de Medina de Rioseco. Per dinar, al mateix poble, teniu el Mesón de Urueña, a la plaça major. Força bé. També, més senzill però recomanable, el Portalón. Molt bé també, El Pago de Marfeliz, al carrer Real, 8. Fan menjars, i menú del dia interessant, a El Pozolico, un allotjament rural proper al castell, a costat de l’aparcament on deixareu el cotxe abans d’entrar a Urueña. Tenen habitacions. Per dormir, al poble, teniu a més, dues cases rurals, la de los Ilustres, i Carrelalegua, de les que trobareu informació a la web que obre aquesta entrada del bloc, però que hores d’ara poden estar ja tancades. De tota manera Urueña està molt a prop de Valladolid, una ciutat amb tots els serveis, i bons hotels, entre ells un fantàstic Novotel. La villa del libro, decadent, us espera!.

Urueña se encuentra en la Castilla eterna, unos 40 kms. de Valladolid, si se va por la A-6, pasando por Tordesillas. Urueña son sus murallas, su castillo y sus casas perfectamente restauradas. También su ermita de la Anunciada, románica, bellisima, en un valle a los pies de la villa. Pero sobretodo Urueña és la villa del libro, un quimérico proyecto de la Diputación de Valladolid, que mereció mayor suerte de la que tuvo. Hoy dia Urueña cuenta con más unas pocas librerías en las que se puede encontrar libros de todo tipo y libreros dispuestos a luchar por una bella idea hasta el fin, a pesar de la crisis y la decadencia de la idea. Imprescindible visita para los amantes de las letras y la cultura. Urueña os espera, en lo alto de su cerro, dominando los campos verdes, amarillos y ocres de nuestra querida Castilla. Y si solo Urueña no os tienta, entonces os diremos que cerca teneis lugares que debeis conocer, como la preciosa iglesia mozárabe de San Cebrián de Mazote, o el monasterio de la Santa Espina, o las villas poderosas de Medina de Rioseco y Tordesillas, llenas de arte. Y el magnífico castillo de Torrelobatón, sede del centro de interpretación de los comuneros.

Almogàvers a l’aplec de Falgons

Arribeu-vos aquest cap de setmana al bonic Castell de Falgons, situat a la no menys bonica comarca del Pla de l’Estany, en terres gironines, hi te lloc aquest proper diumenge 9 de setembre de 2012, el seu famós aplec. Una diada de germanor i diversió, ideal per a les famílies. L’aplec te lloc cada any el segon diumenge de setembre, i commemora la cavalcada històrica que rememora l’arribada de les relíquies de Sant Ferriol, sant de gran devoció en aquelles terres, a la capella de Falgons. La llegenda ens diu que el Cavaller Guillem Galceran II, sobrenomenat “ El Comte Desperta Ferro”, en el segle XIII va oferir les relíquies, portades des de Sicília, al temple de l’indret on va néixer. Podreu gaudir de la cavalcada, del castell, que fa jornada de portes obertes, del meravellós paratge d’aquest indret de somni i d’una arrossada popular. Porteu els infants a la trobada dels almogàvers i al·lucineu amb el Mercat Almogàver, amb productes catalans i sicilians, obert a partir de les 10 del matí. Durant tot el matí veureu diverses activitats medievals, i almogàvers, cavalls i cavallers. Hi haurà tallers de dibuixos medievals, tir amb arc, i geolocalització amb GPS. Fou l‘amic Jou Ramírez, dissenyador gràfic i dibuixant dels bons, propietari i redactor de la pàgina Cartes Catalanes, qui l’any passat ens convida a un esdeveniment tan especial, en un lloc ben especial, i en una diada ben especial. Falgons està ubicat dins el terme municipal de Sant Miquel de Campmajor, proper a Banyoles. Per arribar-hi cal anar fins la sortida Girona Nord de l’AP7, i agafar l’autovia que porta a Olot i Banyoles. En arribar a aquesta població, cal dirigir-se cap al llac, i seguir les indicacions de Mieres per la carretera GI-524, anant cap a Sant Martí de Campmajor. Cal estar atents al km. 24 i 25 de la carretera on s’ha de prendre una desviació a mà esquerra, que ens porta fins Falgons per la carretera GIV-524. En 4 kms. veurem, també a mà esquerra, el castell. Podeu aparcar a la vora mateixa de la carretera, davant l’edificació, si trobeu un forat. La zona és rica en llocs d’interés familiar. És l’escenari dels aconteixements relatats a la novela “Soldados de Salamina”. El bosc de Can Ginebreda està farcit d’escultures, mireu-vos-el. Així mateix hi ha el llac de Banyoles, que és un clàssic, però continua essent maravellós. També és bonic Mieres, un poblet medieval. No està lluny la zona volcànica d’Olot, paratge natural d’ensomni, proper al poble de Santa Pau, medieval de campanetes, amb una plaça porxada alucinant i un senyor castell. Per dinar teniu l’arrossada, però també bons restaurants a la zona, i bons hotels. A Mieres teniu Cal Carreter, casa rural amb restaurant, amable i familiar. O bé Can Met, al carrer Sant Pere, tel: 972 680 201. A Santa Pau, per dormir i menjar bé, un xic car, però de qualitat, hi ha Cal Sastre. Amb encant. També hem menjat al curiós El Fesol, tel. 972 680 256. Un restaurant molt atípic. El Portal de Mar és un restaurant sofisticat i acollidor. A la carretera teniu El Mas Nou. El Bellavista ofereix menú, i un allotjament en una casa de colònies amb habitacions familiars. Senzill. A les afores de Santa Pau, en un entorn natural idílic, a peu dels volcans i de la carretera que va, o ve, de Olot, teniu Can Xel. Un restaurant de tota la vida, amb un jardí magnífic, camp per còrrer i molt de bosc. També ofereix allotjament en habitacions i apartaments. Aquest diumenge, tots al Castell de Falgons!

El amigo Jou Ramírez, diseñador gráfico y dibujante de los buenos, propietario y redactor de la página web Cartas Catalanas, nos invita a un evento especial, en un lugar muy especial, y en un día muy especial. Se trata del Aplec de Falgons, en Girona, en el Pla de l’Estany, muy cercano a Banyoles, en el término municipal de Sant Miquel de Campmajor. El lugar es de una naturaleza exuberante, fantástica, en las laderas de las sierras de Falgons, Finestres y del imponente Rocacorba. Allí encontrarán el castillo de Falgons, propiedad que fue de la familia insigne familia de los Cartellà. Esta fortificación medieval se abre sólo una vez al año. ¡Aprovechen esta coincidencia!. El casal, de planta cuadrada, con una torre a cada lado, es magnífico. Del patio, una escalera sube al piso superior donde ese dia se podrá recorrer las grandes salas de arcos de punto redondo y decoración adecuada. Y el día, el 9 de septiembre también es del todo adecuado al acto que allí tiene lugar. Ha querido el destino que coincida este año 2011 con el segundo domingo de septiembre, en que se celebra en Falgons la romería de Sant Ferriol. El acto central de la fiesta es una lucida cabalgata histórica que irá del castillo hasta Sant Ferriol. Seguidamente habrá misa y bendición. Todo el dia mercado medieval i recreación històrica de los Almogávares. Para comer paella popular. Llegar a Falgons no os costará mucho. Debeis ir hasta Girona por la AP-7, salir en Girona Norte y coger la autovía que lleva a Olot y Banyoles. Al llegar a esta población, hay que dirigirse hacia el lago, y seguir las indicaciones de Mieres por la carretera GI-524, yendo hacia Sant Martí de Campmajor. Hay que estar atentos al km. 24 y 25 de la carretera donde se debe tomar un desvío a mano izquierda, que os lleva hasta Falgons por la carretera GIV-524. En 4 kms. veremos, también a mano izquierda, el castillo. Pueden aparcar al borde mismo de la carretera, ante la edificación, si encuentran un hueco. La zona es rica en lugares de interés familiar. Es el escenario de los acontecimientos relatados en la novela “Soldados de Salamina”. El bosque de Can Ginebreda está repleto de esculturas. Así mismo está el lago de Banyoles, que es un clásico, pero sigue siendo maravilloso. También es bonito Mieres, un pueblecito medieval. No está lejos la zona volcánica de Olot, paraje natural de ensueño, cercano al pueblo de Santa Pau, medieval de campanillas, con una plaza porticada alucinante y un señor castillo. Para comer tienen la paella popular, pero también buenos restaurantes en la zona, y buenos hoteles. En Mieres está Cal Carreter, casa rural con restaurante, amable y familiar. O bien Can Met, en la calle San Pedro, tel: 972 680 201. En Santa Pau, para dormir y comer bien, un poco caro, pero de calidad, recomendamos Cal Sastre. Con encanto. También hemos comido el curioso El Fesol, tel. 972 680 256. Un restaurante muy atípico. El Portal de Mar es un restaurante sofisticado y acogedor. En la carretera tiene el Mas Nou. El Bellavista ofrece menú, y un alojamiento en una casa de colonias con habitaciones familiares. Sencillo. En las afueras de Santa Pau, en un entorno natural idílico, a pie de los volcanes y de la carretera que, o viene, de Olot, tienen Vds. Can Xel. Un restaurante de toda la vida, con un jardín magnífico, campo para correr y mucho bosque. También ofrece alojamiento en habitaciones y apartamentos.

Aplec de Falgons

L’amic Jou Ramírez, dissenyador gràfic i dibuixant dels bons, propietari i redactor de la pàgina Cartes Catalanes, ens convida a un esdeveniment especial, en un lloc ben especial, i en una diada ben especial. Es tracta de l’acte de presentació del còmic històric “Despertaferro”, del que ell n’és l’autor. Un còmic sobre la nostra edat mitjana, que de ben segur agradarà al petits catalans i catalanes. Però el lloc de la presentació també és important, i molt. Es tracta del petit poblet de Falgons, a Girona, al Pla de l’Estany, proper a Banyoles, dins el terme municipal de Sant Miquel de Campmajor. El lloc és d’una natura exhuberant, fantàstica, als vessants de les serres de Falgons, Finestres i de l’imponent Rocacorba. Allà trobareu el castell de Falgons, propietat que fou de la família insigne familia dels Cartellà. Aquesta fortificació medieval s’obre només un cop l’any. Aprofiteu-ho!. En aquesta casa forta, a la seva sala noble, fa en Jou la presentació del seu còmic. No podia haver escollit millor escenari. El casal, de planta quadrada, amb una torre a cada costat és magnífic. Del pati, una escala puja al pis superior on podreu recòrrer les grans sales d’arcs de punt rodó i decoració adient. I el dia, l’11 de setembre també és del tot adient a l’acte que s’hi fa. Ha volgut el destí que coincideixi aquest any 2011 amb el segon diumenge de setembre, en que es celebra a Falgons l’aplec de Sant Ferriol. L’acte central de la festa és una lluïda cavalcada històrica que anirà del castell fins Sant Ferriol. Seguidament hi haurà missa i benedicció. A la una del migdia, al castell, presentació del llibre “Despertaferro”, copa de cava garantida, i arrossada popular. Arribar a Falgons no us costarà gaire. Heu d’anar fins Girona per l’AP-7, sortir a Girona Nord i agafar l’autovia que porta a Olot i Banyoles. En arribar a aquesta població, cal dirigir-se cap al llac, i seguir les indicacions de Mieres per la carretera GI-524, anant cap a Sant Martí de Campmajor. Cal estar atents al km. 24 i 25 de la carretera on s’ha de prendre una desviació a mà esquerra, que ens porta fins Falgons per la carretera GIV-524. En 4 kms. veurem, també a mà esquerra, el castell. Podeu aparcar a la vora mateixa de la carretera, davant l’edificació, si trobeu un forat. La zona és rica en llocs d’interés familiar. És l’escenari dels aconteixements relatats a la novela “Soldados de Salamina”. El bosc de Can Ginebreda està farcit d’escultures, mireu-vos-el. Així mateix hi ha el llac de Banyoles, que és un clàssic, però continua essent maravellós. També és bonic Mieres, un poblet medieval. No està lluny la zona volcànica d’Olot, paratge natural d’ensomni, proper al poble de Santa Pau, medieval de campanetes, amb una plaça porxada alucinant i un senyor castell. Per dinar teniu l’arrossada, però també bons restaurants a la zona, i bons hotels. A Mieres teniu Cal Carreter, casa rural amb restaurant, amable i familiar. O bé Can Met, al carrer Sant Pere, tel: 972 680 201. A Santa Pau, per dormir i menjar bé, un xic car, però de qualitat, hi ha Cal Sastre. Amb encant. També hem menjat al curiós El Fesol, tel. 972 680 256. Un restaurant molt atípic. El Portal de Mar és un restaurant sofisticat i acollidor. A la carretera teniu El Mas Nou. El Bellavista ofereix menú, i un allotjament en una casa de colònies amb habitacions familiars. Senzill. A les afores de Santa Pau, en un entorn natural idílic, a peu dels volcans i de la carretera que va, o ve, de Olot, teniu Can Xel. Un restaurant de tota la vida, amb un jardí magnífic, camp per còrrer i molt de bosc. També ofereix allotjament en habitacions i apartaments. Tots a Falgons!

El amigo Jou Ramírez, diseñador gráfico y dibujante de los buenos, propietario y redactor de la página web Cartas Catalanas, nos invita a un evento especial, en un lugar muy especial, y en un día muy especial. Se trata del acto de presentación del cómic histórico “Despertaferro”, del que él es el autor. Un cómic sobre nuestra edad media, que a buen seguro gustará a los pequeños catalanes y catalanas. Pero el lugar de la presentación también es importante, y mucho. Se trata del pequeño pueblo de Falgons, en Girona, en el Pla de l’Estany, cercano a Banyoles, en el término municipal de Sant Miquel de Campmajor. El lugar es de una naturaleza exuberante, fantástica, en las laderas de las sierras de Falgons, Finestres y del imponente Rocacorba. Allí encontrarán el castillo de Falgons, propiedad que fue de la familia insigne familia de los Cartellà. Esta fortificación medieval se abre sólo una vez al año. ¡Aprovechen esta coincidencia!. En esta casa fuerte, en su sala noble, hace Jou la presentación de su cómic. No podía haber elegido mejor escenario. El casal, de planta cuadrada, con una torre a cada lado, es magnífico. Del patio, una escalera sube al piso superior donde ese dia se podrá recorrer las grandes salas de arcos de punto redondo y decoración adecuada. Y el día, el 11 de septiembre también es del todo adecuado al acto que allí tiene lugar. Ha querido el destino que coincida este año 2011 con el segundo domingo de septiembre, en que se celebra en Falgons la romería de Sant Ferriol. El acto central de la fiesta es una lucida cabalgata histórica que irá del castillo hasta Sant Ferriol. Seguidamente habrá misa y bendición. A la una del mediodía, en el castillo, presentación del libro “Despertaferro”, copa de cava garantizada, y paella popular. Llegar a Falgons no os costará mucho. Debeis ir hasta Girona por la AP-7, salir en Girona Norte y coger la autovía que lleva a Olot y Banyoles. Al llegar a esta población, hay que dirigirse hacia el lago, y seguir las indicaciones de Mieres por la carretera GI-524, yendo hacia Sant Martí de Campmajor. Hay que estar atentos al km. 24 y 25 de la carretera donde se debe tomar un desvío a mano izquierda, que os lleva hasta Falgons por la carretera GIV-524. En 4 kms. veremos, también a mano izquierda, el castillo. Pueden aparcar al borde mismo de la carretera, ante la edificación, si encuentran un hueco. La zona es rica en lugares de interés familiar. Es el escenario de los acontecimientos relatados en la novela “Soldados de Salamina”. El bosque de Can Ginebreda está repleto de esculturas. Así mismo está el lago de Banyoles, que es un clásico, pero sigue siendo maravilloso. También es bonito Mieres, un pueblecito medieval. No está lejos la zona volcánica de Olot, paraje natural de ensueño, cercano al pueblo de Santa Pau, medieval de campanillas, con una plaza porticada alucinante y un señor castillo. Para comer tienen la paella popular, pero también buenos restaurantes en la zona, y buenos hoteles. En Mieres está Cal Carreter, casa rural con restaurante, amable y familiar. O bien Can Met, en la calle San Pedro, tel: 972 680 201. En Santa Pau, para dormir y comer bien, un poco caro, pero de calidad, recomendamos Cal Sastre. Con encanto. También hemos comido el curioso El Fesol, tel. 972 680 256. Un restaurante muy atípico. El Portal de Mar es un restaurante sofisticado y acogedor. En la carretera tiene el Mas Nou. El Bellavista ofrece menú, y un alojamiento en una casa de colonias con habitaciones familiares. Sencillo. En las afueras de Santa Pau, en un entorno natural idílico, a pie de los volcanes y de la carretera que, o viene, de Olot, tienen Vds. Can Xel. Un restaurante de toda la vida, con un jardín magnífico, campo para correr y mucho bosque. También ofrece alojamiento en habitaciones y apartamentos.

Món Llibre

De nou arriba una nova edició de Món Llibre. Aquesta és una festa que cap família amb infants en edat escolar, i amb certa motivacio cultural es pot perdre. Es tracta d’una trobada dels nens i nenes lectors amb el món dels llibres. Però, a més, és una trobada lúdica, divertida, i en un marc molt bonic, dels que conviden a tornar-hi cada any. Serà els dies 9 i 10 d’abril, aquest any 2011. Altres anys serà en altres dates. I serà al cor de Barcelona, al triangle que formen a la ciutat vella, el Centre de Cultura Contemporània, el MACBA i la plaça Joan Coromines, dissabte i diumenge, d’11 a 19.30 hores. És ja la 7a edició d’un acte cultural relaxat i tendre, que ens encanta particularment. L’entrada és lliure, tot i que la capacitat d’aforament és limitada, us recomanem anar-hi d’hora!. Entre moltes activitats volem destacar la lectura en veu alta, on podeu guanyar un bon llibre, racons de llibres per llegir amb calma, espectacles per la canalla, teatre, contacontes, un espai de llibres sense lletra per infants de 0 a 3 anys, concerts, endevinalles, cant coral… Menció a banda mereixen els tallers i l’espai de jocs. Si us agrada la idea porteu un llibre vell i moltes ganes de llegir a la plaça dels Àngels. Podreu participar en el mercadet d’intercanvi de llibres del pati de les Dones. O porteu només les orelles ben obertes per a sentir contes d’arreu del món a l’Auditori del MACBA. Us ho assegurem, un matí o una tarda culturals i ben aprofitats!

De nuevo llega una nueva edición de Món Llibre. Esta es una fiesta que ninguna familia con niños en edad escolar, y con cierta motivacion cultural se puede perder. Se trata de un encuentro de los niños y niñas lectores con el mundo de los libros. Pero, además, es un encuentro lúdico, divertido, y en un marco muy bonito, de los que invitan a volver cada año. Será los días 9 y 10 de abril, este año 2011. Otros años será en otras fechas. Y será en el corazón de Barcelona, ​​en el triángulo que forman en la ciudad vieja, el Centro de Cultura Contemporánea, el MACBA y la plaza Joan Coromines, sábado y domingo, de 11 a 19.30 horas. Es ya la 7 ª edición de un acto cultural relajado y tierno, que nos encanta particularmente. La entrada es libre, aunque la capacidad de aforo es limitada. ¡Se recomienda ir temprano!. Entre otras muchas actividades queremos destacar la lectura en voz alta, donde se puede ganar un buen libro, rincones de libros para leer con calma, espectáculos para los niños, teatro, cuentacuentos, un espacio de libros sin letra para niños de 0 a 3 años, conciertos , adivinanzas, canto coral … Mención aparte merecen los talleres y el espacio de juegos. Si os gusta la idea podeis llevar un libro viejo y muchas ganas de leer hasta la plaza de los Àngels. Podreis participar en el mercadillo de intercambio de libros del patio de las Dones. O llevar sólo las orejas bien abiertas para escuchar cuentos de todo el mundo en el Auditorio del MACBA. Os lo aseguramos, una mañana o una tarde culturales y ¡bien aprovechados!

Setmana del llibre en català

Si teniu vailets i xiquetes que saben ja llegir, o n’estan aprenent, potser us interessarà passar-vos, els primers caps de setmana de setembre per diversos espais de Catalunya on es celebra la Setmana del Llibre en Català. Hi trobareu tots els llibres que s’han editat a Catalunya aquest any, i un piló de llibres en català d’altres anys. Pels infants s’organitzen concerts, lectures, contacontes, espectacles, recitals i altres actes, tots ells molt divertits. Podeu triar entre arribar-vos el segon o el tercer cap de setmana de setembre a Barcelona, al Parc de la Ciutadella, o bé fer via fins Sant Cugat, a la Plaça d’Octavià. També a Lleida, a l’Institut d’Estudis Ilerdencs. O a Girona. Si hi aneu entre setmana l’horari és a la tarda, de 18.30h a 19.30h. Si opteu pels caps de setmana, (hi ha més actes programats), llavors gaudireu de gresca matí i tarda, d’11.00h a 20.00h.  Hi haurà corrent per allà personatges de contes catalans moderns, com ara el Sam Sam, la Dolça Picarol, el Bat Pat, el Geronimo Stilton, el Caillou, i l’Alícia. Bona idea per una matinal o tardoral de dissabte o diumenge, oi?.

Si tienen niños o niñas que saben ya leer, o están aprendiendo, les recomendamos pasarse, los primeros fines de semana de septiembre por diversos espacios de Catalunya donde se celebra la Semana del Libro en Catalán. Encontraréis todos los libros que se han editado en Cataluña este año, y un montón de libros en catalán de otros años. Para los niños se organizan conciertos, lecturas, cuentacuentos, espectáculos, recitales y otros actos, todos ellos muy divertidos. Pueden elegir el segundo o el tercer fin de semana de septiembre en Barcelona, en el Parc de la Ciutadella, o bien Sant Cugat, en la Plaza de Octaviano. También en Lleida, en el Instituto de Estudios Ilerdenses. O en Girona. Si vais entre semana el horario es por la tarde, de 18.30ha 19.30h. Si optais por los fines de semana, (hay más actos programados), entonces disfrutareis de juerga mañana y tarde, de 11 .00 ha 20.00h. Habrá por allí personajes de cuentos catalanes modernos, como el Sam Sam, la Dulce Picarol, el Bat Pat, el Geronimo Stilton, el Caillou, o Alícia. Buena idea para una mañana o otoñal de sábado o domingo, ¿verdad?.

Urueña

Urueña és un d’aquells llocs petits, perduts, diminuts, que adquireixen una significació molt més gran que la seva realitat. Urueña és un poblet de la castellana província de Valladolid. Un poblet amb una càrrega històrica i cultural que depassa ampliament els seus escassos 200 habitants. I no perquè Urueña sigui una fantàstica vila medieval, que ho és. Ni pel fet que encara conservi íntegres les seves muralles, que les conserva. Ni tan sol perquè a l’entrada del poble s’alci, donat-vos una benvinguda inesperada i extraordinaria, la maravella de l’esglèsia romànica de la Anunciada, (a la foto). Ni tampoc pel seu castell, convertit en cementiri, o pels carrers i places plenes de sol a l’estiu, i gelades a l’hivern. Ni per la parroquial de l’Asumpta. La nostra vila és única perquè acull un projecte de la Diputació de Valladolid per convertir-la, de fet ho és ja, en la primera Vila del Llibre d’Espanya. Al nostre poblet hi ha ni més ni menys que 10 llibreries, amb professionals del sector que s’han llençat a l’aventura. Aquestes àrides terres de la Castella eterna, moren avui dia sense un objectiu clar. Urueña no vol morir, ja ho veieu. Ara que ja ho hem dit, podem tornar a repassar tranquil·lament les maravelles que Urueña ofereix. Com si fos una ciutat del renaixement italià, com ara Todi o Montefiascone, el poble te l’orgull d’acollir, a uns 2 kms. a les afores, la excepcional església románica de Nta. Sra. de la Anunciada. Quin nom tan italià també!. Tan italiana és, que constitueix l’únic exemple d’influència europea, llombarda, a tot Castella. Un cas. A més del cercle de muralles, espectacular de veritat, altres joies reclamen la vosta atenció. Com ara la anomenada “Casona de la Mayorazga”, edifici del XVIII, amb pati, que acull un centre etnogràfic sobre el folklore de Castella, les torres i portes de la muralla, esglèsies, cases i casones. Podeu dormir i menjar molt bé a Urueña. Per exemple al Mesón de la Villa. O a la Casa de Comidas, un d’aquells llocs que contribueixen a fer aquesta petita vila quelcom excepcional. També interessant El Pozolico. Molt bonics els apartaments que proposa Carrelalegua. Naturalment, a Valladolid, molta més oferta, entre ella un AC hoteles i un Novotel. Prop de Urueña la zona us ofereix llocs i monuments més que suficients per justificar un viatge. Com ara Tordesillas, Simancas, Torrelobatón o Valladolid.

Urueña es uno de esos lugares pequeños, perdidos, diminutos, que adquieren una significación mucho mayor que su realidad. Urueña es un pueblo de la castellana provincia de Valladolid. Un pueblo con una carga histórica y cultural que sobrepasa ampliamente sus escasos 200 habitantes. Y no porque Urueña sea una fantástica villa medieval, que lo es. Ni por el hecho de que aún conserve íntegras sus murallas, que las conserva. Ni tan solo porque a la entrada del pueblo se alce, dando una bienvenida inesperada y extraordinaria, la maravilla de la iglesia románica de la Anunciada, (en la foto). Ni tampoco por su castillo, convertido en cementerio, o por las calles y plazas llenas de sol en verano, y heladas en invierno. Ni por la parroquial de la Asunción. Nuestra villa es única porque acoge un proyecto de la Diputación de Valladolid para convertirla, de hecho lo es ya, en la primera Villa del Libro de España. En nuestro pueblo hay nada menos que 10 librerías, con profesionales del sector que se han lanzado a la aventura. Estas áridas tierras de la Castella eterna, mueren hoy en día sin un objetivo claro. Urueña no quiere morir, ya lo veis. Ahora que ya lo hemos dicho, podemos volver a repasar tranquilamente las maravillas que Urueña ofrece. Como si fuera una ciudad del renacimiento italiano, como Todi o Montefiascone, el pueblo tiene el orgullo de acoger, a unos 2 kms. en las afueras, la excepcional iglesia románica de Nta. Sra. de la Anunciada. ¡Qué nombre tan italiano también!. Tan italiana es, que constituye como el único ejemplo de influencia europea, lombarda, en toda Castella. Además del círculo de murallas, espectacular de verdad, otras joyas reclaman vuestra atención. Como la llamada “Casona de la Mayorazga”, edificio del XVIII, con patio, que acoge un centro etnográfico sobre el folclore de España, las torres y puertas de la muralla, iglesias, casas y casonas. Pueden dormir y comer muy bien en Urueña. Por ejemplo en el Mesón de la Villa. O en la Casa de Comidas, uno de esos lugares que contribuyen a hacer esta pequeña villa algo excepcional. También interesante El Pozolico. Muy bonitos los apartamentos que propone Carrelalegua. Naturalmente, en Valladolid, mucha más oferta, entre ella un AC hoteles y un Novotel. Cerca de Urueña la zona ofrece lugares y monumentos más que suficientes para justificar un viaje. Como Tordesillas, Simancas, Torrelobatón u Valladolid.