Jornadas Mozárabes de Catalañazor

Catalañazor és el nom d’un petit i coquetó poblet de Sòria, un lloc on hi va haver una gran batalla medieval, suposadament perduda pel cabdill àrab Almanssor. Un llogarret on aquest guerrer va perdre el seu tambor, com diu la cançó popular. Avui, però, Catalañazor és un indret apacible, que va quedar aturat en el temps en aquells anys difícils, i per aquest motiu és un bon lloc per anar a visitar, un poble de pedra, com arribat de la nit dels segles. Res, o quasi res, no s’ha tocat des del segle XVI. Ni els carrers estan asfaltats. És allò que tothom busca avui dia: quelcom autèntic. Fa 400 anys va ser un poble molt important, amb el seu castell, la colegiata, les cases fortes, els carrers empedrats, una ombra del que fou. Avui dia és un poblet petit i perdut prop de la carretera N-122 que va del Burgo de Osma a Sòria capital. Però la gent que hi viu, que se l’estima, no vol que Catalañazor desaparegui i, per això, munta cada any les seves famoses jornadas Mozárabes, que enguany arriben a la XVI edició. serà del 7 al 9, del 14 al 16, del 21 al 23 i del 28 al 30 de novembre. L’objectiu és reviure el segle X, vestits d’època, amb llum de torxes, amb música i gastronomia medieval. Tots els hotels, hostals i cases rurals del poble ofereixen paquets complerts, en una estupenda casa rural, amb restaurant, comprenent una oferta de divendres a diumenge. Així teniu la possibilitat d’estar-vos al bellíssim Mirador de Almanzor, o bé a la Casa Rural de Calatañazor, un altre allotjament sorprenent,  o a la Casa del Cura de Calatañazor, un altre coquetó allotjament rural. Tots aquests hotelets son d’un luxe extraordinari, amb una gastronomia refinada, i un ambient càlid i acollidor. Si voleu reservar truqueu als telèfons 975 18 36 42, o  – 666 193 222. A més del poble medieval de Catalañazor, teniu a prop llocs màgics com ara “La Fuentona”, o la Hoz del Abión, una llacuna on volen els voltors. O l’espectacular Cañón del Río Lobos, parc natural on els templers encara cavalquen. O El Burgo de Osma villa medieval amb catedral i torre barroca. O els castells califals de Gormaz, el més gran de Europa. O els paisatges austers del riu Duero, que ens agraden amb desmesura castellana. Atureu-vos-hi. Val molt la pena. Inclogueu-lo en una ruta per la Sòria autèntica i màgica. Visiteu-lo tornant de veure el castell  de Gormaz, o bé el Burgo de Osma o el cañon del Rio Lobos. Gastareu les fotos de la vostra tarjeta!.

Catalañazor es el nombre de una batalla, supuestamente perdida por el caudillo árabe Almanzor cerca de este pueblecito de Soria. Hubiera o no perdido allí su tambor, Catalañazor es un buen lugar para visitar. Está literalmente parado en el tiempo. Nada, o casi nada, se ha tocado desde el siglo XVI. Ni las calles están asfaltadas. Es lo que todo el mundo busca hoy en día: algo auténtico. Hace 400 años fue un pueblo importante: castillo, colegiata, casas fuertes, calles empedradas. Ahora lo tiene todo, pero ya sólo es una sombra de lo que fue. Hoy en día es un pueblo pequeño y perdido cerca de la carretera N-122 que va del Burgo de Osma hacia Soria capital. Por ello los habitantes del lugar quieren potenciar esta bellisima villa con unas Jornadas Mozárabes, que organizan todos los fines de semana de noviembre en los hoteles del pueblo. Se reviven los fastos de otras épocas con chilabas turbantes y velos auténticos, visitando el pueblo a la luz de la luna con antorchas, con espectáculo de bailarinas que hacen la danza del vientre, con músicos medievales que tocan instrumentos antiguos como la zanfona, la darbuka, la chalaparta, el gëmbe, o el pito de pastor, o con la tradicional mozárabe, capón a las delicias de la miel, cous-cous, hummus, babaganus, pestiños, falafel, pinchos morunos, karkade, taboule, berenjimiel, y mucho más. Los precios varían dependiendo del alojamiento y los servicios a contratar. Però entrad en las páginas de estas maravillosas casas rurales como son El Mirador de Almanzor, o bién La Casa Rural de Calatañazor, o La Casa del Cura de Calatañazor, para ver que os ofrecen por poco dinero: habitaciones coquetas, restaurantes de ensueño, ambiente acogedor. Reservad a los teléfonos 975 18 36 42 – 666 193 222, o bién en las webs citadas. Y no desaprovecheis las grandes posibilidades que se os abren de visitar la maravillosa Soria desde Calatañazor. Ya el mismo pueblo, conjunto Histórico Artístico. Un pueblo con sabor medieval con sus callejas empedradas, casas típicas, torre del castillo y recinto amurallado. O el parque natural La Fuentona, al final de la Hoz del Abión, vigilado por los buitres y otras rapaces, rodeado de sabinas. O el espectacular Cañon del Río Lobos, donde los buitres leonados son los reyes. O la impresionante villa del Burgo de Osma, con su catedral gótica con influencias cistercienses y torre barroca. O el Castillo Califal de Gormaz, con el Duero a sus pies. Párense en Catalañazor, que vale la pena. Incluyanlo en una ruta por la Soria auténtica y mágica. Visitenlo volviendo de ver el castillo de Gormaz, o bien desde El Burgo de Osma o tras pasear por el cañon del Río Lobos. Gastaran las fotos de su tarjeta.

Urueña, la villa del libro

Urueña és un poblet medieval, un dels més bonics d’Espanya, segons diuen, que ha quedat anclat al temps, perdut al segle XI. Dalt d’un turó, dominant terres i mars de blat, verds a la primavera, grocs a l’estiu, marrons a l’hivern. Perdut en l’espai, com sorgit d’un quadre de Benjamín Palencia. Perdut, dormit en els segles, lluny de la velocitat i la presa del segle XXI. Rodejat de fortes muralles que protegeixen cases humils, de pedra tosca. Cases que amagen un secret, una il·lusió, un miratge que potser no durarà gaires anys més. Perquè les cases reconstruides i mimades d’Urueña guarden llibres, llibreries i llibreters que, com uns quixots, lluiren contra la tendència de la nostra época. Batallen per mantenir els seus negocis oberts. La lloable iniciativa de la Diputació de Valladolid va a mig gas. Les petites botigues plenes de llibres malvien esperant compradors. Els llibreters no llencen, encara, ni tots, la toballola. Val la pena desviar-nos de la ruta per la Castella eterna, la visionaria, per gaudir d’una quimera. Una vila murada, ben conservada, amb una preciosa església románica en un camp als seus peus on, un dia, algú va tenir la peregrina idea que podia salvar els llibres de paper, llibreries i llibreters d’un final anunciat. Si no us importa veure com mor una idea, ans al contrari, voleu veure-ho amb els vostres propis ulls, no ho dubteu, Urueña. A uns 40 kms. el nord de Valladolid. Podeu anar-hi en cotxe per la A-6, des de Tordesillas en direcció La Coruña. A banda del poble, les muralles i el castell no deixeu de visitar l’ermita de l’Anunciata, a la sortida del poble, a un km. i els diversos museus i llibreries que encara aguanten. Parada obligada si feu una ruta per Castella. En la zona hi ha obres d’art que justifiquen el viatge. A banda de Valladolid, o de Tordesillas, increibles ciutats plenes d’art, teniu la bella església mozàrab de San Cebrián de Mazote, el desconegut monestir de Santa Espina, el poderós castell de Torrelobatón i la esplèndida vila de Medina de Rioseco. Per dinar, al mateix poble, teniu el Mesón de Urueña, a la plaça major. Força bé. També, més senzill però recomanable, el Portalón. Molt bé també, El Pago de Marfeliz, al carrer Real, 8. Fan menjars, i menú del dia interessant, a El Pozolico, un allotjament rural proper al castell, a costat de l’aparcament on deixareu el cotxe abans d’entrar a Urueña. Tenen habitacions. Per dormir, al poble, teniu a més, dues cases rurals, la de los Ilustres, i Carrelalegua, de les que trobareu informació a la web que obre aquesta entrada del bloc, però que hores d’ara poden estar ja tancades. De tota manera Urueña està molt a prop de Valladolid, una ciutat amb tots els serveis, i bons hotels, entre ells un fantàstic Novotel. La villa del libro, decadent, us espera!.

Urueña se encuentra en la Castilla eterna, unos 40 kms. de Valladolid, si se va por la A-6, pasando por Tordesillas. Urueña son sus murallas, su castillo y sus casas perfectamente restauradas. También su ermita de la Anunciada, románica, bellisima, en un valle a los pies de la villa. Pero sobretodo Urueña és la villa del libro, un quimérico proyecto de la Diputación de Valladolid, que mereció mayor suerte de la que tuvo. Hoy dia Urueña cuenta con más unas pocas librerías en las que se puede encontrar libros de todo tipo y libreros dispuestos a luchar por una bella idea hasta el fin, a pesar de la crisis y la decadencia de la idea. Imprescindible visita para los amantes de las letras y la cultura. Urueña os espera, en lo alto de su cerro, dominando los campos verdes, amarillos y ocres de nuestra querida Castilla. Y si solo Urueña no os tienta, entonces os diremos que cerca teneis lugares que debeis conocer, como la preciosa iglesia mozárabe de San Cebrián de Mazote, o el monasterio de la Santa Espina, o las villas poderosas de Medina de Rioseco y Tordesillas, llenas de arte. Y el magnífico castillo de Torrelobatón, sede del centro de interpretación de los comuneros.

Pena-Roja de Tastavins

Pena-Roja de Tastavins és un dels pobles més bonics de la comarca aragonesa del Matarranya de Terol, i si m’apureu molt, us confesaré que, possiblement de tot l’Aragó. La vila s’alça esglaonada a la vessant asolellada d’un turó. Ja les cases, l’esglèsia, la disposició escenogràfica dels carrers són tot un espectacle. Però Pena-roja de Tastavins te moltíssims més atractius que el fan un destí de sortida familiar, de vacances, inexcusable. Com per exemple la maravella de l’ermita de la Verge de la Font. Una de les millors ermites de la comarca, un molt bon exemple de precioses ermites que podeu trobar arreu d’aquelles contrades. Es tracta d’un edifici doble. L’ermita, barroca, dels segles XIII al XVIII, i la hostatgeria, l’hospital per pelegrins, molt anterior, gòtic, que conté una sala amb artesonat mossàrab que no podem arribar a descriure-us prou correctament amb les nostres paraules sense traça. És realment increible que existeixi una joia així i no surti als llibres d’art. A més l’acompanyen un delicat claustre renaixentista i la hostatgeria mateixa.  Evidentment l’església barroca i la font que dona nom al santuari són anecdòtics. Dins el santuari hi ha un centre d’interpretació del Matarranya, i un petit hostal, que no sabem del cert si ja funciona. La natura es manifesta esplendorosa, amb el riu Tastavins a tocar, fantàstic, net, encantador i els boscos intocats. El paratge és recomanable al 100%. A Pena-Roja, a més, el govern d’Aragó hi ha instal·lat un centre d’interpretació dels dinosaures que és tot un valor afegit. Forma part de Dinòpolis. Ja veieu que cal anar-ho a veure. Trobareu Pena-Roja al nord de Vallderoures, o bé entre Gandesa i Morella, just a mig camí. Lligueu aquesta sortida amb una visita a Vallderoures i Alcanyís, o una volta pel Matarranya, veient pobles tan fantàstics com La Freixeneda, el mateix Vallderoures, amb el seu castell, Beseit amb el maravellós parc natural del Parrisal i tants d’altres. Per dormir, al mateix poble, teniu un hotelet senzill però familiar,el Tastavins, que porta el nom del riu. També son interessants per a famílies els apartaments Molinou. Com ja us hem comentat, no sabríem dir-vos en quin estat de restauració estan els apartaments rurals de la Virgen de la Fuente. També teniu una vivenda rural, anomenada el Mas de Nofre, i també el Mas Aragonés. Si voleu recòrrer aquesta terra fabulosa mireu-vos les webs dedicades als Ports de Beseit. Arribareu a Pena-Roja per la AP-2 fins Tortosa, o bé per Tarragona, Reus, Mora i Gandesa cap a Horta de Sant Joan, Arnes i Vallderroures. D’allà seguiu les indicacions.  O per l’Hospitalet de l’Infant fins Mora i enllaçar allà amb la ruta que puja per la N-420, fins el creuament de les Ventes d’Alcanyís. En cop allà preneu en direcció Morella, i seguiu les indcacions. Hi aneu per on hi aneu, són dos o tres hores de camí i uns 240 km. Però valen la pena de fer-se. Quan arribeu a Pena-Roja, tindreu la comarca i l’impressionant massís dels Ports a la vostra disposicio. Mil i una carreteres, camins, i senders, de tota mida i de tots tipus, per penetrar en un espai natural únic, poc conegut i maravellós. També podeu visitar la comarca veïna de la Terra Alta, amb bellesses com ara Arnes o Horta de Sant Joan. No deixeu de visitar el lloc on els voltors mengen. Banyeu-vos en l’aigua cristal·lina dels rius. Un aigua de color verd maragda, o blau aiguamarina. Admireu les roques, els arbres damunt les penyes. Entreu, rius amunt, a la alta vall de l’Algars, del riu dels Estrets, de la Canaleta o del mateix Tastavins. Aigua neta, penyes i natura. Si voleu dormir en un complex hoteler familiar, pensat fins el darrer detall pels infants, aneu al Vilar Rural d’Arnes, ideal per famílies, i tot que no és barat, creiem que és un hotel al que voldreu tornar. Quelcom més econòmic, però bo, a la zona, teniu a Vallderroures l’hotel El Salt, o bé l’Hotel Miralles, a Horta de Sant Joan. De llocs on menjar, a banda dels citats, n’i ha un munt. Aquesta sortida és ideal per un cap de setmana llarg, o unes petites vacances.

Peñarroya de Tastavins es uno de los pueblos más bonitos de la comarca aragonesa del Matarraña de Teruel, y si me apuráis mucho, os confesaré que, posiblemente de todo Aragón. La villa se alza escalonada en la ladera soleada de una colina. Ya las casas, la iglesia, la disposición escenográfica de las calles son todo un espectáculo. Pero Peñarroya de Tastavins tiene muchísimos más atractivos que lo hacen un destino de salida familiar, de vacaciones, inexcusable. Como por ejemplo la maravilla de la ermita de la Virgen de la Fuente. Una de las mejores ermitas de la comarca, un muy buen ejemplo de preciosas ermitas que podéis encontrar en aquellas comarcas. Se trata de un edificio doble. La ermita, barroca, de los siglos XIII al XVIII, y la hospedería, el hospital para peregrinos, muy anterior, gótico, que contiene una sala con artesonado mozárabe que no podemos llegar a describiros lo bastante correctamente con nuestras palabras. Es realmente increíble que exista una joya así y no salga en los libros de arte. Además le acompañan un delicado claustro renacentista y la hospedería misma. Evidentemente la iglesia barroca y la fuente que da nombre al santuario son anecdóticos. Dentro del santuario hay un centro de interpretación del Matarraña, y un pequeño hostal, que no sabemos a ciencia cierta si ya funciona. La naturaleza se manifiesta esplendorosa, con el río Tastavins al lado, fantástico, limpio, encantador y los bosques intocados. El paraje es recomendable al 100%. En Peñarroya, además, el gobierno de Aragón ha instalado un centro de interpretación de los dinosaurios que es todo un valor añadido. Forma parte de Dinópolis. Ya veis que hay que ir a verlo. Encontrareis el pueblo al norte de Valderrobres, o bien entre Gandesa y Morella, justo a medio camino. Una esta salida con una visita a Valderrobres y Alcañiz, o una vuelta por el Matarraña, viendo pueblos tan fantásticos como La Fresneda, el mismo Valderrobres, con su castillo, Beceite con el maravilloso parque natural del Parrisal y tantos otros. Para dormir, en el mismo pueblo, tienen un hotelito sencillo pero familiar, el Tastavins, que lleva el nombre del río. También son interesantes para familias los apartamentos Molinou. Como ya os hemos comentado, no sabríamos deciros en qué estado de restauración están los apartamentos rurales de la Virgen de la Fuente. También tienen una vivienda rural, llamada el Mas de Nofre, y también el Mas Aragonés. Si quieren recorrer esta tierra fabulosa, leanse las webs dedicadas a los Puertos de Beceite. Llegarán a Pena-Roja por la AP-2 hasta Tortosa, o bien por Tarragona, Reus, Mora y Gandesa hacia Horta de Sant Joan, Arnes y Valderrobres. De allí sigan las indicaciones de los carteles de tráfico. O por el Hospitalet de l’Infant hasta Mora y enlazar allí con la ruta que sube por la N-420, hasta el cruce de las Ventas de Alcañiz. En vez allí tomar en dirección Morella, y sigan las indicaciones. Se vaya por donde se vaya, son dos o tres horas de camino y unos 240 km. Pero valen la pena de hacer. Cuando lleguen, tendrán la comarca, el impresionante macizo de los Ports, a su disposicion. Mil y una carreteras, caminos, y senderos, de toda medida y de todo tipo, para penetrar en un espacio natural único, poco conocido y maravilloso. También puede vnisitar la comarca vecina de la Terra Alta, con bellezas como Arnes o Horta de Sant Joan. No dejen de ver el lugar donde los buitres comen. Báñense en el agua cristalina de los ríos. Un agua de color verde esmeralda, o azul aguamarina. Admiren las rocas, los árboles sobre las peñas. Entrad, ríos arriba en el valle del Algars, del río de los Estrechos, de la Canaleta o del mismo Tastavins. Agua limpia, peñas y naturaleza. Si quieren dormir en un complejo hotelero familiar, pensado hasta el último detalle para los niños, vayan al Vilar Rural de Arnes, ideal para familias, y aunque no es barato, creemos que es un hotel al que desearán regresar. Algo más económico, pero bueno, en la zona, tienen en Valderrobres el hotel El Salto, o bien el Hotel Miralles, en Horta de Sant Joan. De lugares donde comer, aparte de los citados, hay un montón. Esta salida es ideal para un fin de semana largo, o unas pequeñas vacaciones. Una volta per un món diferent!

San Baudelio de Casillas

A Sòria, a uns 8 kms de Berlanga de Duero, a mig camí entre Caltojar i Casillas de Berlanga, trobareu Sant Baudelio de Casillas una joia incomparable de l’art mossàrab. De fora, l’ermita situada en un pàram desolat no dona cap pista de la bellessa que guarda el seu interior. Però només travessar la porta l’impacte és colpidor. Una arquitectura finíssima, amb un mil·leni a les seves espatlles, ens ofereix un recital d’arcs delicats i columnes etèries, que sostenen estructures que semblen flotar. Pintures magnífiques recobrien els murs. Ara només podreu veure’n l’ombra i les reproduccions, perquè es varen arrancar i són disseminades pels millors museus del món. Arribeu-vos a San Baudelio després de visitar Berlanga de Duero, la seva Colegiata i el seu castell. Quan acabeu de veure Berlanga recordeu que, un xic més enllà teniu Gormaz, amb el seu castell, i la vila d’Osma, amb el Burgo de Osma, o el poblet medieval de Catalañazor. Aquesta és una ruta que sempre voldreu repetir. A Berlanga trobareu tota mena de serveis. Aneu a “La posada de los leones“, un bon hotel i restaurant, o bé al Palacio de Brias. O a l’hotel Fray Tomás. Descobrireu una terra, a Sória, on encara queden coses bones.

En Soria, a unos 8 kms de Berlanga de Duero, a medio camino entre Caltojar y Casillas de Berlanga, encontraréis San Baudelio de Casillas una joya incomparable del arte mozárabe. Por fuera, la ermita situada en un páramo desolado no da ninguna pista de la belleza que guarda su interior. Pero sólo atravesar la puerta del impacto es chocante. Una arquitectura finísima, con un milenio a sus espaldas, nos ofrece un recital de arcos delicados y columnas etéreas, que sostienen estructuras que parecen flotar. Pinturas magníficas recubrían los muros. Ahora sólo podrá ver la sombra y las reproducciones, porque se arrancaron i hoy en dia andan diseminadas por los mejores museos del mundo. Llegaros hasta San Baudelio tras visitar Berlanga de Duero, su Colegiata y su castillo. Cuando terminen de ver Berlanga recuerden que, un poco más allá tienen Gormaz, con su castillo, y la villa de Osma, con el Burgo de Osma, o el pueblo medieval de Catalañazor. Esta es una ruta que siempre querrán repetir. En Berlanga encontrarán todo tipo de servicios. Como el hotel “La Posada de los leones”, buen hotel y buen restaurante, o bien el Palacio de Brias. O en el hotel Fray Tomás. Descubriréis una tierra, Soria, donde todavía quedan cosas buenas.

Santa Maria de Lebeña

Santa Maria de Lebeña és una joia del mossàrab de Cantàbria. Està situada a la Vall de Liebana, just a la seva entrada, o sortida, al magnífic congost de la Hermida. Allà on el riu Sella i la carretera de Potes a Panes s’emboteixen, allà trobareu el desviament a Lebeña. Deixeu-vos explicar aquesta petita maravella. Gaudiu del paisatge que l’acompaña. I descanseu a la Vall, on podeu visitar la vila medieval de Potes, les muntanyes de Fuente Dé, amb el seu telefèric, el monestir de Santo Toribio o el centre d’interpretació de Sotama. A més d’innombrables pobles i poblets, ermites, esglèsies i paisatges d’ensomni. Val la pena dedicar-hi uns dies!. Per dormir, a Cosgaya, l’hotel del Oso. Repetireu!.

Santa María de Lebeña es una joya del mozárabe de Cantabria. Está situada en el Valle de Liebana, justo a su entrada, o salida, en el magnífico desfiladero de la Hermida. Allí donde el río Sella y la carretera de Potes a Panes se embuten, allí, encontrará el desvío a Lebeña. Déjese explicar esta pequeña maravilla. Disfrute del paisaje que la acompaña. Y descanse en el Valle, donde podrá visitar la villa medieval de Potes, las montañas de Fuente Dé, con su teleférico, el monasterio de Santo Toribio o el centro de interpretación de Sotama. Además de innumerables pueblos y aldeas, ermitas, iglesias y paisajes de ensoñación. ¡Vale la pena dedicarle unos días al valle!. Para dormir, en Cosgaya, el hotel del Oso. ¡Repetireis!.

Santa Maria de Lebeña is a jewel of the Mozarabic art of Cantabria. It is located in the Valley of LIEBANA, just in the great canyon of La Hermida. Near the Sella river there you will find Lebeña. Enjoy the church and its natural scenery. And enjoy too the rest of the Valley, where you can visit the medieval village of Potes, the mountains of Fuente Dé, with its cable, the Monastery of Santo Toribio, and the center of interpretation of Sotama. In addition to old towns and villages, monasteries, churches and fantastic landscapes. To sleep, go to Cosgaya, and see the Hotel del Oso. You will repeat!.